Llei d'Ordenació Ambiental de l'Enllumenament per a la Protecció del Medi Nocturn de Catalunya (Llei 6/2001, de 31 de maig)

És objecte d'aquesta Llei la regulació de les instal·lacions i els aparells d'enllumenament exterior i interior, pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir.

Aquesta Llei té com a finalitats:

1. Mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general.

2. Promoure l'eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l'estalvi d'energia, sens minva de la seguretat.

3. Evitar la intrusió lumínica en l'entorn domèstic i, en tot cas, minimitzar-ne les molèsties i els perjudicis.

4. Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel.

1. Són exempts del compliment de les obligacions fixades per aquesta Llei, en els supòsits i amb l'abast que siguin fixats per via reglamentària:

   1. Els ports, els aeroports, les instal·lacions ferroviàries, les carreteres, les autovies i les autopistes.

   2. Els telefèrics i els altres mitjans de transport de tracció per cable.

   3. Les instal·lacions i els dispositius de senyalització de costes.

   4. Les instal·lacions de les forces i els cossos de seguretat i les instal·lacions de caràcter militar.

   5. Els vehicles de motor.

   6. En general, les infraestructures l'enllumenament de les quals sigui regulat per normes destinades a garantir la seguretat de la ciutadania.

   7. Les instal·lacions industrials que, per les característiques de llurs processos productius, funcionen habitualment les vint-i-quatre hores del dia i duen a terme llur activitat a l'aire lliure. Aquesta exempció afecta únicament els espais concrets que, en aplicació de la normativa vigent en matèria de seguretat industrial o de seguretat en el lloc de treball, necessiten unes condicions específiques d'il·luminació no conciliables amb la normativa de protecció del medi nocturn.

2. S'exclou de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei la llum produïda per combustió en el marc d'una activitat sotmesa a autorització administrativa o a altres formes de control administratiu, si no té finalitat d'enllumenament.

1. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per:

   1. Contaminació lumínica: l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums.

   2. Difusió cap al cel: la forma de contaminació lumínica consistent en l'emissió de fluxos lluminosos que es difonen devers el firmament.

   3. Enlluernament: la forma de contaminació lumínica consistent en l'emissió de fluxos lluminosos que dificulten o impossibiliten la visió.

   4. Intrusió lumínica: la forma de contaminació lumínica consistent en l'emissió de fluxos lluminosos que excedeixen de l'àrea on són útils per a l'activitat prevista i envaeixen zones en què no són necessaris i en què poden causar molèsties o perjudicis.

   5. Sobreconsum: el consum energètic inútil o innecessari derivat de l'emissió de fluxos lluminosos amb excés d'intensitat o de distribució espectral.

   6. Enllumenat exterior: la instal·lació prevista per a enllumenar superfícies situades fora d'espais coberts.

   7. Enllumenat interior: la instal·lació prevista per a enllumenar superfícies situades dins d'espais coberts.

   8. Brillantor: el flux de llum pròpia o reflectida, que pot ésser:

      h1) Brillantor reduïda: la que és de baixa intensitat respecte al nivell referent de llum.

      h2) Brillantor mitjana: la que té una intensitat intermèdia respecte al nivell referent de llum.

      h3) Brillantor alta: la que té una intensitat accentuada respecte al nivell referent de llum.

   9. Nivell referent de llum: nivell d'intensitat de fluxos lluminosos determinat per via reglamentària amb vista al compliment de les prescripcions d'aquesta Llei i de la normativa que la desplegui.

   10. Flux d'hemisferi superior instal·lat: flux radiat per damunt del pla horitzontal per un aparell d'enllumenament o per un cos, un edifici o un element lluminós.

   11. Horari nocturn: franja horària que va des de l'hora que sigui fixada per via reglamentària fins a la sortida del sol.

   12. Modificació de l'enllumenat: canvi en les instal·lacions o els aparells d'enllumenament, amb l'abast i les condicions que siguin determinades per via reglamentària.

   13. Llum (en masculí): aparell que conté una font de llum.

   14. Estalvi energètic: obtenció de la llum necessària amb el mínim consum d'energia.

   15. Eficiència energètica: màxim aprofitament d'un llum.

2. També als efectes d'aquesta Llei, i quant a l'ús a què és destinat l'enllumenat, s'entén per:

   1. Enllumenat exterior viari: el de les superfícies destinades al trànsit de vehicles.

   2. Enllumenat exterior per a vianants: el de les superfícies destinades al pas de persones.

   3. Enllumenat exterior viari i per a vianants: el de les superfícies destinades al trànsit de vehicles i al pas de persones.

   4. Enllumenat exterior ornamental: el de les superfícies enllumenades amb objectius estètics.

   5. Enllumenat exterior industrial: el de les superfícies destinades a una activitat industrial.

   6. Enllumenat exterior comercial i publicitari: el de les superfícies destinades a una activitat comercial o publicitària.

   7. Enllumenat exterior esportiu i recreatiu: el de les superfícies destinades a una activitat esportiva o recreativa.

   8. Enllumenat exterior de seguretat: el de les superfícies que cal vigilar i controlar.

   9. Enllumenat exterior d'edificis: el de les superfícies que, tot i formar part d'una finca de propietat privada, són externes a les edificacions.

   10. Enllumenat exterior d'equipaments: el de les superfícies que, tot i formar part d'un equipament, públic o privat, són externes a les edificacions.

1. Per a l'aplicació d'aquesta Llei, el territori s'ha de dividir en zones, en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica.

2. La divisió del territori en zones s'ha d'establir per via reglamentària i s'ha d'ajustar a la zonificació següent:

   1. Zona E1: àrees incloses en el Pla d'espais d'interès natural o en àmbits territorials que hagin d'ésser objecte d'una protecció especial, per raó de llurs característiques naturals o de llur valor astronòmic especial, en les quals només es pot admetre una brillantor mínima.

   2. Zona E2: àrees incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda.

   3. Zona E3: àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor mitjana.

   4. Zona E4: àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor alta.

   5. Punts de referència: punts pròxims a les àrees de valor astronòmic o natural especial incloses en la zona E1, per a cadascun dels quals cal establir una regulació específica en funció de la distància a què es trobin de l'àrea en qüestió.

3. Els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en llur terme municipal, sempre que no disminueixi el nivell de protecció aprovat en virtut de l'apartat 2, llevat que hi concorrin causes justificades, d'acord amb el que sigui regulat per reglament.

1. El flux d'hemisferi superior instal·lat aplicable a les zones establertes en virtut de l'article 5 s'ha de regular per via reglamentària, per a cadascun dels usos especificats per l'article 4.2 i per a qualsevol altre ús que sigui determinat per reglament.

2. Els nivells màxims de llum per a cadascun dels usos especificats per l'article 4.2 s'han d'establir per via reglamentària, tenint en compte les recomanacions internacionals, amb mecanismes que en permetin l'adequació en cas de modificació de les esmentades recomanacions.

3. Els projectes d'instal·lació d'enllumenats que hagin de funcionar en horari nocturn han d'anar acompanyats d'una memòria que en justifiqui la necessitat.

4. Els ajuntaments poden establir valors propis de flux d'hemisferi superior instal·lat, atenent a les característiques i especificitats de llur territori, sempre que no disminueixi la protecció atorgada en virtut de l'apartat 2, llevat que hi concorrin causes justificades, d'acord amb el que sigui regulat per via reglamentària.

5. Els nivells màxims de llum establerts en virtut de l'apartat 2 també són aplicables als enllumenats interiors, si produeixen intrusió lumínica cap a l'exterior.

6. Es prohibeixen:

1. Els llums, integrals o monocromàtics, amb un flux d'hemisferi superior emès que superi el 50% d'aquest, llevat que enllumenin elements d'un especial interès històric o artístic, d'acord amb el que sigui determinat per via reglamentària.

2. Les fonts de llum que, mitjançant projectors convencionals o làsers, emetin per damunt del pla horitzontal, llevat que il·luminin elements d'un especial interès històric, d'acord amb el que sigui determinat per via reglamentària.

3. Els artefactes i dispositius aeris de publicitat nocturna.

4. L'enllumenament de grans extensions de platja o de costa, excepte per raons de seguretat, en cas d'emergència o en els casos que sigui determinat per via reglamentària, en atenció als usos de l'enllumenat.

5. L’enllumenament de les pistes d’esquí en zones E1, excepte per a esdeveniments esportius extraordinaris segons el que s’estableixi per reglament, i en la resta de zones per una durada superior a un valor establert per reglament . Per reglament també es poden fixar les franges horàries en què és permès l’enllumenament i altres condicions addicionals per a la protecció del medi nocturn i de la fauna.

6. L'enllumenament d'instal·lacions a manca de la memòria justificativa que exigeix l'apartat 3.

1. Les instal·lacions i els aparells d'enllumenament s'han de dissenyar i instal·lar de manera que es previngui la contaminació lumínica i s'afavoreixi l'estalvi, l'ús adequat i l'aprofitament de l'energia, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi.

2. S'han d'establir per via reglamentària les prescripcions aplicables als aparells d'enllumenament, en funció, si escau, de les zones establertes d'acord amb l'article 5 i dels nivells màxims fixats d'acord amb l'article 6, especialment pel que fa a:

   1. La inclinació i la direcció dels llums, les característiques del tancament i la necessitat d'apantallar-los per a evitar valors excessius de flux d'hemisferi superior instal·lat, d'enlluernament o d'intrusió lumínica.

   2. El tipus de làmpades que cal utilitzar o d'ús preferent.

   3. Els sistemes de regulació del flux lluminós en horaris especials, si s'escau.

3. Els aparells d'enllumenament exterior que, de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2, compleixen els requisits exigits pel que fa als components, el disseny, la instal·lació, l'angle d'implantació respecte a l'horitzontal i l'eficiència energètica, poden acreditar mitjançant un distintiu homologat llur qualitat per a evitar la contaminació lumínica i estalviar energia.

4. S'han d'adoptar els programes de manteniment necessaris per a la conservació permanent de les característiques de les instal·lacions i els aparells d'enllumenament.

5. D’acord amb els criteris d’estalvi energètic, en els processos de renovació de l’enllumenat públic s’han de substituir les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió (VM) per altres de menor emissió de radiació de longitud d’ona curta i major eficàcia lluminosa. Aquests processos han de tendir a la reducció de la potència instal·lada.

1. L'enllumenat exterior, tant el de propietat pública com el de propietat privada, s'ha de mantenir apagat en horari nocturn, tant en zones comercials com en zones industrials, residencials o rurals, excepte en els casos següents:

   1. Per raons de seguretat.

   2. Per a enllumenar carrers, camins, vials, llocs de pas i, mentre siguin destinades a aquest ús, zones d'equipament i d'aparcament.

   3. Per a usos comercials, industrials, agrícoles, esportius o recreatius, durant el temps d'activitat.

   4. Per altres motius justificats, que s'han de determinar per via reglamentària i s'han d'haver especificat en la memòria justificativa que exigeix l'article 6.3.

2. Els ajuntaments han de regular un règim propi d'enllumenat per als esdeveniments nocturns singulars, festius, firals, esportius o culturals a l'aire lliure, que ha de compatibilitzar la prevenció de la contaminació lumínica i l'estalvi energètic amb les necessitats derivades dels esdeveniments esmentats.

3. Els criteris generals del règim estacional i horari d'usos de l'enllumenat exterior s'han de regular per via reglamentària. La regulació ha de tenir en compte les especificitats a què fan referència els apartats 1 i 2, ha de fixar els condicionants aplicables a l'enllumenament en horari nocturn de monuments o d'altres elements d'un interès cultural, històric o turístic especial, i tenir en compte l'ús dels sistemes d'il·luminació més eficients.

4. El que estableix aquest article també és aplicable als enllumenats interiors, tant els de propietat pública com els de propietat privada, si produeixen intrusió lumínica a l'exterior.

Les administracions públiques, en l'àmbit de llurs competències, han de vetllar perquè:

1. Els enllumenats distribueixin la llum de la manera més efectiva i eficient i utilitzin la quantitat mínima de llum per satisfer els criteris d'enllumenament.

2. Els llums utilitzats siguin tancats o apantallats, d'acord amb el que estableixen els articles 6 i 7.

3. Els enllumenats exteriors que s'instal·lin preferentment tinguin acreditada llur qualitat per a evitar la contaminació lumínica i estalviar energia, d'acord amb el que estableix l'article 7.3.

4. Els components dels enllumenats s'ajustin adequadament a les característiques dels usos i de la zona enllumenada i emetin preferentment en la zona de l'espectre visible de longitud d'ona llarga.

5. Els enllumenats estiguin connectats només quan calgui, mitjançant temporitzadors, si escau.

6. Els enllumenats es mantinguin apagats en horari nocturn, quan no siguin necessaris.

7. Les instal·lacions i els aparells d'enllumenament siguin sotmesos al manteniment adequat per a la conservació permanent de llurs característiques.

1. Les característiques dels enllumenats exteriors, ajustades a les disposicions d'aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupi, s'han de fer constar en els projectes tècnics annexos a la sol·licitud d'autorització ambiental, a la sol·licitud de llicència ambiental o, si s'escau, a la comunicació de l'activitat, d'acord amb el que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

2. El que estableix l'apartat 1 també és aplicable als enllumenats interiors, si produeixen intrusió lumínica a l'exterior.

1. Les administracions públiques han d'incloure en els plecs de clàusules administratives d'obres, de serveis i de subministraments els requisits que ha de complir necessàriament l'enllumenat exterior per ajustar-se als criteris de prevenció i correcció de la contaminació lumínica establerts per aquesta Llei i per la normativa que la desenvolupi.

2. El distintiu homologat a què es refereix l'article 7.3 per als aparells d'enllumenament acredita que compleixen els requisits fixats per l'apartat 1 als efectes de la contractació administrativa.

3. Les construccions, les instal·lacions i els habitatges que requereixen enllumenament en horari nocturn han de presentar a l'administració pública competent una memòria que en justifiqui la necessitat. En tot cas, el projecte d'enllumenat s'ha d'ajustar al màxim als criteris de prevenció de la contaminació lumínica.

Els projectes d'enllumenat exterior en construccions, instal·lacions i habitatges finançats amb fons públics s'han d'ajustar necessàriament als criteris de prevenció de la contaminació lumínica que estableix aquesta Llei.

Constitueixen infracció administrativa les accions i les omissions que contravenen a les obligacions que estableix aquesta Llei, d'acord amb la tipificació i la gradació que estableix l'article 16.

1. Són infraccions lleus els incompliments dels requeriments formulats per l'Administració per a esmenar les accions o les omissions següents:

   1. Vulnerar el règim horari d'ús de l'enllumenat.

   2. Excedir el flux d'hemisferi superior instal·lat establert per la normativa.

   3. Instal·lar una tipologia de làmpada diferent de la que estableix la normativa.

   4. Infringir per acció o per omissió qualsevol altra determinació d'aquesta llei o de la reglamentació que la desplegui, llevat que s'incorri en una infracció greu o molt greu.

2. Són infraccions greus les accions o les omissions següents:

   1. Excedir el 50% de flux d'hemisferi superior instal·lat fora de zones de màxima protecció (E1), punts de referència i les seves àrees d'influència, o en àrees declarades espais amb un cel nocturn de qualitat.

   2. Incomplir en més del 100% els valors límit d'altres paràmetres luminotècnics establerts per aquesta llei o per la reglamentació que la desplegui.

   3. (Derogada)

   4. (Derogada)

   5. Cometre una infracció tipificada com a lleu, si causa un impacte important al medi o a edificis habitats.

   6. Obstruir l'activitat de control o d'inspecció de l'Administració.

3. Són infraccions molt greus les accions o les omissions següents:

   1. Excedir el 50% de flux d'hemisferi superior instal·lat en zones de màxima protecció (E1), punts de referència i llurs àrees d'influència, o en àrees declarades espais amb un cel nocturn de qualitat.

   2. Cometre una infracció tipificada com a greu, si causa un impacte important al medi o a edificis habitats.

   3. Cometre una infracció tipificada com a lleu si es donen acumulativament les circumstàncies següents: un impacte important al medi o a edificis habitats i que l'acció infractora tingui un abast territorial extens o afecti un nombre molt elevat de punts de llum.

Són responsables de les infraccions d'aquesta Llei les persones físiques i jurídiques que han participat en la comissió del fet infractor.

El procediment administratiu aplicable per a la imposició de les sancions fixades per aquesta Llei és el que estableix la normativa vigent reguladora del procediment sancionador.

Les sancions que corresponen a cada tipus d'infracció són les següents:

1. Les infraccions lleus se sancionen amb multes de 250 euros a 1.000 euros.

2. Les infraccions greus se sancionen amb multes de 1.001 euros a 5.000 euros.

3. Les infraccions molt greus se sancionen amb multes de 5.001 euros a 50.000 euros.

Les sancions es graduen tenint en compte els criteris següents:

1. La intencionalitat de la persona infractora.

2. El grau de participació en el fet per títol altre que el d'autor.

3. La reincidència, si per resolució ferma s'ha declarat la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa.

4. El grau d'afectació al medi en funció de la vulnerabilitat de la zona, la distància de les zones més vulnerables, l'abast territorial de l'impacte, la quantitat de flux lluminós, la radiància emesa pel llum, el grau o percentatge de superació del valor límit que ha estat superat, i també les hores que el llum ha de romandre encès.

1. Si es detecta l'existència d'una actuació contrària a les determinacions d'aquesta Llei, l'administració competent ha de requerir l'interessat, amb audiència prèvia, perquè la corregeixi, i ha de fixar un termini a aquest efecte.

2. En el cas que el requeriment a què es refereix l'apartat 1 sigui desatès, l'administració competent pot acordar, per resolució motivada, i amb audiència prèvia de l'interessat, les mesures necessàries per a desconnectar i, si s'escau, precintar l'enllumenat infractor.

3. Les mesures cautelars determinades per aquest article es poden adoptar simultàniament a l'acord d'incoació del procediment sancionador o en qualsevol moment posterior de la tramitació, i no es poden perllongar per més de tres mesos.

1. Es poden imposar multes coercitives, d'una quantia màxima de 10.000 euros, i un màxim de tres de consecutives, per a constrènyer al compliment de les obligacions derivades de les mesures cautelars o de les resolucions sancionadores que s'hagin dictat.

2. Si una infracció d'aquesta Llei causa un dany a la biodiversitat del medi, el responsable té l'obligació de reparar-lo, i ha de retornar prioritàriament la situació a l'estat originari, previ a l'alteració. Si la reparació no és possible, el responsable de la infracció ha d'indemnitzar pels danys i perjudicis.

3. La imposició de multes coercitives i l'exigència de la reparació del dany o de la indemnització pels danys i perjudicis causats és compatible amb la imposició de les sancions que corresponguin.

1. La potestat sancionadora per a les infraccions tipificades per aquesta Llei correspon a l'Administració de la Generalitat i als ens locals.

2. Els òrgans competents per a imposar les sancions fixades per aquesta Llei s'han de determinar per reglament.

1. La potestat d'inspecció i control dels enllumenats que puguin ésser font de contaminació lumínica correspon al Departament de Medi Ambient i als ajuntaments, i és exercida per personal acreditat al servei de l'Administració respectiva, que té la condició d'autoritat, sens perjudici del que estableix la disposició addicional tercera.

2. Els fets constatats en l'acta d'inspecció aixecada pel personal acreditat a què es refereix l'apartat 1 tenen valor probatori, sens perjudici de les proves que puguin aportar els interessats.

3. Les entitats o persones sotmeses a inspecció tenen l'obligació de facilitar al màxim el desenvolupament de les tasques d'inspecció i control.

1. La persona titular de l’activitat ha de garantir en tot moment que es compleixen les prescripcions fixades en matèria de prevenció de la contaminació lumínica en el permís de l’activitat.

2. Els controls ambientals inicials o les inspeccions ambientals d’inici de l’activitat de les activitats subjectes a la normativa de prevenció i control ambiental han d’incloure la comprovació del compliment de les prescripcions establertes en els corresponents permisos en matèria de prevenció de la contaminació lumínica.

3. El compliment de les prescripcions en matèria de prevenció de la contaminació lumínica incloses en els permisos ambientals ha d’ésser comprovat, com a màxim, cada sis anys. Sempre que sigui possible, aquestes actuacions de comprovació s’han de portar a terme en el marc del control ambiental periòdic o de la inspecció periòdica integrada dels establiments.

4. Les actuacions de comprovació s’han de dur a terme d’acord amb les instruccions tècniques aprovades per la direcció general competent en matèria de prevenció de la contaminació lumínica.

5. Les activitats sotmeses al règim de comunicació que disposin d’instal·lacions d’il·luminació exterior de més de 5 kW de potència han d’acompanyar la comunicació d’una certificació acreditativa del compliment de les prescripcions en matèria de prevenció de la contaminació lumínica lliurada per una entitat col·laboradora de l’Administració o pels serveis tècnics municipals.