Llei del Cinema de Catalunya (Llei 20/2010, del 7 de juliol)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

PREÀMBUL
I

L'objecte d'aquesta llei és establir el marc normatiu que regeix la indústria cinematogràfica i audiovisual pel que fa, entre altres, a la producció, la distribució, la comercialització i l'exhibició d'obres cinematogràfiques i audiovisuals; als aspectes relacionats amb el foment, la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic, i al foment de l'oferta cinematogràfica original, doblada i subtitulada en català.

Fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei, la normativa catalana de cinematografia ha quedat restringida bàsicament al Decret 267/1999, del 28 de setembre, sobre règim administratiu de la cinematografia i l'audiovisual. El marc normatiu anterior a aquesta llei s'ha de completar amb alguns preceptes de la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, que regulen el foment de la indústria cinematogràfica i del sector de l'audiovisual, i amb l'article 28 de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, que estableix l'obligació del Govern de fomentar la producció cinematogràfica en català i el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules d'expressió original no catalana, i la distribució i l'exhibició d'aquests productes. Així mateix, l'article esmentat de la Llei de política lingüística permet establir quotes lingüístiques de pantalla i de distribució per als productes cinematogràfics que es distribueixin i s'exhibeixin doblats o subtitulats en una llengua diferent de l'original.

Així mateix, l'Estat ha dictat la Llei 55/2007, del 28 de desembre, del cinema, i el Reial decret 2062/2008, del 12 de desembre, que la desplega.

La Llei del cinema es fonamenta en dos pilars de referència. D'una banda, el nou marc competencial establert per l'Estatut d'autonomia i, d'altra banda, la necessitat de regular de manera coordinada l'activitat cinematogràfica i audiovisual desenvolupada a Catalunya per tal d'atorgar a aquest sector econòmic i cultural el paper estratègic que li correspon com a motor de progrés econòmic i com a element de cohesió cultural i de transformació social.

L'Estatut d'autonomia especifica les competències de la Generalitat en matèria cinematogràfica, dins l'àmbit de les competències exclusives en matèria de cultura, i li atribueix les potestats legislatives, reglamentàries i executives en matèria cinematogràfica en diversos àmbits i estadis del seu desenvolupament, des del foment fins a l'exhibició i altres aspectes relatius al règim administratiu.

El segon pilar de referència d'aquesta llei neix de la consideració de la cinematografia i l'audiovisual com a sector estratègic en els aspectes cultural, econòmic i social. En aquest sentit, la Declaració universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural, del novembre del 2001, i la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals, aprovada el 20 d'octubre de 2005 en el marc de la 33a Conferència general d'aquesta entitat de les Nacions Unides, reconeixen que la diversitat cultural constitueix el patrimoni comú de la humanitat i ha d'ésser reconeguda, protegida i difosa en benefici de les generacions actuals i de les futures.

La Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions sobre determinats aspectes jurídics vinculats a les obres cinematogràfiques i a altres produccions del sector audiovisual (2002/C 43/04) assenyala el paper important que les obres cinematogràfiques i audiovisuals tenen en la conformació de les identitats europees, tant pel que fa als aspectes comuns compartits en el conjunt d'Europa com pel que fa a la diversitat cultural que caracteritza les diferents tradicions i històries, posant un èmfasi especial en aspectes com el pluralisme i la diversitat cultural i lingüística.

La Comunicació constata també que l'audiovisual i el cinema, tenint en compte l'àmplia influència social que tenen, constitueixen un element essencial per al bon funcionament de les democràcies i estan en el centre de les transformacions derivades del desenvolupament de la societat de la informació. Les innovacions tecnològiques ofereixen noves oportunitats per a fomentar la cultura i la conservació del patrimoni, i també per a augmentar la comprensió mútua entre els diferents pobles i, per tant, contribuir de manera decidida a la cohesió social.

Finalment, aquest text recull també la importància capital d'aquesta activitat com a element de creació de riquesa i llocs de treball. Una indústria que combina recursos humans amb tecnologia, però sobretot amb talent, s'ha de constituir en un dels fulcres fonamentals de l'economia de la nova societat de la informació i les telecomunicacions.

Cultura, cohesió social i impuls econòmic són, per tant, aquests grans arguments estratègics que acompanyen l'imperatiu establert pel nou marc legal. D'aquí, la necessitat d'una regulació coherent que impulsi aquests grans reptes que, per raons diverses, poden quedar escapçats si l'activitat a impulsar resta exclusivament sotmesa a les forces estrictes d'un mercat que no ajusta el funcionament a les normes de la lliure competència.

Des de la perspectiva cultural i social, aquesta llei pretén, d'una banda, la preservació de la llibertat artística i de creació i el respecte absolut a la propietat intel·lectual, la conservació i difusió del patrimoni audiovisual i, també, una actuació especialment compromesa en el marc de les garanties de la diversitat cultural i lingüística, que ha de tenir en compte la perspectiva de gènere. Avui en dia, el mercat cinematogràfic a Catalunya, i en menor mesura el mercat audiovisual, no reflecteix en les seves pautes de consum la realitat sociolingüística del país.

En primer lloc, la llengua pròpia de Catalunya, majoritàriament parlada i compresa en el nostre territori i present en proporcions rellevants en diversos sectors culturals i de mitjans de comunicació com el llibre, les arts escèniques, la música, els diaris, les revistes i altres mitjans de comunicació audiovisuals no té actualment una presència significativa a les pantalles del país, tot al contrari. De fet, el cinema exhibit en llengua catalana no garanteix de manera efectiva el dret dels ciutadans de Catalunya a escollir veure'l en la llengua pròpia del país.

En segon terme, a Catalunya tampoc no apareix prou reflectida la diversitat cultural del cinema produït arreu del món. L'estructura de la distribució està dominada, principalment, per multinacionals que imposen models d'explotació cinematogràfica que dificulten enormement l'accés al públic d'obres cinematogràfiques d'elevada qualitat artística i reconeixement internacional, la qual cosa limita alguns dels efectes fonamentals de tota obra cultural, com són l'enriquiment personal i la creació de valors col·lectius.

En tercer lloc, la conservació i la difusió del patrimoni audiovisual també és una peça clau d'aquesta llei. La història del cinema propi i la difusió del d'altres procedències constitueix també un dels reptes de la Llei.

Per tot això, aquesta llei regula de manera decidida tots els aspectes que, d'una banda, afavoreixin l'expressió de l'elevat talent artístic del país i, d'altra banda, garanteixin, d'acord amb el marc legal vigent, els drets de propietat associats a la creació sense deixar de banda l'aspecte cabdal de la diversitat cultural i lingüística i la seva preservació històrica. Aquesta llei, doncs, garanteix el dret real a decidir quines obres es consumeixen i en quina llengua. Assegura també la necessària contribució al foment de la presència social de la llengua pròpia.

Des de la perspectiva industrial, la Llei fa un tractament global del sistema cinematogràfic i audiovisual, tant des de la consideració dels aspectes relatius a les diferents fases de la cadena de valor, com als elements clau que hi intervenen, principalment actuacions de les administracions públiques i factors de l'entorn empresarial, fonamentalment elements vinculats a la gestió dels recursos humans, de capital i de tecnologia i innovació, pilars bàsics de l'activitat i la competitivitat empresarial tant en el mercat interior com en l'internacional. Aquesta llei també té en compte l'adaptació del sistema a les noves tecnologies, en particular en allò que fa referència a la transició a l'era digital.

Els principis rectors de la Llei en l'actuació en l'àmbit industrial parteixen de la lliure competència i la llibertat d'empresa com a motor de l'activitat econòmica, i d'una Administració eficient i equitativa en l'assignació dels recursos públics en el finançament de les diferents activitats cinematogràfiques i audiovisuals. Aquests principis d'equitat i eficiència, associats a l'arrel del sector públic, comporten l'aplicació de canvis importants en el model actual de foment de la cinematografia, que deriva cap a un sistema amb més coordinació entre tots els agents públics avui en dia implicats en les polítiques públiques. La Llei disposa que els organismes de la Generalitat competents en la matèria han de subscriure un acord marc pluriennal per a definir les polítiques públiques de suport a la cinematografia i l'audiovisual, amb la cooperació pertinent amb els agents del sector industrial. La coordinació de polítiques públiques i la cooperació amb el sector privat s'albiren en aquesta llei com les estratègies clau de rellançament de l'activitat cap al veritable sector econòmic del segle xxi.

La regulació continguda en aquesta llei ha d'ésser interpretada i aplicada d'acord amb els principis següents: la llibertat de creació artística i el respecte a la propietat intel·lectual; la diversitat cultural i lingüística; la lliure competència; el dret d'accés de totes les persones a la cultura, als béns, als serveis culturals i al patrimoni; la racionalitat, l'eficàcia, l'eficiència i l'equitat en l'assignació de recursos públics; la coresponsabilitat financera dels agents privats en les activitats regulades per aquesta llei; la coordinació entre els òrgans i les entitats del sector públic en el desenvolupament de llurs polítiques en els àmbits regulats per aquesta llei, i la participació del sector privat en el desenvolupament i l'aplicació de les polítiques industrials i el foment de la producció cinematogràfica i audiovisual a Catalunya i el foment de l'oferta cinematogràfica en llengua catalana.

II

Per a complir els principis i els objectius esmentats, la Llei s'estructura en sis capítols, als quals s'afegeixen sis disposicions addicionals, una de transitòria, una de derogatòria i dues de finals.

El capítol I, de disposicions generals, determina l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la Llei, defineix els principals conceptes que s'hi utilitzen, quins són els òrgans competents de la Generalitat en matèria cinematogràfica i audiovisual, i els principis rectors de la norma.

El capítol II regula els mecanismes de coordinació i cooperació dels òrgans i les entitats de la Generalitat amb relació a les seves competències vinculades a les activitats regulades per aquesta llei, les quals han d'ésser exercides de conformitat amb els principis generals de coordinació interadministrativa d'eficàcia, eficiència, equitat, cooperació i col·laboració, amb plena subjecció a la llei i al dret.

En concret, s'estableix que la coordinació interadministrativa s'ha de dur a terme mitjançant la formalització de l'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual, del qual han d'ésser part, sens perjudici dels òrgans i les entitats públiques que manifestin la voluntat d'adhesió, l'Institut Català de les Indústries Culturals, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'Institut Català de Finances i el departament competent en matèria d'innovació i empresa. En tot cas, el contracte programa acordat per la Generalitat i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha d'incloure les obligacions de la Corporació derivades de l'Acord marc.

Addicionalment, s'estableix la col·laboració, en exercici de les competències i funcions regulades per aquesta llei, entre els organismes de la Generalitat i els organismes de l'Estat competents en matèria cinematogràfica i audiovisual, mitjançant la formalització de convenis de col·laboració entre ambdues administracions i, també, amb els organismes competents dels altres territoris de parla catalana.

El capítol III conté, distribuïdes en quatre seccions, les disposicions relatives al règim administratiu propi de l'activitat cinematogràfica i audiovisual.

La secció primera regula el Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya i, en concret, la seva estructura i naturalesa jurídica, l'obligació d'inscripció per part de determinades empreses i l'obligació d'aquestes empreses de comunicar-se per mitjans electrònics amb l'Institut Català de les Indústries Culturals i la resta d'organismes de la Generalitat competents en matèria cinematogràfica i audiovisual.

La secció segona regula la qualificació de les obres cinematogràfiques i audiovisuals i la publicitat d'aquesta qualificació, i la secció tercera, l'emissió del certificat de nacionalitat espanyola de les obres cinematogràfiques o audiovisuals produïdes per empreses amb domicili social a Catalunya i les coproduïdes per aquestes empreses i d'altres de fora de Catalunya, i també les coproduccions internacionals.

La secció quarta regula la producció, distribució i exhibició. En primer lloc, l'activitat de les empreses productores establertes a Catalunya que acreditin ésser titulars de drets de propietat de les obres cinematogràfiques o audiovisuals i els requisits que han de complir per a poder obtenir els avantatges i els ajuts establerts per la Llei.

En segon lloc, l'activitat de les empreses distribuïdores que actuen a Catalunya que acreditin ésser titulars de drets d'explotació de les obres cinematogràfiques o audiovisuals i els requisits que han de complir per a distribuir a Catalunya obres cinematogràfiques o audiovisuals; i també l'obligació de les empreses distribuïdores de distribució de còpies en llengua catalana de les obres cinematogràfiques que s'estrenin a Catalunya, i la facultat del Govern d'establir per reglament les mesures necessàries per a garantir-ne l'exhibició.

En tercer lloc, les disposicions generals aplicables a l'activitat de les empreses exhibidores que explotin sales a Catalunya i, específicament, les obligacions que han de complir; les sales d'exhibició cinematogràfica i, en concret, llur règim de funcionament, el control del nombre d'espectadors i rendiments i les projeccions cinematogràfiques fetes per les administracions públiques; el règim de les sales X; la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya, que té com a finalitat preferent contribuir a la difusió del cinema català i europeu, i fomentar la cultura cinematogràfica a Catalunya i l'exhibició d'obres cinematogràfiques en català, tant en versió original com subtitulada.

El capítol IV regula les mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual catalana. Amb caràcter general, la secció primera estableix el règim jurídic de les mesures i determina les competències de l'Institut Català de les Indústries Culturals amb relació a la gestió dels fons i els ajuts destinats al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual catalana, regulats per la Llei. Així mateix, defineix el marc de finançament que ha de garantir el desenvolupament de la indústria cinematogràfica mitjançant l'articulació d'instruments financers de naturalesa diversa i diferent grau de risc, en què coexisteixin adequadament subvencions amb mecanismes crediticis o de coproducció.

A aquest efecte, es creen cinc fons de foment dedicats, respectivament: a la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals; a la distribució independent; a l'exhibició; a la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques, i a la competitivitat empresarial.

Amb relació a aquests fons, la Llei regula, amb caràcter general, la procedència dels recursos econòmics i financers per a llur dotació, i els requisits que s'han de complir per a poder-se beneficiar dels recursos públics establerts per aquesta llei.

A continuació, la Llei regula, en cinc seccions diferents, els objectius, els criteris d'atorgament i, en alguns casos, els requisits concrets per a accedir als ajuts de cada fons en particular.

El capítol V conté les disposicions relatives a la conservació, la promoció i la difusió del patrimoni fílmic i documental i de la cultura cinematogràfica que correspon a l'Institut Català de les Indústries Culturals, i també la competència de l'Administració de la Generalitat per a poder exercir el dret de tanteig i retracte sobre les obres que, com a béns mobles, siguin catalogades o declarades béns culturals d'interès nacional de conformitat amb la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Així mateix, l'article 45 de la Llei regula mecanismes de difusió de la cultura cinematogràfica en el sistema educatiu català.

També regula la Filmoteca de Catalunya, a la qual correspon la preservació i la difusió del patrimoni i la cultura cinematogràfiques; la recuperació, preservació, catalogació i restauració del patrimoni fílmic i documental i el suport a la difusió de la cultura cinematogràfica, amb una atenció especial a la producció i la cultura cinematogràfica catalanes.

El capítol VI regula el règim sancionador, mitjançant el qual es tipifiquen les infraccions a les obligacions establertes per la Llei i les sancions corresponents.

CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 1 a 4
ARTICLE 1 Objecte de la Llei

L'objecte d'aquesta llei és:

  1. Establir el marc normatiu que regeix la indústria cinematogràfica i audiovisual pel que fa, entre altres, a la producció, la distribució, la comercialització, la promoció, la projecció internacional i l'exhibició d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, tenint en compte els canvis generats pel procés de migració a l'entorn digital, garantint el dret dels ciutadans de Catalunya a escollir veure l'obra cinematogràfica en català o en castellà i afavorint la presència d'obres en versió original subtitulada.

  2. Regular els aspectes relacionats amb la preservació i la protecció de les arts cinematogràfiques i del patrimoni cinematogràfic, amb el foment de l'educació i la formació en l'audiovisual i amb la difusió de la cultura cinematogràfica.

ARTICLE 2 Àmbit d'aplicació
  1. Aquesta llei és aplicable a les empreses i les entitats establertes a Catalunya que desenvolupen les activitats regulades per aquesta llei, i també a les indústries tècniques complementàries d'aquestes o que hi estan relacionades, llevat dels preceptes que especifiquen que són aplicables a les empreses que desenvolupen les dites activitats a Catalunya, independentment de llur establiment.

  2. Aquesta llei no és aplicable a les obres audiovisuals que són objecte de regulació específica, llevat del capítol IV.

ARTICLE 3 Definicions

Als efectes d'aquesta llei, s'entén per:

  1. Indústria cinematogràfica i audiovisual: el conjunt de les activitats necessàries per a la realització d'una obra cinematogràfica o audiovisual, des de la preparació del projecte fins a l'elaboració i la producció de la primera còpia, i també de les activitats necessàries per a la distribució, la difusió i la promoció de l'obra per qualsevol mitjà.

  2. Obra audiovisual: la creació expressada per un conjunt de seqüències d'imatges en moviment que ofereix sensació de continuïtat, sonoritzada o no, gravada o fixada en qualsevol suport material i format, i destinada a l'explotació comercial en els diferents formats.

  3. Obra cinematogràfica: qualsevol obra audiovisual concebuda i produïda de manera no seriada i autoconclusiva, que està destinada a l'explotació comercial, almenys en sales d'exhibició cinematogràfica.

  4. Obra cinematogràfica europea: l'obra cinematogràfica produïda per empreses amb domicili social en un estat membre de la Unió Europea o associat a l'Espai Econòmic Europeu.

  5. Llargmetratge: l'obra cinematogràfica que té una durada igual o superior a seixanta minuts, o bé la que té una durada superior a quaranta-cinc minuts i que és produïda en format de setanta mil·límetres i, com a mínim, amb vuit perforacions per imatge.

  6. Curtmetratge: l'obra cinematogràfica que té una durada inferior a seixanta minuts, llevat de les de format de setanta mil·límetres a què fa referència la lletra e.

  7. Versió original de l'obra audiovisual: la que es determini d'acord amb la llengua majoritàriament emprada en la versió del rodatge, tenint en compte el conjunt de diàlegs i narracions de l'obra audiovisual.

  8. Empresa productora: l'empresa que, d'acord amb la normativa aplicable, assumeix la iniciativa i responsabilitat d'aportar, organitzar i gestionar els recursos i els mitjans materials i humans necessaris per a dur a terme la creació i la gravació, en qualsevol suport, d'una obra cinematogràfica o audiovisual.

  9. Empresa productora independent: l'empresa productora que té una personalitat jurídica diferent de la d'una empresa prestadora de serveis de comunicació audiovisual, i que compleix les condicions següents:

    Primera. No participar de manera directa ni indirecta en més del quinze per cent del capital social d'una o diverses empreses prestadores de serveis de comunicació audiovisual.

    Segona. No tenir el capital social participat, directament o indirectament, en més d'un quinze per cent per una o diverses empreses prestadores de serveis de comunicació audiovisual.

    Tercera. No haver facturat, en els darrers tres exercicis fiscals, més del noranta per cent del seu volum de facturació a una mateixa empresa prestadora de serveis de comunicació audiovisual.

  10. Empresa distribuïdora: l'empresa que, d'acord amb la normativa aplicable, acredita que és titular dels drets d'explotació d'una obra cinematogràfica o audiovisual i que està habilitada per a fer la distribució comercial de l'obra.

  11. Empresa distribuïdora independent: l'empresa distribuïdora que no és objecte d'influència dominant, directa o indirecta, ni per part d'empreses d'estats no membres de la Unió Europea ni associats a l'Espai Econòmic Europeu, ni d'empreses prestadores de serveis de comunicació audiovisual, per raons de propietat, de participació financera o per les normes que en regeixen la presa de decisions. Als efectes d'aquesta llei, s'entén que hi ha una influència dominant, directa o indirecta, d'una empresa quan aquesta compleix alguna de les condicions següents:

    Primera. Tenir més del cinquanta per cent del capital subscrit en l'empresa distribuïdora.

    Segona. Disposar de la majoria dels vots corresponents a les participacions emeses per l'empresa distribuïdora o que puguin designar més de la meitat dels òrgans d'administració o direcció.

  12. Empresa exhibidora: l'empresa l'objecte social de la qual és la projecció comercial d'obres cinematogràfiques o audiovisuals en sales d'exhibició cinematogràfica.

  13. Sala d'exhibició cinematogràfica: el local o recinte obert al públic on, d'acord amb la normativa aplicable, es projecten obres cinematogràfiques a canvi de l'abonament previ d'un preu o d'una contraprestació, sens perjudici que s'hi puguin programar altres continguts.

  14. Sala X: la sala d'exhibició cinematogràfica en què només es poden projectar obres cinematogràfiques qualificades com a X.

  15. Cineclub: l'entitat sense ànim de lucre que s'autodenomina així en els seus estatuts i que té l'objectiu principal de promoure i difondre l'interès pel cinema en la formació de públics per mitjà de diverses activitats, com ara projeccions, debats, conferències, cursos o publicacions.

ARTICLE 4 Òrgans competents

L'òrgan de l'Administració de la Generalitat al qual corresponen les competències en matèria cinematogràfica és el departament competent en matèria de cultura, el qual les exerceix per mitjà de l'Institut Català de les Indústries Culturals, llevat de les potestats d'inspecció i de sanció.

CAPÍTOL II Principis de coordinació i col·laboració de les polítiques públiques Artículos 5 a 8
ARTICLE 5 Coordinació de les polítiques públiques
  1. Els òrgans i les entitats de la Generalitat han d'exercir llurs competències amb relació a les activitats regulades per aquesta llei d'acord amb els principis d'eficàcia, eficiència, equitat, cooperació, coordinació i col·laboració, amb plena subjecció a la llei i al dret.

  2. El principi de coordinació a què fa referència l'apartat 1 s'ha d'aplicar per mitjà de l'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual i la resta d'instruments de col·laboració que s'estableixin, si escau.

  3. Per al desenvolupament de les competències respectives, s'ha de promoure la col·laboració i la coordinació dels òrgans i les entitats de la Generalitat amb altres departaments i institucions, operadors públics i privats de Catalunya.

ARTICLE 6 Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual
  1. L'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual és un instrument de coordinació de les polítiques públiques de la Generalitat en el foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual.

  2. L'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual s'ha d'ajustar a les directrius de política industrial i audiovisual que formuli el departament competent en cultura i, com a mínim, ha de tenir el contingut següent:

    1. Els criteris bàsics i els principis generals aplicables als procediments de selecció de projectes, la segmentació dels productes i els formats que es poden beneficiar dels recursos públics.

    2. La quantia i la naturalesa dels recursos públics que ha d'aportar cadascuna de les parts signants.

    3. Els tipus de producció que es poden beneficiar de recursos públics.

    4. Les polítiques de coproducció i de difusió en el mercat que es poden beneficiar de recursos públics.

    5. L'especificació de l'assignació pressupostària per a cada objectiu.

  3. L'Institut Català de les Indústries Culturals ha d'impulsar l'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual, amb la consulta de les associacions representatives del sector cinematogràfic i audiovisual.

  4. Han d'ésser part en l'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual els òrgans i les entitats següents:

    1. L'Institut Català de les Indústries Culturals.

    2. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

    3. L'Institut Català de Finances.

    4. El departament competent en matèria d'innovació i empresa.

    5. Altres òrgans o entitats, si escau.

  5. L'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual s'ha de subscriure amb l'autorització prèvia del Govern.

  6. L'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual ha de tenir una vigència d'entre tres i cinc anys.

  7. Les obligacions que estableixi l'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual amb relació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s'han d'incloure en el contracte programa que han de subscriure la Corporació i el Govern.

  8. L'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual ha de crear una comissió de seguiment de la seva aplicació, amb representació de les diverses entitats que en formin part.

ARTICLE 7 Col·laboració entre la Generalitat i l'Administració general de l'Estat
  1. Els òrgans i les entitats de la Generalitat, en l'exercici de les competències i les funcions regulades per aquesta llei, han de col·laborar amb els òrgans i les entitats estatals corresponents, especialment en allò relatiu als àmbits següents:

    1. El fons que la normativa estatal estableix per a atorgar ajuts o crèdits específics per al foment de la cinematografia i l'audiovisual en llengües oficials a l'Estat espanyol diferents del castellà, pel que afecta les llengües oficials de Catalunya.

    2. La inscripció al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya.

    3. La qualificació d'obres audiovisuals, l'aprovació de projectes d'obres audiovisuals en règim de coproducció internacional i la certificació de nacionalitat espanyola de les obres esmentades.

    4. El control d'assistència i dels rendiments de les sales d'exhibició cinematogràfica.

  2. La col·laboració i la cooperació entre els òrgans i les entitats dependents de l'Administració general de l'Estat i de l'Administració de la Generalitat competents en matèria cinematogràfica i audiovisual es poden dur a terme per mitjà de convenis de col·laboració.

ARTICLE 8 Col·laboració entre la Generalitat i els governs d'altres territoris de parla catalana

El Govern, d'acord amb la Constitució i els estatuts d'autonomia, ha de promoure acords puntuals i convenis estables de col·laboració amb els governs dels altres territoris de parla catalana amb relació a les matèries que són objecte d'aquesta llei, especialment amb els objectius següents:

  1. Fomentar la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals d'interès històric, cultural o literari compartit.

  2. Exhibir a Catalunya obres cinematogràfiques i audiovisuals produïdes en els altres territoris de parla catalana, i viceversa.

  3. Promoure conjuntament l'oferta cinematogràfica en llengua catalana, tant en versió original, com doblada o subtitulada.

  4. Intercanviar informació pel que fa a l'assistència d'espectadors a les sales d'exhibició cinematogràfica, prenent en consideració la llengua de les obres exhibides.

CAPÍTOL III Règim administratiu Artículos 9 a 25
SECCIÓ PRIMERA Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya Artículos 9 a 11
ARTICLE 9 Naturalesa jurídica i adscripció

El Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya té caràcter administratiu i està adscrit a l'Institut Català de les Indústries Culturals.

ARTICLE 10 Obligació d'inscripció, organització i funcionament del Registre
  1. S'han d'inscriure al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya les empreses amb domicili social a Catalunya que vulguin desenvolupar qualsevol de les activitats següents:

    1. La producció d'obres cinematogràfiques o audiovisuals.

    2. La distribució d'obres cinematogràfiques o audiovisuals.

    3. L'exhibició d'obres cinematogràfiques o audiovisuals.

    4. El doblatge i la subtitulació d'obres cinematogràfiques o audiovisuals.

    5. Altres activitats complementàries que es determinin per reglament.

  2. També s'han d'inscriure al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya les entitats, públiques o privades, titulars de sales d'exhibició cinematogràfica amb domicili social a Catalunya que no tinguin la condició d'empresa.

  3. Les empreses o entitats que no tenen el domicili social a Catalunya però que hi exploten sales d'exhibició cinematogràfica han de comunicar a l'Institut Català de les Indústries Culturals l'inici de llur activitat exhibidora a Catalunya.

  4. La inscripció al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya és un requisit previ per a obtenir certificats de qualificació i els ajuts establerts per aquesta llei.

  5. La inscripció al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya comporta la inscripció al Registre administratiu d'empreses cinematogràfiques i audiovisuals, depenent de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri de Cultura. L'Institut Català de les Indústries Culturals ha de comunicar al Registre administratiu d'empreses cinematogràfiques i audiovisuals les inscripcions efectuades al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya.

  6. El Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya s'estructura en seccions per a cadascuna de les activitats descrites per l'apartat 1.

  7. El procediment d'inscripció i de cancel·lació, el contingut de la inscripció i els seus efectes, i també l'organització del Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya s'han de regular per reglament.

ARTICLE 11 Comunicacions electròniques

Les empreses inscrites al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya tenen l'obligació de comunicar-se per mitjans electrònics amb l'Institut Català de les Indústries Culturals i la resta d'organismes de la Generalitat competents en matèria cinematogràfica i audiovisual, en tots els supòsits que es determinin per reglament.

SECCIÓ SEGONA Qualificació i publicitat de les obres cinematogràfiques i audiovisuals Artículos 12 y 13
ARTICLE 12 Qualificació de les obres cinematogràfiques i audiovisuals
  1. Les obres cinematogràfiques i audiovisuals, per a poder ésser exhibides, comercialitzades, difoses o promocionades a Catalunya, per qualsevol mitjà i en qualsevol suport, han d'haver estat qualificades per l'Institut Català de les Indústries Culturals per grups d'edat del públic a què van destinades. Les qualificacions que altres organismes estatals o autonòmics competents atorguin a obres cinematogràfiques o audiovisuals explotades per empreses que no tinguin el domicili social a Catalunya tenen validesa a tot el territori de Catalunya.

  2. La resolució per la qual s'atorgui la qualificació a què fa referència l'apartat 1 ha d'indicar el grup d'edat a què va destinada l'obra. S'ha d'assignar un número d'expedient únic per a cada àmbit, cinematogràfic o audiovisual, en què l'obra qualificada hagi d'ésser comercialitzada. L'assignació del número d'expedient s'ha de fer en col·laboració amb l'òrgan competent del Ministeri de Cultura.

  3. La inscripció al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya és un requisit previ per a poder sol·licitar la qualificació.

  4. S'exceptuen de les prescripcions d'aquest article les obres audiovisuals que, d'acord amb llur normativa específica, siguin objecte d'autoregulació.

  5. El procediment per a la qualificació de les obres cinematogràfiques o audiovisuals s'ha d'establir per reglament.

ARTICLE 13 Publicitat de la qualificació de les obres cinematogràfiques i audiovisuals
  1. Les qualificacions de les obres cinematogràfiques i audiovisuals s'han de donar a conèixer al públic pels mitjans adequats en cada cas. L'òrgan competent ha de regular les obligacions dels que facin actes de comunicació, distribució i comercialització de les obres cinematogràfiques o audiovisuals.

  2. Les obres cinematogràfiques o audiovisuals de caràcter pornogràfic o que facin apologia de la violència s'han de qualificar com a X.

  3. L'exhibició pública de les obres cinematogràfiques o audiovisuals qualificades com a X s'ha de fer exclusivament a les sales X, a les quals no poden tenir accés els menors de divuit anys. Aquesta prohibició ha d'ésser indicada en un lloc visible, per a informació del públic.

  4. Les obres cinematogràfiques o audiovisuals qualificades com a X no es poden vendre ni llogar a menors d'edat ni poden estar a l'abast del públic en establiments on tinguin accés els menors.

  5. En la publicitat o la presentació de les obres cinematogràfiques o audiovisuals qualificades com a X, únicament es pot utilitzar el títol de les obres i les dades de la fitxa tècnica i artística, amb exclusió de tota representació icònica i de qualsevol referència argumental. Aquesta publicitat només pot ésser exhibida a l'interior dels locals on es projecti o es comercialitzi l'obra, o inclosa a les cartelleres informatives o publicitàries dels mitjans de comunicació. El títol de l'obra en cap cas no pot explicitar el seu caràcter pornogràfic o apologètic de la violència.

SECCIÓ TERCERA Certificat de nacionalitat espanyola i coproduccions internacionals Artículos 14 y 15
ARTICLE 14 Certificat de nacionalitat espanyola
  1. Correspon a l'Institut Català de les Indústries Culturals l'atorgament del certificat de nacionalitat espanyola a les obres cinematogràfiques o audiovisuals produïdes per empreses productores amb domicili social a Catalunya i a les coproduïdes per empreses productores amb domicili social a Catalunya i empreses productores no espanyoles, sempre que compleixin els requisits establerts legalment per a ésser considerades obres de nacionalitat espanyola.

  2. Correspon a l'Institut Català de les Indústries Culturals d'atorgar el certificat de nacionalitat espanyola a les obres cinematogràfiques o audiovisuals coproduïdes per empreses productores amb domicili social a Catalunya i empreses productores de la resta de l'Estat espanyol, sempre que l'aportació de l'empresa o empreses catalanes sigui superior a la de les empreses espanyoles de fora de Catalunya. Aquesta norma s'aplica igualment en el cas de coproduccions amb empreses no espanyoles en què participin empreses catalanes i de la resta de l'Estat.

  3. El procediment d'atorgament del certificat de nacionalitat espanyola de les obres cinematogràfiques o audiovisuals, que es pot iniciar d'ofici o a sol·licitud dels interessats, s'ha d'establir per reglament.

ARTICLE 15 Coproducció internacional d'obres cinematogràfiques o audiovisuals
  1. Correspon a l'Institut Català de les Indústries Culturals l'aplicació de la normativa sobre la realització d'obres cinematogràfiques o audiovisuals en règim de coproducció pel que fa a les empreses productores amb domicili social a Catalunya.

  2. Per a obtenir la nacionalitat espanyola d'obres cinematogràfiques o audiovisuals en règim de coproducció internacional, les empreses productores han de sol·licitar l'aprovació dels projectes amb caràcter previ a la realització de les obres.

  3. El procediment per a l'aprovació de projectes d'obres cinematogràfiques o audiovisuals en règim de coproducció internacional s'ha d'establir per reglament.

SECCIÓ QUARTA Producció, distribució i exhibició Artículos 16 a 25
ARTICLE 16 Activitat de les empreses productores

Les empreses productores establertes a Catalunya que acreditin ésser titulars dels drets de propietat de les obres cinematogràfiques o audiovisuals, d'acord amb la normativa aplicable, poden obtenir els avantatges i els ajuts establerts per aquesta llei, sempre que compleixin les condicions següents:

  1. Inscriure's al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya, en el cas que tinguin el domicili social a Catalunya.

  2. Haver obtingut la qualificació de les obres cinematogràfiques o audiovisuals que produeixin.

  3. Haver obtingut el certificat de nacionalitat espanyola per a les obres cinematogràfiques o audiovisuals que produeixin.

  4. Acreditar documentalment els costos de producció de les obres cinematogràfiques o audiovisuals que produeixin, d'acord amb el que es determini per reglament.

  5. Lliurar a la Filmoteca de Catalunya una còpia de cada obra cinematogràfica o audiovisual que produeixin i autoritzar l'Institut Català de les Indústries Culturals per a utilitzar l'obra en activitats de promoció de la cinematografia catalana.

  6. Comprometre's a mantenir temporalment la titularitat dels drets de l'obra cinematogràfica o audiovisual, en els termes que es determinin per reglament.

ARTICLE 17 Activitat de les empreses distribuïdores
  1. Les empreses distribuïdores que desenvolupin llur activitat a Catalunya, independentment del lloc on estiguin establertes, que acreditin ésser titulars dels drets d'explotació d'acord amb la normativa aplicable, poden distribuir obres cinematogràfiques o audiovisuals a Catalunya, sens perjudici de les competències atribuïdes a altres administracions, sempre que compleixin les condicions següents:

    1. Complir l'obligació de distribució establerta per l'article 18.

    2. Respectar la normativa aplicable en matèria de defensa de la competència. A aquest efecte, l'Institut Català de les Indústries Culturals ha de vetllar perquè no es vegi alterada la lliure competència en el mercat i ha d'informar l'Autoritat Catalana de la Competència o, si escau, la Comissió Nacional de la Competència, sobre els actes, els acords, les pràctiques de les empreses distribuïdores o els elements de fet de què tingui coneixement que presentin indicis de restringir la lliure competència i, si escau, trametre-li un dictamen no vinculant de la qualificació d'aquests fets. L'Institut Català de les Indústries Culturals també ha de vetllar perquè no es dugui a terme la pràctica d'exigir la contractació d'obres cinematogràfiques per lots, de manera que l'empresa exhibidora, per a aconseguir la contractació d'una obra cinematogràfica determinada, no està obligada a acceptar-ne d'altres.

    3. Incloure la versió en llengua catalana en el menú lingüístic de les obres cinematogràfiques o audiovisuals que distribueixin per canals diferents de la projecció en sales d'exhibició cinematogràfica, i que prèviament s'hagin estrenat a Catalunya doblades o subtitulades en català, d'acord amb l'article 18.

  2. Per a sol·licitar qualsevol dels ajuts econòmics establerts per aquesta llei, les empreses distribuïdores han d'acreditar documentalment els costos de distribució de les obres cinematogràfiques o audiovisuals que distribueixin, d'acord amb el que es determini per reglament.

ARTICLE 18 Garantia d'accés lingüístic
  1. Quan s'estreni a Catalunya una obra cinematogràfica doblada o subtitulada amb més d'una còpia, les empreses distribuïdores tenen l'obligació de distribuir el cinquanta per cent de totes les còpies analògiques en versió en llengua catalana. Aquesta obligació s'ha de respectar tant en el còmput de les còpies distribuïdes en versió doblada com en el de les còpies distribuïdes en versió subtitulada. Les empreses distribuïdores han de garantir aquest equilibri lingüístic en la distribució de cinema atenent a criteris de població, territori i presència en pantalla, que s'han de desplegar per reglament. Quan el suport sigui digital, totes les còpies distribuïdes han de tenir incorporat l'accés lingüístic en català. En l'exhibició d'aquestes còpies, les empreses exhibidores tenen l'obligació d'exhibir el 50% de projeccions de l'obra en versió en llengua catalana atenent a criteris de població, territori, horari i taquillatge, que s'han de computar anualment i que s'han de desplegar per reglament. Aquesta obligació s'ha de respectar tant en el còmput de les projeccions exhibides en versió doblada com en el de les projeccions exhibides en versió subtitulada. Les empreses distribuïdores i les empreses exhibidores també han de garantir l'equilibri entre català i castellà en la publicitat que facin de les obres cinematogràfiques afectades per aquest article.

  2. Resten exemptes del compliment de l'obligació establerta per l'apartat 1 les obres cinematogràfiques europees doblades de les quals es distribueixin a Catalunya menys de setze còpies.

  3. Reglamentàriament, i de conformitat amb l'objectiu de normalització lingüística del català, s'han de desenvolupar les previsions dels apartats anteriors, i en concret, s'ha de determinar la implantació progressiva de les obligacions establertes per l'apartat 1, de manera que en un màxim de cinc anys s'han d'aplicar plenament. Aquest termini es pot ampliar en un màxim de dos anys en el supòsit que s'assoleixin els acords industrials definits per l'apartat 4.

  4. Amb l'entrada en vigor de la Llei, s'han d'impulsar acords industrials amb els sectors de la distribució i l'exhibició per a desenvolupar aspectes específics del desplegament d'aquest article, especialment pel que fa a l'objectiu de fer compatibles les obligacions que se'n deriven amb la transició tecnològica del model analògic al digital.

ARTICLE 19 Activitat de les empreses exhibidores
  1. Les empreses exhibidores tenen les obligacions següents:

    1. Acreditar documentalment, amb relació a cada projecció, el nombre d'espectadors que hi ha assistit i els rendiments obtinguts, amb la indicació de la versió lingüística en què s'ha projectat l'obra. Si es dóna el cas que cap espectador no assisteix a l'exhibició cinematogràfica que s'ofereix, l'exhibidor no projectarà la pel·lícula amb la sala buida. Els titulars de les sales d'exhibició han de comunicar a l'Institut Català de les Indústries Culturals aquesta situació.

    2. Respectar les obligacions de quota de pantalla establertes per la normativa aplicable.

    3. Declarar el règim de temporada de les sales d'exhibició cinematogràfica d'acord amb el que es determini per reglament.

  2. Es presumeix que cada sala d'exhibició cinematogràfica es troba en funcionament d'acord amb el règim de temporada declarat i és explotada pels titulars que així ho hagin manifestat al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya.

  3. Es prohibeix l'enregistrament d'obres cinematogràfiques projectades en sales d'exhibició cinematogràfica o en altres recintes oberts al públic, independentment que l'accés sigui gratuït o no.

  4. Les persones responsables de les sales d'exhibició cinematogràfica o d'altres locals on es projecten obres cinematogràfiques han de vetllar per evitar els enregistraments a què fa referència l'apartat 3, per a la qual cosa han d'advertir els espectadors de la dita prohibició i poden prohibir-los la introducció de càmeres i de qualsevol altre tipus d'instrument destinat a enregistrar la imatge o el so. Si es produeix qualsevol intent d'enregistrar una obra cinematogràfica, ho han de comunicar als titulars de les obres.

  5. En el cas que cap espectador no assisteixi a l'exhibició cinematogràfica que s'ofereix, l'exhibidor ha de computar en qualsevol cas aquesta oferta als efectes del càlcul de la quota de pantalla, sense necessitat de projectar amb la sala buida la pel·lícula que ha estat ofertada i que no ha estat vista per cap espectador. Els titulars de les sales d'exhibició han de comunicar a l'Institut Català de les Indústries Culturals aquesta situació.

ARTICLE 20 Funcionament i control de les sales d'exhibició cinematogràfica
  1. Les sales d'exhibició cinematogràfica han de disposar de la documentació que es determini per reglament per a acreditar que compleixen les obligacions establertes pels articles 20, 21 i 22.

  2. Les normes relatives al funcionament de les sales d'exhibició cinematogràfica, a la publicitat de la qualificació de les obres cinematogràfiques programades, als sistemes d'expedició d'entrades, i al contingut, el control i la conservació de les entrades s'han d'establir per reglament.

ARTICLE 21 Control del nombre d'espectadors i declaració de rendiments
  1. Les empreses exhibidores han de complir els procediments establerts per reglament pel que fa al control del nombre d'espectadors i a la declaració de rendiments.

  2. Els procediments a què fa referència l'apartat 1 han de permetre conèixer amb la major exactitud, rapidesa i fiabilitat possibles els ingressos que les empreses exhibidores obtenen de la projecció de les obres cinematogràfiques a les sales d'exhibició cinematogràfica, amb el detall suficient perquè pugui servir de suport a l'actuació administrativa i a l'exercici de drets legítims de les persones interessades, per si mateixes o per mitjà de llurs respectives entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual.

  3. Als efectes del que estableix aquest article, l'Institut Català de les Indústries Culturals pot utilitzar la informació que li subministrin entitats creades per a l'obtenció de dades, que tinguin solvència professional reconeguda.

ARTICLE 22 Projeccions cinematogràfiques fetes per les administracions públiques

Les administracions públiques que facin projeccions cinematogràfiques de caràcter gratuït o amb un preu simbòlic no poden incloure en llur programació obres cinematogràfiques que faci menys de dotze mesos que s'han estrenat a les sales d'exhibició cinematogràfica, llevat dels casos en què les entitats que representen les empreses exhibidores i el sector videogràfic comuniquin a les administracions públiques que la projecció de l'obra no implica cap perjudici en l'activitat comercial de l'empresa exhibidora.

ARTICLE 23 Sales X
  1. L'autorització per al funcionament de les sales X és atorgada, a sol·licitud de l'empresa interessada, per l'Institut Català de les Indústries Culturals. L'obtenció de la dita autorització comporta la inscripció de l'empresa exhibidora al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya.

  2. Les sales X han d'advertir el públic de llur caràcter per mitjà de la indicació «sala X», que ha de figurar de manera exclusiva al rètol del local. A les sales X només s'hi poden projectar obres cinematogràfiques qualificades com a X.

  3. En els complexos de sales d'exhibició cinematogràfica en què hi hagi sales comercials i sales X, les sales X han de funcionar de manera autònoma i independent amb relació a la resta de sales.

  4. El procediment administratiu per a la sol·licitud de l'autorització per al funcionament de les sales X s'ha d'establir per reglament.

ARTICLE 24 Creació i gestió de la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya
  1. L'Institut Català de les Indústries Culturals ha d'establir un programa de concertació de pantalles cinematogràfiques de Catalunya, d'adhesió voluntària, amb l'objectiu de crear la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya, que ha de tenir com a finalitat preferent contribuir a la difusió del cinema català i europeu, incrementar l'oferta cinematogràfica en llengua catalana i fomentar la cultura cinematogràfica a Catalunya.

  2. La Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya ha d'ésser integrada per totes les sales d'exhibició cinematogràfica, públiques i privades, que voluntàriament s'hi adhereixin per mitjà de convenis de col·laboració estable amb la Generalitat per a complir les finalitats de programació establertes pels articles 25 i 45.

  3. La Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya ha de desenvolupar la seva activitat ajustant-se a les normes de defensa de la competència.

  4. La Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya s'ha de dotar del Fons per al foment de l'exhibició, establert per l'article 37.

  5. La Generalitat ha de destinar a la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya els recursos necessaris perquè la seva oferta de programació arribi de manera equilibrada arreu del territori de Catalunya.

ARTICLE 25 Programació de la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya
  1. L'objecte de la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya és programar, d'una manera preferent, llargmetratges i curtmetratges amb les condicions següents:

    1. Haver estat produïts a Catalunya, i preferentment rodats en versió original catalana.

    2. Haver estat produïts en estats membres de la Unió Europea o associats a l'Espai Econòmic Europeu.

    3. Haver estat produïts en estats no membres de la Unió Europea ni associats a l'Espai Econòmic Europeu, i ésser d'interès cultural i artístic.

  2. Les obres cinematogràfiques programades per la Xarxa Concertada de Pantalles, si no són en versió original catalana o castellana, s'han de projectar subtitulades en català.

CAPÍTOL IV Mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual a Catalunya Artículos 26 a 42
SECCIÓ PRIMERA Disposicions generals Artículos 26 a 31
ARTICLE 26 Règim jurídic
  1. Les mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual a Catalunya es regeixen per aquest capítol, per la normativa general de subvencions, tant la normativa bàsica de l'Estat com el desplegament que en fa la normativa de Catalunya, i per la normativa de la Unió Europea.

  2. No es poden beneficiar de les mesures de foment establertes per aquesta llei les obres cinematogràfiques o audiovisuals següents:

  1. Les produïdes exclusivament per prestadors de serveis de televisió o d'altres empreses prestadores de serveis de comunicació audiovisual.

  2. Les de contingut essencialment publicitari i les de propaganda política.

  3. Les que hagin obtingut la qualificació X.

  4. Les que vulnerin la normativa sobre cessió de drets de propietat intel·lectual.

  5. Les que hagin estat declarades com a constitutives de delicte per sentència judicial ferma.

  6. Les finançades íntegrament per administracions públiques.

ARTICLE 27 Òrgan competent
  1. L'Institut Català de les Indústries Culturals és l'òrgan competent per a gestionar els fons i els ajuts destinats al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual a Catalunya regulats per aquest capítol.

  2. L'Institut Català de les Indústries Culturals, dins els límits pressupostaris establerts per a cada exercici, amb caràcter general té les competències següents:

  1. Establir mesures de foment per a la producció, la distribució, l'exhibició i la promoció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, amb especial consideració a la difusió d'obres d'interès cultural.

  2. Establir mesures que facilitin la competitivitat i el desenvolupament de les empreses cinematogràfiques o audiovisuals establertes a Catalunya.

ARTICLE 28 Marc de finançament
  1. L'Institut Català de les Indústries Culturals ha de garantir, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, un marc de finançament adequat per al desenvolupament de la indústria cinematogràfica i audiovisual, per mitjà de l'articulació d'instruments financers de naturalesa diversa i amb diferent grau de risc, en què coexisteixin adequadament subvencions amb mecanismes crediticis o de coproducció.

  2. Els instruments financers a què fa referència l'apartat 1 són, principalment, els següents:

    1. Subvencions.

    2. Préstecs de naturalesa diversa.

    3. Acords de coproducció.

    4. Altres instruments que es puguin determinar.

  3. L'establiment de les mesures de foment regulades per aquest capítol s'ha de fer, en el marc de la normativa aplicable a cadascun dels instruments definits per l'apartat 2, directament des de l'Institut Català de les Indústries Culturals o per mitjà de la formalització de convenis amb institucions financeres, organismes públics o societats mercantils.

ARTICLE 29 Fons de foment

La dotació i el finançament de les mesures de foment establertes per aquest capítol s'apliquen per mitjà de la creació, entre altres, dels fons de foment següents:

  1. El Fons per al foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals.

  2. El Fons per al foment de la distribució independent.

  3. El Fons per al foment de l'exhibició.

  4. El Fons per al foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques.

  5. El Fons per al foment de la competitivitat empresarial.

ARTICLE 30 Dotació dels fons
  1. Els fons establerts per l'article 29 es poden dotar dels recursos següents:

  1. Les dotacions provinents del pressupost de l'Institut Català de les Indústries Culturals.

  2. Les dotacions provinents de l'aportació anual de l'Estat establerta per l'article 36 de la Llei de l'Estat 55/2007, del 28 de desembre, del cinema.

  3. Altres dotacions provinents de l'Administració general de l'Estat per a la protecció de la cinematografia i l'audiovisual que la Generalitat hagi de gestionar.

  4. Els ingressos procedents de les aportacions públiques que tinguin caràcter reintegrable.

  5. Les aportacions d'empreses i operadors amb els quals la Generalitat estableixi convenis.

  6. Altres dotacions que es determinin en els pressupostos.

ARTICLE 31 Requisits per a poder-se beneficiar dels recursos públics establerts per aquesta llei
  1. Poden accedir als fons públics establerts per aquesta llei, amb caràcter general, les empreses i entitats que compleixen les condicions per a la concessió de l'ajut o la subvenció que determinin les lleis i, específicament, les bases de la convocatòria, sens perjudici del que estableixen amb caràcter específic altres preceptes d'aquesta llei.

  2. Les empreses i entitats beneficiàries han de mantenir les condicions de treball pertinents del personal laboral del sector cinematogràfic i audiovisual, d'acord amb la normativa laboral i social aplicable.

  3. No poden beneficiar-se dels ajuts ni de les subvencions establerts per aquesta llei les empreses i entitats que incorrin en qualsevol de les condicions d'exclusió regulades per la normativa aplicable en matèria d'ajuts i subvencions. En particular, no se'n poden beneficiar:

    1. Els administradors o representants legals d'empreses o entitats que hagin estat condemnats per sentència ferma per delictes d'associació il·lícita, corrupció, tràfic d'influències, frau, suborn, exaccions il·legals, delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, delictes contra els drets dels treballadors, malversació i receptació o conductes afins, o a pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de professió, ofici, indústria o comerç. L'abast i la durada de l'exclusió per a rebre ajuts i subvencions han d'ésser determinats per l'òrgan subvencionador, d'acord amb el que fixi la sentència condemnatòria. En el cas que la sentència no els fixi, l'òrgan subvencionador té competència per a establir l'abast i la durada de l'exclusió, d'acord amb el procediment que es determini per reglament. La durada de l'exclusió en cap cas no pot excedir els vuit anys.

    2. Les empreses i entitats que hagin estat sancionades amb caràcter ferm per una infracció greu en matèria de disciplina de mercat, en matèria professional o en matèria d'integració laboral i d'igualtat d'oportunitats i no discriminació de les persones amb discapacitat o per raó de sexe, o per una infracció molt greu d'acord amb aquesta llei o la normativa aplicable en matèria social o de riscos laborals. L'existència d'aquesta exclusió s'ha de declarar amb caràcter previ, per mitjà del procediment que es determini per reglament. La durada de l'exclusió en cap cas no pot excedir els cinc anys.

  4. Els ajuts atorgats a empreses o entitats que incorrin en l'incompliment de les condicions establertes pels apartats 2 i 3 s'han de revocar d'acord amb la normativa aplicable.

SECCIÓ SEGONA Foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals Artículos 32 a 34
ARTICLE 32 Creació i objectiu del Fons per al foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals
  1. Es crea el Fons per al foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, amb l'objectiu principal d'enfortir les empreses productores i millorar la qualitat de les obres cinematogràfiques i audiovisuals produïdes a Catalunya.

  2. El Fons per al foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals s'ha de gestionar de conformitat amb les directrius de l'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual, establert per l'article 6.

  3. Per tal d'impulsar l'adaptació de la indústria cinematogràfica i audiovisual a l'evolució tecnològica, s'ha d'afavorir la creació de continguts per a nous canals, diferents de l'exhibició tradicional, especialment en format digital. Les obres cinematogràfiques i audiovisuals en format digital han d'incloure, com a mínim, la versió doblada o subtitulada en català.

  4. Com a mínim el cinquanta per cent de la dotació del Fons per al foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals s'ha de destinar a la producció de projectes cinematogràfics i audiovisuals en versió original catalana.

ARTICLE 33 Criteris per a l'atorgament de subvencions
  1. Les subvencions amb càrrec al Fons per al foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals s'han d'atorgar a empreses productores independents, d'acord amb les bases reguladores corresponents, que han de valorar positivament els factors següents:

    1. El valor artístic i cultural de l'obra cinematogràfica o audiovisual.

    2. La inversió de recursos i la despesa efectuada a Catalunya.

    3. El rendiment econòmic obtingut amb l'explotació comercial de l'obra cinematogràfica o audiovisual i amb la presència de l'obra en altres canals de difusió.

    4. La versió original catalana o occitana en la seva variant aranesa.

    5. La col·laboració entre les empreses catalanes del sector.

    6. La capacitat d'internacionalització de l'obra cinematogràfica o audiovisual.

  2. En la composició de les comissions avaluadores per a la concessió de les subvencions s'ha de tendir a la paritat de gènere.

ARTICLE 34 Requisits per a accedir a les subvencions
  1. Poden accedir a les subvencions atorgades per l'Institut Català de les Indústries Culturals les empreses productores independents amb domicili social a Catalunya, o bé les d'un estat membre de la Unió Europea o associat a l'Espai Econòmic Europeu i amb establiment permanent a Catalunya, que compleixin les obligacions establertes per aquesta llei, sempre que la producció que hagin fet o pretenguin fer sigui finançada en més d'un cinquanta per cent per empreses amb domicili social a Catalunya o bé d'un estat membre de la Unió Europea o associat a l'Espai Econòmic Europeu i establertes a Catalunya, o fetes per societats participades en més d'un cinquanta per cent per les empreses esmentades.

  2. Les bases reguladores de les subvencions han d'establir excepcions als requisits establerts per l'apartat 1 en els casos de produccions amb un pressupost elevat, amb una projecció internacional acreditada o amb un interès artístic o cultural especial. No es pot entendre, en cap cas, que una producció té un pressupost elevat si és inferior a la mitjana resultant dels pressupostos de produccions subvencionades durant l'any anterior al de la publicació de la convocatòria corresponent.

SECCIÓ TERCERA Foment de la distribució independent Artículos 35 y 36
ARTICLE 35 Creació i objectiu del Fons per al foment de la distribució independent

Es crea el Fons per al foment de la distribució independent, per tal d'impulsar l'activitat de les empreses distribuïdores independents amb domicili social a Catalunya, o bé les d'un estat membre de la Unió Europea o associat a l'Espai Econòmic Europeu i amb establiment permanent a Catalunya, amb l'objectiu d'enfortir llur capacitat de comercialització.

ARTICLE 36 Criteris per a l'atorgament d'ajuts

Els ajuts amb càrrec al Fons per al foment de la distribució independent que s'atorguin d'acord amb les bases reguladores corresponents han de tenir en compte, preferentment, els criteris següents:

  1. El valor cultural i artístic del projecte de distribució.

  2. L'enfortiment de la competitivitat de les empreses.

  3. La presència de la versió original catalana o occitana en la seva variant aranesa.

  4. L'esforç en la promoció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals en català.

  5. La distribució per mitjà de nous canals i tecnologies.

  6. La capacitat d'exportació.

SECCIÓ QUARTA Foment de l'exhibició Artículos 37 y 38
ARTICLE 37 Creació i objectiu del Fons per al foment de l'exhibició

Es crea el Fons per al foment de l'exhibició, amb l'objectiu de millorar i modernitzar les sales d'exhibició cinematogràfica de Catalunya i corregir les eventuals distorsions per raons lingüístiques o culturals produïdes pel mercat.

ARTICLE 38 Criteris per a l'atorgament dels ajuts

Els ajuts amb càrrec al Fons per al foment de l'exhibició que s'atorguin d'acord amb les bases reguladores corresponents han de tenir en compte, preferentment, els criteris següents:

  1. El foment de l'exhibició d'obres cinematogràfiques en versió original catalana.

  2. El foment de l'exhibició d'obres cinematogràfiques produïdes a Catalunya en qualsevol llengua.

  3. El foment de l'exhibició d'obres cinematogràfiques doblades o subtitulades en català.

  4. El suport als processos d'adaptació tecnològica.

SECCIÓ CINQUENA Foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques Artículos 39 y 40
ARTICLE 39 Creació i objectiu del Fons per al foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques

Es crea el Fons per al foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques.

ARTICLE 40 Criteris per a l'atorgament d'ajuts

Els ajuts amb càrrec al Fons per al foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques que s'atorguin d'acord amb les bases reguladores corresponents han de tenir en compte, preferentment, els criteris següents:

  1. L'atracció de nous públics a les sales d'exhibició, especialment del públic infantil i juvenil.

  2. La difusió de la cultura cinematogràfica a Catalunya per mitjà de la xarxa de cineclubs i d'altres entitats de caràcter no lucratiu.

  3. L'equilibri territorial de l'oferta cinematogràfica.

  4. La presència de la cultura cinematogràfica catalana i les obres cinematogràfiques produïdes a Catalunya.

  5. La difusió i la promoció de la cultura cinematogràfica d'abast internacional.

  6. El foment de la difusió i la promoció d'obres cinematogràfiques l'autoria, direcció o producció de les quals correspongui a dones.

SECCIÓ SISENA Foment de la competitivitat empresarial Artículos 41 y 42
ARTICLE 41 Creació i objectiu del Fons per al foment de la competitivitat empresarial

Es crea el Fons per al foment de la competitivitat empresarial, amb l'objectiu d'impulsar les empreses i entitats que desenvolupin les activitats regulades per aquesta llei en tot allò que fa referència als àmbits següents:

  1. La millora de la formació en els aspectes que afavoreixin la integració del sistema educatiu i l'empresa i que permetin l'enfortiment de la indústria cinematogràfica i audiovisual.

  2. L'impuls de la recerca, la innovació i el desenvolupament.

  3. La capacitat d'internacionalització.

ARTICLE 42 Criteris per a l'atorgament de recursos
  1. Els recursos amb càrrec al Fons per al foment de la competitivitat empresarial que s'atorguin d'acord amb les bases reguladores corresponents han de tenir en compte, preferentment, els criteris següents en l'àmbit de la creació de capital humà:

    1. La qualitat i l'adequació de la formació a les necessitats del sector audiovisual.

    2. La generació i la canalització de talent cap al sector audiovisual.

    3. La capacitat d'atracció de talent europeu i internacional.

  2. Els recursos amb càrrec al Fons per al foment de la competitivitat empresarial que s'atorguin d'acord amb les bases reguladores corresponents han de tenir en compte, preferentment, els criteris següents en l'àmbit de la recerca, la innovació i el desenvolupament:

    1. La capacitat de creació de nous processos, continguts i formes de negoci.

    2. La capacitat d'implantació industrial de nous processos i continguts.

    3. L'adaptació a noves tecnologies digitals.

  3. Els recursos amb càrrec al Fons per al foment de la competitivitat empresarial que s'atorguin d'acord amb les bases reguladores corresponents han de tenir en compte, preferentment, els criteris següents en l'àmbit de la internacionalització:

    1. La presència en mercats, festivals i fires internacionals de rellevància.

    2. La contribució a la difusió del patrimoni cultural de Catalunya.

    3. Les polítiques actives en mitjans de comunicació internacionals.

    4. La projecció de la cultura cinematogràfica catalana a l'exterior.

    5. Les polítiques actives d'atracció de talent i inversió exteriors.

CAPÍTOL V Conservació, promoció i difusió del patrimoni fílmic i documental i de la cultura cinematogràfica Artículos 43 a 46
ARTICLE 43 Conservació, promoció i difusió del patrimoni fílmic i documental
  1. Correspon a l'Institut Català de les Indústries Culturals conservar, promoure i difondre la cultura cinematogràfica i el patrimoni fílmic i documental de Catalunya.

  2. L'Institut Català de les Indústries Culturals pot establir convenis de col·laboració amb altres administracions públiques o entitats privades que tinguin l'objecte de conservar, promoure i difondre la cultura cinematogràfica i el patrimoni fílmic o documental.

ARTICLE 44 Obres cinematogràfiques i audiovisuals d'interès artístic o històric
  1. L'Institut Català de les Indústries Culturals pot sol·licitar, d'ofici o a instància de part, la catalogació o la declaració com a bé cultural d'interès nacional de les obres cinematogràfiques i audiovisuals i del material fílmic de qualsevol mena que tinguin interès artístic o històric.

  2. L'Administració de la Generalitat de Catalunya té els drets de tanteig i retracte sobre els béns mobles cinematogràfics o audiovisuals que, per llur interès artístic o històric, siguin catalogats o declarats béns culturals d'interès nacional d'acord amb la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

ARTICLE 45 Difusió de la cultura cinematogràfica al sistema educatiu
  1. Les administracions públiques, en l'àmbit de llurs respectives competències, han de promoure l'accessibilitat de les obres cinematogràfiques i la integració de llurs continguts al sistema educatiu per mitjà de programes de formació en la cultura cinematogràfica i audiovisual.

  2. L'Institut Català de les Indústries Culturals i el departament competent en matèria d'educació, en exercici de llurs competències, han de subscriure un acord amb les empreses exhibidores i les empreses distribuïdores, amb la participació de la resta de sectors industrials implicats i de les organitzacions i entitats representatives del sector, per a establir el disseny de programes específics d'educació en la cultura cinematogràfica i audiovisual, amb els objectius següents:

  1. Crear nous públics.

  2. Facilitar l'accés a la cultura cinematogràfica.

  3. Desenvolupar la cultura cinematogràfica.

  4. Potenciar activitats de formació vinculades a la imatge que ajudin a entendre i analitzar el seu entorn audiovisual.

  5. Promoure el coneixement del cinema en versió original catalana o occitana en la seva variant aranesa.

  6. Conscienciar de la importància dels drets d'autor i de la propietat intel·lectual en la creació artística i cultural.

ARTICLE 46 Filmoteca de Catalunya
  1. La Filmoteca de Catalunya ha de vetllar per la preservació i la difusió del patrimoni audiovisual i de la cultura cinematogràfica per mitjà, entre altres activitats pròpies, de la recerca i la conservació i restauració de negatius originals, nous suports fílmics, materials intermedis, còpies, fotografies, músiques, llibres, revistes, cartells i documents cinematogràfics de qualsevol tipus, peces de museu pertanyents a la història del cinema i altres materials.

  2. La Filmoteca de Catalunya té les funcions pròpies següents: recuperar, preservar, catalogar i restaurar el patrimoni fílmic i documental, i fer recerca i donar suport a l'educació i a la difusió de la cultura cinematogràfica, amb una atenció especial a la producció i la cultura cinematogràfica catalanes.

  3. El director o directora de la Filmoteca de Catalunya és designat pel màxim òrgan de govern de l'ens gestor i es vincula a l'ens en virtut d'un contracte laboral d'alta direcció.

CAPÍTOL VI Règim sancionador Artículos 47 a 53
ARTICLE 47 Normativa aplicable

El règim d'infraccions i sancions d'aquesta llei s'ha d'ajustar a la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i a la normativa sobre el procediment sancionador aplicable als àmbits que són competència de la Generalitat.

ARTICLE 48 Competència inspectora
  1. Correspon al departament competent en matèria de cultura la inspecció i el control del compliment de les obligacions establertes per aquesta llei o per qualsevol altra que sigui aplicable.

  2. El departament competent en matèria de cultura pot comptar amb la col·laboració d'altres entitats per a exercir les funcions d'inspecció i control.

ARTICLE 49 Competència sancionadora
  1. Els procediments sancionadors s'inicien sempre d'ofici, per acord de l'òrgan competent, bé a iniciativa pròpia o com a conseqüència d'una ordre superior, per petició raonada d'altres òrgans o per denúncia.

  2. Correspon al departament competent en matèria de cultura la instrucció dels procediments sancionadors.

  3. Correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de cultura, en l'àmbit de les competències de la Generalitat, la resolució dels procediments sancionadors.

ARTICLE 50 Infraccions
  1. Les infraccions de les obligacions previstes per aquesta llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

  2. Són infraccions molt greus:

    1. L'incompliment de la quota de pantalla en percentatge superior al 60 per 100, referit al nombre de sessions d'exhibició d'obres cinematogràfiques europees que correspon projectar a cada sala en aplicació de la normativa estatal.

    2. L'incompliment de l'obligació de distribució en percentatge igual o superior al 15 per 100, referit al nombre de còpies doblades i subtitulades en català que cal distribuir en aplicació d'allò previst per l'article 18.

    3. L'incompliment de l'obligació d'exhibició en percentatge igual o superior al 15 per 100, referit a les projeccions doblades i subtitulades en català que cal exhibir en aplicació d'allò previst per l'article 18.

    4. L'incompliment de les disposicions de l'article 13.2, 13.3, 13.4, 13.5 i 23 relatives a pel·lícules i sales X.

    5. Les conductes tipificades com a molt greus per la Llei 38/2003, del 17 de novembre, general de subvencions, i per la normativa catalana de subvencions.

    6. L'incompliment de l'obligació prevista per l'article 17.1.c, relativa a la inclusió de la versió catalana en el menú lingüístic de determinades obres per a llur distribució mitjançant canals diferents a la projecció en sales d'exhibició.

    7. La falsedat o manipulació de les dades del nombre d'espectadors o de rendiment de les obres cinematogràfiques reflectides a les declaracions a què es refereix l'article 21.

  3. Són infraccions greus:

    1. L'incompliment de la quota de pantalla en percentatge igual o inferior al 60 per 100 i superior al 30 per 100, referit al nombre de sessions d'exhibició d'obres cinematogràfiques europees que correspon projectar a cada sala en aplicació de la normativa estatal.

    2. L'incompliment de l'obligació de distribució en percentatge superior al 5 per 100 i inferior al 15 per 100, referit al nombre de còpies doblades i subtitulades en català que cal distribuir en aplicació d'allò previst per l'article 18.

    3. L'incompliment de l'obligació d'exhibició en percentatge superior al 5 per 100 i inferior al 15 per 100, referit a les projeccions doblades i subtitulades en català que cal exhibir en aplicació d'allò previst per l'article 18.

    4. Les conductes tipificades com a greus per la Llei 38/2003, del 17 de novembre, general de subvencions, i per la normativa catalana de subvencions.

    5. Comercialitzar o difondre obres cinematogràfiques o audiovisuals sense que hagin estat objecte de qualificació per grups d'edat, d'acord amb l'article 12.

    6. L'incompliment, per acció o omissió, de les obligacions d'utilització de bitllets reglamentaris i emissió de declaracions a què es refereix l'article 21 quan impedeixin el control del nombre d'espectadors o del rendiment de les obres cinematogràfiques exhibides i els endarreriments injustificats en la remissió de les declaracions esmentades superiors a un mes sobre els terminis que s'estableixin reglamentàriament.

  4. Són infraccions lleus:

    1. L'incompliment de la quota de pantalla en percentatge igual o inferior al 30 per 100, referit al nombre de sessions d'exhibició d'obres cinematogràfiques europees que correspon projectar a cada sala en aplicació de la normativa estatal.

    2. L'incompliment de l'obligació de distribució en percentatge igual o inferior al 5 per 100, referit al nombre de còpies doblades i subtitulades en català que cal distribuir en aplicació d'allò previst per l'article 18.

    3. L'incompliment de l'obligació d'exhibició en percentatge igual o inferior al 5 per 100, referit a les projeccions doblades i subtitulades en català que cal exhibir en aplicació d'allò previst per l'article 18.

    4. Les conductes tipificades com a lleus per la Llei 38/2003, del 17 novembre, general de subvencions, i per la normativa catalana de subvencions.

    5. L'incompliment, per acció o omissió, de les obligacions previstes per l'article 13.1 relatives a la publicitat de la qualificació de les obres cinematogràfiques i audiovisuals.

    6. L'incompliment de les obligacions d'inscripció i notificació relatives al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya a què es refereix l'article 10.

    7. Els incompliments, per acció o omissió, de les obligacions relatives al control del nombre d'espectadors o del rendiment de les obres cinematogràfiques exhibides quan no siguin infracció molt greu o greu.

ARTICLE 51 Sancions
  1. Les infraccions tipificades per l'article 50, llevat de les dels apartats 2.b, 3.b i 4.b, són sancionades per mitjà de les multes següents:

    1. Les infraccions molt greus, amb una multa de fins a 75.000 euros.

    2. Les infraccions greus, amb una multa de fins a 40.000 euros.

    3. Les infraccions lleus, amb amonestament o amb una multa de fins a 4.000 euros.

  2. Les infraccions tipificades pels apartats 2.b, 3.b i 4.b de l'article 50 són sancionades per mitjà de les multes següents:

    1. Les infraccions molt greus, amb una multa de fins a 5.000 euros per còpia distribuïda amb incompliment de l'obligació de distribució.

    2. Les infraccions greus, amb una multa de fins a 3.000 euros per còpia distribuïda amb incompliment de l'obligació de distribució.

    3. Les infraccions lleus, amb una multa de fins a 1.000 euros per còpia distribuïda amb incompliment de l'obligació de distribució.

  3. Les sancions establertes per l'apartat 2 s'han d'augmentar amb l'import resultant de multiplicar el rendiment mitjà obtingut per totes les còpies distribuïdes pel nombre de còpies distribuïdes amb incompliment de l'obligació de distribució.

  4. Les infraccions tipificades per la Llei de l'Estat 38/2003 i per la normativa de subvencions de Catalunya han d'ésser sancionades d'acord amb el que estableixen les dites normes.

ARTICLE 52 Graduació de les sancions

La quantia de les sancions establertes per l'article 51 s'han de graduar tenint en compte les circumstàncies següents:

  1. La naturalesa dels perjudicis causats.

  2. L'existència d'intencionalitat o negligència en la comissió de la infracció.

  3. La reincidència.

  4. El percentatge d'incompliment de la quota de pantalla i de les obligacions de distribució i exhibició, en el cas de les infraccions fixades per l'article 50.2.a, b i c, 50.3.a, b i c i 50.4.a, b i c.

  5. La recaptació de la sala d'exhibició cinematogràfica i el nombre d'habitants de la població, si escau.

ARTICLE 53 Execució de les sancions

L'execució de les resolucions sancionadores que posin fi a la via administrativa correspon al departament competent en matèria de cultura.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA Accés de les persones amb discapacitat a les obres cinematogràfiques i audiovisuals
  1. Les administracions públiques, en l'àmbit de llurs competències, han de promoure que les obres cinematogràfiques i audiovisuals siguin accessibles a les persones amb discapacitat física o sensorial, i han de vetllar perquè aquestes persones puguin fer un ús regular i normalitzat dels mitjans audiovisuals, sense ésser objecte de discriminació.

  2. Els ajuts d'impuls a la recerca, el desenvolupament i la innovació han de tenir en compte, com a requisit d'accés, la incorporació de sistemes d'audiodescripció per a persones amb discapacitat visual i d'un sistema especial de subtitulació que permeti a les persones sordes o amb discapacitat auditiva la comprensió de les obres cinematogràfiques i audiovisuals.

  3. En la concessió d'ajuts a la distribució en sales d'exhibició cinematogràfica, s'ha de valorar específicament la incorporació de sistemes que facilitin l'accés de les persones amb discapacitat a les obres cinematogràfiques.

  4. L'Institut Català de les Indústries Culturals ha de col·laborar amb els òrgans de les administracions públiques o entitats privades que, entre altres, tinguin l'objectiu d'impulsar propostes per a millorar l'accessibilitat de les obres cinematogràfiques a les persones amb discapacitat.

  5. Les empreses exhibidores i les finestres d'exhibició d'obres cinematogràfiques o audiovisuals que tinguin lloc web han d'informar, per aquest mitjà, sobre les condicions d'accessibilitat tant del recinte com de les obres cinematogràfiques o audiovisuals que exhibeixin, per tal que els usuaris puguin disposar d'aquesta informació amb prou antelació.

  6. S'ha de promoure que les sales d'exhibició cinematogràfica disposin d'espais reservats per a espectadors amb cadira de rodes o amb algun tipus de discapacitat física que els impedeixi seure a les butaques de les sales.

SEGONA Competències del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

Aquesta llei s'ha d'aplicar sens perjudici de les competències que corresponen al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

TERCERA Informe sobre la millora de la qualitat, les garanties i l'ocupació dels treballadors dels sectors cinematogràfic i audiovisual

El Govern, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'impulsar, en el marc de la Comissió de Convenis Col·lectius del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, i amb la participació dels representants sindicals i empresarials representatius del sector, l'elaboració d'un estudi sobre la negociació col·lectiva en l'àmbit cinematogràfic i audiovisual, amb la finalitat de conèixer l'estructura o el mapa de la negociació col·lectiva del sector i les condicions de treball aplicables als treballadors que hi presten serveis, per a millorar la qualitat, les garanties i l'ocupació d'aquestes persones.

QUARTA Formalització de l'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual

El primer Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual, establert per l'article 6, s'ha de formalitzar dins el termini de tres mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

CINQUENA Entitat competent en matèria cinematogràfica i audiovisual

Per a complir millor les finalitats derivades d'aquesta llei, es pot crear una entitat que assumeixi en exclusiva les competències en matèria cinematogràfica i audiovisual de la Generalitat.

SISENA Polítiques de suport a l'adequació de sales d'exhibició cinematogràfica per a exhibir obres cinematogràfiques o audiovisuals en format digital

El Govern ha de promoure polítiques de suport per a adequar les sales d'exhibició cinematogràfica perquè puguin exhibir obres cinematogràfiques o audiovisuals en format digital, especialment per a les sales que, per llurs dimensions o localització geogràfica, o per les xifres d'explotació a causa de llur programació, no puguin beneficiar-se de sistemes privats de finançament.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Vigència temporal del Decret sobre règim administratiu de la cinematografia i l'audiovisual

Mentre no s'aprovin les disposicions reglamentàries que calguin per a desplegar aquesta llei, continua vigent, en tot allò que no s'hi oposi, el Decret 267/1999, del 28 de setembre, sobre règim administratiu de la cinematografia i l'audiovisual.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Resten derogades totes les disposicions de rang normatiu igual o inferior que s'oposin o contradiguin aquesta llei i, en especial, els preceptes següents de la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya:

  1. Els articles 120, 123 i 125.1.

  2. El darrer incís de l'article 125.2: «a què es refereix l'apartat 1».

DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA Desplegament reglamentari

S'autoritza el Govern per a dictar les disposicions reglamentàries que calguin per a desplegar aquesta llei, amb la consulta prèvia del sector cinematogràfic i audiovisual.

SEGONA Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de sis mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 7 de juliol de 2010

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Joan Manuel Tresserras i Gaju

Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR