Llei 4/2017, de 12 de juliol, d’indústria de les Illes Balears

SecciónI. Disposicions generals
EmisorPRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS
Rango de LeyLlei

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Les Illes Balears posseeixen una estructura productiva clarament marcada per la preponderància del sector de serveis, que representa més del vuitanta per cent del producte interior brut. Aquest tret diferenciador de l’economia de l’arxipèlag balear es basa fonamentalment en el pes dels sectors del comerç i de l’hostaleria, ambdós directament relacionats amb l’activitat turística. A més, la comunitat s’ha convertit en una destinació de preferència dins el mercat turístic europeu i mundial, i és la cinquena regió europea amb més pernoctacions totals (residents i no residents) i la tercera amb un nombre més elevat de pernoctacions fetes per turistes no residents. Un cop s’ha fet palesa la importància que té el turisme en l’economia balear, no és menys cert que se n’ha d’augmentar la rendibilitat, tot assegurant-ne la sostenibilitat econòmica, laboral i mediambiental. De la mateixa manera que l’evolució del turisme en sentit estricte marcarà necessàriament el futur econòmic de les Illes Balears, també és cert que l’augment del benestar econòmic passarà per diversificar-ne l’economia, desenvolupant sectors lligats al turisme i uns altres que es van mostrant com a emergents, a la vegada que s’han de reforçar els més tradicionals. Per això, l’enfortiment del patró de creixement econòmic balear també ha d’incorporar mesures per ajudar el desenvolupament d’aquests altres sectors, tot impulsant les capacitats de creixement endogen del nostre teixit productiu, en què l’impuls de la recerca, el desenvolupament i la innovació esdevé cabdal. De manera transversal i per assolir tot l’anterior, la millora del capital humà esdevé un objectiu ineludible pel qual cal apostar de manera estratègica i amb visió de futur. A més, la digitalització de la indústria és una tendència que, unida a la globalització, ha accelerat la necessitat d’adaptació de la indústria tradicional al nou entorn competitiu. L’anomenada “Indústria 4.0” s’erigeix en font d’oportunitats per a la inversió i la creació d’ocupació altament qualificada, principalment a les PIME. En aquest context de millora del model econòmic se situa l’interès de la societat en el seu conjunt a potenciar el sector industrial de les Illes Balears.

El sector industrial balear es troba actualment en una situació de feblesa empitjorada per la crisi econòmica, atès que una part del teixit empresarial i dels llocs de treball ha patit una greu davallada, sobretot en sectors lligats a la construcció. La conseqüència de tot plegat ha estat una pèrdua de pes de la indústria en l’economia de l’arxipèlag. Concretament, l’aportació del sector secundari al valor afegit brut total ha minvat molt ràpidament des de 2008, i ha passat de ser el 8,4% a ser el 6,8% el 2015. Altres variables, com ara l’ocupació assalariada o la remuneració d’assalariats, mantenen una evolució semblant. Malgrat aquestes dades, aquest darrer any s’observa un canvi de tendència en què certes magnituds industrials s’estabilitzen i adopten un caire positiu. Així i tot, la manca d’inversions en R+D+I, la pèrdua de productivitat, la deslocalització, l’escassetat de formació laboral especialitzada, la petita dimensió de les empreses i els elevats costs de subministrament i transport constitueixen una bateria de variables que mostren les debilitats de la indústria balear. Totes aquestes circumstàncies s’afegeixen a un obstacle ineludible per a la competitivitat de la indústria de les nostres illes, que no és altre que el fet insular. La insularitat opera com un element distorsionador de les condicions bàsiques de competència i cal adoptar totes les mesures a l’abast per restablir aquestes condicions, compensant adequadament els costos d’insularitat relatius a l’entrada de matèries primeres i la sortida dels productes manufacturats. Aquestes circumstàncies es contraposen a la gran tradició empresarial i a l’elevada experiència i coneixement dels empresaris del sector, a més d’un saber fer manifest que s’ha traduït en nombrosos productes de qualitat i en la generació d’ocupacions també de qualitat. Això i les oportunitats que generen la nova economia i la globalització dels mercats creen un escenari de nous horitzons de possibilitats i canvis.

La comunitat autònoma va assumir, d’acord amb l’article 30.34 de l’Estatut d’Autonomia, competències exclusives en matèria d’indústria, sens perjudici del que determinin les normes de l’Estat per raons de seguretat, sanitàries o d’interès militar i les normes relacionades amb les indústries subjectes a la legislació de mines, hidrocarburs o energia nuclear, amb la seguretat de les instal·lacions, dels processos i dels productes industrials. Així mateix, ha assumit com a competències exclusives el foment del desenvolupament econòmic i la promoció de la competència, en l’article 30.21 i 42, respectivament, aspectes en els quals està de nou implicada l’activitat industrial. Finalment, s’assumeixen per mitjà d’aquest article competències exclusives en matèria de recerca, innovació i desenvolupament científic i tècnic, i l’establiment de línies pròpies d’investigació i seguiment, control i evolució dels projectes; qüestions que també tenen relació amb l’activitat industrial, per tal com aquesta activitat és la peça clau per generar, aplicar i difondre avanços en innovació i recerca científica i tecnològica, a més de generar més estabilitat i millors condicions laborals.

Malgrat el que s’ha indicat, fins avui les Illes Balears no disposaven d’una norma de rang legal que, amb una visió global i integradora dels diversos aspectes implicats, d’acord amb les variades competències assumides en el seu Estatut d’Autonomia, establís un marc adequat per a la regulació de l’activitat industrial i el seu foment o promoció. Un dels grans objectius en la redacció d’aquesta llei ha estat dotar la societat balear del necessari marc legal complet que afecti l’activitat industrial. Aquest buit pretén cobrir-se amb la present llei, que es coordina no obstant això, com resulta obligat per les competències de l’Estat i la Unió Europea, i el principi d’unitat de mercat nacional i interior europeu, amb el que es disposa en altres normes espanyoles i europees. Particularment, aquí s’han tingut en compte diverses normes estatals, com són la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’indústria, que estableix un marc bàsic d’aplicació a l’activitat industrial; la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; i la Llei25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, resultat de la transposició al dret espanyol de la Directiva europea de serveis (2006/123/CE); la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, que, als efectes que aquí interessen, conté disposicions sobre responsabilitat social empresarial; i la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat (LEGUM).

II

La present llei tracta de conjugar l’atenció deguda dels interessos generals implicats en l’activitat industrial amb el màxim respecte a la llibertat d’empresa i a les regles de la competència, no sols perquè això és obligat en funció del que estableixen l’article38 de la Constitució Espanyola i les anomenades llibertats fonamentals de circulació reconegudes en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, sinó perquè es parteix del convenciment que la intervenció pública en l’activitat econòmica ha d’aportar la seguretat jurídica en el marc institucional on es duen a terme les relacions i els fluxos entre els diferents agents econòmics i socials.

Finalitats paral·leles ha de complir, així mateix, tota l’activitat pública de foment i, si escau, de planificació de l’activitat econòmica en el sector industrial −el que cal designar com política industrial−, que ha de garantir el restabliment de les condicions bàsiques de competència, compensant els efectes negatius de la insularitat i alhora ha d’afavorir la competitivitat de les empreses i els establiments industrials. La present llei connecta adequadament aquesta faceta amb la seva pròpia regulació, i tracta d’establir un marc general per al desenvolupament d’aquesta activitat o política per part de l’Administració de la comunitat autònoma.

III

La llei comença amb un títol I de disposicions generals. Partint del marc bàsicestablert en la Llei estatal 21/1992, de 16 de juliol, ja esmentada, s’ha tractat de delimitar de la manera més sintètica i precisa possible l’àmbit d’aplicació directa −les activitats industrials i concomitants− i subsidiària de la norma −activitats industrials amb regulació especial−, i d’establir, a més, els principis als quals ha d’atenir-se i les finalitats que ha de perseguir l’actuació de la comunitat autònoma en aquest camp, de conformitat amb el que es disposa en l’ordenament espanyol i en l’europeu. Referent a això, es parteix dels principis de llibertat d’empresa i de defensa de la lliure competència i s’assenyalen com a finalitats de la intervenció pública en aquesta matèria l’establiment i la promoció de la seguretat i la qualitat industrial i el foment de la competitivitat i la responsabilitat social empresarial, amb l’objectiu que tot això contribueixi a la millora de la cohesió social i l’equilibri territorial i a la creació i el manteniment d’ocupació estable i de qualitat.

IV

El títol II es dedica a la política industrial, que té com a principals objectius la promoció i la modernització industrial, a fi de contribuir al desenvolupament d’un model econòmic de creixement sostenible que ens permeti avançar en competitivitat, productivitat, solidaritat i equilibri territorial, i així afavorir la innovació i el creixement empresarial, i la creació d’una ocupació de qualitat. Hem de preparar els nostres sectors productius per al nou desafiament que suposa la indústria 4.0. En el capítol I es fa referència a les disposicions de caràcter general del títol. El capítol II s’ocupa dels agents implicats en el disseny i l’execució de la política industrial, i es fa referència a les competències del Govern, de la conselleria competent en matèria d’indústria i de la promoció industrial, entenent que aquesta haurà d’exercir funcions facilitadores de les condicions marc de competitivitat industrial en el territori de les Illes Balears, d’interlocució amb els agents socials, de coordinació institucional interna dins del Govern i amb l’Administració General de l’Estat, així com del Consell de la Indústria de les Illes Balears, òrgan de participació, consulta i assessorament en matèria de política industrial. En el capítol III s’estableix un règim per a la planificació de la política industrial, que es considera imprescindible per a la consecució dels objectius d’aquesta llei. Destaca aquí la regulació del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears com a marc de referència general en la matèria, així com la dels programes de foment de l’activitat industrial, com a instruments de caràcter estratègic, i es consideren com a bàsics el d’innovació i noves tecnologies, el d’internacionalització i el de millora de la competitivitat. Entre d’altres aspectes, es preveu que els plans contemplin de forma expressa l’acoblament adequat de l’oferta formativa i dels resultats de la recerca i la innovació a les necessitats empresarials. Especialment, la redacció d’aquest pla es coordinarà amb els plans que des de la conselleria competent en matèria de recerca i innovació es puguin elaborar −actualment, el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació. Aquest capítol acaba amb uns articles dedicats a l’execució i les revisions del pla director.

V

El capítol IV es refereix a la responsabilitat social empresarial i a la qualitat industrial, i constitueix un lloable objectiu de política industrial que s’ha d’aconseguir fonamentalment des de la promoció i el convenciment de les mateixes empreses. Així mateix, es fa referència a l’aplicació de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, amb l’objectiu d’adaptar el funcionament de l’Administració a les determinacions de la nova regulació de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

VI

El títol III es refereix al registre i a la seguretat industrial. El capítol I s’ocupa íntegrament del Registre Industrial de les Illes Balears. S’ha tractat d’establir un registre de caràcter públic i informatiu, amb l’aportació d’ofici de les dades rellevants de les indústries i les instal·lacions industrials per la mateixa administració, obtingudes, principalment, de les corresponents autoritzacions, declaracions responsables, comunicacions o un altre tipus de documentació que han d’aportar les persones interessades amb motiu de la realització d’activitats, la posada en servei d’instal·lacions industrials o l’entrada en funcionament dels establiments industrials, segons com pertocarà en cada cas, així com determini la normativa específica aplicable. Amb independència del caràcter públic del Registre, les dades que contingui permetran a l’Administració exercir amb coneixement de causa, i, per tant, amb més efectivitat, les seves funcions de control i vigilància sobre activitats i instal·lacions industrials, així com la de promoció de l’activitat industrial. Així mateix, es disposa que els establiments industrials han de disposar a la façana d’una placa amb el número de registre i altres dades que s’establiran reglamentàriament.

Pel que fa al capítol II, relatiu a seguretat industrial, s’ha prestat una particular atenció a la sistemàtica, i així s’ha tractat de facilitar la comprensió d’un marc −el de la seguretat industrial− que en si mateix és inevitablement complex, en atenció a la mateixa complexitat que suposen des d’un punt de vista tècnic les molt diverses activitats i instal·lacions industrials que hi pot haver.

En la secció 1a es regula el règim de l’activitat industrial, amb la precisió dels deures i de les responsabilitats de les persones o entitats titulars d’indústries i instal·lacions.

En la secció 2a es desenvolupa, amb respecte al marc legal nacional i europeu, la regulació dels professionals de la seguretat industrial, amb la inclusió aquí dels projectistes i directors d’obra, les empreses de serveis habilitades i els organismes de control.

En la secció 3a s’estableixen els controls sobre instal·lacions industrials. En línia amb el que resulta de la legislació europea i estatal es recullen com a diferents sistemes, segons es prevegi en la normativa específica, els de declaració responsable i comunicació, i aquest últim es configura com el sistema de control aplicable als establiments quan no es disposi d’una altra cosa.

En la secció 4a es crea la Comissió de Seguretat Industrial com a òrgan col·legiat de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de naturalesa consultiva i de participació en matèria de seguretat industrial, adscrit a la conselleria competent en matèria d’indústria i en el qual estan representades les associacions empresarials i sindicals més representatives, els professionals i agents del sector industrial i del sistema de la seguretat industrial de les Illes Balears, i els departaments de l’Administració de la comunitat autònoma i d’altres administracions amb competències connexes o relacionades amb la matèria.

VII

El títol IV recull els mecanismes d’inspecció i comprovació, i les mesures provisionals i correctores, així com el règim d’infraccions i sancions. Respecte dels primers s’ha tractat de possibilitar la participació en aquestes tasques dels organismes de control, encara que partint sempre de la seva consideració com a entitats col·laboradores, que no han d’exercir funcions d’autoritat pública.

Quant al règim d’infraccions i sancions, s’ha tractat de complementar les disposicions de la llei amb un marc d’infraccions i sancions que compleixi adequadament les funcions de prevenció general i especial, amb subjecció als principis que ha de respectar tot dret sancionador, especialment els de tipicitat i proporcionalitat.

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquesta llei és establir el marc normatiu regulador de l’exercici i el foment de l’activitat industrial a les Illes Balears dins uns paràmetres de seguretat, qualitat i responsabilitat social empresarial.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR