Llei 7/2017, de 3 d'agost, per la qual es modifica la Compilació de dret civil de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
Objecte
En exercici de la competència legislativa en dret civil —ex articles 30.27 i 84.1 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en relació amb la regla 8a de l’article149.1 de la Constitució Espanyola—, aquesta llei té per objecte la modificació de determinats articles de la Compilació de dret civil de les Illes Balears, aprovada pel Decret legislatiu 79/1990, de6 de setembre.
En el procés de proposta de modificació de la Compilació hi ha participat la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, com a òrgan permanent de consulta i assessorament del Govern de les Illes Balears en matèria de dret civil propi, adscrit orgànicament a la Conselleria de Presidència, el qual ha vengut exercint funcions d’estudi i de revisió dels cossos legals i de les lleis civils vigents.
Així mateix hi ha participat el Consell Assessor de Dret Civil propi d’Eivissa i Formentera, òrgan depenent del Consell Insular d’Eivissa, en el qual també col·labora el Consell Insular de Formentera.
II
Millora i ordenació sistemàtica de la regulació de les fonts del dret civil balear i altres articles
La millora i ordenació sistemàtica de l'article 1 es basa en el Projecte de Reforma del Títol Preliminar, de maig de 2006, i en les esmenes que in voce foren preses en consideració, ja que, tot plegat, millorava la redacció i el rigor d'un article imprescindible per als intèrprets i operadors jurídics, que han de treballar en l'autointegració i l'aplicació de la Compilació.
Per tant, aquesta nova redacció de l'article 1 no és en puritat una innovació, sinó que recull les reformes necessàries d'ordenació de l'article 1, fruit de 25 anys d’estudi des de la Compilació de 1990.
Per altra banda, també s’han reordenat els articles referents al règim econòmic matrimonial del llibre de Mallorca, de manera que els temes de contingut específic del règim matrimonial legal (la separació de béns) i els temes de contingut econòmic ex lege (és a dir, imperatiu) del matrimoni (per tant, els efectes econòmics del matrimoni), que són contingut previ, essencial, a qualsevol règim, estiguin tractats de manera ordenada i coherent en articles diferents, a partir dels quals es pugui fer un desenvolupament futur. En aquest punt, s'ha seguit la lògica expositiva de l'article 67 del llibre d'Eivissa i Formentera, que presenta de manera ordenada ambdós temes, regulats, per altra banda, de manera desordenada i poc clara en els articles 3 i 4.
Amb aquestes qüestions, s’inaugura també una línea de treball constant, relatiu a l’ordenació i modernització respectuosa de les institucions de la Compilació, per tal de mantenir-la i desenvolupar-la com a corpus iuris de referència del Dret civil balear, les seves singularitats d’origen consuetudinari i la seva pluralitat normativa, amb l’ordenació de la matèria per Illes.
III
La successió intestada a favor de les administracions territorials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
La importància de la successió intestada en el dret successori balear i les seves peculiaritats a Mallorca i a Menorca, d’una banda, i a Eivissa i a Formentera, d’una altra, i també la innegable connexió amb les llegítimes, demanen una nova regulació més àmplia i detallada. Però, en espera d’aquesta regulació, s’ha considerat prioritari establir el dret de les administracions territorials de les Illes Balears, consells insulars i ajuntaments, a heretar abintestat en els supòsits indicats, a fi de no demorar per més temps la regulació d’aquesta matèria.
Per això, es modifica l’article 53 del llibre I, aplicable també a Menorca, i l’article 84 del llibre III, d’Eivissa i Formentera, de la Compilació de dret civil de les Illes Balears, que fan referència a la successió intestada.
Entre els preceptes del Codi civil que, en virtut d’aquesta remissió al mateix Codi, resulten aplicables, hi ha l’article 956, que estableix la successió de l’Estat a falta de persones que tenguin el dret reconegut per la llei a heretar dels causants que no han disposat la seva successió mitjançant testament o altre negoci successori.
Avui en dia és general considerar que, en el marc de l’Estat autonòmic que estableix la Constitució, resulta natural i lògic que les comunitats autònomes que disposen de dret civil propi puguin legislar sobre aquesta matèria i que la regulació tengui per objecte la crida a la comunitat autònoma i a les administracions territorials escaients, en lloc de fer-la a l’Estat. En aquest sentit, la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques, estableix en l’article 20.6 que la successió legítima de l’Administració General de l’Estat i de les comunitats autònomes s’ha de regir per aquesta Llei, el Codi civil i les seves normes complementàries o les normes de dret foral o especial que hi siguin aplicables; i en la disposició final segona, sobre títols competencials, assenyala que les disposicions d’aquesta Llei “es dicten a l’empara de l’article 149.1.8a de la Constitució, i són d’aplicació general, sens perjudici del que disposen els drets civils forals o especials, allà on n’hi hagi”; a continuació, assenyala els preceptes de la Llei que tenen la condició de legislació bàsica, amb la particularitat que cap d’aquests no impedeix l’assumpció de competències legislatives sobre la matèria ni que la seva regulació prevegi la substitució de l’Estat per la comunitat autònoma.
Aquesta Llei estableix les línies generals de la successió per part de les administracions territorials de les Illes Balears dels béns dels causants que moren abintestat o sense haver atorgat cap pacte successori i sense persones amb dret a heretar, quan la seva successió es regeixi pel dret civil de les Illes Balears.
Per determinar quines són les persones que tenen dret a heretar i els drets sobre l’herència, és necessari tramitar un expedient de jurisdicció voluntària com és la declaració d’hereus abintestat, que a Mallorca i Menorca és preceptiva quan no hi ha testament o pacte successori, i quan aquests són declarats nuls o resulten ineficaços; mentre que a Eivissa i Formentera ho és, a més, quan la successió del causant s’ha deferit per testament o pacte successori només en part.
En cas que no quedi cap persona amb dret a heretar en l’ordre successori que estableix la llei, el cabal relicte del difunt passarà a les administracions territorials de les Illes Balears, així com disposa aquesta Llei.
IV
La llegítima del cònjuge viudo
L’article 45 de la Compilació encara manté la causalitat de la separació per part del premort per determinar el dret a la llegítima del consort viudo. Per aquesta raó, i atès que la separació és avui no causal, és necessari modificar els paràgrafs 1 i 2 de l’article45, d’acord amb la Llei 15/2005, de 8 de juliol.
V
Reforma de la quantia del lluïsme en cas que no s’hagués pactat
Es fa necessària una revisió a fons dels drets reals contemplats a la Compilació de dret civil, i molt especialment per la seva repercussió social (s’ha de recordar la iniciativa social sorgida al 2013 arran de la reclamació d’un alou, que en poc temps recollí 12.377 signatures, posant en evidència l’ampli suport popular a la desaparició d’aquesta figura jurídica), de l’alou i els censos emfitèutics.
Es tracta d’institucions jurídiques que no responen avui en dia a un interès social, per la qual cosa és necessària la seva reconsideració.
És en aquest sentit i continuant en la línia de la reforma de 1990 on es reduí la quantitat en concepte de lluïsme en cas que no s’hagués pactat, del 2% del valor de la finca a l’1%, que ara es passa de l’1% al 0,5%, és a dir, una reducció del 50%.
VI
Impuls als contractes agraris
S’ha aprofitat per fer una regulació més detallada, que reculli les opinions i estudis doctrinals i les necessitats pràctiques en relació amb el contracte agrari de societat rural menorquina, regulada a l’article 64 del llibre de Menorca, com a mostra de les maneres singulars de gestionar l’ús de la terra a l’illa de Menorca.
En particular, cal explicar que la definició descriptiva, feta des del vessant de la tradició jurídica, de la institució de la societat rural menorquina com a contracte civil particular o atípic, s’adequa a la jurisprudència que, obiter dicta, es refereix a la societat rural menorquina com a “contracte de societat sui generis, l’objecte del qual és l’explotació agropecuària del camp menorquí” (sentències de l’Audiència Provincial de les Illes Balears de 10 de juliol de 2001 i de 23 de desembre de 2013).
Les reformes introduïdes han suposat una redacció cohesionada del contracte de societat rural, recollint en la norma, com a solució legal, els costums, i terminologia, no controvertits al llarg dels anys al món agrari menorquí, i deixant sempre salvaguardat, com a primer element regulador del contracte, el respecte a la llibertat contractual per a resoldre tots els elements de l’iter o vida de dit contracte.
Així mateix, queda igualment un gran àmbit d’actuació pel costum, en defecte de norma, ja que no s’ha tractat de fer un recull de costums, amb ànsia de petrificar-los en la norma escrita. Per tant, en defecte de la regulació bàsica i inspirada en costums incontrovertits, fixada en la norma, que, a més, salvaguarda, en primer lloc, la voluntat contractual o pactes entre les parts, actua el costum com element d’especial valor normatiu, per la crida directa que en continua fent l’article 64.
Per altra banda, una novetat fruit del canvi de consciència social en relació amb el món rural i la necessitat de reconèixer i visibilitzar el paper invisible que la feina de les persones (tradicionalment, la dona) que, molts d’anys o tota una vida, conviuen amb el conreador, té en l’explotació agrària, és la previsió de la possibilitat que el conreador i la seva parella o cònjuge adoptin la forma de titularitat compartida i també el dret a compensació econòmica, quan no s’adopta la forma de titularitat compartida i es conrea la terra sense rebre cap remuneració, que atorga la Llei 35/2011, de 4 d’octubre, sobre titularitat compartida de les explotacions agràries. Tot això, perquè és competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el regular-ho, en relació amb les seves modalitats agràries.
Així, s’ha afegit la remissió a certs articles de la Llei 35/2011 perquè quan una especialitat està regulada pel dret civil propi (com són els contractes agraris illencs regulats a la Compilació −articles 64 i 86) no es pot aplicar supletòriament el dret estatal, la regulació del qual fa salvaguarda (per tant, excepció) el camp d’exercici de les competències civils autonòmiques.
En relació amb aquesta compensació econòmica, s’ha de destacar que es destina a la parella de fet (no de parella estable), és a dir, no cal estar constituïda perquè no es tracta d’efectes de la convivència, sinó de justícia social i laboral, ja que equival a pagar per la feina feta per part de qui ha treballat invisiblement i sense drets. No es pot limitar a la parella estable, sinó que qui provi que ha conviscut amb el conreador, sense tenir feina, i ajudant a la tasca agrària, pot generar aquest dret a compensació econòmica el dia que la convivència o relació afectiva s’acabi.
VII
Modificació del dret civil de Menorca
La modificació de l’article 65 estableix la vigència de la definició a l’illa de Menorca, amb la mateixa regulació prevista en el règim successori de l’illa de Mallorca, atès que s’elimina l’excepció aplicada fins ara per a Menorca.
VIII
Protecció de persones amb discapacitat
La discapacitat és una de les situacions que el legislador preveu com a digna d’especial protecció, tant en l’àmbit personal com en el patrimonial. La Llei estatal41/2003, de 18 de novembre, va suposar un primer pas per a la protecció de les persones amb discapacitat. Posteriorment, la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, que va ser aprovada el 13 de desembre de 2006 i va entrar en vigor el 3 de maig de 2008, va significar un reconeixement i un canvi de criteri en la protecció de les llibertats i dels drets de les persones amb discapacitat, amb la finalitat d’obtenir un reconeixement a escala mundial de la discapacitat com una qüestió de drets humans.
El legislador balear va introduir, per mitjà de la Llei 3/2009, de 27 d’abril, de modificació de la Compilació de dret civil de les Illes Balears, les causes d’indignitat successòria i desheretament, pensant, en aquell moment, a donar resposta a situacions tan greus com és la violència contra la dona. Falta fer un pas més i protegir, de manera específica, les persones en situació de discapacitat, en el grau que indica la llei, perquè no pugui heretar qui no les ha atès perquè els hagi negat aliments.
Per aquesta raó, s’introdueix la lletra h) en l’apartat 1 de l’article 7 bis, per a Mallorca i Menorca, i en l’apartat 1 de l’article 69 bis, per a Eivissa i Formentera.
