Llei 17/2019, de 8 d’abril, de concessió de crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials pendents de pagament en l’àmbit de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, i de modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca

Secció:I. Disposicions generals
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’article 28 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, preveu que el compliment de les resolucions judicials que determinin obligacions a càrrec de la hisenda de la comunitat autònoma, l’ha de dur a terme l’autoritat administrativa que sigui competent per raó de la matèria, la qual ha de proposar-ne el pagament dins els límits que el pressupost corresponent estableixi. Així mateix, si per fer-ho és necessari un crèdit extraordinari o un suplement de crèdit que hagi d’aprovar el Parlament de les Illes Balears, el projecte de llei corresponent s’ha de presentar davant aquest òrgan en els dos mesos següents al dia que s’hagi notificat la resolució judicial.

L’article 29 següent de la mateixa llei estableix un termini de tres mesos per pagar el creditor, i també que, transcorregut aquest termini, s’ha d’abonar l’interès legal del diner des que el creditor reclami per escrit el compliment de l’obligació.

En un sentit semblant es pronuncia l’article 106 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, quan estableix, d’una banda, que, quan l’administració sigui condemnada a pagar una quantia líquida, l’òrgan encarregat del compliment ha d’acordar el pagament amb càrrec al crèdit corresponent del pressupost, el qual tindrà sempre el caràcter d’ampliable; i, de l’altra, que, si per al pagament cal fer una modificació pressupostària, s’ha de concloure el procediment dins els tres mesos següents al dia de la notificació de la resolució judicial corresponent.

Doncs bé, d’acord amb la memòria de la Direcció General de Pressuposts i Finançament de 21 de novembre de 2018, aquests darrers mesos s’han notificat a l’Administració de la comunitat autònoma diverses sentències judicials, la majoria de les quals ja han esdevingut fermes, que suposen la condemna al pagament d’importants quanties en concepte d’indemnització —i interessos— a favor dels subjectes afectats per l’aplicació de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible en les Illes Balears. I tot i que les mesures contingudes en la llei esmentada es varen considerar pel legislador autonòmic imprescindibles per a l’adequada ordenació territorial dels àmbits regulats, el cert és que les sentències judicials esmentades han entès que les restriccions patrimonials inherents a aquesta ordenació legal verifiquen els requisits propis de la responsabilitat patrimonial del legislador, amb el consegüent dret dels titulars afectats a la indemnització corresponent.

Al seu torn, l’article 56 de la Llei de finances de la comunitat autònoma preveu que, quan per raons d’urgència i interès públic s’hagi d’efectuar alguna despesa amb càrrec al pressupost de l’Administració de la comunitat autònoma o de les entitats instrumentals del sector públic administratiu que no es pugui ajornar fins a l’exercici següent, i per a la qual no hi hagi crèdit adequat o el consignat resulti insuficient, i no sigui possible dotar-la mitjançant algun dels altres tipus de modificacions de crèdit que preveu l’article 54 de la mateixa llei de finances, s’ha de tramitar un crèdit extraordinari o un suplement del crèdit inicialment previst, mitjançant l’aprovació del projecte de llei corresponent; llevat que aquests crèdits extraordinaris o suplementaris es puguin finançar amb càrrec al fons de contingència o amb baixa en altres crèdits, cas en el qual en principi és suficient un acord del Consell de Govern de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 56 esmentat, però que, certament, ja no resulta possible avui en dia sense afectar els serveis públics essencials.

Efectivament, i tot i que tant l’article 106 de la Llei 29/1998 esmentada com l’article6 de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, preveuen que els crèdits pressupostaris destinats al pagament de drets reconeguts per sentències judicials fermes tenen caràcter ampliable, i, per tant, d’acord amb la mateixa llei de finances de la comunitat autònoma, aquesta ampliació es pot finançar amb càrrec al fons de contingència o amb baixa en altres crèdits, la realitat és que, d’acord amb la memòria de la Direcció General de Pressuposts i Finançament abans esmentada, les baixes en altres crèdits que fins ara han permès suplementar els crèdits adients per fer front a les primeres sentències fermes ja es preveuen insuficients per afrontar les altres sentències posteriors pendents de pagament, tant les que ja són fermes actualment com les que es preveu que ho siguin de manera imminent, sense que tampoc el fons de contingència no disposi de crèdit suficient a punt d’acabar l’exercici de 2018.

En aquest sentit, atesa la memòria a què s’ha fet referència, i d’acord amb les previsions d’amortització de deute financer al tancament de l’exercici de 2018, tan sols es preveu la possibilitat de donar de baixa 9,824 milions d’euros de la partida pressupostària 34101/011A01/91300/00, i tot i que aquesta baixa es podria acordar pel Consell de Govern en exercici de la facultat que li atribueix l’article56.3 de la Llei de finances abans esmentat, es considera adient que formi part també d’aquesta llei, atesa la seva peculiar transcendència, en afectar crèdits de caràcter financer.

Doncs bé, s’ha quantificat en 142,824 milions d’euros l’import dels crèdits pressupostaris que són necessaris per atendre les despeses inherents a les resolucions judicials esmentades —les quals es desglossen en 106.452.923,56euros de principal, 36.233.769,25 euros d’interessos ja meritats i 137.308 euros d’interessos addicionals inherents al temps que transcorri entre la data de càlcul de les liquidacions i la data de pagament—, i que s’han de finançar, en part, per mitjà de la baixa de 9,824 milions d’euros abans esmentada i, la resta, per mitjà de la contracció de nou endeutament en el pressupost d’ingressos de l’exercici de 2018.

En aquest darrer sentit, cal recordar que l’article 95 de la Llei de finances de la comunitat autònoma estableix les normes generals aplicables a l’endeutament de la comunitat autònoma, i, entre d’altres, preveu l’endeutament a llarg termini. D’acord amb això, les lleis anuals de pressuposts generals de la comunitat autònoma o, si s’escau, les lleis de concessió de crèdits extraordinaris o suplementaris han de fixar l’import màxim de variació del saldo del deute viu de l’exercici i la finalitat de l’endeutament corresponent.

D’altra banda, de les diverses disposicions addicionals i finals cal destacar el que preveu la disposició addicional primera, relativa a la col·laboració del Govern de les Illes Balears en el finançament de les despeses derivades del compliment de les sentències judicials de condemna per responsabilitat patrimonial de l’administració en l’àmbit del Pla territorial insular de Menorca aprovat el 25 d’abril de 2003.

En aquest sentit, el cert és que l’aplicació d’aquest Pla territorial insular de Menorca ha donat lloc a determinades actuacions d’ordenació territorial que, després dels corresponents litigis amb els titulars afectats, els tribunals de justícia han considerat que verifiquen els paràmetres legals per imputar responsabilitat patrimonial a l’administració insular, amb les indemnitzacions consegüents, les quals ascendeixen a uns 30 milions d’euros.

Al seu torn, i pel que fa a les illes de Mallorca i d’Eivissa, es varen aprovar mesures d’ordenació i protecció del territori anàlogues per mitjà de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears; mesures l’aplicació de les quals ha donat lloc igualment a sentències judicials de condemna, en aquest cas per responsabilitat patrimonial del legislador autonòmic, de manera que, únicament pel fet d’haver-se aprovat per mitjà d’una norma de rang legal, constitueixen despeses o obligacions a càrrec del Govern de les Illes Balears, és a dir, de l’Administració de la comunitat autònoma, i no, com en el cas del Consell Insular de Menorca, del Consell Insular de Mallorca o del Consell Insular d’Eivissa.

Sent això així, i tractant-se en tot cas de mesures que, considerades en conjunt, havien de protegir o beneficiar tot el territori de les Illes Balears, s’ha d’entendre raonable que l’Administració de la comunitat autònoma coadjuvi al Consell Insular de Menorca en el finançament d’aquestes importants despeses, les quals, pel que fa a l’illa de Menorca, formalment ho són a càrrec únicament del Consell Insular de Menorca, per mitjà de la subscripció d’un conveni de col·laboració. I això sens perjudici que s’imputi a aquest finançament del Govern de les Illes Balears el deute de 8.000.000 d’euros del Consell Insular de Menorca davant l’administració autonòmica que resulta de la Resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques de 3 de maig de 2018 per la qual s’aprova la liquidació de les bestretes a compte a què fa referència la disposició addicional segona de la Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars; deute que és objecte de condonació per mitjà d’aquesta llei amb efectes en tot cas des de la subscripció del conveni de col·laboració esmentat.

S’introdueix una disposició addicional segona relativa a classificació dels cossos de bombers i altres normes en matèria de personal dels serveis de prevenció i extinció d’incendis (SPEIS) de les administracions locals.

També s’aprofita aquesta llei per modificar puntualment, mitjançant la disposició final primera, el Decret llei2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, a fi d’aclarir l’abast de la justificació d’algunes de les ajudes en matèria d’habitatge i altres edificacions a què es refereix l’article 7 del decret llei esmentat, en el sentit de suprimir respecte d’aquestes ajudes l’exigència d’executar i justificar les obres de reparació o rehabilitació que, si s’escau, es facin en cas de destrucció parcial de la construcció; destrucció parcial que, d’altra banda, pot no afectar en alguns casos l’estructura de l’immoble. Així mateix es modifica l’apartat 4 de l’article 1 de l’esmentat Decret llei.

D’acord amb això, es modifiquen així mateix els preceptes corresponents del Decret 33/2018, de 19 d’octubre, de determinació d’ajudes urgents i de caràcter excepcional per reparar i pal·liar pèrdues i danys produïts per les pluges a la comarca de Llevant de Mallorca el dia 9 d’octubre de2018, de manera que ambdues modificacions despleguin efectes a partir del mateix moment, sens perjudici de deslegalitzar aquesta modificació del Decret33/2018 per tal que qualsevol altra futura modificació d’aquesta norma reglamentària es pugui fer, en bona lògica, mitjançant un decret (disposició final sisena).

S’introdueixen una disposició final tercera de modificació del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre; una disposició final quarta de modificació de la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears i una disposició final cinquena d’actualització dels plans especials.

Finalment, assenyalar que la llei també consta d’una disposició derogatòria i d’una disposició final setena referida a l’entrada en vigor de la llei.

Article 1

Crèdits suplementaris

S’aproven crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials de condemna a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears pendents de pagament per raó de l’aplicació de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, per un import de 142.824.000 euros, amb imputació a les següents partides pressupostàries de l’estat de despeses dels pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018:

  1. Per atendre el principal de les indemnitzacions, de 106.452.923,56 euros:

    a.1) Partida pressupostària 25301/531A01/60002/30: 66.583.592,88 euros.

    a.2) Partida pressupostària 25301/531A01/60002/10: 39.869.330,68 euros.

  2. Per atendre els interessos moratoris, 36.371.076,44 euros, amb càrrec a la partida pressupostària 25301/531A01/35200/00.

Article 2

Finançament

  1. Els crèdits suplementaris que s’aproven per mitjà d’aquesta llei s’han de finançar de la manera següent:

    1. Amb baixa en el crèdit corresponent a la partida pressupostària 34101/011A01/91300/00, en la quantia de 9.824.000 euros.

    2. Amb endeutament a llarg termini, amb el consegüent increment, en la quantia de 133.000.000 euros, de l’import màxim de variació del saldo del deute viu de l’exercici de 2018 autoritzat inicialment per la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any2018, i modificat a l’alça per l’article 2 del Decret llei 3/2018, de 29 d’octubre, de concessió d’un crèdit extraordinari per atendre despeses inajornables derivades de les inundacions provocades per les fortes pluges del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018.

  2. D’acord amb això, s’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents que estableix la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit per al finançament que preveu la lletra b) de l’apartat anterior.

Article 3

Altres normes

Els expedients de modificació de crèdits derivats de tot el que disposa aquesta llei no seran objecte de fiscalització prèvia per la Intervenció General de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sens perjudici del règim de fiscalització que resulti aplicable a l’execució de la despesa que s’hagi d’imputar a aquests crèdits.

Disposició addicional primera

Col·laboració del Govern de les Illes Balears en el finançament de les despeses derivades del compliment de les sentències judicials de condemna per responsabilitat patrimonial de l’administració en l’àmbit del Pla territorial insular de Menorca aprovat el 25 d’abril de 2003

  1. Durant l’any 2019, el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca subscriuran un conveni de col·laboració amb la finalitat que el Govern de les Illes Balears financi parcialment les despeses a càrrec del Consell Insular de Menorca derivades del compliment de les sentències judicials de condemna per responsabilitat patrimonial de l’administració en l’àmbit del Pla territorial insular de Menorca aprovat el 25 d’abril de 2003. En funció de les disponibilitats pressupostàries, els objectius de dèficit i de deute de la comunitat autònoma i la planificació pluriennal, les despeses a càrrec del Govern de les Illes Balears per raó del conveni esmentat podran ser objecte d’imputació pluriennal.

  2. La col·laboració del Govern de les Illes Balears en el finançament de les despeses derivades del compliment de les sentències judicials de condemna per responsabilitat patrimonial de l’administració en l’àmbit del Pla territorial insular de Menorca aprovat el 25 d’abril de 2003, per mitjà del conveni esmentat en l’apartat anterior, assolirà com a mínim la quantia de 16.492.323 euros, que resulta de la sentència núm. 372/2008 dictada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que fixa una indemnització a favor de la societat mercantil Princesa Son Bou, SL, per import de 5.992.323 euros; i de la sentència núm. 821/2003 dictada pel mateix tribunal, que deriva del recurs interposat per SITEME Menorca, SLU, succeïda per CESGARDEN, SL, i que ascendeix a 23.664.861,27 euros, dels quals el Govern de les Illes Balears finançaria 10.500.000 euros.

  3. En tot cas, s’imputarà al finançament del Govern de les Illes Balears de 16.492.323 euros que preveu l’apartat anterior el deute de 8.000.000 d’euros del Consell Insular de Menorca davant l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que resulta de la Resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques de 3 de maig de 2018 per la qual s’aprova la liquidació de les bestretes a compte a què fa referència la disposició addicional segona de la Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars; deute que s’ha d’entendre plenament exigible per ambdues administracions però que, d’acord amb el que preveu l’incís final de l’article 16.1 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, és objecte de condonació per mitjà d’aquesta llei amb efectes des de la subscripció del conveni de col·laboració a què es refereixen els apartats anteriors d’aquesta disposició addicional.

    Disposició addicional segona

    Classificació dels cossos de bombers i altres normes en matèria de personal dels serveis de prevenció i extinció d’incendis (SPEIS) de les administracions locals

  4. Els cossos de bombers de les administracions locals pertanyen a l’escala d’administració especial.

    Cada administració local ha de classificar el personal funcionari operatiu dels serveis de prevenció i extinció d’incendis (SPEIS) d’acord amb l’estructura de subescales, classes i categories següents:

    Subgrup Escala operativa Subescala Classe Categoria
    A1 Superior Tècnica Tècnica superior Oficial
    A2 Tècnica Tècnica mitja Oficial tècnic/Tècnic de grau mitjà d’emergències
    C1 Executiva Serveis especials Extinció d’incendis Suboficial
    C1 Extinció d’incendis Sergent
    C1 Bàsica Extinció d’incendis Caporal/Caporal especialista
    C1 Extinció d’incendis Bomber/ Bomber especialista
    C1 Extinció d’incendis Operador de comunicacions
  5. El personal laboral dels SPEIS es classifica i estructura de conformitat amb els convenis col·lectius.

  6. Els SPEIS poden tenir adscrit el personal tècnic, administratiu o d’oficis de suport que es consideri necessari.

    Aquest personal realitzarà les funcions pròpies de la seva categoria, i podrà ser mobilitzable en cas d’emergència declarada.

  7. Les administracions locals, en el termini de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, han d’adaptar les seves relacions de llocs de treball al que disposen els apartats anteriors. Igualment, en el termini de cinc anys, els funcionaris de l’escala operativa bàsica passaran a integrar-se en el subgrup C1, una vegada acreditada la formació i superat el procés selectiu que es determini, sense que aquesta integració hagi d’implicar necessàriament increment de la despesa pública ni modificació de les retribucions totals anuals dels afectats en el moment de la reclassificació. Tot això sense perjudici de les negociacions que hi pugui haver entre les administracions competents i els representants dels empleats públics, d’acord amb les seves disponibilitats pressupostàries.

  8. Sense perjudici de la titulació que li fou exigida per a l’accés, el personal que a l’entrada en vigor d’aquesta llei presti serveis en els SPEIS disposa d’un termini de cinc anys per acreditar les competències professionals, mitjançant certificat de professionalitat, de la formació següent:

    1. El personal amb categoria de bomber, bomber especialista i caporal, el títol de Tècnic en Emergències i Protecció Civil o acreditació equivalent.

    2. El personal amb categoria d’operador de comunicacions, el títol de batxiller o equivalent, a més d’acreditar més de 300 hores de cursos i accions formatives relacionades amb les funcions del lloc de treball i cinc anys d’antiguitat en la categoria.

  9. Els funcionaris de l’escala operativa bàsica que en el termini de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei no aconsegueixin acreditar el requisit de titulació passaran a la situació de «a extingir» en el subgrup C1, i mantindran només els efectes econòmics i l’evolució de les retribucions corresponents a aquest subgrup, excepte que obtinguin la titulació requerida.

    Disposició derogatòria

    Queda derogat el Decret llei 4/2018, de 23 de novembre, de concessió de crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials pendents de pagament en l’àmbit de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any2018, i totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a les disposicions contingudes en aquesta llei o les contradiguin.

    Disposició final primera

    Modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca

  10. S’addiciona un apartat 4 a l’article 1 del Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, amb la redacció següent:

    “4. Totes les ajudes previstes al Decret llei 2/2018 concretades a través de normes complementàries es podran sol·licitar fins dia 1 de maig de 2019.”

  11. L’apartat 2 de l’article 7 del Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, queda modificat de la manera següent:

    “2. Les ajudes previstes en aquest article es podran concedir per destrucció total de l’habitatge o l’edificació o per danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, o dels elements comuns i/o dels annexos, incloses les vies d’accés.”

    Disposició final segona

    Modificacions del Decret 33/2018, de 19 d’octubre, de determinació d’ajudes urgents i de caràcter excepcional per reparar i pal·liar pèrdues i danys produïts per les pluges a la comarca de Llevant de Mallorca el dia 9 d’octubre de 2018

  12. Les lletres c), d) i e) de l’apartat 2 de l’article 3 del Decret 33/2018, de 19 d’octubre, de determinació d’ajudes urgents i de caràcter excepcional per reparar i pal·liar pèrdues i danys produïts per les pluges a la comarca de Llevant de Mallorca el dia 9 d’octubre de 2018, queden modificades de la manera següent:

    “c) Ajudes als propietaris o els usufructuaris per danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura.

    Quan s’hagin produït danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura, els propietaris o els usufructuaris poden rebre una ajuda per un import màxim de 30.000 euros.

    En aquest cas, si per l’entitat dels danys produïts és necessari el desallotjament de l’habitatge, el propietari o l’usufructuari, sempre que acrediti la indisponibilitat d’un altre habitatge, podrà percebre una ajuda per un import de 700 euros per a l’arrendament d’un habitatge adequat a les necessitats familiars, per un temps màxim de 12 mesos, prorrogables fins a 24 mesos, quan s’acrediti que les obres no s’han acabat per causes degudament justificades. Quan estigui cedida en precari, els precaristes podran rebre aquesta ajuda per un màxim de 700 euros mensuals.

    1. Ajudes als arrendataris o els precaristes mentre es duen a terme obres de reparació o rehabilitació dels danys, en els casos que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura.

      Quan l’habitatge fet malbé estigui en situació de règim de lloguer, els arrendataris podran percebre una ajuda, sempre que les obres de reparació n’exigeixin el desallotjament, per un import que sigui la diferència que resulti entre la renda de l’habitatge sinistrat i la de l’habitatge de nou arrendament de característiques similars, per un període màxim de 12 mesos.

      S’entén que el nou arrendament té característiques similars quan la diferència que resulti entre la renda de l’habitatge sinistrat i la del nou habitatge no supera els 350 euros.

      Quan estigui cedida en precari, els precaristes podran rebre l’ajuda per lloguer per un màxim de 700 euros mensuals, per al mateix termini.

    2. Ajudes als propietaris o els usufructuaris per danys a l’habitatge habitual que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble ni afectin la seva estructura.

      En aquest supòsit, els propietaris o els usufructuaris podran percebre un import màxim de 10.000 euros.”

  13. Les lletres b) i c) de l’apartat 3 de l’article 3 del Decret 33/2018 esmentat queden modificades de la manera següent:

    “b) Ajudes als propietaris o els usufructuaris per danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura.

    Quan s’hagin produït danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura, els propietaris o els usufructuaris podran rebre una ajuda per un import màxim de 10.000 euros.

    1. Ajudes als propietaris o els usufructuaris per danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble ni afectin la seva estructura.

    Quan s’hagin produït danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble ni afectin la seva estructura, els propietaris o els usufructuaris podran rebre una ajuda per un import màxim de 5.000 euros.”

  14. L’apartat 4 de l’article 3 del Decret 33/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

    “4. Ajuts per danys produïts en elements comuns

    Quan els danys s’hagin produït en elements comuns dels habitatges, la comunitat de propietaris pot rebre una ajuda per un import màxim de 8.000 euros.”

  15. Les lletres b) i c) de l’apartat 5 de l’article 3 del Decret 33/2018 esmentat queden modificades de la manera següent:

    “b) Per danys en immobles en els quals es du a terme alguna activitat comercial, professional, industrial o anàloga, en els casos que no impliquin la destrucció total o l’esbucament, però afectin la seva estructura, els propietaris o els usufructuaris podran rebre una ajuda per un import màxim de 30.000 euros.

    1. Per danys en immobles en els quals es du a terme alguna activitat comercial, professional, industrial o anàloga, en els casos que no impliquin la destrucció total o l’esbucament ni afectin la seva estructura, els propietaris o els usufructuaris podran rebre una ajuda per un import màxim de 10.000 euros.”

  16. L’apartat 10 de l’article 3 del Decret 33/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

    “10. La valoració del cost de restitució o reparació de l’habitatge o d’altra edificació l’ha de realitzar un tècnic competent, sense perjudici de la verificació posterior dels tècnics de l’administració autonòmica.

    Els informes emesos pels tècnics competents s’han de trametre a l’òrgan competent per dictar la resolució, juntament amb les sol·licituds d’ajuts presentades i la documentació a què es refereix l’apartat 9 anterior.”

  17. L’apartat 3 de l’article 6 del Decret 33/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

    “3. El termini de sol·licitud d’aquestes ajudes finalitza el dia 1 de maig de 2019.”

    Disposició final tercera

    Modificacions del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre

  18. L’apartat 1 de l’article 15 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, queda modificat de la manera següent:

    “1. La convocatòria s’ha d’aprovar per resolució de l’òrgan competent. El text de la convocatòria s’ha de comunicar a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), amb la resta de la informació que es requereixi, i també s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, amb indicació dels recursos que poden interposar les persones o entitats interessades.”

  19. L’apartat 1 de l’article 42 bis del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

    “1. La liquidació de la subvenció s’ha de dictar i notificar dins el termini de prescripció de quatre anys que estableix la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a comptar des de la presentació de la justificació per la persona o entitat interessada o, si s’escau, des de l’endemà del termini màxim per presentar-la, sens perjudici que, prèviament, s’hagi de requerir a la persona o entitat interessada perquè la presenti en un termini addicional de quinze dies improrrogables.”

  20. L’apartat 3 de l’article 42 bis del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

    “3. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1 d’aquest article, quan la liquidació de la subvenció no es dicti i notifiqui dins els primers nou mesos no s’han d’exigir els interessos de demora a què es refereix l’article 44 d’aquest text refós que es meritin entre l’endemà d’aquests nou primers mesos i l’inici d’un eventual procediment de reintegrament.

    Per al còmput d’aquests nou mesos no s’han de tenir en compte els períodes d’interrupció justificada de les actuacions de comprovació ni les dilacions que es puguin produir per causes no imputables a l’administració concedent, sempre que es documentin de manera adequada fent constar les dades d’inici i acabament de cada període, per dies naturals, i el motiu de la interrupció o la dilació.”

  21. Se suprimeix l’apartat 4 de l’article 42 bis del text refós esmentat.

    Disposició final quarta

    Modificació de la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears

  22. L’article 14 de la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

    “Article 14

    Personal de l’Agència Tributària

  23. L’Agència Tributària ha de disposar del personal funcionari i laboral que calgui per al compliment de les seves funcions. Els llocs de feina que comportin l’exercici de funcions que impliquin l’exercici de potestats públiques es reserven a personal funcionari.

  24. El personal al servei de l’Agència Tributària està format per:

    1. Personal funcionari propi.

    2. Personal de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que ocupa llocs de feina de l’Agència Tributària.

  25. El personal de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears depèn orgànicament del conseller o la consellera competent en matèria de funció pública i, funcionalment, del director o la directora de l’Agència. El personal propi depèn orgànicament de la Presidència i funcionalment del director o la directora de l’Agència.

  26. Els cossos i les escales del personal propi de l’Agència Tributària de les Illes Balears es creen, modifiquen i suprimeixen per llei del Parlament de les Illes Balears.

  27. Al personal funcionari i laboral al servei de l’Agència Tributària de les Illes Balears li és aplicable la normativa autonòmica en matèria de funció pública i el seu règim d’incompatibilitats, amb les especificitats derivades de l’organització pròpia de l’Agencia Tributària. A aquest efecte i per al personal propi, les referències que aquesta normativa fa als òrgans de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears s’han d’entendre fetes als òrgans competents de l’Agència Tributària que corresponguin en cada cas.

  28. L’Agència Tributària compta amb una relació de llocs de feina, l’aprovació de la qual correspon al Consell General, a proposta del director o la directora de l’Agència i amb l’informe previ de la conselleria competent en matèria de funció pública. En la relació de llocs de feina del personal propi funcionari de l’Agència Tributària es pot preveure l’adscripció de llocs a cossos, escales o especialitats del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o d’altres administracions públiques.

    Els llocs de feina de personal que no tengui la condició de personal propi de l’Agència Tributaria estaran adscrits als cossos, escales o especialitats del personal de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

  29. S’afegeix un nou apartat, l’apartat 4, a la disposició addicional tercera de la Llei 3/2008 esmentada amb la redacció següent:

    “4. El que estableix aquesta disposició es aplicable al personal que ocupi llocs de personal propi de l’Agència Tributària de les Illes Balears.”

  30. Els apartats 3 i 7 de la disposició addicional quarta de la Llei 3/2008 esmentada queden modificats de la manera següent:

    “3. Per a l’accés al cos de control, inspecció i administració tributària i a les seves escales s’exigeix la titulació oficial de grau, llicenciatura, doctorat, arquitectura o enginyeria.”

    “7. Per ingressar en les escales del cos de control, inspecció i administració tributària cal superar el procés selectiu corresponent de conformitat amb la normativa autonòmica de funció pública.”

  31. Els apartats 3 i 7 de la disposició addicional cinquena de la Llei 3/2008 esmentada queden modificats de la manera següent:

    “3. Per a l’accés al cos tècnic d’inspecció i gestió tributària i a les seves escales s’exigeix la titulació oficial de grau, diplomatura o equivalent, o haver superat tres cursos complets o el primer cicle d’una llicenciatura.”

    “7. Per ingressar en les escales del cos tècnic d’inspecció i gestió tributària cal superar el procés selectiu corresponent de conformitat amb la normativa autonòmica de funció pública.”

  32. L’apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei 3/2008 esmentada queda modificat de la manera següent:

    “4. Per ingressar en el cos administratiu tributari cal superar el procés selectiu corresponent de conformitat amb la normativa autonòmica de funció pública.”

  33. L’apartat 4 de la disposició addicional setena de la Llei 3/2008 esmentada queda modificat de la manera següent:

    “4. Per ingressar en el cos auxiliar tributari cal superar el procés selectiu corresponent de conformitat amb la normativa autonòmica de funció pública.”

  34. Les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de la disposició addicional novena de la Llei 3/2008 esmentada queda modificat de la manera següent:

    1. El personal funcionari de carrera que, a la data d’inici de les activitats de l’Agència Tributària, pertanyi al cos superior de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o a cossos o escales d’altres administracions del grup A, subgrup A1, i sigui titular d’un lloc de feina o estigui adscrit provisionalment a la Direcció General de Tributs i Recaptació, es pot integrar en l’escala d’administració tributària del cos de control, inspecció i administració tributària de l’Agència Tributària.

    2. El personal funcionari de carrera que, a la data d’inici de les activitats de l’Agència Tributària, pertanyi al cos de gestió de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o a cossos o escales d’altres administracions del grup A, subgrup A2, i sigui titular d’un lloc de feina adscrit a la Direcció General de Tributs i Recaptació, es pot integrar en l’escala de gestió tributària del cos tècnic d’inspecció i gestió tributària de l’Agència Tributària.

    3. El personal funcionari de carrera que, a la data d’inici de les activitats de l’Agència Tributària, pertanyi al cos administratiu de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o a cossos o escales d’altres administracions del grup C, subgrup C1, i sigui titular d’un lloc de feina adscrit a la Direcció General de Tributs i Recaptació, es pot integrar en el cos administratiu tributari de l’Agència Tributària.

    4. El personal funcionari de carrera que, a la data d’inici de les activitats de l’Agència Tributària, pertanyi al cos auxiliar de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o a cossos o escales d’altres administracions del grup C, subgrup C2, i sigui titular d’un lloc de feina adscrit a la Direcció General de Tributs i Recaptació, es pot integrar en el cos auxiliar tributari de l’Agència Tributària.”

    Disposició final cinquena

    Actualització dels plans especials

  35. Pla especial per fer front al risc d’inundacions

    En el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern haurà d’aprovar l’actualització del Pla especial per fer front al risc d’inundacions (INUNBAL), on es desenvoluparà la mobilització i el procediment d’actuació per a la gestió de l’emergència, estudiant la procedència de la incorporació del despatx automàtic dels organismes que formen part de l’operatiu d’emergències –així com de l’assignació del rol de grup d’intervenció prioritari a l’operatiu d’incendis forestals de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i als serveis de bombers del territori de les Illes Balears-, tot garantint la formació complementària al personal de les diferents administracions per atendre emergències per inundacions.

  36. Pla especial de recerca, salvament i rescat

    1. Es considera un risc d’interès autonòmic la recerca i el rescat de muntanya i al medi natural per part de la conselleria competent en matèria d’emergències.

    2. En el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’ha de redactar el Pla Especial de Recerca, Salvament i Rescat de Muntanya i al Medi Natural de les Illes Balears (RESARESBAL).

    3. La direcció i la coordinació efectives de les emergències derivades de la recerca, el salvament i el rescat de muntanya i al medi natural seran exercides pels diferents serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments en funció del seu àmbit territorial sense perjudici de les col·laboracions amb altres organismes.

    Disposició final sisena

    Deslegalització

    El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que es modifiquen per mitjà de la disposició final segona d’aquesta llei.

    Disposició final setena

    Entrada en vigor

    Aquesta llei comença a vigir el mateix dia que es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

    Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

    Palma, 8 d’abril de 2019

    La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias