Decret 21/2018, de 6 de juliol, pel qual s’estableixen els principis generals per a la pesca del corall vermell a les aigües interiors de les Illes Balears i se n’estableix l’ordenació

SecciónI. Disposicions generals
EmisorCONSELL DE GOVERN
Rango de LeyDecret

PREÀMBUL

I

El corall vermell (Corallium rubrum) és un animal que forma colònies arborescents que desenvolupen un esquelet calcari de color vermell resistent, molt apreciat en joieria. El corall vermell es pesca des de fa milers d’anys a la Mediterrània occidental i també a les Illes Balears. Les pesqueries d’aquesta espècie varen tenir el màxim apogeu al segle xix, amb la utilització de l’anomenada creu de sant Andreu, un sistema d’origen medieval que, a partir de la dècada de 1950, va ser substituït per la pesca amb bussejadors amb escafandre autònom, que permet explotar poblacions localitzades en zones de difícil accés. L’evolució dels sistemes de busseig autònom ha permès als corallers accedir a poblacions de corall vermell per sota de 100metres de fondària. El resultat més evident de la pesca mil·lenària del corall és la reducció de talles de les colònies: a totes les zones estudiades de la Mediterrània occidental, la major part de les poblacions tenen talles molt allunyades de les talles màximes que es trobaven en el passat. Així mateix, les estadístiques de pesca mostren signes clars de sobreexplotació, amb una reducció de fins al 75% de les captures a tota la Mediterrània en els darrers quaranta anys. Per fer front a aquests signes evidents de degradació, el corall vermell s’ha inclòs en diversos convenis internacionals (en particular, el Conveni de Barcelona), que han definit mesures per garantir-ne la persistència a la Mediterrània.

II

Arran de les recomanacions del Consell General de Pesca de la Mediterrània CGPM/35/2011/2, sobre l’explotació del corall vermell a l’àrea CGPM, i CGPM/36/2012/1, sobre mesures addicionals relatives a l’explotació del corall vermell a l’àrea CGPM, la Unió Europea va publicar el Reglament (UE) núm.2015/2102 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 d’octubre, que modifica l’article 16 del Reglament (UE) núm. 1343/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre, en dos aspectes: prohibeix la recol·lecció del corall en profunditats inferiors a 50metres i l’extracció de colònies amb un diàmetre basal de menys de 7mil·límetres, mesurat a 1centímetre de la base. A més, preveu la prohibició dels vehicles teledirigits per a la prospecció de colònies, mentre que la normativa espanyola d’aigües exteriors només els prohibeix per a l’extracció. D’altra banda, també estableix ports designats per al desembarcament.

En l’àmbit estatal, el Reial decret 629/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula la pesca de corall vermell, la seva primera venda i el procediment d’autorització per a l’obtenció de llicències per a la seva pesca, preveu l’obligació de registrar la profunditat des de la qual s’extreu el corall i de respectar les mateixes vedes que s’estableixin a les aigües interiors.

A la comunitat autònoma de les Illes Balears, la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, regula en l’article 25 la recol·lecció de corall vermell a les aigües interiors de les Illes Balears, i el Decret40/2003, de 25 d’abril, pel qual es regula l’extracció de corall vermell a les aigües interiors de les Illes Balears, estableix els requisits per obtenir una autorització, fixa el màxim de corall que es pot recol·lectar per llicència, les zones i les mides mínimes, i en regula el transport i la primera venda. Aquest Decret estableix també dues zones de recol·lecció autoritzades a les aigües interiors de les Illes Balears: el nord de Mallorca i el nord de Menorca.

III

Tant la publicació del Reglament (UE) núm. 2015/2102 com la regulació estatal de la pesca del corall vermell fan que la normativa autonòmica hagi quedat desfasada i que, per tant, sigui necessari actualitzar-la, especialment pel que fa a la desaparició de la zona d’aigües interiors del nord de Menorca —ja que tota l’àrea té una fondària inferior a 50metres—, com també per la limitació estatal del total de corall extraïble —300quilograms anuals, mentre que el Decret 40/2003 en preveu 400.

Amb aquest Decret també es preveu l’adaptació reglamentària a la Llei 6/2013, tant pel que fa al títol III, que regula la pesca de corall com una de les modalitats de pesca professional, com pel que fa al títol X, que regula les intervencions de busseig professional.

A més, per facilitar la tasca de control, s’ha considerat convenient simplificar el registre de captures unificant els registres en el llibre de registre de pesca de corall vermell que estableix l’annex III del Reial decret 629/2013.

Finalment, es vol aclarir el procediment de concurrència competitiva per adjudicar les autoritzacions entre els sol·licitants.

IV

Pel que fa a l’àmbit competencial, l’article 30.22 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de pesca en aigües interiors. En l’ús d’aquestes atribucions, es va aprovar la Llei 6/2013, que en l’article 25 regula la pesca del corall vermell.

L’article 70.12 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix la pesca com a competència pròpia dels consells insulars, i en l’article 58.3 permet que el Govern de les Illes Balears estableixi els principis generals sobre les competències pròpies dels consells insulars, sempre que els en garanteixi la potestat reglamentària. Per això, aquest Decret es dicta parcialment a l’empara d’aquest darrer article i d’acord amb la Llei6/2013, que en l’article 25 estableix que el Govern de les Illes Balears ha de regular els principis generals per a la pràctica de la pesca del corall vermell a les aigües interiors de les Illes Balears.

Així mateix, la regulació d’aquesta matèria troba també fonament en els articles 72 i84.2 de l’Estatut d’autonomia, mitjançant la previsió de normes complementàries o connexes, als efectes de coordinar l’activitat que exerceixen els consells insulars en les competències que tenen atribuïdes com a pròpies i possibilitar prima facie l’execució correcta i mínima de la competència en aquesta matèria, d’acord amb l’interès general i per garantir la unitat i la plenitud de l’ordenament jurídic autonòmic, i evitar l’existència de llacunes legals. Aquestes disposicions, per tant, poden ser desplaçades, a cada illa, per la normativa que els consells insulars dictin en execució de la Llei 6/2013. La disposició final primera d’aquest Decret estableix la distribució del contingut dispositiu entre els principis generals i les normes connexes.

En aquest marc competencial sorgeixen l’oportunitat i la necessitat d’aprovar aquest Decret, en l’elaboració i la tramitació del qual el Govern ha disposat en tot moment de la participació dels consells insulars, als quals es garanteix l’exercici de la potestat reglamentària. Així, en els termes que indiquen la Llei 6/2013 i aquest Decret, cada consell insular pot regular la pesca del corall vermell dins l’àmbit territorial propi. Aquesta regulació desplaçarà aquest Decret, dins el territori propi, en els termes que s’hi indiquen.

El Decret dicta, per tant, els principis generals per a aquesta...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR