Decret llei 4/2018, de 23 de novembre, de concessió de crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials pendents de pagament en l’àmbit de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, amb càrrec als pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, i de modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret-llei |
PREÀMBUL
L’article 28 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, preveu que el compliment de les resolucions judicials que determinin obligacions a càrrec de la hisenda de la Comunitat Autònoma, l’ha de dur a terme l’autoritat administrativa que sigui competent per raó de la matèria, la qual ha de proposar-ne el pagament dins els límits que el pressupost corresponent estableixi. Així mateix, si per fer-ho és necessari un crèdit extraordinari o un suplement de crèdit que hagi d’aprovar el Parlament de les Illes Balears, el projecte de llei corresponent s’ha de presentar davant aquest òrgan en els dos mesos següents al dia que s’hagi notificat la resolució judicial.
L’article 29 següent de la mateixa Llei estableix un termini de tres mesos per pagar el creditor, i també que, transcorregut aquest termini, s’ha d’abonar l’interès legal del diner des que el creditor reclami per escrit el compliment de l’obligació.
En un sentit semblant es pronuncia l’article 106 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, quan estableix, d’una banda, que, quan l’Administració sigui condemnada a pagar una quantia líquida, l’òrgan encarregat del compliment ha d’acordar el pagament amb càrrec al crèdit corresponent del pressupost, el qual tindrà sempre el caràcter d’ampliable; i, de l’altra, que, si per al pagament cal fer una modificació pressupostària, s’ha de concloure el procediment dins els tres mesos següents al dia de la notificació de la resolució judicial corresponent.
Doncs bé, d’acord amb la memòria de la Direcció General de Pressuposts i Finançament de 21 de novembre de 2018, aquests darrers mesos s’han notificat a l’Administració de la Comunitat Autònoma diverses sentències judicials, la majoria de les quals ja han esdevingut fermes, que suposen la condemna al pagament d’importants quanties en concepte d’indemnització —i interessos— a favor dels subjectes afectats per l’aplicació de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible en les Illes Balears. I tot i que les mesures contingudes en la Llei esmentada es varen considerar pel legislador autonòmic imprescindibles per a l’adequada ordenació territorial dels àmbits regulats, el cert és que les sentències judicials esmentades han entès que les restriccions patrimonials inherents a aquesta ordenació legal verifiquen els requisits propis de la responsabilitat patrimonial del legislador, amb el consegüent dret dels titulars afectats a la indemnització corresponent.
Al seu torn, l’article 56 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma preveu que, quan per raons d’urgència i interès públic s’hagi d’efectuar alguna despesa amb càrrec al pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma o de les entitats instrumentals del sector públic administratiu que no es pugui ajornar fins a l’exercici següent, i per a la qual no hi hagi crèdit adequat o el consignat resulti insuficient, i no sigui possible dotar-la mitjançant algun dels altres tipus de modificacions de crèdit que preveu l’article 54 de la mateixa Llei de finances, s’ha de tramitar un crèdit extraordinari o un suplement del crèdit inicialment previst, mitjançant l’aprovació del projecte de llei corresponent; llevat que aquests crèdits extraordinaris o suplementaris es puguin finançar amb càrrec al fons de contingència o amb baixa en altres crèdits, cas en el qual en principi és suficient un acord del Consell de Govern de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 56 esmentat, però que, certament, ja no resulta possible avui en dia sense afectar els serveis públics essencials.
Efectivament, i tot i que tant l’article 106 de la Llei 29/1998 esmentada com l’article6 de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, preveuen que els crèdits pressupostaris destinats al pagament de drets reconeguts per sentències judicials fermes tenen caràcter ampliable, i, per tant, d’acord amb la mateixa Llei de finances de la Comunitat Autònoma, aquesta ampliació es pot finançar amb càrrec al fons de contingència o amb baixa en altres crèdits, la realitat és que, d’acord amb la memòria de la Direcció General de Pressuposts i Finançament abans esmentada, les baixes en altres crèdits que fins ara han permès suplementar els crèdits adients per fer front a les primeres sentències fermes ja es preveuen insuficients per afrontar les altres sentències posteriors pendents de pagament, tant les que ja són fermes actualment com les que es preveu que ho siguin de manera imminent, sense que tampoc el fons de contingència no disposi de crèdit suficient a punt d’acabar l’exercici de 2018.
En aquest sentit, atesa la memòria a què s’ha fet referència, i d’acord amb les previsions d’amortització de deute financer al tancament de l’exercici de 2018, tan sols es preveu la possibilitat de donar de baixa 9,824 milions d’euros de la partida pressupostària 34101/011A01/91300/00, i tot i que aquesta baixa es podria acordar pel Consell de Govern en exercici de la facultat que li atribueix l’article56.3 de la Llei de finances abans esmentat, es considera adient que formi part també d’aquest Decret llei, atesa la seva peculiar transcendència, en afectar crèdits de caràcter financer.
Doncs bé, s’ha quantificat en 142,824 milions d’euros l’import dels crèdits pressupostaris que són necessaris per atendre les despeses inherents a les resolucions judicials esmentades —les quals es desglossen en 106.452.923,56euros de principal, 36.233.769,25 euros d’interessos ja meritats i 137.308 euros d’interessos addicionals inherents al temps que transcorri entre la data de càlcul de les liquidacions i la data de pagament—, i que s’han de finançar, en part, per mitjà de la baixa de 9,824 milions d’euros abans esmentada i, la resta, per mitjà de la contracció de nou endeutament en el pressupost d’ingressos de l’exercici de 2018.
En aquest darrer sentit, cal recordar que l’article 95 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma estableix les normes generals aplicables a l’endeutament de la Comunitat Autònoma, i, entre d’altres, preveu l’endeutament a llarg termini. D’acord amb això, les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma o, si s’escau, les lleis de concessió de crèdits extraordinaris o suplementaris han de fixar l’import màxim de variació del saldo del deute viu de l’exercici i la finalitat de l’endeutament corresponent.
D’altra banda, l’article 49 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears permet al Govern dictar mesures legislatives provisionals, en forma de decret llei, en casos de necessitat extraordinària i urgent, les quals no poden afectar determinades matèries, com ara seria el cas de l’aprovació inicial dels pressuposts generals anuals de la Comunitat Autònoma, però no l’aprovació d’un crèdit extraordinari o d’un suplement de crèdit si realment es verifica una situació de necessitat extraordinària i urgent, com és aquest cas —imprevisible al temps de l’elaboració i l’aprovació de la Llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a l’any 2018—, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
En efecte, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l’article 86 de la Constitució respecte del Govern de l’Estat, l’ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, l’alt tribunal ha insistit que la definició, per part dels òrgans polítics, d’una situació de extraordinària i urgent necessitat requereix ser explícita i raonada, i que hi ha d’haver una connexió de sentit o relació d’adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenguin adoptar, que han de ser idònies, concretes i d’eficàcia immediata. En particular, el Tribunal esmentat s’ha pronunciat a favor de l’ús del decret llei per a l’aprovació de crèdits extraordinaris o suplements de crèdit quan es compleixen tots aquests paràmetres, en la mesura que es tracta igualment de respondre a una situació concreta que requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pels procediments d’urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que la determinació d’aquests procediments legislatius no depèn del Govern.
Finalment, s’aprofita aquest Decret llei per modificar puntualment el Decret llei2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, a fi d’aclarir l’abast de la justificació d’algunes de les ajudes en matèria d’habitatge i altres edificacions a què es refereix l’article 7 del Decret llei esmentat, en el sentit de suprimir respecte d’aquestes ajudes l’exigència d’executar i justificar les obres de reparació o rehabilitació que, si s’escau, es facin en cas de destrucció parcial de la construcció; destrucció parcial que, d’altra banda, pot no afectar en alguns casos l’estructura de l’immoble. D’acord amb això, es modifiquen així mateix els preceptes corresponents del Decret 33/2018, de 19 d’octubre, de determinació d’ajudes urgents i de caràcter excepcional per reparar i pal·liar pèrdues i danys produïts per les pluges a la comarca de Llevant de Mallorca el dia 9 d’octubre de2018, de manera que ambdues modificacions despleguin efectes a partir del mateix moment, sens perjudici de deslegalitzar aquesta modificació del Decret33/2018 per tal que qualsevol altra futura modificació d’aquesta norma reglamentària es pugui fer, en bona lògica, mitjançant un decret.
Crèdits suplementaris
S’aproven crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials de condemna a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pendents de pagament per raó de l’aplicació de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, per un import de 142.824.000 euros, amb imputació a les següents partides pressupostàries de l’estat de despeses dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018:
-
Per atendre el principal de les indemnitzacions, de 106.452.923,56 euros:
a.1) Partida pressupostària 25301/531A01/60002/30: 66.583.592,88 euros.
a.2) Partida pressupostària 25301/531A01/60002/10: 39.869.330,68 euros.
-
Per atendre els interessos moratoris, 36.371.076,44 euros, amb càrrec a la partida pressupostària 25301/531A01/35200/00.
Finançament
1. Els crèdits suplementaris que s’aproven per mitjà d’aquest Decret llei s’han de finançar de la manera següent:
-
Amb baixa en el crèdit corresponent a la partida pressupostària 34101/011A01/91300/00, en la quantia de 9.824.000 euros.
-
Amb endeutament a llarg termini, amb el consegüent increment, en la quantia de 133.000.000 euros, de l’import màxim de variació del saldo del deute viu de l’exercici de 2018 autoritzat inicialment per la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any2018, i modificat a l’alça per l’article 2 del Decret llei 3/2018, de 29 d’octubre, de concessió d’un crèdit extraordinari per atendre despeses inajornables derivades de les inundacions provocades per les fortes pluges del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, amb càrrec als pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018.
2. D’acord amb això, s’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents que estableix la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit per al finançament que preveu la lletra b) de l’apartat anterior.
Altres normes
1. En cas que aquest Decret llei no sigui convalidat pel Parlament de les Illes Balears, el Consell de Govern ha d’acordar que els crèdits suplementaris a què es refereix l’article 1 es financin amb la baixa en els crèdits financers o no financers dels estats de despeses dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018 la minoració dels quals ocasioni el menor trastorn per als serveis públics.
2. Els expedients de modificació de crèdits derivats de tot el que disposa aquest Decret llei no seran objecte de fiscalització prèvia per la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sens perjudici del règim de fiscalització que resulti aplicable a l’execució de la despesa que s’hagi d’imputar a aquests crèdits.
Disposició final primera
Modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca
L’apartat 2 de l’article 7 del Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, queda modificat de la manera següent:
2. Les ajudes previstes en aquest article es podran concedir per destrucció total de l’habitatge o l’edificació o per danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, o dels elements comuns i/o dels annexos, incloses les vies d’accés.
Disposició final segona
Modificacions del Decret 33/2018, de 19 d’octubre, de determinació d’ajudes urgents i de caràcter excepcional per reparar i pal·liar pèrdues i danys produïts per les pluges a la comarca de Llevant de Mallorca el dia 9 d’octubre de 2018
1. Les lletres c), d) i e) de l’apartat 2 de l’article 3 del Decret 33/2018, de 19 d’octubre, de determinació d’ajudes urgents i de caràcter excepcional per reparar i pal·liar pèrdues i danys produïts per les pluges a la comarca de Llevant de Mallorca el dia 9 d’octubre de 2018, queden modificades de la manera següent:
-
Ajudes als propietaris o els usufructuaris per danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura.
Quan s’hagin produït danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura, els propietaris o els usufructuaris poden rebre una ajuda per un import màxim de 30.000 euros.
En aquest cas, si per l’entitat dels danys produïts és necessari el desallotjament de l’habitatge, el propietari o l’usufructuari, sempre que acrediti la indisponibilitat d’un altre habitatge, podrà percebre una ajuda per un import de 700 euros per a l’arrendament d’un habitatge adequat a les necessitats familiars, per un temps màxim de 12 mesos, prorrogables fins a 24 mesos, quan s’acrediti que les obres no s’han acabat per causes degudament justificades. Quan estigui cedida en precari, els precaristes podran rebre aquesta ajuda per un màxim de 700 euros mensuals.
-
Ajudes als arrendataris o els precaristes mentre es duen a terme obres de reparació o rehabilitació dels danys, en els casos que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura.
Quan l’habitatge fet malbé estigui en situació de règim de lloguer, els arrendataris podran percebre una ajuda, sempre que les obres de reparació n’exigeixin el desallotjament, per un import que sigui la diferència que resulti entre la renda de l’habitatge sinistrat i la de l’habitatge de nou arrendament de característiques similars, per un període màxim de 12 mesos.
S’entén que el nou arrendament té característiques similars quan la diferència que resulti entre la renda de l’habitatge sinistrat i la del nou habitatge no supera els 350 euros.
Quan estigui cedida en precari, els precaristes podran rebre l’ajuda per lloguer per un màxim de 700 euros mensuals, per al mateix termini.
-
Ajudes als propietaris o els usufructuaris per danys a l’habitatge habitual que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble ni afectin la seva estructura.
En aquest supòsit, els propietaris o els usufructuaris poden percebre un import màxim de 10.000 euros.
2. Les lletres b) i c) de l’apartat 3 de l’article 3 del Decret 33/2018 esmentat queden modificades de la manera següent:
-
Ajudes als propietaris o els usufructuaris per danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura.
Quan s’hagin produït danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble, però afectin la seva estructura, els propietaris o els usufructuaris poden rebre una ajuda per un import màxim de 10.000 euros.
-
Ajudes als propietaris o els usufructuaris per danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble ni afectin la seva estructura.
Quan s’hagin produït danys que no impliquin la destrucció total o l’esbucament de l’immoble ni afectin la seva estructura, els propietaris o els usufructuaris poden rebre una ajuda per un import màxim de 5.000 euros.
3. L’apartat 4 de l’article 3 del Decret 33/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:
4. Ajuts per danys produïts en elements comuns
Quan els danys s’hagin produït en elements comuns dels habitatges, la comunitat de propietaris pot rebre una ajuda per un import màxim de 8.000 euros.
4. Les lletres b) i c) de l’apartat 5 de l’article 3 del Decret 33/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:
-
Per danys en immobles en els quals es du a terme alguna activitat comercial, professional, industrial o anàloga, en els casos que no impliquin la destrucció total o l’esbucament, però afectin la seva estructura, el propietari o l’usufructuari poden rebre una ajuda per un import màxim de 30.000 euros.
-
Per danys en immobles en els quals es du a terme alguna activitat comercial, professional, industrial o anàloga, en els casos que no impliquin la destrucció total o l’esbucament ni afectin la seva estructura, el propietari o l’usufructuari poden rebre una ajuda per un import màxim de 10.000 euros.
5. L’apartat 10 de l’article 3 del Decret 33/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:
10. La valoració del cost de restitució o reparació de l’habitatge o d’altra edificació l’ha de realitzar un tècnic competent, sense perjudici de la verificació posterior dels tècnics de l’Administració autonòmica.
Els informes emesos pels tècnics competents s’han de trametre a l’òrgan competent per dictar la resolució, juntament amb les sol·licituds d’ajuts presentades i la documentació a què es refereix l’apartat 9 anterior.
Disposició final tercera
Deslegalització
El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que es modifiquen per mitjà de la disposició final segona d’aquest Decret llei.
Disposició final quarta
Entrada en vigor
Aquest Decret llei comença a vigir el mateix dia que es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Palma, 23 de novembre de 2018
La consellera de Presidència, per suplència de la consellera de Hisenda i Administracions Públiques Pilar Costa i Serra (Art.1 del Decret 8/2017, de 7 d’abril, de la presidenta de les Illes Balears Vist i plau La vicepresidenta, presidenta per suplència del Consell de Govern Isabel M. Busquets i Hidalgo (Art. 2 del Decret 6/2017, de 7 d'abril, de la presidenta de les Illes Balears)
