Llei de Cooperatives de Catalunya (Llei 4/1983, de 9 de març)

-1 Les cooperatives són societats que, amb plena autonomia i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i estructura i gestió democràtiques, associen persones naturals o jurídiques que tenen interessos o necessitats sòcio-econòmiques comuns, que es proposen millorar la situació econòmica i social de llurs components i de l'entorn comunitari on es mouen, desenvolupant una activitat empresarial de base col·lectiva, en la qual el servei mutu i l'aportació pecuniària de tots els membres permetin de complir una funció que tendeixi a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular.

-2 Pot ésser objecte de la societat cooperativa qualsevol activitat econòmica o social.

-3 Les cooperatives s'han d'ajustar als principis següents:

1. No poden dependre de cap organització política, religiosa o sindical.

2. Han de respectar la igualtat de drets i d'obligacions de tots els socis; en aquest sentit, cap funció directiva no pot estar vinculada a una persona o una entitat determinades, no hi poden haver participacions preferents ni parts de fundador i no es pot donar cap mena de combinació tendent a assegurar privilegis o avantatges especials a determinades persones. Els actes o acords que contravinguin a aquesta disposició són nuls.

3. La distribució dels excedents ha d'ésser proporcional a la participació de cada associat en les operacions socials.

4. L'interès de les aportacions socials, si s'acorda d'establir-ne, ha d'ésser limitat.

5. L'establiment de relacions intercooperatives és necessari per a la consolidació i el desenvolupament de les cooperatives i del moviment cooperatiu.

6. La formació i la promoció cooperatives han d'ésser sempre un objectiu bàsic de la societat cooperativa.

-4 Aquests principis s'han d'aplicar de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.

Les cooperatives i les unions o federacions corresponents es regeixen per aquesta Llei i es constituiran d'acord amb el que s'hi disposa quan hauran de realitzar principalment a Catalunya les seves activitats econòmiques i socials.

Les societats cooperatives, amb les unions o federacions corresponents, han de tenir el domicili en lloc de Catalunya on duen a terme principalment les seves activitats econòmiques i socials.

La denominació de les cooperatives regides per aquesta Llei ha d'incloure necessàriament els termes "societat cooperativa catalana" o llur abreviatura SCoopC, i el règim de responsabilitat dels socis.

L'ús de la denominació "societat cooperativa catalana" correspon exclusivament a les societats classificades com a tals d'acord amb aquesta Llei. Cap altra persona, societat, associació o entitat no pot usar com a denominació, títol o subtítol, nom, en cap rètol, marca, etiqueta, capçalera, anunci ni el document de cap mena el mot "cooperativa" ni cap altre en sentit semblant o que pugui donar lloc a confusions.

No es pot adoptar cap denominació idèntica a la d'una altra societat preexistent.

La cooperativa quedarà constituïda i tindrà personalitat jurídica des del moment que s'inscrigui en el Registre de Cooperatives corresponent l'escriptura pública que contingui l'acta de l'assemblea constituent amb els Estatuts socials.

Les cooperatives de primer grau han de tenir un mínim de cinc socis, excepte en els casos en què aquesta Llei ho estableix altrament. Les cooperatives de crèdit i les cooperatives de segon grau o de grau ulterior han d'ésser Integrades per un mínim de tres cooperatives.

Els fundadors actuaran en nom de la futura societat i han de desplegar totes les activitats necessàries per a constituir-la. Les despeses produïdes per aquestes actuacions seran a càrrec de la societat.

Els contractes conclosos pels fundadors en nom de la cooperativa abans d'inscriure-la tindran eficàcia si, un cop complert aquest requisit registral, la societat els accepta dintre el termini dels tres mesos següents a la inscripció. A aquests efectes els fundadors són obligats a retre comptes de llur actuació a la societat dins el mes següent de la inscripció. A manca de l'acceptació, els fundadors són responsables solidaris davant dels tercers contractants.

Mentre no es produeixi la inscripció en el Registre, la projectada societat haurà d'afegir a la seva denominació els mots "en constitució".

L'assemblea constituent de la cooperativa ha d'aprovar els Estatuts socials, designar les persones que hagin d'efectuar els actes necessaris per a inscriure la projectada societat i nomenar les persones que, una vegada inscrita la cooperativa, n'han d'integrar el Consell Rector i, d'altra banda, l'interventor o els interventors de comptes.

En l'acta de constitució, que ha d'ésser signada pels fundadors, s'hi ha de fer constar la relació de llurs noms i dades d'identificació.

Els Estatuts socials han d'expressar:

Primer: La denominació de la societat, el domicili i la durada de les activitats.

Segon: L'objecte social.

Tercer: El capital social mínim.

Quart: L'aportació obligatòria del soci al capital social.

Cinquè: El règim de la responsabilitat dels socis pels deutes socials.

Sisè: Les condicions per a l'admissió i la baixa dels socis.

Setè: Els drets i els deures del soci, amb indicació dels relatius a la seva participació en les activitats i els serveis de la cooperativa.

Vuitè: Les normes sobre organització i funcionament dels òrgans de la societat.

Novè: Les regles per distribuir els excedents i imputar les pèrdues de l'exercici.

Desè: Les normes de disciplina social.

Onzè: Els criteris per a determinar el compromís de participació intercooperativa i de foment de la formació.

Dotzè: Les causes de dissolució de la cooperativa i les regles per liquidar-la.

-1 Per a la inscripció de la nova cooperativa cal presentar al Registre una còpia autèntica i dues de simples de l'escriptura pública.

-2 És potestat de la cooperativa de sol·licitar al Registre la qualificació prèvia dels estatuts socials i dels altres documents de constitució, abans d'atorgar l'escriptura pública corresponent.

-3 Si el Registre ha fet la qualificació prèvia dels estatuts i dels altres documents de constitució, els fundadors han de procedir a l'atorgament de l'escriptura de constitució dins el termini de dos mesos des de la data de la qualificació.

-4 El Registre, en un termini de trenta dies, ha de qualificar els documents i fer la inscripció de la cooperativa o, en tot cas, notificar als qui hagin estat designats per a inscriure la societat projectada els defectes que hagin estat observats en l'acta de constitució I en els estatuts. Si no n'hi ha, el Registre ha de tornar a la cooperativa una còpia de l'escriptura pública, amb la nota d'inscripció.

-5 Si el Registre denega totalment la inscripció o bé exigeix alguna correcció de defectes, es pot recórrer contra l'acord, en el termini de quinze dies, a la Direcció General competent en la matèria, sens perjudici dels altres recursos o accions que corresponguin d'acord amb la legislació vigent aplicable.

El registre de les entitats a les quals s'aplica aquesta Llei s'adscriu a un únic Departament i s'estructura amb caràcter desconcentrat.

El Registre de Cooperatives assumirà a tots els nivells les funcions de qualificació, inscripció i certificació.

L'eficàcia del Registre de Cooperatives és definida pels principis de publicitat formal i de legalitat.

El Registre de Cooperatives és públic.

La inscripció dels actes de constitució, modificació d'Estatuts socials, fusió pròpia o per absorció, desdoblament o escissió i dissolució de societats cooperatives serà constitutiva.

La publicitat del Registre de Cooperatives es fa per mitjà de la manifestació dels llibres i dels documents d'arxiu o d'una certificació lliurada pel Registre.

La certificació és l'únic mitjà d'acreditar fefaentment el contingut dels assentaments de l'esmentat Registre. Quan sigui literal, podrà autoritzar-se mitjançant la utilització de xerocòpies o de qualsevol altre mitjà mecànic de reproducció.

Tots els documents subjectes a inscripció en aquest Registre seran sotmesos a qualificació, a fi que només accedeixin als llibres els títols que han complert els preceptes legals de caràcter imperatiu.

La qualificació es basarà en el que resulti dels documents presentats i en els assentaments corresponents del Registre.

Com a resultat de la qualificació, es procedirà a l'extensió, la suspensió o la denegació de l'assentament sol·licitat, tant si els títols són correctes com si presenten errors esmenables o inesmenables. Si com a conseqüència de la qualificació se suspengués o es denegués la inscripció d'un títol, se n'estendrà una anotació preventiva, mentre s'esmenen els defectes o es resol el recurs.

El contingut dels llibres del Registre se sobreentén que és vàlid.

La inscripció no convalida ni els actes ni els contractes que siguin nuls d'acord amb la Llei.

El Registre de Cooperatives és integrat pels llibres següents:

Primer: Llibre diari.

Segon: Llibre d'inscripció de societats cooperatives.

Tercer: Llibre d'inscripció d'unions i federacions de cooperatives.

En els llibres d'inscripció tant de societats com d'entitats cooperatives s'estenen les classes d'assentaments següents: inscripcions, la primera de les quals és la de la seva constitució; cancel·lacions, anotacions preventives i notes marginals.

L'extensió dels assentaments es fa d'una manera succinta, i després són tramesos a l'arxiu corresponent, on ha de constar el document objecte de la inscripció.

La inscripció dels actes de constitució, modificació d'estatuts, fusió pròpia o per absorció, desdoblament o escissió de cooperatives, acord de dissolució, declaració d'acabament del procés liquidatori també d'aprovació del balanç final, la delegació o el cessament dels membres del Consell Rector, interventors de comptes, liquidadors i membres de la direcció s'ha de practicar en virtut de document públic.

Pel que fa a terminis, recursos i altres matèries no regulades expressament per aquesta Llei serà d'aplicació la legislació vigent.

-1 Poden ésser sòcies de les cooperatives de primer grau tant les persones físiques com les jurídiques, públiques o privades.

-2 En cap cas no es poden constituir cooperatives de primer grau formades exclusivament per persones jurídiques.

-3 De les cooperatives de segon grau i de grau ulterior, només poden ésser-ne socis les cooperatives, les societats anònimes laborals i, d'acord amb el que estableix l'article 17, els socis de treball. De les cooperatives de segon grau i de grau ulterior formades per cooperatives agràries, poden ésser-ne sòcies les societats agràries de transformació que hagin estat inscrites en el Registre d'Agrupacions de Productors, la participació de les quals no pot excedir en cap cas del vint-i-cinc per cent del total de socis.

-4 Ningú no pot pertànyer a una cooperativa com a empresari, contractista o capitalista ni amb cap altre títol anàleg respecte a l'entitat o als socis com a tals.

-5 Només poden ésser admeses com a sòcies de la cooperativa les persones jurídiques l'objecte social de les quals no sigui contradictori amb el de la cooperativa o no n'impedeixi el compliment.

Els Estatuts socials han d'establir els requisits amb caràcter objectiu necessaris per a l'adquisició de la condició de soci. La sol·licitud d'admissió s'ha de formular per escrit al Consell Rector, que ha de resoldre dins un termini no superior a dos mesos a comptar des de la recepció d'aquella. Només es podrà negar l'admissió per motius basats en la Llei o en els Estatus socials.

La denegació de l'admissió serà motivada i recurrible en el termini de trenta dies a comptar des de la notificació de l'acord davant l'Assemblea General, la qual resoldrà per votació secreta com a màxim en la següent Assemblea General que tingui lloc, sigui ordinària o extraordinària; i l'acord d'aquesta serà recurrible davant la jurisdicció ordinària.

-1 Els estatuts socials de les cooperatives de primer grau que no siguin de treball associat ni d'explotació comunitària de la terra i els de les cooperatives de segon grau o de grau ulterior poden preveure el reconeixement de la qualitat de socis de treball als treballadors que ho sol·licitin. En aquest cas, els estatuts han de fixar mòduls d'equivalència per assegurar la participació ponderada i equitativa dels socis de treball en les obligacions i els drets socials, tant polítics com econòmics.

-2 Les normes que estableix aquesta Llei per als socis treballadors de les cooperatives de treball associat s'apliquen també als socis de treball.

-1 El soci es pot donar de baixa de la cooperativa en qualsevol moment, llevat que els estatuts socials estableixin que solament pot fer-ho al final de l'exercici econòmic o fixin un termini mínim de permanència, que en cap cas no pot ésser de més de cinc anys.

-2 El soci, en tots els supòsits de baixa, ha de complir el termini de pre-avís que fixin els estatuts socials, que no pot ésser de més de sis mesos.

-3 La inobservança del pre-avís o l'incompliment del termini mínim de permanència faculten a la cooperativa facultarà aquesta per a considerar la baixa com a no justificada, sens perjudici que pugui exigir al soci, a més, el compliment de les obligacions econòmiques que li corresponguin.

-4 Els estatuts socials han d'establir els casos de baixa justificada.

-5 Són donats forçosament de baixa els socis que perden els requisits establerts pels estatuts de la cooperativa. La tramitació d'aquesta baixa s'ha de sotmetre al procediment definit per l'article 19 bis, en allò que sigui aplicable. En tot cas, l'acord de baixa forçosa ha d'ésser pres pel Consell Rector, un cop comunicat a l'interessat, amb audiència prèvia d'aquest.

-1 Els estatuts de cada cooperativa han d'establir les normes de disciplina social. Els socis només poden ésser sancionats per les faltes que hagin estat tipificades prèviament en els estatuts, o també, pel que fa a les lleus, en el reglament de règim intern o per acord de l'Assemblea General. Les sancions que poden ésser imposades als socis per cada classe de falta han d'ésser establertes en els estatuts i poden ésser econòmiques, de suspensió de drets socials o d'expulsió.

-2 Les infraccions lleus prescriuen al cap d'un mes, les greus prescriuen al cap de dos mesos i les molt greus prescriuen al cap de tres mesos. El termini de prescripció comença a comptar el dia en què el Consell Rector té coneixement de la comissió de la infracció i, en tot cas, sis mesos després d'haver estat comesa. El termini s'interromp en incoar-se el procediment sancionador i torna a córrer si en el termini de tres mesos no se'n dicta ni se'n notifica la resolució.

-3 Els estatuts de cada cooperativa han d'establir els procediments sancionadors i els recursos que escaiguin, respectant en tot cas les normes següents:

1. La facultat sancionadora és competència indelegable del Consell Rector.

2. És preceptiva l'audiència prèvia de l'interessat.

3. Es pot recórrer contra les sancions per faltes greus o molt greus al Comitè de Recursos o, si no n'hi ha, a l'Assemblea General, en el termini de trenta dies, a comptar de la notificació de la sanció.

4. L'acord de sanció o, si s'escau, la ratificació d'aquest pel Comitè de Recursos o per l'Assemblea General poden ésser impugnats en el termini d'un mes, a comptar de la notificació, pel tràmit processal d'impugnació d'acords de l'Assemblea General establert per l'article 36.

-4 La suspensió dels drets del soci només pot ésser establerta pels estatuts per als supòsits en què el soci estigui al descobert de les seves obligacions econòmiques o no participi amb la quantitat mínima obligatòria fixada pels estatuts en les activitats cooperativitzades que desenvolupi la cooperativa.

-5 Aquesta suspensió de drets, que acaba en el moment en què el soci normalitza la seva situació, no pot abastar mai el dret d'informació ni el dret al retorn de les seves aportacions al capital social, al pagament dels interessos generats o a l'actualització de les dites aportacions.

-1 L'expulsió de socis només pot ésser acordada per una falta tipificada com a molt greu en els estatuts, mitjançant un expedient instruït a aquest efecte pel Consell Rector, amb audiència de l'interessat.

-2 En el cas que la causa de l'expulsió sigui el fet que el soci es trobi al descobert de les seves obligacions econòmiques, l'expulsió pot ésser acordada més enllà del termini fixat per l'apartat 2 de l'article 18 bis, si no és que el soci ha regularitzat la seva situació.

-3 El soci pot recórrer contra l'acord d'expulsió al Comitè de Recursos o, si no n'hi ha, a l'Assemblea General, en el termini d'un mes, a comptar de la notificació de l'acord.

-4 El recurs a l'Assemblea General ha d'ésser inclòs com a primer punt a l'ordre del dia de la primera reunió que es tingui i ha d'ésser resolt, amb audiència prèvia de l'interessat, per votació secreta. El recurs al Comitè de Recursos ha d'ésser resolt, amb audiència prèvia de l'interessat, en el termini d'un mes, a comptar de la presentació del recurs; si, un cop transcorregut aquest termini, el recurs no ha estat resolt i la resolució no ha estat notificada, s'entén que aquesta és positiva.

-5 L'acord d'expulsió és executiu des del moment en què la ratificació de l'acord és notificada pel Comitè de Recursos o, si escau, per l'Assemblea General, o bé un cop finit el termini per a recórrer contra l'acord.

-6 L'acord d'expulsió pot ésser impugnat en el termini d'un mes, a comptar del dia en què l'acord hagi adquirit caràcter executiu, pel procediment d'impugnació d'acords de l'Assemblea General establert per l'article 36.

Els socis tenen dret a:

1. Participar en la realització de l'objecte social de la cooperativa sense cap discriminació, en virtut de les normes estatutàriament establertes.

2. Elegir i ésser elegits per als càrrecs dels òrgans de la societat.

3. Participar amb veu i vot en l'adopció de tots els acords de l'Assemblea General i dels altres òrgans de què formen part.

4. Exigir informació, d'acord amb el que estableix l'article 21 d'aquesta Llei.

5. Participar en els excedents, si n'hi ha, d'acord amb els Estatuts socials.

6. Percebre la liquidació de la seva aportació actualitzada en cas de baixa o de dissolució de l'entitat.

7. Els altres que resultin de les normes legals i estatutàries, així com dels acords vàlidament adoptats pels òrgans de la cooperativa.

-1 Tot soci té el dret d'informació sobre les qüestions que afectin els seus drets econòmics i socials, en els termes que estableix aquest article. Aquest dret d'informació ha d'ésser recollit necessàriament en els estatuts socials, respectant, com a mínim, el que disposa aquest article.

-2 El Consell Rector ha de lliurar a cada soci, en admetre'l, una còpia dels estatuts i, si n'hi ha, el reglament de règim intern, i ha de notificar igualment a cada soci les modificacions que s'hi facin i els acords dels òrgans de govern que els afectin. Els membres del Consell Rector són responsables de qualsevol perjudici que s'ocasioni als socis per l'incompliment d'aquests deures.

-3 Tot soci té dret, en tot moment, a:

1. Consultar l'estat de la seva situació econòmica com a soci de la cooperativa, la qual li ha d'ésser aclarida en el termini d'un mes.

2. Examinar el Llibre de Registre de Socis i el Llibre d'Actes de l'Assemblea General i rebre una còpia certificada dels acords presos per l'Assemblea General i dels acords presos pel Consell Rector que l'afectin particularment.

3. Rebre qualsevol informe o aclariment sobre la marxa de la societat cooperativa que sol·liciti per escrit al Consell Rector, el qual ha de respondre en el termini de quinze dies, a comptar de la presentació de l'escrit. Si el soci estima que la resposta que se li ha donat no és correcta, pot reiterar per escrit la sol·licitud, que en aquest cas ha d'ésser resposta públicament pel Consell Rector en la primera Assemblea General que es tingui després d'haver transcorregut quinze dies des de la reiteració de la petició.

   -4 El deu per cent dels socis de la cooperativa, o un mínim de cent, si en té més de mil, poden sol·licitar per escrit al Consell Rector la informació que considerin necessària sobre la marxa de la cooperativa i aquest ha de respondre per escrit en el termini d'un mes. Si els socis peticionaris consideren que la resposta és insuficient, poden reiterar per escrit la sol·licitud, que en aquest cas ha d'ésser resposta públicament pel Consell Rector en la primera Assemblea General que es tingui després d'haver transcorregut quinze dies des de la reiteració de la petició, de la qual resposta ha de lliurar una còpia escrita als peticionaris.

   -5 Des del dia de la convocatòria de l'Assemblea General ordinària en la qual s'hagi de deliberar i prendre acords sobre els comptes de l'exercici econòmic, els socis han de poder examinar, en el domicili social:

1. El balanç.

2. El compte de pèrdues i guanys.

3. La memòria explicativa de l'exercici.

4. La proposta de distribució dels excedents o dels beneficis extracooperatius o d'imputació de les pèrdues.

5. L'informe dels interventors i, si escau, dels auditors de comptes.

   -6 Els socis poden demanar per escrit al Consell Rector, fins a cinc dies abans de l'Assemblea, els aclariments que creguin convenients sobre qualsevol punt de la dita documentació, en el qual cas el Consell Rector ha de donar l'explicació pertinent en l'acte de l'Assemblea.

   -7 El dret dels socis regulat per l'apartat 6 s'aplica també en el cas de les assemblees generals extraordinàries en què s'hagi de deliberar i prendre acords sobre qualsevol assumpte de naturalesa econòmica, en relació amb la documentació bàsica que reculli la qüestió econòmica.

   -8 El Consell Rector, si estima que el fet de donar la informació a què es refereixen els apartats 3.a), 3.c), 4, 5 i 6 pot posar en un greu perill els interessos legítims de la cooperativa, pot negar la informació sol·licitada, llevat que l'hagi de donar en l'acte de l'Assemblea General i la meitat més un dels vots presents i representats donin suport a la sol·licitud d'informació o llevat que el Comitè de Recursos o, si no n'hi ha, l'Assemblea General resolguin favorablement el recurs interposat pels socis sol·licitants de la informació.

   -9 La negativa de l'Assemblea General a proporcionar la informació sol·licitada pot donar lloc a la impugnació dels acords socials, en els termes que estableix l'article 36, i la negativa del Consell Rector, en els supòsits dels apartats 2, 3.a) i 3.b) pot donar lloc al procediment de jurisdicció voluntària que estableix l'article 2.166 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

   -10 Sens perjudici dels drets dels socis, regulats per aquest article, els estatuts i l'Assemblea General poden crear comissions amb vista a facilitar als socis la millor informació possible sobre la marxa de la cooperativa.

Els socis són obligats a:

1. Fer el desemborsament de l'aportació compromesa.

2. Assistir a les reunions de les assemblees generals i d'altres òrgans a què siguin convocats.

3. Acceptar els càrrecs socials llevat quan hi hagi una causa justificada.

4. Complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern.

5. Participar en les activitats que constitueixin l'objecte de la cooperativa. A aquests efectes els Estatuts socials poden assenyalar els mòduls o les normes mínimes de participació.

6. No dedicar-se a activitats que puguin competir amb les finalitats socials de la cooperativa ni col·laborar amb qui n'efectuï, llevat que siguin autoritzats expressament pel Consell Rector.

7. Complir els altres deures que resultin de les normes legals i estatutàriament, així com dels acords vàlidament adoptats pel òrgans de la cooperativa.

8. Participar en les activitats de formació i intercooperació.

9. Guardar secret sobre aquells assumptes i dades de la cooperativa la divulgació dels quals pugui perjudicar els interessos socials.

-1 Els estatuts de la societat cooperativa poden regular la possibilitat que, en deixar de portar a terme l'activitat cooperativitzada i ésser donades de baixa, les persones físiques amb una antiguitat mínima de tres anys com a sòcies de la cooperativa mantinguin, a petició pròpia, la qualitat de soci excedent, amb veu i sense vot a l'assemblea.

-2 El soci excedent no pot en cap cas ésser membre dels òrgans rectors de la cooperativa.

-1 Els estatuts de la societat cooperativa poden regular la possibilitat que la cooperativa tingui adherits.

-2 Poden ésser adherides a la cooperativa tant les persones físiques com les jurídiques, públiques o privades. Una mateixa persona no pot tenir simultàniament, en la mateixa cooperativa, la condició de soci i d'adherit.

-3 La sol·licitud d'admissió com a adherit s'ha de formular per escrit al Consell Rector, contra la resolució del qual no es pot presentar cap recurs, llevat que el sol·licitant hagi estat donat de baixa com a soci de la cooperativa per causa justificada, cas en què pot recórrer contra l'acord denegatori en el termini de vint dies, a comptar de la notificació, al Comitè de Recursos o, si no n'hi ha, a la primera Assemblea General que se celebri, contra la resolució discrecional dels quals no es pot presentar cap recurs.

-4 L'adherit es pot donar de baixa de la cooperativa, voluntàriament, en qualsevol moment, mitjançant un escrit adreçat al Consell Rector. Tanmateix, els estatuts poden exigir el compromís de l'adherit de no donar-se de baixa de la cooperativa fins després d'haver transcorregut, des de la seva admissió com a adherit, el termini fixat pels mateixos estatuts, que no pot ésser de més de cinc anys.

-5 Les cooperatives no poden suprimir dels estatuts la figura de l'adherit mentre en tinguin d'admesos.

-6 Els adherits poden ésser expulsats de la cooperativa per la comissió d'una falta tipificada com a molt greu pels estatuts. La tramitació d'aquesta expulsió s'ha d'ajustar al que estableix per als socis l'article 19.

-7 Per a adquirir la condició d'adherit cal desemborsar l'aportació mínima al capital social que determinin els estatuts o, si aquests no ho fan, l'Assemblea General.

-8 Les aportacions dels adherits al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, acreditades mitjançant títols nominatius i especials, s'han de reflectir comptablement en comptes altres que els dedicats a les aportacions dels socis.

-9 Els adherits no poden ésser obligats a fer aportacions altres que la inicial al capital social. En tot cas, la suma de les aportacions dels adherits no pot ésser superior al trenta-tres per cent de les aportacions de la totalitat dels socis al capital social en el moment en què l'adherit desemborsi l'aportació.

-10 Els adherits no responen personalment dels deutes socials.

-11 Les aportacions dels adherits poden ésser actualitzades, d'acord amb les condicions establertes per a les aportacions dels socis.

-12 Les aportacions dels adherits al capital social només poden ésser transmeses per:

1. Actes inter vivos entre els adherits, si no s'oposen expressament als estatuts i, si ho autoritza el Consell Rector, entre els adherits i els socis.

2. Successió mortis causa, si els drethavents són adherits o socis o adquireixen aquesta condició en el termini de sis mesos, a comptar de l'acceptació de l'herència.

   -13 Les aportacions dels adherits transmeses als socis, per actes inter vivos o mortis causa, adquireixen la naturalesa d'aportacions voluntàries del soci i queden subjectes a les condicions establertes per l'Assemblea General per a la darrera emissió d'aportacions voluntàries dels socis que s'hagi acordat abans de la transmissió.

   -14 Els adherits no tenen en cap cas dret a retorn ni poden desenvolupar activitats cooperativitzades.

   -15 Els adherits tenen dret a percebre l'interès que es pacti per llurs aportacions al capital social, que no pot ésser inferior al percebut pels socis ni excedir de més de cinc punts el tipus d'interès bàsic fixat pel Banc d'Espanya.

   -16 Si la cooperativa deixa d'abonar a l'adherit, durant dos exercicis econòmics, els interessos produïts per les aportacions al capital social i per les parts d'aquestes pendents de reemborsament, l'adherit té dret a exigir-li l'abonament dels interessos produïts i no cobrats i el reintegrament immediat de la totalitat de les aportacions o de les parts d'aquestes pendents de reemborsament.

   -17 En el supòsit de baixa, els adherits o, si s'escau, llurs drethavents tenen dret al reemborsament de llurs aportacions al capital social, d'acord amb les normes següents:

1. No es poden fer les deduccions a què es refereix l'article 55.b), sigui quina sigui la causa de la baixa.

2. El termini de reemborsament no pot excedir de cinc anys, a comptar de la data de baixa o, si escau, de la data de finiment del termini mínim de permanència obligatòria en la cooperativa.

3. Les quantitats pendents de reemborsament no poden ésser actualitzades i donen dret a percebre un tipus d'interès tres punts superior al tipus bàsic fixat pel Banc d'Espanya.

   -18 Els adherits tenen dret a participar en l'Assemblea General amb veu i amb un nombre conjunt de vots que, sumats, no representin més del vint per cent de la totalitat dels vots dels socis de la cooperativa en la data de convocatòria de l'Assemblea General ni excedeixin en cap cas del nombre d'adherits. El valor del vot dels adherits és el mateix per a cadascun, amb independència de la quantia de llurs aportacions al capital social.

   -19 Els adherits no poden ésser nomenats membres del Consell Rector, ni membres del Comitè de Recursos ni interventors. No obstant això, els estatuts poden establir el dret d'assistència d'un representant dels adherits a les reunions del Consell Rector, amb veu i sense vot, escollit pels adherits entre ells mateixos. Aquest dret d'assistència es pot subordinar al fet que el nombre d'adherits arribi a un determinat percentatge sobre el nombre de socis de la cooperativa o al fet que les aportacions de la totalitat dels adherits arribi a una determinada quantia o a un determinat percentatge sobre el total de les aportacions que integren el capital social.

   -20 Els adherits poden exercir el dret d'informació sobre la marxa de la cooperativa, en els supòsits establerts per als socis, als quals supòsits poden afegir-ne altres els estatuts o l'Assemblea General. L'obligació dels socis de guardar secret sobre les dades que coneguin de la cooperativa, determinada per aquesta Llei i pels estatuts, s'aplica també als adherits.

   -21 Els adherits no poden fer activitats competitives amb les activitats empresarials que desenvolupi la cooperativa, llevat que els ho autoritzi expressament el Consell Rector.

-1 La direcció, l'administració i el control intern de les cooperatives són a càrrec de:

1. L'Assemblea General.

2. El Consell Rector.

3. Els Interventors de Comptes.

-2 Els estatuts socials poden regular la possibilitat que es creï un Comitè de Recursos, d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

La responsabilitat del soci pels deutes socials, fora que hi hagi disposició en contra en els Estatuts socials, és limitada a les aportacions al capital social subscrites, tant si són al capital social subscrites, tant si són desemborsades com si no.

El soci que es doni de baixa continua essent responsable davant de la cooperativa, amb la limitació indicada en el paràgraf anterior, durant cinc anys, per les obligacions contretes per aquella anteriorment a la data de la pèrdua de la seva condició de soci.

-1 El capital social és constituït per les aportacions dels socis i dels adherits, obligatòries i voluntàries, que s'han d'acreditar mitjançant títols o llibretes de participació nominatius. Les llibretes han de reflectir amb claredat tant les aportacions com les actualitzacions d'aquestes i els interessos i els excessos de percepció que hom acordi de capitalitzar. Les aportacions dels adherits al capital social s'acreditaran mitjançant títols nominatius i especials.

-2 Les aportacions es fan en moneda de curs legal. Si ho autoritzen els estatuts socials o ho acorda l'Assemblea General, poden consistir també en béns o en drets. En aquest cas, el Consell Rector n'ha de fixar la vàlua, amb l'informe previ d'un o de diversos experts independents, fet sota llur responsabilitat, relatiu a les característiques i la vàlua de l'aportació i als criteris utilitzats per calcular-la. L'avaluació ha d'ésser feta pel Consell Rector en el termini de trenta dies i pot ésser revisada, a petició escrita d'algun soci o adherit, per acord de l'Assemblea General.

-3 L'import total de les aportacions de cada soci a una cooperativa de primer grau no pot excedir del vint-i-cinc per cent del capital social i l'import total de les aportacions de cada adherit no pot excedir del vint per cent del capital social. En les cooperatives de segon grau i de grau ulterior i en les cooperatives de crèdit, aquest import pot arribar al quaranta per cent.

Els Estatuts socials han de fixar l'aportació obligatòria per adquirir la condició de soci, que pot ésser igual o proporcional al compromís assumit per cada un dels socis en la utilització dels serveis cooperativitzats, segons la classe de cooperativa. Un vint-i-cinc per cent almenys, s'ha de desemborsar en el moment de la subscripció i la resta de la manera i en el termini previstos en els Estatuts socials o en l'Assemblea General, que no pot ésser superior a quatre anys.

L'Assemblea General, per majoria de dos terços dels vots presents i representats, pot acordar l'exigència de noves aportacions obligatòries, tot fixant-ne la quantia, el termini i les condicions. Els socis que tinguin desemborsades aportacions voluntàries fetes anteriorment poden aplicar-les per atendre les aportacions obligatòries exigides.

El soci que incorri en morositat en el desenvolupament de la seva aportació, pot ésser suspès dels drets polítics i econòmics i la cooperativa li podrà exigir, a més, per la via ordinària, el compliment de les seves obligacions amb abonament de l'interès legal. Els Estatuts socials poden preveure l'expulsió si passen trenta dies, des que fou requerit, sense fer el desemborsament i, a més, la reclamació de danys i perjudicis.

La quantia de les aportacions obligatòries dels nous socis o adherits no pot excedir la de les efectuades pels que ja en són, amb les actualitzacions que escaiguin, respectant la limitació de l'Índex de Preus al Consum, d'acord amb el que estableix l'article 53.

L'Assemblea General, per majoria simple de vots presents i representats, pot acordar l'admissió d'aportacions voluntàries al capital social, sempre que es faci la subscripció en el termini màxim de sis mesos i el seu desemborsament en el moment de la subscripció.

Els Estatuts socials han de determinar si les aportacions al capital social poden donar interès. En cas afirmatiu, els tipus d'interès els han de fixar per a les aportacions obligatòries els Estatuts socials o l'Assemblea General, i, per a les aportacions voluntàries l'acord d'emissió. En cap supòsit no pot excedir en més de tres punts el tipus d'interès bàsic del Banc d'Espanya.

-1 El balanç de les cooperatives pot ésser regularitzat en els mateixos termes i amb els mateixos beneficis que s'estableixen per a les societats de dret comú, sens perjudici del que estableix aquesta Llei sobre la destinació dels resultats de la regularització del balanç.

-2 Excepte que la cooperativa es trobi en la situació d'imputar pèrdues regulada per l'article 60, s'ha de destinar un cinquanta per cent del resultat de la regularització del balanç al Fons de Reserva Obligatori i l'altre cinquanta per cent a un compte de passiu denominat "Actualització d'aportacions", amb càrrec al qual s'ha de dur a terme l'actualització de les aportacions al capital social.

-3 En cada exercici econòmic, si ho acorda l'Assemblea, es poden actualitzar les aportacions desemborsades que hi hagi en la data de tancament de l'exercici, en tant que ho permeti la dotació del compte d'actualització d'aportacions a què es refereix l'apartat 2. En qualsevol cas, aquesta actualització no pot ésser superior a l'Índex de Preus al Consum, publicat per l'Institut Nacional d'Estadística, referit a l'exercici econòmic en qüestió.

-4 L'actualització de les aportacions només pot ésser feta, com a màxim, en relació amb els cinc exercicis no actualitzats anteriors a aquell en què siguin aprovats els comptes per l'Assemblea General. Només poden ésser actualitzades les aportacions dels socis i adherits que continuïn essent-ho en el moment d'ésser acordada l'actualització per l'Assemblea General.

-5 En cas de liquidació de la cooperativa, el romanent existent en el compte d'actualització d'aportacions s'ha d'aplicar d'acord amb el que disposa l'article 70.

Les aportacions només es poden transmetre:

1. Per actes "inter vivos", entre socis, en els termes fixats pels Estatuts socials.

2. Per successió "mortis causa".

En aquest darrer cas, els hereus que ho sol·licitin podran adquirir la condició de soci si reuneixen els requisits necessaris per fer-ho, i es repartirà entre ells, en la proporció que sigui procedent legalment, l'aportació del causant, de manera que es formin tantes aportacions com socis s'hagin admès. Caldrà completar-les si totes o alguna d'elles queden per sota de l'obligatòria exigida a la cooperativa. En qualsevol altre cas tindran dret a la liquidació del crèdit que representi la part social transmesa, sense deduccions i en el termini de tres anys.

Els estatuts socials han de regular el dret al reemborsament de les aportacions al capital social, en cas de baixa del soci, d'acord amb les normes següents:

1. De l'import de les aportacions en el moment de la baixa s'han de deduir les pèrdues imputades al soci corresponents a l'exercici econòmic en què aquestes s'hagin produït, i també les corresponents a exercicis anteriors que no hagin estat compensades en virtut de l'article 60.

2. De l'import de les aportacions obligatòries, una vegada feta, si escau, la deducció per pèrdues a què es refereix la lletra a), es poden establir deduccions no superiors al trenta per cent, en el supòsit de baixa per expulsió, ni al vint per cent, en el supòsit de baixa no justificada. En cap cas no es poden establir deduccions sobre les aportacions voluntàries.

3. El termini de reemborsament no pot excedir dels cinc anys a partir de la data de la baixa o dels tres anys en cas de defunció, amb dret a percebre, sobre la quantitat no reintegrada, el tipus d'interès bàsic del Banc d'Espanya, incrementat de tres punts. Les quantitats pendents de reemborsament no són susceptibles d'actualització. Excepcionalment, en els supòsits en què la devolució pugui posar en dificultat l'estabilitat de la cooperativa, la Direcció General competent en la matèria pot, a petició de l'entitat afectada, ampliar els terminis esmentats.

Els estatuts socials o l'Assemblea General poden establir quotes d'ingrés i periòdiques. En cap cas aquestes quotes no han d'integrar el capital social ni són reintegrables.

La quantia d'aquestes quotes per als nous socis no pot ésser superior a les aportades pels socis antics, actualitzades d'acord amb l'índex general de preus a l'engròs.

Els lliuraments de fons, productes o matèries primeres per a la gestió cooperativa i, en general, els pagaments per a l'obtenció dels serveis cooperativitzats no integren el capital social i són subjectes a les condicions fixades o contractades amb la societat cooperativa.

L'Assemblea General pot acordar l'admissió de finançament voluntari dels socis, sota qualsevol modalitat jurídica i amb el termini i condicions que s'estableixin en el mateix acord. En cap cas no han d'integrar el capital social.

Les cooperatives, previ acord de l'Assemblea General, poden emetre obligacions, el règim d'emissió de les quals s'ha d'ajustar al que disposa la legislació vigent sense que en cap cas no puguin convertir-se en parts socials.

-1 L'Assemblea General pot acordar l'emissió de títols participatius, de conformitat amb el que disposa aquest article.

-2 El títol participatiu és una modalitat de valor mobiliari, emès per qualsevol classe de cooperativa, que té per objecte d'obtenir finançament extern. Mitjançant aquest títol, el subscriptor fa una aportació econòmica per un temps predeterminat i l'emissor s'obliga, en canvi, a remunerar-la.

-3 Poden subscriure títols participatius tant les persones físiques com les jurídiques.

-4 Les emissions de títols participatius han de tenir les característiques següents:

1. El subscriptor o portador del títol participatiu ha de tenir dret a:

   Primer. Obtenir la mateixa informació que qualsevol soci de la cooperativa.

   Segon. Assistir a les assemblees generals, amb veu i sense vot.

   Tercer. Tenir fins a tres representants en el Consell Rector, amb veu i sense vot, d'acord amb les condicions que estableixi l'emissió. En qualsevol cas, el nombre de representants no pot excedir del vint-i-cinc per cent dels membres del Consell Rector.

2. La remuneració del títol participatiu, que és mixta, consisteix, d'acord amb les condicions que estableixi l'emissió, en un interès fix, d'una banda, i en una remuneració variable, en funció dels resultats de l'activitat de l'emissor, de l'altra. El nominal subjecte a interès fix, que ha d'ésser fixat obligatòriament en les condicions de l'emissió, no pot ésser inferior al vint per cent ni superior al vuitanta per cent del total del nominal.

3. L'amortització del títol participatiu no pot ésser de menys de tres anys ni de més de vint-i-cinc.

   -5 La regulació de l'emissió del títol participatiu s'ha d'atenir a la legislació vigent en matèria financera.

L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural llevat que en els Estatuts socials hi hagi disposició en contra.

El balanç i el compte de resultats han de reflectir amb claredat i exactitud la situació patrimonial de la cooperativa i els excessos de percepció que hi hagi hagut durant l'exercici o la pèrdua soferta.

Les partides del balanç es valoren d'acord amb criteris objectius que garanteixin els interessos a tercers i seguint els principis que exigeixen una ordenada i prudent gestió econòmica de la cooperativa. S'ha de mantenir una continuïtat en els criteris de valoració, que no poden ésser canviats sense causa raonada i, quan es revaloritzin les aportacions, caldrà complir el que indica l'article 53 d'aquesta Llei.

-1 En la determinació dels resultats de l'exercici econòmic s'han d'aplicar les normes següents:

1. S'han de considerar com a deduccions per a fixar l'excedent net de l'exercici econòmic:

   Primera. L'import dels béns lliurats pels socis per a la gestió i el desplegament de la cooperativa i l'import de les bestretes laborals dels socis treballadors i els socis de treball, que no poden ésser superiors a les retribucions que són satisfetes a la zona.

   Segona. Les despeses necessàries per al funcionament de la cooperativa.

   Tercera. Els interessos que es deuen als socis i als adherits per les aportacions al capital social, als obligacionistes i als altres creditors.

   Quarta. Les quantitats destinades a amortització.

   Cinquena. Qualsevol altra que sigui autoritzada amb els mateixos efectes per la legislació fiscal aplicable.

2. Han de figurar en comptabilitat en compte a part, i s'han de destinar al Fons de Reserva Obligatori, els beneficis obtinguts de les operacions cooperativitzades que es facin amb tercers no socis, els beneficis procedents de plusvàlua en l'alienació dels elements de l'actiu immobilitzat, els beneficis obtinguts d'altres fonts no necessàries per a les finalitats específiques de la cooperativa i els beneficis derivats d'invertir o actuar en empreses no cooperatives.

   -2 En les cooperatives d'habitatge no es poden considerar en cap cas com a pèrdues els increments de costos que es produeixin durant el procés de realització del projecte.

-1 Els resultats nets de l'exercici, un cop deduïts els impostos, s'han de destinar a cobrir les pèrdues d'exercicis anteriors, si n'hi ha hagut. De l'excedent restant s'ha de destinar el trenta per cent al Fons de Reserva Obligatori i el deu per cent al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, fins que les esmentades reserves assoleixin una quantitat equivalent al cinquanta per cent del capital social; un cop assolit aquest nivell de reserves, els percentatges mínims són, respectivament, el vint i el deu per cent.

-2 Els excedents disponibles s'han d'aplicar a retorn cooperatiu, que ha d'ésser acreditat als socis en proporció a les operacions, els serveis o les activitats que hagi fet cada un d'ells en la cooperativa. L'aplicació efectiva d'aquest retorn, en virtut dels estatuts socials o d'un acord de l'Assemblea General, es pot fer, atenent les necessitats econòmico-financeres de la cooperativa, tant les del moment com les d'un futur pròxim, segons les modalitats següents:

1. Incorporant-lo al capital social amb l'increment corresponent a la part de cada soci.

2. Constituint un fons, regulat per l'Assemblea General de manera que es limiti la disponibilitat dels diners per un període màxim de cinc anys i se'n garanteixi la distribució i el gaudi posteriors a favor del soci titular, amb un interès que no pot excedir del tipus d'interès bàsic del Banc d'Espanya incrementat de tres punts.

3. Satisfent-lo immediatament després de l'aprovació del balanç de l'exercici.

-3 En el cas de les cooperatives de treball associat i de les cooperatives que tenen socis de treball es pot establir que els excedents passin totalment o en part a integrar un Fons Comú especial, de caràcter col·lectiu o irrepartible, però amb el reconeixement del dret dels socis a percebre, com a interessos, una compensació directament proporcional a l'import amb què cada un d'ells hagi contribuït a la formació d'aquest Fons, segons els criteris que estableix l'apartat 2.

-4 En el cas de les cooperatives de crèdit i de les caixes rurals es poden constituir Reserves Voluntàries Repartibles.

-1 Els estatuts socials han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues de l'exercici econòmic, amb subjecció a les normes següents:

1. Es poden imputar al Fons de Reserva Obligatori i als fons de reserva voluntaris, si n'hi ha, el cinquanta per cent de les pèrdues, com a màxim. La diferència resultant s'ha d'imputar a cada soci en proporció a les operacions, els serveis o les activitats que hagi de fer conformement als mòduls bàsics establerts en els estatuts socials d'acord amb l'article 22.e) d'aquesta Llei. En cap cas no es pot fer la imputació en funció de les aportacions del soci al capital social.

2. Les pèrdues imputades a cada soci s'han de satisfer directament, dins l'exercici econòmic següent a aquell en què s'hagin produït, mitjançant deduccions en les aportacions al capital social. També es poden satisfer amb càrrec als retorns que podrien correspondre al soci en els cinc anys següents; les pèrdues que, un cop passat l'esmentat termini, quedin sense compensar han d'ésser satisfetes directament pel soci en el termini d'un mes.

3. S'han d'imputar al Fons de Reserva Obligatori les pèrdues que tinguin l'origen en l'activitat cooperativitzada que es du a terme amb tercers no socis, les pèrdues derivades de l'alienació dels elements de l'actiu immobilitzat i les pèrdues derivades de les activitats alienes a les finalitats específiques de la cooperativa o d'inversions o particions socials en altres persones físiques o jurídiques no cooperatives. Si l'import del Fons de Reserva Obligatori és insuficient per a compensar aquestes pèrdues, la diferència ha d'ésser recollida en un compte especial, per a amortitzar-la amb càrrec a futurs ingressos provinents del Fons de Reserva Obligatori; a aquest fi, fins que no hagin estat amortitzades les esmentades pèrdues, s'han d'abonar al Fons de Reserva Obligatori la totalitat del saldo resultant de l'actualització del balanç i el romanent existent en el compte "Actualització d'aportacions" a què fa referència l'article 53.2.

-2 En la imputació de les pèrdues al Fons de Reserva Obligatori, en cada exercici econòmic, s'han d'imputar en primer lloc les regulades en l'apartat 1.

El Fons de Reserva Obligatori és irrepartible entre els socis o, si s'escau, els adherits i és constituït per:

1. El percentatge sobre els excedents nets de cada exercici que estableixin els estatuts socials d'acord amb l'article 59.1.

2. Els beneficis a què es refereix l'article 58.1.b).

3. Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en cas de baixa del soci.

4. Les quotes d'ingrés i, si n'estableixen els estatuts socials, les quotes periòdiques.

5. El percentatge corresponent sobre el resultat de la regularització del balanç, d'acord amb els articles 53.2 i 60.1.c).

El Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, que és inembargable, es constitueix:

1. Amb el percentatge sobre els excedents nets de cada exercici que estableixin els Estatuts socials d'acord amb l'article 59 d'aquesta Llei.

2. Amb les multes i altres sancions que per via disciplinària imposi la cooperativa als seus socis.

3. Amb les subvencions, les donacions i qualsevol mena d'ajuda rebuda dels socis o dels tercers per al compliment dels fins propis d'aquell Fons. El Fons d'Educació i Promoció Cooperativa té com a finalitat la formació dels socis i treballadors en tècniques cooperatives econòmiques i professionals, així com atendre els objectius d'incidència social en l'àmbit on és situada la cooperativa i els d'intercooperació.

L'Assemblea General ha de fixar les línies bàsiques d'aplicació del Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, les dotacions del qual han de figurar en el passiu del balanç amb separació d'altres partides.

-1 Les cooperatives han de portar, en ordre i al dia, els llibres següents:

1. Registre de socis.

2. Registre d'aportacions socials.

3. Llibre d'actes de l'Assemblea General, del Consell Rector i, si s'escau, de les juntes preparatòries.

4. Llibre d'inventaris i balanços i llibre diari.

5. Qualssevol altres que els siguin imposats per altres disposicions legals.

-2 Els llibres i els altres registres comptables que han de portar les cooperatives han d'ésser relligats i foliats i, abans de fer-ne ús, han d'ésser habilitats pel registre de cooperatives competent.

-3 També són vàlids els assentaments i les anotacions fets per procediments informàtics o per altres procediments adequats, que posteriorment han d'ésser relligats correlativament, per formar els llibres obligatoris, els quals han d'ésser legalitzats en el termini de sis mesos des de la data de tancament de l'exercici.

Les cooperatives han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la seva activitat d'acord amb el Codi de Comerç.

-1 Les cooperatives, llurs federacions i la Confederació de Cooperatives de Catalunya han de dipositar en la Direcció General competent en la matèria, dins els dos mesos següents a la data en què hagin estat aprovats per l'Assemblea General, els comptes anuals, que han de comprendre el balanç, el compte anual de pèrdues i guanys i la memòria explicativa de l'exercici, segons el procediment que les normes regulin.

-2 Les cooperatives que tenen l'obligació, en virtut de la Llei de l'Estat 19/1988, del 12 de juliol, d'Auditoria de Comptes, de sotmetre's a una auditoria, han de dipositar l'auditoria en la Direcció General competent en la matèria.

Els acords sobre modificació dels Estatuts socials han d'ésser adoptats per una majoria de dos terços dels socis presents o representats en l'Assemblea General. Tanmateix, per al canvi de domicli social dintre del mateix terme municipal és suficient l'acord del Consell Rector.

Per a la inscripció en el Registre de Cooperatives de la modificació dels Estatuts socials s'han d'acompanyar la sol·licitud d'inscripció amb el certificat de l'acta de l'Assemblea General.

La fusió de societats cooperatives en una de nova, o l'absorció d'una o més per una altra societat cooperativa, sols serà possible si els objectius socials de les diverses cooperatives no són incompatibles.

L'acord de fusió, pres amb els requisits exigits en aquesta Llei, es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat i en un diari de gran difusió a Catalunya i en un de gran circulació en l'àmbit territorial on tinguin el domicili social les cooperatives afectades i no podrà ésser realitzat abans de passats dos mesos des de la data de l'últim anunci. Si durant aquest període s'hi oposés algun creditor, l'acord no es podrà portar a efecte sense que, prèviament, siguin assegurats o satisfets els drets d'aquest creditor, el qual no es podrà oposar al pagament encara que es tracti de crèdits no vençuts.

La baixa de socis originada per disconformitat amb la fusió tindrà el caràcter de justificada si ho sol·licitava per escrit al president del Consell Rector dins el termini dels quaranta dies següents al de l'adopció de l'acord.

Els socis, així com els patrimonis, de les cooperatives que es dissolguin es traspassaran en bloc a la nova societat cooperativa que es creï, o a la que substitueixi, la qual assumirà tots els drets i les obligacions de les cooperatives dissoltes. A les cooperatives dissoltes, no els són d'aplicació les normes sobre liquidació, i els seus fons socials, tant voluntaris com obligatoris, passen a integrar-se en els de la societat cooperativa nova o absorbent. Els traspassos a què fa referència aquest article no s'han d'entendre com a transmissions ni substitucions entre persones diferents, als efectes que correspongui en matéries de competència de la Generalitat.

La inscripció de la fusió de societats cooperatives en el Registre se subjectarà, en el supòsit de fusió pròpia, als tràmits establerts per a la constitució, i en el de fusió per absorció als de modificació.

L'escissió pot implicar l'extinció de la cooperativa, prèvia la divisió del seu patrimoni en dues o més parts, cada una de les quals es traspassarà en bloc a cooperatives de nova creació o serà absorbida per altres de ja existents. També una cooperativa pot dividir el seu patrimoni sense extingir-se, traspassant-ne en bloc una o diverses parts a cooperatives de nova creació o a altres de ja existents.

En aquests casos són d'aplicació les normes d'aquesta Llei reguladores de la fusió. Tanmateix, amb la convocatòria de l'Assemblea General que ha d'acordar l'escissió, es trametrà a cada soci la memòria feta pel Consell Rector sobre la conveniència de l'escissió, que s'acompanyarà amb l'inventari i el balanç tancats quinze dies abans, amb la proposta detallada de la part de patrimoni que haurà de transmetre's a les altres cooperatives i la que, si s'escau, ha de conservar la coopertaiva que s'escindeixi. Així mateix, l'esmentada memòria indicarà quina seria la situació jurídica en què quedarien els socis de la cooperativa escindida.

Amb la memòria i la documentació esmentades haurà de trametre's als socis l'informe corresponent fet pels interventors de comptes.

Són causes de dissolució de la societat cooperativa:

1. L'acompliment del termini fixat en els Estatuts socials, llevat que hi hagi un acord de pròrroga adoptat per l'Assemblea General i degudament inscrit.

2. La finalització de l'objecte social o la impossibilitat de realitzar-lo. Pel que fa a les cooperatives de crèdit i assegurances, s'ha d'estar, a més, al que disposin els organismes competents per raó d'activitats efectuades.

3. La voluntat dels socis, manifestada mitjançant un acord de l'Assemblea General pres per la majoria prevista per l'article 31 d'aquesta Llei.

4. La reducció del nombre de socis per sota del mínim legament necessari per a constituir la cooperativa, si es manté durant més de sis mesos.

5. La reducció de la xifra del capital social per sota del mínim establert legalment o estatutàriament, si es manté durant més de sis mesos.

6. La fusió o l'escissió a què fan referència els articles 66 i 67 d'aquesta Llei.

7. El concurs o la fallida, segons correspongui, de la cooperativa sempre que ho acordi l'Assemblea General, com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

8. Qualsevol altra causa establerta en aquesta Llei o en els Estatuts socials. La societat cooperativa dissolta conserva la seva personalitat jurídica mentre es fa la liquidació. Durant aquest període s'ha d'afegir a la denominació social la frase "en liquidació".

L'acord de dissolució o la resolució judicial, si s'escau, a més d'inscriure's en el Registre de Cooperatives, s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat i en un diari de gran circulació en l'àmbit territorial on tinguin el domicili social les cooperatives afectades.

-1 Els liquidadors, en nombre senar, són nomenats per l'Assemblea General, en votació secreta.

-2 Si passa un mes de la dissolució de la cooperativa i l'Assemblea General no ha fet el nomenament, el Consell Rector ha de sol·licitar al jutge competent per raó del domicili social que, després d'haver escoltat el Consell Superior de la Cooperació, nomeni els liquidadors, en primer lloc entre els socis i, si de cas hi manquen, entre persones no sòcies. La sol·licitud de nomenament de liquidadors també pot ésser feta per qualsevol soci de la cooperativa, si el Consell Rector no la fa en el termini d'un mes.

-3 El Consell Rector i la Direcció cessen en llurs funcions en ésser nomenats els liquidadors, als quals han de prestar llur concurs en les operacions de liquidació, si hi són requerits.

-4 Els liquidadors han de fer totes les operacions que calguin per a la liquidació de la cooperativa.

-5 Durant el període de liquidació han d'ésser observades les disposicions legals i estatutàries aplicables al règim de les assemblees generals, a les quals els liquidadors han de donar compte de la liquidació i el balanç corresponents perquè els aprovin.

Són competències dels liquidadors:

1. Subscriure, juntament amb el Consell Rector, l'inventari i el balanç de la cooperativa en el moment de l'inici de llurs funcions, referits al dia en què s'iniciï la liquidació.

2. Portar i custodiar els llibres i la correspondència de la societat i vetllar per la integritat del seu patrimoni.

3. Dur a terme les operacions comercials pendents i totes les que siguin necessàries per a la liquidació de la cooperativa.

4. Alienar els béns socials, tenint present que els immobles han d'ésser venuts necessàriament en pública subhasta, llevat que l'Assemblea General acordi un altre procediment.

5. Reclamar i percebre els crèdits i els dividends passius al temps d'inici de la liquidació.

6. Concertar les transaccions i els compromisos que convinguin als interessos socials.

7. Pagar els creditors i els socis i adherits de manera que s'atenguin les normes que aquesta Llei estableix.

8. Representar la cooperativa per al compliment dels fins a què es refereix aquest article.

Per a adjudicar l'haver social s'ha de procedir segons l'ordre següent, respectant en tot cas íntegrament el Fons d'Educació i Promoció Cooperativa:

Primer. Saldar els deutes socials.

Segon. Reintegrar als socis i adherits llurs aportacions al capital social, actualitzades quan s'escaigui.

Tercer. Aplicar el sobrant, si n'hi ha, al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, perquè sigui transferit a l'entitat federativa a la qual la cooperativa estigui associada. Si no n'està, l'Assemblea General ha de decidir a quines entitats federatives de cooperatives d'entre les que hi ha a Catalunya s'ha de destinar l'import d'aquest fons, sempre a fi que sigui utilitzat amb les finalitats esmentades; si l'Assemblea General no ho fa, correspon al Consell Superior de la Cooperació de decidir a quina o quines d'aquestes entitats s'ha de destinar l'import del fons.

Quart. En cas de dissolució d'una cooperativa de segon grau o d'un grau ulterior, d'una cooperativa de crèdit o d'una caixa rural, l'haver líquid resultant ha d'ésser distribuït entre les cooperatives sòcies en proporció al retorn rebut els darrers cinc anys, o si més no des de la constitució de l'entitat dissolta, i ha d'ésser destinat sempre als fons de reserva obligatoris respectius.

-1 Un cop acabada la liquidació, els liquidadors han de fer el balanç final, que ha d'ésser sotmès a l'Assemblea General.

-2 Si la reunió de l'Assemblea General és impossible, els liquidadors han de publicar el balanç final en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un diari de gran difusió a Catalunya i en un diari de gran difusió en l'àmbit territorial on tinguin el domicili social les cooperatives afectades.

-3 El balanç pot ésser impugnat, d'acord amb el que disposa l'article 36, dins els sis mesos següents d'haver estat publicat. Si passat aquest termini el balanç no ha estat impugnat, s'entén que és aprovat.

-4 Un cop aprovat el balanç final, els liquidadors han de procedir a adjudicar l'haver social, conformement al que disposa l'article 70, i han de sol·licitar en el termini de quinze dies la cancel·lació dels assentaments referents a la societat liquidada en el Registre de Cooperatives on sigui inscrita i dipositar en aquesta oficina els llibres i els documents relatius al tràfic de la cooperativa.

A les societats cooperatives, els és aplicable la legislació concursal de l'Estat.

La providència judicial en virtut de la qual es tingui per incoat el procediment concursal respecte a una cooperativa s'anotarà en el Registre de Cooperatives en què estigui inscrita.

-1 Les cooperatives de primer grau poden ésser:

1. Agrícoles.

2. D'assegurances.

3. De consumidors i usuaris.

4. De crèdit.

5. D'ensenyament i escolars.

6. D'habitatge.

7. Mixtes.

8. Sanitàries.

9. De serveis.

10. De treball associat.

-2 No obstant l'apartat 1, les cooperatives poden dedicar-se a qualsevol activitat econòmico-social lícita i es poden constituir amb objectius socials diferents dels que esmenta el dit apartat.

-1 Les qüestions que es plantegen entre algun soci i la cooperativa a què pertany o entre aquesta i la federació en què s'agrupa poden ésser plantejades a la conciliació en el Consell Superior de la Cooperació, o bé directament a la jurisdicció ordinària. El procediment de conciliació s'ha d'establir per reglament.

-2 Les qüestions a què es refereix l'apartat 1 poden ésser sotmeses, si ho sol·liciten les parts, a l'arbitratge de la persona o les persones que designi el President del Consell Superior de la Cooperació, d'acord amb la legislació vigent sobre la matèria. El procediment de formalització i tramitació d'aquests arbitratges s'ha d'establir per reglament.

-3 La presentació de la sol·licitud de conciliació o d'arbitratge interromp la prescripció i suspèn el compte del termini per a l'exercici de les accions regulades per aquesta Llei.

-1 Correspon al departament de la Generalitat competent en matèria de cooperatives la funció inspectora del compliment d'aquesta Llei, sens perjudici de les funcions que corresponguin a altres departaments de l'Administració de la Generalitat en virtut de la legislació específica aplicable segons l'objecte social de cada cooperativa.

-2 La vulneració dels preceptes d'aquesta Llei i dels estatuts socials comporta la responsabilitat de la cooperativa i, per tot allò que els sigui directament imputable, la responsabilitat dels membres del Consell Rector, dels interventors i dels liquidadors.

-3 Són infraccions lleus:

1. No tenir o no portar al dia els llibres socials o els llibres de comptabilitat obligatoris per un termini superior a sis mesos, a comptar del darrer assentament fet, si s'escau.

2. Incomplir l'obligació de lliurar als socis i als adherits els títols o les llibretes de participació que acreditin llurs aportacions socials.

3. No formular, l'interventor o els interventors, l'informe sobre els comptes anuals dins el termini establert.

   -4 Són infraccions greus:

1. Incomplir les disposicions legals o estatutàries sobre la convocatòria correcta, en temps i forma, de l'Assemblea General ordinària i de l'Assemblea General extraordinària, a petició dels socis o de l'interventor o els interventors de comptes, i sobre la renovació dels càrrecs socials.

2. Incomplir l'obligació d'inscriure els nomenaments i les renovacions dels càrrecs i tots els altres actes que hagin d'ésser registrats.

3. Acreditar als socis o als adherits interessos superiors o inferiors als límits fixats per la llei.

4. Acreditar retorns cooperatius als socis excedents o als adherits.

5. Abonar als socis en actiu retorns cooperatius en funció de llur aportació al capital i no en proporció a les operacions, els serveis o les activitats cooperativitzades que hagin dut a terme.

6. Vulnerar les disposicions legals i estatutàries o els acords de l'Assemblea General sobre la imputació de pèrdues de l'exercici econòmic.

7. No destinar els recursos corresponents al Fons de Reserva Obligatori i al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, en els casos i per l'import establerts per llei, pels estatuts o per un acord de l'Assemblea General.

8. No respectar els drets que, en matèria d'informació, estableix l'article 21 per als socis i els adherits, ni el dret de participar activament en la constitució i en el funcionament dels òrgans socials.

9. No dipositar els comptes anuals i les auditories, d'acord amb el que disposa l'article 64 bis, en els termes que estableix la legislació corresponent.

   -5 Són infraccions molt greus:

1. Destinar a finalitats altres que les que la Llei determina els recursos del Fons d'Educació i Promoció Cooperativa.

2. Incomplir l'obligació de sotmetre els comptes de l'exercici a verificació mitjançant auditoria externa, si ho estableixen aquesta Llei o els estatuts socials, ho acorden l'Assemblea General o el Consell Rector o ho sol·licita el quinze per cent dels socis o adherits de la cooperativa.

3. Incomplir les normes legals i estatutàries que regulen l'actualització de les aportacions socials i la destinació del resultat de regularitzar el balanç de la cooperativa.

4. Distribuir als socis els fons irrepartibles o l'haver líquid resultant de la liquidació.

5. Incomplir les normes legals i estatutàries relatives a l'objecte i la finalitat de la cooperativa.

6. Encobrir, sota la fórmula de societat cooperativa, finalitats pròpies de les societats mercantils.

   -6 Als efectes de l'aplicació de la sanció corresponent, les infraccions poden ésser de grau mínim, mitjà i màxim, en funció de les conseqüències econòmiques i socials que produeixin, del nombre de socis de la cooperativa, de la mala fe de l'infractor, de la dimensió econòmica dels fets i del volum d'operacions de la cooperativa:

1. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 5.000 a 10.000 pessetes, les de grau mínim; de 10.001 a 25.000 pessetes, les de grau mitjà, i de 25.001 a 50.000 pessetes, les de grau màxim.

2. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 50.001 a 75.000 pessetes, les de grau mínim; de 75.001 a 150.000 pessetes, les de grau mitjà, i de 150.001 a 250.000 pessetes, les de grau màxim.

3. Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 250.001 a 500.000 pessetes, les de grau mínim; de 500.001 a 1.000.000 de pessetes, les de grau mitjà, i de 1.000.001 a 5.000.000 de pessetes, les de grau màxim, o bé, d'acord amb el que estableix l'article 101, amb la desqualificació de la cooperativa.

   -7 No obstant el que disposa l'apartat 6, pot ésser imposada la sanció immediatament inferior a la que correspondria, si ho aconsellen determinades circumstàncies, degudament acreditades, com el volum econòmic de les operacions de la cooperativa, el nombre i les condicions dels socis o la incidència social de l'entitat.

   -8 Un cop finalitzat l'expedient sancionador incoat amb motiu de la comissió d'una infracció, la persistència o la reincidència en la comissió ha d'ésser considerada com una nova infracció sancionable.

   -9 Correspon als delegats territorials del departament competent d'imposar les sancions de fins a 250.000 pessetes; al director general competent, les sancions de fins a 500.000 pessetes; al conseller competent, les sancions de fins a 1.000.000 de pessetes, i al Govern, a proposta del conseller competent, les sancions de fins a 5.000.000 de pessetes.

   -10 La tramitació dels expedients sancionadors ha de respectar la normativa del procediment administratiu. En el supòsit de les infraccions molt greus, és preceptiu, per a la resolució de l'expedient sancionador, l'informe del Consell Superior de la Cooperació, que ha d'ésser emès en el termini de quaranta dies; la no-emissió de l'informe, tanmateix, no paralitza la continuació del procediment.

   -11 Les infraccions regulades per aquest article prescriuen tres anys després d'haver estat comeses.

-1 Pot ésser causa de desqualificació d'una cooperativa:

1. La comissió d'una infracció molt greu de normes imperatives o prohibitives d'aquesta Llei, si és de grau màxim.

2. La inactivitat dels òrgans socials durant tres anys consecutius.

3. La no-realització de l'objecte social durant tres anys consecutius.

   -2 En els supòsits a què es refereixen les lletres b) i c) de l'apartat 1, l'Administració ha de requerir la cooperativa perquè, en el termini de tres mesos, adopti les mesures pertinents per a resoldre la irregularitat.

   -3 El procediment per a la desqualificació s'ha d'ajustar a la normativa de procediment administratiu, amb les particularitats següents:

1. S'han de personar a l'audiència de la cooperativa el Consell Rector o, si això no és possible, un mínim de tres socis. Si aquesta compareixença tampoc no és possible, el tràmit es compleix publicant l'avís corresponent en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

2. Es pot presentar recurs contenciós administratiu contra la resolució administrativa de desqualificació, la qual no és executiva, en aquest cas, fins que no es dicta la sentència ferma.

   -4 La desqualificació, un cop esdevé ferma, té efectes registrals d'ofici i implica la dissolució de la cooperativa.

   -5 La declaració de desqualificació de les cooperatives correspon al conseller competent en matèria de cooperació, amb informe previ del Consell Superior de la Cooperació i dels departaments que, per raó de l'activitat de la cooperativa, hi puguin intervenir.

   Títol segon

-1 Per a desenvolupar millor llurs activitats, les societats cooperatives regulades per aquesta Llei poden constituir federacions de branques generals de Catalunya i d'àmbit inferior.

-2 Les societats agràries de transformació i les entitats que associen agrupacions de productors agraris es poden integrar, encara que no tinguin la condició de societats cooperatives, en les federacions de cooperatives agràries. Per a aquesta integració, és requisit indispensable que les esmentades societats i entitats siguin formades únicament per socis titulars d'explotacions agràries i per treballadors del camp.

-3 Les societats cooperatives poden establir acords i associacions de caràcter temporal per a finalitats particulars, en els quals acords i associacions poden participar les institucions d'assistència social i les corporacions de caràcter públic.

-4 Les federacions, els acords i les associacions s'han d'atenir a les condicions que determina aquesta Llei i tenen totes les prerrogatives que aquesta els concedeix. La inscripció a les federacions i l'establiment d'acords i d'associacions són voluntaris.

-5 El nombre mínim de cooperatives per a constituir una federació és de quinze, excepte en el cas de les cooperatives de crèdit, en què és de tres. La constitució de federacions està subjecta als mateixos actes constitutius que aquesta Llei estableix per a les cooperatives.

-6 Perquè la denominació d'una federació es pugui referir a un àmbit geogràfic determinat, la federació ha d'acreditar l'afiliació del trenta-cinc per cent, com a mínim, de les societats cooperatives censades, i amb activitat, en l'àmbit i la branca respectius; en cas contrari, la denominació no pot incloure patronímics ni qualificatius que es refereixin a un àmbit geogràfic o l'identifiquin.

-1 Es consideren com a generals les federacions que associen, com a mínim, el trenta-cinc per cent de les cooperatives censades i amb activitat en la branca respectiva.

-2 Les federacions generals són representades directament en el Consell Superior de la Cooperació.

La Confederació de Cooperatives de Catalunya és l'òrgan màxim de representació de les cooperatives i de llurs organitzacions sotmeses a aquesta Llei. La Confederació té personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar.

Correspon a la Confederació:

1. La representació pública de la cooperació, de manera que pot exercir les accions legals pertinents.

2. La participació en la difusió dels principis cooperatius i l'estímul a l'educació i formació de cooperatives.

3. L'organització de serveis d'interès comú per a les cooperatives.

4. En general, tot el que és beneficiós per a la cooperació i les seves entitats.

La confederació ha d'estar integrada per federacions, segons branques o classes de cooperatives, i els seus òrgans socials han d'ésser un reflex de la realitat de cada una d'aquestes branques de cooperatives de Catalunya. A tal efecte, en els seus Estatuts socials, s'establiran els criteris concrets de representació de cadascuna d'elles.

Els Estatuts socials, que ha de contenir les normes electorals dels seus òrgans, s'han de sotmetre als criteris fixats per aquesta Llei i, un cop aprovats, inscriure's en le registre de Cooperatives.

Títol tercer

La Generalitat de Catalunya reconeix l'interès preferent de les cooperatives constituïdes conformement a aquesta Llei i fomenta llur participació en l'activitat econòmica i social mitjançant les actuacions que considera pertinents. A aquest efecte es crea el Consell Superior de la Cooperació.

-1 El Consell Superior de la Cooperació és un organisme col·laborador de la Generalitat en tot l'àmbit de competències que sobre cooperatives li pertoquen.

-2 Corresponen al Consell Superior de la Cooperació les missions específiques següents:

1. Fer estudis, informes, propostes i dictàmens en relació amb les normes i disposicions legals que afectin les cooperatives, difondre aquestes normes i disposicions i impulsar totes les accions encaminades a facilitar la intercooperació.

2. Vetllar, sens perjudici de les funcions inspectores que pertoquen a l'Administració, pel compliment dels principis cooperatius en la utilització del Fons d'Educació i Promoció Cooperativa i pel respecte de les regles d'una gestió correcta i democràtica, especialment en els casos de liquidació de les cooperatives.

3. Intervenir per via de conciliació en les qüestions que sorgeixin entre les entitats regulades per aquesta Llei o entre aquestes i llurs associats.

4. Complir funcions arbitrals, com a sistema de resolució de conflictes, en la forma que sigui determinada per reglament.

5. Debatre i discutir, en general, les qüestions que afecten el sector cooperatiu, amb vista a orientar-lo.

-1 El Consell Superior de la Cooperació és integrat pels membres següents:

1. El conseller competent en matèria de cooperatives, que actua com a president.

2. Dotze representants de l'Administració de la Generalitat, entre els quals el director general de Cooperatives i Societats Anònimes Laborals, que exerceix el càrrec de vice-president primer.

3. Tretze membres en representació de les diverses branques de federacions de cooperatives, entre els quals el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, escollits de manera que totes hi siguin presents. Un d'aquests representants exerceix el càrrec de vice-president segon.

4. Quatre persones de competència i vàlua reconegudes en el camp de la cooperació, nomenades pel Parlament.

5. Un secretari, amb veu i sense vot, nomenat pel conseller competent en matèria de cooperatives.

-2 S'han de determinar per reglament les funcions del president i dels vice-presidents, el procediment de nomenament dels membres determinats per les lletres b), c) i e) de l'apartat 1 i el règim de les substitucions o les delegacions de funcions entre els membres del Consell.

Tots els membres del Consell Superior de la Cooperació són proposats pels organismes als quals han de representar. El nomenament dels membres del Consell Superior de la Cooperació és fet pel Consell Executiu de la Generalitat i llur renovació és feta a petició de qui els va proposar.

-1 El Consell Superior de la Cooperació funciona en sessions plenàries i en comissió permanent.

-2 Correspon a la Comissió Permanent d'executar els acords del Ple, de resoldre les qüestions ordinàries i de preparar les reunions del Ple.

-3 La Comissió Permanent és formada pels set membres següents del Consell:

1. El president, que pot delegar les seves funcions en la forma que sigui establerta per reglament.

2. Dos dels representants de l'Administració de la Generalitat.

3. Tres dels representants de les federacions de cooperatives.

4. Un dels membres designats pel Parlament.

-4 El secretari del Consell assisteix també a les reunions de la Comissió Permanent.

-5 El Consell Superior de la Cooperació, que ha d'establir les regles de funcionament del Ple i de la Comissió Permanent, s'ha de reunir en sessió plenària, com a mínim, un cop cada dos mesos.

El Consell Superior de la Cooperació és un òrgan consultiu, de participació i mediació de l'Administració de la Generalitat.

El Consell Superior de la Cooperació és finançat amb les quantitats que li assignen els Pressupostos de la Generalitat.

El Consell Superior de la Cooperació, en virtut de les competències que li atorga l'article 106, pot demanar al departament competent en matèria de cooperatives que es facin les inspeccions necessàries per a aclarir les actuacions i examinar les responsabilitats en matèries que siguin de la seva competència.

Títol tercer bis

Capítol XII bis

De la jurisdicció i la competència

-1 El coneixement i la resolució dels litigis que es puguin suscitar a l'empara d'aquesta Llei, pel que fa a les relacions entre les cooperatives i llurs socis, correspon als jutjats i els tribunals ordinaris, que exerceixen la potestat jurisdiccional de conformitat amb el que disposen les lleis.

-2 Atès el caràcter societari del contracte cooperatiu, els òrgans jurisdiccionals, per a la solució dels conflictes entre les cooperatives i llurs socis, han d'aplicar, preferentment a qualsevol altra tipus de norma, el dret cooperatiu en el sentit estricte, integrat per aquesta Llei, per les disposicions normatives que la despleguen, pels estatuts socials de la cooperativa, pel reglament de règim intern i pels altres acords dels òrgans socials de la cooperativa.

Títol quart

La Generalitat de Catalunya reconeix la importància del moviment cooperatiu per al desenvolupament de Catalunya i, per això, i també en compliment del que disposa l'article 129 de la Constitució, adoptarà les mesures que calguin perquè les cooperatives puguin complir els seus objectius.

-1 La Generalitat ha d'adoptar les mesures que calguin per a fomentar les relacions entre les cooperatives.

-2 Dins el marc d'actuació intercooperativa, les societats cooperatives poden contreure, entre elles, vincles societaris que facilitin el compliment de llurs objectius socials. A aquest efecte, poden establir convenis, consorcis, concerts i, en general, qualsevol tipus de pactes que afavoreixin les finalitats particulars i la consolidació i el desenvolupament globals del moviment cooperatiu.

-3 Han d'ésser objecte d'una consideració especial tots els pactes que, derivats de l'establiment de relacions entre cooperatives de branques iguals o diferents, permetin a les cooperatives d'oferir als socis d'altres cooperatives, obertament i en tot allò que sigui possible, el subministrament de tots els béns i els serveis de què disposen llurs propis socis, sense més restriccions que les que puguin derivar de la pròpia singularitat o complexitat de les operacions cooperativitzades ofertes, dels estatuts socials o de les disposicions legals.

-4 Els socis afectats per l'àmbit d'aplicació dels acords intercooperatius no tenen la consideració de tercers no socis.

-5 Els acords intercooperatius han d'ésser inscrits en el Registre General de Cooperatives.

El Departament competent en matèria de cooperatives i el d'Ensenyament han d'adoptar en col·laboració les decisions necessàries perquè sigui possible l'ensenyament del cooperativisme als centres d'ensenyament de qualsevol classe i grau i, així mateix, afavorir la creació de cooperatives escolars en aquests centres.

Quan la tasca de formació cooperativa es dirigeixi al medi rural, els Departaments abans esmentats compliran la seva funció en estreta col·laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el qual exercirà la tasca corresponent a través dels seus serveis d'expansió i capacitació agrària.

El moviment cooperatiu, per mitjà de les seves Federacions de branca, reconegudes com a generals en aquesta Llei, ha de participar, en el grau que en cada cas es determini, en les institucions, els òrgans o els consells que existeixin, o que creïn en el futur els diferents Departaments de la Generalitat, per al millor compliment de la seva funció en les àrees econòmiques, socials i polítiques.

[No vigent]

Les quantitats que es rebin de les diferents administracions públiques provinents d'ajuts estructurals, sectorials o d'altre tipus han d'ésser canalitzades, en la mesura que sigui possible, mitjançant societats cooperatives.

El Departament d'Economia i Finances adoptarà les mesures oportunes perquè els títols i els valors emesos per societats cooperatives per atendre el seu objecte social siguin qualificats d'aptes als efectes de cobrir el coeficient d'inversió obligatori de les Caixes d'Estalvi d'acord amb les disposicions aplicables a aquestes. A aquests efectes es destinarà una quantitat com a mínim de l'u per cent del total del fons de les Caixes d'Estalvis ocupats en inversions obligatòries qualificades per l'esmentada Conselleria.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca exercirà les seves activitats, fonamentalment, per mitjà de societats cooperatives quan per raons tècniques calgui comptar amb grups de pagesos o de ramaders organitzats per al compliment dels seus objectius.

Així mateix, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'establir condicions preferents per a les cooperatives agràries en la concessió d'ajuts de qualsevol mena que s'hagin establert per als agricultors o llurs agrupacions.

El Departament de Benestar Social ha de promoure les mesures adequades en suport de les cooperatives que tinguin per objecte alguna de les àrees d'actuació dels serveis socials.

S'establiran subvencions, desgravacions o crèdits preferents, en els supòsits de creació de cooperatives de segon grau, de fusió de cooperatives, d'establiment de concerts entre cooperatives agrícoles i de consumidors, i d'establiment de grups cooperatius, sempre que l'actuació proposada sigui favorable al moviment cooperatiu, i així ho reconegui el Consell Superior de la Cooperació mitjançant informe previ.

Les cooperatives d'habitatges i les que presten serveis públics tindran dret a l'adquisició de terrenys de gestió pública pel sistema d'adjudicació directa, per al compliment dels seus fins específics.

Les societats cooperatives hauran de realitzar qualsevol mena de serveis que per causa d'interès públic els encomani la Generalitat de Catalunya, sempre que aquestes activitats corresponguin al tipus de fins de l'entitat, que serà compensada de les despeses que se li ocasioni i amb les remuneracions que s'hagin establert amb l'organisme que demanà la gestió.

Les societats cooperatives tenen, en la distribució o en la venda, la condició de majoristes, però poden vendre a la menuda com a detallistes. Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis proporcionats per les cooperatives als seus socis, ja siguin produïts per aquests o adquirits de tercers per al compliment dels seus fins socials, no tenen consideració de vendes.

Es consideren activitats cooperatives internes, i tenen el caràcter d'operacions de transformació primària, les que realitzin les cooperatives del camp i d'altres d'anàlogues amb productes o materials, fins i tot fornits per tercers, sempre que siguin destinats exclusivament a les explotacions dels socis. Des del punt de vista tributari, això només afecta els tributs imposats per la Generalitat.

Sens perjudici dels drets i de les obligacions que en matèria fiscal la legislació general de l'Estat atribueixi a les cooperatives, la Generalitat de Catalunya, en l'àmbit de la seva competència en aquestes matèries, dictarà les normes adequades que facilitin la constitució i el desenvolupament de les societats cooperatives, d'acord amb les exigències de la política social i per raó de la voluntat de servei a la comunitat que anima el moviment cooperatiu.

L'Administració Pública de Catalunya, en el desenvolupament de serveis públics que puguin prestar-se amb la participació directa dels ciutadans, estimularà la creació de cooperatives amb aquest objectiu i compartirà així la gestió d'aquests serveis amb els socis d'aquestes cooperatives.