Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 295, de 10 de desembre), modifica l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, de 4 de maig), per definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments. El currículum està integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències, o capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos; els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització de la tasca dels docents; els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables, i els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. En el batxillerat els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries.
Segons el nou article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, introduït per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, correspon al Govern de l’Estat, entre altres, el disseny del currículum bàsic en relació amb els objectius, competències, continguts, estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables i criteris d’avaluació, que garanteixi el caràcter oficial i la validesa a tot l’Estat de les titulacions a què es refereix aquesta Llei orgànica.
La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32 ext., d’1 de març), estableix en l’article 36.2 que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a les Illes Balears en matèria d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener), i d’acord amb la
disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 8 de desembre, i l’apartat 1c de l’article 3 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat (BOE núm. 3, de 3 de gener de 2015), el Govern de les Illes Balears pot dictar, en l’àmbit de les seves competències i dins el marc de la regulació i els límits fixats pel Govern de l’Estat, les disposicions que consideri necessàries per complementar el currículum del batxillerat.
La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (BOIB núm. 15, de 20 de maig), i l’article 7 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 89, de 17 de juliol), en concordança amb els articles 4 i 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament i oficial en tots els nivells educatius. Aquests textos legals també regulen que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d’estudi i protecció, sens perjudici de la unitat de la llengua.
La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, estableix que el domini d’una segona o fins i tot d’una tercera llengua estrangera s’ha convertit en una prioritat en l’educació com a conseqüència del procés de globalització en el qual vivim, a més de ser una de les principals carències del nostre sistema educatiu.
L’etapa del batxillerat té la finalitat de proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència; també ha de capacitar els alumnes per accedir a l’ensenyament superior. Fomentar l’aprenentatge al llarg de la vida implica que els alumnes han de tenir una formació que els permeti seguir aprenent i poder combinar l’estudi i la formació amb l’activitat laboral o altres activitats.
El rol del docent és fonamental, ja que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes, l’aplicació dels coneixements apresos i la promoció de l’activitat dels estudiants. També és fonamental una acció tutorial adequada, que atengui les característiques personals i del grup.
Aquesta nova configuració curricular suposa un important increment en l’autonomia de les administracions educatives i dels centres, que poden decidir les opcions i les vies en què s’especialitzen i fixar l’oferta d’assignatures dels blocs d’assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica, en el marc de la programació dels ensenyaments que estableixi cada administració educativa. El sistema és més flexible perquè permet ajustar l’oferta formativa i els seus itineraris a la demanda i a la proximitat de facultats o escoles universitàries i altres centres docents, i afavoreix l’especialització dels centres en funció dels itineraris oferts. Les administracions educatives poden confiar als centres la determinació d’horaris i assignatures i els continguts d’aquestes, dins els límits fixats.
La nova organització del batxillerat es desenvolupa en els articles 34-38 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, relatius a l’organització general de batxillerat, modificats per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre.
El currículum bàsic de les assignatures corresponents al batxillerat s’ha dissenyat d’acord amb el que s’estableix en el capítol IV de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, modificat per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre. S’estructura el batxillerat en tres modalitats, amb matèries troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica, que s’han d’orientar a la consecució dels objectius, comuns a totes les modalitats. Les modalitats s’organitzen en relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l’ensenyament superior tant universitari com no universitari.
S’hi introdueix una novetat significativa en l’avaluació dels processos d’aprenentatge i les condicions de titulació: les proves de l’avaluació final individualitzada en acabar el batxillerat per comprovar els objectius assolits en aquesta etapa i el grau d’adquisició de les competències i així poder obtenir el títol de batxiller.
El currículum establert en aquest Decret comprèn els principis essencials de la proposta educativa. En els annexos s’hi descriuen, per a cada matèria troncal, específica i de lliure configuració autonòmica, els continguts, els criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge avaluables, els objectius, les orientacions metodològiques i la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències clau. Aquests elements del currículum han de ser desplegats, completats i aplicats pels centres docents, d’acord amb el principi d’autonomia pedagògica i en funció de les característiques del grup d’alumnes, de l’equip docent responsable d’aplicar-los, de les característiques del centre i de l’entorn on està ubicat.
Per tot això, a proposta de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, havent consultat el Consell Escolar, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 15 de maig de 2015,
DECRET
Objecte i àmbit d’aplicació
-
Aquest Decret, d’acord amb la disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, constitueix el desplegament normatiu per al batxillerat del que disposa l’article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i integra el que regula el Reial decret1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i el batxillerat.
-
Aquest Decret és d’aplicació als centres docents públics i privats de les Illes Balears que imparteixen els ensenyaments del batxillerat.
Principis generals
-
El batxillerat forma part de l’educació secundària postobligatòria i comprèn dos cursos acadèmics. Es pot cursar en règim ordinari, en règim nocturn i en règim a distància.
-
El batxillerat es desenvolupa en modalitats diferents i, si escau, en itineraris diferents dins cada modalitat, que permeten als alumnes una preparació especialitzada d’acord amb les seves perspectives i interessos de formació, per incorporar-se als estudis posteriors o al món laboral.
-
Els alumnes poden romandre cursant el batxillerat en règim ordinari durant quatre anys, consecutius o no. En els règims de nocturn i a distància no hi ha limitació de permanència.
-
Les activitats educatives en el batxillerat han d’afavorir la capacitat dels alumnes per aprendre per si mateixos, per treballar en equip i per aplicar els mètodes d’investigació apropiats.
-
L’escolarització dels alumnes que presenten necessitats específiques de suport educatiu s’ha de regir pels principis de normalització i d’inclusió, i ha d’assegurar la no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu.
-
El batxillerat ha de ser impartit pels professors que estableix l’article 94 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
-
Els...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba