Llei 12/2014, de 16 desembre, agrària de les Illes Balears

EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L’activitat agrària, entesa, amb caràcter general, com el conjunt de treballs necessaris per a l’obtenció de productes agrícoles, ramaders o forestals, és un dels sectors de l’activitat econòmica que, a diferència dels sectors secundari i terciari, té, a més, una importància de primer ordre, no només com a activitat de producció, sinó també en els àmbits social, territorial, paisatgístic i mediambiental, per la qual cosa és possible distingir en una mateixa activitat tres finalitats que van indissociablement unides, com són la finalitat productiva, la social i la territorial mediambiental, que donen lloc a una activitat econòmica sostenible.

Economia i medi ambient van indissolublement units, i donen lloc al concepte de desenvolupament sostenible que la Unió Europea ha incorporat al patrimoni comunitari, incloent el component mediambiental en les polítiques específiques de la Unió, amb la finalitat de fomentar un desenvolupament sostenible i un alt nivell de protecció del medi ambient.

El sector agrari gestiona més d’un 88% del territori de les Illes Balears i té un paper rellevant en l’equilibri socioeconòmic i territorial de la comunitat autònoma, cosa que obliga a conservar-lo per diferents raons, entre les quals cal destacar que manté un teixit rural bàsic en un arxipèlag amb importants desequilibris i processos accelerats d’assentament urbà orientats a allotjar un nombre creixent de residents i turistes que irrompen amb força en el cicle d’abastiment, transformació i consum dels recursos de base limitats (sòl, aigua, energia, etcètera).

Així mateix, l’agricultura no es limita a produir béns, aliments i matèries primeres per a mercats en els quals els consumidors finals i les empreses poden manifestar la disposició a pagar per aquests. L’agricultura també genera béns públics amb un caràcter social, com la protecció del patrimoni cultural i etnològic, o amb un caràcter ambiental, com a suport d’hàbitats, protecció de la biodiversitat o manteniment de paisatges, entre d’altres, que no disposen de mercat ni de preu.

Així doncs, el sector agrari balear té una importància fonamental des del punt de vista ambiental, atès que constitueix un suport eficaç per als ecosistemes, i en especial per al desenvolupament de funcions ecològiques i serveis vitals, com la producció de biomassa; l’emmagatzematge, el filtratge i la transformació de nutrients i aigua; el sosteniment de les reserves genètiques; la producció d’aliments, fibres i matèries primeres; la retenció de carboni; la conservació del patrimoni etnològic, arqueològic i geològic, entre d’altres; o l’alt valor afegit de les marques d’origen i qualitat de les Illes Balears.

El manteniment del sector agrari és una prioritat no sols per les raons ja esgrimides, sinó també perquè es constitueix com una part imprescindible dins d’un sector turístic de qualitat i de naturalesa que no es pot desenvolupar sobre la base de l’abandonament del territori i la destrucció del paisatge, més bé al contrari, les sinergies entre el turisme de qualitat i l’agricultura generen un valor afegit al qual les Illes Balears no poden renunciar.

Per tot això, el sector agrari es considera un sector estratègic, especialment en el seu vessant de producció extensiva, pel seu paper fonamental en el manteniment del territori i del paisatge.

Malgrat el paper fonamental, estratègic i multifuncional del sector agrari, aquest es troba en una crisi profunda causada per diversos factors:

1. Els efectes negatius derivats de la insularitat, que fan que les Illes Balears no puguin competir en igualtat de condicions amb la resta dels territoris peninsulars i la Unió Europea.

2. L’ínfima rendibilitat de l’activitat agrària de les Illes Balears, la renda agrària de la qual ha caigut més d’un 40% en la darrera dècada respecte de la d’Espanya, conseqüència, entre d’altres motius, del fet que històricament els productors de les Illes Balears han suportat uns costos de producció més alts i, per regla general, han percebut un preu més baix per les produccions, en comparació amb les de la resta de l’Estat.

3. La falta de rendibilitat del sector agrari, responsable de l’escassa inversió, per la qual cosa es troba absolutament descapitalitzat.

4. L’elevat preu de la terra, fruit de la pressió del mercat immobiliari de segones residències i de la terciarització de l’economia balear.

5. La falta de dimensió de les explotacions agràries, amb un elevat minifundisme.

6. La dificultat de contractació de mà d’obra assalariada, amb l’agreujant de tenir, a més, un cost molt superior que a la resta de l’Estat, a causa de la pressió del sector de serveis.

7. La falta de relleu generacional, resultat de l’escàs atractiu del sector per la manca de rendibilitat.

8. La falta de transparència dels mercats, derivada de les seves dimensions reduïdes i de l’aïllament geogràfic, la qual cosa minva la competència.

9. L’escassa competitivitat de l’agroindústria, la menys rendible en el conjunt d’Espanya.

10. La normativa en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i medi ambient, excessivament restrictiva per al desenvolupament de l’activitat agrària i complementària, que frena les inversions en les explotacions agràries.

11. El fracàs de la política agrària comuna (PAC) a les Illes Balears a causa de la ineficàcia de la majoria de les ajudes, que estan calculades amb paràmetres i criteris continentals i que no serveixen en el context insular balear, que, a més, es troba entre les regions de la Unió Europea que menys ajudes rep per hectàrea i beneficiari.

    El caràcter estratègic de l’agricultura justifica, per si mateix, l’aprovació d’una llei amb l’objectiu de cobrir el buit legislatiu, atendre els problemes del sector agrari balear i remoure els obstacles que, incomprensiblement, la legislació territorial, urbanística i mediambiental de les Illes Balears havia posat per a l’activitat agrària i complementària. Tot això amb la finalitat de desenvolupar l’agricultura i gestionar el territori i el medi ambient d’una manera més matisada i intel·ligent, no com s’ha gestionat tradicionalment, amb polítiques restrictives i prohibitives (protegir no és prohibir) que desconeixien el paper fonamental de l’agricultura en la gestió del territori, el medi ambient i el paisatge. Contra aquestes polítiques i a favor del paper fonamental de l’agricultura ja es va definir Gaspar Melchor de Jovellanos.

    Atès el paper protector del sector agrari respecte del medi ambient, del territori i del paisatge, i si està generalment admès que “el que contamina, paga”, a sensu contrario, el que protegeix hauria de ser compensat per la seva labor. Aquesta compensació es pot fer principalment per dues vies: mitjançant ajudes directes o permetent dur a terme activitats complementàries que a la vegada generin rendes al sector. Aquest és l’esperit de la llei, una llei que no dóna ajudes sinó eines per procurar el desenvolupament del sector agrari.

    La llei neix de la necessitat d’establir una política agrària pròpia, plenament adaptada a les nostres condicions econòmiques, socials i ambientals particulars, que fomenti un desenvolupament sostenible en el medi rural.

    Els objectius de la llei es regulen en l’article 6, i constitueixen unes fermes declaracions d’intencions (impuls econòmic, reconeixement de la insularitat, millora de les estructures agràries, reconeixement social, relleu generacional, millora de la qualitat de vida de les zones rurals, valorització dels productes locals i de qualitat, innovació tecnològica, bones pràctiques i impuls de la gestió forestal, la utilització de la biomassa i les energies alternatives) que persegueixen el desenvolupament econòmic i social del sector i el reconeixement del seu caràcter multifuncional.

    Entre altres propostes per dinamitzar el sector agrari, la llei estableix:

1. L’impuls de les activitats complementàries recollides en la Llei estatal 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, que poden generar rendes afegides a les de l’activitat agrària que permetin el manteniment de les explotacions agràries, del medi ambient, del paisatge i, en definitiva, del territori.

2. L’impuls de l’agroindústria, com a motor que estimula el sector productor i que en permet la supervivència.

3. El foment de la producció local i els canals curts de comercialització.

4. L’impuls de la venda directa, que incrementa el valor afegit de la producció agrària.

5. El tractament diferenciat i especial del món agrari relacionat amb el sector equí com a vertadera alternativa ramadera.

6. El foment de la cohesió social i de l’associacionisme, en especial per mitjà de les agrupacions de titulars d’explotacions agràries preferents, tant en la fase de transformació com en la de venda directa de les produccions.

7. El foment, mitjançant els canvis d’ús, de la recuperació del patrimoni rural construït que, en molts casos, amenaça ruïna per la falta de rendibilitat de l’activitat agrària i pels excessius tràmits administratius.

8. L’ordenació i la posada en valor dels fems, i també del compost d’origen agrari i el seu aprofitament per a usos agraris, com esmena orgànica del sòl i mètode de lluita contra la desertització i la mitigació i adaptació al canvi climàtic.

9. La recuperació de l’esperit original de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, i del Decret 147/2002, de 13 de desembre, que la desplega, i també de la consideració pràctica de les activitats agràries i complementàries com un ús admès.

10. La consideració del sector forestal com una activitat agrària, amb especial atenció a l’impuls de la seva gestió i a la recerca d’un valor de mercat dels aprofitaments forestals, principalment la biomassa, amb la finalitat de generar economia i ocupació, mantenir els ecosistemes i prevenir els incendis forestals.

11. L’aprofundiment en el procés d’articulació del sector agrari amb el turístic, en el sentit de planificar la producció amb la finalitat de comercialitzar productes lligats al territori i a la provisió de béns públics vinculats a factors ambientals, del paisatge i la cultura rural, que són claus en l’experiència turística dels visitants de les Illes Balears, amb especial atenció al turisme de naturalesa.

    La llei també s’inspira en la Llei 45/2007, de 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural. Aquesta llei, que té caràcter de legislació bàsica, reflecteix la nova realitat del medi rural, cada vegada més diversificada, i a la qual es reconeix una multifuncionalitat important per a la societat en conjunt. Com en la llei esmentada, les accions i les mesures que es preveuen són multisectorials i mediambientals. Entre aquestes mesures per al desenvolupament rural sostenible destaquen:

1. El foment de noves activitats d’alt valor afegit, com també dels processos d’integració vertical en la cadena alimentària per garantir l’impuls del sector agroalimentari i l’aplicació de mesures concretes d’identificació de l’origen dels productes agroalimentaris i de foment de la producció local.

2. El foment d’un turisme sostenible en el medi rural, i especialment de les activitats turístiques lligades a l’activitat agrària, com ara l’agroturisme, els refugis i l’agrooci, i el desenvolupament d’activitats lligades a la cultura amb la finalitat de permetre el manteniment d’una oferta cultural estable i pròxima al medi rural, i en concret de l’agrocultura (oleocultura, enocultura, etc.) com a activitat complementària a l’activitat agrària reutilitzant en la mesura possible el patrimoni arquitectònic existent.

3. El desenvolupament de mesures destinades a promoure la producció i l’ús d’energies renovables, especialment de la biomassa, i la seva relació amb l’adaptació d’activitats i usos als efectes del canvi climàtic.

   Amb totes aquestes mesures i la resta que preveu la llei es compleix el mandat de l’article 130 de la Constitució als poders públics d’atendre la modernització i el desenvolupament de tots els sectors econòmics, especialment de l’agricultura i la ramaderia, a fi d’equiparar el nivell de vida de tots els espanyols.

   II

   La Constitució Espanyola de 1978, en establir el repartiment de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes, permet a aquestes darreres assumir competències sobre l’agricultura i la ramaderia d’acord amb l’ordenació general de l’economia (article 148.1.7). En desplegament de les previsions constitucionals, totes les comunitats autònomes han assumit les competències sobre agricultura i ramaderia amb el caràcter d’exclusives.

   A les Illes Balears, l’Estatut d’Autonomia atribueix a la comunitat autònoma, sense perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’“agricultura i ramaderia. Qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven”, d’acord amb l’ordenació general de l’economia (article 30.10) i en matèria de “denominacions d’origen i altres indicacions de procedència relatives als productes de la comunitat autònoma” (article 30.43).

   Així mateix, atribueix a la comunitat autònoma, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, la competència de desplegament legislatiu i d’execució en matèria de “sanitat vegetal i animal” (article 31.4).

   El caràcter pluriinsular de la comunitat autònoma (article 2) i la personificació de les illes, amb una administració pròpia per mitjà de cabildos i consells insulars, que estableix la Constitució mateixa (article 141.4), determina que la comunitat autònoma de les Illes Balears s’organitzi territorialment no només en municipis, sinó també en illes, amb els consells insulars com a institucions de govern d’aquestes (article 8).

   Tot això determina, en l’àmbit competencial, que de les competències que la Constitució Espanyola permet assumir a les comunitats autònomes, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears n’hagi atribuït algunes als consells insulars amb el caràcter de competències pròpies (article 70), o els n’hagi atribuït la funció executiva (article 71).

   Entre les competències pròpies atribuïdes als consells insulars s’inclou “l’agricultura, ramaderia i pesca, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven” (article 70.12), per la qual cosa, segons les previsions estatutàries, en les competències atribuïdes com a pròpies als consells insulars, aquests exerceixen la potestat reglamentària, sense perjudici de la coordinació que correspon al Govern de les Illes Balears (article 72), l’exercici de l’activitat de foment, sens perjudici de l’activitat que correspon a la comunitat autònoma, i la fixació de polítiques pròpies (article 73).

   En desplegament de l’Estatut d’Autonomia de 1983 i de la Llei 5/1989, de 13 d’abril, de consells insulars, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei 8/1999, de 12 d’abril, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania, en què es reservaven per al Govern de les Illes Balears determinades potestats, serveis i funcions, entre les quals s’inclouen no només la representació de les Illes Balears en qualsevol manifestació comunitària o supracomunitària, sinó també la política agrària comuna de les Illes Balears, els programes finançats o cofinançats amb fons europeus o estatals i els programes i les campanyes d’àmbit suprainsular i regional.

   En l’àmbit autonòmic, la Llei 1/1999, de 17 de març, de l’Estatut dels productors i industrials agroalimentaris de les Illes Balears, té per objecte garantir la lleialtat de les transaccions comercials agroalimentàries i la protecció dels drets i els interessos legítims dels productors agraris i dels industrials agroalimentaris en el territori de les Illes Balears.

   III

   Aquesta llei consta de 179 articles, dividits en un títol preliminar i deu títols, sis disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, nou disposicions finals i un annex.

   El títol preliminar, sota la rúbrica de “Disposicions generals”, es refereix al seu objecte, a l’àmbit material i territorial aplicables, a la insularitat i a les definicions i als objectius de la llei. En destaca, per la transcendència especial, i d’acord amb el que preveuen l’article 138.1 de la Constitució i l’article 3 del vigent Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el reconeixement i la plasmació de la insularitat, en l’àmbit de l’agricultura, com un fet diferencial i mereixedor de protecció especial i prioritària amb la finalitat de compensar els efectes negatius en el sector agrari i agroindustrial per competir en igualtat de condicions i drets amb la resta de l’Estat i la Unió Europea.

   Així mateix, en destaquen les definicions de l’article 5, que d’acord amb la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, es consideren imprescindibles per a una adequada aplicació de la llei, de la legislació autonòmica de les Illes Balears i dels instruments d’ordenació econòmica, territorial, urbanística i mediambiental de competència autonòmica, insular o local.

   El títol I es dedica a l’exercici de l’activitat agrària i el seu registre, i als drets i les obligacions dels titulars de les explotacions agràries.

   Amb relació a l’exercici de l’activitat agrària, es recull el principi bàsic de la llibertat d’exercici i es regulen els títols que habiliten per a aquest exercici, que, segons els casos, són els permisos o la declaració responsable, en harmonia amb la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic de la instal·lació, l’accés i l’exercici d’activitats a les Illes Balears, i l’article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, introduït per la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per adaptar-les a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

   Pel que fa als registres agraris, se’n reconeix la importància extraordinària i la necessitat d’establir una nova regulació acomodada a les necessitats socials vigents i al repartiment competencial que estableix l’Estatut d’Autonomia entre la comunitat autònoma i els consells insulars.

   Com a innovació, la llei estableix l’obligatorietat de la inscripció en el registre agrari per a l’exercici de l’activitat agrària i complementària. Aquesta necessitat deriva de l’article 38 de la Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal; del Reial decret 479/2004, de 26 de març, pel qual s’estableix i es regula el Registre general d’explotacions ramaderes; de la Directiva 92/102/CE del Consell, de 27 de novembre de 1992, relativa a la identificació i el registre d’animals; del Reial decret 205/1996, de 9 de febrer, que la transposa; de l’article 18 del Reglament (CE) 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen els procediments relatius a la seguretat alimentària; i de les nombroses convocatòries d’ajudes agràries que exigeixen com a requisit la inscripció en el registre. En tota aquesta normativa concorren els principis de necessitat i proporcionalitat establerts en l’article 17.1 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat –raons de salut pública, seguretat pública o protecció del medi ambient- que justifiquen la necessitat d’inscripció en el registre agrari.

   Els drets i les obligacions dels titulars de les explotacions agràries es regulen d’una manera resumida, atenent la regulació continguda en els diferents articles de la llei, als quals cal remetre’s.

   El títol II, dedicat al règim competencial, recull, d’acord amb el que s’ha indicat, el caràcter pluriinsular de la comunitat autònoma i la distribució de competències entre el Govern i l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els consells insulars, d’acord amb les previsions estatutàries i la Llei 8/1999, de 12 d’abril, sobre atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i artesania.

   Així mateix s’hi recullen els mecanismes de relació entre l’Administració de la comunitat autònoma i els consells insulars, tant de cooperació o col·laboració com de coordinació, i es crea la Conferència sectorial de consellers competents en matèria agrària. Una menció especial, important, és la relativa a la previsió de les dotacions econòmiques necessàries perquè ambdues institucions puguin atendre la política agrària i els plans de desenvolupament rural.

   La producció agrària, en les diferents manifestacions, la producció agrícola, la ramadera i la forestal, es regula en el títol III de la llei, que inclou, així mateix, una referència al règim hídric de les explotacions agràries i unes disposicions relatives als productes, subproductes i envasos d’origen agrari i als fems.

   La regulació de la producció agrícola, ramadera i forestal no planteja qüestions que destaquin especialment, ja que es regeix per la normativa comunitària i la legislació estatal i sectorial, sense perjudici que es completi amb els preceptes d’aquesta llei.

   Pel que fa al règim hídric, la llei reconeix el caràcter estratègic del sector agrari i el vincula a la planificació hidrològica, fomentant la reutilització, quan sigui possible, de les aigües regenerades en l’agricultura.

   Les disposicions relatives als productes, subproductes i envasos d’origen agrari recullen, com no podia ser d’una altra manera, les previsions de la legislació estatal de residus, de la normativa comunitària i de la planificació sectorial de les Illes Balears, amb una regulació ex novo d’una matèria òrfena de regulació a les Illes Balears, la relativa als fems, en la qual es recullen, seguint el dret autonòmic comparat, un conjunt de regles relatives a la producció, l’emmagatzematge, la gestió, la recollida, el transport i la utilització dels fems, harmonitzant la necessària protecció del medi ambient amb les bones pràctiques ramaderes sobre aquesta matèria.

   Es recullen de manera separada, dins de la producció agrària, la regulació relativa al sector equí, del qual es reconeix el caràcter estratègic i la necessitat de coordinació, i dins dels aprofitaments forestals, la regulació relativa a la creació de reserves i vedats de recursos silvestres, seguint el criteri d’altres comunitats autònomes, que no s’havien regulat a les Illes Balears.

   L’activitat complementària a l’agrària es regula en un títol específic, el títol IV, que recull els principis bàsics que estableix la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, amb algunes novetats importants, com la inclusió d’altres activitats de diversificació agrària relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques vinculades a una explotació agrària preferent, que representen o poden representar una millora de les rendes agràries diferents de les derivades de la producció agrícola, ramadera o forestal.

   Un principi bàsic sobre aquesta matèria és plasmar que les activitats complementàries, per la seva vinculació amb la destinació o la naturalesa de les finques, no estan subjectes a la declaració d’interès general, sense perjudici de la llicència urbanística i de l’informe de l’administració pública competent en matèria agrària, que té caràcter preceptiu i vinculant.

   En les activitats complementàries agroturístiques de diversificació agrària relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques, s’estableix el criteri de la necessitat que es tracti d’activitats que es duguin a terme en edificacions existents d’una explotació agrària preferent.

   El títol V de la llei, sota la rúbrica “Usos agraris”, dictat en l’exercici de les competències atribuïdes a la comunitat autònoma no solament en matèria agrària, sinó també en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, després de definir què són els usos agraris, en harmonia amb la legislació estatal, recull el principi de vinculació del planejament i el criteri essencial que els usos agraris siguin usos admesos no subjectes a la declaració d’interès general, pel fet que estan vinculats amb la destinació o la naturalesa de les finques, tornant a recuperar l’esperit contingut en la legislació urbanística sobre el sòl rústic i les activitats agràries i complementàries. En conseqüència, la llei manté la possibilitat d’exonerar alguna de les condicions de les edificacions, en concordança amb el que preveia també el Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desplega la Llei del sòl rústic de les Illes Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació o la naturalesa de les finques i el règim d’unitats mínimes de cultiu. Aquesta recuperació es tanca amb la disposició addicional segona, que deixa clara la vinculació de les normes contingudes en els planejaments territorials o urbanístics amb l’exigència de la declaració d’interès general.

   D’altra banda, la llei fixa els criteris que han de regir l’ordenació territorial i urbanística pel que fa als usos agraris i que no poden sinó orientar-se cap al foment de l’activitat agrària en els termes de la llei, sense que es puguin restringir de forma injustificada les actuacions que deriven d’aquesta activitat. Amb això, la llei fixa una opció política determinada a favor del sector primari en el sòl rústic, com a activitat pròpia d’aquesta classe de sòl i amb preferència davant d’altres usos, sense perjudici de la concurrència d’altres competències sectorials, com ara la mediambiental. Sí que es deixa clar, però, que el foment i l’estímul cap a l’activitat agrària ha de ser un eix estructurant de l’ordenació territorial i urbanística, en la seva consideració d’eina fonamental per a la preservació dels valors naturals i del paisatge de la nostra comunitat.

   La llei regula la unitat mínima de cultiu, sense introduir novetats en la regulació actual a les Illes Balears; la segregació i la concentració de finques rústiques i el banc de terres; i el règim de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a l’activitat agrària i complementària. En aquest darrer punt es recullen els criteris bàsics que contenen la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, i el Decret 147/2002, de 13 de desembre, pel qual es desplega la Llei del sòl rústic de les Illes Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació o la naturalesa de les finques i el règim d’unitats mínimes de cultiu, norma que es deroga.

   Així mateix, s’estableix el règim de les edificacions existents i els canvis d’ús i el de les infraestructures i els equipaments relacionats amb les explotacions agràries, que inclou el tancament de les explotacions. És important remarcar, en aquest sentit, la determinació de la llei perquè es pugui aprofitar el patrimoni edificat en el sòl rústic, sovint en estat ruïnós o abandonat per no ser adequat per a les activitats agràries que es fan actualment. Aquesta recuperació i reutilització de les edificacions no solament representen una consolidació en el patrimoni dels propietaris i titulars d’explotacions agràries, sinó que també impliquen una millora paisatgística evident que redunda en benefici de tots.

   La transformació i la comercialització es regulen en el títol VI, que recull la normativa comunitària i estatal sobre aquesta matèria i sobre les denominacions de qualitat diferenciada, amb una referència importantíssima a la promoció i a la comercialització de productes agraris i agroalimentaris de les Illes Balears, a la producció local i a la venda directa, que s’han regulat seguint essencialment el model d’altres països de la Unió Europea.

   El títol VII sota la rúbrica “La millora del coneixement agrari”, regula la formació, la recerca, el desenvolupament, la innovació i l’estadística agràries, i crea l’Estratègia balear de millora del coneixement agrari com a programa de la política agrària comuna de les Illes Balears, en què incorpora diferents previsions sobre aquesta matèria.

   La funció social i preventiva, a la qual es dedica el títol VIII, es refereix als joves, les dones i les persones amb discapacitat, amb la finalitat d’afavorir que s’integrin en el sector agrari i que hi hagi relleu generacional. També fa referència a les assegurances agràries, les zones catastròfiques i la prevenció de riscos laborals.

   L’associacionisme agrari i els òrgans col·legiats de consulta i assessorament, amb una menció especial al cooperativisme, es regulen en un títol específic de la llei, el títol IX.

   El darrer títol de la llei, el títol X, es refereix al règim d’inspecció i d’infraccions i sancions en matèria agrària i agroalimentària, amb una regulació detallada amb la finalitat de completar la regulació que conté aquesta llei.

   La llei recull sis disposicions addicionals sobre la legalitat urbanística de les edificacions, les construccions i les instal·lacions construïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears, sobre la vinculació als planejaments territorials i urbanístics i mediambientals i sobre els agrocompromisos o compromisos entre el sector agrari i altres sectors productius que es puguin establir reglamentàriament, amb la finalitat de plasmar el principi de solidaritat intersectorial, especialment amb els sectors turístic, energètic i de transports, i també sobre la creació d’una comissió interdepartamental l’objecte de la qual és avaluar el desenvolupament de les activitats agroturístiques en els sectors agrari i turístic. La darrera disposició versa sobre les àrees d’assentament dins paisatge d’interès al municipi de Sóller.

   Finalment, en les tres disposicions transitòries s’intenta donar solució als problemes de caràcter intertemporal que se suscitin amb l’entrada en vigor d’aquesta llei, amb relació als sistemes d’emmagatzematge de purins, la regularització de les explotacions inscrites en el Registre General d’Explotacions Agràries de les Illes Balears i els requisits per a l’inici de les activitats agroturístiques.

   La disposició derogatòria conté una clàusula genèrica de derogació complementada amb una relació específica de normes que es deroguen, mentre que les nou disposicions finals es refereixen a matèries que van des de la modificació de determinades lleis, com ara l’annex I, corresponent a la Matriu d’ordenació del sòl rústic, de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries; la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears; la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació d’espais de rellevància ambiental de les Illes Balears; o la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, amb la finalitat de complir l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat – Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de 23 de juny de 2014, en virtut del qual la comunitat autònoma de les Illes Balears es compromet a promoure la modificació de determinats articles, fins al desplegament reglamentari i l’entrada en vigor d’aquesta llei.

   L’únic annex de la llei és el relatiu als fems, que té un caràcter eminentment tècnic atès que es refereix a les condicions per produir els fems, emmagatzemar-los, gestionar-los, transportar-los i utilitzar-los com a fertilitzant o esmena del sòl.

   TÍTOL PRELIMINAR

   DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte

Aquesta llei té per objecte l’ordenació general dels sectors agrícola, ramader, forestal i agroalimentari, i el desenvolupament rural de les Illes Balears, als quals es reconeix el caràcter estratègic i multifuncional, en el marc de la política agrària comuna europea i la legislació de l’Estat.

Article 2

Àmbit material

L’àmbit material d’aplicació d’aquesta llei comprèn la regulació i el registre de l’exercici de l’activitat agrària i complementària; la producció, la transformació i la comercialització agrària i agroalimentària; els usos agraris; i altres matèries relacionades.

Article 3

Àmbit territorial

Aquesta llei, d’acord amb el que preveu l’article 2 de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, s’aplica a tot el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, format per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i les altres illes menors adjacents.

Article 4

Insularitat

De conformitat amb el que preveuen l’article 138.1 de la Constitució i l’article 3 de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, les administracions públiques de les Illes Balears, en la seva activitat i les relacions amb l’Administració de l’Estat i amb la Unió Europea, han de preveure la insularitat del territori de la comunitat autònoma com un fet diferencial i mereixedor de protecció especial i prioritària, i compensar els efectes negatius que el fet insular provoca en els sectors agrari i agroindustrial i en el desenvolupament rural, a fi de poder competir en igualtat de condicions i drets amb la resta de l’Estat i la Unió Europea.

Article 5

Definicions

1. A l’efecte d’aquesta llei, de la legislació autonòmica de les Illes Balears i dels instruments d’ordenació econòmica, territorial, urbanística, mediambiental i de qualsevol altra classe, de competència autonòmica, insular o local, cal ajustar-se preceptivament a les definicions que estableix aquesta llei, que entén per:

   1. Activitat agrària: el conjunt de treballs necessaris per al manteniment de l’explotació agrària o per a l’obtenció de productes agrícoles, ramaders o forestals, i també la venda directa de la producció pròpia sense transformació o amb una primera transformació, el producte final del qual estigui inclòs en l’annex i de l’article 38 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, dins dels elements que integren l’explotació, en mercats municipals o en llocs que no siguin establiments comercials permanents, considerant també activitat agrària la que implica la gestió o la direcció i la gerència de l’explotació.

   2. Activitat complementària, que comprèn:

1. L’activitat de transformació dels productes de l’explotació agrària.

2. La venda directa dels productes transformats, sempre que no sigui la primera transformació.

3. Les activitats relacionades amb la conservació de l’espai natural i la protecció del medi ambient.

4. Les activitats de turisme rural i agroturístiques, concepte que inclou les activitats que preveu l’article 85 d’aquesta llei.

5. Les activitats cinegètiques i artesanals.

6. L’activitat eqüestre, prevista a l’article 59.2 d’aquesta llei.

   3. Activitat vinculada: totes les activitats complementàries de l’activitat agrària que depenguin de l’explotació agrària mateixa i que no es puguin dur a terme de manera independent de l’explotació.

   4. Activitats agràries i complementàries relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques: les relatives a les activitats agràries i complementàries dutes a terme en explotacions agràries, pel seu titular; en concret:

1. La producció agrícola, ramadera o forestal.

2. La venda directa de la producció pròpia sense transformació o amb una primera transformació, en els termes a què es refereix la definició d’activitat agrària d’aquesta llei.

3. L’activitat de transformació dels productes produïts en l’explotació.

4. La venda directa dels productes transformats, que no siguin la primera transformació.

5. Les activitats relacionades amb la conservació de l’espai natural i la protecció del medi ambient.

6. Les activitats de turisme rural o agroturístiques, concepte que inclou les activitats que preveu l’article 85 d’aquesta llei.

7. Les activitats cinegètiques i artesanals.

8. L’activitat eqüestre, que preveu l’article 59.2 d’aquesta llei.

   5. Agrari/agrària: concepte que abasta l’agricultura, la ramaderia i la forest.

   6. Titular de l’explotació: la persona física, ja sigui en règim de titularitat única o compartida, o la persona jurídica, inscrites en el registre corresponent, que exerceix l’activitat agrària organitzant els béns i els drets que integren l’explotació amb criteris empresarials i assumint els riscos i les responsabilitats civil, social i fiscal que puguin derivar-se de la gestió de l’explotació.

   7. Agricultor o agricultora: la persona física que exerceix l’activitat agrària.

   8. Agricultor o agricultora a temps parcial: la persona física titular d’una explotació agrària que dedica a activitats agràries en aquesta no menys de la cinquena part ni més de la meitat del seu temps total de treball.

   9. Agricultor o agricultora a títol principal: l’agricultor professional que obté almenys el 50% de la seva renda total de l’activitat agrària exercida en la seva explotació i dedica a activitats no relacionades amb l’explotació menys de la meitat del seu temps de treball total.

   10. Agricultor o agricultora jove: la persona que hagi complert divuit anys i no n’hagi complert quaranta, que exerceix o vol exercir l’activitat agrària.

   11. Agricultor o agricultora professional: la persona física titular d’una explotació agrària que obté almenys el 50% de la seva renda total d’activitats agràries o altres activitats complementàries, sempre que la part de renda procedent directament de l’activitat agrària de l’explotació pròpia no sigui inferior al 25% de la seva renda total i el volum d’ocupació dedicat a activitats agràries o complementàries sigui igual o superior a la meitat d’una unitat de treball agrari (UTA).

   12. Cultiu agrícola: cultiu que comprèn els conreus herbacis, els conreus llenyosos, les armenteres i les pastures permanents, i inclou les pastures arbustives i les pastures arbrades.

   13. Cultiu agrícola d’espècies llenyoses: la sembra o la plantació, en una explotació agrària, d’espècies llenyoses sotmeses des de la implantació a una intervenció humana continuada, amb una finalitat agrària, industrial o energètica.

   14. Agricultura extensiva: l’agricultura que es du a terme adaptant els factors de producció agrícola a l’extensió i les característiques de la superfície utilitzada. En el cas de l’agricultura sota plàstic, la que es du a terme en estructures de fins a 50m2 per unitat de producció.

   15. Agricultura intensiva: l’agricultura que es du a terme modificant els factors de producció agrícola, amb elevats inputs de capital, mitjans, tecnologia i treball, que es caracteritza per tenir lloc sota plàstic en estructures amb cobertes superiors a 50m2 per unitat de producció.

   16. Ramaderia extensiva: la ramaderia que no es du a terme en estabulació permanent o té lloc en explotacions agràries amb un factor agroambiental inferior a la quantitat màxima de nitrogen admissible.

   17. Ramaderia intensiva: la ramaderia que es du a terme en estabulació permanent o que no es pot considerar extensiva perquè supera la quantitat màxima de nitrogen admissible.

       En qualsevol cas, no es considera intensiva quan els efectius ramaders en estabulació permanent no superen la quantitat equivalent a la unitat de bestiar major (UBM) per espècie. A aquests efectes, la UBM es considera la unitat patró utilitzada per calcular les equivalències entre les diferents espècies ramaderes.

   18. Explotació agrària: el conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel titular en l’exercici de l’activitat agrària, primordialment amb fins de mercat, que constitueix en si mateixa una unitat tecnicoeconòmica.

   19. Explotació agrària d’oci i d’autoconsum: el conjunt de béns i drets no organitzats empresarialment els productes del qual es destinen principalment al consum del titular, o que s’usa com a oci.

   20. Elements de l’explotació: els béns immobles de naturalesa rústica i qualsevol altre objecte d’aprofitament agrari permanent; l’habitatge amb dependències agràries; les construccions i les instal·lacions agràries, fins i tot de naturalesa industrial; i el bestiar, les màquines i les eines integrats en l’explotació i que hi estiguin afectes, l’aprofitament i la utilització dels quals corresponen al titular en règim de propietat, arrendament, drets d’ús i gaudi o fins i tot per mera tolerància del propietari. Així mateix, constitueixen elements de l’explotació tots els drets i les obligacions que corresponguin al titular i estiguin afectes a l’explotació.

   21. Explotació agrària prioritària: les explotacions agràries familiars i les associatives que reuneixin, segons els casos, els requisits que estableixen els articles 4 a 6 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, amb la finalitat d’obtenir preferentment beneficis, ajudes o qualsevol altra mesura de foment que prevegi l’ordenament jurídic.

   22. Explotació agrària preferent: explotació agrària que es troba en alguna de les situacions següents:

1. Ser una explotació agrària prioritària.

2. Ser una explotació agrària el titular de la qual sigui un agricultor professional.

3. Ser una explotació agrària el titular de la qual sigui una societat rural menorquina, una societat civil, una comunitat de béns o qualsevol altra forma associativa en la qual almenys un 50% dels socis siguin agricultors professionals.

   En el cas que es tracti d’una societat anònima, les accions han de ser nominatives. Així mateix, en aquest cas almenys un 50% del capital social, si n’hi havia, ha de pertànyer a socis que siguin agricultors professionals.

   A més, totes aquestes societats han de tenir per objecte únic l’exercici de l’activitat agrària, incloent-hi, si n’és el cas, la complementària.

4. Ser una explotació agrària que compleixi els quatre requisits següents:

   1. Generar com a mínim treball agrari equivalent a una UTA agrària, forestal o una combinació d’ambdues. Per a Eivissa s’exigeix 0,50 UTA agrària, i per a Formentera, 0,30.

   2. Generar com a mínim uns ingressos agraris equivalents a un 25% de la renda de referència. Per a Eivissa i Formentera s’exigeix un 10% de la renda de referència. S’entenen per ingressos agraris els provinents de l’activitat agrària i complementària, incloses les ajudes.

   3. Tenir una superfície mínima de 10 hectàrees contínues o de 72 de discontínues. Per a Eivissa i Formentera, s’exigeixen 4 hectàrees contínues o 10 de discontinues.

   4. Complir les bones pràctiques agràries regulades en el marc de la política agrària comuna.

      Als efectes del compliment del punt c) anterior, s’entén per superfície contínua la superfície inclosa en una única parcel·la cadastral o en un grup de parcel·les confrontades sense que perdin aquesta condició pel fet d’estar travessades per carreteres, camins, torrents o altres elements físics anàlegs.

   24. Agrupació de titulars d’explotacions agràries preferents: qualsevol unió amb personalitat jurídica, independentment de la forma jurídica, que estigui composta exclusivament per titulars d’explotacions agràries preferents de les Illes Balears, inscrites en el registre agrari corresponent. Les societats agràries de transformació i les cooperatives en les quals tots els socis siguin titulars d’explotacions agràries preferents de les Illes Balears, inscrites en els registres agraris corresponents, es consideren agrupacions de titulars d’explotacions agràries preferents.

   25. Activitat de transformació agrària o agroalimentària: qualsevol acció que alteri substancialment el producte inicial, inclòs el tractament tèrmic, el fumatge, la curació, la maduració, l’assecatge, la marinada, l’extracció, l’extrusió o una combinació d’aquests procediments.

   26. Parcel·la de regadiu: la parcel·la que compleix les condicions següents:

1. Disposar d’un caudal d’aigua autoritzat suficient per al reg.

2. Disposar de la infraestructura necessària per al reg.

   aa) Parcel·la de secà: la parcel·la que no és de regadiu, independentment que s’hi cultivi o no.

   ab) Explotació forestal: l’explotació agrària dedicada principalment a l’aprofitament de recursos forestals, d’acord amb el que preveu l’article 6, apartat i), de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.

   ac) Gestió forestal: conjunt d’actuacions que es fan sobre el sistema forestal i tenen per objecte el manteniment o la millora d’un o diversos serveis ambientals subministrats pels ecosistemes o la persistència dels processos i les funcions ecològiques i biològiques característiques dels ecosistemes forestals.

   ad) Via de treta: accés temporal amb la finalitat exclusiva d’extraure un recurs forestal que s’està aprofitant i que s’executa en el moment de l’aprofitament per a la finalitat del qual s’utilitza.

2. Les definicions que estableix la legislació estatal o de la Unió Europea que siguin diferents de les que recull aquesta llei, prevalen en el seu àmbit d’aplicació.

Article 6

Objectius

Els objectius d’aquesta llei són, entre altres, els següents:

1. El desenvolupament econòmic i social sostenible de l’activitat agrària, complementària i agroalimentària i el desenvolupament sostenible del medi rural a les Illes Balears, que n’asseguri el manteniment i el desenvolupament, de conformitat amb el seu caràcter estratègic i multifuncional.

   Així mateix, la consolidació de l’agricultura, la ramaderia, la producció forestal i l’agroindústria com a activitats econòmiques de referència en el medi rural, amb el foment, quan escaigui, d’altres activitats amb caràcter complementari, tot fent-les compatibles amb el respecte als valors naturals, la integritat de l’entorn i la protecció dels animals en els termes establerts per la normativa vigent, i, en general, garantint el benestar de les persones que viuen en el territori i en tenen cura.

2. El reconeixement del fet insular i la compensació dels efectes perversos de la insularitat sobre l’activitat agrària i agroalimentària, en particular, i el món rural, en general.

3. La millora de les estructures agràries, orientada a obtenir rendes agràries que com a mínim cobreixin les despeses de producció i transformació dels productes agraris.

4. El reconeixement social de l’activitat agrària i la posada en valor del seu caràcter multifuncional, no solament com a productora d’aliments, sinó també d’altres externalitats que hi siguin inherents no recompensades pel mercat, com les potencialitats ambientals, reconeixent a l’activitat agrària la capacitat de mitigar els efectes del canvi climàtic, de preservar el paisatge i la biodiversitat, de gestionar equilibradament el territori i de conservar el medi rural i el patrimoni cultural i etnològic de les Illes Balears.

5. La producció d’aliments de qualitat i la satisfacció de les demandes del mercat, cobrint les expectatives dels consumidors a preus justos i garantint la suficiència i la seguretat alimentàries, la sanitat animal i vegetal i el benestar dels animals.

6. La millora de la qualitat de vida en el medi rural, afavorint especialment el manteniment de la població vinculada a l’activitat agrària i promovent i reconeixent el paper de la dona en condicions d’igualtat i el relleu generacional amb la incorporació de dones i joves a les explotacions agràries.

7. El foment de la producció i la comercialització competitiva de béns agraris, alimentaris i no alimentaris, en les explotacions agràries, incloent-hi les activitats silvícoles, cinegètiques, energètiques i la venda directa, l’artesania alimentària i no alimentària i qualsevol altra activitat relacionada amb la destinació o la naturalesa de les finques.

8. La valorització de la peculiaritat dels productes agraris tradicionals i innovadors de les Illes Balears, fomentant els signes distintius d’origen i qualitat i el prestigi i la rendibilitat de la indústria agroalimentària de les Illes Balears com a instrument bàsic d’una renda agrària adequada i del desenvolupament econòmic en el medi rural.

9. La intervenció administrativa adequada en les activitats agràries i agroalimentàries, definint les competències de les diferents administracions públiques i les mesures de foment i intervenció, i també la participació adequada dels titulars de les explotacions, per si mateixos o per mitjà dels seus representants, en els mecanismes de decisió.

10. La millora de l’eficàcia i la competitivitat de les activitats agràries, complementàries i agroalimentàries, globalment considerades, facilitant la distribució justa i eficient dels costos i els beneficis en la cadena de valor agrària i fomentant la creació d’ocupació.

11. El foment de la producció local, dels canals curts de comercialització i de la venda directa.

12. La millora del coneixement, la recerca i la innovació tecnològiques en l’àmbit agrari, facilitant la transferència ràpida i eficaç dels avenços científics, amb la implementació de les noves tecnologies i les energies alternatives i la incorporació del sector agrari a la societat de la informació.

13. El foment de les bones pràctiques agràries i del benestar animal, contribuint al manteniment de la sanitat vegetal i animal, la conservació dels recursos genètics propis i la implementació de sistemes que garanteixin la innocuïtat i la traçabilitat dels productes agraris.

14. L’impuls de la gestió forestal amb l’objectiu de millorar l’aprofitament forestal sostenible i la prevenció dels incendis forestals, i la posada en valor dels aprofitaments forestals tant fusters com no fusters amb la finalitat de crear un mercat que generi economia i ocupació.

15. La potenciació del desenvolupament i la implantació de les energies renovables, i en especial, l’impuls de la producció d’energia a partir de la utilització de biomassa d’origen agrícola o silvícola com a font d’energia alternativa sostenible, facilitant-ne l’extracció, l’emmagatzematge, el tractament i el transport, i potenciant les indústries que es dediquin a processar-la o a transformar-la energèticament.

16. El desenvolupament de mesures que fomentin l’ús eficient de l’aigua en l’agricultura, singularment en allò que es refereix a la modernització de regadius i l’aprofitament per a reg de les aigües regenerades, com també de les encaminades a afavorir la recuperació d’aqüífers i a evitar-ne la contaminació difusa.

    TÍTOL I

    L’EXERCICI I EL REGISTRE DE L’ACTIVITAT AGRÀRIA, I ELS DRETS I LES OBLIGACIONS DELS TITULARS DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES

    Capítol I

    L’exercici de l’activitat agrària

Article 7

Llibertat d’exercici i títols habilitadors

1. L’exercici de l’activitat agrària definida en aquesta llei, incloent-hi les activitats complementàries, es pot dur a terme sense més limitacions que les que preveu la legislació vigent aplicable, d’acord amb el que estableixen els apartats següents.

2. L’exercici de l’activitat agrària i complementària està subjecte a la inscripció en el registre insular agrari, que requereix, segons els casos:

   1. Els permisos i les declaracions que preveu la legislació sectorial i la d’activitats, quan l’activitat agrària requereixi una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la normativa reguladora.

   2. La declaració responsable d’inici de l’activitat, quan l’activitat agrària no requereixi una avaluació d’impacte ambiental.

3. Sense perjudici del que estableix la normativa reguladora del Registre General d’Explotacions Ramaderes, les explotacions agràries d’oci i d’autoconsum es poden inscriure en una secció especial del registre insular agrari.

4. Als efectes del que disposa l’article 2.2.h) de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, les activitats incloses en la definició d’activitats relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques que preveu l’article 5.1.d) d’aquesta llei tenen la regulació següent:

   1. Les que preveuen els números 1 i 2 estan exemptes de la llicència d’activitats, llevat que estiguin subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental.

   2. Les que preveuen els números 3 i 4 es regulen en la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears.

   3. Les que preveuen els números 5, 6 i 7 es regeixen per la seva normativa específica quan no requereixen l’avaluació d’impacte ambiental, i per la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, quan la requereixen.

   4. L’activitat que preveu el número 8 està exempta de la llicència d’activitats, llevat que estigui subjecta a l’avaluació d’impacte ambiental o tingui la consideració d’espectacle públic. En aquest cas, és aplicable la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears.

Article 8

Declaració responsable d’inici de l’activitat agrària

1. Els titulars de les explotacions agràries estan subjectes a la presentació de la declaració responsable corresponent per a l’inici de l’activitat davant l’administració pública competent en matèria agrària.

2. S’entén per declaració responsable d’inici d’activitat agrària, el document subscrit pel titular de l’explotació agrària, sota la seva responsabilitat, en el qual manifesta que compleix els requisits que estableix la normativa vigent per començar l’exercici de l’activitat agrària, que disposa de la documentació que ho acredita i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant el termini de temps inherent a aquest exercici.

3. Els requisits a què es refereix l’apartat anterior s’han de recollir de manera expressa i clara en la declaració responsable d’inici de l’activitat agrària corresponent.

Article 9

Efectes

1. La presentació de la declaració responsable d’inici d’activitat, acompanyada de la documentació exigida, si escau, habilita, des del dia en què es presenta, per al desenvolupament de l’activitat de què es tracti, amb una durada indefinida i sense perjudici del compliment d’altres obligacions que exigeixin altres normes que siguin aplicables i de les facultats de comprovació posterior que tinguin atribuïdes les administracions competents.

2. Per cobrir els riscs de la responsabilitat de l’activitat agrària, són exigibles les assegurances, les fiances o altres garanties equivalents que estableixi la normativa específica, que s’han de mantenir en vigor durant tot el temps del desenvolupament o l’exercici de l’activitat.

3. La inexactitud, la falsedat o l’omissió de dades, manifestacions o documents de caràcter essencial que s’adjuntin o incorporin a una declaració responsable d’inici d’activitat impliquen l’obertura d’un procediment, que pot donar lloc a un procediment sancionador, a la impossibilitat de continuar l’exercici de l’activitat i a la cancel·lació de la inscripció en el registre insular agrari, amb l’obligació del responsable, si escau, de restituir la situació jurídica al moment previ al desenvolupament o l’exercici de l’activitat.

4. La presentació de la declaració responsable d’inici d’activitat té com a efecte immediat la inscripció en el registre insular agrari.

5. Els titulars de les explotacions agràries han de notificar a l’administració pública competent en matèria agrària les modificacions substancials de les dades incloses en la declaració responsable i els documents adjunts, relatius a l’explotació agrària o a l’activitat, i també el cessament o el canvi d’activitat. La notificació ha d’anar acompanyada dels documents que, si s’escau, determini la normativa que hi sigui aplicable.

Article 10

Models de declaració responsable

1. L’administració pública competent en matèria agrària ha d’aprovar, mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d’agricultura, models de declaració responsable, aplicant, si escau, els principis generals que sobre la matèria estableixi el Govern de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa l’article 58.3 de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

2. La resolució pot establir les particularitats o les modulacions que s’han de fer constar en la declaració responsable d’inici d’activitat, per raó de l’activitat que s’ha de dur a terme.

3. L’administració pública competent en matèria agrària ha de tenir permanentment publicats i actualitzats els models de declaració responsable d’inici d’activitat que, en tot cas, s’han de poder presentar de manera telemàtica.

Article 11

Exempcions

1. Sense perjudici del que disposa l’article 21.3 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, els consells insulars, per causes degudament justificades i per a projectes socials, científics i educatius, a proposta del conseller competent en matèria agrària, amb la tramitació prèvia del procediment corresponent, poden eximir del compliment d’alguns dels requisits que estableix la legislació agrària per a l’exercici de l’activitat i la inscripció en el registre pertinent, quan s’hagin valorat les circumstàncies concurrents i s’acrediti l’existència d’un interès prevalent.

2. L’exoneració correspon al Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria agrària, amb la consulta prèvia a l’administració pública competent en matèria agrària, quan l’exercici de l’activitat o el projecte agrari tingui caràcter pluriinsular o autonòmic, o afectin o puguin afectar la política agrària comuna

Capítol II

Els registres agraris