Llei de modificació parcial dels Límits de la Zona Perifèrica de Protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de Catalunya (Llei 22/1990, de 28 de desembre)

Publicado en:DOGC
Ámbito Territorial:Normativa de Cataluña
Rango:Ley
 
ÍNDICE
CONTENIDO

L'article 4 de la Llei 7/1988, del 30 de març, de Reclassificació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, delimita una zona de protecció exterior, contínua i perifèrica, a fi de garantir una protecció completa dels recursos naturals que van justificar la creació del Parc i d'evitar els possibles impactes ecològics i paisatgístics procedents de l'exterior.

Un cop transcorreguts dos anys des de l'establiment d'aquesta zona de protecció, hom ha constatat la conveniència de modificar-ne parcialment els límits geogràfics per tal que els objectius que es volien aconseguir amb l'establiment de la franja de protecció puguin ser més fàcilment assumibles.

ARTICLE 1

Es modifica el segon paràgraf de l'apartat 1 de l'article 4 de la Llei 7/1988, del 30 de març, que queda redactat de la manera següent:

"Els seus límits geogràfics són els fixats en l'annex 2 d'aquesta Llei, i afecta els termes municipals de Vielha e Mijaran i de Naut Aran, a la comarca de la Val d'Aran; d'Alt Àneu, d'Esterri d'Àneu, de la Guingueta d'Àneu, d'Espot i de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà; de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà, i de Barruera i de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça".

ARTICLE 2

[No vigent]

ARTICLE 3

[No vigent]

ARTICLE 4

Es modifica l'article 11 de la Llei 7/1988, del 30 de març, que queda redactat de la manera següent:

La responsabilitat de l'administració del Parc Nacional correspon a un director-conservador, nomenat pel Consell Executiu a proposta del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aquest càrrec ha de recaure en una persona amb titulació universitària superior i idònia.

ARTICLE 5

S'introdueix una disposició addicional a la Llei 7/1988, del 30 de març, amb el text següent:

"Disposició addicional

Pot formar part de la Comissió Permanent un dels representants de l'ICONA que s'hagi incorporat al Patronat, a partir del moment en què comuniqui la seva decisió al Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

ARTICLE 6

Es modifica la delimitació de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, continguda en l'annex 2 de la Llei 7/1988, del 30 de març, el qual queda redactat de la manera següent:

"Annex 2

"Límits de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

"Nord:

"El límit de la zona perifèrica de protecció del Parc comença pel nord en el coll de Rius, en la confrontació dels termes municipals de Vielha e Mijaran i de Naut Aran (Arties), i segueix la partió entre aquests dos termes cap al nord, fins al coll de Bargadera. Continua després, sempre seguint l'esmentada partió, en direcció est, passa per la tuca de Betren i arriba al tuc d'Era Aubeta.

"En aquest punt, la partió entre els termes municipals esmentats gira cap al nord, en direcció al Pui d'Albo, mentre que el límit de la zona perifèrica continua cap al nord-est primer i després cap a l'est, baixant per una carena de fort pendent, fins al pont de Ressec, on gira cap al sud-oest, seguint la vall del riu Valarties i deixant fora de la zona perifèrica les bordes de Ressec, el campament de Ressec i les finques de propietat privada situades a la ribera de Valarties, en la confrontació amb la forest número 257 del catàleg d'utilitat pública (CUP), d'Arties.

"Un cop creuat el riu Valarties, el límit segueix els confins de les propietats particulars fins a trobar el camí de Losseron, i enfila aquest camí fins als murs, on torna a confrontar amb les finques particulars que voregen el riu Losseron. Segueix els confins de les finques que formen els prats de Losseron, al marge esquerre del riu Rencules, fins a creuar el riu en la cruïlla amb el camí que va a l'estany de Montcasau, on puja en direcció al tuc d'Era Solana. Baixa des del tuc, ja dins la forest número 297, propietat de Salardú i Tredòs, creua el camí forestal i baixa fins a la ribera del riu d'Aiguamòg, al punt anomenat salt d'Aigüestortes.

"En la ribera del riu d'Aiguamòg, el límit de la zona perifèrica respecta les finques de propietat particular que pugen per la riba a ambdós marges del riu i, un cop voltades aquestes propietats, torna a enfilar-se cap amunt en direcció al tuc Cendrosa de Son, voltant la forest número 301, propietat del poble de Son, del municipi de Naut Aran. Segueix tot el perímetre nord del terme de Naut Aran i torna a baixar en línia recta, fins al riu Garona de Ruda, on segueix, igual com en el cas dels rius anteriorment esmentats, la delimitació de les finques privades que ocupen la ribera del riu, les quals resten fora de la zona perifèrica.

"Després, el límit de la zona perifèrica segueix el marge dret de la Garona de Ruda i puja per la partió entre els termes de Naut Aran i d'Alt Àneu, fins al cap del port de la Bonaigua. En aquest punt, gira cap al sud-est, puja per la carena, en fort pendent, pel turó de la Peülla, gira al sud-est en línia recta fins a trobar el camí que puja a l'estany Gerber, tres-cents metres per sota d'un estanyol, i, des d'aquí, baixa en línia recta en direcció est, cap al riu de la Bonaigua, el qual troba en l'últim revolt de la carretera, un cop passat el refugi de la Mare de Déu de les Ares.

"Des d'aquí, el límit segueix el riu de la Bonaigua, aigües avall, dins la forest número 183, i confronta a continuació amb la forest número 181, del poble de Sorpe, i amb propietats particulars del mateix poble, fins al pont de Sorpe, on la carretera creua el riu. En arribar al pont, continua per la carretera, limitant amb propietats particulars de Sorpe i de València d'Àneu, fins a la cruïlla amb la carretera que va a Son, on enfila aquesta via fins als confins de la forest número 1107, denominada la Mata de València.

"Est:

"El límit de la zona perifèrica puja per la carena que delimita la forest número 1107 fins a trobar la línia que separa la forest número 1105, anomenada el Bosc de Son, de les propietats particulars del poble de Son, punt des d'on puja cap a l'oest, deixant fora de la zona perifèrica els prats i els conreus particulars esmentats.

"On acaben aquestes propietats, el límit gira cap al sud-est, sempre seguint els confins de la forest número 1105, fins que arriba a la riera del Tinter, on, seguint encara el dits confins, gira cap al nord-est, després cap al sud i finalment cap al sud-oest, fins a trobar la partió entre els termes municipals d'Alt Àneu i d'Esterri d'Àneu. Segueix aquesta partió i creua en direcció est cap al barranc d'Arrosa, on troba la partió entre els termes municipals d'Esterri d'Àneu i de la Guingueta d'Àneu, la qual partió segueix fins a trobar el camí del bosc d'Esterri. Enfila aquest camí cap a l'est, fins a trobar les finques particulars de Jou, i segueix els confins d'aquestes finques particulars fins al barranc de Jou. Baixa per aquest barranc fins a trobar de nou les finques, al camí de Jou a Estaís, el qual segueix fins a la partió entre els termes de la Guingueta d'Àneu i d'Espot. Segueix aquesta partió cap a l'oest i, passant pel pic de Buliera, arriba al pic Vellendo, també anomenat de Quartiules.

"Des del pic Vellendo, en la confrontació dels termes municipals d'Alt Àneu i d'Espot, el límit s'endinsa en la forest número 321, de la Muntanya d'Espot, baixa pel barranc del Vedal, a l'esquerra del riu Escrita, i puja pel marge esquerre d'aquest riu, confrontant amb els prats de propietat particular, fins que arriba a la confluència amb el barranc anomenat de l'Abeurador.

"En aquest punt, el límit de la zona perifèrica de protecció travessa el riu Escrita, gira cap a l'est i segueix el curs del riu aigües avall, fins a trobar, prop del poble d'Espot, noves propietats privades a la vessant de la forest anomenada la Muntanya.

"El límit voreja i deixa fora de la zona perifèrica les esmentades finques privades, situades a la solana de l'esmentada forest, fins que arriba al barranc o riu de Peguera, afluent de l'Escrita pel marge dret. Enfila aquest riu fins al port de Platets i, des d'aquí, talla cap al sud del pla de l'Escariella, al punt on es troba un gran rocall, anomenat el Penyal, al cap dels prats de l'Escariella.

"El límit puja per aquest barranc fins a les planes del peu de la pala d'Eixe.

"Resta fora de la zona perifèrica de protecció la plana que acull les infrastructures, la cafeteria, les instal.lacions del telecadira i la resta d'equipaments de l'estació d'esquí de Superespot.

"Vorejant aquest pla, el límit segueix cap al sud, fins al barranc d'Estanyets, des del qual puja pel serrat de la Socarrada fins al collet de la Creu de l'Aixol.

"Continua carenejant, en confrontació, a partir de la creu, amb la forest número 127, denominada Santa Bàrbara, el Bosc Negre i la Molina, d'Escaló i Escart, fins a l'altura del refugi de Quatrepins, on baixa, creua el camí forestal i, seguint encara la línia divisòria, arriba a la collada de la font Blanca, punt en el qual canvia de direcció cap al barranc del mateix nom, puja per l'obaga i torna a carenejar fins als confins del terme municipal de Rialp. A partir de l'encontre amb aquest terme municipal confronta amb la forest número 187, anomenada el Bosc Negre i els Baixants, de Caregue, fins a la propera carena, on troba la línia frontera del terme municipal de Sort. En tot el municipi de Sort confronta amb la forest de la Muntanya de Llessui, de propietat particular, fins a la línia divisòria de la serra del Montsent, en concret en el coll del Triador, on passa al terme municipal de la Torre de Cabdella.

"Sud:

"Des del coll del Triador, el límit de la zona perifèrica continua cap al nord fins a trobar la cambra d'aigua de la central de Cabdella i, des d'aquí, continua per la part superior de la cambra, uns cent metres per damunt de l'esplanació de l'antic carrilet, fins al barranc de Ricossanto.

"Segueix el canal en direcció nord fins a arribar a l'estany Gento, i deixa fora de la zona perifèrica les construccions existents. Continua per la vora de l'estany Gento fins al telefèric, voreja l'embassament de Sallente i s'enfila pel fort pendent fins al puig d'Espasa, on baixa en línia recta cap al barranc de Maineres i, aigües avall d'aquest, fins al riu Serna. Puja pel barranc de Rus, que confronta amb la forest número 192b, fins al port de les Cabeçades, on confronta ja amb el terme municipal de Sarroca de Bellera. Des del port segueix la cresta fins a la creu de terme, i confronta amb la forest número 217, denominada la Muntanya de Manyanet, del terme municipal de Sarroca de Bellera, fins al tossal de la Mina, el tuc de Moro, la passada de Moro i el cap de les Raspes Roges.

"Oest:

"A partir del cap de les Raspes Roges, el límit de la zona perifèrica abandona la carena, entra en el terme municipal de Barruera, en la finca propietat de Boí-Tahull, SA, i baixa pel pendent màxim fins a arribar al naixement del barranc de Collbirros. Segueix aquest barranc aigües avall, fins a arribar al camí forestal que discorre pel marge dret del torrent de Ginebrell, i enfila aquest camí en direcció nord fins a creuar el barranc anomenat de la Font de la Ribaviola. En aquest punt, el límit segueix la cota dels 1800 metres en direcció nord-nord-est fins a la confluència del barranc de Carants amb el torrent de Sant Martí.

"Des d'aquest punt, el límit de la zona perifèrica segueix en direcció nord-oest la línia divisòria entre la forest de l'Estat, anomenada les Riberes de Sant Nicolau, Caldes, Llacs i altres, i les propietats particulars de Taüll i, confrontant sempre amb les propietats particulars de Taüll i de Boí, segueix aquesta línia fins al camí de Sant Nicolau i el riu del mateix nom.

"El límit puja pel marge esquerre del riu de Sant Nicolau, vorejant finques particulars, fins a la palanca o el pont de la Molina que travessa el riu, on gira i, per aquest pont, passa al marge dret. Des d'aquí, continua vorejant cap a l'oest les finques particulars, que resten fora de la zona perifèrica, i puja cap al nord per la línia en què les finques particulars que voregen la Noguera de Tor, que resten fora de la zona perifèrica, confinen amb la forest de l'Estat esmentada, de les Riberes de Sant Nicolau, Caldes i altres, fins a arribar a uns dos-cents metres per sobre del pont de Toirigo a la carretera de Cavallers sobre la Noguera de Tor, a la ribera de Caldes.

"Des d'aquí, el límit gira i baixa pel marge dret d'aquest riu, i delimita i deixa fora de la zona perifèrica els prats de propietat privada fins al barranc de Serrado, pel qual puja fins a trobar el límit de la forest número 214, la Muntanya d'Erill la Vall, amb tot el perímetre nord de la qual confronta. Puja pel serrat del Bierro, la penya d'Alba i el serrat de Roques Blanques, creua el barranc de Comamiana i arriba al tuc del Mon.

"Des d'aquí, el límit segueix cap al sud per la confrontació de la forest amb finques de propietat privada, fins al barranc d'Erill la Vall. Deixant fora de la zona perifèrica les bordes d'Erill la Vall, el límit continua cap al nord-oest fins a la cota dels 1700 metres, la qual segueix cap a l'oest. Puja en pendent fins al coll d'Erill la Vall i, des d'aquest punt, s'enfila per la carena fins a la cota dels 2200 metres, la qual segueix cap a la partió entre els termes municipals de Barruera i de Vilaller (Senet).

"Des d'aquest punt, el límit segueix encara, dins el terme municipal de Vilaller, la cota dels 2200 metres, entra en la forest número 244, denominada Fenarroi, Besiberri i Gelada, propietat de Senet, i la travessa longitudinalment en direcció nord per la cota dels 2200 metres, fins que arriba a la partió entre els termes municipals de Vilaller i de Vielha e Mijaran. Ja dins d'aquest terme municipal, segueix la corba de nivell dels 2300 metres, gira primer cap al nord i després cap a l'est, fa corba de nou cap al nord i arriba així a la partió entre els termes municipals de Vielha e Mijaran i de Naut Aran (Arties), en el coll de Rius, on fineix el límit de la zona perifèrica de protecció del Parc.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Sens perjudici del que estableixen els articles 4 i 5 de la Llei 7/1988, del 30 de març, dins els terrenys inclosos en la zona perifèrica de protecció es poden continuar practicant la pesca i la caça controlades i es poden mantenir els usos i aprofitaments tradicionals i els propis de l'alta muntanya.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

El Patronat del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha de quedar constituït dins el termini de dos mesos, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

Es faculta el Govern de la Generalitat i el Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta Llei.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA

Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.