Llei per la qual s'Estableixen i Regulen Actuacions Públiques Especials en la Conurbació de Barcelona i en les Comarques Compreses Dins la Seva Zona d'Influència Directa (Llei 7/1987, de 4 d'abril)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
L'establiment de la nova organització territorial de Catalunya incideix necessàriament sobre el fenòmen metropolità generat per les interrelacions específiques de la ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn més immediat. L'organització comarcal, com a estructura territorial general a tot el territori de Catalunya, la presència de l'Administració de la Generalitat i les potestats legislatives que té atribuïdes el Parlament són elements que incideixen sobre la situació actual, que té una expressió institucional en l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, creada pel Decret-llei del 24 d'agost de 1974.
Per a abordar d'una manera adequada aquesta qüestió cal una reflexió entorn del fenomen metropolità, la qual ha d'anar més enllà d'una visió restringida a una determinada fórmula organitzativa. Com ho demostren altres experiències no hi ha un model únic d'organització administrativa per a reconèixer una realitat amb característiques metropolitanes sinó que, en funció de les característiques peculiars i de l'organització territorial de cada país, cal trobar la fórmula que ofereixi una coherència i una racionalitat més grans, articulada amb les coordenades polítiques vigents.
Les circumstàncies presents són avui notablement diferents de les que hi havia en el moment de la creació de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona i obliguen a reconsiderar el tractament metropolità. És, doncs, el moment de tenir en compte la necessitat d'actualitzar els àmbits territorials pel que fa a la coordinació de les polítiques sectorials entre l'administració local i les administracions superiors i de considerar les aportacions que posen en relleu els problemes de relació que es poden donar entre aquestes, les quals apunten cap a fórmules d'actuació integrada.
Cal també tenir present el principi d'autonomia local, garantit per la Constitució i per l'Estatut. Aquest principi no solament és incompatible amb un sistema que permeti l'assumpció generalitzada de competències als municipis, llevat de les que necessàriament han d'ésser exercides coordinadament, ateses les característiques especials dels serveis i del territori. Aquest fet ja s'ha produït en altres indrets de l'Estat, on els municipis han recuperat moltes de les competències que abans havien estat objecte de centralització.
A partir d'aquestes premisses, la Llei aborda aquesta qüestió amb un criteri obert, que té com a principi essencial el de la participació i la integració de totes les administracions afectades en el tractament especial que requereix aquesta part del territori de Catalunya, respectant en el major grau possible les competències que d'acord amb la legislació general corresponen a cadascuna d'elles.
La Llei s'articula, així, al voltant dels eixos següents: el reconeixement d'un àmbit territorial més ampli que l'actual, que ha de superar els límits del Decret-llei del 1974 i estendre's a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental; la identificació de les activitats públiques que requereixen una regulació específica en funció de la realitat territorial metropolitana, com són l'ordenació territorial i l'urbanisme, el transport i els serveis hidràulics i d'eliminació de residus; la concreció dels mecanismes de planificació i coordinació, d'abast regional, que ha d'aportar l'Administració de la Generalitat en aquestes matèries, d'acord amb les seves competències; la creació de dues entitats metropolitanes, amb representació de tots els municipis, per a ordenar i gestionar els serveis de transport i els serveis hidràulics i d'eliminació de residus, definint en cada cas l'àmbit territorial idoni, i, finalment, l'exercici que els municipis han de fer de les competències pròpies, d'acord amb la legislació general, llevat de les que expressament s'assignen a les noves entitats metropolitanes.
Aquest esquema permet d'assegurar el desenvolupament i l'equilibri sòcio-econòmic del territori, amb la intervenció de totes les institucions i el respecte als àmbits d'actuació de cadascuna. Cal notar que aquesta participació s'estén fins i tot a l'Administració de la Generalitat, en la mesura que la Llei disposa la creació d'organismes de composició mixta, és a dir, amb la integració de representants dels ens locals.
Aquest esquema, doncs, permet d'adequar el fenòmen metropolità de Barcelona a la nova organització territorial i administrativa de Catalunya, adoptant una fórmula més coherent amb la nova situació política i administrativa, que requereix en tot cas un protagonisme més gran dels municipis i la presència necessària de l'Administració de la Generalitat i de la qual s'ha de desprendre també l'establiment d'uns nous criteris de finançament coherents amb la distribució de les responsabilitats i dels serveis de competència local que resulta d'aquesta Llei.
Aquesta Llei té per objecte regular les actuacions de l'Administració de la Generalitat, de les entitats metropolitanes i dels altres ens locals per a l'acompliment de les activitats i la prestació dels serveis que, per les característiques econòmiques, socials i urbanes que concorren en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa, requereixen una ordenació especial i integrada.
-1 El règim especial que estableix aquesta Llei s'articula d'acord amb els principis següents:
-
L'eficàcia i la coordinació en la prestació dels serveis.
-
El respecte a l'autonomia municipal i a les competències que corresponen a cada administració pública.
-
La participació dels ens locals territorials en les decisions d'altres administracions públiques.
-2 Constitueixen els instruments bàsics del règim especial:
-
La planificació i la coordinació en l'àmbit regional.
-
La creació d'entitats metropolitanes per a la planificació conjunta, la programació, la coordinació, la gestió i l'execució de determinats serveis.
-
La devolució de competències als municipis afectats pel Decret-llei 5/1974, del 24 d'agost, i el Decret 3276/1974, del 28 de novembre.
-1 Per a l'aplicació d'aquesta Llei es determinen els àmbits territorials següents:
-
El comprès per les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, d'acord amb la divisió establerta pels Decrets del Govern de la Generalitat del 27 d'agost i el 23 de desembre de 1936, als efectes de la planificació i la coordinació en l'àmbit regional.
-
El comprès pels municipis de Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans, per a l'actuació de l'Entitat Metropolitana del Transport.
-
El comprès pels municipis de Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat, i Viladecans, per a l'actuació de l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus.
-
El municipal i el comarcal, als efectes de les competències que legalment els corresponen.
Tenen la consideració d'administracions actuants, als efectes del que disposa aquesta Llei:
-
L'Administració de la Generalitat.
-
Les entitats metropolitanes.
-
Els municipis, les comarques i, si s'escau, els altres ens locals.
-1 Les actuacions públiques regulades per aquesta Llei són les relatives a les matèries següents:
-
L'ordenació del territori i del litoral i l'urbanisme.
-
El transport públic de viatgers.
-
Els serveis hidràulics.
-
El tractament i l'eliminació de residus.
-1 L'Administració de la Generalitat ha d'elaborar el Pla Territorial Parcial específic per a l'àmbit definit per l'article 3.a).
-2 Aquest Pla ha de contenir les determinacions que estableixen la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de Política Territorial, i les disposicions complementàries, i ha de fixar les normes de coordinació de la planificació local, les quals han de comprendre:
-
La indicació i la localització de les infrastructures bàsiques dels sistemes generals de comunicacions, d'abastament i sanejament d'aigües, de subministraments energètics, de tractament de residus sòlids urbans i industrials i de defensa contra incendis i d'altres infrastructures anàlogues i complementàries.
-
Les mesures de protecció dels recursos naturals i les mesures de defensa del medi.
-
La determinació d'espais lliures i d'espais de protecció especial d'interès supracomarcal.
-
La definició d'objectius per al reequilibri territorial i de prioritats per a l'assentament de la població i d'activitats.
-
Les directrius per a la distribució geogràfica dels usos i les activitats a què s'ha de destinar prioritàriament el sòl i la indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.
-
Les altres determinacions relatives a les infrastructures i els equipaments que afectin d'una manera substancial el desenvolupament del territori i qualsevol altres que siguin necessàries per a l'adequada ordenació del territori i la coordinació del planejament.
-3 El Pla Territorial Parcial ha d'establir els principis bàsics per a definir els àmbits territorials idonis de la planificació urbanística general, municipal o supramunicipal, d'acord amb el sistema de competències públiques establert per la legislació urbanística, i ha de determinar també les actuacions que s'han d'executar directament per mitjà de plans especials.
-1 Per a elaborar el Pla Territorial Parcial, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de constituir una Comissió, integrada per representants de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals afectats, encarregada de formular el projecte del Pla i, quan s'escaigui, de les modificacions corresponents. El procediment per a l'aprovació inicial, l'aprovació provisional i l'aprovació definitiva del Pla és l'establert per l'article 14 de la Llei 23/1983, de Política Territorial.
-2 La Comissió a què es refereix l'apartat 1 ha d'ésser paritària pel que fa als representants de la Generalitat i de les administracions locals, i ha d'ésser presidida pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Aquesta Comissió, ultra formular el projecte del Pla i de les modificacions corresponents, s'ha de reunir trimestralment, com a mínim, per examinar el grau de compliment de les previsions del Pla i comprovar la coherència entre les inversions programades i les reals; a més, ha d'escoltar en el procés de formulació del projecte del Pla els municipis que puguin ésser afectats per la localització de grans infrastructures, d'equipaments o dels sistemes generals.
-3 Sens perjudici de llur participació en l'elaboració del Pla, els ens locals disposen, abans de l'aprovació provisional, d'un termini d'audiència de dos mesos per poder informar la Comissió i presentar al·legacions.
-4 En el marc de les determinacions del Pla Territorial Parcial, correspon als ajuntaments i, si s'escau, a les comarques d'elaborar els plans generals d'ordenació urbana i de fer-ne l'aprovació inicial i la provisional, sens perjudici de les mesures d'intervenció subsidiària establertes per la legislació urbanística.
-1 L'Administració de la Generalitat i els ens locals, d'acord amb llurs competències, duen a terme les actuacions regulades pel Pla Territorial Parcial, respectant les determinacions establertes pel mateix Pla.
-2 El Pla, per a l'execució de les determinacions i les disposicions generals, pot establir fórmules de col·laboració i de cooperació o modalitats de gestió conjunta entre les diverses administracions interessades.
-3 Si les actuacions previstes són pròpies de la competència local, però el Pla les declara d'interès supramunicipal o supracomarcal, els ens interessats han d'establir les fórmules associatives i els convenis de col·laboració necessaris per a prestar els serveis resultants, en el marc de la legislació de règim local i, si s'escau, d'acord amb la Llei de l'Organització Comarcal.
-1 Correspon a l'Administració de la Generalitat planificar i ordenar el sistema general de transport públic de viatgers i coordinar els serveis interurbans que es presten en l'àmbit definit per l'article 3.a), per mitjà del Pla Intermodal de Transports.
-2 El Pla Intermodal de Transports té per objecte determinar les bases per a la gestió coordinada dels diferents mitjans i modalitats de transport, d'acord amb les necessitats dels usuaris, les exigències de l'ordenació del sector i els condicionants econòmics i de gestió pertinents.
-3 L'aprovació inicial i la provisional del Pla corresponen al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l'aprovació definitiva correspon al Govern de la Generalitat.
-1 Componen el sistema de transports a què es refereix l'article 9:
-
Els transports prestats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, dins l'àmbit territorial del Pla.
-
Els transports gestionats per Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, i per la Societat Privada Municipal de Transports de Barcelona, SA.
-
Els transports públics urbans de viatgers de superfície i els del mateix caràcter interurbans que relacionin dos o més nuclis de població i els de naturalesa anàloga als anteriors, qualsevol que sigui la modalitat que adoptin, que es desenvolupin íntegrament en l'àmbit definit per l'article 3.a).
-
Els altres mitjans de transport de viatgers que són competència de la Generalitat i que tenen l'origen o la destinació dins l'àmbit territorial del Pla, només pel que fa a la coordinació necessària amb els mitjans i les modalitats de transport a què es refereixen les lletres a), b), i c).
-2 Els serveis de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles poden ésser integrats dins el sistema a què es refereix l'article 9, mitjançant un conveni de cooperació amb l'Administració de l'Estat, en les condicions que es determinin expressament a aquest efecte, sens perjudici del que disposa l'article 11.9 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
-1 El Pla Intermodal de Transports ha de contenir:
-
L'oferta de transport proporcionada per cada modalitat, mitjà i sistema multimodal.
-
L'assignació i el repartiment dels tràfics entre els diferents mitjans de transports i les maneres de corregir desequilibris eventuals entre l'oferta i la demanda.
-
La previsió i la programació d'estacions d'autobusos, d'aparcaments de dissuasió, de centres de transferència de tràfics i d'altres infrastructures del transport.
-
La coordinació del sistema a què es refereix l'article 9 pel que fa a tarifes, divisió del territori en sectors, connexions intermodals i altres mesures de finalitat anàloga.
-
La programació de l'actuació dels diferents gestors -les empreses públiques, els concessionaris i els titulars d'autoritzacions- dels serveis de transport públic.
-
L'avaluació econòmica i financera de l'execució del Pla i, si s'escau, les assignacions pressupostàries o les subvencions que cal transferir a les entitats locals per assolir les finalitats del Pla.
-2 Per a formular les determinacions especificades per l'apartat 1 s'han de tenir en compte els paràmetres següents:
-
Les característiques de la població assentada en el territori i les previsions de l'evolució d'aquesta.
-
L'estimació i les característiques de la demanda de transport públic de viatgers.
-
El traçat i la localització de les infrastructures de les comunicacions terrestres, marítimes i aèries.
-
Les previsions generals de l'ordenació del trànsit rodat.
-
La configuració anual dels serveis i la possible reestructuració d'aquest, atenent especialment a la capacitat econòmica o financera dels possibles gestors.
-1 Per a formular el Pla Intermodal de Transports s'ha de constituir en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques la Comissió Coordinadora del Transport, amb la funció de redactar el projecte i, quan s'escaigui, les modificacions corresponents. La Comissió ha d'ésser integrada per representants de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals amb competències en la matèria, i ha d'ésser presidida pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
-2 La Comissió, per a elaborar el projecte del Pla Intermodal de Transports, ha d'escoltar els municipis que poden ésser afectats directament per la localització de les grans infrastructures relacionades amb el sistema de transports.
-1 La planificació hidràulica elaborada per l'Administració de la Generalitat, en el marc de la legislació especial que la regula, ha d'establir determinacions específiques per a l'àmbit definit per l'article 3.a).
-2 Aquestes determinacions han d'incloure, com a mínim:
-
L'inventari dels usos i les demandes existents i l'estudi dels que són previsibles.
-
Els criteris de prioritat i compatibilitat d'usos i l'ordre de preferència dels aprofitaments.
-
L'assignació i la reserva de recursos per als usos i les demandes existents i previsibles.
-
Les infrastructures bàsiques necessàries.
-3 Les concessions d'aprofitament d'aigües s'han d'ajustar a l'ordre de preferència fixat pels plans hidràulics i poden ésser condicionades al fet que els ens locals estableixin les fórmules associatives necessàries, d'acord amb allò que disposa la legislació d'aigües.
-4 Els ens locals han de participar en el procés d'elaboració de la planificació a què es refereix aquest article.
L'Administració de la Generalitat i la Junta de Sanejament, en exercici de les funcions que els atribueix la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre Desplegament Legislatiu en Matèria d'Evacuació i Tractament d'Aigües Residuals, han d'establir els criteris de planificació, d'acord amb els plans zonals aprovats, i les condicions de coordinació específiques per a l'àmbit definit per l'article 3 a).
[No vigent]
[No vigent]
-1 Queda extingida l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, creada pel Decret-llei 5/1974, del 24 d'agost, sens perjudici del que estableix la Disposició Transitòria Segona. L'Administració de la Generalitat i els municipis, d'acord amb la legislació de règim local i amb les lleis sectorials corresponents, assumeixen les competències de l'Entitat esmentada que no han estat assignades expressament per aquesta Llei a altres òrgans o entitats.
-2 Les entitats metropolitanes creades per aquesta Llei s'han de constituir en iniciar-se el procés de transferències a què es refereixen les Disposicions Addicionals Segona i Quarta i assumeixen els mitjans materials i personals de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona necessaris per a exercir llurs funcions, d'acord amb el que estableixen les dites Disposicions Addicionals.
-1 Les entitats metropolitanes creades per aquesta Llei han d'assumir els serveis prestats per l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona relatius a les competències que els atribueixen els articles 16 i 17.
-2 Pel que fa als serveis públics prestats per l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona que no corresponen a les noves entitats metropolitanes, una comissió mixta integrada per representants de la Generalitat i dels municipis afectats n'ha de determinar l'assignació definitiva, d'acord amb les competències respectives, les competències de les noves entitats metropolitanes i la unitat efectiva d'explotació o de destinació del servei.
-3 Si la unitat d'explotació o de destinació d'un servei local fa necessària una actuació conjunta, la gestió pot correspondre a l'entitat comarcal respectiva o es poden crear ens associatius o establir convenis de cooperació.
-1 La comissió mixta a què es refereix l'apartat 2 de la Disposició Addicional Segona es compon de cinc representants de l'Administració de la Generalitat, designats pel Consell Executiu, i de cinc representants dels municipis, designats per les organitzacions associatives municipals en funció de llur representativitat en l'àmbit territorial corresponent.
-2 La comissió mixta és presidida pel Conseller de Governació i s'ha de constituir en el termini màxim d'un mes a comptar de la data en què entra en vigor aquesta Llei.
-1 Les propostes de la comissió mixta a què es refereix l'apartat 2 de la Disposició Addicional Segona han d'incloure la relació de mitjans materials i personals que han d'ésser objecte de la transferència i s'han d'elevar al Govern de la Generalitat perquè les aprovi per decret.
-2 La comissió ha d'elaborar les propostes en el termini màxim de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei; si passa aquest termini i la comissió no ha adoptat l'acord de transferència, el Govern de la Generalitat ha de formular directament la proposta corresponent, a la qual ha d'adjuntar, si s'escau, les discrepàncies formulades en la comissió, i l'ha de presentar al Parlament perquè determini els serveis a transferir. Un cop adoptada la decisió parlamentària, el Govern de la Generalitat ha d'aprovar el decret de transferències d'acord amb aquesta.
-3 Les propostes de la comissió s'han de referir també als serveis consorciats, als gestionats per conveni i als gestionats per mitjà d'ens de gestió. En aquest darrer cas, s'entén que l'assignació és feta sens perjudici del manteniment de les relacions jurídiques amb les altres entitats afectades.
-4 Els ens locals, l'Administració de la Generalitat i les entitats metropolitanes a què es refereix aquesta Llei subroguen l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, creada pel Decret-Llei 5/1974, del 24 d'agost, en les relacions jurídiques de dret públic i privat establertes per la dita Entitat.
-5 Els drets de qualsevol ordre i naturalesa que corresponguin als funcionaris i al personal afectats pels traspassos han d'ésser respectats.
-1 Mentre no seran elaborats els plans d'ordenació a què es refereix l'article 7.4, continua en vigor el Pla General Metropolità, amb les modificacions acordades fins a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
-2 Les altres competències de planejament, execució i gestió urbanístics que corresponen a l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona han d'ésser exercides directament pels ens locals, d'acord amb la legislació urbanística. A aquest efecte, es poden adoptar fórmules de col·laboració institucional, especialment quan l'actuació afecta diversos ens locals.
-3 El que disposa l'apartat 1 s'entén sens perjudici de la possibilitat de modificar el pla i de revisar el programa d'actuació, si concorren les circumstàncies legalment establertes. Si la modificació del pla afecta elements amb una incidència territorial limitada a un terme municipal o a una comarca, la iniciativa correspon també a l'ens local interessat.
-1 Mentre no es produeixin les transferències a què es refereixen les Disposicions Addicionals Segona i Quarta, els serveis hauran d'ésser administrats transitòriament per l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona.
-2 Mentre duri aquest període, l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona s'ha de limitar a la realització de les actuacions estrictament necessàries per a garantir el normal desenvolupament dels serveis existents. En qualsevol cas necessitarà l'autorització prèvia del Conseller de Governació per a modificar la relació de llocs de treball, per a formalitzar operacions de crèdit, llevat de les de tresoreria, i per a realitzar inversions que suposin ampliació dels serveis.
-1 S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament, l'execució i el compliment d'aquesta Llei.
-1 Queda derogat el Decret-Llei 5/1974, del 24 d'agost, de Creació de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona.
-1 Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
