Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
En el marc de la diversitat lingüística i cultural d’Europa es fa necessària l’educació de ciutadans competents en una o més llengües estrangeres, com també en les llengües oficials de la comunitat autònoma.
Un dels objectius que s’ha marcat la Unió Europea per a l’any 2020 és millorar les competències lingüístiques en llengua estrangera. Això es concreta en les Conclusions del Consell de la Unió Europea de 12 de maig de 2009 sobre un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació («ET 2020»). Aquesta organització recomana als estats membres impulsar accions que possibilitin als ciutadans comunicar-se almenys en dues llengües, a més de la llengua materna.
Per això, és necessari fomentar l’ensenyament de llengües a tots els nivells educatius per tal d’assolir un nivell de competència lingüística i comunicativa en diverses llengües que faciliti el desenvolupament personal, l’aprenentatge, l’exercici de la professió, la mobilitat, l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, en definitiva, que capaciti els ciutadans per tenir èxit en un món global.
L’article 4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. A més, reconeix el dret de tothom de conèixer-la i d’usar-la, i estableix que ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma. Amb aquest propòsit, la norma estatutària estableix que les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.
D’altra banda, l’article 35 de l’Estatut d’autonomia atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Preveu així mateix que la seva normalització ha de ser un objectiu dels poders públics, i que les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, han de ser objecte d’estudi i protecció, sens perjudici de la unitat de la llengua.
L’article 36.2 del mateix text legal disposa que, d’acord amb el que estableixen l’article 27 i el punt 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució espanyola en matèria d’ensenyament, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística, disposa, en l’article 18, que tots els alumnes tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana, i, en l’article 19, continua establint que la llengua i la literatura catalanes, amb especial atenció a les aportacions de les Illes Balears, han de ser ensenyades obligatòriament a tots els nivells, graus i modalitats de l’ensenyament no universitari.
Així mateix, la Llei de normalització lingüística, en l’article 20, encomana al Govern l’adopció de les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d’escolaritat obligatòria, i en l’article 22.3 estableix que l’Administració ha de posar els mitjans necessaris per garantir que els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua.
La cooficialitat de les dues llengües en l’ensenyament ha estat reforçada especialment per la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, que han manifestat reiteradament que, en aquelles comunitats autònomes que tenen una cooficialitat de llengües, les dues han de ser tractades com a llengües vehiculars en totes les etapes educatives.
Altrament, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en l’article 2.1 j, estableix que el sistema educatiu espanyol s’orienta a la consecució, entre altres finalitats, de la capacitació per a la comunicació en les llengües oficials i en una o més llengües estrangeres. A més, l’article 14.5 d’aquesta Llei disposa que correspon a les administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil, especialment en el darrer any, i fixa com a objectiu a la resta d’etapes educatives l’adquisició de competències en llengua estrangera.
A la comunitat autònoma de les Illes Balears, els alumnes, en acabar l’educació obligatòria, han d’assolir prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, prioritàriament l’anglès.
La conselleria competent en matèria d’educació, conscient d’aquestes necessitats, ha impulsat diverses experiències en matèria d’educació plurilingüe, com ara el Programa d’Ensenyament Primerenc de l’Idioma (EPI), el programa de centres adscrits al Conveni MEC - British Council, el Decret sobre mesures per fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres, i el programa de “Seccions Europees”. Aquests programes han tingut efectes positius en l’aprenentatge de llengües estrangeres.
Fins ara el tractament de llengües als centres es duia a terme a través del projecte lingüístic, el qual tractava bàsicament l’ús de les llengües oficials, així com la implantació, si esqueia, de diversos programes de suport a l’ensenyament en llengües estrangeres.
En aquests moments es considera oportú disposar d’un projecte que abordi el tractament integrat de les dues llengües oficials, així com de la llengua estrangera, i que inclogui accions de suport a totes les llengües, d’innovació educativa i d’atenció a la diversitat lingüística i cultural. L’educació plurilingüe, entesa com a valor afegit distintiu del centre i personal de cada alumne, ha de ser prevista en el nou projecte, sempre dins el marc de l’autonomia de la qual cada centre ha de disposar per adequar la planificació lingüística a les seves necessitats, condicions específiques i resultats.
Aquesta realitat exigeix un marc educatiu apropiat i, per això, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats aposta, amb fermesa, per un model d’educació plurilingüe, establint a través d’aquest Decret les bases que afavoreixin l’harmonització de l’ensenyament de les llengües oficials i d’almenys una llengua estrangera.
Per tot això, a proposta del conseller d’Educació, Cultura i Universitats, tenint en compte l’informe del Consell Escolar de les Illes Balears, d’acord amb el Consell Consultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 19 d’abril de 2013,
DECRET
Capítol I
Principis generals
Objecte
L’objecte d’aquest Decret és regular el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears i establir les directrius bàsiques per al seu desenvolupament i aplicació.
Àmbit d’aplicació
Els centres docents no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics, així com els privats que imparteixen ensenyaments conduents a l’obtenció de títols oficials d’educació secundària i formació professional, han d’aplicar les disposicions d’aquest Decret i també la normativa que se’n derivi.
Finalitat
Aquest Decret té com a finalitat aconseguir que els alumnes de les Illes Balears adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en la llengua estrangera del projecte educatiu del centre. Preferentment la primera llengua estrangera ha de ser la llengua anglesa.
Capítol II
Model per al tractament integrat de les llengües
Principis
Els principis que han de regir el model per al tractament integrat de les llengües són els següents:
-
Adquisició d’una competència lingüística i comunicativa efectiva en, almenys, les dues llengües oficials i una llengua estrangera, dins un marc general de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba