Llei 1/2017, de 12 de maig, de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears

Secció:I. Disposicions generals
Emissor:PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació són corporacions de dret públic, amb llarga trajectòria, que presten serveis a l'empresa i duen a terme funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les administracions públiques en tot allò que tingui relació amb la representació, la promoció i la defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació en l'àmbit de les seves demarcacions.

Les cambres oficials de comerç, indústria i navegació van ser creades pel Reial decret de 9 d'abril de 1886, en reconèixer com a tals les associacions voluntàries de comerciants, industrials i naviliers. Una de les primeres a crear-se, el 29 de setembre d'aquell mateix any, va ser la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma.

Més tard, el Reial decret de 21 de juny de 1901 va conferir el caràcter d'establiments públics a les cambres de comerç, en va reformar el règim legal i va unificar els reglaments i estatuts de totes les cambres de l'Estat, i, posteriorment, la Llei de bases de 1911 va establir el model continental d'adscripció obligatòria i de contribució solidària per a totes les empreses, i va confirmar i ampliar les funcions públiques que tenien atribuïdes.

La Llei 3/1993, de 22 de març, bàsica de cambres de comerç, indústria i navegació, es va dictar a l'empara de l'article 149.1.18a de la Constitució Espanyola, en la mesura que estableix les bases del règim jurídic de les cambres en la seva dimensió d'administracions públiques, així com de l'apartat 1.10a del mateix article, que regula temes relatius al comerç exterior, i va establir els principis bàsics de la legislació general de l'Estat sobre la matèria.

El model continental de cambres a Espanya es va mantenir fins a l'aprovació del Reial decret llei 13/2010, de 3 de desembre, que va instaurar un nou model cameral de pertinença voluntària, amb l'eliminació del recurs cameral permanent que fins aquell moment havia suposat la seva principal font de finançament.

Amb l'aprovació de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació, s'han introduït nombroses reformes amb la finalitat prioritària de posar en marxa mesures eficients d'enfortiment i impuls del sector empresarial, i amb l'objectiu d'aconseguir la regeneració del teixit econòmic i la creació d'ocupació. Aquesta norma estableix que les comunitats autònomes han d'adaptar el contingut de la seva normativa en aquesta matèria al que disposa la mateixa llei i dóna un termini per fer-ho, en compliment de la qual cosa s'aprova aquesta llei.

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la comunitat autònoma, en l’article 31.9, competències de desenvolupament legislatiu i execució en matèria de corporacions de dret públic, representatives d'interessos econòmics i professionals.

Així, correspon a la comunitat autònoma el desenvolupament legislatiu de la regulació bàsica de l'Estat en matèria de cambres de comerç. La legislació autonòmica dictada fins al moment a l'empara de tal competència s'ha limitat a aprovar la Llei 7/2006, de 3 de maig, per a la creació, mitjançant segregació, de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació d'Eivissa i Formentera.

Conscients de la importància de les cambres de comerç en el desenvolupament econòmic i empresarial de la nostra comunitat autònoma, com a instrument valuós de col·laboració amb les institucions públiques, aquesta llei consagra la seva naturalesa com a corporació de dret públic, amb la finalitat de continuar exercint les funcions publicoadministratives que han contribuït a revitalitzar el teixit econòmic, el desenvolupament empresarial i la generació d'ocupació.

Aquesta llei pretén reforçar el paper de les cambres oficials de comerç de les Illes Balears com a entitats prestadores de serveis, en particular a les petites i mitjanes empreses, i reforçar el seu paper com a dinamitzadores tant de l'expansió de les empreses de la comunitat autònoma fora del nostre territori i en l'àmbit internacional, com de la millora de la seva competitivitat.

Així mateix aquesta llei té com principis inspiradors garantir la pluralitat, la representativitat empresarial, l'equilibri dels sectors econòmics, la transparència en l'actuació de les cambres i el control d'aquestes pel que fa a les funcions de caràcter publicoadministratiu que realitzen, per garantir l'interès públic i la proximitat amb l'empresa, aprofitant l'experiència acumulada durant la seva llarga trajectòria.

II

La llei consta de 37 articles estructurats en 6 capítols, 3 disposicions addicionals, 4 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 2 disposicions finals, així com d’un annex amb l'estructura provisional de cadascuna de les cambres.

El capítol I, de disposicions generals, regula la naturalesa, la finalitat i les funcions de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears. En manté la naturalesa de corporacions de dret públic i la finalitat de representació dels interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis, i la prestació de serveis a les empreses.

El capítol II regula l'àmbit territorial de les cambres i les possibles alteracions.

El capítol III estableix l'adscripció a aquestes, el cens i l'organització de les cambres, fent referència al ple, al comitè executiu i al president o la presidenta. Així mateix, fa referència al secretari o la secretària general i al personal d'alta direcció, i regula els reglaments de règim interior.

El capítol IV recull els principis bàsics del règim electoral de les cambres oficials per elegir els membres dels seus òrgans de govern.

El capítol V preveu el règim econòmic i pressupostari basat en un sistema d'obtenció de recursos mitjançant la prestació de serveis, que reforçarà la seva eficiència.

Finalment, el capítol VI recull el règim jurídic aplicable a les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears. Pel que fa al seu règim jurídic, destaca el principi de tutela a què estan subjectes les cambres en l'exercici de la seva activitat.

Per últim, s’ha de destacar que la llei, mitjançant la disposició addicional segona, modifica l’article 19 de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears; i, mitjançant la disposició addicional tercera, introdueix una norma relativa a la regularització d’autoritzacions d’instal·lació de màquines recreatives.

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

Aquesta llei té per objecte la regulació de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears (d'ara endavant, les cambres), dins del marc fixat per la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació.

Article 2

Naturalesa i règim jurídic

  1. Les cambres són corporacions de dret públic, que es configuren com a òrgans consultius i de col·laboració amb les administracions públiques, especialment amb l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sense detriment dels interessos privats que persegueixen.

  2. Per al compliment dels seus fins tenen personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar. La seva estructura i funcionament han de ser democràtics.

  3. Les cambres es regeixen, dins el marc del que disposa la legislació bàsica estatal, en primer lloc, pel que disposen aquesta llei i les seves normes de desplegament i, en segon lloc, pels reglaments de règim interior que aprovin aquestes corporacions.

  4. Els és aplicable amb caràcter supletori la legislació referent a l'estructura i el funcionament de les administracions públiques en allò que sigui conforme a la seva naturalesa i finalitats.

  5. La contractació i el règim patrimonial de les cambres s’han de regir pel dret privat, llevat de disposició legal en contra, amb submissió als principis de transparència i no-discriminació, publicitat, concurrència i objectivitat.

  6. En virtut de les competències atribuïdes a les comunitats autònomes en matèria de cambres de comerç, correspon al Govern de les Illes Balears, en els termes de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de cambres de comerç, indústria, serveis i navegació, exercir la tutela sobre les cambres de les Illes Balears, en l'àmbit de les seves competències i en el marc de la legislació bàsica. Per fer-ne efectiva la tutela, la conselleria competent en matèria de comerç pot, en qualsevol moment, recollir informació sobre qualsevol assumpte, garantint-ne la confidencialitat i, si s’escau, guardar el secret de les dades qualificades com a tals.

Article 3

Finalitat

  1. Les cambres tenen com a finalitat la representació, la promoció i la defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació, així com la prestació dels serveis a les empreses que exerceixin aquestes activitats.

  2. Les cambres han d’exercir les funcions de caràcter públic que els atribueixen aquesta llei i la legislació bàsica estatal, i les que els puguin ser assignades d'acord amb els instruments que estableix l'ordenament jurídic per les administracions públiques en el seu respectiu àmbit de competència.

  3. Les activitats que puguin dur a terme les cambres en el compliment de la seva finalitat s’han de dur a terme sense perjudici de la llibertat sindical i d'associació empresarial, de les facultats de representació dels interessos del col·lectiu empresarial que assumeixin aquest tipus d'associacions i de les actuacions d'altres organitzacions socials que legalment es constitueixin.

  4. També correspon a les cambres l'exercici de les activitats privades que lliurement exerceixin.

Article 4

Funcions

  1. Les cambres tenen, en tot cas, les funcions de caràcter publicoadministratiu previstes en l'article 5.1 de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació.

  2. En el desenvolupament de les funcions publicoadministratives, les cambres han de garantir la seva imparcialitat i transparència.

  3. També correspon a les cambres desenvolupar les funcions publicoadministratives que s'enumeren a continuació:

    1. Proposar a les administracions públiques de les Illes Balears totes les reformes o mesures que considerin necessàries o convenients per al foment del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

    2. Col·laborar en l'elaboració, el desenvolupament, l'execució i el seguiment dels plans camerals autonòmics que es dissenyin per a l'increment de la competitivitat del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

    3. Ser òrgan d'assessorament de les administracions públiques, en els termes que s'estableixin reglamentàriament, per al desenvolupament del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

    4. Assistir a les administracions públiques de les Illes Balears en el desenvolupament de programes de millora de la competitivitat empresarial de les illes.

    5. Col·laborar amb les administracions públiques en la representació dels interessos econòmics generals de les Illes Balears a l'exterior, així com en l'acció exterior comercial.

    6. Prestar serveis d'assessorament per a la promoció de l'expansió nacional i internacional de les empreses de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

    7. Col·laborar amb les administracions públiques com a òrgans de suport i assessorament per a la creació d'empreses.

    8. Col·laborar amb les administracions públiques mitjançant la realització d'actuacions materials per a la comprovació del compliment dels requisits legals i la verificació d'establiments mercantils i industrials, en compliment del que estableix la normativa general i sectorial vigent.

    9. Elaborar les estadístiques, les enquestes d'avaluació i els estudis que considerin necessaris per a l'exercici de les seves competències.

    10. Promoure i cooperar en l'organització de fires i exposicions.

    11. Col·laborar en els programes de formació establerts per centres docents públics o privats i, si s’escau, per les administracions competents de les Illes Balears.

    12. Informar dels projectes de normes que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria, els serveis o la navegació, en els casos i amb l'abast que l'ordenament jurídic determini.

    13. Tramitar, si s’escau, previ encàrrec de l'administració autonòmica, els programes públics d'ajudes a les empreses en els termes que s'estableixin en cada cas, així com gestionar serveis públics relacionats amb aquestes, quan la seva gestió correspongui a l'administració autonòmica i aquesta així ho determini.

    14. Col·laborar amb l'administració competent informant dels estudis, els treballs i les accions que es duguin a terme per a la promoció del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

    15. Contribuir a la promoció del turisme en el marc de la cooperació i la col·laboració amb els òrgans competents de les administracions públiques.

    16. Col·laborar amb els òrgans competents de l'administració per facilitar informació i orientació sobre el procediment d'avaluació i acreditació per al reconeixement de les competències professionals adquirides per experiència laboral, així com en l'aportació d'instal·lacions i serveis per a la realització d'algunes fases del procediment, quan així s'estableixi.

    17. Desenvolupar i prestar serveis de mediació i arbitratge.

    18. Qualsevol altra funció que l'ordenament jurídic els pugui atribuir, així com les que puguin assumir mitjançant els instruments previstos en aquest.

  4. Per a l'exercici de les funcions indicades en l'apartat anterior es poden establir col·laboracions, delegacions o encomandes per part de l'administració pública i subscriure, si s’escau, l’oportú conveni, contracte o un altre instrument de col·laboració permès per l'ordenament jurídic amb la cambra oficial de comerç, indústria i serveis corresponent, en el qual han de figurar, almenys:

    1. Els òrgans que subscriuen el conveni i la capacitat jurídica amb què actua cadascuna de les parts.

    2. Els objectius a assolir o les activitats que s'assignin i les actuacions que s'acordi desenvolupar per al seu compliment.

    3. El mecanisme de finançament per al desenvolupament adequat de l'objecte del conveni.

    4. Els mecanismes previstos per garantir la coordinació de les actuacions objecte del conveni.

    5. El termini de vigència, que no n’impedeix la pròrroga si així ho acorden les parts signants del conveni.

    6. Les causes d'extinció del conveni i els efectes de l'extinció.

    7. Els mecanismes de denúncia i solució de controvèrsies.

  5. Les cambres poden dur a terme altres activitats, que han de tenir caràcter privat i s’han de prestar en règim de lliure competència, que contribueixin a la defensa, el suport o el foment del comerç, la indústria, els serveis i la navegació, o que siguin d'utilitat per a l’acompliment de les finalitats indicades. Entre d'altres, poden dur a terme les activitats de caràcter privat següents, complint en tot cas els requisits exigits en la normativa sectorial vigent per exercir-les:

    1. Establir serveis d'informació i assessorament empresarial.

    2. Difondre i impartir formació en relació amb l'organització i la gestió de l'empresa.

    3. Prestar serveis de certificació i homologació de les empreses i crear, gestionar i administrar borses de franquícia, de subproductes, de subcontractació i de residus, així com llotges de contractació.

    4. Desenvolupar activitats de mediació, així com d'arbitratge mercantil, nacional i internacional, de conformitat amb el que estableix la legislació vigent.

    5. Prestar serveis de consultoria privada per a la millora de la competitivitat empresarial.

    6. Realitzar actuacions de promoció i suport a l'expansió nacional i internacional d'empreses.

    7. Qualssevol altres activitats de caràcter privat que s'ajustin als requisits indicats en aquest apartat.

    L'efectiva prestació per les cambres de les activitats de caràcter privat indicades en l'apartat anterior està subjecta a l’autorització prèvia del seu ple en els termes que determini el reglament de règim interior de la cambra.

  6. Per a l'exercici adequat de les seves funcions, i amb l’autorització prèvia de l'administració tutelar, les cambres poden promoure o participar en tota classe d'associacions, fundacions i societats civils o mercantils, així com subscriure els convenis de col·laboració oportuns. L'administració tutelar ha de determinar els mecanismes de seguiment corresponents.

    Per a l'atorgament de la dita autorització s'ha de justificar la necessitat o la conveniència de la promoció o la participació prevista. Igualment, l'òrgan competent de l'administració autonòmica en matèria de cambres pot denegar l'autorització quan la cambra sol·licitadora no hagi acreditat, amb caràcter previ, que la seva participació en les entitats i els convenis assenyalats no afectarà el manteniment del seu equilibri pressupostari.

  7. L'autorització a què fa referència l'apartat anterior no implica, en cap cas, l'assumpció de cap responsabilitat, ni principal ni subsidiària, per part de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en relació amb els drets i les obligacions derivats de les actuacions de les cambres en l'àmbit de les seves activitats privades.

Article 5

Serveis mínims obligatoris

El Govern de les Illes Balears pot declarar com serveis mínims obligatoris els que estimi imprescindibles per a cada cambra respecte de les funcions previstes en la normativa bàsica estatal i de les establertes en l'article 4 d’aquesta llei, sense perjudici que determinades funcions i serveis els pugui exercir una altra cambra de l'àmbit territorial de les Illes Balears. Si el Govern declara aquests serveis mínims a alguna o a totes les cambres de les Illes Balears, haurà de consignar la corresponent assignació pressupostària.

Article 6

Plans camerals autonòmics

  1. Per a l'execució d'actuacions d'interès general en desenvolupament de les funcions de les cambres, el Govern de les Illes Balears pot establir un o diversos plans camerals autonòmics en aquelles matèries que siguin de la seva competència, especialment en internacionalització, en formació professional i en competitivitat de les empreses de les Illes Balears.

  2. El Govern de les Illes Balears, amb prèvia consulta a les cambres de les Illes Balears, aprovarà els plans camerals autonòmics, que han de tenir, almenys, el contingut mínim següent:

    1. Actuacions previstes i memòria justificativa de la seva necessitat i de la seva contribució a l'assoliment de les finalitats indicades en l'apartat anterior; i mecanismes, si s’escau, de coordinació amb els plans camerals de la Cambra d'Espanya.

    2. Terminis màxims d'execució de les actuacions previstes, definició d'objectius i indicadors del seu grau de compliment, així com mecanismes de correcció de desviacions en el compliment dels indicadors.

    3. Criteris quantitatius i qualitatius de mesurament del compliment dels objectius i del grau d'eficiència en la gestió.

    4. Estudi econòmic de les actuacions previstes en el pla cameral, amb desglossament del cost de les actuacions anuals previstes i els recursos personals, materials i pressupostaris necessaris.

    5. Mecanismes de finançament de les actuacions previstes en el conveni, que han d'estar totalment o parcialment vinculats al compliment dels indicadors d'execució i efectes del dit finançament en l'objectiu pressupostari del Govern de les Illes Balears, així com determinació de l'aplicació pressupostària a la qual s'han d’imputar les actuacions previstes.

    6. Les garanties, si escau, del compliment de les obligacions.

    7. Creació d'un consell rector encarregat del seguiment, el desenvolupament i la valoració de l'execució del pla cameral autonòmic, integrat per representants del Govern de les Illes Balears i de cadascuna de les cambres, en el nombre i la forma que es determini reglamentàriament.

    8. Correspondrà al Consell Rector:

  3. Fer un seguiment periòdic de l'evolució i el desenvolupament del pla cameral en execució.

  4. Estudiar qualsevol mesura, iniciativa o activitat específica relativa a l'execució del pla cameral en vigor o que s’hagi d’incloure en plans camerals successius, i traslladar-la, si s’escau, al Govern de les Illes Balears.

  5. Proposar mesures addicionals de correcció de les desviacions detectades en l'execució del pla cameral.

  6. Aprovar anualment un informe d'avaluació del compliment del pla cameral.

  7. Es podran establir mecanismes de cooperació entre les actuacions previstes en els plans camerals aprovats pel Govern de les Illes Balears i les actuacions del Pla Cameral d’Internacionalització aprovat per l’Administració General de l’Estat.

  8. El Govern de les Illes Balears pot atorgar, en funció de les disponibilitats pressupostàries, dotacions o subvencions de concessió directa per a l'execució de les actuacions previstes en els plans camerals a les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears, en funció de la naturalesa de cada activitat, mitjançant la subscripció del conveni de col·laboració corresponent.

    Capítol II

    Àmbit territorial

Article 7

Àmbit territorial

  1. A les Illes Balears podran existir fins a quatre cambres, la de Mallorca, la de Menorca, la d’Eivissa i la de Formentera.

  2. El Govern de les Illes Balears podrà autoritzar la creació d’una cambra dins l’àmbit territorial de cada illa a proposta de la conselleria competent en matèria de comerç i amb informe previ de la cambra l’àmbit de la qual es vegi afectat per la nova implantació quan les circumstàncies econòmiques i els interessos comercials, industrials i de serveis així ho justifiquin, i sempre que l’entitat que en resulti compti amb els recursos econòmics suficients per al compliment de les seves funcions i es garanteixi una millora dels serveis que es presenten.

  3. En el supòsit que existeixi una única Cambra d’Eivissa i Formentera, s’haurà de garantir l’existència d’una delegació territorial en aquella illa en la qual no radiqui la seu de la cambra.