Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
La Llei 1/1986, de 5 de febrer, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, va complir la missió codificadora del sistema financer de la comunitat autònoma de les Illes Balears i aportà un grau de flexibilitat i dinamisme compatible amb les exigències bàsiques de tot l’ordenament jurídic. L’harmonització entre legalitat i eficàcia va ser la finalitat prioritària d’aquesta llei, de manera que, sense minvar els controls necessaris exigits pel caràcter públic dels ingressos, se satisfessin les exigències de celeritat i eficàcia que demanava la tasca quotidiana de la hisenda pública. Amb aquesta llei es va establir un marc unitari de legislació pròpia, amb prou bases per a l’exercici de l’activitat economicofinancera i per a l’administració de la hisenda pública de la comunitat autònoma, sens perjudici del desplegament reglamentari posterior, per tal d’establir un cos normatiu prou complet, clar i homogeni.
Posteriorment, mitjançant el Decret legislatiu 1/2005, de 24 de juny, es va aprovar el text refós de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears. En aquest sentit, el llarg temps transcorregut des de l’aprovació de la Llei 1/1986 va posar de manifest la necessitat d’unificar en un únic text legal les successives alteracions que havia experimentat la llei, tant les que consistien en una modificació expressa dels seus preceptes, com aquelles altres que, de manera inequívoca, es deduïen d’altres normes de rang legal aprovades pel Parlament de les Illes Balears i que, materialment, n’afectaven el contingut, com ara, principalment, les disposicions de caràcter permanent contingudes en les diverses lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma aprovades a partir de l’any 1986.
Des de l’aprovació del text refós esmentat, s’han produït diverses reformes normatives en l’àmbit de la Unió Europea i de l’Estat espanyol que han afectat gairebé tots els vessants propis de la legislació de finances, és a dir, la matèria financera, la pressupostària i la comptable, i que, en essència, han tractat de donar una resposta legal a l’impacte en les finances de les administracions públiques inherent a la crisi econòmica i financera que es va iniciar l’any 2007, la qual va posar de manifest la insuficiència dels mecanismes de disciplina que contenia la legislació vigent aleshores en matèria financera i d’estabilitat pressupostària.
En aquest sentit, l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera han esdevingut peces clau per a la confiança en l’economia, i resulten fonamentals per impulsar el creixement sostenible i la creació estable de llocs de treball. Per això, i amb la finalitat de dotar de la màxima credibilitat la política d’estabilitat pressupostària, el setembre del 2011 es va reformar l’article 135 de la Constitució Espanyola, de manera que la norma suprema del nostre ordenament jurídic ja establís unes regles fiscals limitadores del dèficit públic estructural i del volum de deute públic, en el marc de les normes de la Unió Europea vigents en aquest àmbit.
Per complir plenament el mandat constitucional de desplegar el nou article 135 esmentat, es va aprovar la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, amb tres objectius fonamentals: primer, garantir la sostenibilitat financera de totes les administracions públiques; segon, enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia espanyola; i tercer, reforçar el compromís d’Espanya amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. La Llei Orgànica 2/2012 ha estat modificada per la Llei Orgànica 4/2012, de 28 de setembre, i per la Llei Orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic, amb la qual s’amplia l’abast del principi de sostenibilitat financera, que ara també inclou el control del deute comercial, amb la finalitat d’evitar que es posin en risc, a mitjà termini, l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat de les finances públiques.
Concretament, i pel que fa a les noves normes de protecció del deute comercial, cal destacar l’obligació de les administracions públiques de fer públic el període mitjà de pagament a proveïdors, i també la necessitat d’incloure en els plans de tresoreria la informació relativa a aquests pagaments, de manera que la gestió de la tresoreria s’alineï amb els terminis màxims de pagament a aquests proveïdors que estableixen la legislació de contractes del sector públic i la legislació en matèria de morositat comercial. En aquest darrer sentit, la legislació estatal més moderna preveu tot un seguit de mesures de prevenció, de correcció i coercitives que s’han d’aplicar en els casos en què es detectin períodes mitjans de pagament que superin els límits permesos, com ara la quantificació en el pla de tresoreria de les mesures de reducció de la despesa o d’augment dels ingressos que s’han d’adoptar per reduir el període mitjà de pagament a proveïdors; la determinació de l’import concret dels recursos que s’han de destinar al pagament a proveïdors; o, fins i tot, la possibilitat de retenir els recursos dels règims de finançament autonòmic aplicables, de manera que, en darrera instància, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques efectuï directament el pagament als proveïdors.
II
L’aplicació efectiva d’aquestes mesures legals de caràcter general en l’àmbit de la nostra comunitat autònoma requereix canvis importants en la regulació de la Llei de finances vigent, amb la finalitat d’intensificar el rigor i la disciplina pressupostària i financera de la comunitat autònoma; d’ampliar les obligacions d’informació i, en general, la transparència de les finances públiques; i de reforçar el control de la tresoreria, a fi d’atendre adequadament els venciments del deute financer i del deute comercial.
Així mateix, cal ampliar l’àmbit d’aplicació de la Llei de finances perquè no se centri únicament en la hisenda pública de la comunitat autònoma, això és, en la regulació dels drets i les obligacions de titularitat de l’Administració de la comunitat autònoma i dels seus organismes autònoms, sinó que reguli també l’activitat economicofinancera de totes les entitats que integren el sector públic autonòmic, en el marc de les previsions generals que conté la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears. D’aquesta manera, la regulació dels pressuposts generals, del control intern de l’activitat economicofinancera i de la comptabilitat de totes aquestes entitats, i també la de determinats aspectes de la tresoreria i, particularment, la de l’endeutament, formen part de l’abast normatiu d’aquesta nova llei, a les quals s’estén, fins i tot, la regulació de les responsabilitats que s’hi preveuen en aquest àmbit d’activitat.
En particular, la nova llei inclou expressament la Universitat de les Illes Balears, com a entitat instrumental de la comunitat autònoma en la prestació del servei públic d’educació superior, la qual, per tant, ha d’aplicar les disposicions substantives que l’afecten, sens perjudici de l’autonomia organitzativa d’aquest ens que recull la normativa estatal i autonòmica vigent. En la mateixa línia, i en el marc del que ja preveu la disposició addicional primera de la Llei 7/2010 esmentada abans, la nova Llei de finances també és aplicable, en tots els aspectes en què així es prevegi expressament, a la resta d’entitats que, malgrat que no formen part del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears en sentit estricte, s’han d’incloure en el sector d’administracions públiques de la comunitat autònoma per aplicació de les regles del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals a què es refereix la Llei Orgànica 2/2012, i també a les entitats amb participació íntegra o majoritària de diferents administracions públiques i no integrades en el sector públic de cap administració territorial matriu en les quals l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears tengui, directament o per mitjà d’ens instrumentals, la participació major.
III
D’acord amb aquests paràmetres delimitadors de l’abast que ha de nodrir l’àmbit subjectiu i objectiu d’una llei de finances moderna, s’aprova aquesta llei, que consta de 147 articles, distribuïts en un títol preliminar i sis títols, quatre disposicions addicionals, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.
Pel que fa al contingut de la llei, es manté, en línies generals, l’estructura de la Llei 1/1986 anterior, amb excepció de les normes relatives a l’endeutament, les quals s’incorporen al títol corresponent a la tresoreria, i no, com abans, al títol preliminar.
Així doncs, en el capítol I del títol preliminar de la nova llei, relatiu a les disposicions generals, es defineixen l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la llei, en els termes indicats abans, i es posa un èmfasi especial en els principis d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera, com a principis rectors de l’activitat economicofinancera, i també en els principis estrictament pressupostaris, entre els quals s’han de destacar els nous principis de prudència i de transparència. En aquest darrer sentit, la transparència en la gestió de les finances públiques es fa palesa al llarg de tot l’articulat de la llei, amb mesures de publicitat general que incideixen en el coneixement efectiu dels comptes públics, com ara en l’àmbit de la planificació de la tresoreria i, més concretament, en l’aspecte relatiu al període mitjà de pagament als proveïdors, però també en el coneixement del compte general de la comunitat autònoma i, en general, de tota la informació que s’ha de trametre al Parlament de les Illes Balears, la qual es pot fer extensiva al públic en general en els termes que s’hi preveuen amb aquesta finalitat, i també tota la informació que conté la legislació més recent en matèria de publicitat activa.
Així mateix, en el capítol II d’aquest títol es delimiten les principals competències en l’ordenació i el desenvolupament de les funcions normatives i d’execució relatives a les matèries objecte de la llei, i que corresponen al Parlament de les Illes Balears, al Consell de Govern, al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts i a la resta de consellers, d’una banda, i a les entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic, d’una altra, tenint en compte, a més, les diferències que, en aquest àmbit i per raó de la seva naturalesa, hi ha entre les entitats que formen part del sector públic administratiu -sotmeses estrictament al principi de legalitat pressupostària- i les que formen part dels sectors públics empresarial i fundacional.
El títol I delimita la hisenda pública de la comunitat autònoma i regula els drets -en el capítol I- i les obligacions -en el capítol II- que en constitueixen l’objecte, llevat dels drets derivats de relacions jurídiques de dret privat, els quals s’han de regir pel dret comú. Al seu torn, el capítol III d’aquest títol fixa el règim de revisió dels actes en via economicoadministrativa, de la mateixa manera que ja preveia la Llei de finances anterior.
Doncs bé, en l’àmbit de la hisenda pública en sentit estricte, es manté la norma tradicional d’acord amb la qual només integren aquesta hisenda l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els seus organismes autònoms, sens perjudici dels beneficis fiscals i les prerrogatives que, per raó de la seva naturalesa, tenguin altres entitats de dret públic distintes dels organismes autònoms -i, per això, no integrades formalment en la hisenda pública autonòmica-, d’acord amb les lleis aplicables.
En aquest darrer sentit, no s’ha d’oblidar que totes les entitats de dret públic poden ser titulars d’ingressos de dret públic, com ara les taxes o els preus públics, la recaptació dels quals es pot exigir pel procediment administratiu de constrenyiment. Així mateix, aquestes entitats també poden ser titulars de béns patrimonials el rendiment dels quals o el producte de l’alienació dels quals estiguin afectats a una determinada finalitat pública, o de valors representatius del capital de societats mercantils públiques que executin polítiques públiques o prestin serveis d’interès econòmic general, de manera que tots aquests recursos i drets -formin part o no en formin de la hisenda pública en sentit estricte- es poden beneficiar del règim d’inembargabilitat que es preveu expressament en la llei, d’una manera anàloga a la que estableix la Llei general pressupostària estatal vigent.
Dit això, i pel que fa als drets de crèdit a favor de la hisenda pública -i de la resta d’entitats de dret públic-, s’hi preveuen els procediments administratius aplicables, d’acord amb la legislació bàsica estatal i, en general, el règim jurídic propi dels tributs i de la resta d’ingressos de dret públic, i es redueixen els terminis de prescripció de cinc anys a quatre anys, en la mateixa línia que l’actual Llei general pressupostària estatal, a fi d’unificar els terminis corresponents als tributs amb els establerts, fins ara, per a la resta d’ingressos de dret públic sense legislació específica.
També es regula amb més detall la cessió dels drets de crèdit -que té un caràcter excepcional en l’àmbit de la hisenda pública-, i l’extinció d’aquests crèdits, per compensació, amb les obligacions de la mateixa hisenda pública autonòmica, i s’estableixen normes particulars en aquest àmbit per a les relacions internes entre l’Administració de la comunitat autònoma i les seves entitats instrumentals, tot això amb la intenció de facilitar en darrera instància que les entitats que integren el sector públic autonòmic compleixin efectivament les relacions jurídiques amb terceres persones de les quals es deriven drets i obligacions recíproques.
En matèria d’obligacions, es redueixen també els terminis de prescripció a quatre anys, i es mantenen els trets essencials de la regulació vigent en matèria d’interessos de demora; d’altra banda, s’estableix que no són exigibles interessos a càrrec de la hisenda de la comunitat autònoma per raó de les obligacions reconegudes que portin causa d’aportacions o transferències a favor d’entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic.
Per acabar aquest bloc, la llei preveu l’aplicació supletòria de les normes reguladores del règim jurídic dels drets i les obligacions de la hisenda pública a totes les entitats instrumentals de dret públic a les quals aquestes normes no siguin aplicables directament, sempre que, evidentment, es tracti de drets i obligacions resultants de relacions jurídiques de dret públic amb tercers. D’aquesta manera, s’omple un important buit normatiu d’aquestes entitats en totes les seves relacions de dret públic sense legislació específica, la qual cosa ha d’afavorir la seguretat jurídica en la gestió del conjunt dels fons públics.
IV
En el títol II, que regula el règim dels pressuposts generals, el capítol I preveu, d’acord amb la legislació estatal bàsica, l’aprovació d’un pla pressupostari a mitjà termini, en el qual s’ha d’emmarcar l’elaboració dels pressuposts anuals de la comunitat autònoma, a fi de garantir una programació pressupostària coherent amb els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic. Així mateix, s’introdueixen per primera vegada en la llei la regla de despesa i el límit màxim de despesa no financera, d’acord amb les previsions, respectivament, dels articles 12 i 30 de la Llei Orgànica 2/2012.
En el capítol II, relatiu al contingut i a l’aprovació dels pressuposts generals, s’estableix, en primer lloc, l’estructura dels estats de despeses i d’ingressos dels ens del sector públic administratiu -sotmesos al principi d’especialitat dels crèdits pressupostaris-, i la dels pressuposts dels ens del sector públic empresarial i fundacional -per als quals els pressuposts tenen caràcter estimatiu i constitueixen, en essència, un avançament dels seus balanços de situació i dels seus comptes de pèrdues i guanys. Això no obstant, es manté la norma que exigeix un equilibri en les previsions pressupostàries inicials, fins i tot d’aquestes entitats integrants del sector públic empresarial i fundacional, a més, és clar, dels equilibris inherents als objectius anuals d’estabilitat pressupostària o a la sostenibilitat financera. D’altra banda, en aquest mateix capítol es regula de bell nou el fons de contingència, destinat a cobrir les noves necessitats, inajornables i no discrecionals, que sorgeixin al llarg de l’exercici pressupostari, i també el règim de les despeses amb finançament afectat, els romanents de crèdit de les quals es poden incorporar a l’exercici següent en els termes que s’hi preveuen. Això implica que després es reguli —ja en el capítol relatiu a la liquidació dels pressuposts— el romanent de tresoreria afectat, com a principal font de finançament de les modificacions pressupostàries que es facin per incorporar els romanents de crèdit esmentats abans, i la separació d’aquest eventual romanent de tresoreria de la resta del romanent de tresoreria, no afectat, el resultat positiu del qual s’ha de fer servir per finançar les ampliacions de crèdit que es destinin a amortitzar anticipadament deute viu, d’acord amb els articles 12.5 i 32 de la Llei Orgànica 2/2012.
En l’àmbit del procediment d’elaboració dels pressuposts generals, la llei manté les línies bàsiques del procediment vigent, amb les adaptacions necessàries inherents al nou pla pressupostari a mitjà termini; a la incorporació, a efectes informatius, dels estats corresponents a la Universitat de les Illes Balears i a les entitats a les quals es refereix la disposició addicional primera de la Llei 7/2010; i a la plena integració dels consorcis del sector públic autonòmic en el sector públic administratiu. En particular, cal destacar la regulació legal que es fa de la pròrroga dels pressuposts generals, amb la qual es reforça la seguretat jurídica d’aquesta eventualitat, que, per definició, ha de tenir un caràcter excepcional, com també la nova regulació, prou completa, del règim de disponibilitat i d’indisponibilitat dels crèdits.
Pel que fa al capítol III, relatiu al règim dels crèdits pressupostaris i de les modificacions, es defineixen els crèdits i es delimita l’abast del principi d’especialitat, sens perjudici de les possibles modificacions pressupostàries, de caràcter taxat, i respecte de les quals es mantenen els tipus ja existents, tot i que amb importants novetats, derivades, fonamentalment, de les exigències d’estabilitat pressupostària que resulten de la legislació vigent en aquesta matèria. En tot cas, cal destacar la nova regulació de les ampliacions de crèdit, per a les quals s’ha de disposar del finançament corresponent, de manera que es mantengui, en tot cas, el principi d’equilibri pressupostari. El capítol IV es dedica a les modificacions dels pressuposts dels ens del sector públic empresarial i fundacional, i manté, en essència, la regulació anterior, en el sentit que, tot i que aquests pressuposts tenen un caràcter estimatiu, és necessària l’autorització prèvia del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts sempre que les modificacions ultrapassin determinats llindars.
Quant a les despeses de caràcter pluriennal -capítol V-, s’incorporen noves normes, anàlogues a les establertes en la Llei general pressupostària, i es preveu, fins i tot, la intervenció de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears per poder aixecar determinats límits d’aquestes despeses, a fi d’evitar compromisos futurs de despesa que puguin incidir substancialment en les finances públiques a mitjà i llarg termini. Amb aquesta mateixa idea es regulen les denominades despeses estructurals, susceptibles de donar lloc a despeses recurrents, de manera que calgui l’autorització prèvia del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.
En matèria d’execució i liquidació dels pressuposts -capítol VI-, la llei regula el procés de gestió de les despeses i dels ingressos, amb distinció de les diverses fases en què es materialitzen; els pagaments per justificar; els reintegraments de pagaments indeguts; i altres aspectes procedimentals específics en matèria de despeses i de pagaments, com ara la tramitació anticipada d’expedients de despesa, la qual, fins ara, només es preveia en normes de rang reglamentari. Respecte de les normes relatives al tancament i a la liquidació dels pressuposts, cal destacar les corresponents al romanent de tresoreria, afectat i no afectat, en els termes i als efectes ja exposats abans.
El darrer capítol del títol II -capítol VII- tracta del seguiment de l’execució dels pressuposts, en el marc del nou principi general de prudència, esmentat abans, i regula el procediment d’aprovació dels plans economicofinancers i de reequilibri que preveu la legislació estatal bàsica en matèria d’estabilitat pressupostària. També s’hi preveuen plans d’ajust específics, en aquest cas estrictament autonòmics, que han d’aprovar en determinats supòsits les entitats instrumentals i que es fonamenten en el control i la tutela financera que l’Administració de la comunitat autònoma pot exercir sobre aquests ens.
V
El títol III es dedica a la regulació de la tresoreria -capítol I-, de l’endeutament -capítol II- i dels avals -capítol III. Pel que fa a la tresoreria, la novetat més important és la relativa a la necessitat de disposar d’un pla de tresoreria anual, en el qual s’ha de tenir en compte la prioritat absoluta en el pagament dels interessos i el capital del deute públic, i també, tot seguit, la prioritat d’altres despeses específiques -com ara les nòmines del personal, les càrregues de la Seguretat Social, els deutes tributaris i els resultants de resolucions judicials fermes, les obligacions de naturalesa financera diferents del deute públic i les derivades de la prestació de serveis públics essencials, i els deutes per operacions comercials. Així mateix, es regulen diversos aspectes procedimentals i de gestió de la tresoreria, que en alguns aspectes afecten les entitats instrumentals, a fi de reforçar l’ordenació legal en aquest àmbit i d’optimitzar la gestió dels fons públics. En tot cas, s’estableix expressament que els fons de totes les entitats de dret públic integrants del sector públic administratiu són inembargables, de conformitat amb el principi constitucional de legalitat pressupostària aplicable a aquest tipus d’entitats, subjectes a l’especialitat dels seus crèdits pressupostaris.
En matèria d’endeutament, es completa la regulació de la Llei de finances precedent, i es recullen les previsions que, any rere any, contenen amb aquesta finalitat les lleis anuals de pressuposts generals de la comunitat autònoma. En aquest sentit, es manté la tendència iniciada amb la Llei de pressuposts generals per a l’any 2014, en el sentit de centralitzar al màxim l’endeutament i, en general, la tresoreria en l’Administració de la comunitat autònoma, a fi que les necessitats de finançament aliè de les entitats del sector públic instrumental autonòmic se satisfacin, principalment, mitjançant els préstecs o les bestretes que els concedeixi l’administració territorial matriu, la qual cosa ha de redundar en benefici d’un control superior de les finances del sector públic i en un menor cost del finançament, particularment del bancari.
El títol III es tanca amb el capítol relatiu als avals, també bastant més complet que el que regulava l’anterior Llei de finances -limitat als avals de la tresoreria-, especialment pel que fa als aspectes procedimentals inherents a la concessió d’avals amb càrrec a la tresoreria, i també al règim dels avals i, en general, les fiances que poden prestar els ens del sector públic instrumental autonòmic diferents dels organismes autònoms.
El títol IV s’ocupa del control intern de l’activitat economicofinancera i de la comptabilitat pública. En primer lloc, en el capítol I, es delimiten les funcions i l’estructura general de la Intervenció General de la comunitat autònoma, com a òrgan encarregat d’acomplir aquest control intern, i, en el capítol II, se’n descriuen els objectius i les formes d’exercici -a saber, la funció interventora i el control financer-, els principis que el regeixen i l’àmbit d’aplicació. A continuació es regulen, amb més detall i en seccions separades, la funció interventora, d’una banda, i el control financer, d’una altra, amb diverses normes específiques sobre les tècniques de control financer, particularment, sobre el control financer permanent, la contractació d’auditories externes i el control financer de subvencions i ajudes públiques.
El capítol III d’aquest títol tracta de la comptabilitat pública, i ho fa tant des del punt de vista de l’obligació de retre comptes a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Tribunal de Comptes per raó de la subjecció de totes les entitats públiques al règim de comptabilitat pública, com des del punt de vista estrictament comptable. En aquest darrer sentit, es regulen les funcions de la Intervenció General de la comunitat autònoma com a òrgan director, i alhora gestor, de la comptabilitat pública, i es fixen les normes essencials per a la formació del compte general de la comunitat autònoma, que inclou els comptes anuals de totes les entitats del sector públic autonòmic -en termes anàlegs als establerts respecte dels pressuposts generals-, de manera que aquest compte general pugui facilitar la informació suficient per prendre decisions, en el marc del principi general de bona gestió financera. Tancant aquest títol IV, el capítol IV fa referència a l’ús de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en l’activitat economicofinancera, la qual cosa, certament, s’ha de potenciar progressivament, tant en les relacions internes com en les externes, i particularment en l’àmbit de la facturació electrònica, d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria.
VI
El penúltim títol de la llei, el títol V, sobre responsabilitats, s’estructura en tres capítols, corresponents, respectivament, a les disposicions generals, a les normes específiques per a la hisenda pública autonòmica i la resta d’entitats instrumentals de dret públic, i a les normes específiques per a les entitats instrumentals de dret privat. D’aquesta manera, doncs, i amb l’abast que correspon en cada cas, es regula el règim de les responsabilitats en què poden incórrer les autoritats, els funcionaris i la resta del personal contractat al servei de l’Administració de la comunitat autònoma o de les entitats instrumentals que integren el sector públic autonòmic per raó de les accions o les omissions -imputables, amb dol o culpa greu, a aquestes persones- que constitueixin una vulneració de qualsevol de les obligacions regulades en la llei i impliquin un perjudici econòmic per a la hisenda pública autonòmica o per a l’entitat instrumental corresponent.
A més, i en compliment del que preveu la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, es disposa que, en tot cas, constitueixen accions i omissions de les quals resulta l’obligació d’indemnitzar la hisenda de la comunitat autònoma o l’entitat instrumental corresponent les que preveu l’article 28 de la mateixa Llei 19/2013. També es preveu la tramitació conjunta d’ambdós expedients administratius, és a dir, de l’expedient de responsabilitat propi de la Llei de finances i de l’expedient estrictament disciplinari a què es refereix la Llei 19/2013, d’acord amb el que disposa l’article 30.7 d’aquesta mateixa llei.
El títol VI, i darrer, conté dos articles. El primer d’aquests preceptes tracta de les relacions institucionals del Govern de les Illes Balears amb el Parlament de les Illes Balears, i regula, en concret, la tramesa periòdica d’informació al Parlament perquè els diputats que integren aquest òrgan puguin conèixer les principals dades de l’activitat economicofinancera del Govern i l’administració autonòmica i, amb això, puguin controlar el poder executiu en l’exercici de la seva funció parlamentària. Així mateix, i com ja s’ha exposat abans en relació amb el nou principi de transparència, es preveu que aquesta informació sigui pública i accessible a la ciutadania, llevat de les dades que afectin la salvaguarda de l’honor o de la intimitat personal i familiar de les persones físiques, que regula la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Per la seva banda, el segon precepte d’aquest títol recull altres obligacions de publicitat específiques, en el marc de les previsions que contenen les lleis que regulen la publicitat activa en matèria economicofinancera.
La disposició addicional primera de la llei trasllada a l’àmbit autonòmic la previsió general que conté la disposició addicional segona de la Llei Orgànica 2/2012 -segons la redacció que en fa la Llei Orgànica 9/2013- sobre les responsabilitats per incompliment de normes de dret de la Unió Europea, mentre que les altres tres disposicions addicionals es limiten, d’una banda, a incorporar diverses normes d’estil, en matèria de gènere en les denominacions, la segona, i respecte de les referències normatives a lleis de finances anteriors, la tercera; i, d’una altra, la quarta, fa referència als òrgans estatutaris.
Al seu torn, la disposició derogatòria única deroga expressament el Decret Legislatiu 1/2005, fins ara vigent, i també altres normes puntuals, sens perjudici, evidentment, de la derogació tàcita que s’ha de produir respecte de qualsevol altra norma legal o reglamentària anterior el contingut de la qual, si s’escau, s’oposi materialment a la nova llei.
Pel que fa a les disposicions finals, la primera modifica la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per adaptar la delimitació dels consorcis del sector públic autonòmic als criteris d’adscripció i al règim del personal recollits en la nova disposició addicional vintena de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; la segona modifica, per la mateixa raó, la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears; i la tercera modifica la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears, a fi d’encaixar les normes pressupostàries i comptables d’aquesta entitat en les pròpies dels organismes sense pressupost propi.
La resta de disposicions finals insten l’aprovació d’un nou pla general de comptabilitat pública de la comunitat autònoma que s’adapti al Pla General de Comptabilitat Pública aprovat per l’Estat -que constitueix un pla marc per a totes les administracions públiques-; a atribuir al Consell de Govern les facultats de desplegament general de la llei -sens perjudici de les facultats puntuals de desplegament que s’atribueixen al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts al llarg del text legal-; i a fixar l’entrada en vigor de la llei, amb caràcter general, per al dia 1 de gener de 2016, de manera que sigui aplicable als primers pressuposts que s’aprovin després que s’aprovi la llei -o a la pròrroga dels vigents-, sens perjudici de les normes relatives a la liquidació dels pressuposts i al compte general, les quals no s’han d’aplicar fins al tancament de l’exercici pressupostari de 2016, a fi d’alinear el nou règim jurídic d’aquests estats amb el règim propi d’uns pressuposts ja aprovats d’acord amb la nova llei.
TÍTOL PRELIMINAR
PRINCIPIS GENERALS
Capítol I
Disposicions generals
Objecte de la llei
-
Constitueix l’objecte d’aquesta llei la regulació de la hisenda pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i també la regulació del règim pressupostari, de la comptabilitat pública i del control de l’activitat economicofinancera de tot el sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
-
Als efectes d’aquesta llei, s’entén per activitat economicofinancera el conjunt d’actuacions adreçades a liquidar i obtenir drets i ingressos i a efectuar despeses i pagaments per acomplir les funcions o les finalitats pròpies de la comunitat autònoma.
-
Als efectes d’aquesta llei, formen part del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears els òrgans i les entitats següents:
-
Les institucions i els òrgans de la comunitat autònoma de les Illes Balears que regula l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i que no s’integren en l’Administració de la comunitat autònoma, sens perjudici del règim particular que estableixen les normes que regulen el funcionament i l’autonomia pressupostària d’aquests òrgans. En tot cas, el règim de comptabilitat i de control d’aquests òrgans s’ha de regir per les normes especials corresponents, sense que els sigui aplicable en aquestes matèries la present llei.
-
L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
-
Els organismes autònoms dependents de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
-
El Servei de Salut de les Illes Balears, el qual s’ha de subjectar al règim aplicable als organismes autònoms a què es refereix la lletra c) anterior, sens perjudici de les especialitats contingudes en aquesta llei i en la resta de les normes legals aplicables a aquesta entitat.
-
L’Agència Tributària de les Illes Balears, que es regeix pel que estableix la normativa específica reguladora d’aquesta entitat i, supletòriament, pel règim aplicable als organismes autònoms a què es refereix la lletra c) anterior.
-
La Universitat de les Illes Balears i els ens que en depenen, sens perjudici del règim particular que estableixen les normes que en regulen el funcionament i l’autonomia pressupostària.
-
Els consorcis adscrits a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears d’acord amb l’article 58 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que han d’aplicar les normes que estableix aquesta llei per als organismes autònoms a què es refereix la lletra c) anterior en tot el que sigui compatible amb la naturalesa jurídica d’aquests ens i la seva normativa específica.
-
El Consorci de Transports de Mallorca, que ha d’aplicar el règim jurídic propi dels consorcis a què fa referència la lletra anterior, sens perjudici de les especialitats contingudes en la normativa que regula aquesta entitat.
-
Les entitats públiques empresarials dependents de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
-
L’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que ha d’aplicar el règim jurídic propi de les entitats públiques empresarials a què fa referència la lletra anterior, sens perjudici de les especialitats contingudes en la normativa reguladora d’aquest ens.
-
Les societats mercantils públiques dependents de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb l’article 51 de la Llei 7/2010.
-
Les fundacions del sector públic dependents de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb l’article 55 de la Llei 7/2010.
-
-
Així mateix, s’han de regir pels preceptes d’aquesta llei que ho prevegin expressament la resta d’entitats que s’hagin d’incloure en el sector d’administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears per aplicació de les regles del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, a què es refereix la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i també les entitats amb participació íntegra o majoritària de diferents administracions públiques i no integrades en el sector públic de cap administració territorial matriu en les quals l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears tengui, directament o per mitjà d’ens instrumentals, la participació major.
-
Als efectes d’aquesta llei, el sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears es classifica en:
-
Sector públic administratiu, integrat per les institucions i pels òrgans esmentats en la lletra a) de l’apartat 3 d’aquest article i per les entitats instrumentals esmentades en les lletres b), c), d), e), f), g) i h) del mateix apartat 3.
-
Sector públic empresarial, integrat per les entitats instrumentals esmentades en les lletres i), j), i k) de l’apartat 3 d’aquest article.
-
Sector públic fundacional, integrat per les entitats instrumentals esmentades en la lletra l) de l’apartat 3 d’aquest article.
-
La hisenda pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears i prerrogatives de determinades entitats
-
Integren la hisenda pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears el conjunt de drets i d’obligacions de contingut economicofinancer la titularitat dels quals correspongui a l’Administració de la comunitat autònoma i als organismes autònoms i a les entitats a què es refereixen les lletres c), d) i e) de l’article 1.3 d’aquesta llei.
L’administració de la hisenda de la comunitat autònoma ha d’atendre les obligacions economicofinanceres mitjançant la gestió i l’aplicació dels seus recursos, conformement amb les disposicions de l’ordenament jurídic i l’ordenació del que, en matèria economicofinancera, sigui de la competència de la comunitat autònoma.
-
L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, els organismes autònoms i la resta d’entitats que integren el sector públic administratiu de la comunitat autònoma gaudeixen del mateix tractament que la llei estableix per a l’Administració de l’Estat pel que fa a les prerrogatives, a la inembargabilitat dels béns i dels drets, i als beneficis fiscals. La resta d’entitats instrumentals de la comunitat autònoma gaudeixen de les prerrogatives i dels beneficis fiscals que, si s’escau, les lleis estableixin, amb l’abast que pertoqui en cada cas.
Normativa reguladora
-
Sens perjudici del que estableixin la legislació general de l’Estat i la normativa europea que hi sigui aplicable d’acord amb el que disposen la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, l’activitat economicofinancera de la comunitat autònoma de les Illes Balears és regulada per aquesta llei, per les disposicions que en aquesta matèria conté la Llei 7/2010, per la resta de lleis especials sobre la matèria emanades del Parlament de les Illes Balears i pels preceptes que contenguin les lleis anuals de pressuposts generals de la comunitat autònoma.
-
Supletòriament hi són aplicables la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, i la resta de normes complementàries i de desplegament d’aquesta llei.
Principis rectors de l’activitat economicofinancera
-
La comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’organitzar i desenvolupar l’activitat economicofinancera amb submissió plena a la llei i al dret, i ha de servir amb objectivitat els interessos generals de la ciutadania de les Illes Balears en el marc de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, i ha d’actuar amb la màxima transparència.
-
Les despeses públiques, incloses en els pressuposts generals de la comunitat autònoma, han de procurar una assignació equitativa dels recursos públics. Això no obstant, la programació i l’execució han de respondre als principis d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera en els termes que estableixen els articles 3 i 4 de la Llei Orgànica 2/2012, i la suficiència dels serveis públics essencials. Així mateix, la gestió dels recursos públics ha d’estar orientada pels principis d’eficàcia, d’eficiència, d’economia i de qualitat, i també pels principis de solidaritat, d’equilibri territorial, d’objectivitat i de transparència exigibles en l’administració dels recursos públics, i s’han d’aplicar polítiques de racionalització de la despesa i de millora de la gestió del sector públic; tot això amb la finalitat que la comunitat autònoma de les Illes Balears disposi dels recursos financers necessaris perquè la societat de les Illes Balears es desenvolupi socialment, econòmicament i ambientalment de manera sostenible.
-
S’entén per estabilitat pressupostària de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de la resta d’entitats que integren el sector públic d’administracions públiques de la comunitat autònoma per aplicació de les regles del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, la situació d’equilibri o de superàvit estructurals, computats en termes de capacitat de finançament, d’acord amb la definició d’aquests conceptes que contenen el Sistema europeu de comptes nacionals i regionals i la resta de normativa europea i estatal bàsica.
-
En relació amb la resta d’entitats del sector públic autonòmic no incloses en l’apartat anterior, s’entén per estabilitat pressupostària la posició d’equilibri financer, conformement amb el que estableixen la normativa estatal bàsica i la normativa europea.
-
S’entén per sostenibilitat financera la capacitat per finançar compromisos de despeses presents i futures dins els límits de dèficit, deute públic i morositat del deute comercial, d’acord amb el que estableixen la normativa estatal bàsica i la normativa europea.
-
S’entén per equilibri patrimonial la inexistència d’un patrimoni net negatiu, d’acord amb les normes de comptabilitat aplicables a cada entitat.
Principis pressupostaris
La comunitat autònoma de les Illes Balears està sotmesa als principis pressupostaris següents:
-
Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. D’acord amb això, l’elaboració, l’aprovació i l’execució del pressupost, i la resta d’actuacions que afecten les despeses o els ingressos, s’han de dur a terme en un marc d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera coherent amb la normativa europea i amb la legislació estatal bàsica.
-
Pressupost anual. Sens perjudici d’això, es poden elaborar els plans d’inversió pluriennals que siguin necessaris per al compliment adequat dels plans econòmics regionals i dels plans comarcals específics, que s’han d’integrar anualment en els pressuposts generals de la comunitat autònoma.
-
Pluriennalitat. L’elaboració, l’aprovació i l’execució dels pressuposts de l’Administració de la comunitat autònoma i de les entitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei s’han d’enquadrar en un marc pressupostari a mitjà termini, compatible amb el principi d’anualitat pel qual es regeixen l’aprovació i l’execució dels pressuposts, i amb els principis d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera, de conformitat amb la normativa europea i la normativa estatal bàsica.
-
Unitat de caixa de la hisenda pública, mitjançant la centralització de tots els fons i els valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.
La resta d’entitats que integren el sector públic instrumental autonòmic disposen de tresoreria pròpia, en els termes que estableix l’article 11 de la Llei 7/2010, sens perjudici del que preveuen el segon paràgraf de l’article 73.2 i l’article 91.5 de la present llei.
-
Pressupost brut. Els drets liquidats i les obligacions reconegudes s’han d’aplicar als pressuposts pel seu import íntegre, i no es poden atendre obligacions mitjançant minoració dels drets per liquidar o ja ingressats, i viceversa, llevat dels casos prevists en aquesta llei o degudament autoritzats en normes de rang legal.
-
No afectació dels ingressos. Els ingressos s’han de destinar a satisfer el conjunt de les obligacions econòmiques, llevat que per llei s’estableixi l’afectació a finalitats determinades, amb l’informe previ a què es refereix la lletra l) de l’article 8 d’aquesta llei.
-
Control intern, que ha d’exercir la Intervenció General de la comunitat autònoma en els termes que preveu aquesta llei.
-
Comptabilitat pública, tant per reflectir tota classe d’operacions i de resultats de l’activitat economicofinancera com per facilitar totes les dades o la informació en general que siguin necessàries per desenvolupar l’activitat esmentada i per retre els comptes corresponents. En tot cas, els comptes del sector públic de la comunitat autònoma s’han de retre a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Tribunal de Comptes, d’acord amb les disposicions que regulen les funcions d’aquests òrgans, i s’han de sotmetre a l’examen i l’aprovació del Parlament de les Illes Balears d’acord amb el que disposa l’article 50.7 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
-
Transparència. La comptabilitat de l’Administració de la comunitat autònoma i de la resta d’entitats integrants del sector públic, i també els pressuposts i les liquidacions, han de contenir informació suficient i adequada que permeti verificar-ne la situació financera, els compliments dels objectius d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera i, en general, l’observança de les normes estatals bàsiques i europees en aquesta matèria. A aquest efecte, el pressupost general i el compte general de la comunitat autònoma han d’incloure informació sobre totes les entitats subjectes a l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei.
-
Prudència. L’execució de les despeses s’ha d’adequar, tant com sigui possible, a la recaptació efectiva dels ingressos.
-
Pressupost en equilibri. L’import total del pressupost inicial de despeses no pot superar en cap cas l’import de les previsions d’ingressos. Així mateix, el pressupost ha d’estar equilibrat des del punt de vista dels objectius anuals d’estabilitat pressupostària.
Capítol II
Competències
Competències del Parlament de les Illes Balears
-
El Parlament de les Illes Balears ha de regular, per llei, les matèries relatives al sector públic de la comunitat autònoma següents:
-
Els pressuposts generals de la comunitat autònoma.
-
Les modificacions dels pressuposts generals per mitjà de la concessió de crèdits extraordinaris i de suplements de crèdit, quan pertoqui, en els termes que preveu aquesta llei.
-
L’establiment, la modificació i la supressió de tributs propis.
-
L’exercici de competències normatives amb relació als elements essencials dels tributs cedits, amb l’abast que estableixi la legislació de l’Estat.
-
L’establiment, la modificació i la supressió de recàrrecs sobre els tributs estatals.
-
L’autorització per emetre i convertir deute públic i, en general, per dur a terme operacions d’endeutament, en els termes que preveu aquesta llei i sens perjudici de l’autorització de l’Estat quan pertoqui.
-
La regulació del règim general i especial en matèria economicofinancera de les entitats del sector públic instrumental de la comunitat autònoma.
-
La creació i la regulació d’institucions de crèdit pròpies de la comunitat autònoma.
-
El règim del patrimoni de la comunitat autònoma.
-
Les altres qüestions en matèria economicofinancera o patrimonial que, d’acord amb l’ordenament jurídic, s’hagin de regular per normes de rang legal.
-
-
Són també competències del Parlament de les Illes Balears les següents:
-
Fixar les previsions d’índole política, social i econòmica que, d’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 131 de la Constitució, s’hagin d’adoptar per elaborar els projectes de planificació.
-
Ratificar el límit màxim de despesa no financera acordat pel Consell de Govern, mitjançant el debat i la votació del Ple de la cambra.
-
En general, el control del compliment dels principis rectors de l’activitat economicofinancera a què fa referència l’article 4 d’aquesta llei.
-
Competències del Consell de Govern
Correspon al Consell de Govern, en les matèries que regula aquesta llei:
-
Aprovar les disposicions necessàries per aplicar aquesta llei, sens perjudici de la potestat normativa que, d’acord amb l’article 8.c) següent, correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts.
-
Aprovar el projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de cada any i trametre’l al Parlament de les Illes Balears.
-
Aprovar els projectes de lleis de crèdits extraordinaris i de suplements de crèdit i trametre’ls al Parlament de les Illes Balears quan pertoqui, i també aprovar la resta d’acords en matèria de modificacions de crèdits que siguin competència seva d’acord amb aquesta llei.
-
Prestar o denegar la conformitat a la tramitació de les proposicions de llei que suposin increment de les despeses o disminució dels ingressos.
-
Autoritzar i disposar les despeses en els casos en què així ho estableixi la llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma o una altra norma de rang legal.
-
Autoritzar prèviament els òrgans competents per a l’autorització i la disposició de despeses en els casos en què així ho estableixi la llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma o una altra norma de rang legal.
-
Determinar les directrius de política econòmica i financera de la comunitat autònoma, d’acord amb els principis generals dels articles 4 i 5 d’aquesta llei.
-
Aprovar, si s’escau, els plans de reequilibri, economicofinancers o d’ajust que garanteixin el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària, d’equilibri patrimonial i de deute públic, d’acord amb aquesta llei i amb la normativa bàsica estatal.
-
Acordar el límit màxim de despesa no financera, coherent amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa, i sotmetre l’acord corresponent a la deliberació del Parlament de les Illes Balears.
-
Aprovar el pla pressupostari pluriennal a mitjà termini a què es refereix l’article 33 d’aquesta llei.
-
Determinar els projectes d’inversió que s’han d’incloure en el projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma, en el marc del pla pressupostari pluriennal a mitjà termini.
-
Aprovar el pla de tresoreria de la comunitat autònoma a què fa referència l’article 88 d’aquesta llei.
-
Les altres funcions o competències que li atribueixin aquesta llei i la resta de lleis que siguin aplicables en cada cas.
Competències del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts
Correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, en les matèries que regula aquesta llei:
-
Proposar al Consell de Govern les disposicions i els acords que pertoquin.
-
Elaborar i sotmetre a l’acord del Consell de Govern l’avantprojecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma.
-
Dictar les disposicions interpretatives o aclaridores de les lleis i de la resta de normes autonòmiques en matèria tributària i recaptatòria, i, en general, exercir la potestat reglamentària en les matèries que li corresponguin.
-
Fixar la política tributària, d’acord amb les directrius del Consell de Govern, l’organització de l’estructura bàsica de l’Agència Tributària de les Illes Balears i la determinació de les atribucions dels seus òrgans i unitats administratives.
-
Elaborar i sotmetre a l’aprovació del Consell de Govern el pla pressupostari a mitjà termini i el pla de tresoreria de la comunitat autònoma.
-
Proposar al Consell de Govern el límit màxim de la despesa no financera.
-
Dirigir l’execució del pressupost i vetlar pel compliment de les disposicions referents al sector públic de la comunitat autònoma, d’acord amb els principis generals dels articles 4 i 5 d’aquesta llei.
-
Aprovar les modificacions pressupostàries en els termes que preveu aquesta llei, sens perjudici de les competències que, en aquesta matèria, s’atribueixin als òrgans del Servei de Salut de les Illes Balears o a altres organismes autònoms amb pressupost propi, i dictar la resta de resolucions en matèria de modificacions de crèdit que siguin competència seva d’acord amb aquesta llei.
-
Exercir l’autoritat superior sobre l’ordenació de pagaments de l’Administració de la comunitat autònoma i dels seus organismes autònoms.
-
Efectuar el seguiment i el control de les decisions de les quals es derivin conseqüències econòmiques en matèria de retribucions i d’efectius de personal.
-
Elaborar els plans de reequilibri, economicofinancers o d’ajust que hagi d’aprovar el Consell de Govern.
-
Emetre l’informe preceptiu sobre els avantprojectes de llei que tramitin les conselleries de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que prevegin l’establiment o l’ampliació de serveis públics autonòmics o compromisos de despesa consistents a destinar un determinat percentatge en relació amb els estats de despeses dels pressuposts o amb els ingressos, o quanties fixes, per a certes finalitats, o que determinin l’afectació d’ingressos a determinades despeses, respecte del seu encaix en la planificació pressupostària pluriennal a mitjà termini.
-
Exercir la tutela i el control financers sobre les entitats que integren el sector públic autonòmic.
-
Exercir les funcions d’execució del pressupost d’ingressos i les que afecten les operacions no pressupostàries, en els termes que preveuen aquesta llei i la resta de la legislació aplicable.
-
Les altres funcions o competències que li atribueixin aquesta llei i la resta de lleis aplicables en cada cas.
Competències dels titulars de les conselleries de l’Administració de la comunitat autònoma
-
Són funcions dels titulars de les conselleries amb dotacions diferenciades en els pressuposts generals:
-
Preparar l’avantprojecte de pressupost anual de les seves seccions pressupostàries de la manera prevista en els articles 33 i següents d’aquesta llei, i supervisar els avantprojectes dels ens instrumentals adscrits a la conselleria.
-
Gestionar els crèdits per a despeses de les seves seccions pressupostàries i proposar-ne les modificacions.
-
Autoritzar i disposar les despeses que no siguin de la competència del Consell de Govern, i elevar-li les que ho siguin.
-
Reconèixer obligacions econòmiques i proposar l’ordenació del pagament.
-
Administrar, gestionar, inspeccionar i recaptar els drets economicofinancers de l’Administració de la comunitat autònoma, quan correspongui fer-ho a la conselleria, d’acord amb l’article 9.1 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives.
-
Supervisar i controlar l’actuació dels ens instrumentals adscrits a la conselleria, d’acord amb els articles 17 i 18 de la Llei 7/2010.
-
Proposar al Consell de Govern els projectes d’inversió que s’han d’incloure en el projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma, amb subjecció al marc pressupostari pluriennal a mitjà termini.
-
Les altres que els confereixin aquesta llei i la resta de lleis aplicables.
-
-
Sota l’autoritat superior dels titulars de les conselleries, la gestió ordinària dels ingressos i de les despeses imputables a cada secció pressupostària s’ha de fer per mitjà de les unitats de gestió econòmica corresponents, les quals, a més, han d’actuar com a oficines descentralitzades amb competències en matèria pressupostària, comptable, de control i de tresoreria, d’acord amb la normativa vigent i les instruccions que dictin els òrgans superiors i directius de la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts.
-
Sens perjudici del que disposa la lletra c) de l’apartat 1 anterior, les conselleries requereixen l’autorització prèvia del Consell de Govern per autoritzar i disposar les despeses que no siguin de la competència d’aquest òrgan quan així s’estableixi en la llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma o en una altra norma de rang legal.
Competències dels organismes autònoms i de la resta d’entitats instrumentals del sector públic administratiu
-
Són funcions dels organismes autònoms i de la resta d’entitats instrumentals del sector públic administratiu de la comunitat autònoma:
-
Preparar l’avantprojecte de pressupost anual de la secció pressupostària o del pressupost propi corresponent, segons els casos, de la manera prevista en els articles 33 i següents d’aquesta llei.
-
Gestionar els crèdits per a despeses corresponents a les seves seccions pressupostàries o al seu pressupost propi, i proposar-ne o acordar-ne les modificacions, segons pertoqui, d’acord amb aquesta llei i les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma.
-
Autoritzar i disposar les despeses que no siguin de la competència del Consell de Govern, i, mitjançant la conselleria d’adscripció, elevar-li les que ho siguin.
-
Reconèixer obligacions econòmiques i proposar l’ordenació del pagament, i, en el cas d’entitats amb tresoreria pròpia, fer els pagaments corresponents.
-
Administrar, gestionar, inspeccionar i recaptar els drets economicofinancers de l’entitat, quan correspongui fer-ho a la mateixa entitat, d’acord amb el que preveu l’article 9.1 de la Llei 10/2003.
-
Les altres que els assignin aquesta llei, la resta de lleis aplicables i la normativa reguladora d’aquestes entitats.
-
-
Aquestes funcions s’han d’exercir d’acord amb les normes que les regulin en l’àmbit de la comunitat autònoma i, si escau, per mitjà de les unitats de gestió econòmica adscrites a l’entitat, en els mateixos termes que preveu l’apartat 2 de l’article anterior per a les conselleries.
-
Sens perjudici del que disposa la lletra c) de l’apartat 1 anterior, els organismes autònoms i la resta d’entitats que integren el sector públic administratiu requereixen l’autorització prèvia del Consell de Govern per autoritzar i disposar les despeses que no siguin de la competència d’aquest òrgan quan així s’estableixi en la llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma o en una altra norma de rang legal.
Competències dels ens del sector públic empresarial i fundacional
Són funcions dels ens del sector públic empresarial i fundacional de la comunitat autònoma:
-
Preparar l’avantprojecte de pressupost anual de la manera prevista en els articles 33 i següents d’aquesta llei.
-
Acordar les modificacions del seu pressupost, en el marc del que preveuen l’article 8 de la Llei 7/2010 i l’article 63 d’aquesta llei.
-
Gestionar i executar les despeses i els pagaments, sens perjudici de les autoritzacions prèvies i dels mecanismes addicionals de control que s’estableixin, d’acord amb el que preveuen els articles 9, 15.2 i 19 de la Llei 7/2010 i la resta de disposicions aplicables.
-
Administrar, gestionar, inspeccionar i recaptar els drets economicofinancers de l’entitat, quan correspongui fer-ho a la mateixa entitat, d’acord amb el que preveu l’article 9.1 de la Llei 10/2003.
-
Les altres que els assignin aquesta llei, la resta de lleis aplicables i la normativa reguladora d’aquestes entitats.
TÍTOL I
HISENDA PÚBLICA DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS
Capítol I
Drets
Recursos de la hisenda pública de la comunitat autònoma
-
La hisenda pública de la comunitat autònoma és constituïda pels recursos següents:
-
Els ingressos procedents del seu patrimoni.
-
Els ingressos derivats de les activitats que exerceixi en règim de dret privat.
-
Els preus públics.
-
Els tributs propis.
-
Els tributs cedits totalment o parcialment per l’Estat.
-
Els recàrrecs sobre els tributs de l’Estat.
-
Les participacions en ingressos de l’Estat, mitjançant els fons i la resta de mecanismes que estableixi la legislació estatal.
-
El producte de l’endeutament i de la resta d’operacions de crèdit.
-
El producte de les multes i les sancions en l’àmbit de les seves competències.
-
Les assignacions que s’estableixin en els pressuposts generals de l’Estat.
-
Les transferències que procedeixin dels fons que regula la legislació estatal de finançament de les comunitats autònomes.
-
Qualssevol altres que obtengui o que li atribueixin altres persones o entitats, públiques o privades.
-
-
Els ingressos de dret públic es regeixen per les disposicions d’aquest capítol, i els ingressos de dret privat, per les normes aplicables en cada cas.
