Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
Les Illes Balears han estat capdavanteres en la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, la importància de les quals es va reflectir per primera vegada en la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l’accessibilitat i de la supressió de les barreres arquitectòniques. Amb posterioritat, el Govern de les Illes Balears va aprovar el Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de supressió de barreres arquitectòniques, que va ser derogat pel Decret110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. Darrerament, la Llei1/2014, de 21 de febrer, de cans d’assistència, s’ha afegit al corpus normatiu de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques de la comunitat autònoma. Tota aquesta normativa ha suposat un avenç important per a la integració de les persones amb discapacitat de les Illes Balears; això no obstant, actualment encara hi ha persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental, i també persones amb altres tipus de diversitat funcional o gent gran que viuen situacions de desigualtat d’oportunitats i de discriminació, i que tenen dificultats per participar en la societat i per exercir els seus drets, a causa de l’existència de barreres físiques en la comunicació o d’actituds que els la impedeixen.
A les Illes Balears, segons l’Enquesta de discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència (EDAD), de l’any 2008, de l’Institut Nacional d’Estadística −que parteix de l’experiència de l’Enquesta sobre discapacitats, deficiències i estat de salut, de 1999−, hi ha prop de 68.800 persones amb alguna discapacitat.
Les persones amb discapacitat constitueixen un sector de la població heterogeni, però totes tenen en comú que, d’una manera o d’una altra, necessiten garanties suplementàries per viure amb plenitud de drets o per participar en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania en la vida econòmica, social i cultural del país.
II
La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, ratificada per l’Estat espanyol i publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat del dia 21 d’abril de 2008, fixa el compromís de promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i de promocionar el respecte de la seva dignitat inherent. Aquesta Convenció ha esdevingut el primer instrument ampli de drets humans del segle xxi amb caràcter vinculant per a tots els Estats que l’han ratificada.
Aquests drets i llibertats enunciats constitueixen avui un dels eixos essencials en l’actuació sobre la discapacitat. Els poders públics han d’assegurar que les persones amb discapacitat puguin gaudir del conjunt de tots els drets humans: civils, socials, econòmics i culturals.
L’article 14 de la Constitució Espanyola consagra el principi d’igualtat davant la llei, sense que pugui prevaler cap tipus de discriminació. L’article 9.2, per la seva banda, estableix que correspon als poders públics promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de les persones siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud, i facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social. A més, l’article 10 de la Constitució disposa que la dignitat de la persona és, entre d’altres, fonament de l’ordre polític i de la pau social. En conseqüència, l’article 49 del text constitucional ordena als poders públics que prestin a les persones amb discapacitat l’atenció especialitzada que requereixin i que les emparin especialment perquè puguin gaudir dels seus drets.
El Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, advoca per garantir l’exercici real i efectiu dels drets de les persones amb discapacitat en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania amb mesures com ara l’accessibilitat universal, que defineix, en l’article 2, lletra k), de la manera següent: «És la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes, instruments, eines i dispositius, per ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible. Pressuposa la estratègia de “disseny universal o disseny per a totes les persones”, i s’entén sens perjudici dels ajusts raonables que s’hagin d’adoptar.»
L’Estatut d’Autonomia disposa en l’article 12 que la comunitat autònoma fonamenta el dret a l’autogovern en els valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la igualtat, la justícia, la pau i els drets humans, i reafirma els drets fonamentals que emanen, entre d’altres, de la Constitució, com ara la promoció de la igualtat entre la ciutadania.
Així, l’article 16 de l’Estatut inclou la no-discriminació i els drets de les persones dependents i de les seves famílies a la igualtat d’oportunitats, a la participació i protecció, i a la integració i a l’accessibilitat universal, en qualsevol àmbit de la vida pública, social, educativa i econòmica, com un dels eixos centrals de l’actuació de les administracions públiques de les Illes Balears. I en aquest sentit, el darrer apartat d’aquest article recull el mandat a les administracions públiques de promoure les condicions necessàries perquè els drets socials de la ciutadania de les Illes Balears i dels grups i els col·lectius en què s’integren siguin objecte d’una aplicació real i efectiva.
A més, l’article 19.2 de l’Estatut estableix un mandat a les administracions públiques de les Illes Balears, que han de procurar a les persones dependents la seva integració per mitjà d’una política d’igualtat d’oportunitats, desenvolupant mesures d’acció positiva, i han de garantir l’accessibilitat espacial de les instal·lacions, els edificis i els serveis públics.
D’altra banda, l’article 30 de l’Estatut d’Autonomia atorga a la comunitat autònoma la competència exclusiva en diferents matèries, algunes de les quals estan relacionades d’una manera transversal amb l’accessibilitat universal objecte d’aquesta llei: l’urbanisme i l’habitatge (apartat 3r), el transport per ferrocarril i carreteres (apartat 5è), el transport marítim entre ports o punts de les Illes Balears (apartat 6è), la tercera edat (apartat 14è), les polítiques de protecció i suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials (apartat 15è), i la defensa dels consumidors i usuaris (apartat 47è).
III
Aquesta llei es redacta amb la voluntat d’orientar el concepte d’accessibilitat vers un sentit universal, per evitar recorreguts, accessos o espais alternatius per a persones amb discapacitat; té en compte el fet que la discapacitat és, en molts casos, una qüestió de grau que afecta, almenys temporalment o circumstancialment, qualsevol persona, i accepta la definició d’accessibilitat com el conjunt de condicions de comprensibilitat i usabilitat que han de complir l’entorn, els espais, els edificis, els serveis, els mitjans de transport, els processos, els productes, els instruments, els aparells, les eines, els dispositius, els mecanismes i els elements anàlegs perquè totes les persones els puguin emprar i en puguin gaudir amb seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible.
Aquesta llei pretén aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti avançar cap a la plena autonomia de les persones, propiciï la igualtat d’oportunitats per a tothom, especialment la gent amb discapacitats, i eviti la discriminació, i també pretén actualitzar i facilitar un marc normatiu propi més àgil en matèria d’accessibilitat, adequat a les directrius internacionals, europees i estatals, en exercici de les competències del Govern de les Illes Balears.
IV
La llei s’estructura en set títols, cinc disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, dues disposicions derogatòries i dues disposicions finals.
El títol I recull les disposicions generals, referides a l’objecte de la llei, l’àmbit d’aplicació i les condicions bàsiques d’accessibilitat.
El títol II fa referència a les competències de les administracions públiques i defineix les de la comunitat autònoma, les dels consells insulars i les dels municipis.
El títol III estableix els requisits i les condicions necessàries per aconseguir un entorn global accessible. Aquest títol conté nou capítols, en funció dels diferents àmbits d’actuació: els espais d’ús públic, l’edificació, els sistemes de transport, la targeta d’estacionament, els productes, els serveis, la comunicació, el manteniment de l’accessibilitat i els plans d’accessibilitat.
El títol IV regula els ajuts per a la promoció de l’accessibilitat, les mesures per eliminar barreres, la modificació de condicions urbanístiques a fi d’aconseguir la supressió de barreres arquitectòniques, la intervenció administrativa als edificis d’habitatges, la facilitat d’informació i assessorament per part de l’administració, així com les campanyes educatives i l’accessibilitat en els plans d’estudi.
El títol V regula les mesures de control imprescindibles que ha d’adoptar l’administració per garantir l’aplicació correcta de la normativa d’accessibilitat, tant prèvies com posteriors.
El títol VI estableix el règim sancionador. Classifica les infraccions en lleus, greus i molt greus; regula les sancions; determina la quantia mínima i la màxima corresponents a les infraccions; i estableix els criteris de gradació de les sancions. Així mateix, regula el procediment sancionador i dóna competència per a l’inici, la instrucció i la resolució dels procediments sancionadors a la comunitat autònoma, als consells insulars i als municipis.
El títol VII defineix el Consell per a l’Accessibilitat com a òrgan de participació externa i de consulta en què es troben representats els diversos sectors socials implicats en les actuacions en matèria d’accessibilitat i n’estableix la composició i les funcions.
Les disposicions addicionals fan referència a la normativa d’aplicació; a la regulació bàsica de certs aspectes de la targeta d’estacionament per a persones amb discapacitat; al compliment, si escau, d’unes condicions d’accessibilitat suficients; a l’ambivalència de gènere de les denominacions que apareixen en el text; i a la doble naturalesa del Consell Insular de Formentera als efectes d’aquesta llei.
Les disposicions transitòries regulen les condicions d’adaptació de la normativa de les administracions públiques de les Illes Balears a la Llei d’accessibilitat i a la normativa de desplegament d’aquesta llei.
La disposició derogatòria primera deroga expressament: a) la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l’accessibilitat i de la supressió de les barreres arquitectòniques; b) el Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques, amb l’excepció del capítol III del títol I («Barreres arquitectòniques en els mitjans de transport»), en tot allò que no s’oposi al Reial decret 1544/2007, de 23 de novembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés i la utilització de les formes de transport per a persones amb discapacitat, i del títol II («Consell Assessor per a la Millora de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques») mentre no entri en vigor la disposició reglamentària que reguli la composició, el funcionament i l’organització del Consell Assessor per a l’accessibilitat; i c) l’Ordre del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori d’1 d’octubre de 2012 per la qual es desplega el procediment per concedir exempcions del compliment del Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
Les disposicions finals contenen manaments explícits relatius al desplegament reglamentari, al desenvolupament de les condicions d’accessibilitat, a l’aplicació i a l’entrada en vigor de la llei.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Objecte i definicions
-
Aquesta llei té per objecte garantir la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i l’accessibilitat universal per permetre l’autonomia personal de totes les persones i, particularment, de les persones amb discapacitat, perquè puguin interactuar de manera plena i efectiva respecte de l’accés i la utilització dels espais d’ús públic, de les edificacions, dels transports, dels productes, dels serveis, de la informació i de les comunicacions.
-
Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:
-
Accessibilitat: conjunt de condicions de comprensibilitat i usabilitat que han de complir l’entorn, els espais, els edificis, els serveis, els mitjans de transport, els processos, els productes, els instruments, els aparells, les eines, els dispositius, els mecanismes i els elements anàlegs perquè totes les persones els puguin emprar i en puguin gaudir amb seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible.
-
Ajustos raonables: mesures d’adequació físiques, socials i actitudinals que, d’una manera eficaç i pràctica, i sense que comportin una càrrega desproporcionada, facilitin l’accessibilitat o la participació d’una persona amb discapacitat en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.
-
Barreres a l’accessibilitat: impediments, traves o obstacles per a la interacció de les persones amb l’entorn físic, el transport, els productes, els serveis, la informació i les comunicacions.
-
Barreres arquitectòniques: barreres de caràcter físic que limiten o impedeixen la interacció de les persones amb l’entorn.
-
Comunicació: procés en què s’intercanvia informació entre una persona emissora i una receptora. En funció del sentit per mitjà del qual es percep el missatge, la comunicació pot ser:
1r. Auditiva: comunicació en la qual el missatge es percep per mitjà del sentit de l’oïda.
2n.Tàctil: comunicació en la qual el missatge es percep per mitjà del sentit del tacte. Inclou el sistema de lectoescriptura Braille, els símbols i gràfics en relleu, les lletres majúscules al palmell de la mà, l’alfabet dactilològic tàctil o al palmell de la mà i la llengua de signes amb suport tàctil.
3r. Visual: comunicació en la qual el missatge es percep per mitjà del sentit de la vista. Inclou el sistema gràfic alfabètic i simbòlic, que és el sistema que es representa per mitjà de signes, lletres, grafismes, símbols i altres representacions similars en qualsevol tipus de suport material, electrònic o telemàtic; els senyals lluminosos, que són els rètols lluminosos o llums que avisen de perill o emergència en el territori, en l’edificació i en el transport, i la llengua de signes.
-
Discapacitat física: discapacitat que dificulta o impedeix la mobilitat o el moviment del cos, o part del cos, en les activitats bàsiques de la vida diària, incloses les discapacitats d’origen orgànic.
-
Discapacitat intel·lectual: funcionament intel·lectual inferior al de la mitjana de la població que pertorba l’aprenentatge, l’assoliment de l’adultesa i l’ajustament social.
-
Discapacitat mental: trastorns cognitius, d’afectivitat o de conducta que, per la seva intensitat o gravetat, determinen la necessitat de la persona afectada de suports per al funcionament psicològic i per a la socialització.
-
Discapacitat sensorial: discapacitat que afecta un sentit o més d’un sentit a la vegada.
-
Discapacitat visual: disminució parcial o manca total de la capacitat per veure-hi que dificulta o impedeix l’acompliment normal de les tasques visuals i provoca dificultats d’interacció entre la persona afectada i l’entorn; inclou la ceguesa total i els diferents graus de baixa visió.
-
Elements d’urbanització: qualsevol component de les obres d’urbanització referent al subministrament i la distribució d’aigua, el sanejament, la captació i la distribució d’energia, les telecomunicacions, la seguretat i la senyalització viàries, la jardineria i la pavimentació, i tots els elements que materialitzen les indicacions dels plans urbanístics i els projectes d’urbanització.
-
Espais i zones d’ús comunitari: espais al servei d’un edifici o un conjunt d’edificis i a disposició dels seus usuaris d’una manera compartida.
-
Espais urbans d’ús públic: conjunt d’espais que formen part del domini públic, que estan destinats a l’ús públic d’una manera permanent o temporal i tenen la condició de sòl urbà segons la normativa urbanística vigent. Comprenen els espais següents:
1r. Espais viaris: espais urbans d’ús públic destinats a la circulació de vehicles i persones.
2n. Espais lliures: àrees o recintes urbans d’ús públic no edificats diferents dels espais viaris.
-
Llengües de signes: sistemes lingüístics de modalitat gestual i visual propis de les persones sordes signants, que també usen, amb diferents adaptacions segons la seva situació sensorial, les persones sordcegues.
-
Manteniment de l’accessibilitat: conjunt de procediments de revisió, de detecció de problemes i d’actuació perquè els espais, els serveis o les instal·lacions romanguin accessibles al llarg del temps i hi hagi un manteniment suficientment continuat dels elements necessaris perquè les condicions d’accessibilitat no minvin o desapareguin. El manteniment de l’accessibilitat ha de tenir caràcter preventiu i correctiu.
-
Mesures d’acció positiva: suports específics destinats a prevenir o compensar els desavantatges o les dificultats especials que tenen les persones amb discapacitat per a la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions que la resta de persones, i per a la seva incorporació en tots els àmbits de la vida política, econòmica, educativa, cultural i social.
-
Mitjans de suport: ajudes que actuen com a intermediàries entre l’entorn i les persones amb discapacitat i els permeten millorar la qualitat de vida o incrementar l’autonomia personal. Els mitjans de suport d’ús particular es consideren elements necessaris i no se’n pot restringir la utilització, excepte per motius de seguretat o de salubritat o per les altres causes que siguin establertes per reglament. Els mitjans de suport es classifiquen en:
1r. Producte de suport: instrument, aparell, eina, dispositiu, mecanisme o element anàleg que permet a les persones amb discapacitat dur a terme activitats que sense aquesta ajuda no podrien fer, o que només podrien fer a costa d’un gran esforç.
2n. Suport personal: persona preparada per facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat a les persones amb discapacitat, com ara l’intèrpret de la llengua de signes, el guia intèrpret o l’assistent personal.
3r. Suport animal: animal ensinistrat especialment per cobrir necessitats concretes d’una persona amb discapacitat, com per exemple els cans d’assistència.
-
Persones amb discapacitat: persones que presenten dèficits funcionals de caràcter físic, sensorial, intel·lectual o mental que, en interaccionar amb barreres diverses, veuen limitada la seva participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions que la resta de persones.
-
Persones amb mobilitat reduïda: persones que tenen limitada la capacitat de desplaçar-se o d’interaccionar amb l’entorn amb seguretat i autonomia per raó d’una determinada discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
-
Pla d’accessibilitat: instrument que identifica i planifica les actuacions que cal dur a terme perquè en l’àmbit d’aplicació del pla s’assoleixin les condicions d’accessibilitat establertes per aquesta llei i per la corresponent normativa de desplegament.
-
Pla de manteniment de l’accessibilitat:document que estableix la programació de les actuacions necessàries per al manteniment preventiu de l’accessibilitat dels espais i els edificis, i prescriu les actuacions que s’han d’emprendre en cas que en calgui un manteniment correctiu.
-
Producte: bé o servei elegible, viable i repetible que l’oferta posa a disposició de la demanda, per satisfer una necessitat o atendre un desig a través del seu ús o consum.
-
Productes de consum: béns mobles que poden ser adquirits pels consumidors i que es destinen a l’ús particular.
-
Productes de suport a la comunicació visual: mètodes específics per facilitar a les persones amb discapacitat visual la percepció i la comprensió de la informació visual. S’hi inclouen els productes següents:
1r. Productes de suport òptics i electrònics: dispositius basats en un sistema òptic o electrònic que amplien o apropen les imatges i permeten optimitzar el rendiment visual de les persones amb baixa visió.
2n. Productes de suport que transformen la informació visual en llenguatge sonor: dispositius, equips, instruments, recursos tecnològics, programari i qualsevol altra ajuda que transformi la informació visual en llenguatge sonor i faciliti a les persones amb discapacitat visual l’accés a aquesta informació.
3r. Productes de suport que transformen la informació visual en informació tàctil: dispositius, equips, instruments, recursos tecnològics, programari i qualsevol altra ajuda que transformi la informació visual en informació tàctil i faciliti a les persones amb discapacitat visual l’accés a aquesta informació.
-
Productes d’ús públic: béns mobles que poden ser emprats en general per qualsevol persona, tant de pagament com de franc. Inclou, entre altres elements, el mobiliari, les màquines expenedores o automàtiques i els impresos en paper.
-
Proporcionalitat: qualitat d’una mesura de millora de l’accessibilitat segons la qual els costs o les càrregues que implica estan justificats, atenent els criteris següents:
1r. Els efectes discriminatoris que comportaria per a les persones amb discapacitat que la mesura no es dugués a terme.
2n. Les característiques de la persona, l’entitat o l’organització que ha de dur a terme la mesura.
3r. La possibilitat d’obtenir finançament públic o altres ajuts.
aa) Serveis d’ús públic: serveis que, independentment de la seva titularitat, es posen a disposició del públic i poden ser contractats o se’n pot gaudir d’una manera individual o col·lectiva, com ara els serveis de salut, els serveis socials, els serveis educatius, universitaris i de formació tecnicoprofessional, els serveis culturals, els serveis d’hostaleria, els serveis comercials, els serveis d’emergències, els serveis d’informació i de comunicació o els serveis esportius.
bb) Serveis públics: serveis que presten les administracions públiques, per mitjà de la gestió pròpia o aliena, exceptuant-ne els mitjans de transport, que són objecte del capítol III del títol III, i els serveis que, no necessàriament prestats per les administracions públiques, s’ofereixen a la comunitat en general i són considerats serveis essencials o d’interès general, entre els quals s’inclouen el subministrament elèctric, d’aigua o de gas i les telecomunicacions.
cc) Transport discrecional de persones viatgeres: servei de transport de persones viatgeres no subjecte a uns itineraris, uns calendaris i uns horaris prefixats.
dd) Transport públic de persones viatgeres: servei de transport terrestre, marítim o aeri de persones viatgeres prestat per altri susceptible de ser emprat per una pluralitat determinada o no de persones o pel públic en general per poder desplaçar-se d’un lloc a un altre, tant si és per mitjà del pagament d’un preu, una taxa, una quota o una altra contraprestació, com si no.
Titulars dels drets
Totes les persones físiques són titulars dels drets que es deriven d’aquesta llei en igualtat de condicions quan interactuen amb una o diverses barreres.
Àmbit d’aplicació
Les disposicions de la present llei vinculen qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que realitzi alguna de les actuacions subjectes a aquesta en matèria d’accessibilitat per garantir la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i l’accessibilitat universal en els espais d’ús públic, de les edificacions, dels transports, dels productes, dels serveis, de la informació i de les comunicacions en l’àmbit territorial de les Illes Balears.
Condicions d’accessibilitat
-
S’han d’establir reglamentàriament les condicions d’accessibilitat que han de tenir els espais d’ús públic, les edificacions, els transports, els productes, els serveis, la informació i les comunicacions, i també els criteris per determinar els ajusts raonables que, si escau, siguin exigibles en funció de les circumstàncies que es donin.
-
El Govern de les Illes Balears ha de regular les condicions d’accessibilitat i no-discriminació que garanteixin els mateixos nivells d’igualtat d’oportunitats a totes les persones, sens perjudici de les competències atribuïdes als municipis i als consells insulars.
Aquesta regulació ha d’incloure tots els àmbits i àrees que esmenta l’apartat 1 d’aquest article.
-
Les condicions d’accessibilitat i no-discriminació han d’establir, per a cada àmbit o àrea, mesures concretes per prevenir o suprimir discriminacions, i també han de compensar els desavantatges o les dificultats. Almenys s’hi han d’incloure disposicions sobre els aspectes següents:
-
Exigències d’accessibilitat en els espais d’ús públic, les edificacions, els transports, els productes, els serveis, la informació i les comunicacions; en particular, la supressió de barreres en les instal·lacions i l’adaptació d’equips i instruments, així com la senyalització apropiada d’aquests.
-
Condicions més favorables en l’accés, la participació i la utilització dels recursos de cada àmbit o àrea i condicions de no-discriminació en normes, criteris i pràctiques.
-
Suports complementaris, com ara ajudes econòmiques, productes i tecnologies de suport, serveis o tractaments especialitzats, altres serveis personals, i també altres formes de suport.
-
-
Les condicions d’accessibilitat i no-discriminació s’han d’establir tenint en compte les diferents diversitats funcionals que han d’orientar tant el disseny inicial, les actuacions i els ajusts raonables en els àmbits i les àrees esmentats abans.
