Decret 8/2018, 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears

SecciónI. Disposicions generals
EmisorCONSELL DE GOVERN
Rango de LeyDecret

L’article 4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears disposa que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. Ningú no pot ser discriminat per raó de la llengua, i les institucions de les Illes Balears han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

L’article 2 de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, estableix que el dret de conèixer i usar la llengua catalana implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. Igualment, en l’article 8 es regula que els ciutadans tenen dret d’usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l’Administració pública a la comunitat autònoma.

La mateixa Llei disposa, en l’article 6, que el català, com a llengua pròpia de la comunitat autònoma, ho és també en general de tota l’Administració pública. A més, els articles 9 i 34 fixen que el Govern de les Illes Balears ha d’assegurar l’ús de la llengua catalana en totes les funcions i activitats de tipus administratiu i regular-lo mitjançant disposicions reglamentàries.

En sintonia amb la norma anterior, la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, disposa que el Servei de Salut de les Illes Balears ha d’adoptar les mesures necessàries per normalitzar l’ús de la llengua catalana en els centres que en depenen.

D’altra banda, la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, preveu la possibilitat que es reguli l’acreditació de coneixements de llengua catalana en els processos de selecció i de mobilitat. En conseqüència, la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, modificada per la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, estableix el coneixement de la llengua catalana com a requisit per a la selecció i la mobilitat del personal que integra la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Cal recordar que la disposició transitòria segona de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, disposa que el Govern ha de desplegar reglamentàriament el que preveuen els articles 30.d) i 50.1.f) de la Llei 3/2007, de 27 de març, pel que fa a l’exigència del coneixement de la llengua catalana que s’ha d’acreditar per a l’ingrés i per a l’ocupació de places de personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears.

Així doncs, com a conseqüència del principi de doble oficialitat lingüística, i amb la finalitat de fer efectiu el dret dels usuaris a ser atesos en les mateixes condicions en qualsevol de les dues llengües oficials, les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir la capacitació i l’habilitació lingüístiques necessàries del seu personal, que ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials per poder acomplir les funcions pròpies de cada plaça.

El coneixement del castellà s’acredita ordinàriament per mitjà de la titulació oficial que resulta dels diferents nivells de l’educació obligatòria i no cal preveure cap sistema d’acreditació especial, llevat de les persones que no tenen la nacionalitat espanyola. En canvi, l’exclusió del català del sistema educatiu durant un llarg període de temps i la incorporació constant de persones procedents d’altres territoris que no l’han pogut estudiar fan que sigui necessari preveure un sistema perquè el personal al servei de les administracions públiques n’acrediti el coneixement.

D’aquesta manera, el personal pot emprar el català d’acord amb el seu caràcter de llengua pròpia i oficial i es pot garantir plenament el dret dels ciutadans a optar per una o altra llengua oficial en la seva relació amb l’Administració. Igualment, assegurant la bona intercomunicació entre els usuaris i els professionals del sistema de salut es millora la qualitat de l’atenció sanitària.

No obstant això, cal tenir en compte el tradicional dèficit de professionals sanitaris que pateix la sanitat pública balear i, també, l’elevat nombre de personal estatutari temporal procedent de fora del domini lingüístic que actualment presta serveis en els diferents centres i establiments que integren el Servei de Salut de les Illes Balears.

En conseqüència, cal dictar un reglament mitjançant el qual es reguli l’acreditació de coneixements de la llengua catalana per a l’ingrés i per a l’ocupació de places de personal estatutari en el Servei de Salut de les Illes Balears que atengui totes aquestes circumstàncies, així com la proporcionalitat i l’adequació del nivell de coneixements de la llengua que s’exigeixen, en relació amb les funcions que acompleixen les categories sanitàries i les no sanitàries.

Els articles 1 i 2 d’aquest reglament n’estableixen l’objecte i l’àmbit d’aplicació. Cal subratllar que l’àmbit d’aquest Decret s’estén a tots els procediments de provisió de places i llocs de feina de personal estatutari enunciats en els capítols VI i VII de la Llei 55/2003: selecció de personal, promoció interna, promoció interna temporal, provisió de llocs pel sistema de lliure designació, mobilitat per raó del servei, mobilitat voluntària (concursos de trasllats), comissions de serveis i reingressos provisionals.

Els articles 3 i 4 estableixen els nivells de coneixements de...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR