Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes
Sección | I. Disposicions generals |
Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
Rango de Ley | Llei |
LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
ESTRUCTURA
Exposició de motius
Títol preliminar
Títol I. Polítiques públiques per a la promoció de la igualtat de gènere
Títol II. Competències, funcions, organització institucional i finançament
Capítol I. Competències de les administracions públiques
Capítol II. Organització institucional i coordinació entre les administracions públiques de les Illes Balears
Secció 1a. Organismes d’igualtat
Secció 2a. Òrgans de coordinació i consultius
Secció 3a. La Defensora o el Defensor de la igualtat de dones i homes
Títol III. Mesures per a la integració de la perspectiva de gènere en l’actuació de les administracions públiques de les Illes Balears
Títol IV. Mesures per promoure la igualtat i àrees d’intervenció
Capítol I. Educació
Capítol II. Cultura i esport
Secció 1a. Cultura
Secció 2a. Esport
Capítol III. Ocupació
Secció 1a. Igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació
Secció 2a. Igualtat laboral en el sector privat i en la funció pública de les IllesBalears
Secció 3a. Igualtat en el sector públic
Secció 4a. Igualtat en la seguretat i salut laboral en el sector privat i en la funció pública de les Illes Balears
Capítol IV. Salut
Capítol V. Conciliació de la vida laboral, familiar i personal. La coresponsabilitat
Secció 1a. La conciliació en les empreses privades
Secció 2a. La conciliació en la funció pública balear
Capítol VI. Drets socials bàsics
Capítol VII. Mitjans de comunicació i publicitat. Societat del coneixement i de lainformació, les noves tecnologies i la publicitat
Títol V. Violència masclista
Capítol I. Principis generals
Secció 1a. Investigació, formació i prevenció
Secció 2a. Atenció i protecció a les víctimes
Títol VI. Infraccions i sancions
Disposició addicional primera. Manament no normatiu
Disposició addicional segona. Elaboració i desenvolupament dels protocols d’intervenció
Disposició transitòria única.
Disposició derogatòria única.
Disposició final primera . Modificació de la Llei 5/2000, de 20 d’abril, per la qual es regula l’Institut Balear de la Dona.
Disposició final segona. Habilitació normativa
Disposició final tercera. Directrius de l’informe de l’impacte de gènere
Disposició final quarta. Entrada en vigor
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
El principi d’igualtat de dones i homes i la prohibició expressa de qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe estan recollits en diferents normes jurídiques.
La Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW), aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides el desembre de 1979, proclama el principi d’igualtat de dones i homes. En l’article 2, els Estats parts es comprometen a “assegurar per llei o altres mitjans apropiats la realització pràctica d’aquest principi”. L’Estat espanyol ratificà la Convenció l’any 1983.
Des de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam l’1 de maig de 1999, la igualtat de dones i homes és consagrada formalment com un principi fonamental de la Unió Europea. D’acord amb l’article 3.3 del Tractat de la Unió Europea, en totes les polítiques i les accions de la Unió i dels Estats membres s’ha d’integrar l’objectiu d’eliminar les desigualtats entre homes i dones i promoure’n la igualtat.
L’article 14 de la Constitució Espanyola proclama el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe. L’article 9.2 consagra l’obligació dels poders públics de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives. La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, incorpora a l’ordenament jurídic estatal dues directives en matèria d’igualtat de tracte: la Directiva 2002/73/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de setembre de 2002, que modifica la Directiva 76/207/CEE del Consell, relativa a l’aplicació d’igualtat de tracte entre homes i dones pel que fa a l’accés a l’ocupació, la formació i la promoció professionals, i a les condicions de treball, i la Directiva 2004/113/CE del Consell, de 13 de desembre de 2004, sobre l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en l’accés als béns i serveis, i el subministrament corresponent.
Actualment, la legislació europea sobre igualtat dels sexes constitueix un pilar fonamental de la política d’igualtat d’oportunitats de la Unió Europea. S’han aprovat nombroses directives europees en l’àmbit de la igualtat de tracte de dones i homes, que són jurídicament vinculants per als Estats membres i que han d’incorporar-se a les legislacions estatals. En especial, cal destacar l’Instrument de ratificació del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig de 2011 (BOE de 6 de juny de 2014). A més, la Llei Orgànica 3/2007 exigeix la incorporació, amb caràcter transversal, del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes al conjunt d’activitats de tots els poders públics.
Després de vint-i-quatre anys d’autogovern, s’aprovà la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, l’article 17 del qual disposa que “totes les dones i homes tenen dret al lliure desenvolupament de la seva personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia”. La Llei 5/2000, de 20 d’abril, de l’Institut Balear de la Dona, considera que el dret fonamental a la igualtat no pot ni ha de ser concebut únicament com un dret subjectiu, sinó que, a més a més, presenta una dimensió objectiva que el transforma en un component estructural bàsic que ha d’informar l’ordenament jurídic sencer.
Els nous marcs legislatius de la Unió Europea i de l’Estat s’apliquen a totes les comunitats autònomes que conformen l’Estat, i així cada una ha legislat en l’àmbit de la igualtat. Aquest conjunt de normes legislatives és insuficient si no van acompanyades de preceptes que obliguin a aplicar mesures afavoridores de la igualtat real en la vida de les persones que integren la societat de la nostra comunitat autònoma. Per aquesta raó, s’entén que ha quedat superada la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona, i que cal una nova norma que consagri els principis d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears.
II
El paper que tradicionalment tenien els homes i les dones en la societat ha canviat: la participació més elevada de les dones en el món laboral i el seu accés al món educatiu, a la formació, a la cultura i, cada vegada més, al món de la presa de decisions estan generant canvis socials favorables per avançar en el camí de la igualtat plena entre dones i homes. Aquests canvis no serien possibles sense l’aportació fonamental dels moviments feministes i l’esforç de tantes dones que des de l’anonimat han treballat durant anys pels seus drets fonamentals.
No obstant això, les desigualtats es mantenen, la concepció patriarcal de les relacions humanes continua encara vigent en moltes persones i l’androcentrisme és encara patent en molts aspectes de la vida social i política.
El Consell Rector de l’Institut Balear de la Dona en data 25 d’abril de 2015 va aprovar el IV Pla Estratègic d’Igualtat 2015-2020, que recull una diagnosi sobre la situació de les dones a les Illes Balears en els eixos següents: treball i economia; coresponsabilitat i conciliació de la vida personal, familiar i laboral; violència contra les dones; participació política i social; educació i formació; salut; i altres polítiques sectorials.
L’Informe Ombra CEDAW de les Illes Balears també analitza en especial la situació de les dones en els àmbits de l’educació i la cultura, el treball i els drets econòmics, les polítiques d’igualtat i la participació política, la salut i els drets sexuals i reproductius, així com la violència, la prostitució i el tràfic de dones i nines amb la finalitat d’explotació sexual.
Una de les conclusions d’aquesta anàlisi és la transversalitat dels problemes que afecten les dones, la meitat de la població, i això requereix un esforç per a una coordinació necessària entre les institucions i una orientació dels programes a actuacions adreçades a aconseguir objectius concrets. També se n’extreu la necessitat d’aprofundir en les polítiques públiques en matèria d’igualtat de dones i homes.
Socialment es considera que hi ha les condicions adequades per poder aplicar una llei d’igualtat en termes generals. La descentralització que inspira l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ha de possibilitar més eficàcia en l’atenció a les persones, per acostar els serveis i les administracions a les ciutadanes i els ciutadans, i, alhora, requereix més coordinació per tal d’evitar duplicitat o encavalcament de funcions o buits en els serveis sense assumpció de responsabilitats.
III
Les Illes Balears han estat una comunitat autònoma capdavantera en la promoció de la igualtat en la representació política.
Cal aprofundir en l’aplicació de tots els preceptes legislatius en tots els àmbits, en el món laboral, educatiu, sanitari, social en general i també en allò que fa referència a la necessària coresponsabilitat en les unitats familiars, amb la finalitat que les dones gaudeixin completament de tots els drets cívics, de ciutadania.
En aquest sentit, s’ha d’esmentar la necessària participació dels homes en aquesta coresponsabilitat i el compromís de les administracions per a un nou ús del temps que permeti la conciliació de la vida familiar, la laboral i la personal de tots els membres de la unitat familiar. Les darreres enquestes sobre els usos del temps destaquen que les dones dediquen prop de sis hores setmanals a les tasques domèstiques, mentre que els homes només hi dediquen dues hores i vint minuts.
La Llei Orgànica 3/2007 preveu un permís remunerat de dues setmanes per als pares. Cal augmentar aquest permís per aconseguir l’objectiu esmentat.