Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
La Declaració Universal dels Drets Humans defineix la família com l’element natural i fonamental de la societat i estableix l’obligació que la societat i l’Estat la protegeixin.
La Carta Social Europea fixa el compromís de les parts signants amb el foment de la protecció econòmica, jurídica i social de la família com a cèl·lula fonamental de la societat.
La Constitució Espanyola, en l’article 39.1, estableix com a principi rector de la política social i econòmica que els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família. L’article 148.20 possibilita les comunitats autònomes assumir aquesta competència.
L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei Orgànica1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia, en l’article30.16, defineix la protecció de la família com una competència exclusiva i, en l’article 16.3, estableix que, en tot cas, l’actuació de les administracions públiques de les Illes Balears s’ha de centrar primordialment en els àmbits següents: la defensa integral de la família i els drets de les parelles estables, entre d’altres. Sense oblidar-se de l’article 16.4, on s’especifica que “Les administracions públiques, en el marc de les seves competències respectives, han de promoure les condicions necessàries perquè els drets socials dels ciutadans de les Illes Balears i dels grups i col·lectius en què s’integren siguin objecte d’una aplicació real i efectiva”.
En aquest marc normatiu general s’han integrat més normes que reconeixen la realitat social respecte de les relacions dins les famílies i l’existència de distints tipus de família.
En el marc de la Unió Europea destaquen les conclusions que el 2007 van emanar del Consell i dels representants dels governs dels Estats membres de la Unió Europea i que es refereixen a la importància de les polítiques favorables a la família i insten els Estats membres a tenir en consideració les necessitats de les famílies i a adoptar les mesures necessàries per promoure un repartiment equitatiu de les responsabilitats entre homes i dones en la cura.
La Llei 14/2010, de 9 de desembre, de mediació familiar de les Illes Balears, desplega el sistema públic de mediació per intervenir en les problemàtiques diverses que afecten les famílies, entre les quals destaquen els conflictes familiars.
La Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes, estableix la corresponsabilitat, arran del repartiment equilibrat entre dones i homes de les responsabilitats familiars, les tasques domèstiques i l’atenció a les persones en situació de dependència, com un principi que ha de regir les actuacions de les administracions públiques. A més, l’article 51.2 insta les administracions públiques de les Illes Balears a fomentar la corresponsabilitat en la vida laboral, la familiar i la personal de les dones i els homes, tenint en compte els nous models de família. Així mateix, el capítol V del títol IV desplega tot un seguit de mesures per a la conciliació de la vida laboral, la familiar i la personal.
La Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBIfòbia, pretén garantir el reconeixement de la diversitat del fet familiar en igualtat de condicions i en tots els àmbits.
Amb relació a la distribució competencial a la comunitat autònoma de les Illes Balears, des de la Llei 12/1993, de 20 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i assistència social, els consells gestionen serveis i programes com ara la tramitació dels títols de família nombrosa, la renda mínima d’inserció i les mesures de protecció de menors, en el marc del reconeixement del seu paper en l’Estatut d’Autonomia.
II
La família és el principal agent socialitzador en la infància per a tots els individus que la conformen i és l’agent responsable de l’atenció a les persones amb les capacitats limitades per malaltia, discapacitat o edat. Aquest paper s’ha anat ajustant i modulant segons els canvis socials, culturals i polítics que s’han produït en els darrers temps. La transformació no només ha afectat l’estructura de les famílies, sinó també els models familiars i les dificultats amb què desenvolupen les funcions corresponents.
Pel que fa a l’estructura de les famílies, resulta que se n’ha reduït el nombre de membres, com a conseqüència de la baixa natalitat, i s’ha reduït el nombre de famílies en què conviuen tres generacions, mentre que s’ha incrementat el nombre de famílies monoparentals, en què un únic adult, majoritàriament una dona, assumeix la responsabilitat sobre els infants. Així mateix, han augmentat de manera significativa la presència de famílies que comparteixen habitatge amb d’altres i el nombre de persones que viuen soles.
Els models familiars també han canviat. Els canvis culturals han permès adaptar els marcs normatius a la realitat de la diversitat del fet familiar, des del reconeixement legal del divorci fins a l’assimilació en drets a famílies formades per parelles del mateix sexe; també s’ha avançat en l’equiparació d’algunes situacions de monoparentalitat amb el reconeixement de família nombrosa. Són adaptacions de la legislació a la diversitat i la pluralitat de la realitat social, en molts de casos després d’anys de reivindicació per part dels col·lectius afectats i de la majoria de la societat.
Els canvis en l’estructura familiar estan lligats a les variacions que s’han produït en la intensitat amb què s’assumeixen les funcions corresponents. La criança dels infants i la cura de les persones grans, les persones dependents, les persones amb discapacitat, i l’atenció a les situacions de malaltia s’han anat reorientant cap a serveis professionals. Les famílies continuen assumint la responsabilitat de cobrir aquestes necessitats, però ho fan mitjançant els serveis professionals, prestats pels serveis públics o per serveis privats. És evident que les possibilitats de conciliació de la vida familiar i la laboral estan limitades per la qualitat de les condicions de treball i per l’oferta de serveis, públics o privats. L’existència de rols i estereotips sexistes en les relacions familiars, així com l’assumpció, per part de les dones, de bona part de les responsabilitats domèstiques i de cura, fan necessari donar una importància especial al foment de la corresponsabilitat real.
D’altra banda, en determinades situacions les famílies tenen dificultats especials per assumir les funcions esmentades. Així, en les situacions de constitució, ruptura i dissolució de les famílies es fa més dificultós mantenir la cobertura de les necessitats dels membres, més fràgils en aquestes fases de transició principalment a causa de la dificultat per a l’accés a un habitatge i a unes condicions laborals amb horaris excessivament llargs i sous precaris per a la subsistència familiar. A més, també hi ha situacions diferencials que estan vinculades a la desigualtat, com ara les situacions de monoparentalitat, de violència de gènere, d’atenció a persones dependents o amb discapacitat, o de conflictivitat amb les persones menors d’edat. Aquestes situacions requereixen més protecció per part de les administracions.
L’actuació dels distints Estats en matèria de política familiar també és plural. En el cas de l’Estat espanyol, pel que fa a la despesa social, les polítiques de protecció de la família estan subdesenvolupades respecte d’altres països de l’entorn més proper. De fet, comparat amb el conjunt de països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l’Estat espanyol és el setè per la cua entre un total de 27 països.
Bona part de les anàlisis de les polítiques públiques mostren que, per lluitar contra l’exclusió social, per reduir la desigualtat social i per fomentar la igualtat entre dones i homes, les polítiques de protecció i suport a les famílies són especialment eficients, atès que tenen un caràcter transversal i universalista i faciliten la incidència de les polítiques més específiques. En aquest sentit, sembla que tenen un efecte multiplicador sobre els programes de reducció de les desigualtats.
III
Els canvis socials que s’han produït en els darrers trenta anys han afectat de manera especial les famílies, especialment els canvis en el mercat de treball i en les relacions laborals. S’han diversificat els models familiars, s’han redefinit les relacions entre les famílies i s’han generat noves situacions de necessitat. Les relacions de la ciutadania també s’han desenvolupat amb la implantació de les noves tecnologies. Tot plegat ha generat l’exigència de més simplificació i de més transparència, informació i accessibilitat als serveis i a les prestacions públiques.
Aquests darrers anys, a més, s’ha fet palesa la importància de les famílies i de les relacions familiars per amortir els efectes de la crisi econòmica. Les famílies s’han adaptat a aquesta situació per garantir les condicions de vida dels seus membres. El paper de les persones grans, àvies i avis, que han donat suport econòmic als seus fills i filles i que tenen cura dels seus néts i nétes, n’és un bon exemple d’adaptació.
A les Illes Balears, l’administració autonòmica desenvolupa tot un seguit d’actuacions de suport a la família. Aquestes actuacions s’emmarquen en les normatives sectorials (d’energia, fiscalitat, serveis socials, educació, habitatge, etc.), moltes sense un marc normatiu reglamentari, subjectes a la discrecionalitat de la conjuntura política i amb referències a distintes definicions d’unitat familiar o de nucli familiar. Això implica que, per a les famílies residents a les Illes Balears, sigui molt difícil saber a quins tipus de serveis i prestacions poden tenir accés en cada moment.
D’altra banda, és necessari desplegar, en l’àmbit autonòmic, alguns aspectes de la normativa estatal en relació amb la definició de famílies nombroses i de famílies monoparentals. Aquest desplegament pot donar accés a les famílies monoparentals a alguns dels serveis als quals actualment només poden accedir les famílies nombroses.
Per tant, ens trobam davant una situació de canvi constant, de redefinició de models familiars i de noves necessitats socials expressades que fan necessària i oportuna una regulació específica, que integri la que ja es desenvolupa des de distints àmbits de l’Administració, que generi noves actuacions i que defineixi clarament alguns col·lectius, com el de les famílies monoparentals, per permetre que accedeixin als serveis en condicions similars a les de les famílies nombroses.
Aquesta llei té com a objectius bàsics integrar el conjunt d’actuacions que es desenvolupen des de distints departaments de l’administració autonòmica en un únic marc normatiu, definir nous serveis i prestacions per a les famílies i definir les situacions familiars que requereixen més protecció. El marc legal de suport que es planteja té un enfocament que cerca assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de les famílies.
Finalment, d’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, cal dir que queden suficientment justificats els principis següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma desplega la regulació de les actuacions que s’han de desenvolupar en matèria de protecció de la família en l’àmbit de la comunitat autònoma com a competència exclusiva; de proporcionalitat, atès que la regulació respecta la distribució competencial en aquesta matèria; de seguretat jurídica, motiu pel qual s’ha desplegat per llei el reconeixement de les famílies monoparentals; de transparència, pel qual s’ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d’elaboració de la norma; i, finalment, d’eficiència, atès que es fomenta la transversalitat de l’actuació administrativa.
IV
La llei s’estructura en un títol preliminar i tres títols més, el primer amb tres capítols, així com en nou disposicions addicionals, dues de transitòries, una de derogatòria i tres de finals.
En el títol preliminar es defineixen les disposicions de caràcter general de la llei: l’objecte, els principis rectors, els objectius i l’àmbit d’aplicació. A més, es detallen les situacions familiars amb necessitat de més protecció, amb referència especial a les famílies monoparentals i a les situacions familiars vinculades a vulnerabilitat, risc i dependència o discapacitat. Finalment, es reconeix la maternitat lliure i decidida, així com la situació de les famílies amb dues llars per causa de separació o divorci.
El títol I recull el conjunt de mesures, serveis i prestacions de suport a la família; és l’apartat en què es detallen les actuacions concretes que s’han de desenvolupar en cada un dels àmbits. Així, el capítol I desplega les mesures fiscals; el capítol II, les mesures en l’àmbit dels serveis socials, tant de caràcter tècnic com en forma d’ajuts econòmics; el capítol III regula mesures en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, la familiar i la laboral, en l’àmbit educatiu, en matèria d’ocupació i en matèria de salut, i concreta actuacions en la necessària col·laboració sociosanitària.
El títol II regula les mesures administratives i el marc de participació. En aquest sentit, estableix la necessitat dels informes d’impacte familiar per a l’elaboració legislativa i defineix les línies de foment de la participació mitjançant les associacions.
Finalment, el títol III regula el règim d’obligacions, infraccions i sancions de les famílies monoparentals reconegudes.
De les disposicions, cal destacar que la disposició transitòria primera disposa un termini de dotze mesos per implantar el conjunt de mesures establertes en els capítols II i III del títol I, excepte la col·laboració sociosanitària, amb un termini de divuit mesos, atesa la complexitat que comporta; i la disposició final primera habilita el Govern de les Illes Balears per aprovar, en un termini de dotze mesos, el reglament dels principis generals per a l’acreditació de la família monoparental.
TÍTOL PRELIMINAR
DISPOSICIONS GENERALS
Objecte
Aquesta llei té per objecte establir el marc legal que permeti dissenyar i desenvolupar la política de suport i protecció a les famílies i als seus membres residents a les Illes Balears, així com determinar els drets i les prestacions destinats a donar-los suport.
Principis rectors
Els principis rectors de la política de protecció de les famílies són:
-
Responsabilitat pública. Els poders públics assumeixen la responsabilitat de donar suport i protecció a les famílies, per la qual cosa assignen els recursos financers, humans i tècnics necessaris; regulen, supervisen i inspeccionen els recursos privats i públics destinats a la matèria objecte d’aquesta llei; i asseguren la prestació de serveis.
-
Transversalitat de la política de suport i protecció a les famílies en les polítiques sectorials que es desenvolupin des de les administracions de les Illes Balears.
-
Universalitat. Les polítiques de suport i protecció a les famílies s’orienten al conjunt de la ciutadania.
-
Proximitat. S’ha de facilitar la màxima accessibilitat i proximitat al ciutadà dels recursos d’atenció i suport a les famílies, tenint en compte l’organització territorial de les Illes Balears.
-
Igualtat. Les polítiques de suport i protecció a les famílies han de fomentar la igualtat des de la perspectiva de gènere, la conciliació de la vida laboral, familiar i personal i la coresponsabilitat, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
-
Protecció a les famílies que es troben en situacions de vulnerabilitat, amb la priorització de les situacions familiars que requereixen un grau de suport més alt.
-
Llibertat. Es reconeix la llibertat d’organització de la vida familiar i la convivència respectant la dignitat i els drets essencials de les persones que integren la unitat familiar, d’acord amb el règim jurídic aplicable.
-
Participació. S’ha de fomentar la participació de les famílies en el disseny i el desenvolupament de les polítiques que les afectin, mitjançant les associacions familiars i altres organitzacions representatives reconegudes legalment.
Objectius
La definició de les polítiques familiars ha de tenir presents els objectius següents:
-
Millorar el benestar i la qualitat de vida de les famílies i de les persones que en formen part.
-
Millorar la protecció dels membres de les famílies, des de la perspectiva del desenvolupament personal i social.
-
Afavorir la conciliació de la vida familiar amb la resta d’àmbits de la vida quotidiana.
-
Potenciar la solidaritat social amb les famílies que tenen cura de persones menors d’edat o de persones en situació de dependència o discapacitat.
-
Promoure la natalitat, donant suport i protecció a les dones gestants i a les famílies amb fills o filles menors.
-
Lluitar contra les desigualtats socials entre les famílies i contra les situacions d’exclusió social que tenen l’origen en contexts de precarietat i desestructuració.
-
Assegurar la perspectiva de gènere en els serveis adreçats a les famílies.
-
Fomentar les competències familiars.
-
Promoure la solidaritat intergeneracional.
-
Difondre el conjunt d’ajuts i prestacions familiars que s’ofereixen des de les distintes administracions.
-
Reconèixer la pluralitat i la diversitat de formes familiars existents: famílies nuclears, biparentals, homoparentals, adoptives o nuclis estables de fet o qualsevol d’altre, sempre que aquestes estiguin registrades d’acord amb la llei.
-
Fomentar la maternitat lliure i decidida i la paternitat responsable.
-
Fomentar la corresponsabilitat en el repartiment equilibrat entre dones i homes de les responsabilitats familiars, les tasques domèstiques i l’atenció a les persones en situació de dependència o discapacitat.
Àmbit d’aplicació
-
Aquesta llei s’aplica a les famílies empadronades a algun municipi de les Illes Balears i, en concret, a:
-
Les persones unides entre si per matrimoni o una relació anàloga i els seus ascendents, les persones que en depenguin per filiació, adopció, tutela, guarda, guarda de fet o acolliment permanent o preadoptiu, i les persones que estiguin al seu càrrec, sempre que formin un nucli estable de convivència.
-
Les persones individuals amb els seus ascendents, les persones que en depenguin per filiació, adopció, tutela, guarda, guarda de fet o acolliment permanent o preadoptiu, i les persones que estiguin al seu càrrec, sempre que formin un nucli estable de convivència.
-
-
Qualsevol altra forma de relació estable entre membres d’una parella es considera assimilada al vincle per matrimoni, sempre que estigui acreditada per la inscripció en el registre corresponent.
-
Les persones soles o que formen part d’unitats de convivència no familiars també poden ser destinatàries de les prestacions i els serveis de suport, quan així ho prevegi la normativa aplicable.
Situacions familiars amb necessitat de més protecció
-
Són famílies en situació de protecció especial les que han de tenir una atenció prioritària o específica, atesa l’especial dificultat per acomplir la cura i l’atenció als membres que en formen part, en situació de vulnerabilitat econòmica o social.
-
Les situacions familiars amb necessitat de més protecció són les següents:
-
Famílies nombroses.
-
Famílies monoparentals.
-
Famílies en risc social i víctimes de violència masclista.
-
Famílies amb persones en situació de dependència o amb persones amb discapacitat.
-
Famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial.
-
-
Aquestes situacions familiars són prioritàries en l’accés al conjunt dels programes i els serveis públics que desenvolupin i prestin les administracions i el sector públic de les Illes Balears, sens perjudici que també s’utilitzin altres factors de priorització, com ara la renda.
Famílies nombroses
Són famílies nombroses les que determina la legislació estatal vigent en aquesta matèria i les famílies monoparentals amb un fill amb discapacitat reconeguda del 33% o superior.
Famílies monoparentals
-
Les famílies monoparentals són les que estan formades per un o més fills o filles que compleixen els requisits establerts en l’apartat 3 d’aquest article i que depenen econòmicament d’una sola persona progenitora, tutora, acollidora o adoptant, amb qui conviuen.
-
A l’efecte d’aquesta llei, també es consideren famílies monoparentals les següents:
-
La família en què el progenitor o la progenitora amb fills o filles a càrrec conviu alhora amb una altra persona o persones amb qui no té cap relació matrimonial o d’unió estable de parella, d’acord amb la legislació civil.
-
La família en què el progenitor o la progenitora que té la guarda dels fills o filles no percep cap pensió pels aliments d’aquests fills o filles establerta judicialment i té interposada la denúncia o reclamació civil o penal corresponent.
-
La família en què el progenitor o la progenitora amb fills o filles a càrrec ha patit abandonament de família per part de l’altre progenitor o progenitora o convivent.
-
-
Perquè es reconegui i mantengui la condició de família monoparental, els fills o les filles han de complir totes les condicions següents:
-
Tenir menys de 21 anys, o tenir un grau de discapacitat igual o superior al33% o estar incapacitats per treballar, amb independència de l’edat. Aquest límit d’edat s’amplia fins a 25 anys si cursen estudis reglats o ocupacionals, o de naturalesa anàloga, o bé si cursen estudis encaminats a obtenir un lloc de treball.
-
Conviure amb el progenitor o la progenitora. S’entén que la separació transitòria per tractament mèdic, rehabilitació o altres causes similars, inclosos els supòsits de força major, privació de llibertat del progenitor o la progenitora o dels fills i les filles, o internament d’acord amb la normativa reguladora de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat, o per raons d’estudi o treball per un període igual o inferior a cinc anys, no trenca la convivència entre el progenitor o la progenitora i els fills i les filles, encara que sigui conseqüència d’un trasllat temporal a l’estranger.
-
Dependre econòmicament del progenitor o la progenitora. Es considera que hi ha dependència econòmica sempre que cadascun dels fills o les filles no obtengui uns ingressos superiors, en còmput anual, a 1,37 vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), incloses les pagues extraordinàries. Aquest límit no opera per als ingressos derivats de pensions i prestacions públiques, ni quan el progenitor o la progenitora estigui en situació d’inactivitat, per atur, jubilació o incapacitació, sempre que els ingressos del progenitor o la progenitora no siguin superiors, en còmput anual, al salari mínim interprofessional vigent, incloses les pagues extraordinàries.
-
-
Tots els membres de la unitat familiar han de tenir la residència acreditada a les Illes Balears.
-
Una família monoparental perd aquesta condició en el moment en què la persona que encapçala la unitat familiar contreu matrimoni amb una altra persona o hi constitueix una unió estable de parella d’acord amb la legislació, o bé quan la unitat familiar deixa de complir qualsevol dels requisits establerts per tenir la condició de família monoparental.
-
El Govern de les Illes Balears ha de reglamentar els principis generals del procediment d’acreditació de la condició de família monoparental i distingir entre les famílies monoparentals de categoria general, formades per un sol progenitor o progenitora i un fill o una filla, i les de categoria especial, formades per un sol progenitor o progenitora i més d’un fill o una filla. També han de tenir la consideració de categoria especial les famílies formades per un progenitor o una progenitora i un fill o una filla, si algun dels membres té un grau de discapacitat igual al 33% o superior. En tot cas, els consells insulars han de gestionar el procediment d’acreditació.
-
Als efectes d’aquesta llei, les famílies monoparentals amb dos o més fills o filles s’equiparen al règim d’ajuts i exempcions previst en la normativa vigent d’àmbit autonòmic per a les famílies nombroses.
Famílies en risc social
-
Són famílies en risc social aquelles en què hi ha membres menors d’edat que han estat objecte de declaració de risc per part de l’administració competent en matèria de protecció de menors, o en què es produeixi un retorn posterior a mesures administratives de protecció o bé mesures de justícia juvenil.
-
També són famílies en aquesta situació aquelles en què la dona amb fills o filles a càrrec ha patit violència masclista.
Famílies amb persones en situació de dependència o amb discapacitat
-
S’entén per famílies amb persones en situació de dependència a càrrec les famílies en què viuen persones que tenguin reconeguda la situació de dependència en grau II i grau III, d’acord amb la normativa vigent.
-
S’entén per famílies amb persones amb discapacitat a càrrec les famílies en què viu algun descendent, ascendent o parent en línia directa o de consanguinitat fins al segon grau que acrediti un grau de discapacitat igual al 33% o superior.
Famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial
En el marc d’aquesta llei, s’entén per famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial les famílies beneficiàries de la renda social garantida o de la renda mínima d’inserció o les que tenen el subsidi de desocupació com a únic ingrés.
Protecció de la maternitat
-
Les dones embarassades tenen dret a la maternitat lliurement decidida, per la qual cosa se’ls donarà una atenció integral: la informació i l’assistència necessària de caràcter mèdic, econòmic, psicològic, d’integració social o familiar, legal o administratiu que puguin haver de menester com a conseqüència de l’embaràs o la maternitat.
-
Per garantir el dret a la informació i l’assessorament a la dona embarassada, les administracions públiques han de proporcionar una informació personalitzada, suficient, comprensible i accessible de les ajudes i els suports de què pugui ser beneficiària, tant tècnics com econòmics, públics o privats, atenent les seves circumstàncies personals, socioeconòmiques i culturals, per a la maternitat.
-
En el marc de les mesures que disposa aquesta llei, s’ha de donar prioritat a les dones embarassades que es trobin en situació de vulnerabilitat per motius d’edat, cultura, salut, situació socioeconòmica o qualsevol altra circumstància personal o social.
Famílies amb dues llars per causa de separació o divorci
Els progenitors de les famílies amb dues llars per causa de separació o divorci podran ser beneficiaris de les mesures tributàries previstes en aquesta llei, en les circumstàncies, les condicions i els llindars de renda que s’estableixin reglamentàriament.
TÍTOL I
MESURES, SERVEIS I PRESTACIONS DE SUPORT A LA FAMÍLIA
Capítol I
Mesures fiscals
Principis generals
La comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’establir i promoure mesures tributàries de protecció a les famílies en l’àmbit competencial corresponent, i ha de coordinar-les amb les polítiques sectorials de promoció de la família i integrar-les en el conjunt de les polítiques públiques.
Imposts cedits a la comunitat autònoma
-
La comunitat autònoma de les Illes Balears, en la llei de pressuposts anual, ha de reflectir els beneficis fiscals per a les famílies en els imposts sobre la renda de les persones físiques, sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i sobre successions i donacions, especialment per a les famílies definides com a prioritàries en l’article 5 anterior.
-
Els beneficis fiscals tenen com a objectius prioritaris l’accés a l’habitatge habitual, la protecció i el foment de la natalitat, la conciliació de la vida familiar i laboral i el foment de la formació, així com la creació i el manteniment d’empreses familiars, entre d’altres.
Taxes i preus públics
-
El Govern de les Illes Balears ha de promoure la inclusió d’exempcions i bonificacions en les taxes i els preus públics de la seva competència que graven serveis o activitats de caràcter cultural, educatiu, social o sanitari, per a les famílies d’atenció prioritària previstes en l’article 5 anterior.
-
Igualment, les administracions locals de les Illes Balears poden incloure exempcions i bonificacions en les taxes i els preus públics de la seva competència.
Capítol II
Mesures en l’àmbit dels serveis socials
Garantia d’ingressos
El Govern de les Illes Balears garanteix una renda d’ingressos mínims a les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, mitjançant la renda social garantida o programes similars. Aquesta renda ha de tenir un caràcter progressiu, segons el nombre de membres, i és complementària respecte d’altres ajudes, així com subsidiària d’altres rendes de caràcter generalista. Així mateix, els ajuts econòmics s’ajustaran al Decret de Garantia de Demora i es crearan els mecanismes necessaris per tal que les famílies rebin els ajuts sense demora.
Mesures tècniques en matèria de serveis socials
El Govern de les Illes Balears ha de dur a terme les actuacions següents:
-
Desenvolupar els programes d’intervenció comunitària en situacions familiars de protecció especial.
-
Desenvolupar programes de competències parentals i familiars.
-
Garantir la cobertura dels serveis de rehabilitació adreçats als infants de 0 a 12 anys valorats pels equips professionals regulats a tal efecte. Aquestes actuacions han de ser gratuïtes per a les famílies que les necessitin.
-
Garantir el servei de mediació familiar per a les persones derivades pel sistema judicial a tot l’àmbit territorial de les Illes Balears, atenent i facilitant la proximitat al recurs d’atenció, tal i com queda reflectit a l’apartat d) de l’article 2 d’aquesta llei.
-
Garantir el servei de punt de trobada per a les situacions que ho requereixin, sempre que no hi hagi violència masclista, derivades per resolució judicial.
-
Desenvolupar els serveis d’atenció social i acompanyament a mares joves i a joves gestants i també a pares joves si es dona el cas de compromís de responsabilitat.
Prestacions per a la cura de persones dependents
El Govern de les Illes Balears ha de mantenir un sistema de prestacions econòmiques per a la cura de les persones dependents en l’àmbit familiar, d’acord amb la normativa vigent. I, especialment, ha de desenvolupar mesures per atendre les persones dependents sense família, garantint la seva protecció.
Ajuts d’emergència
El sistema públic de serveis socials ha d’integrar en la cartera de serveis socials ajuts d’emergència destinats a resoldre situacions de necessitat que afectin les famílies que es troben en situació de necessitat. Aquests ajuts no tenen caràcter subvencional i estan vinculats a una valoració i una proposta tècnica o professional.
Ajuts per part múltiple o adopció
El Govern de les Illes Balears ha de garantir anualment la convocatòria d’ajuts destinats a donar suport a les famílies amb fills o filles nascuts de parts múltiples o procedents d’adopció, amb la finalitat de col·laborar en les despeses extraordinàries provocades per aquestes circumstàncies. Aquests ajuts no tenen caràcter subvencional.
Ajuts per a l’adaptació de l’habitatge
El Govern de les Illes Balears ha de convocar anualment ajuts econòmics per a l’adaptació de l’habitatge de les famílies en què hi hagi una persona amb discapacitat física o en situació de dependència que presenti limitacions de mobilitat.
Compensació per acolliment familiar
Per a les famílies acollidores de menors amb mesures de protecció que compleixen els requisits establerts en les reglamentacions insulars corresponents, l’administració pública competent ha de convocar prestacions econòmiques per cobrir les despeses que hi estiguin vinculades. Aquestes prestacions no tenen caràcter subvencional.
Ajuts per a menors víctimes de violència masclista
-
El Govern de les Illes Balears ha de garantir ajuts econòmics per a les persones menors d’edat que es trobin en alguna d’aquestes situacions:
-
Que un dels seus progenitors hagi mort com a conseqüència d’haver estat víctima de violència masclista o conjugal, o entre persones amb relació anàloga a la conjugal.
-
Que un dels seus progenitors pateixi un grau de discapacitat igual o superior al 33% com a conseqüència d’haver estat víctima de violència masclista o conjugal, o entre persones amb relació anàloga a la conjugal.
Aquests ajuts s’han de mantenir, com a mínim, fins als 21 anys.
-
-
És una prestació de caràcter finalista que queda exclosa de l’àmbit d’aplicació de la normativa general de subvencions.
-
És un dret subjectiu de totes les persones menors d’edat que compleixin els requisits establerts reglamentàriament.
Altres prestacions
El Govern de les Illes Balears, a més dels ajuts i les rendes prevists en els articles anteriors, pot establir altres prestacions econòmiques per a l’atenció de necessitats o situacions familiars que ho requereixin.
Capítol III
Mesures i actuacions en altres àmbits sectorials
Conciliació de la vida personal, familiar i laboral
Les administracions públiques de les Illes Balears han d’establir i impulsar mesures que fomentin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Aquestes mesures s’han de formular sota el principi de coresponsabilitat.
Cal fomentar l’aplicació de mesures de conciliació en l’àmbit de la gestió dels recursos humans de les empreses privades i dels organismes públics. En particular, es promourà, en col·laboració amb les organitzacions empresarials i sindicals, la inclusió de mesures de conciliació familiar en els convenis col·lectius.
A més de les mesures previstes en la normativa específica, les administracions públiques competents en matèria de conciliació han de desplegar les actuacions i les mesures següents:
-
Realització de campanyes de sensibilització destinades a conscienciar la societat dels beneficis de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
-
En l’àmbit del sector públic, incorporació, com a criteri de valoració en el marc de les clàusules socials, de l’aplicació de mesures de conciliació per part de les empreses licitadores.
-
Promoció per part del Govern de les Illes Balears, en col·laboració amb els consells insulars, els ajuntaments, les organitzacions empresarials, els sindicats i altres representants de la societat civil, del reconeixement de les empreses familiarment responsables que apliquin mesures de conciliació i suport a les famílies.
-
En la regulació i la definició dels serveis públics de l’administració autonòmica, incorporació de la conciliació personal, familiar i laboral com una dimensió més del servei, amb la millora de l’accessibilitat i la capacitat d’accedir-hi per a les persones usuàries.
Les administracions públiques han de garantir l’efectivitat de les condicions d’igualtat relacionades amb l’exercici dels permisos vinculats a la maternitat i la paternitat.
Mesures en l’àmbit educatiu
En l’àmbit educatiu, el Govern de les Illes Balears ha de promoure les mesures següents:
-
Impulsar l’existència de recursos i serveis per:
- Facilitar el compliment de les responsabilitats familiars i la cura i l’atenció a les persones menors d’edat.
- Facilitar les actuacions amb infants amb necessitats educatives especials.
-
Promoure la compatibilitat d’horaris laborals i escolars.
-
Fomentar l’oferta de serveis que permetin l’obertura dels centres educatius en períodes i horaris no lectius, sempre garantint el nombre de professionals necessaris per cobrir aquesta oferta.
-
Facilitar l’ús d’instal·lacions educatives com a recursos d’atenció social per facilitar la conciliació.
-
Atorgar anualment ajuts en concepte de menjador escolar a les famílies que compleixin els requisits establerts en la normativa específica. Les famílies que defineix l’article 10 d’aquesta llei seran beneficiàries dels ajuts de menjador escolar si ho sol·liciten i compleixen la resta dels requisits.
-
Atorgar anualment ajuts en concepte de transport escolar per a alumnes d’educació infantil, educació obligatòria, batxillerat i formació professional que compleixin els requisits establerts en la normativa específica de transport i escolarització.
-
Atorgar anualment ajuts per a llibres, material o recursos didàctics per a alumnes d’educació infantil, educació obligatòria, batxillerat i formació professional de centres sostinguts amb fons públics que compleixin la normativa establerta.
-
Incloure l’educació en valors relacionats amb la igualtat, la corresponsabilitat i l’educació emocional, i especialment la pluralitat familiar, com a part transversal de l’àmbit curricular, del material didàctic i del projecte educatiu de centre. Aquests continguts s’han d’integrar en els plans de formació del professorat per a la conscienciació sobre la diversitat familiar.
-
Incloure les persones menors d’edat víctimes de violència masclista o conjugal, o entre persones amb relació anàloga a la conjugal, com a beneficiàries de les reduccions o exempcions de taxes educatives, quan hagin quedat òrfenes o un dels seus progenitors, com a conseqüència de la violència masclista o conjugal, o entre persones amb relació anàloga a la conjugal, tenguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%.j) El Govern de les Illes Balears garantirà una educació inclusiva que satisfaci les necessitats d’aprenentatge i faciliti el desenvolupament de les potencialitats de cada alumne tenint en compte les diferents situacions familiars.
-
Posar en marxa programes d’escoles de pares i mares o famílies amb l’objectiu d’ajudar les famílies amb menors al seu càrrec per tal que puguin desenvolupar adequadament les seves funcions cuidadores, educatives i socialitzadores.
Mesures en matèria d’ocupació
El Govern de les Illes Balears, per donar suport a les famílies, ha de desenvolupar les mesures següents:
-
Fomentar la incorporació de clàusules familiarment responsables en el marc de la negociació col·lectiva de l’àmbit autonòmic. Amb aquesta finalitat, s’han de desenvolupar programes formatius per als agents socials i les associacions empresarials autonòmiques representatives de caràcter autonòmic.
-
En les línies de subvenció a empreses, incorporar com a criteri del barem l’adopció de mesures de responsabilitat social que facilitin la conciliació familiar dels treballadors i les treballadores.
-
Facilitar la participació de les persones en situació d’atur que tenguin menors a càrrec o familiars dependents en les accions formatives dirigides a la inserció laboral, de l’àmbit de la formació per a l’ocupació.
-
En els programes d’ocupació mitjançant contractació pública de persones desocupades, incorporar com a criteri del barem l’existència de càrregues familiars.
Mesures en matèria de salut
El Govern de les Illes Balears ha de fomentar les polítiques de prevenció i d’hàbits saludables des de l’àmbit familiar. Amb aquesta finalitat, ha d’adoptar les mesures següents:
-
Garantir l’adequada informació i formació de les persones encarregades de la cura dels pacients en l’entorn familiar, especialment en el cas de malalties infantils. Així mateix, la informació i l’atenció sanitària han d’estar adaptades a les famílies amb dificultats o amb algun membre amb discapacitat o dependència.
-
Promoure un sistema de suport a les famílies que tenguin algun dels membres desplaçats per rebre tractament ambulatori o hospitalari, així com per cobrir les despeses derivades dels tractaments fora de l’illa de residència o fora de la comunitat autònoma.
-
En el marc de la sanitat pública, garantir el dret de les dones a participar en els programes de fertilitat assistida, d’acord amb les condicions de la legislació vigent.
-
En el marc de la sanitat pública, garantir el dret de les persones a obtenir gratuïtament orientació i assistència en matèria de planificació familiar, especialment dirigida a prevenció d’embarassos no desitjats entre la població més jove, així com garantir el dret a la salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs, d’acord amb les condicions de la legislació vigent.
-
Desenvolupar programes preventius i de promoció de la salut per fomentar la criança positiva i l’educació afectiva i sexual.
-
Promoure la lactància materna i garantir el dret de les dones i els seus nadons a la lactància als espais públics, evitant qualsevol tipus de discriminació. S’impulsaran punts de lactància d’accés lliure.
Mesures en matèria d’habitatge
El Govern de les Illes Balears fomentarà el lloguer, la rehabilitació i la promoció d’habitatges en el marc d’un pla específic encaminat a ordenar la gestió social de l’habitatge d’acord amb els requisits i les condicions que s’estableixin. Per aconseguir aquest objectiu, es desenvoluparan actuacions adreçades a impulsar i promoure programes d’accés a l’habitatge que s’adaptin, prioritàriament, a les famílies en situació de protecció especial.
Mesures en matèria de cultura, esport, oci i temps lliure
-
Les administracions públiques facilitaran l’accés, l’ús i el gaudi de les seves instal·lacions culturals, esportives i d’oci per part de les famílies, i promouran condicions especials per a aquelles famílies que es qualifiquen en aquesta llei com d’especial consideració.
-
Es fomentarà la realització d’aquest tipus d’activitats com a manera d’enfortir els vincles familiars i personals.
-
S’impulsaran activitats de temps lliure i oci, especialment durant els períodes de vacances escolars, que contribueixin a facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en funció de les necessitats familiars i de desenvolupament personal dels integrants de la unitat familiar.
Mesures en matèria de noves tecnologies
-
El Govern de les Illes Balears adoptarà mesures que promoguin la impartició de cursos de formació de les noves tecnologies de la informació, dirigits a afavorir el seu ús familiar, tant per permetre que els progenitors puguin realitzar un control adequat de l’ús d’aquelles per part dels menors, com per impulsar la seva utilització com a recurs educatiu i de comunicació.
-
Així mateix, les administracions públiques de les Illes Balears fomentaran la col·laboració públicoprivada per a la formació de les persones majors en les noves tecnologies orientada a afavorir l’envelliment actiu.
-
Es promourà l’accés a l’equipament i la tecnologia informàtica per a les famílies, així com als serveis de transmissió electrònica de dades en tot el territori.
-
El Govern de les Illes Balears promourà programes d’intervenció socioeducativa familiar per abordar les noves tecnologies des de la perspectiva de la promoció de la salut.
Mesures en matèria de consum
-
El Govern de les Illes Balears garantirà l’accés de les famílies a l’educació i la formació en matèria de consum per tal que puguin desenvolupar un comportament lliure, racional i responsable en el consum de béns i en la utilització de serveis.
-
Es promourà la realització de jornades i el desenvolupament de programes específics en matèria de consum familiar per al coneixement dels seus drets i de les vies per exercir-los i exigir-los.
-
A través dels canals generals informatius en matèria de consum s’adoptaran les mesures apropiades per garantir que els productes, béns i serveis posats a la disposició de les famílies incorporin o permetin un accés directe a una informació i una publicitat objectiva, veraç, eficaç i suficient.
-
Seran productes, béns i serveis objecte d’especial atenció, control i vigilància per part dels poders públics els serveis essencials i els béns de primera necessitat per a les famílies.
-
Seran objecte d’atenció prioritària per part dels poders públics les famílies d’especial consideració com a col·lectius de consumidors especialment protegibles.
Col·laboració sociosanitària
Les administracions de la comunitat autònoma han de col·laborar per millorar l’atenció a les persones que pateixen malalties recidivants o cròniques o alguna discapacitat. Amb aquesta finalitat, han de desplegar les mesures següents:
-
Mantenir i revisar el Pla Integral d’Atenció Primerenca de les Illes Balears, en què s’han d’implicar el sistema de salut, el sistema educatiu i el sistema públic de serveis socials.
-
Aprovar el protocol d’atenció a persones amb malalties cròniques residents en l’entorn familiar.
-
Aprovar el protocol d’atenció a persones amb addiccions o diagnòstic de salut mental.
-
Integrar els procediments de valoració de la dependència en l’àmbit sanitari.
-
Facilitar l’accés de persones dependents als serveis de la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència des dels centres hospitalaris.
-
Adoptar les mesures necessàries per garantir una adequada informació i formació dels familiars curadors de persones en situació de dependència, de persones amb discapacitat i de persones amb diagnòstic de salut mental.
-
Desenvolupar el protocol d’atenció a les dones gestants, per procurar una acció coordinada que permeti un tractament integral i que faciliti l’accés a la informació previst en l’article 11 d’aquesta llei.
-
Potenciar la formació dels familiars de persones afectades per addiccions.
TÍTOL II
MESURES ADMINISTRATIVES I PARTICIPACIÓ
Elaboració d’iniciatives legislatives i estudi d’impacte familiar
-
En l’elaboració de projectes de llei, els òrgans competents han d’emetre l’informe d’impacte familiar, que té caràcter preceptiu, amb la finalitat de considerar l’impacte social i econòmic de les polítiques a llarg termini en el conjunt de les famílies.
-
El Govern de les Illes Balears, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, ha d’aprovar la guia d’elaboració d’informes d’impacte familiar, per facilitar a la resta de conselleries l’emissió d’aquest informe.
-
A l’efecte d’elaborar els informes d’impacte familiar, les administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears resten obligades a facilitar al Govern de les Illes Balears totes les dades estadístiques i pressupostàries que els pugui sol·licitar.
Foment de la participació
-
El Govern de les Illes Balears ha d’impulsar l’associacionisme familiar com a forma de representació dels interessos de les famílies i ha d’establir canals de coordinació que permetin la participació de les famílies en la presa de decisions que les puguin afectar.
-
Així mateix, s’han d’establir els canals adients de col·laboració en el desenvolupament de programes d’interès per a les famílies i s’han de facilitar la difusió i la sensibilització sobre la funció d’aquestes associacions.
-
El Govern de les Illes Balears formarà els professionals dels serveis comunitaris per a l’atenció personalitzada adreçada a les famílies susceptibles de ser ateses en qualsevol àmbit relacionat amb la família però que per desconeixement d’aquest recurs no se’n beneficien.
-
El Govern de les Illes Balears promourà ajudes adreçades a les administracions públiques i entitats sense ànim de lucre que assumeixin el desenvolupament d’actuacions i programes que facilitin la conciliació personal, familiar i laboral, els destinataris finals de la qual siguin les famílies, especialment aquelles que per la seva situació econòmica més ho precisin.
Consell de la Infància i Família de les Illes Balears
En matèria de política familiar i per garantir el compliment dels principis i objectius d’aquesta llei i la protecció integral de la família, el Consell de la Infància i Família de les Illes Balears exercirà les funcions establertes reglamentàriament.
Comissió Interdepartamental
En matèria de política familiar i per garantir el compliment dels principis i objectius d’aquesta llei es crearà una comissió interdepartamental en la qual estaran presents, en qualsevol cas, representants de les àrees de serveis socials, sanitat, educació i ocupació.
TÍTOL III
RÈGIM D’OBLIGACIONS, INFRACCIONS I SANCIONS
Obligacions de les persones titulars de família monoparental
-
Les persones que formin part d’unitats familiars a les quals s’hagi reconegut el títol de família monoparental estan obligades a comunicar a l’administració competent, en el termini màxim de tres mesos, qualsevol variació que es produeixi en la unitat familiar, sempre que s’hagi de tenir en compte als efectes de modificació o extinció del dret al títol.
-
Així mateix, estan obligades a presentar, dins del primer trimestre de cada any, una declaració expressa dels ingressos de la unitat familiar obtinguts al llarg de l’any anterior, excepte quan ja estiguin a disposició de l’administració, sempre que s’hagin tingut en compte per a l’obtenció o el manteniment del títol de família monoparental.
Règim sancionador
-
Aquest règim sancionador té per objecte garantir l’observança dels requisits, les condicions i les obligacions que han de complir les persones beneficiàries que formen part d’unitats familiars que tenguin reconeguda la situació de família monoparental.
-
Són infraccions administratives les conductes i els fets que tipifica l’apartat següent quan s’hagin produït amb dol, culpa o simple negligència. A aquest efecte, se’n considera responsable qualsevol dels membres integrants de la família monoparental que dugui a terme alguna de les conductes o fets constitutius d’infracció administrativa.
-
Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
-
Son infraccions lleus:
-
-
La no-comunicació a l’administració competent, en el termini de tres mesos, de qualsevol variació en la unitat familiar que s’hagi de tenir en compte als efectes de la modificació o l’extinció del dret al títol de família monoparental.
-
La no-presentació davant l’administració competent, dins el primer trimestre de cada any, de la declaració dels ingressos obtinguts per la unitat familiar al llarg de l’any anterior, d’acord amb l’article 38.2 d’aquesta llei.
-
La negativa a exhibir el títol quan sigui obligatori.
-
Són infraccions greus:
-
-
La comissió de tres infraccions lleus quan se n’hagin derivat sancions.
-
L’ocultació o la falsedat en l’acreditació d’algun dels requisits per accedir al reconeixement de la situació de monoparentalitat o per mantenir aquest reconeixement.
-
La falsificació del títol oficial de família monoparental.
-
La cessió del títol a persones alienes a la unitat familiar.
-
La possessió o l’ús indegut del títol oficial de família monoparental.
-
Es considera infracció molt greu haver estat sancionat per infraccions greus dues vegades o més.
-
-
Les sancions que es poden imposar a les persones que incorrin en alguna de les infraccions esmentades són les següents:
-
Per infraccions lleus:
-
-
Amonestació individual per escrit.
-
Suspensió de qualsevol dels drets atribuïts a les persones beneficiàries del títol de família monoparental per un període igual a un mes.
-
Per infraccions greus:
-
-
Suspensió de tots els drets atribuïts a les persones beneficiàries del títol de família monoparental per un període comprès entre un mes i sis mesos.
-
Suspensió d’algun dels drets atribuïts a les persones beneficiàries del títol de família monoparental per un període comprès entre sis mesos i dos anys.c
c ) Per infraccions molt greus:
-
Suspensió de tots els drets atribuïts a les persones beneficiàries del títol de família monoparental per un període comprès entre sis mesos i dos anys.
-
Pèrdua del reconeixement de la situació de família monoparental.
-
Segons la gravetat de la infracció, mentre es tramita el procediment sancionador es pot adoptar, com a mesura provisional, la suspensió dels efectes del reconeixement de la situació de família monoparental, d’acord amb els principis i les garanties que estableix la normativa reguladora del procediment administratiu comú amb les especialitats de la potestat sancionadora.
Disposició addicional primera
Avaluació de la implantació
Cada dos anys des de l’aprovació d’aquesta llei, l’àrea que tengui atribuïdes les competències en matèria de família n’ha d’avaluar la implantació efectiva en cada un dels àmbits d’aplicació. L’informe resultant s’ha d’elevar al Consell de Govern i, posteriorment, al Parlament de les Illes Balears.
Disposició addicional segona
Exempció de taxes
Els tràmits corresponents a l’expedició del document acreditatiu de la situació de monoparentalitat estan exempts de taxes.
Disposició addicional tercera
Cessió de dades personals en els supòsits de comprovació dels requisits per acreditar la situació de família monoparental
S’entén que la sol·licitud de reconeixement de la situació de família monoparental implica el consentiment per a la cessió de dades de caràcter personal necessàries per a la comprovació de la convivència i els ingressos econòmics dels membres de la unitat familiar.
Disposició addicional quarta
Compatibilitat de títols
Les famílies que puguin tenir la condició de família nombrosa i de família monoparental simultàniament poden sol·licitar ambdues titulacions. No obstant això, en cap cas els beneficis de la mateixa naturalesa o tipus no poden ser acumulatius, excepte que un reglament així ho disposi.
Disposició addicional cinquena
Reconeixement dels títols de famílies monoparentals d’altres comunitats autònomes
Es reconeixen els títols de famílies monoparentals expedits per altres comunitats autònomes, sempre que existeixi reciprocitat, fins que deixin de vigir. Llavors, es poden renovar a la comunitat autònoma de les Illes Balears d’acord amb aquesta normativa.
Disposició addicional sisena
Col·laboració entre les administracions públiques per a la consulta de dades personals
Es fomentarà la col·laboració entre les administracions públiques per a la consulta de dades personals, amb l’objecte d’agilitzar els tràmits per família nombrosa i monoparental per a la sol·licitud de títols de família nombrosa, beques o ajudes públiques.
Disposició addicional setena
Partides pressupostàries
El Govern de les Illes Balears consignarà les partides pressupostàries necessàries, adequades i suficients per al desenvolupament i l’execució d’aquesta llei.
Disposició addicional vuitena
IBESTAT
L’IBESTAT dissenyarà i inclourà indicadors per poder analitzar d’una forma més acurada la realitat dels nuclis de convivència i de les famílies a les nostres illes.
Disposició addicional novena
Pla interinstitucional de coordinació
El Govern de les Illes Balears impulsarà un pla interinstitucional que garanteixi la coordinació entre els diferents òrgans competents per a l’aplicació de les mesures que es preveuen en aquesta llei.
Disposició transitòria primera
Implantació de les mesures
Les administracions públiques competents han d’implantar les mesures establertes en els capítols II i III del títol I en el termini de dotze mesos des que entri en vigor aquesta llei, excepte les que disposa l’article 33, que han d’estar implantades en el termini de divuit mesos.
Disposició transitòria segona
Accés a les mesures per a famílies amb persones en situació de discapacitat
Per a les famílies que defineix l’apartat 2 de l’article 9, l’accés a les mesures recollides en aquesta llei i en el desplegament reglamentari corresponent és el següent:
- A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, hi poden accedir les famílies amb persones amb un grau de discapacitat reconegut entre el 65% i el 50% (ambdós inclosos).
- A partir dels dos anys des de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, hi poden accedir, a més de les anteriors, les famílies amb persones amb un grau de discapacitat reconegut entre el 49% i el 40% (ambdós inclosos).
- A partir del quart any d’entrada en vigor d’aquesta llei hi poden accedir, a més de les anteriors, les famílies amb persones amb un grau de discapacitat reconegut entre el 39% i el 33% (ambdós inclosos).
Disposició derogatòria única
Normes que es deroguen
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que disposa aquesta llei.
Disposició final primera
Habilitació normativa
El Govern de les Illes Balears, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, ha d’aprovar el reglament de principis generals sobre el procediment d’acreditació de la condició de família monoparental en el termini de dotze mesos des que entri en vigor aquesta llei.
Disposició final segona
Guia d’impacte familiar
El Govern de les Illes Balears, a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials, ha d’aprovar la guia per a l’elaboració dels informes d’impacte familiar en el termini de divuit mesos des que entri en vigor aquesta llei.
Disposició final tercera
Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.
Palma, 31 de juliol de 2018
La presidenta
Francesca Lluch Armengol i Socias
