Decret llei 10/2020 de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears

Objecte

Aquest Decret llei té per objecte regular les prestacions socials de caràcter econòmic que s'emmarquen en l‘àmbit dels serveis socials de les Illes Balears.

Naturalesa de les prestacions i àmbit d'aplicació

1. Són prestacions socials de caràcter econòmic les aportacions dineràries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars, dels ajuntaments i de les mancomunitats de municipis amb la finalitat d'atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per afrontar-les i que no estan en condicions d'aconseguir-ne o rebre'n d'altres fonts.

b) Les prestacions socials de caràcter econòmic no formen part de les prestacions del Sistema de la Seguretat Social.

c) Les prestacions socials de caràcter econòmic d'aquest Decret llei no tenen caràcter de subvenció, d'acord al que regula l'article 22.3 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

Finançament

1. Les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu es financen íntegrament a càrrec dels pressuposts de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Les prestacions de caràcter econòmic de concurrència competitiva es financen a càrrec dels pressuposts de l'administració convocant.

3. Les prestacions de caràcter econòmic d'urgència social es financen de la manera següent:

1. En la modalitat d'ajut econòmic bàsic, es financen a càrrec dels pressuposts dels ajuntaments

b) En les modalitats de prestacions d'emergència i de prestacions de suport familiar i de suport a la inserció es financen a càrrec de cada administració pública de les Illes Balears que tengui la iniciativa de gestionar-les.

Persones beneficiàries

1. Són beneficiàries de les prestacions socials de caràcter econòmic les persones destinatàries dels serveis socials, descrites en l‘article 5.1 de la Llei 4/2009, d‘11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, a les quals s'atorga la prestació amb la finalitat de pal·liar una situació de necessitat.

2. Són beneficiàries de les prestacions econòmiques de dret subjectiu i de les prestacions econòmiques de dret de concurrència les persones que acreditin que resideixen a les Illes Balears i que ho hagin fet durant els darrers dotze mesos abans de la sol·licitud de l'ajuda. Aquest requisit no és d'aplicació a les prestacions econòmiques d'urgència social.

Caràcter de les prestacions

1. Les prestacions socials de caràcter econòmic es poden atorgar amb caràcter de dret subjectiu, amb caràcter de dret de concurrència o amb caràcter d'urgència social.

2. La prestació té caràcter de dret subjectiu per a la persona beneficiària quan aquesta reuneixi els requisits fixats per la normativa que regula la prestació.

3. La prestació té caràcter de dret de concurrència per a la persona beneficiària quan la concessió és limitada per les disponibilitats pressupostàries i és sotmesa a concurrència pública i a priorització de les situacions de major necessitat.

4. Les prestacions econòmiques d'urgència social tenen la finalitat d'atendre situacions de necessitats puntuals, urgents i bàsiques de subsistència, així com donar suport als processos personals d'inserció social.

Periodicitat de les prestacions

Les prestacions socials de caràcter econòmic es poden pagar de qualsevol de les maneres següents:

1. Prestacions que es paguen per mitjà d'aportacions dineràries periòdiques i que poden ser:

i. Estables, amb voluntat de tenir continuïtat i estabilitat en el temps.

ii. Temporals, amb una durada anual i previsió de revisar la continuïtat subjecta a condicions.

b) Prestacions puntuals: són les que s'exhaureixen amb una aportació dinerària per fer front a un concepte i temps limitat.

Abonament de les prestacions

1. La prestació s'ha d'abonar directament a la persona beneficiària, tret dels casos que es pugui abonar a tercers o mitjançant una entitat, en la forma que reglamentàriament s'estableixi.

2. El pagament s'ha de fer per mitjà de l'entitat financera escollida per la persona beneficiària o pel seu representant legal. L'entitat financera pot requerir constància de vida, a requeriment de l'ens gestor, i resta obligada a retornar les quantitats aportades en excés i en dipòsit al compte de la persona beneficiària, a partir del mes següent a la data d'extinció del dret a la prestació.

3. El pagament de les prestacions amb caràcter de dret subjectiu s'ha de fer amb una periodicitat mensual, llevat dels casos en què donat el seu reduït import a la resolució de concessió s'estableixi un pagament anual.

4. El pagament de les prestacions d'urgència social l'han d'efectuar les tresoreries de les administracions de manera preferent i prioritària, atesa la seva naturalesa i finalitat urgent per la cobertura de necessitats bàsiques.

Reintegrament de les prestacions

1. Les persones destinatàries, per iniciativa pròpia o per requeriment de l'administració, han de reintegrar les quanties rebudes per error o percebudes indegudament quan es produeixi alguna de les causes d'extinció o suspensió de la prestació, per modificació de la prestació o qualsevol altra causa admesa en dret, d'acord amb l'article 40 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i amb l'article 77 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Les persones que continuen en situació de dret de prestació econòmica i que han de fer front a un reintegrament per causes d‘extinció i/o suspensió poden demanar el fraccionament del deute.

Règim de compatibilitat

1. Les prestacions socials de caràcter econòmic són incompatibles en el sentit següent:

   1. De manera general, la renda social garantida és incompatible amb altres prestacions econòmiques que tengui reconegudes la persona beneficiària o a les quals pugui tenir dret per qualsevol dels sistemes de protecció públics o privats complementaris de la Seguretat Social, que siguin d'una quantia igual o superior a la renda social garantida.

   b) De manera específica, la renda social garantida és incompatible amb la percepció o el dret de percebre l'ingrés mínim vital, les pensions contributives i no contributives, així com amb les prestacions del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), que siguin d'una quantia igual o superior a la renda social garantida.

2. Les prestacions de concurrència competitiva no són incompatibles, per la seva naturalesa, amb cap pensió ni prestació pública.

3. Les prestacions d'urgència social no són incompatibles, per la seva naturalesa, amb cap pensió ni prestació pública.

4. Als efectes del que estableix aquest Decret llei, s'entén per sistemes de protecció privats els propis del mutualisme no integrats en la Seguretat Social, l'assegurança privada, els fons de pensions, els fons inclosos en els sistemes de negociació col·lectiva o qualsevol altre sistema que tengui la finalitat de complementar les pensions de la modalitat contributiva de la Seguretat Social.

Cessió de dades

1. Les administracions públiques competents en cada cas han de cedir les dades de caràcter personal necessàries per acreditar la residència i la convivència, per dur a terme la valoració de la situació de necessitat i per acreditar les altres circumstàncies que siguin determinants per a l'accés i el manteniment de cada prestació, en el marc de la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

2. L'ens o l'òrgan gestor de les prestacions ha de facilitar les dades de caràcter personal necessàries per a la gestió dels expedients a l'Administració tributària, a les entitats gestores de la Seguretat Social i a altres entitats públiques, a efectes fiscals i de control de les prestacions.

3. Les persones interessades han de donar en la sol·licitud el seu consentiment exprés perquè les administracions i organismes públics, en els termes prevists en la legislació reguladora de la protecció de dades de caràcter personal, comuniquin a la conselleria competent en matèria de serveis socials les dades d'aquest caràcter i, en concret, les relatives a la identificació personal, el padró, la situació laboral, el cobrament de pensions o prestacions públiques, si n'és el cas, la situació de discapacitat i la situació civil i de parentiu, pròpia i dels descendents menors d'edat.

4. Quan la situació econòmica patrimonial de les persones interessades s'hagi d'acreditar mitjançant certificats emesos per l'Administració tributària estatal, les persones interessades han d'autoritzar la conselleria competent en serveis socials perquè sol·liciti directament aquests certificats.

Situació de necessitat

Als efectes del que estableix aquest Decret llei, s'entén per situació de necessitat qualsevol contingència que té lloc o apareix en el transcurs de la vida d'una persona i que li impedeix atendre les necessitats bàsiques per al manteniment propi o per al manteniment de les persones que integren la unitat de convivència a la qual pertany.

Necessitats bàsiques

Als efectes del que disposa aquest Decret llei, s'entén per necessitat bàsica d'una persona o d'una unitat de convivència:

1. Les pròpies de la manutenció, el vestit i les derivades de l'ús de la llar.

b) Les que tenen a veure amb el suport per a la integració escolar, laboral i en la comunitat.

Infraccions

1. Constitueixen infraccions administratives les accions o omissions de les persones titulars de les prestacions econòmiques socials tipificades com a tals en aquest Decret llei, que poden ser especificades en els reglaments que el despleguin. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment oportú.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

3. Són subjectes responsables les persones físiques a les quals siguin imputables les accions o omissions constitutives d'infraccions tipificades.

Procediment sancionador

En tot allò no previst en aquest Decret llei, així com pel que fa al procediment sancionador, s'ha d'aplicar el títol IX de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

​​​​​​​TÍTOL II PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE DRET SUBJECTIU

Capítol I Renda social garantida

Secció 1a Disposicions generals i accés a la prestació

Objecte

La renda social garantida de les Illes Balears és una prestació periòdica dirigida a cobrir les situacions de vulnerabilitat social derivada de la carència de recursos econòmics de les persones, les famílies o altres nuclis de convivència.

Definició i naturalesa de la renda social garantida

La renda social garantida:

a) És una prestació de caràcter finalista que queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la normativa general de subvencions.

b) És una prestació subsidiaria de l'ingrés mínim vital i de la resta de prestacions finançades per l'Administració General de l'Estat.

c) És un dret subjectiu de totes les persones que compleixen els requisits que estableix aquest Decret llei, de manera que la concessió no està condicionada per disponibilitat pressupostària.

d) Garanteix un nivell mínim de renda mitjançant la cobertura de la diferència existent entre els recursos econòmics de la unitat de convivència i la quantia de renda social garantida per a la unitat de convivència sol·licitant.

e) És intransferible, de manera que no pot oferir-se en garantia d'obligacions, no es pot cedir totalment ni parcialment, no pot ser objecte de compensació o descompte —excepte per al reintegrament de les prestacions percebudes indegudament en els termes prevists en aquest Decret llei—, ni ser objecte de retenció o embargament.

f) S'articula com una prestació econòmica no condicionada a l'obligació de participar en activitats d'inserció social o laboral, sens perjudici del dret de les persones beneficiàries de la renda a participar-hi.

Situació de vulnerabilitat econòmica

S'entén per situació de vulnerabilitat econòmica aquella en què la capacitat econòmica de la persona sol·licitant i la seva unitat de convivència està per davall de la quantia corresponent de la renda social garantida.

Definició de les persones destinatàries

1. Poden ser titulars de la renda social garantida les persones en situació de vulnerabilitat econòmica que no tenguin dret a percebre l'ingrés mínim vital, que compleixin els requisits establerts en l'article 20 i que estiguin en alguna de les situacions següents:

   1. Persones de més de 23 anys i menys de 65 anys, soles o integrants d'una unitat de convivència.

   b) Persones de més de 65 anys que no compleixin els requisits per ser beneficiàries de cap pensió contributiva o no contributiva, soles o com a membres d'una unitat de convivència.

2. A l'efecte d'aquest Decret llei, s'entén que són persones destinatàries de la prestació:

   1. Com a titular, la persona que sol·licita i percep la prestació.

   b) Com a beneficiàries, la resta de persones que formen part de la unitat de convivència de la persona titular.

Unitat de convivència

1. La unitat de convivència a efectes d'aquesta prestació està constituïda per totes les persones que resideixen a un mateix habitatge unides per vincle matrimonial o de parella de fet i els familiars d‘aquestes fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, adopció o guarda amb finalitat d‘adopció o acolliment.

2. La mort d'algun membre de la unitat de convivència no comporta la pèrdua de la consideració d'unitat de convivència, encara que resulti una unitat de convivència sense relació familiar.

3. Excepcionalment, s'entendrà com a unitat de convivència:

   a)La constituïda per una persona víctima de violència masclista que hagi abandonat el domicili habitual amb els seus fills o menors en situació de guarda amb fins d'adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

   b) La constituïda per una persona amb els seus fills o menors en situació de guarda amb fins d'adopció o acolliment familiar permanent i els seus familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que hagi iniciat tràmit de separació o divorci.

   c) Les situacions derivades del compartiment de l'habitatge per diferents unitats de convivència o persones soles fins a un màxim de dues unitats de convivència per habitatge durant un temps mínim de tres anys.

4. Una mateixa persona no pot formar part de dues o més unitats de convivència.

5. La unitat de convivència haurà d‘estar constituïda de forma continuada durant al menys els dotze mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.

Requisits

1. Tenen dret a les prestacions de la renda social garantida, en les condicions que disposa aquest Decret llei, les persones en les quals concorrin les circumstàncies següents:

   1. Que hagin sol·licitat l'ingrés mínim vital i tenguin la resolució desestimatòria per motius d'ingressos durant l'exercici anterior, però que tenguin, en el moment de la sol·licitud, ingressos inferiors a la quantia de la renda social garantida.

   b) Que estiguin empadronades en qualsevol dels municipis de les Illes Balears en la data de la sol·licitud.

   c) Que acreditin una residència a les Illes Balears amb un mínim de dotze mesos d'antelació a la data de presentació de la sol·licitud. Aquest requisit no s'exigirà en els casos següents:

   i. Les persones menors d'edat incorporades a una unitat de convivència per motius de naixement, adopció, guarda amb fins d'adopció o acolliment familiar permanent.

   ii. Les persones víctimes de tracta d'essers humans o explotació sexual. Aquesta condició s'acreditarà mitjançant resolució judicial o informe dels serveis socials públics.

   iii. Les dones víctimes de violència masclista acreditats per qualsevol dels mitjans establerts a l'article 78 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i a l'article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

   d) Estar en situació de vulnerabilitat econòmica per no tenir rendes o ingressos suficients, d'acord a la definició de vulnerabilitat econòmica de l'article 17.

   e) Que cap membre de la unitat de convivència tengui dret a percebre altres prestacions públiques, l'import de les quals iguali o superi la prestació econòmica de la renda social.

   f) Que la persona sol·licitant, o qualsevol de les persones integrants de la unitat familiar, no hagi renunciat a una oferta de treball adequada, segons normativa laboral vigent, o hagi causat baixa voluntària a la seva feina, ja sigui per compte pròpia o aliena, en els tres mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud de la renda social garantida.

   g) Que la persona sol·licitant no sigui beneficiària de la renda social garantida o de l'ingrès mínim vital com a membre d'una altra unitat de convivència.

2. Amb l‘objecte de poder atendre situacions excepcionals, que no s'adeqüen a tots els requisits de l‘apartat anterior i presenten situació de necessitat l‘òrgan instructor, previ informe de la Comissió Tècnica, podrà emetre resolucions favorables a la prestació.

   ​​​​​​​Article 21

   Consentiment de les persones destinatàries i acreditació de requisits

1. Les persones que reuneixin els requisits i vulguin sol·licitar la renda social garantida han d'emplenar l'imprès de sol·licitud on ha de constar l'autorització expressa de tots els membres de la unitat de convivència majors d'edat a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per donar el seu consentiment en:

   1. Formar part d'aquella unitat de convivència.

   b) Recaptar la informació necessària de caràcter econòmic, de la seguretat social i aquella altra que tengui a veure amb el requisits d'accés a la prestació.

2. El model de sol·licitud indicarà la documentació que cal adjuntar per acreditar el compliment dels requisits de l'article anterior.

Obligacions de les persones destinatàries

Les persones destinatàries de la renda social garantida tenen les obligacions següents:

1. Destinar la quantia econòmica de la prestació de la renda social a la finalitat per a la qual s'ha atorgat, d'acord amb l'article 12 d'aquest Decret llei i els articles 142 i següents del Codi Civil.

b) Administrar els recursos disponibles de manera responsable, amb la finalitat d'evitar l'agreujament de la situació econòmica o de la situació d'exclusió.

c) Comunicar, en el termini màxim de 30 dies, a l'òrgan instructor, els canvis substancials de situació personal o patrimonial i, en concret, els canvis següents:

i. Modificació del nombre dels membres de la unitat de convivència.

ii. Contracte laboral superior a 30 dies de jornada completa de qualsevol dels membres de la unitat de convivència.

iii. Obtenir ingressos superiors al 150% de la renda social garantida de la unitat de convivència.

d) Amb caràcter general, estar inscrites com a demandants de feina, no rebutjar una oferta de treball adequada segons la normativa laboral vigent, no causar baixa voluntària, i seguir amb aprofitament un Pla d'Activació Laboral d'acord al que estableixi el SOIB. Estan exempts d‘aquest requisit les persones que acreditin trastorns de salut mental o presentin problemes d‘addiccions.

e) Reintegrar l'import de les prestacions indegudament percebudes.

f) Residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tot el període de percepció de la prestació. Computen com a absències les sortides del territori de les Illes Balears que superin un mes, en un període de dotze mesos, i aquestes hauran de ser comunicades prèviament.

g) Assistir a les entrevistes a què siguin citades per part de l'òrgan instructor a l'efecte de seguiment de la situació.

h) Atendre els requeriments i col·laborar amb les actuacions de comprovació que dugui a terme l'administració.

i) Comunicar qualsevol canvi de domicili habitual de les persones destinatàries.

j) Presentar la declaració responsable a què es refereix l'article 32.2.

Secció 2a Règim econòmic i tramitació

Import de la renda social garantida

1. La renda social garantida és el nivell de renda mínim que el Govern de les Illes Balears garanteix a qualsevol ciutadà sol o unitat de convivència.

2. Les quanties de la renda social garantida segons l'estructura de les unitats de convivència és la següent:

   	COEFICIENT	ANUALITAT	MENSUALITAT
   Un adult sol	1,00	5.538,00	461,50
   Un adult i un menor	1,52	8.417,76	701,48
   Un adult i dos menors	1,82	10.079,16	839,93
   Un adult i tres o més menors	2,12	11.740,56	978,38
   Dos adults	1,30	7.199,40	599,95
   Dos adults i un menor	1,60	8.860,80	738,40
   Dos adults i dos menors	1,90	10.522,20	876,85
   Dos adults i tres o més menors	2,20	12.183,60	1.015,30
   Tres adults	1,60	8.860,80	738,40
   Tres adults i un menor	1,90	10.522,20	876,85
   Tres adults i dos o més menors	2,20	12.183,60	1.015,30
   Quatre adults	1,90	10.522,20	876,85
   Quatre adults i un menor	2,20	12.183,60	1.015,30
   Altres	2,20	12.183,60	1.015,30

3. Les quanties de la renda social garantida s'actualitzaran d'acord amb l'actualització de l'ingrés mínim vital o, si no, aplicant el coeficient a la quantia anual de la pensió no contributiva per jubilació.

Capacitat econòmica

1. Per calcular la capacitat econòmica de la persona sol·licitant sola o titular d'una unitat de convivència s'han de computar, com a ingressos, els ingressos percebuts per totes les persones destinatàries de la renda social pels conceptes següents:

   1. Les pensions de jubilació, discapacitat, viduïtat i orfandat, així com les prestacions i els subsidis per desocupació.

   b) Els rendiments de treball remunerat.

   c) Els rendiments econòmics que es derivin de l'explotació dels béns mobles i immobles.

   d) Qualsevol altre ingrés no previst expressament.

2. No es computen les prestacions finalistes com ara ajuts d‘urgència social o de concurrència, beques d'escoleta infantil i de menjador, beques de formació per a persones adultes, ajuts per fills càrrec, ajuts per al lloguer, ajuts econòmics del sistema d'atenció a la dependència, com tampoc els ajuts per acolliments familiars ni les pensions d'aliments reconegudes judicialment i efectivament percebudes.

Durada de la prestació econòmica

1. La prestació s'ha de mantenir mentre subsisteixin les causes que en motivaren la concessió, excepte que concorrin les causes de suspensió o extinció establertes en aquest Decret llei o en el seu desenvolupament reglamentari.

2. Als efectes del que disposa el punt anterior, la conselleria competent en matèria de serveis socials ha de revisar anualment el manteniment de les circumstàncies que motivaren la seva concessió, i les persones destinatàries estan obligades a comunicar qualsevol alteració d'aquestes circumstàncies. En particular, aquesta revisió ha de valorar el possible dret de les persones destinatàries a rebre l'Ingrés Mínim Vital, d'acord amb el que estableix la lletra j) de l'article 22 d'aquest Decret llei.

Òrgan competent en la gestió de la renda

La consellera competent en matèria de serveis socials és l'òrgan competent per concedir, modificar, renovar, suspendre o extingir la prestació econòmica de la renda social garantida de les Illes Balears.

Inici del procediment i presentació de sol·licituds

1. El procediment administratiu per concedir la prestació econòmica s'ha d'iniciar a instància de part, per mitjà d'una sol·licitud de la persona interessada i d'acord amb el model que la conselleria competent en matèria de serveis socials posi a disposició de les persones interessades en les seves oficines d'informació i en la seva seu electrònica.

2. La sol·licitud s'ha de presentar preferentment en el registre general de la conselleria competent en matèria de serveis socials, sense perjudici de la possibilitat de presentació, conforme al que es disposa en l'article 16 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú, i a través de la seu electrònica.

Revisió i esmena de la sol·licitud

1. L'òrgan instructor ha de comprovar que tant la sol·licitud com la documentació adjunta són completes i correctes. Així mateix, quan sigui necessària l'ampliació de documentació per acreditar que es compleixin els requisits, es pot sol·licitar a altres organismes les dades i els informes que calguin. L'accés a les dades d'altres organismes està autoritzat, tret d'oposició expressa del sol·licitant o de normativa especial aplicable.

2. Si la sol·licitud no compleix els requisits necessaris o falta documentació, s'ha de requerir la persona sol·licitant perquè, en un termini de deu dies, esmeni la falta o adjunti els documents preceptius.

Comprovació dels requisits

1. Una vegada completada la sol·licitud, l'òrgan instructor ha de comprovar la concurrència dels requisits establerts a l'article 20 d'aquest Decret llei, i ha d'elevar la proposta de resolució a la consellera o al conseller.

2. No obstant l'anterior, si en la comprovació es constatés que s'han produït variacions sobrevingudes que afectin el reconeixement del dret o la determinació de l'import mensual o que hi ha circumstàncies no comunicades per la persona sol·licitant, amb anterioritat a l'emissió de la proposta, se li han de posar els fets de manifest, i s'ha de concedir un termini de deu dies per formular al·legacions i, si escau, aportar la documentació necessària.

3. Quan es comprovi que la persona sol·licitant compleix tots els requisits, però manca informació d'alguna persona integrant de la unitat de convivència a efectes d'establir les prestacions complementàries, s'ha d'aprovar la prestació bàsica a favor de la persona sol·licitant. Una vegada rebuda la informació restant, si s'escau, s'ha de dictar resolució amb l'import total que correspon al conjunt de la unitat. Aquesta nova resolució produirà efectes a partir de la data que s'hi indiqui, sense que en cap cas pugui tenir efectes retroactius.

Resolució del procediment

1. En el termini de tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud en el registre de la conselleria competent en matèria de serveis socials, la consellera o el conseller ha de dictar i notificar la resolució. Transcorregut aquest termini, les sol·licituds s'han d'entendre desestimades.

2. La resolució estimatòria ha d'establir, entre d'altres, la quantia de la prestació, la relació de drets i obligacions que corresponguin a les persones destinatàries i la data a partir de la qual la prestació reportarà efectes econòmics.

Pagament de la prestació econòmica

1. La concessió de la renda social garantida ha de reportar efectes econòmics a partir del primer dia del mes següent a la data de la resolució de concessió.

2. Això no obstant, i sempre que la resolució sigui estimatòria, en tots els casos en què la sol·licitud no requereixi ser esmenada, els efectes econòmics es produiran a partir del primer dia del mes següent a la data de registre d'entrada de la sol·licitud.

3. Els pagaments s'han d'efectuar per mensualitats vençudes.

Revisió del compliment dels requisits i de les obligacions

1. L'òrgan instructor pot comprovar d'ofici, en qualsevol moment, el manteniment dels requisits que motivaren la concessió de la prestació, així com la quantia, d‘acord amb el pla anual de revisions.

2. Anualment, entre l‘1 d‘abril i el 30 de setembre, els perceptors han de presentar una declaració responsable del fet que persisteixen les condicions per les quals se li atorgà la renda social garantida. Els perceptors que no presentin aquesta declaració abans del mes d'octubre de cada any quedaran suspesos de la prestació durant tres mesos, com a màxim, mentre no presentin la declaració anual.

3. L'òrgan instructor per fer el seguiment del compliment de la situació per part de les persones destinatàries ha d'aprovar un pla anual de revisions dels expedients.

4. A aquests efectes, es pot requerir la compareixença personal a les persones beneficiàries titulars, així com requerir la documentació que acrediti el compliment dels requisits establerts per percebre la renda social garantida.

5. La comprovació d‘ofici i anual suposarà obligació de reintegrament quan els ingressos anual de la unitat de convivència superin el 150% de la prestació corresponent a la unitat de convivència.

Modificació de la prestació econòmica

1. La prestació econòmica concedida inicialment pot experimentar modificacions com a conseqüència dels canvis esdevinguts a la unitat de convivència, que poden ser tant de caràcter personal, com econòmic. Quan s‘hagi detectat, per comunicació de la persona interessada o bé per comprovació d‘ofici, que hi ha hagut algun canvi en la composició familiar o un augment d'ingressos econòmics que redueixen la quantia de la renda, la reducció s‘ha d‘aplicar des del dia efectiu del canvi, deduint del total la quantia cobrada en excés.

2. El procediment de modificació de la prestació econòmica es pot iniciar d'ofici o a instància de part.

3. El procediment iniciat d'ofici quan derivi d'una comprovació per la pròpia administració s'haurà de comunicar a la persona beneficiària titular, qui disposarà d'un termini de deu dies per fer les al·legacions o aportar la documentació que estimi convenients.

4. Quan la modificació derivi de la incorporació de qualsevol de les persones destinatàries a un lloc de treball, els ingressos que se'n derivin s'han de computar en un 50 % a efectes del càlcul de l'import de la prestació per un període de 6 mesos des de la resolució que acordi aquesta modificació i mentre duri el contracte de treball. Una vegada transcorregut aquest període s'han de descomptar íntegrament.

5. Quan la persona beneficiària titular sigui internada en un centre penitenciari es substituirà el titular de la prestació per un altre membre de la unitat de convivència.

Suspensió de la prestació econòmica

1. La prestació econòmica es pot suspendre per qualsevol de les causes següents:

   1. Quan durant dos mesos seguits el còmput total d'ingressos superi l'equivalent al màxim del barem de la prestació.

   b) Quan s'estigui instruint un procediment sancionador i a proposta de l'òrgan instructor.

   c) Mentre es tramiti l'extinció de la prestació.

   d) Quan les persones destinatàries no atenguin els requeriments o no col·laborin amb les actuacions de comprovació que du a terme l'administració.

   e) Quan no es presenta la declaració anual durant el període de revisió.

   f) Els que es prevegin reglamentàriament.

2. Els efectes de la suspensió s'han de determinar en la resolució que l'acordi. En el cas de sanció per infracció lleu, s'ha de citar i recalcular la prestació, si escau.

3. La desaparició de les circumstàncies que hagin motivat la suspensió de la prestació econòmica ha de donar lloc, a instància de l'òrgan instructor, a la represa dels efectes econòmics de la prestació que tenia concedida la persona titular abans que se'n resolgués la suspensió.

Extinció de la renda social

1. La prestació de la renda social s'extingeix per qualsevol de les causes següents:

   1. Per la modificació substancial de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la prestació.

   b) Per la pèrdua d'algun dels requisits exigits a la persona titular per al seu reconeixement, prevists a l'article 20 d'aquest Decret llei.

   c) Per l'incompliment greu o molt greu previst en aquest Decret llei per part de les persones destinatàries.

   d) Per traslladar la residència a un municipi situat fora de les Illes Balears.

   e) Per l'actuació fraudulenta o el falsejament de dades encaminades a l'obtenció, la conservació o l'augment de la renda social garantida.

   f) Per la mort de la persona beneficiària titular. No obstant, no s'extingirà la prestació si la persona de major edat, sempre que hagi complert la majoria d'edat, o la persona física que exerceixi la tutela o la guarda i custòdia, que formi part del nucli familiar, es subrogui en la posició de la persona titular de la prestació, sempre que es continuïn complint la resta de requisits per ser-ne beneficiària prevists en aquest Decret llei.

   g) Per la renúncia de la persona titular.

   h) Dur més de tres mesos en suspensió sense que l'òrgan competent n'hagi rebut informació.

   i) Per les que es prevegin reglamentàriament.

2. La conselleria competent en matèria de serveis socials pot actuar d'ofici quan tengui coneixement d'alguna d'aquestes circumstàncies, i posar-ho en coneixement de la persona beneficiària titular, qui disposarà d'un termini de deu dies hàbils per fer les al·legacions o aportar la documentació que estimi convenients.

Reintegrament de la prestació

En els casos de persones que es mantenen en situació de vulnerabilitat econòmica i que han de fer front a un reintegrament per causes d‘extinció i/o suspensió i que demanin el fraccionament del deute, la quantia de la renda social garantida no podrà ser inferior al 75% de la quantia a la que tendria dret sense deute.

La Comissió Tècnica de la renda social garantida

1. Es crea la Comissió Tècnica de la renda social garantida, adscrita a la conselleria competent en matèria de serveis socials, amb les funcions següents:

   1. Valorar periòdicament la implantació de la prestació.

   b) Resoldre dubtes i al·legacions que puguin presentar les persones interessades.

   c) Resoldre dubtes prèvia sol·licitud de l'òrgan que tramita la renda.

   d) Proposar modificacions en la reglamentació de la renda.

   e) Elevar els informes de valoració i les propostes de modificació a la consellera o conseller competent en matèria de serveis socials i als òrgans de coordinació i participació autonòmics del sistema de serveis socials.

   f) Estudiar i elevar proposta de resolució dels casos exceptuats.

2. Aquesta Comissió ha d'estar formada, com a mínim per:

   1. Sis funcionaris adscrits a la conselleria competent en matèria de serveis socials, nomenats pel conseller o consellera amb indicació, d'entre aquests, de les persones que han d'exercir la presidència i la secretaria.

   b) Sis funcionaris dels serveis socials comunitaris:

   i. 1 representant dels municipis de menys de 20.000 habitants a proposta de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).

   ii. 1 representant dels municipis de més de 20.000 habitants de Mallorca per rotació, per ordre alfabètic.

   iii. 1 representant dels municipis de més de 20.000 habitants de Menorca per rotació, per ordre alfabètic.

   iv. 1 representant dels municipis de més de 20.000 habitants d'Eivissa per rotació, per ordre alfabètic.

   v. 1 representant de l'Ajuntament de Palma.

   vi. 1 representant de l'Ajuntament de Formentera.

   Secció 3a Règim sancionador

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

1. No informar del canvi de lloc de residència dins el territori de les Illes Balears.

b) No informar de les sortides del territori de les Illes Balears que superin un mes, en un període de dotze mesos, no comunicades prèviament.

c) No assistir a les entrevistes a què siguin citades les persones titulars per part de l'òrgan instructor a l'efecte de fer el seguiment de la situació.

d) No atendre els requeriments ni col·laborar amb les actuacions de comprovació que dugui a terme l'Administració.

e) No comunicar qualsevol canvi de domicili habitual de les persones destinatàries.

Infraccions greus

Són infraccions greus:

1. Dues o més faltes lleus en un termini d'un any, comptat des de la data de la resolució administrativa ferma sancionadora de la primera falta lleu.

b) No comunicar, en el termini màxim de 30 dies, a l'òrgan instructor, els canvis substancials de situació personal o patrimonial:

i. Modificació del nombre dels membres de la unitat de convivència.

ii. Contracte laboral superior a 30 dies de jornada completa de qualsevol dels membres de la unitat de convivència.

iii. Obtenir ingressos superiors al 150% de la renda social garantida de la unitat de convivència.

iv. No residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tot el període de percepció de la prestació, sense perjudici de les absències permeses degudament comunicades.

c) Les actuacions dirigides a obtenir o conservar la renda social, sabent que no es compleixen els requisits per tenir-la, quan d'aquestes actuacions se n'hagués derivat una percepció indeguda de la prestació econòmica en una quantia igual o superior al 100% de la quantia màxima de la renda social que pogués correspondre amb caràcter anual a una unitat familiar de les característiques de la persona infractora.

d) La utilització de la prestació per a finalitats diferents de les establertes a l'article 12.

Infraccions molt greus

La reincidència en una falta greu amb resolució administrativa ferma en el termini de tres anys es considera una infracció molt greu.

Sancions

1. Les infraccions lleus se sancionen amb la suspensió temporal de la renda social amb una mensualitat.

2. Les infraccions greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta prestació en un període de tres mesos. Si la unitat de convivència inclou persones menors de 18 anys, es reduirà a un mes.

3. Les infraccions molt greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta prestació en un període de sis mesos. Si la unitat de convivència inclou persones menors de 18 anys, es reduirà a tres mesos.

Òrgans competents en el procediment sancionador

1. La direcció general competent en renda social garantida és l'òrgan competent per instruir els procediments sancionadors de la renda social garantida.

2. L'òrgan competent per resoldre els procediments sancionadors és la consellera o conseller competent en matèria de serveis socials.

Capítol II Complement de Rendes de les Illes Balears a les Pensions no contributives (PNC)

Objecte

El complement de renda social de les Illes Balears té per objecte adequar la pensió no contributiva del Sistema de Seguretat Social al nivell de vida de les Illes Balears. Aquest complement és dedicarà als perfils de població que requereixen més protecció social.

Naturalesa

El complement de renda social de les Illes Balears:

a) És una prestació de caràcter finalista que queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la normativa general de subvencions.

b) És un dret subjectiu de totes les persones que compleixen els requisits que estableix aquest Decret llei i la concessió no està condicionada per disponibilitat pressupostària.

c) Té caràcter complementari, respecte de les prestacions econòmiques, pensions no contributives de la seguretat social i de qualsevol renda que puguin correspondre a la persona titular o a qualsevol de les persones integrants de la unitat de convivència, fins a l'import que correspongui.

d) És intransferible, de manera que no es pot oferir en garantia d'obligacions, no es pot cedir totalment ni parcialment, no pot ser objecte de compensació o descompte —excepte per al reintegrament de les prestacions percebudes indegudament d'acord amb aquest Decret llei—, ni objecte de retenció o embargament, excepte en els supòsits i amb els límits prevists en la legislació general de l'Estat que hi sigui aplicable.

e) S'articula com una prestació econòmica no condicionada a l'obligació de participar en activitats d'inserció social o laboral, sense perjudici del dret de les persones beneficiàries de la renda a participar-hi.

f) Té com un dels principals objectius la garantia d‘uns ingressos mínims per atendre les necessitats bàsiques.

Persones destinatàries de la prestació

A l'efecte d'aquest Decret llei, s'entén que són persones destinatàries de la prestació els titulars de les pensions no contributives.

Requisits

1. Per a ser beneficiari del complement de pensió no contributiva, la persona sol·licitant haurà de tenir reconeguda i activa la pensió. Aquest requisit el comprovarà l'Administració del Govern de les Illes Balears. En particular, s'haurà de comprovar que el reconeixement d'aquest complement, d'acord amb la normativa aplicable a les pensions no contributives, no afecti l'import o el dret a rebre la pensió no contributiva.

2. Els requisits i la posta en funcionament d'altres complements es farà d'acord a l'establert a la disposició addicional quarta.

Import i càlcul de l'import de la prestació econòmica

1. El complement de les pensions no contributives es calcula afegint un màxim del 24,91 %, en funció dels ingressos declarats, a la quantia resultant de la pensió.

2. Altres complements de suport a les unitats de convivència es podran establir a les lleis anuals de pressuposts generals de la comunitat autònoma

Òrgan competent per la gestió

L'òrgan competent per a la gestió del complement de Renda Social de les Illes a les pensions no contributives és la consellera competent en matèria de serveis socials.

Sol·licituds

Les sol·licituds es faran a instància de part o mitjançant concessió d‘ofici a partir de la comprovació de ser titular de les prestacions o pensions de la seguretat social que donen dret al complement.

Modificació, suspensió i extinció

El complement es modificarà, suspendrà o extingirà de la mateixa manera que la prestació o pensió que genera el dret.

Capítol III Renda d‘emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors

Secció 1a Disposicions generals

Objecte

La renda per a joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda del sistema de protecció de menors i que es troben en procés d'autonomia personal te per objecte contribuir, temporalment fins als 25 anys, a que puguin viure d'una manera autònoma i es puguin integrar gradualment en la vida social i laboral, sempre que acreditin que no disposen de recursos econòmics suficients i visquin autònomament.

Naturalesa

1. La renda és una prestació social de tipus econòmic que té caràcter complementari d'altres prestacions del sistema públic de prestacions socials.

2. Te caràcter temporal i permet atendre les despeses essencials de persones que han estat tutelades o sota una mesura de guarda per l'entitat pública de protecció competent.

Règim de compatibilitat i incompatibilitat

1. La renda és compatible i complementària a les prestacions socials de caràcter econòmic de concurrència competitiva i les d'urgència social, i també amb les ajudes i/o beques de serveis socials.

2. Aquesta prestació és compatible amb altres prestacions econòmiques de l'Administració autonòmica, insular o local, que tenguin com a finalitat la formació i la plena inserció de les persones en el mercat laboral.

3. La renda mensual és incompatible amb altres prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu com ara la renda social garantida o l'ingrés mínim vital que tengui reconegudes la persona beneficiària o a les quals tengui dret.

Secció 2a Accés a la prestació

Persones destinatàries

Tenen dret a ser beneficiàries d'aquesta renda les persones que han estat sotmeses a tutela o guarda per l'entitat pública de protecció de menors competent a les Illes Balears, que compleixin els requisits que estableix l'article següent i que segueixin amb aprofitament el seu Projecte Educatiu Individual (PEI) , subscrit per un funcionari de la conselleria competent en matèria de serveis socials i la persona sol·licitant.

Requisits de les persones beneficiàries

Les persones beneficiàries han de complir els requisits següents:

1. Haver complert 18 anys i no haver-ne complert 25.

b) Estar sota guarda o tutela administrativa en el moment de complir 18 anys.

c) Haver estat, com a mínim i sense necessitat que siguin consecutius, dotze mesos entre els 16 i els 18 anys sota una mesura de guarda o tutela de qualsevol de les entitats públiques de protecció de menors de les Illes Balears. Excepcionalment, el període mínim de dotze mesos esmentat no és d'aplicació a les persones menors d'edat sotmeses a una mesura administrativa de protecció que retornen al seu àmbit familiar quan aquest retorn resulta infructuós, així com a les persones menors d'edat sotmeses per primera vegada a guarda o tutela administrativa després d'haver complert 17 anys.

d) Acreditar que no conviu amb els familiars pels quals es va generar la mesura administrativa, excepte en el cas previst de tutela o guarda legal establert a l'apartat 2 de l'article 60 d'aquest Decret llei.

e) Tenir uns ingressos inferiors al de la Renda Social Garantida per a una Adult sol en el moment de la sol·licitud de la prestació.

f) En el cas que la persona interessada no tengui una activitat laboral remunerada i no cursi estudis acadèmics, ha d'estar inscrita com a demandant de feina al Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB). Aquest requisit serà exceptuat en els casos en que la situació administrativa del sol·licitant no li permeti estar inscrit al SOIB.

g) Tenir la residència a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

h) En els casos en que la persona demandant presenti problemes d'addiccions, serà requisit, presentar Informe Tècnic Favorable relatiu a la percepció de la prestació en el procés d'autonomia personal.

i) No tenir la seva capacitat d'obrar limitada al maneig de diners per sentencia judicial.

Valoració de la situació de necessitat

1. La situació de necessitat s'ha de valorar tenint en compte els ingressos econòmics.

2. S'ha de determinar si la persona beneficiària té fills o germans a càrrec que li comportin una major necessitat econòmica. A tal efecte, la conselleria competent en matèria de serveis socials, si escau, podrà sol·licitar informe relatiu a la persona beneficiària a les administracions públiques.

3. Als efectes del que estableixen els apartats anteriors, s'entén, amb caràcter general, que hi ha manca de recursos econòmics quan els ingressos personals són inferiors a una vegada la renda social garantida per a una persona adulta sola.

4. No es tenen en compte com a ingressos personals els que pot percebre la persona beneficiària provinents d'ajuts de qualsevol naturalesa si tenen la finalitat d'atendre les despeses derivades de la necessitat del concurs d'una altra persona per dur a terme els actes essencials de la vida ni les prestacions socials de caràcter econòmic, subvencions o beques que siguin compatibles d'acord a l'article 53.

Obligacions de les persones beneficiàries

Els perceptors de la prestació tenen les obligacions següents:

1. Complir satisfactòriament el projecte educatiu individual (PEI).

b) Si escau, comunicar a la la conselleria competent en matèria de serveis socials que s'ha produït alguna de les causes de suspensió o extinció, indicades en l'article 65 d'aquest Decret llei i, si pertoca, reintegrar les quanties percebudes indegudament a aquests efectes.

c) Destinar l'ajut a la finalitat per la qual es va concedir.

d) Assistir a les entrevistes que siguin citats.

e) Atendre als requeriments i col·laborar en les actuacions de comprovació.

f) Comunicar qualsevol canvi de domicili o composició de la unitat familiar.

Secció 3ª Règim econòmic i tramitació

Quantia de la prestació

1. La quantia màxima de la prestació és equivalent a una Renda Social Garantida per a una persona adult sola i la mínima és el 25% de la màxima.

2. Es pot percebre la quantia íntegra de la prestació mentre la suma de la quantitat que suposa, més els ingressos procedents de l'activitat laboral remunerada o de les prestacions econòmiques complementàries no iguali o superi el valor d'1,5 vegades la Renda Social Garantida. En aquest supòsit, la quantia de la prestació s'ha de reduir en la proporció necessària per no superar aquest límit.

3. Excepcionalment, en els supòsits en què la situació familiar o de convivència de la persona que ha estat sotmesa a mesura de protecció de tutela o guarda suposi una càrrega econòmica, la prestació s'incrementarà en la quantitat resultant en un 20% per a la segona persona integrant del nucli familiar i en un 10% per a les restants, fins a un màxim de quatre persones. En el còmput de membres, les persones afectades per una discapacitat del 33 % o superior computen un 10% més, d'acord amb els límits quantitatius prevists en els apartats anteriors.

4. La prestació s'ha de percebre en pagaments mensuals vençuts.

5. La data d'efectes del dret a la prestació és la de dia 1 del mes següent a la sol·licitud.

Durada de la prestació

1. La durada de la prestació és d'un màxim de 36 mesos, en funció de l'edat de la persona interessada, del moment de presentar la sol·licitud i del fet que es mantenguin les condicions que varen motivar la concessió. En qualsevol cas finalitza el dia en que el sol·licitant compleix els 25 anys.

2. El subsidi d'atur que preveu la legislació de la Seguretat Social per a les persones menors d'edat privades de llibertat es computa dins dels 36 mesos.

Presentació de sol·licituds

1. La renda es pot sol·licitar en qualsevol moment, a partir dels 18 anys i fins que se'n compleixin 25, o en el supòsit que estableix l'apartat següent.

2. Pot presentar la sol·licitud la persona interessada o qui n'exerceixi la tutela o la guarda, tres mesos abans de complir devuit anys. En aquest cas, tindrà efectes econòmics des del mes en què es compleixi l'edat mínima.

3. Les sol·licituds de la prestació s'han de presentar a les seus de la conselleria competent en matèria de serveis socials, en els registres dels ens o els òrgans administratius o pels mitjans telemàtics que estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques, d'acord amb el model que la conselleria competent en matèria de serveis socials posi a disposició de les persones interessades en les seves oficines d'informació i en la seva seu electrònica.

Gestió de les prestacions

La gestió de la prestació mensual correspon a la la conselleria competent en matèria de serveis socials del Govern de les Illes Balears.

Resolució

En tots els casos, la conselleria competent en matèria de serveis socials ha de dictar i notificar la resolució motivada en el termini de tres mesos comptadors des de la data de la sol·licitud, o des de la resolució del tràmit d'esmenes, si escau. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi fet la notificació, s'ha d'entendre desestimada la sol·licitud.

Abonament

La prestació s'ha d'abonar directament a la persona beneficiària.

Suspensió o extinció

1. El procediment de suspensió o d'extinció es pot iniciar a instància de la persona interessada o d'ofici per acord de l'òrgan competent.

2. La suspensió de la prestació té una durada màxima de tres mesos. Durant aquest període, es pot reiniciar la prestació quan deixi d'existir la causa que n'ha motivat la suspensió.

3. Si s'exhaureix el període de suspensió i no s'ha solucionat la causa, la prestació s'extingeix automàticament.

Causes de suspensió i extinció

1. Són causes de suspensió de la prestació:

   1. Deixar de residir a les Illes Balears.

   b) Dur a terme una activitat laboral remunerada amb una retribució igual o superior a 1,5 vegades la Renda Social Garantida per un adult sol.

   c) Deixar d'atendre injustificadament dos requeriments de l'administració competent.

   d) Incomplir el Projecte Educatiu Individual (PEI) o no seguir-ne les pautes per un període inferior a tres mesos, previ informe de la persona tècnica encarregada del seguiment del PEI o qui la substitueixi.

   e) Dur a terme la tramitació d'un expedient d'extinció.

2. Són causes d'extinció de la renda:

   1. Produir-se la mort de la persona beneficiària.

   b) Complir 25 anys o haver gaudit de la prestació durant 36 mesos.

   c) Deixar de viure de manera autònoma per retorn al nucli familiar en el qual s'integrava abans d'adoptar-se la mesura administrativa de tutela o guarda.

   d) Mantenir qualsevol de les causes que motiven la suspensió durant un període de tres mesos.

   e) Deixar de residir a les Illes Balears, una vegada suspesa la prestació, durant un període mínim de tres mesos.

   f) Falsejar la informació aportada a l'Administració en l'acreditació dels requisits.

   g) Incomplir el PEI acordat o no seguir-ne les pautes durant un període superior a tres mesos, previ informe de la persona tècnica encarregada del seguiment del PEI o qui la substitueixi.

   h) Produir-se la millora de la situació econòmica de la persona beneficiària per motiu d'herència, donació o altres ingressos que impliquin la desaparició de la situació de necessitat.

   i) Renunciar voluntàriament a una oferta de treball adequada o la reducció horària si no és per motiu d'estudis.

   Secció 4a Projecte educatiu individual

Projecte educatiu individual (PEI)

1. El projecte educatiu individual és el document que recull els compromisos d'itinerari cap a l'autonomia personal que ha de dur a terme el jove i els suports que ha de rebre dels tècnics de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

2. Aquest document ha d'estar pactat i signat per la persona tècnica encarregada del seguiment del PEI i pel jove.

3. El PEI sempre pot modificar-se, de forma consensuada, a instància del jove o de la persona tècnica encarregada del seguiment.

Seguiment dels Projectes Educatius Individuals

1. La conselleria competent en matèria de serveis socials assignarà a cada persona beneficiària una persona tècnica de referència per a la gestió i el seguiment del PEI.

2. La persona tècnica assignada comprovarà periòdicament, el manteniment dels requisits necessaris per poder gaudir de la prestació.

3. La persona tècnica assignada pot recavar la informació d'altres serveis tècnics i administratius per poder fer el seguiment del PEI.

Secció 5ª Règim sancionador

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

1. No informar del canvi de lloc de residència a les Illes Balears.

b) No informar de les absències de les Illes Balears. Computen com a absències les sortides del territori que superin un mes, en un període de dotze mesos, les quals s'han de comunicar prèviament.

c) No assistir a tres de les entrevistes a què siguin citades per part dels serveis tècnics a l'efecte del seguiment de la prestació.

d) No atendre els requeriments i col·laborar amb les actuacions de comprovació que dugui a terme l'administració.

e) Tenir resolució d'extinció per incompliment de PEI.

Infraccions greus

Són infraccions greus:

1. Dues o més faltes lleus en un termini d'un any, comptat des de la data de la resolució administrativa ferma sancionadora de la primera falta lleu.

b) No comunicar, en el termini màxim de 30 dies, a l'òrgan instructor, els canvis substancials de situació personal o patrimonial:

i. Modificació del nombre dels membres de la unitat de convivència.

ii. Contracte laboral superior a 30 dies de jornada completa.

iii. Obtenir ingressos superiors al 150% de la renda d'emancipació.

iv. No residir de forma efectiva i continuada a les Illes Balears durant tres mesos, sense perjudici de les absències permeses degudament comunicades.

c) Les actuacions dirigides a obtenir o conservar la renda d'emancipació, sabent que no es compleixen els requisits per tenir-la.

d) La utilització de la prestació per a finalitats diferents de les establertes en aquest Decret llei.

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

1. La reincidència en una falta greu.

b) Tres resolucions administratives fermes d'extinció.

Sancions

1. Les infraccions lleus se sancionen amb l'extinció de la prestació i amb la prohibició d'accés a aquesta en un període de 2 mesos

2. Les infraccions greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta en un període de 4 mesos.

3. Les infraccions molt greus se sancionen amb l'extinció de la prestació econòmica i la prohibició d'accés a aquesta en un període de dotze mesos.

TÍTOL III PRESTACIONS ECONÒMIQUES DE DRET DE CONCURRÈNCIA

Concurrència pública

La convocatòria de prestacions socials de caràcter econòmic proveïdes amb crèdits pressupostaris limitats a les quantitats consignades en el pressupost corresponent s'ha dur a terme tenint en compte criteris de prelació de l'estat de necessitat, per la qual cosa s'ha d'obrir un procediment de concurrència pública.

Convocatòria de les prestacions

1. Els procediments de concurrència pública per a l'atorgament de les prestacions econòmiques de dret de concurrència s'han d'iniciar, amb l'acord previ de l'òrgan de govern de l‘administració que tengui la iniciativa, sigui autonòmica, insular o local, mitjançant una convocatòria pública aprovada per ordre de la persona titular del departament competent. Aquesta resolució ha d'incloure, com a mínim:

   1. La quantia de la prestació i les condicions per accedir-ne.

   b) L'estat de necessitat requerit i la manera d'acreditar-lo.

   c) Els criteris de valoració i prelació de la situació de necessitat.

   d) La data dels efectes i la durada de la prestació.

   e) Les persones beneficiàries.

   f) Les persones o els ens que poden presentar les sol·licituds i el lloc i la forma de presentació.

   g) Els terminis de presentació de sol·licituds i de resolució i notificació dels procediments. L'òrgan competent per a resoldre i els recursos procedents.

   h) Les causes especifiques de suspensió i d'extinció de la prestació, si escau.

   i) La cancel·lació de les dades de caràcter personal facilitades, en el moment en què la resolució de la convocatòria adquireixi fermesa en la via administrativa i, si escau, en la via judicial.

   j) Els crèdits màxims habilitats per a atendre les prestacions.

   k) La incompatibilitat amb altres prestacions, si escau.

2. Les sol·licituds que compleixin les condicions exigides per la convocatòria, un cop valorades, s'han d'ordenar segons la situació de necessitat. Les prestacions s'atorguen d'acord amb aquest ordre de prelació fins que s'exhaureixi el crèdit pressupostari disponible.

Durada de les prestacions

1. Les prestacions atorgades amb caràcter de dret de concurrència tenen la durada prevista en la convocatòria o en la resolució de concessió.

2. Les prestacions atorgades en convocatòries pluriennals es prorroguen automàticament per a cada exercici si es mantenen els requisits que n'han motivat la concessió, no es produeix una causa d'extinció o suspensió de la prestació i no es supera el nombre d'exercicis pressupostaris de la convocatòria.

Crèdits pressupostaris i pròrrogues

1. La convocatòria per a iniciar els procediments de prestacions de dret de concurrència ha de preveure el crèdit total que s'hi destina.

2. Sens perjudici del crèdit anterior, el departament competent ha de fer les previsions pressupostàries necessàries per a atendre les despeses derivades de les pròrrogues de les prestacions de dret de concurrència atorgades en exercicis anteriors. Aquests crèdits s'han de consignar separadament en el pressupost anual del departament competent i no es poden incloure en els crèdits destinats a les convocatòries anuals.

Publicitat

Les administracions públiques, sens perjudici de la publicitat preceptiva, han de donar la màxima difusió a les convocatòries per concedir prestacions socials de caràcter econòmic. Així mateix, el departament competent ha de donar publicitat als crèdits consignats en el pressupost destinats a finançar les prestacions de dret de concurrència atorgades en exercicis anteriors.

TÍTOL IV PRESTACIONS ECONÒMIQUES D'URGÈNCIA SOCIAL

Prestacions d'urgència social

Les prestacions econòmiques d'urgència social tenen la finalitat d'atendre situacions de necessitat puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència, com l'alimentació, el vestit i l'allotjament, suport familiar i suport a la inserció social. Les prestacions d'urgència social es financen a càrrec dels pressuposts dels ajuntaments en la modalitat d'ajut econòmic bàsic; les d'emergència i les de suport familiar i a la inserció poden anar a càrrec de l'administració que tengui la iniciativa de la seva gestió.

Objecte

Les prestacions econòmiques tenen per objecte atendre necessitats socials derivades de situacions d'urgència social regulades a l'article 22.2 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears.

​​​​​​​Article 79

Concepte, naturalesa i tipus d'ajuts d'urgència social

1. Els ajuts d'urgència social són prestacions social de caràcter econòmic del Sistema Públic de Serveis Socials acotats per concepte i temporalment. Tenen per finalitat resoldre situacions que requereixen urgència en el suport econòmic que afectin a persones o unitats de convivència que per situacions sobrevingudes, despeses imprevistes, dèficit temporal d'ingressos econòmics, emergències, suport familiar o processos d'inserció social, doni lloc a una situació de necessitat d'accés a recursos de primera necessitat.

2. Aquests ajuts poden estar causats per alguna de les següents situacions:

1. Ajudes bàsiques: La situació de necessitat provocada per despeses imprevistes i/o dèficit temporal d'ingressos de la unitat familiar que provoca un estat de carència en l'accés a les necessitats socials bàsiques i que requereix d'ajuda urgent.

b) Ajudes d'emergència: La situació de necessitat provocada per una emergència, generant una situació de carència en l'accés a necessitats socials bàsiques.

c) Ajudes de suport: Tenen per objecte el suport familiar i reforçar processos d'inserció social.

Objecte de la prestació

La finalitat dels ajuts d'urgència social és la cobertura de les necessitats socials bàsiques que permeten la subsistència o bé faciliten un escenari d'autonomia econòmica de les unitats de convivència i, prioritàriament, de les definides en els supòsits següents:

1. Impossibilitat transitòria de continuar en l'ús i el gaudi de l'habitatge habitual.

b) Manca de mitjans econòmics per conservar les condicions d'habitabilitat, incloses, entre d'altres, les despeses d'adquisició d'equipament bàsic de l'habitatge habitual.

c) Alimentació.

d) Cures personals essencials, vestit i higiene.

e) Allotjament temporal.

f) Transport en casos que garanteixin processos d'inserció laboral o formativa.

g) Despeses de medicació i altres cures sanitàries diagnosticades per personal facultatiu sanitari del sistema públic de salut, quan no s'hagin pogut cobrir per cap altre sistema de protecció social.

h) Situacions d'emergència que posin en perill la convivència en la unitat familiar, de risc d'exclusió social de la unitat de convivència o d'algun dels membres, que no estiguin previstes en aquest article ni per altres prestacions del sistema públic de serveis socials.

i) Altres conceptes degudament justificats pel treballador social que tramita l'ajut econòmic.

j) Programes de suport a la inserció social.

k) Programes de suport familiar.

Òrgan instructor dels ajuts d'urgència social

1. Els ajuts econòmics bàsics seran tramitats pels serveis socials comunitaris a càrrec dels pressuposts municipals de serveis socials.

2. Els ajuts econòmics d'emergència, els de suport familiar i els de suport a la inserció social poden ser tramitats pels serveis socials de la xarxa pública de serveis socials i aniran a càrrec de l'administració que tengui la iniciativa.

3. Els ens locals, d'acord amb les competències que tenen en matèria de serveis socials comunitaris, han d'incloure en els pressuposts de despeses una partida anual per poder atendre adequadament els ajuts econòmics bàsics dels seus veïns.

Persones beneficiàries i requisits

1. Poden ser persones beneficiàries dels ajuts econòmics bàsics les persones que constitueixin una unitat de convivència independent, que siguin ateses pels serveis socials comunitaris bàsics de qualsevol municipi de les Illes Balears, amb residència efectiva i que complexin els requisits següents:

   1. Tenir expedient obert als serveis socials comunitaris on ha de realitzar la demanda d'ajut.

   b) Col·laborar amb els tècnics dels serveis socials comunitaris bàsics, aportant tota la informació necessària, facilitant l'accés al domicili i cercant solucions conjuntes a la situació de necessitat.

   c) Estar en situació de necessitat social provocada per una situació de dèficit d'ingressos econòmics. Aquesta situació ha de ser valorada per un treballador social dels serveis socials comunitaris bàsics.

2. Poden ser persones beneficiàries de les ajudes d'emergència, les persones afectades per la situació provocada per l'emergència que siguin residents a les Illes Balears, sense haver d'acreditar la situació de necessitat econòmica.

3. Poden ser persones beneficiàries de les ajudes de suport, les persones que requereixen de suport familiar o de suport als processos d'inserció social, que presenten un grau de vulnerabilitat, degudament informades per un tècnic de serveis socials i acotades al programa de suport.

Obligacions de les persones beneficiàries

Les persones beneficiàries de les prestacions estan subjectes a les obligacions següents:

1. Destinar l'import de l'ajut a la finalitat per a la qual s'ha atorgat.

b) Reintegrar l'import de les quanties percebudes indegudament.

c) Facilitar la tasca a les persones designades per verificar la seva situació econòmica i familiar, proporcionant-los tota la informació precisa.

Procediment dels ajuts d'urgència social

1. L'accés als ajuts econòmiques bàsics es realitzarà mitjançant el procediment següent:

   1. Demanda d'ajut econòmic als serveis socials comunitaris bàsics.

   b) Investigació i contrastació de la situació de necessitat, compliment de requisits i tramitació de prestacions a què es pugui tenir dret (ingrés mínim vital, Renda Social Garantida, Pensió No contributiva, etc). El treballador social acredita la situació de necessitat d'ajut urgent.

   c) Contracte assistencial de prestació econòmica, si escau.

   d) Tramitació de la prestació econòmica, si escau.

   e) Comprovació que la prestació s'ha destinat a la finalitat que la motiva.

2. L'accés als ajuts econòmics d'emergència es realitzarà mitjançant el procediment següent:

   1. Comprovació de l'afectació i de la situació de carència provocada per l'emergència.

   b) Tramitació de la prestació econòmica, si escau a proposta del treballador social de la xarxa pública de serveis socials

   c) Comprovació del bon ús de la prestació econòmica.

3. L'accés als ajuts de suport es realitzarà mitjançant el procediment següent:

   1. Proposta del tècnic que elabora l'informe de necessitat.

   b) Pagament de la prestació.

   c) Comprovació que la prestació s'ha destinat a la finalitat que la motiva.

Pagament dels ajuts d'urgència social

1. El pagament de l'ajut destinat a unitats de convivència en situació d'urgència s'efectuarà mitjançant una transferència bancària al compte corrent facilitat per la persona titular o mitjançant mecanismes alternatius (targeta bancària o altres) amb el compromís de destinar-ne l'import al pagament dels conceptes que en motivaren la sol·licitud.

2. El pagament efectiu dels ajuts econòmics bàsics i dels d'emergència ha de tenir caràcter prioritari en l'execució de despeses de l'administració gestora i no es pot dilatar en el temps.

3. L'ajut pot tenir caràcter periòdic, però no pot superar els dotze mesos.

Règim de compatibilitat

Aquesta prestació és complementària i compatible amb totes les prestacions socials de caràcter econòmic que defineix aquest Decret llei, així com amb la resta de prestacions o pensions públiques, tret que la legislació reguladora de les mateixes estableixi la seva incompatibilitat.

​​​​​​​Article 87

Desenvolupament reglamentari

1. Les corporacions locals poden regular mitjançant una ordenança municipal les quanties i els conceptes dels ajuts econòmics bàsics.

2. Les administracions públiques poden regular el procediment, les quanties i els conceptes de les prestacions de suport familiar i de suport a la inserció mitjançant el desplegament reglamentari.

3. Mitjançant un acord de l'òrgan de govern de l'administració competent en cada supòsit, es regularà la quantia, els criteris i els conceptes dels ajuts d'emergència.

   Disposició addicional primera

   Informació a les persones beneficiàries

   Els consells insulars i l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han d'informar els perceptors actuals de la renda mínima d'inserció o de la renda social garantida que la seva prestació està afectada per la subsidiarietat amb relació a l‘ingrès mínim vital.

   Disposició addicional segona

   Fitxer de prestacions socials de caràcter econòmic

   Es crea el fitxer únic de dades personals de totes les prestacions socials de caràcter econòmic a les Illes Balears amb l'estructura d'informació detallada en l'annex.

   Disposició addicional tercera

   Ampliació de referències a l'ingrés mínim vital

   Totes les referències a la prioritat de suport, accés, beca, descomptes així com qualsevol ajuda prevista per als perceptors de la renda social garantida de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, s'amplien als perceptors de l'ingrès mínim vital.

   Disposició addicional quarta

   Comissió interdepartamental d'estudi dels complements de rendes diferent a la de pensions no contributives

   Es crea una Comissió interdepartamental per estudiar als propers mesos l'evolució del nivell de cobertura de l'ingrés mínim vital a les Illes Balears, la plausibilitat i el cost econòmic d'implantar la complementarietat de l'IMV entre la població de les Illes Balears tenint present la lluita contra la pobresa .

   La Comissió es regula mitjançant Resolució de la consellera d'Afers Socials i Esports i en formen part el vicepresident del Govern de les Illes Balears, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors i la consellera d'Afers Socials i Esports.

   Disposició addicional cinquena

   Comissió d'avaluació de prestacions de la renda social garantida

1. Es crea la Comissió d'Avaluació de prestacions de prestacions socials de caràcter econòmic configurades com a dret subjectiu d'aquest Decret llei, adscrita a la conselleria competent en matèria de serveis socials, amb les funcions següents:

   1. Abans de l'adopció de les resolucions o de les modificacions normatives corresponents pels òrgans competents, analitzar les implicacions pressupostàries dels informes i propostes que emeti la Comissió Tècnica prevista a l'article 37 que puguin afectar a les prestacions socials autonòmiques de caràcter econòmic configurades com a dret subjectiu en aquest decret llei.

   b) Contribuir a la planificació estratègica de les polítiques públiques de garantia de renda, basades en anàlisis tècniques i avaluacions quantitatives i qualitatives independents de resultat i impacte.

2. Aquesta Comissió es constitueix per Resolució de la Consellera d'Afers Socials i Esport i ha d'estar formada, com a mínim, per:

   1. La persona titular de la direcció general de Planificació de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

   b) La persona titular de la direcció general de Serveis Socials de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

   c) La persona titular de la secretaria general de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

   d) La persona titular de la direcció general de Pressuposts de la conselleria competent en matèria d'hisenda.

   e) La persona titular de la direcció general d'Economia de la conselleria competent en matèria d'economia i ocupació.

   f) Altres a proposta de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

3. Amb periodicitat anual, la Comissió d'avaluació encomanarà a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), o qualsevol altre òrgan d'avaluació expert independent, l'emissió d'informes d'avaluació de les prestacions socials autonòmiques de caràcter econòmic configurades com a dret subjectiu en aquest decret llei.

4. El primer informe, referit a l'exercici 2020, es centrarà en l'avaluació dels processos d'implementació d'aquesta norma, la proposició de metodologies d'avaluació, seguiment i monitorització i dels efectes de l'entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2020, de 29 de maig, que estableix l'ingrés mínim vital. Els informes posteriors avaluaran els resultats obtinguts respecte dels objectius plantejats i l'impacte social i econòmic de les prestacions socials implementades.

5. Els informes de la Comissió s'han d'emetre dins el termini dels setze mesos posteriors a l'exercici objecte d'avaluació i s'han de posar en coneixement del Consell de Govern en un termini no superior als tres mesos posteriors a la seva emissió.

   Disposició transitòria primera

   Manteniment de la renda mínima d'inserció

   Les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció es podran mantenir fins al 31 de desembre de 2020 sempre que les persones beneficiàries compleixin les condicions i no tenguin dret a percebre l'ingrés mínim vital o la renda social garantida.

   Disposició transitòria segona

   Manteniment de la renda social garantida, regulada en la Llei 5/2016, de 13 d'abril

1. Els perceptors actuals de la renda social garantida, regulada en la Llei 5/2016, de 13 d'abril, que en data 30 d'agost de 2020 no hagin sol·licitat l'ingrés mínim vital a l'Institut Nacional de la Seguretat Social perdran el dret a percebre la prestació de la renda social garantida a partir de l'1 de setembre de 2020.

2. El pagament de la nòmina de la renda social garantida es mantindrà fins que els perceptors actuals tenguin la resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social relativa a la sol·licitud de l'ingrés mínim vital. Aquesta resolució s'ha de comunicar a la Conselleria d'Afers Socials i Esports en els termes de l'article 7.c) de la Llei 5/2016.

   Disposició transitòria tercera

   Transició a les noves prestacions

1. Els perceptors actuals de la renda social garantida, regulada en la Llei 5/2016, de 13 d'abril, que tenguin una resolució desestimatòria de l'ingrès mínim vital, amb la comprovació prèvia del compliment dels requisits establerts i mitjançant una nova resolució en els termes d'aquest Decret llei, percebran la nova renda social garantida d'aquest Decret llei.

2. Els perceptors actuals del complement de la pensió no contributiva prevista a la Llei 5/2016, de 13 d'abril, es mantindran com a perceptors de la modalitat de complement de pensió no contributiva recollida en aquest Decret llei.

3. Els perceptors actuals de la renda per a persones en procés d'autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors, regulada en el Decret 52/2016, de 5 d'agost, continuaran gaudint de la prestació fins que es dicti nova resolució en els termes d'aquest Decret llei, sense necessitat que hagin de presentar una nova sol·licitud.

   Disposició derogatòria única

   Normes que es deroguen

   Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior a aquest Decret llei que el contradiguin o s'hi oposin i, en particular, les següents:

   1. La Llei 5/2016, de 13 d‘abril, de la renda social garantida.

   b) L'article 6 i l'article 7.1 del Decret llei 4/2020, de 20 de març, pel qual s'estableixen mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19.

   c) L'article 3 del Decret llei 6/2020, d'1 d'abril, pel qual s'estableixen mesures socials urgents per pal·liar els efectes de la situació creada per la COVID-19 i de foment de la investigació sanitària.

   d) El Decret 117/2001, de 28 de setembre, pel qual es regula la renda mínima d‘inserció.

   e) El Decret 52/2016, de 5 d'agost, de la renda per a persones en procés d'autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors.

   ​​​​​​​​​​​​​​Disposició final primera

   Inclusió de les prestacions socials de caràcter econòmic a la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020

   S'incorporen les prestacions socials de caràcter econòmic en la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, regulada en el Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s'aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les illes balears 2017-2020 i s'estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals.

   El que disposa el paràgraf anterior s'ha d'entendre sens perjudici del que estableixin les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb el complement de les pensions no contributives.

   Disposició final segona

   Modificació del Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil

   L'article 22.2 del Decret 40/2017, de 25 d'agost, sobre els criteris d'autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d'emancipació, i de regulació de la renda d'autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil, queda modificat de la manera següent:

   2. Els períodes de dret a la percepció de la prestació del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) computen en aquest límit temporal.

   Disposició final tercera

   Entrada en vigor

   Aquest Decret llei comença a vigir l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

   Palma, 20 de juny de 2020

   	La presidenta
   La consellera d'Afers Socials i Esports	Francesca Lluch Armengol i Socias
   Fina Santiago i Rodríguez

   ​​​​​​​ANNEX Estructura d'informació del fitxer únic de dades personals de totes les prestacions socials de caràcter econòmic

   Nom del camp	Tipus	Long.		Comentaris
   1. DADES DE L'ENVIAMENT
   1.1. REGISTRE DE CAPÇALERA			Obligatori	Totes les dades del registre de capçalera són obligatòries
   ENTITAT GESTORA	A	3		Entitat gestora de la prestació
   NIF DE L'ORGANISME QUE ENVIA LES DADES	G	0
   NOM DE L'ORGANISME	A	40		Literal de l'organisme que envia o gestiona la prestació
   DATA IDENTIFICATIVA D'ENVIAMENT	N	8		Format YYYYMMDD
   1.2. DADES DE PRESTACIONS
   MUNICIPI	N	5	Obligatori	Municipi actual
   ENTITAT GESTORA	A	3	Obligatori	Entitat gestora
   DOCUMENT IDENTIFICATIU	G	0	Obligatori	(Informació detall validacions)
   TIPUS DE DOCUMENT	A	1
   NÚMERO DEL DOCUMENT	A	10		Número i lletra de control
   LLINATGES I NOM	G	0	Obligatori
   PRIMER LLINATGE	A	20		Primer llinatge del titular
   SEGON LLINATGE	A	20		Segon llinatge del titular
   NOM	A	15		Nom del titular
   DATA DE NAIXEMENT	G	0	Obligatori
   ANY	N	4		Any de naixement
   MES	N	2		Mes de naixement
   DIA	N	2		Dia de naixement
   SEXE/GÈNERE	N	1	Obligatori	Indicador de gènere; 1 Home, 2 Dona, 3 No binari
   ESTAT CIVIL	N	1	Obligatori	Indicador d'estat civil (informació detall validacions)
   NOMBRE DE BENEFICIARIS	N	2	Obligatori	Nre. beneficiaris
   PARENTIU	A	20	Obligatori	Grau de parentiu
   UNITAT DE CONVIVÈNCIA	A	25	Obligatori	Especificació de la unitat de convivència
   CONCEPTE DE LA PRESTACIÓ	N	1	Obligatori	Indicador del concepte pel qual es demana la prestació: 1. Manutenció 2. Habitatge 3. Subministrament 4. Atenció a menors en risc 5. Atenció sanitària / farmàcia
   IMPORTS	G	0		EN CÈNTIMS D'EURO
   PRESTACIÓ	N	6	Obligatori	Import de la prestació
   DATA D'EFECTE DE LA PRESTACIÓ	G	0	Obligatori	Data d'efectes inicial (YYYYMMDD)
   ANY	N	4		Any d'efectes
   MES	N	2		Mes d'efectes
   DIA	N	2		Dia d'efectes
   DATA DE VENCIMENT	G	0	Opcional	Data prevista del final de la prestació (YYYYMMDD)
   ANY	N	4		Any de venciment
   MES	N	2		Mes de venciment
   DIA	N	2		Dia de venciment