Decret 21/2019, de 15 de març, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana

SecciónI. Disposicions generals
EmisorCONSELL DE GOVERN
Rango de LeyDecret

PREÀMBUL

L’article 4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, determina que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial i que les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

A més, d’acord amb l’article 35 d’aquest mateix text, la normalització de la llengua catalana és un objectiu dels poders públics de les Illes Balears i la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona.

D’altra banda, la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, modificada per la Llei 1/2016, de 3 de febrer, té com a objectiu fonamental, entre d’altres, fer efectiu l’ús progressiu i normal de la llengua catalana en l’àmbit oficial i administratiu i, per això, determina que els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per fer efectius la promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana.

L’article 6 d’aquesta mateixa Llei, així mateix, disposa que el català és la llengua pròpia del Govern, del Parlament, dels consells insulars i, en general, de l’Administració pública, de l’Administració local i de les corporacions i institucions públiques dependents de la Comunitat Autònoma.

Convé destacar també l’apartat 1 de l’article 16 de la Llei de normalització lingüística, que afegeix: «[...] els poders públics han de promoure les corresponents mesures de cara a la progressiva capacitació del personal de l’Administració pública i dels ens que integren el sector públic de les Illes Balears, en l’ús de la llengua catalana». Aquesta declaració continua, en l’apartat 2: «A les proves selectives que es realitzin per a l’accés a les places de l’Administració [...] s’ha de tenir en compte [...] el nivell de coneixement de les dues llengües oficials, la ponderació del qual determinarà l’Administració per a cada nivell professional».

A més, s’ha de fer referència a l’article 33 del títol IV d’aquesta Llei, que preveu que els poders públics de la Comunitat Autònoma «adoptaran les mesures pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social».

En aquest sentit, el Decret 1/2014, de 10 de gener, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, establia que l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) era l’encarregat d’organitzar i gestionar les proves de coneixements de llengua catalana i que la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, per mitjà de l’IEB, havia d’expedir els certificats que regulava aquest Decret.

Mitjançant el Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificat, entre d’altres, pel Decret 9/2017, de 7 d’abril, es crea, dins la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, la Direcció General de Política Lingüística.

Segons el Decret esmentat, la Direcció General de Política Lingüística exerceix, entre altres competències, la certificació dels coneixements de llengua catalana de la població adulta fora de l’ensenyament reglat mitjançant l’organització i la gestió de les proves, i el reconeixement de certificats equivalents.

Atès el Decret24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es considera necessari derogar el Decret 1/2014.

El sistema de certificació adoptat per la Direcció General de Política Lingüística s’emmarca en el document Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (MECR), publicat pel Consell d’Europa l’any 2001, en el qual s’estableixen els nivells comuns de referència per descriure la competència lingüística i per ajudar a mesurar-la, des de l’aprenentatge inicial fins al domini dels usuaris més experimentats. Del 2011 ençà, la Direcció General de Política Lingüística ha assumit aquest sistema de certificació adaptat al MECR.

Tenint en compte el que s’ha exposat, es fa necessari regular, mitjançant aquest Decret, la convocatòria, l’organització i la gestió de les proves i la certificació dels coneixements de llengua catalana que ha de dur a terme la Direcció General de Política Lingüística, com també modificar la composició de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Coneixements de Català per als certificats de coneixements generals i específics de llengua catalana, amb l’objectiu d’adaptar-la a la nova normativa.

D’altra banda, aquesta iniciativa reglamentària s’ajusta als principis de bona regulació que estableix la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Així, l’adequació als principis de necessitat i eficàcia es justifica amb el fet que aquest Decret respon a la necessitat d’adaptar la regulació a la nova normativa de competències i estructura bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (Decret 24/2015, ja esmentat), com també a la necessitat de millorar l’estructura i la valoració de determinades àrees de les proves de certificació de coneixements de llengua catalana.

El principis de proporcionalitat i eficiència també queden garantits, atès que el text del Decret conté la regulació necessària i imprescindible per atendre les necessitats que s’han de cobrir amb la norma —és a dir, l’avaluació i la certificació de coneixements de llengua catalana de la població adulta de les Illes Balears— i no estableix càrregues administratives innecessàries o accessòries per a la consecució dels objectius que s’hi preveuen. La iniciativa normativa també és respectuosa amb el principi de seguretat jurídica, atès que s’exerceix de manera coherent amb la resta de l’ordenament jurídic.

Pel que fa al principi de transparència, queda garantit, atès que en el Decret s’indiquen amb claredat, i d’una manera simple i senzilla, els objectius de la regulació, com també la seva justificació. Així mateix, s’ha sotmès al tràmit de consulta pública prèvia i al tràmit d’audiència i informació pública.

Per tot això, per facilitar el compliment dels articles 2, 35 i 36 i de la disposició addicional primera de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Cultura, Participació i Esports, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 15 de març de 2019,

DECRET

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

L’objecte d’aquest Decret és regular els certificats oficials de coneixements de llengua catalana que expedeix la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, i les proves per obtenir-los, al marge dels estudis reglats de català.

Article 2

Competència

  1. La Direcció General de Política Lingüística és l’òrgan competent per convocar, organitzar i gestionar les proves i expedir els certificats que regula aquest Decret.

  2. La Direcció General de Política Lingüística ha de dur a terme la gestió recaptatòria en període voluntari de la taxa per matrícula a les proves de llengua catalana.

  3. La Direcció General de Política Lingüística, amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears, ha de vetlar perquè les proves que preveu aquest Decret siguin adequades a la funció social que compleixen d’acord amb els criteris pedagògics, el respecte a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, els avenços de la lingüística i els criteris d’avaluació de llengües europees. També ha de procurar que es garanteixi la coordinació de les proves amb les dels altres organismes encarregats de l’avaluació de coneixements de català, inclosos els dels altres territoris de parla catalana. A més, ha de garantir que les proves mesurin els objectius explicitats en els annexos 1 i 2 d’aquest Decret.

  4. El director general de Política Lingüística ha de nomenar el tribunal de cada certificat de coneixements generals i específics de llengua catalana.

  5. Per organitzar i gestionar les proves, la Direcció General de Política Lingüística pot recórrer al personal auxiliar col·laborador que formi part de la borsa de col·laboradors vigent, el qual ha d’acreditar, com a mínim, el nivell B2 de coneixements de català, d’acord amb la normativa general de certificació de coneixements de llengua catalana.

  6. La Direcció General de Política Lingüística s’ha d’encarregar de gestionar la borsa d’auxiliars col·laboradors i la borsa d’examinadors col·laboradors de les proves de llengua catalana i podrà actualitzar qualsevol d’aquestes borses o convocar-ne de noves, sempre que ho consideri necessari, amb l’informe preceptiu de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Coneixements de Català.

  7. La Direcció General de Política Lingüística ha de procurar que els examinadors col·laboradors rebin, si escau, formació especialitzada en matèria d’avaluació de coneixements de llengua d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

Capítol II

Certificats

Article 3

Certificats

La Direcció General de Política Lingüística expedeix dos tipus de certificats oficials de coneixements de llengua catalana: certificats de coneixements...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR