Llei d'Administració Institucional de la Sanitat i de l'Assistència i els Serveis Socials de Catalunya (Llei 12/1983, de 14 de juliol)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

En el desplegament de les competències que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, és aconsellable de regular l'aparell organitzatiu necessari per a l'execució dels serveis transferits a la Generalitat en matèria de sanitat i d'assistència i serveis socials.

Entre l'opció per una regulació separada i successiva de cadascuna de les matèries afectades i l'opció per una regulació general, s'escull aquesta última perquè es considera que permetrà un plantejament més complet i coherent i una gestió més integrada d'allò que s'ha anomenat l'administració social, i perquè, de fet, hi ha fortes relacions entre elles, quant al finançament i a l'administració, que no es poden desconèixer sense que es produeixin greus disfuncions d'una manera immediata. Tot això dins la limitació que deriva del fet de no haver-se clos encara el complex procés de traspassos, per la qual cosa no es poden incloure en aquesta Llei les prestacions que en l'àmbit estatal gestiona l'Institut Nacional de la Seguretat Social ni les funcions que corresponen a la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social.

L'organització que s'articula com a aplicació del legítim principi d'autonomia organitzativa aporta la introducció de les característiques fonamentals següents:

-Una accentuació dels criteris de descentralització i desconcentració que ha de permetre més proximitat a l'administrat.

-Una racionalització i una simplificació més grans de l'aparell administratiu, en refondre serveis procedents de diverses entitats.

-L'estructuració dels serveis socials bàsics a través de la tècnica del servei social integrat, que evitarà la dispersió de funcions i millorarà la complementarietat i la coordinació de l'acció social.

Tot això ha de traduir-se en més eficàcia i en un estalvi de la despesa pública i permetre, a més, de concentrar els esforços de la comunitat i de vincular-la al necessari i imprescindible control institucional.

Els condicionaments damunt apuntats obliguen a fer una regulació prudent, oberta i suficientment flexible que permeti una àgil adaptació a aquesta situació, que s'ha de concretar a mesura que el procés de traspassos arribi a terme i que el model sanitari i el model de seguretat social quedin perfilats per la legislació bàsica de l'Estat. Malgrat tot, atesa la transcendència de la qüestió, això no ha de constituir cap impediment perquè el Parlament de Catalunya reguli la nova administració institucional de la sanitat i de l'assistència i els serveis socials a Catalunya, sens perjudici de l'àmplia regulació global que, un cop complertes les previsions anteriors, estableixi el Parlament de Catalunya d'acord amb les noves experiències i amb l'ordenació territorial de Catalunya.

D'acord amb l'Estatut de Catalunya, tot això es fa amb el respecte degut als aspectes bàsics de la legislació general vigent i mitjançant l'establiment d'uns principis als quals s'ha de sotmetre el Poder Executiu. A més a més, afavorirà la possibilitat d'una progressiva articulació del principi d'unitat gestora per a tot el sector públic, sens perjudici del respecte a l'autonomia de les entitats socials, i establirà un ampli marc jurídic que, tot emparant les múltiples iniciatives de la societat, permeti una eficaç coordinació entre la Generalitat i qualsevulla entitat pública o privada que col·labori en la gestió.

ARTICLE 1

Les funcions i les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de sanitat, d'assistència social i de serveis socials han d'ésser exercides pel Consell Executiu i pels Departaments competents d'acord amb els principis següents:

  1. Descentralització i desconcentració de la gestió, per tal d'apropar el servei als interessats.

  2. Simplificació, racionalització, eficàcia i coordinació administratives.

  3. Participació democràtica dels interessats.

ARTICLE 2

-1 La gestió a tot el territori de Catalunya de les prestacions i els serveis corresponents a les matèries esmentades en l'article anterior ha d'ésser duta a terme, sota la direcció, vigilància i tutela del Departament de Sanitat i Seguretat Social, per les entitats gestores següents, que es creen per la present Llei:

  1. [No vigent]

  2. L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

-2 Aquestes dues entitats tenen personalitat i naturalesa d'Entitats Gestores de la Seguretat Social i gaudeixen de plena capacitat jurídica i de capacitat patrimonial en els termes establerts per l'Estatut de Catalunya i per tota altra normativa que els sigui aplicable.

També gaudeixen de reserva de noms i dels beneficis, exempcions i franquícies de qualsevulla naturalesa que la legislació general de l'Estat atribueixi a les Entitats Gestores de la Seguretat Social.

ARTICLE 3

[No vigent]

ARTICLE 4

[No vigent]

ARTICLE 5

-1 Correspon a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials la titularitat de la gestió de:

  1. Les prestacions d'assistència social i els serveis socials de la Seguretat Social.

  2. Les prestacions d'assistència social i els serveis socials de la Generalitat.

  3. Les activitats que determinin els plans d'actuació social, així com les que siguin ordenades pel Consell Executiu i pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.

-2 L'ordenació de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials s'ha de fer, preferentment, a través de fórmules de servei social integrat, de caràcter polivalent, per a la prestació dels serveis en l'àmbit local.

El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'establir l'ordenació de les unitats corresponents, tant si són de creació pròpia com si provenen de traspassos, tenint en compte l'ordenació territorial de Catalunya. Les juntes de govern de les unitats territorials podran tenir capacitats decisòries en els termes que siguin establerts per Llei.

-3 La gestió de l'assistència i dels serveis socials bàsics es pot encomanar a les entitats locals, les quals han d'actuar en virtut de conveni o de concert amb l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials o bé per delegació d'aquest i en tot cas sota el seu control.

Quan la naturalesa del servei així ho reclami, l'Institut podrà assumir les funcions que corresponen a les entitats esmentades, mitjançant les fórmules que s'estableixin de mutu acord.

-4 L'activitat en matèria d'assistència i de serveis socials de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i d'altres entitats i òrgans competents s'ha de fer d'acord amb les directrius i la planificació del Consell Executiu. Així mateix, aquest ha de fomentar la col·laboració de les entitats privades sense afany de lucre en la gestió dels serveis socials, prèvia inscripció en un registre públic, i de coordinar llur actuació amb la de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

-5 Sens perjudici del que estableix l'apartat anterior, l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials pot concertar la prestació dels serveis de la seva competència amb altres entitats, sigui quina sigui llur naturalesa, prèvia llur inscripció en un registre públic, d'acord amb les normes que fixi el Consell Executiu.

ARTICLE 6

L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials es finança:

  1. Amb els recursos que la Seguretat Social afecta per a les seves prestacions i serveis socials.

  2. Amb les consignacions pressupostàries de la Generalitat per a l'assistència social i altres serveis socials que s'hi integren.

  3. Amb els recursos que corresponen de les entitats a què es refereix el segon paràgraf del número 3 de l'article anterior, en el supòsit que preveu.

  4. Amb les subvencions, les donacions i qualssevulla altres aportacions d'entitats públiques i d'entitats i persones privades.

ARTICLE 7

[No vigent]

ARTICLE 8

[No vigent]

ARTICLE 9

[No vigent]

ARTICLE 10

[No vigent]

ARTICLE 11

[No vigent]

ARTICLE 12

[No vigent]

ARTICLE 13

[No vigent]

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA

[No vigent]

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA

Mentre la Llei de la Funció Pública de Catalunya no haurà establert el que sigui procedent, el personal que s'adscrigui a les entitats gestores es continuarà regint, sens perjudici de la seva dependència dels òrgans competents de la Generalitat o d'aquestes entitats gestores, pel règim jurídic que se'ls aplicava abans o, si s'escau, per allò que estableixen els seus estatuts d'origen i d'acord amb els termes establerts en l'apartat cinquè de la Disposició Transitòria Sisena de l'Estatut de Catalunya.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA

[No vigent]

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA QUARTA

[No vigent]

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

S'autoritza el Consell Executiu perquè dicti totes les disposicions necessàries per al desplegament i l'execució de la present Llei.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

La present Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR