Compilació del Dret Civil de Catalunya (Decret legislatiu 1/1984, de 19 de juliol)

Publicado en:DOGC#1984#456
Ámbito Territorial:Normativa de Cataluña
Rango:Decreto Legislativo
 
ÍNDICE
CONTENIDO

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent:

LLEI

La Llei 13/1984, de 20 de marc, ha establert una sèrie de modificacions en el text de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, bàsicament per adaptar-lo als principis constitucionals. Ara bé, el mateix abast parcial de la reforma, que segons indica el seu article 1, adopta i integra en l'ordenament jurídic català, amb les dites modificacions, el text normatiu, el preàmbul exclòs, de la Llei 40/1960, de 21 de juliol, dóna lloc a la continuïtat de la vigència de l'articulat no alterat, que, com es natural, de no dur a terme la corresponent refosa continuaria amb la seva versió originària i, per tant, castellana.

Era necessària, doncs, la publicació d'un text refós, en el qual aquesta part no modificada de la Compilació fos redactada també en català. Precisament per això, la disposició addicional única de la Llei 13/1984 autoritza el Govern de la Generalitat perquè dictés el Decret legislatiu corresponent per a refondre els textos normatius resultants, especificant-se que aquesta autorització incloïa la facultat de regularitzar l'ordenació numèrica dels articles de la Compilació, i la d'harmonitzar els preceptes de la Compilació quan fos estrictament necessari.

Per això, a fi i efecte de donar-li compliment dins el termini de quatre mesos previst a l'apartat 2 de l'esmentada disposició addicional única de la repetida llei, a proposta del Conseller de Justícia i d'acord amb el Consell Executiu, es dicta el present Decret aprovant el text articulat i refós de la Compilació del Dret Civil de Catalunya.

En virtut de tot això,

Decreto:

ARTICLE ÚNIC

En compliment d'allò que preveu la disposició addicional única de la Llei 13/1984, de 20 de març, s'aprova el següent text refós de la Compilació del Dret Civil de Catalunya.

Barcelona, 19 de juliol de 1984

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Agustí M. Bassols i Parés

Conseller de Justícia

TÍTOL PRELIMINAR De l'aplicació del Dret civil de Catalunya Artículos 1 a 3
ARTICLE 1
ARTICLE 2

ARTICLE 3

LLIBRE I De la família Artículos 4 a 96
TÍTOL I De la filiació Artículos 4 y 5
ARTICLE 4
ARTICLE 5
TÍTOL II De les mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció Artículo 6
ARTICLE 6

  1. Les mesures de protecció dels menors desemparats i l'adopció, pel que fa a les seves respectives regles de capacitat, formes de constitució i efectes, es regeixen per allò que disposa la Llei de Catalunya sobre Mesures de Protecció dels Menors Desemparats i de l'Adopció.

  2. Els drets successoris derivats de l'adopció es regiran pel Codi de Successions per Causa de Mort en el Dret Civil de Catalunya.

TÍTOL III De les relacions patrimonials entre cònjuges Artículos 7 a 62
CAPÍTOL I Disposicions generals sobre els efectes patrimonials del matrimoni Artículos 7 a 11
SECCIÓ I Els efectes patrimonials inter vivos del matrimoni Artículos 7 a 9
ARTICLE 7

El règim econòmic dels cònjuges serà el convingut en capítols matrimonials.

Si no hi ha pacte, o en el cas que els capítols matrimonials siguin ineficaços, el règim econòmic serà el de separació de béns.

ARTICLE 8
  1. Tindran la consideració de despeses familiars les necessàries per al sosteniment de la família i, en particular, les originades en concepte d'aliments en el seu sentit més ampli, les de conservació o millora de l'habitatge conjugal o del seu parament i les d'atencions de previsió, amb adequació, en tot cas, als usos i al nivell de vida de la família.

    No tindran la consideració de despeses familiars les derivades de la gestió i la defensa dels béns privatius ni, en general, totes les que responguin a l'interès exclusiu d'un dels cònjuges.

  2. A aquests efectes, s'entendrà que la família es integrada pels cònjuges, els fills comuns i els fills de qualsevol dels cònjuges que convisquin amb ells. Si s'escau, la unitat familiar podrà incloure també altres parents dels cònjuges, sempre que hi hagi convivència.

  3. Els cònjuges estan obligats a contribuir al sosteniment de les despeses familiars.

    Es considerarà contribució a les despeses familiars el treball realitzat per qualsevol dels cònjuges en interès de la família per a la casa, o com a col-laboració personal o professional no retribuïda, o amb retribució insuficient, a la professió o empresa de l'altre cònjuge.

    Si hi ha dot o altres béns afectes a l'aixecament de les càrregues del matrimoni, els seus fruits i les seves rendes s'aplicaran preferentment al sosteniment de les despeses familiars.

    Altrament, a manca de pacte, els cònjuges contribuiran al sosteniment de les despeses familiars en proporció a llurs ingressos i, si aquests no són suficients, a llurs patrimonis, també proporcionalment a les respectives quanties.

  4. Dels deutes contrets en atenció al sosteniment de les despeses familiars, en respon el cònjuge deutor, davant tercers, amb tots els seus béns.

ARTICLE 9

Sigui quin sigui el règim matrimonial aplicable, per a disposar dels drets sobre l'habitatge habitual necessari per a la vida familiar i dels seus mobles d'ús ordinari, si pertanyen a un sol cònjuge, aquest haurà d'obtenir el consentiment de l'altre o, si hi manca, l'autorització judicial.

La manca d'aquests requisits, si el cònjuge transmetent hagués ocultat la destinació familiar dels béns indicats per mitjà d'una manifestació expressa i falsa, no afectarà la validesa de la transmissió onerosa, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals en que haurà incorregut aquest cònjuge, d'acord amb la legislació aplicable.

SECCIÓ II Els efectes patrimonials post mortem del matrimoni Artículos 10 y 11
ARTICLE 10

Al cònjuge sobrevivent, no separat judicialment o de fet, li correspondrà sempre la propietat de la roba, del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de l'habitatge conjugal, sense computar-los en el seu haver hereditari. No hi estaran compresos les joies, els objectes artístics o històrics ni altres de valor extraordinari propis del premort, ni, si aquest en disposes per actes d'última voluntat a favor d'altres persones, els mobles de procedència familiar.

ARTICLE 11

Durant l'any següent a la mort d'un dels cònjuges, anomenat any de plor, el supervivent, si no es usufructuari universal de l'herència del premort, o si la vídua no gaudeix del benefici de tenuta, tindrà dret a habitar tot l'habitatge conjugal i a ésser alimentat a càrrec del patrimoni del premort en consonància amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges i amb la quantia del dit patrimoni. Aquest dret és independent de l'existència de dot, d'aixovar, d'escreix o esponsalici i de soldada, i de llur devolució. Els aliments comprendran totes les necessitats comunes a la vida, així en salut com en malaltia.

El cònjuge supervivent separat judicialment o de fet no tindrà els drets esmentats, i els perdrà en altre cas, si durant l'any de plor es tornava a casar o passava a viure maritalment amb una altra persona, i també si abandonava o negligia greument els fills menors. En cap cas no estarà obligat a tornar l'import dels aliments percebuts.

CAPÍTOL II Els capítols matrimonials i les donacions per raó de matrimoni Artículos 12 a 17
SECCIÓ I Els capítols matrimonials Artículos 12 y 13
ARTICLE 12
  1. Els atorgants podran, en capítols matrimonials, determinar el règim econòmic conjugal, convenir la institució contractual d'hereu, establir els pactes o les estipulacions que estimin convenients, llevat que siguin contraris a la llei, i fer qualsevol disposició per raó de matrimoni.

    Els capítols matrimonials, que hauran de constar necessàriament en escriptura pública, podran ésser atorgats abans del matrimoni o durant aquest. En el primer cas, produiran efectes des que el matrimoni s'haurà celebrat.

  2. Podran atorgar capítols matrimonials aquells qui puguin contreure vàlidament matrimoni, però necessitaran, si s'escau, el concurs de les persones que en tinguin la pàtria potestat, la tutela o la curatela.

    No caldrà la intervenció de defensor judicial, encara que hi hagi oposició d'interessos en les donacions o en els dots que els pares facin a llurs fills amb reserva de drets.

  3. Els pactes dels capítols matrimonials solament podran ésser modificats o deixats sense efecte:

    En els supòsits en que s'hagi previst expressament aquesta possibilitat o quan es tracti d'estipulacions revocables per llur naturalesa.

    Pel consentiment, solemnitzat en escriptura pública, de tots els atorgants o de llurs hereus, el qual consentiment, si algun d'ells és incapaç o es troba absent i se n'ignora el parador, se suplirà o complementarà d'acord amb la llei.

    Els pactes successoris recíprocs entre cònjuges podran ésser modificats o deixats sense efecte per aquests, com també els establerts per ells a favor de llurs fills, sense necessitat de l'acord de les altres persones que hagin concorregut en els capítols ni dels hereus. La modificació del règim econòmic del matrimoni també podrà ésser acordada exclusivament pels cònjuges.

    Fora d'aquests casos, tot acte o contracte dirigit a modificar o deixar sense efectes els capítols matrimonials serà ineficaç.

  4. Els capítols matrimonials, com també els pactes, les resolucions judicials i altres fets que modifiquin el règim econòmic conjugal, no seran oposables a tercer mentre no es facin constar en les inscripcions de matrimoni al Registre Civil.

    En tot allò que es refereixi a béns o drets, es podran fer constar en els registres públics corresponents.

ARTICLE 13

Els capítols matrimonials quedaran sense efecte:

1r. En el cas que el matrimoni sigui declarat nul.

2n. En el cas de dissolució del matrimoni per divorci. Això no obstant, i a més del que disposa el darrer paràgraf de l'article 35, conservaran la seva eficàcia:

  1. Els heretaments i les donacions a favor d'un dels contraents, si l'afavorit continua vivint a la casa i treballant per a ella i hi ha descendència del matrimoni. Nogensmenys, seran ineficaços l'usdefruit vidual i els drets que, si s'escau, s'haguessin pactat en forma accessòria a favor del cònjuge. Si no hi ha convivència ni descendència, i també si l'afavorit contreu nou matrimoni, l'heretament o la donació esdevindran revocables per la sola voluntat de l'heretant o donant.

  2. Els heretaments a favor dels descendents del matrimoni en consideració als quals s'havien atorgat els capítols. Nogensmenys, els heretaments purs esdevindran revocables.

SECCIÓ II Les disposicions per raó de matrimoni atorgades en capítols matrimonials Artículos 14 a 16
ARTICLE 14

  1. Les donacions fetes pel pare i la mare en capítols matrimonials a favor del fill, sense designació de parts, s'entendrà que han estat realitzades per meitat entre ambdós.

    Els béns donats conjuntament als contraents pertanyeran a tots dos en proindivís ordinari i per parts iguals, si el donant no havia disposat el contrari.

  2. Les donacions atorgades en capítols matrimonials no son revocables:

    1. Per ingratitud del donatari.

    2. Per supervivència o supervenció de fills, si bé podran ésser reduïdes en allò que resultin inoficioses per raó de llegítimes.

    3. Per pobresa del donant, sens perjudici del seu dret d'aliments.

ARTICLE 15

Són nuls, encara que es facin en nom de persona interposada:

1r Les retrodonacions fetes posteriorment per l'hereu o donatari a favor de l'heretant o donant, o dels seus hereus, dels béns compresos en un heretament o en una donació atorgada en capítols matrimonials.

2n Els actes posteriors del donant o de l'heretant en disminució, derogació o perjudici de la donació o de l'heretament, i els de l'hereu o donatari que els consenti. Serà ineficaç tot acte o contracte dirigit a eludir aquestes prohibicions. Es presumiran fraudulents, en particular, la compra feta pel pare o la mare al fill de les coses donades, si el pagament del preu consta solament per confessió del donatari, i el reconeixement de deutes fet pel fill a favor del pare o de la mare, si no en consta la realitat per altres mitjans de prova.

ARTICLE 16

L'usufructuari universal designat en capítols matrimonials haurà de prendre inventari i atendre les carregues dels béns amb llurs fruits; llevat de pacte contrari, no haurà de prestar fiança.

L'usdefruit pactat per un cònjuge a favor de l'altre quedarà subjecte al compliment de les obligacions que expressament li hagin estat imposades, i en especial la d'aixecar, fins on abasti l'import del producte dels béns, les carregues que hauria de complir el cònjuge premort, si vivia.

Serà aplicador a aquest usdefruit allò que disposa l'article 69 del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya.

SECCIÓ III Les donacions per raó de matrimoni atorgades fora de capítols matrimonials Artículo 17
ARTICLE 17
  1. No caldrà l'acceptació per a la irrevocabilitat de les donacions que un dels contraents fa a l'altre en contemplació del matrimoni ni d'aquelles que per aquest motiu els atorguin altres persones.

    Aquestes donacions es podran subjectar a condicions i modes no prohibits per la llei ni contraris als fins del matrimoni, i no obliguen el donant a l'alliberament dels gravàmens de les coses donades.

  2. Les donacions a que es refereix l'apartat 1 estan supeditades al fet que s'arribi a celebrar el matrimoni. Si aquest no té lloc, el donant podrà reclamar la restitució del que ha donat, sense altra deterioració que la causada per l'ús.

  3. La revocabilitat d'aquestes donacions es regirà per allò que disposa l'article 14.2.

    En tot allò que aquesta secció tercera no regula, s'aplicaran les disposicions generals en matèria de donacions.

CAPÍTOL III Els negocis jurídics entre cònjuges Artículos 18 y 19
ARTICLE 18
  1. Els cònjuges es podran transmetre béns i drets per qualsevol títol i podran celebrar entre ells tot tipus de negocis jurídics durant el matrimoni. En cas d'impugnació judicial, la prova del caràcter onerós de la transmissió correspondrà als demandats.

  2. En cas de fallida o concurs de creditors d'un dels cònjuges, si aquests no estan separats judicialment o de fet, els béns adquirits per l'altre a títol onerós durant l'any anterior a la declaració o des de la data de la retroacció es presumiran donats pel primer.

ARTICLE 19
  1. Les donacions entre cònjuges fetes fora de capítols matrimonials seran revocables:

    1r En els casos generals de revocació de donacions, bé que en el cas de supervenció de fills la revocació només podrà tenir efecte si es tracta de fills comuns.

    2n En cas de nul-litat del matrimoni, només quan el cònjuge donatari hagi estat declarat de mala fe.

    3r En cas de separació judicial o de divorci, només quan el donatari hagi infringit de manera greu i reiterada els deures conjugals o respecte als fills comuns, o hagi estat condemnat per haver atemptat contra la vida del donant o dels descendents o ascendents d'aquest.

  2. En els casos de nul-litat, separació o divorci, l'acció per a revocar caducarà al cap d'un any d'haver estat notificada la sentència corresponent.

CAPÍTOL IV El règim de separació de béns Artículos 20 a 25
SECCIÓ I Disposicions generals Artículos 20 a 23
ARTICLE 20

El règim econòmic de separació de béns reconeix a cada cònjuge la propietat, el gaudiment, l'administració i la disposició dels béns propis.

ARTICLE 21

En règim de separació de béns són privatius tots els béns propis de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, sens perjudici del que disposa el capítol V.

En les adquisicions fetes a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si consta la titularitat dels béns, la contraprestació s'entendrà pagada amb diner privatiu de l'adquirent. En el cas que la contraprestació procedís de l'altre cònjuge, hom en presumirà la donació.

En cas de dubte sobre la titularitat de béns adquirits durant el matrimoni, es considerarà que pertanyen als dos cònjuges per meitat.

ARTICLE 22

ARTICLE 23

El cònjuge que, sense retribució o amb una retribució insuficient, s'hagi dedicat a la casa o hagi treballat per a l'altre cònjuge tindrà dret a rebre d'aquest, quan s'extingeixi el règim per separació judicial, divorci o nul-litat del matrimoni, una compensació econòmica, si per raó del dit defecte retributiu s'ha generat una situació de desigualtat entre el seu patrimoni i el de l'altre cònjuge.

A manca d'acord, aquesta compensació serà fixada judicialment atenent la incidència familiar de l'activitat del cònjuge que la reclami, la quantia de la desigualtat patrimonial produïda i les altres circumstàncies del cas.

La compensació es podrà satisfer en diners o en béns del patrimoni del cònjuge que hagi de pagar-la, com ell vulgui i en terminis que no excedeixin els tres anys.

SECCIÓ II Les compres amb pacte de supervivència Artículos 24 y 25
ARTICLE 24

  1. Els cònjuges que en règim econòmic de separació comprin béns conjuntament i per quotes iguals podran pactar en el mateix títol d'adquisició que, quan es produeixi la mort de qualsevol d'ells, el supervivent se'n faci seva la totalitat.

  2. Mentre visquin ambdós cònjuges, els béns adquirits amb aquest pacte es regiran per les normes següents:

    1a No podran ésser alienats ni gravats si no és per acord d'ambdós.

    2a Cap dels cònjuges no podrà transmetre a terceres persones el seu dret sobre els béns.

    3a Caldrà mantenir necessàriament la indivisió dels béns.

  3. En els béns comprats per ambdós cònjuges amb pacte de supervivència, l'adquisició de la participació del premort es computarà en l'herència d'aquest, als efectes del càlcul de la llegítima, i s'imputarà en pagament a compte de la quarta vidual.

ARTICLE 25

  1. El pacte de supervivència esdevindrà ineficaç:

    1r Quan ho acordin ambdós cònjuges durant el matrimoni, o per renúncia del cònjuge supervivent.

    2n Si algun dels cònjuges adquirents ha atorgat heretament a favor de tercers contraents o heretament pur a favor dels seus fills i l'heretament resulta eficaç en morir l'atorgant.

    3r Quan es declari la nul-litat del matrimoni, la separació judicial o el divorci.

    4t Per l'adjudicació derivada de l'embarg fet efectiu sobre el dret d'un dels cònjuges, el qual embarg haurà d'ésser notificat oportunament a l'altre cònjuge.

  2. En aquests casos, i llevat que s'estipuli una altra cosa, la ineficàcia del pacte de supervivència determinarà la cotitularitat dels cònjuges, o bé del supervivent i dels hereus del premort, en proindivís ordinari.

CAPÍTOL V Del dot Artículos 26 a 37
ARTICLE 26

El dot només es constituirà voluntàriament i es regirà pels pactes de la seva constitució i, si no n'hi havia, pels preceptes d'aquesta Compilació.

La dona podrà disposar dels béns que constitueixen el dot inestimat amb el consentiment de la persona a favor de la qual s'haurà constituït.

ARTICLE 27

El dotador fixarà lliurement l'import del dot, sens perjudici de la seva reducció per inoficiositat legitimària.

ARTICLE 28

El dot serà constituït a favor del marit o a favor d'aquest i dels seus pares o del qui d'ells visqui. L'acció de restitució solament es podrà exercitar contra els qui hagin rebut el dot o llurs hereus.

El dot no respondrà dels deutes de la muller anteriors a la data de la seva constitució, sinó després de feta excussió dels béns parafernals.

L'afavorida per un llegat ordenat en concepte de dot podrà sol-licitar-en el lliurament des de la mort del testador, encara que no hagi contret matrimoni, salvat que clarament fos una altra la voluntat del causant.

ARTICLE 29

El dot podrà ésser constituït abans del matrimoni o duran aquest; també podrà ésser objecte d'augment durant el matrimoni.

El dot es constituirà mitjançant escriptura pública o en acte de darrera voluntat, i serà reputat inestimat si hom no en fa constar l'estimació.

Durant el matrimoni hom no podrà convertir en estimat el dot inestimat; sí, però, inversament.

ARTICLE 30

El dot podrà ésser gravat amb pacte reversional o substitució fideïcomissària. Així mateix es podrà constituir amb el pacte que, morta la muller, resti de propietat del marit; en aquest cas, quan aquest premori, el dot així constituït no passarà als seus hereus; i si és la muller qui premor deixant fills del marit, aquest, llevat de pacte contrari, solament adquirirà una porció viril en ple domini i la resta en usdefruit, i la nua propietat correspondrà als fills comuns.

En la constitució dotal són nuls els pactes que no permetin d'aplicar els fruits del dot a l'aixecament de les càrregues matrimonials; els que n'ajornin el lliurament fins després de la mort de la muller; els de renúncia a l'obligació de restituir, i aquells en que hom estipuli que la tal restitució tindrà lloc durant el matrimoni.

Seran vàlids els pactes de lliurament o de restitució del dot a termes i de demora del lliurament fins a la mort del donant.

ARTICLE 31

Durant el matrimoni la dona només tindrà dret a la restitució del dot:

Primer. En cas de necessitat i per a aliments de la mateixa dona, del seu marit, dels seus fills, encara que siguin d'un altre matrimoni o no matrimonials que ja tingués en casar-se, i dels seus pares i germans.

Segon. Quan obtingui sentència ferma de separació sense culpabilitat seva.

Tercer. En el supòsit de dot estimat, si la fortuna del marit ha vingut a menys i si hom li embarga els béns, llevat que la restitució estigués assegurada amb hipoteca.

ARTICLE 32

La dona que hagi aportat dot tindrà, en cas de l'embargament a que al-ludeix l'article anterior, el dret d'opció dotal, en virtut del qual podrà elegir i separar d'entre els béns del marit, i sense distinció entre mobles i immobles, els que estimarà convenients, de valor proporcionat a l'import del dot i de l'esponsalici o escreix, amb dret a posseir-los, administrar-los i fer-ne seus els fruits. Haurà d'aplicar els fruits a l'aixecament de les càrregues matrimonials fins al moment de la restitució del dot, en que, a aquest fi, podrà realitzar-los. Exercitat l'esmentat dret, quedarà aixecat l'embargament.

Podrà exercitar l'opció dotal la dona casada o vídua i, si ella mancava, els seus fills hereus, encara que també ho fossin del marit, sempre que hagin acceptat l'herència a benefici d'inventari.

ARTICLE 33

Perquè l'opció dotal tingui lloc, hi hauran de concórrer els requisits següents:

Primer. Justificació del lliurament del dot, per qualsevol mitjà de prova, llevat de la confessió del marit.

Segon. Preferència del crèdit dotal respecte al que motivi l'embargament segons les regles de la concurrència i prelació de crèdits.

Tercer. Que la muller no hagi consentit l'obligació contreta pel seu marit, amb promesa de no contravenir-hi per raó del seu dot i del seu esponsalici o escreix.

ARTICLE 34

La muller que incorri en alguna de les causes d'indignitat per a succeir al marit perd el dot constituït amb béns propis d'aquest o dels seus pares. Si existeixen fills comuns, la propietat del dot passarà a aquests, tot conservant el marit els seus drets, mentre no arribi el cas de restitució per dissolució del matrimoni. Si manquen fills comuns, adquirirà el dot el marit, sens perjudici dels drets que al temps de la restitució puguin tenir sobre el mateix dot d'altres persones afavorides per pacte reversional o per substitució fideïcomissària.

ARTICLE 35

La restitució del dot haurà d'ésser efectuada pel marit o els seus hereus a la muller o als seus, sens perjudici dels drets que el donant s'hagi reservat.

Això no obstant, quan el marit premori al seu pare o a la seva mare, aquests no estaran obligats a restituir el dot mentre la muller continuï vivint en la seva casa i companyia d'ell.

En cas de divorci no s'haurà de restituir el dot si la dona n'és l'única culpable i hi ha descendents del matrimoni que restin sota la cura del pare, mentre hi estiguin.

ARTICLE 36

Les robes i els mobles es presumiran consumits al cap de deu anys comptats des de la celebració del matrimoni, i solament s'hauran de restituir en el cas que existeixin. Quan el dot consistirà en cosa no fungible la possessió de la qual s'hagi perdut sense dol ni culpa del marit, aquest complirà el deure de restituir cedint les accions necessàries per a recobrar-lo.

Si són dos els dots a restituir amb càrrec al mateix patrimoni, i aquest no fos prou per a pagar-los, tindrà preferència el més antic, sens perjudici, si s'escau, de la prelació hipotecària. Aquesta preferència és renunciable.

ARTICLE 37

La muller i els seus hereus no podran prendre possessió, per llur pròpia autoritat, dels béns dotals inestimats la restitució dels quals sigui procedent; però la podran reclamar del marit o dels seus hereus.

En defecte de termini pactat, el dot inestimat haurà d'ésser restituït tan bon punt s'hagi dissolt el matrimoni, i l'estimat, dins l'any; però en aquest cas, els qui hi tinguin dret podran exigir del marit o dels seus hereus que en garanteixin la restitució, llevat que ja estigués assegurat amb hipoteca. Si no ho fan, hauran de restituir-lo immediatament.

El marit, en cas de restitució del dot, gaudirà del benefici de competència.

CAPÍTOL VI De la tenuta Artículos 38 a 40
ARTICLE 38

La vídua, mentre no li sigui restituït el dot i pagat l'esponsalici o escreix, posseirà i usufructuarà tots els béns del marit, suportant-ne les càrregues amb l'obligació d'alimentar els fills menors, els impossibilitats per al treball i els que, àdhuc essent majors, el marit mantenia a la casa.

La tenuta no s'estén als béns que el marit hagi tingut en usdefruit o a títol de fiduciari. La tenuta és compatible amb l'opció dotal, aportable en dot i renunciable per endavant en capítols matrimonials.

ARTICLE 39

La possessió, en el cas de tenuta, s'adquirirà automàticament per ministeri de la llei; però cessarà de dret tan bon punt els hereus del marit posaran el dot íntegrament a disposició de la muller i li pagaran l'esponsalici o escreix.

La tenutària tindrà les obligacions de tot usufructuari, llevat de la de fer fiança.

El privilegi de la tenuta passa als fills que siguin hereus de la mare. Si n'hi havia de distints matrimonis amb dret a tenuta, tindran preferència els del matrimoni més antic fins a quedar extingit el benefici per restitució de tots els dots.

Quan el marit hagi garantit el dot amb béns suficients que produeixin renda, la tenuta restarà limitada a ells.

La vídua tenutària no podrà impedir que hom procedeixi a la venda de béns per tal de pagar-li el dot, però serà necessària la seva intervenció.

ARTICLE 40

La muller usufructuària universal o administradora dels béns dels seus fills, hereus del marit, no podrà retenir béns en concepte de tenuta, si existeixen en l'herència diners o crèdits realitzables per a efectuar la restitució del dot.

La muller podrà gaudir de la tenuta només en cas que consti el lliurament efectiu del dot. Perdrà aquest benefici si no pren inventari fidel dels béns del marit, en els termes i amb les formalitats exigides per a la detracció de la quarta trebel-liànica. Si la muller viu a l'estranger, o si els béns, en llur totalitat o en llur major part, radiquen fora del territori nacional, haurà d'enllestir l'inventari dins del termini d'un any a comptar des de la mort del marit.

CAPÍTOL VII De l'aixovar i del cabalatge Artículos 41 a 43
ARTICLE 41

El marit, en contemplació del matrimoni, pot aportar a la seva consort béns en concepte d'aixovar quan aquesta, per raó del casament, sigui instituïda hereva per algun ascendent o per una altra persona.

Constituït l'aixovar en diner, els altres béns mobles que hi hagi a la casa conjugal, tret de les robes d'ús del marit, es presumeixen de la muller, llevat de pacte contrari.

L'aixovar produeix els mateixos efectes i gaudeix dels mateixos beneficis que el dot, llevat els d'hipoteca legal, opció dotal i tenuta.

ARTICLE 42

L'aixovar es podrà constituir estimat o inestimat i amb les modalitats que respecte al dot figuren establertes a l'article 30. Li són d'aplicació les regles donades per als béns dotals en aquests supòsits.

ARTICLE 43

La soldada a favor del cabaler que es casi amb la pubilla, acostumada al Pla d'Urgell, a la Segarra i a d'altres comarques, constitueix un peculi creditici del pubill durant el matrimoni. Llevat de pacte contrari, deixarà d'acreditar-se al cap de deu anys de la celebració del matrimoni.

El marit no podrà disposar de la soldada fins que quedi vidu o deixi la casa; en aquest darrer supòsit, si no existia causa justa d'absència, perd els aliments pactats a favor seu.

La muller o els seus hereus en ésser-los reclamada la soldada, la podran compensar amb els crèdits que tinguin contra el pubill.

CAPÍTOL VIII De l'esponsalici o escreix Artículos 44 a 47
ARTICLE 44

L'espòs podrà constituir a favor de l'esposa i en escriptura pública esponsalici o escreix. En cas que el dot sigui constituït durant el matrimoni, l'escreix no podrà excedir-ne l'import.

Si l'espòs assignava a l'esposa una sola quantitat en concepte de dot i d'escreix, hom entendrà que dos terços de la dita quantitat tenen la condició de dot, i l'altre terç, la d'escreix; si emprava indistintament les expressions "escreix" i "augment de dot", entendrem que tota la quantitat assignada constitueix escreix.

ARTICLE 45

L'esponsalici o escreix es deurà quan el dot hagi estat lliurat; si ho hagués estat en part, es deurà en proporció al lliurament, llevat de si consta clarament que hom no volgué establir una tal correlació o si s'havien pactat termes per a l'efectivitat del dot, o bé si la manca de pagament d'aquest fos imputable al qui l'hauria de rebre.

ARTICLE 46

Dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller adquirirà l'usdefruit de l'esponsalici o escreix, i el conservarà encara que contregui noves núpcies; però, en aquest darrer cas, haurà d'assegurar-ne la restitució amb caució idònia.

Si en morir el marit existien fills del matrimoni, correspondrà a aquests la nua propietat de l'esponsalici per parts iguals i, en llur defecte, a llurs descendents en representació dels premorts, si doncs en capítols matrimonials hom no hagués pactat que la muller el fes seu, o que el podia distribuir entre aquells i ella ho efectués. En cas de no haver-hi fills, la propietat de l'escreix serà dels hereus del marit, llevat que hom hagués estipulat que tot l'escreix o una part sigui propietat de la muller. Si manca aquest pacte, ella podrà optar entre l'usdefruit de l'esponsalici, sense fiança, i el ple domini de la meitat, adquirint la propietat de l'altra meitat els hereus del marit. Haurà de fer aquesta opció dins un any, comptat des de la dissolució del matrimoni, ben entès que, si no la fa expressament, opta per l'usdefruit. El dret d'opció no es transmet als hereus.

En tot cas la muller podrà cancel-lar la hipoteca que hagués estat constituïda en garantia de l'esponsalici.

Si la muller premor al marit deixant descendents del matrimoni, la nua propietat de l'esponsalici o escreix passarà a aquests en la forma prevista en el segon paràgraf d'aquest article, però no la podran reclamar fins a la mort del pare, el qual en retindrà l'usdefruit, llevat de pacte contrari.

En cas de no existir fills, l'escreix restarà ineficaç, llevat d'estipulació contrària, pel sol fet de la mort de la muller.

ARTICLE 47

La muller podrà exigir el lliurament de l'esponsalici o escreix ensems amb el dot, en tots els casos de restitució d'aquest.

L'esponsalici o escreix donarà dret als beneficis d'opció dotal i de tenuta en iguals casos que el dot, i tindrà preferència la devolució d'aquest quan el marit no hagi deixat béns suficients.

CAPÍTOL IX Del tantumdem Artículo 48
ARTICLE 48

Al territori de l'antic Bisbat de Girona, el marit podrà prometre a la muller donació propter nuptias o tantumdem en una quantitat igual al dot i com a garantia del mateix dot. El tantumdem podrà coexistir amb l'escreix.

En defecte de pactes especials, el tantumdem donarà dret a la muller:

Primer. Si el marit s'empobreix, a obtenir no solament la restitució del dot, sinó àdhuc un altre tant més, inalienable, per a aliments seus i dels seus fills.

Segon. En cas de sentència de separació o divorci per causa no imputable a l'esposa, a obtenir, ultra la restitució del dot, la propietat d'altre tant.

Dissolt el matrimoni per mort de la muller, el marit quedarà alliberat de fer efectiva la donació. Si premor el marit, la muller tindrà dret als béns que hagin estat objecte de la donació propter nuptias, però sense gaudir, respecte a ells, de cap dels privilegis concedits al dot i a l'esponsalici. Si quedessin fills comuns, correspondrà a la muller l'usdefruit dels béns, i als fills, per parts iguals, llevat disposició contrària, llur nua propietat.

Si hom hagués pactat que el marit, en cas de sobreviure a la seva consort, lucri de tot el dot o d'una part, la muller que sobrevisqui al seu consort lucrarà, encara que no hagués estat pactat, d'altre tant de la donació propter nuptias o tantundem.

CAPÍTOL X El règim de participació en els guanys Artículos 49 a 58
SECCIÓ I Disposicions generals Artículos 49 a 52
ARTICLE 49

El règim econòmic de participació o en els guanys, pactat en capítols matrimonials, atribueix a qualsevol dels cònjuges, en el moment de l'extinció del règim, el dret a participar en els guanys obtinguts per l'altre durant el temps que aquest règim hagi estat vigent.

Aquest règim es regularà per les estipulacions dels cònjuges en el moment d'ésser pactat, per les normes d'aquest capítol i, en tot allò no previst, durant la vigència d'aquest règim, per les normes del de separació de béns, incloses les relatives a les compres amb pacte de supervivència.

ARTICLE 50

Cada cònjuge podrà disposar dels seus béns i administrar-los lliurement. Tanmateix, cada un d'ells té el deure d'informar adequadament l'altre de la seva gestió patrimonial.

ARTICLE 51

El pacte que atribueixi una participació diferent de la meitat dels guanys solament serà vàlid si s'estableix amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges.

La invalidesa del pacte determinarà la participació en la meitat dels guanys.

ARTICLE 52

El règim de participació en els guanys s'extingirà:

1r Quan el matrimoni es dissolgui o sigui declarat nul i quan es declari judicialment la separació dels cònjuges.

2n Quan els cònjuges pactin en capítols matrimonials un règim econòmic conjugal diferent.

3r Quan un dels cònjuges ho demani perquè la gestió patrimonial de l'altre comprometi greument els seus interessos.

SECCIÓ II La liquidació del règim de participació: la determinació dels guanys i del dret de participació Artículos 53 a 56
ARTICLE 53

Una vegada extingit el règim de participació en els guanys, se'n farà la liquidació a efectes de la determinació dels guanys obtinguts per cada cònjuge durant la seva vigència.

A partir del moment de l'extinció del règim, i fins que no s'haurà determinat el crèdit de participació que en resulti, cap cònjuge no podrà disposar dels seus béns sense el consentiment de l'altre cònjuge o dels seus hereus, o, si no n'hi ha, sense autorització judicial.

ARTICLE 54

Per determinar els guanys obtinguts per cadascun dels cònjuges es comptabilitzaran, segons llur valor al temps de la liquidació:

1r Tots els béns de cada cònjuge que subsisteixin quan s'extingeixi el règim, amb deducció de les obligacions i del valor dels gravàmens constituïts en garantia dels deutes particulars de qualsevol dels cònjuges.

2n Els béns alienats a títol gratuït durant la vigència del règim, segons llur estat material al temps de l'alienació, llevat que el cònjuge no alienant l'hagués consentida o renunciï expressament a comptabilitzar-los.

Se n'exceptuen en tot cas els béns objecte de liberalitats fetes de conformitat amb l'ús de donacions atorgades a algun dels fills del donant per raó de matrimoni o per donar-li una carrera professional, artística o d'altra classe.

3r Els béns alienats a títol onerós durant la vigència del règim per tal de disminuir fraudulentament els guanys, segons llur estat material al temps de l'alienació i amb independència del preu que se n'hagi fet constar, i el valor de les obligacions o dels gravàmens constituïts també fraudulentament.

ARTICLE 55

Del total resultant segons l'article 54 es deduiran, si subsisteixen, i segons llur valor al temps de la liquidació:

1r Els béns que integraven el patrimoni de cada cònjuge al començament del règim, els adquirits durant la seva vigència a títol lucratiu i els subrogats d'uns i altres, segons llur estat material al temps d'iniciar-se el règim o al temps de llur adquisició, amb deducció de les càrregues que els afectessin en aquell moment.

Els cònjuges podran acreditar pels mitjans legals de prova els béns que integraven llur patrimoni en començar el règim. L'inventari practicat per ambdós cònjuges, o unilateralment per un d'ells amb la conformitat de l'altre, es presumirà exacte.

2n Els interessos o les rendes provinents dels béns que integraven el patrimoni de cada cònjuge a l'inici del règim i els adquirits amb aquests ingressos.

3r Les quantitats procedents d'indemnitzacions per danys corporals o morals de la persona o per pensions alimentàries o d'invalidesa, o altres de caràcter igualment personalíssim.

4t Els deutes contrets durant la vigència del règim per qualsevol dels cònjuges amb vista al sosteniment de les despeses familiars, encara que no s'hagin satisfet. Aquesta deducció es farà d'acord amb les normes de contribució a les despeses familiars.

ARTICLE 56

En defecte de pacte vàlid que estableixi una participació diferent, el dret de participació es determinarà com segueix:

1r Si únicament un dels cònjuges ha obtingut guanys, l'altre tindrà dret a la meitat del valor d'aquests guanys.

2n Si tots dos cònjuges han obtingut guanys, aquell que n'hagi obtingut menys, o els seus successors, tindrà dret a la meitat de la diferència entre el valor dels seus propis guanys i el dels guanys de l'altre cònjuge.

SECCIÓ III El pagament del crèdit de participació Artículos 57 y 58
ARTICLE 57

  1. El crèdit de participació s'haurà de pagar en diners. Si el deutor ho demana, el jutge podrà concedir un ajornament per a pagar el crèdit de participació o la possibilitat de pagar-lo a terminis, sempre que la petició es fonamenti en un interès atendible i es garanteixi suficientment el deute.

  2. Ni l'ajornament del pagament ni el pagament a terminis no podran excedir els tres anys. Un cop concedits, el crèdit de participació meritarà interès legal.

  3. No obstant allò que disposa l'apartat 1, el crèdit de participació es podrà pagar amb l'adjudicació de béns concrets, per acord dels interessats. En el cas que l'adjudicació de béns en pagament sigui demanada unilateralment pel deutor o pel creditor, el jutge podrà concedir-la si es tracta d'un interès que es consideri atendible.

  4. Quan l'extinció del règim de participació en els guanys s'hagi produït per la mort d'un dels cònjuges, el supervivent, si té dret a participar en els guanys, podrà demanar que, en pagament del seu crèdit de participació, se li adjudiqui l'habitatge conjugal. Si el seu valor fos superior al del crèdit de participació, l'adjudicatari haurà de pagar la diferència en diners.

ARTICLE 58

Si el deutor no tingués béns suficients per a satisfer el crèdit de participació, el creditor podrà impugnar les alienacions fetes per aquell a títol gratuït i sense el seu consentiment durant la vigència del règim, com també les fetes a títol onerós en frau del seu dret.

Aquestes accions caducaran al cap de quatre anys de l'extinció del règim i no seran procedents quan els béns es trobin legalment en poder de tercers adquirents a títol onerós i de bona fe.

  1. El creditor o els seus successors podran exigir que la demanda de reclamació del crèdit de participació s'anoti en els registres públics corresponents.

CAPÍTOL XI Els règims econòmics en el dret local Artículos 59 a 62
SECCIÓ I L'associació a compres i millores Artículo 59
ARTICLE 59

  1. L'associació a compres i millores, pròpia del Camp de Tarragona i d'altres comarques, exigeix pacte exprés en capítols matrimonials.

    En tot allò no previst en els pactes de la seva constitució ni en aquest article, l'associació es regirà pel costum de la comarca i, si no n'hi ha, per les disposicions del règim de participació en els guanys, en tant que ho permeti la seva naturalesa específica.

  2. Cada cònjuge podrà associar l'altre a les compres i millores que realitzi durant el matrimoni. Es podrà també establir l'associació amb caràcter recíproc o associant als cònjuges llurs ascendents, els hagin fet heretament o no.

    S'entendrà per compres els béns que, constant l'associació, qualsevol dels associats adquireixi a títol onerós o obtingui per la seva professió, la seva indústria o el seu treball.

    Es consideraran millores els augments de valor dels béns de qualsevol associat deguts a impenses útils, inversions en pagament de deutes, dots o llegítimes i redempció de censos i censals.

  3. L'administració de l'associació a compres i millores correspondrà a l'associat que s'indiqui en els capítols. Si no hi ha designacions, correspondrà a tots els associats.

    L'administrador únic de l'associació, si s'escau, podrà, amb la seva sola intervenció, disposar a títol onerós dels béns que la constitueixin, però no fiançar a nom d'ella, si no és per a profit de la família.

    Els deutes particulars de cada associat gravaran exclusivament la seva part.

  4. La liquidació dels guanys de cada associat es referirà al temps de la seva mort o de l'extinció del règim i podrà ésser efectuada amb diners o amb altres béns de l'associació.

SECCIÓ II L'agermanament o pacte de mig per mig Artículo 60
ARTICLE 60

  1. L'agermanament, o pacte de mig per mig, propi de la comarca de Tortosa, haurà d'ésser convingut en capítols matrimonials i serà incompatible amb el règim dotal.

    En tot allò no previst en els pactes de la seva constitució ni en aquest article, s'aplicarà el costum de la comarca.

  2. La comunitat comprendrà tots els béns que tingui els cònjuges en casar-se o en el moment de convenir el pacte d'agermanament, els que adquireixin per qualsevol títol mentre el matrimoni subsisteixi i els guanys o lucres de tota mena que obtinguin durant la unió.

    Qualsevol dels cònjuges podrà exigir sempre que en la inscripció dels béns o drets adquirits per l'altre es faci constar que pertanyen a l'agermanament.

    L'administració de la comunitat correspondrà a ambdós cònjuges.

    La liquidació de l'agermanament es farà adjudicant per meitat els béns que comprengui entre els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort.

SECCIÓ III El pacte de convinença o mitja guadanyeria Artículo 61
ARTICLE 61

  1. La convinença, o mitja guadanyeria, associació coneguda a la Vall d'Aran, requerirà pacte exprés en capítols matrimonials.

    En tot allò no previst en els pactes de la seva constitució ni en aquest article, s'aplicaran el costum de la Vall d'Aran i el capítol X del privilegi anomenat de la Querimònia.

  2. Aquest conveni també podrà ésser celebrat amb els pares del fill o de la filla, i àdhuc amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que es guanyaran quedaran en comunitat mentre subsisteixi l'associació.

    Els cònjuges contribuiran per parts iguals al sosteniment de les despeses derivades del règim i el govern de la casa, i dividiran, a la mort d'un d'ells dos, si no hi ha fills, els guanys i els augments.

SECCIÓ IV El pacte d'igualtat de béns i guanys Artículo 62
ARTICLE 62

  1. En virtut del pacte, convingut en capítols matrimonials, d'igualtat de béns i guanys, propi del territori de l'antiga diòcesi de Girona, els cònjuges estipulen que els productes del dot no consumits i allò que hagi estat adquirit amb ells sigui dividit per parts iguals entre ambdós.

  2. En tot allò no expressament previst, aquest pacte es regirà pel costum de la comarca i, si no n'hi ha, per les disposicions relatives a l'associació a compres i millores, en tant que ho permeti la seva naturalesa.

TÍTOL IV Dels heretaments Artículos 63 a 96
ARTICLE 63
ARTICLE 64
ARTICLE 65
ARTICLE 66
ARTICLE 67
ARTICLE 68
ARTICLE 69
ARTICLE 70
ARTICLE 71
ARTICLE 72
ARTICLE 73
ARTICLE 74
ARTICLE 75
ARTICLE 76
ARTICLE 77
ARTICLE 78
ARTICLE 79
ARTICLE 80
ARTICLE 81
ARTICLE 82
ARTICLE 83
ARTICLE 84
ARTICLE 85
ARTICLE 86
ARTICLE 87
ARTICLE 88
ARTICLE 89
ARTICLE 90
ARTICLE 91
ARTICLE 92
ARTICLE 93
ARTICLE 94
ARTICLE 95
ARTICLE 96
LLIBRE II De les successions Artículos 97 a 276
ARTICLE 97
ARTICLE 98
ARTICLE 99
ARTICLE 100
ARTICLE 101
ARTICLE 102
ARTICLE 103
ARTICLE 104
ARTICLE 105
ARTICLE 106
ARTICLE 107
ARTICLE 108
ARTICLE 109
ARTICLE 110
ARTICLE 111
ARTICLE 112
ARTICLE 113
ARTICLE 114
ARTICLE 115
ARTICLE 116
ARTICLE 117
ARTICLE 118
ARTICLE 119
ARTICLE 120
ARTICLE 121
ARTICLE 122
ARTICLE 123
ARTICLE 124
ARTICLE 125
ARTICLE 126
ARTICLE 127
ARTICLE 128
ARTICLE 129
ARTICLE 130
ARTICLE 131
ARTICLE 132
ARTICLE 133
ARTICLE 134
ARTICLE 135
ARTICLE 136
ARTICLE 137
ARTICLE 138
ARTICLE 139
ARTICLE 140
ARTICLE 141
ARTICLE 142
ARTICLE 143
ARTICLE 144
ARTICLE 145
ARTICLE 146
ARTICLE 147
ARTICLE 148
ARTICLE 149
ARTICLE 150
ARTICLE 151
ARTICLE 152
ARTICLE 153
ARTICLE 154
ARTICLE 155
ARTICLE 156
ARTICLE 157
ARTICLE 158
ARTICLE 159
ARTICLE 160
ARTICLE 161
ARTICLE 162
ARTICLE 163
ARTICLE 164
ARTICLE 165
ARTICLE 166
ARTICLE 167
ARTICLE 168
ARTICLE 169
ARTICLE 170
ARTICLE 171
ARTICLE 172
ARTICLE 173
ARTICLE 174
ARTICLE 175
ARTICLE 176
ARTICLE 177
ARTICLE 178
ARTICLE 179
ARTICLE 180
ARTICLE 181
ARTICLE 182
ARTICLE 183
ARTICLE 184
ARTICLE 185
ARTICLE 186
ARTICLE 187
ARTICLE 188
ARTICLE 189
ARTICLE 190
ARTICLE 191
ARTICLE 192
ARTICLE 193
ARTICLE 194
ARTICLE 195
ARTICLE 196
ARTICLE 197
ARTICLE 198
ARTICLE 199
ARTICLE 200
ARTICLE 201
ARTICLE 202
ARTICLE 203
ARTICLE 204
ARTICLE 205
ARTICLE 206
ARTICLE 207
ARTICLE 208
ARTICLE 209
ARTICLE 210
ARTICLE 211
ARTICLE 212
ARTICLE 213
ARTICLE 214
ARTICLE 215
ARTICLE 216
ARTICLE 217
ARTICLE 218
ARTICLE 219
ARTICLE 220
ARTICLE 221
ARTICLE 222
ARTICLE 223
ARTICLE 224
ARTICLE 225
ARTICLE 226
ARTICLE 227
ARTICLE 228
ARTICLE 229
ARTICLE 230
ARTICLE 231
ARTICLE 232
ARTICLE 233
ARTICLE 234
ARTICLE 235
ARTICLE 236
ARTICLE 237
ARTICLE 238
ARTICLE 239
ARTICLE 240
ARTICLE 241
ARTICLE 242
ARTICLE 243
ARTICLE 244
ARTICLE 245
ARTICLE 246
ARTICLE 247
ARTICLE 248
ARTICLE 249
ARTICLE 250
ARTICLE 251
ARTICLE 252
ARTICLE 253
ARTICLE 254
ARTICLE 255
ARTICLE 256
ARTICLE 257
ARTICLE 258
ARTICLE 259
ARTICLE 260
ARTICLE 261
ARTICLE 262
ARTICLE 263
ARTICLE 264
ARTICLE 265
ARTICLE 266
ARTICLE 267
ARTICLE 268
ARTICLE 269
ARTICLE 270
ARTICLE 271
ARTICLE 272
ARTICLE 273
ARTICLE 274
ARTICLE 275
ARTICLE 276
LLIBRE III Dels drets reals Artículos 277 a 320
TÍTOL I De la tradició i de l'accessió Artículos 277 y 278
ARTICLE 277

En el contracte de compra-venda, la tradició o el lliurament de la cosa venuda tindrà lloc per qualsevol de les formes admeses en el Codi Civil i també pel pacte en què el venedor declara que extreu del seu poder i possessió la cosa venuda i la transfereix al comprador amb facultat a aquest per a prendre-la per si mateix i constituir-se en l'ínterim posseïdor en nom seu. Això serà també d'aplicació als contractes anàlegs que requereixin tradició.

Les despeses de lliurament de la cosa venuda seran de compte del venedor. Les de l'atorgament de l'escriptura, expedició de primera còpia i altres de posteriors a la venda seran a càrrec del comprador, llevat pacte contrari.

ARTICLE 278

El qui amb bona fe hagi edificat, sembrat, plantat o romput en sòl d'altri podrà retenir l'edificació, la plantació o el conreu fins que l'amo reintegri, fianci o consigni judicialment el preu dels materials, llavors o plantes i dels jornals dels operaris, en la quantia que declari aquell que en pretengui la retenció, sens perjudici de les comprovacions posteriors. Aquell qui en edificar, sembrar, plantar o rompre hagi obrat de mala fe perdrà a favor de l'amo del sòl l'edificació, la plantació o el conreu.

TÍTOL II De l'usdefruit Artículos 279 a 282
ARTICLE 279

L'usufructuari d'un predi podrà tallar a l'època i en la manera que sigui costum a la comarca els arbres i els arbusts que es renoven o rebrollen, pel tronc o les arrels, si doncs no han estat plantats per a ombreig, ornament o una altra destinació específica. En aquest cas només podrà disposar de llurs productes i de llurs branques, mitjançant podada, segons el costum.

Als arbres de ribera, de creixença ràpida, serà aplicable el que disposa el paràgraf anterior, amb l'obligació de reposar tot el que es talli.

L'usufructuari podrà disposar també dels plançons o arbusts de viver, però haurà de reposar en temps hàbil les tretes efectuades.

ARTICLE 280

Tocant als arbres o arbusts que tot seguit de tallats no es renoven o rebrollen, l'usufructuari solament podrà disposar de llurs productes mitjançant podes de les branques, segons els costums de la comarca; si li calia tallar cap arbre per a atendre a les necessitats de la finca usufructuada, necessitarà autorització del nu propietari.

ARTICLE 281

L'usufructuari farà seus els arbres que morin; quant als arrencats o capolats pel vent, pertanyeran al nu propietari, però aquell els podrà utilitzar per a reparacions en els edificis usufructuats i per a llenya del seu consum domèstic.

L'usufructuari podrà també disposar de la mata baixa, fent tallades periòdiques segons el costum de la comarca.

L'usufructuari no podrà tallar cap arbre fruiter, però podrà disposar del que hagi mort o deperit per accident, amb l'obligació de reposar-lo.

ARTICLE 282

L'usdefruit de boscos per llur naturalesa destinats a fusta donarà dret a efectuar tallades curtes adequades a l'explotació racional, conformement a un pla tècnic i amb subjecció als usos i costums de la comarca.

Quan els boscos tinguin una destinació distinta de la d'obtenir fusta, l'usufructuari no podrà alterar-la, i, en conseqüència, li serà prohibit de tallar arbres. Seran compresos en aquesta classe de boscos, entre altres, els que abans de la constitució de l'usdefruit tenien una funció d'esbarjo o d'ornament d'una finca, les masses d'arbrat destinades a fer ombra, a augmentar l'aglutinament del sòl o a fixar les sorres, a defensar els predis dels vents, a endegar les aigües, a donar fertilitat al sòl i els explotats per tal d'obtenir productes distints de la fusta, com és ara la reïna, la saba, l'escorça i altres.

TÍTOL III De les servituds Artículos 283 a 295
ARTICLE 283
ARTICLE 284
ARTICLE 285
ARTICLE 286
ARTICLE 287
ARTICLE 288
ARTICLE 289
ARTICLE 290
ARTICLE 291
ARTICLE 292
ARTICLE 293
ARTICLE 294
ARTICLE 295
TÍTOL IV De la rabassa morta Artículos 296 a 320
ARTICLE 296
ARTICLE 297
ARTICLE 298
ARTICLE 299
ARTICLE 300
ARTICLE 301
ARTICLE 302
ARTICLE 303
ARTICLE 304
ARTICLE 305
ARTICLE 306
ARTICLE 307
ARTICLE 308
ARTICLE 309
ARTICLE 310
ARTICLE 311
ARTICLE 312
ARTICLE 313
ARTICLE 314
ARTICLE 315
ARTICLE 316
ARTICLE 317
ARTICLE 318
ARTICLE 319
ARTICLE 320

Resta incorporat a la present Compilació l'article 1.656 del Codi Civil.

LLIBRE IV De les obligacions i els contractes i de la prescripció Artículos 321 a 344
TÍTOL I De les obligacions i els contractes Artículos 321 a 341
CAPÍTOL I De la rescissió per lesió: concepte i naturalesa Artículos 321 y 322
ARTICLE 321

Els contractes de compra-venda, permuta i altres de caràcter onerós, relatius a béns immobles, en què l'alienant hagi sofert lesió en més de la meitat del preu just, seran rescindibles a instància seva, baldament en el contracte concorrin tots els requisits necessaris per a la seva validesa.

Aquesta acció rescissòria no serà procedent en les compra-vendes o alienacions fetes mitjançant subhasta pública, ni en aquells contractes en els quals el preu o contraprestació hagi estat decisivament determinat pel caràcter aleatori o litigiós del que s'adquireix o pel desig de liberalitat de l'alienat. En les vendes a carta de gràcia o amb pacte de retrovenda no es podrà exercitar la dita acció rescissòria fins que s'hagi extingit o hagi caducat el dret de redimir, lluir, quitar o recuperar.

ARTICLE 322

L'acció rescissòria a què es refereix l'article anterior és de mena personal, transmissible als hereus, i caduca al cap de quatre anys de la data del contracte. Solament serà renunciable després de celebrat el contracte lesiu, llevat a Tortosa i el seu antic territori, on la renúncia es podrà fer en el mateix contracte.

CAPÍTOL II De la determinació de la lesió i dels efectes de la rescissió Artículos 323 a 325
ARTICLE 323

Alienades diverses coses en el mateix contracte, solament en serà procedent la rescissió prenent-les en conjunt i per llur valor total, encara que hom especifiqui el preu o valor de cadascuna d'elles.

Per tal d'apreciar l'existència de la lesió hom s'atindrà al preu just o sia al valor de venda que les coses tinguessin al temps d'ésser atorgat el contracte en relació amb altres d'iguals o d'anàlogues circumstàncies a la respectiva localitat, baldament el contracte es consumés després.

En les vendes a carta de gràcia, el càlcul del preu just s'ha de fer sobre el valor de la propietat gravada. Si aquest valor no consta, hom presumeix que és de dues terceres parts del valor de la propietat lliure del gravamen del dret de redimir, en el moment de la venda.

ARTICLE 324

Serà aplicable a la rescissió el que disposa l'article 1.295 del Codi Civil, però no hauran d'ésser restituïts els fruits o els interessos anteriors a la reclamació judicial, i hauran d'ésser abonades les despeses extraordinàries de conservació o refecció i les millores útils.

ARTICLE 325

El comprador o adquirent demandant podrà evitar la rescissió mitjançant el pagament en diners al venedor o alienant del complement del preu o valor lesius, amb els interessos, a comptar des de la consumació del contracte.

CAPÍTOL III De la venda a carta de gràcia i de la torneria Artículos 326 a 329
SECCIÓ I De la venda a carta de gràcia Artículos 326 a 328
ARTICLE 326

  1. En la venda a carta de gràcia el venedor es reserva el dret de redimir o recuperar la cosa venuda, per un preu determinat, durant un termini màxim de trenta anys, si és immoble, o de sis anys, si és moble. En el cas d'immobles, el termini del dret de redimir es pot fixar per la vida d'una o de dues persones determinades existents en el moment d'ésser subscrit el contracte. Per excepció, si el venedor o els seus successors ocupen la finca venuda amb carta de gràcia o la detenen per qualsevol títol, el dret de redimir no caduca pel simple transcurs del termini pactat i cal un requeriment especial, amb fixació d'un nou termini improrrogable, que no pot ésser inferior a tres mesos.

  2. El dret de redimir té caràcter real i pot ésser sotmès a condició.

  3. El dret de redimir és indivisible, llevat que diferents coses siguin venudes a carta de gràcia en una mateixa compra-venda i s'hi estableixi una part de preu individualitzada per a cadascuna. En aquest cas, es pot obtenir la redempció de cada cosa a mesura que se satisfà la part de preu corresponent.

  4. El dret de redimir és susceptible de trasmissió i gravamen. En aquest darrer cas, és directament executable, sense necessitat de l'exercici previ del dret.

ARTICLE 327

  1. La propietat gravada és susceptible de transmissió i de gravamen.

    Si la redempció es produeix abans de l'execució, si s'escau, del gravamen, aquest acte ha d'ésser notificat fefaentment al creditor, el qual pot exigir la consignació de la quantitat pagada com a preu de la redempció, la qual queda afectada al pagament del crèdit.

    Si la cosa venuda a carta de gràcia i gravada es deteriora per culpa del posseïdor, el creditor pot demanar al jutge de primera instància, havent justificat prèviament aquell fet, que faci cessar les activitats que produeixen o poden produir el deteriorament de la cosa. Si continua l'abús del posseïdor o el deteriorament, el jutge pot acordar el nomenament d'un administrador judicial de la cosa.

  2. Redimida la cosa venuda a carta de gràcia, resta lliure de les càrregues o els gravàmens que el comprador o els successius titulars de la propietat gravada li hagin imposat des de la data de la venda, però el preu de la redempció resta afecte, fins on abasti, a l'abonament de tals càrregues o gravàmens.

    No obstant això, el rediment pot resoldre els arrendaments notòriament gravosos que el propietari hagi realitzat.

  3. Al temps de la restitució, el titular de la propietat gravada ha d'indemnitzar el rediment per la disminució de valor que la cosa hagi sofert per causa imputable a ell mateix i als anteriors titulars.

ARTICLE 328

Per a obtenir la redempció, el rediment ha de satisfer al titular de la propietat gravada:

  1. El preu fixat per a la redempció en el moment de la venda, que pot ésser diferent del preu d'aquesta. Si no es fixa expressament cap preu per a la redempció, s'entén que aquest és el mateix de la venda, calculat en pessetes constants des de la data de la venda.

  2. Les addicions posteriors al preu el valor de les quals es justifiqui.

  3. Les despeses de reparació de la cosa, però no pas les de simple conservació.

  4. Les despeses útils, estimades en l'augment de valor que per elles hagi experimentat la cosa al temps de la redempció, les quals no poden excedir el preu de cost ni, en cap cas, el vint-i-cinc per cent del preu fixat per a la redempció.

  5. El cost de les despeses inherents a la constitució de les servituds adquirides en profit de la cosa immoble venuda, calculat en pessetes constants des de la data de la venda.

  6. Les despeses de conreu relatives a la producció dels fruits pendents al temps de la redempció, llevat que el rediment autoritzi el titular de la propietat gravada a recollir-los al seu temps.

  7. Les despeses que hagi ocasionat el contracte de venda a carta de gràcia, inclosos els impostos i el lluïsme, si ha estat pactat així.

SECCIÓ II De la torneria Artículo 329
ARTICLE 329

A la Vall d'Aran regirà el dret dit de torneria, de conformitat amb els privilegis i els usos i costums de la comarca.

CAPÍTOL IV Dels censals i els violaris Artículos 330 a 336
ARTICLE 330
ARTICLE 331
ARTICLE 332
ARTICLE 333
ARTICLE 334
ARTICLE 335
ARTICLE 336

CAPÍTOL V Dels contractes especials sobre explotació de terres i sobre ramaderia Artículos 337 a 339
ARTICLE 337

ARTICLE 338

ARTICLE 339

CAPÍTOL VI De la donació Artículos 340 y 341
ARTICLE 340

ARTICLE 341

TÍTOL II De la prescripció Artículos 342 a 344
CAPÍTOL I De la usucapió Artículos 342 y 343
ARTICLE 342

La usucapió del domini i dels altres drets reals sobre coses immobles, llevat de les servituds, que mai no es poden usucapir, té lloc per la possessió en concepte d'amo pel temps de trenta anys, sense necessitat de títol ni de bona fe. Això mateix és aplicable al domini i a tots els altres drets reals sobre coses mobles, però el temps és de sis anys.

ARTICLE 343

CAPÍTOL II De la prescripció extintiva Artículo 344
ARTICLE 344

DISPOSICIÓ FINAL
PRIMERA

Sens perjudici de la competència exclusiva de la Generalitat sobre el Dret Civil Català en relació amb la seva conservació, la modificació i el desenvolupament, les normes del Dret Civil de Catalunya, escrit o consuetudinari, principal o supletori, vigents en promulgar-se la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, resten substituïdes per les que hi són contingudes, sens perjudici de les modificacions introduïdes per la Llei catalana 13/1984, de 20 de març.

SEGONA
TERCERA

Les remissions que aquesta Compilació fa a l'articulat del Codi Civil s'entén sempre que són fetes en la seva redacció actual.

QUARTA
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
PRIMERA

Quan, amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, hagués estat instituït hereu de confiança algun ens jurídic o alguna persona per raó del seu càrrec, podrà exercir una tal funció malgrat el que disposa l'article 118, el qual només serà aplicable als nomenaments posteriors a la dita entrada en vigor.

SEGONA

En els fideïcomisos de residu ordenats abans de l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, baldament el testador mori després, el fiduciari serà propietari lliure dels béns subrogats a que es refereix l'article 211.

TERCERA

Tindrà efecte la clàusula ad cautelam continguda en testament obert atorgat davant Notari abans de l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, en la qual el testador disposi que solament quedarà revocat per un altre de posterior, si en aquest són emprades certes paraules o frases que consigna.

QUARTA

La facultat concedida al reservista d'elegir o de distribuir els béns entre els reservataris, regulada en els paràgrafs segon i següents de l'article 270, només serà aplicada quan l'obertura de la successió que determini la reserva sigui posterior a l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol.

CINQUENA

En les vendes a carta de gràcia o empenyorament atorgades abans de l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960 , de 21 de juliol, hom respectarà el termini pactat de durada del dret de lluir y de quitar encara que fos superior a trenta anys; si fos indefinit, el termini de caducitat de trenta anys començarà a comptar des de la susdita entrada en vigor.

SISENA

En les successions obertes després de l'entrada en vigor de la Llei catalana 13/1984, de 20 de marc, i regides per testaments o codicils atorgats amb anterioritat, s'han d'aplicar, en llur redacció originària els articles 114, 141 i tots els altres de contingut anàleg referents a presumpcions de voluntat del testador en matèria de filiació.

SETENA

Les associacions a compres i millores pactades abans de l'entrada en vigor de la Llei de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges es podran acollir, en tot allò no previst en els pactes de llur constitució, en la llei o en el costum de la comarca, a allò que disposa el paràgraf segon de l'actual article 59.1.

VUITENA

Les llegítimes causades en successions obertes abans d'entrar en vigor aquesta Llei es regeixen per la legislació anterior, fins i tot en allò que fa referència a la pràctica i als efectes de l'afecció legitimària de l'article 15 de la Llei Hipotecària.

NOVENA

Les altres qüestions de caràcter intertemporal que sorgeixin per raó de les variacions que l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, del 21 de juliol, i la de la Llei catalana 13/1984, del 20 de marc, puguin implicar per al règim jurídic civil vigent a Catalunya es resoldran aplicant els principis que informen l'ordenament jurídic de Catalunya, que igualment regiran per a les qüestions que puguin sorgir per raó de l'entrada en vigor de la Llei de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges.