Llei d'Aeroports, Heliports i Altres Infraestructures Eeroportuàries de Catalunya (Llei 14/2009, del 22 de juliol)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

PREÀMBUL

La Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 140 de l'Estatut d'autonomia, té la competència exclusiva sobre els aeroports i els heliports situats al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d'interès general. D'acord amb aquesta competència, correspon a la Generalitat, en qualsevol cas, establir el règim jurídic d'aquestes infraestructures, planificar-les i gestionar-les; gestionar el domini públic necessari per a prestar el servei i, especialment, atorgar les autoritzacions i les concessions dins dels recintes aeroportuaris; establir el règim econòmic dels serveis aeroportuaris; percebre i recaptar els tributs i els gravàmens relacionats amb la utilització d'aquestes infraestructures; delimitar les zones de serveis, i determinar els usos, els equipaments i les activitats complementàries que s'admeten dins del recinte d'aquestes infraestructures.

Juntament amb la rellevància de les competències de la Generalitat en aquest àmbit, cal esmentar l'important creixement i la transformació que en els darrers anys ha experimentat el sector del transport aeri, que es configura com un element fonamental en el desenvolupament econòmic del país i, també, del seu model territorial, atesa la necessària interrelació entre el territori, l'urbanisme i les infraestructures.

Aquestes circumstàncies obliguen a dur a terme un replantejament global del marc legal vigent en matèria aeroportuària i d'heliports, constituït fonamentalment per la Llei 19/2000, del 29 de desembre, d'aeroports de Catalunya, i per la Llei 11/1998, del 5 de novembre, d'heliports, per mitjà d'aquest nou text legal.

La Llei, amb un total de set capítols, estableix la regulació integral de la matèria. Un cop definits l'objecte, la finalitat i l'àmbit d'aplicació, disposa l'ordenació de les infraestructures aeroportuàries des de la triple perspectiva de la planificació, l'establiment i la construcció i, finalment, la gestió. Consegüentment, amb aquesta regulació, s'estableix l'organització administrativa que ha de vetllar per l'aplicació correcta de la Llei, tot definint l'estructura i les competències que corresponen a cada nivell.

La Llei es completa amb els capítols corresponents als drets i els deures dels usuaris i a la inspecció i el règim sancionador.

El capítol I recull, com a disposicions generals, en primer lloc, l'objecte i la finalitat de la Llei. En síntesi, regula les infraestructures de transport aeri de Catalunya per a assegurar la creació d'una xarxa que, alhora que respon a les necessitats territorials, garanteixi la connectivitat i sigui un motor per a impulsar el creixement econòmic, respectant sempre el medi en què s'ha d'inserir.

Pel que fa a l'àmbit d'aplicació, la Llei el defineix recollint les determinacions contingudes en aquest sentit en l'Estatut d'autonomia i, per tant, es refereix a les infraestructures aeroportuàries de competència de la Generalitat, les quals inclouen els aeroports que no tenen la consideració d'interès general.

Això no obstant, també estableix, respecte dels aeroports que sí que tenen aquesta qualificació d'interès general, l'aplicació de la Llei en l'exercici de les competències que la Generalitat hi pugui tenir.

El capítol I finalitza amb una llista exhaustiva de les definicions de diferents conceptes utilitzats al llarg de l'articulat, amb la finalitat de fer-lo més comprensible per als operadors jurídics i, molt especialment, per als ciutadans en general.

El capítol II desenvolupa la planificació de les infraestructures aeroportuàries i llur interrelació amb el planejament territorial i urbanístic.

Pel que fa a la planificació sectorial, la figura del Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports es perfila com l'instrument fonamental del Govern per a planificar les infraestructures aeroportuàries de Catalunya. Amb aquesta finalitat, el Pla ha de recollir la xarxa bàsica de què s'ha de dotar el país per a assolir el grau d'accessibilitat i de connectivitat amb transport aeri necessari, tant a nivell territorial com per a ésser una bona eina de suport per a la promoció de l'activitat econòmica.

En l'àmbit de les infraestructures considerades singularment i, en concret, de la planificació dels aeroports i els aeròdroms, la Llei crea la figura del Pla director urbanístic aeroportuari. Aquesta és una de les novetats principals que cal destacar del nou règim jurídic en la matèria.

Per primera vegada, s'aborda en un sol document la planificació dels aeroports i els aeròdroms des de la doble perspectiva urbanística i sectorial aeroportuària. De fet, aquest Pla director neix amb la finalitat de simplificar el procés d'implantació dels aeroports i els aeròdroms, de manera que pugui ésser més àgil i eficient, sense que això comporti cap pèrdua de qualitat ni de garantia d'adequació a les exigències urbanístiques i aeroportuàries.

Amb el Pla director urbanístic aeroportuari es delimita i s'ordena la zona de servei de l'aeroport o de l'aeròdrom, es defineixen les servituds aeronàutiques i les limitacions derivades d'aquestes servituds que afecten els terrenys de l'entorn, i es detallen les condicions que s'han de respectar en el funcionament de l'aeroport o l'aeròdrom.

Per tant, aquest segon nivell de planificació constitueix el pas necessari per a definir, amb el nivell de concreció suficient, les infraestructures definides en el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports, i se'n pugui fer realitat l'establiment i la construcció.

En l'àmbit organitzatiu, el capítol III, un cop enunciat el principi general de l'establiment per part del Govern de la política aeroportuària de Catalunya, identifica i enumera les funcions que ha de complir el departament competent en matèria aeroportuària, que inclouen, com a més destacables, la planificació estratègica, la regulació, l'ordenació i la inspecció de les infraestructures aeroportuàries.

L'organització aeroportuària de la Generalitat es completa amb la creació de l'ens públic Aeroports de Catalunya. L'experiència positiva en la implantació del model de les empreses públiques vinculades amb l'establiment i la gestió de les infraestructures que serveixen de suport per als diferents mitjans de transport aconsella estendre'l a les infraestructures aeroportuàries. En aquest sentit, Aeroports de Catalunya neix amb uns objectius ben definits: fomentar el transport aeri a Catalunya i administrar i gestionar les infraestructures aeroportuàries de titularitat de la Generalitat que li adscrigui el Govern. La Llei, en el marc de la normativa de l'empresa pública, determina els òrgans d'aquest nou ens i en defineix el règim econòmic, pressupostari, patrimonial, de contractació i de personal.

El capítol IV, sobre el règim jurídic de les infraestructures aeroportuàries i de les activitats que s'hi desenvolupen, conté el nucli essencial de les disposicions relatives a l'establiment, la construcció i la posada en funcionament d'aquestes infraestructures.

En aquest sentit, el capítol s'estructura sobre la base de la dimensió i la naturalesa pròpies de les infraestructures aeroportuàries; d'una banda, dels aeroports i els aeròdroms, i de l'altra, dels heliports i els camps d'aviació. Aquesta regulació diferenciada permet de delimitar el procediment aplicable en cada cas perquè s'ajusti a les característiques de cada instal·lació.

En primer lloc, i pel que fa als aeroports i els aeròdroms, que han de constituir l'eix vertebrador de la xarxa d'infraestructures de transport aeri, l'establiment se sotmet a l'aprovació prèvia del Pla director urbanístic aeroportuari.

Quant a la promoció de l'establiment, la Llei habilita no solament l'Administració de la Generalitat, sinó també les entitats locals i les persones físiques i jurídiques privades.

En qualsevol cas, i amb independència de l'entitat promotora, es requereix la redacció d'un avantprojecte, en el cas dels aeroports, i d'un projecte constructiu, tant per a aquests com per als aeròdroms, que s'han d'ajustar a les disposicions de la Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública, amb les especificitats pròpies d'una infraestructura aeroportuària.

En segon terme, en el cas dels heliports i els camps d'aviació, la intervenció de la Generalitat com a Administració aeroportuària es manifesta en dues fases: una primera autorització amb caràcter previ a l'establiment de la instal·lació, que requereix la formulació del projecte corresponent, i una segona que habilita per a la posada en funcionament de la instal·lació.

Aquest capítol IV es tanca amb la creació del Registre d'Infraestructures Aeroportuàries de Catalunya, que incorpora la informació tècnica aeronàutica corresponent a cadascuna de les instal·lacions existents.

Un element cabdal en la regulació de les infraestructures aeroportuàries és el relatiu a la forma de gestió. D'aquí la importància de les disposicions del capítol V, que es planteja en uns termes prou amplis com perquè es puguin adaptar en cada cas en funció de les dimensions i les característiques de la infraestructura, però sempre partint d'un model molt definit que garanteix la presència de l'Administració pública en els diferents nivells de gestió i permet, alhora, la incorporació de gestors privats per mitjà de formes de gestió indirecta.

En aquest sentit, el principi general és que els aeroports i els aeròdroms de titularitat de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals es gestionen en qualsevol de les formes de gestió directa o indirecta que disposa la legislació en matèria de contractes del sector públic.

Alhora, pel que fa a les instal·lacions de titularitat de la Generalitat, el Govern pot encomanar-ne la gestió a l'ens públic Aeroports de Catalunya, perquè els gestioni directament o creï societats mercantils a aquest efecte.

Aquest és un dels elements més destacables del model de gestió aeroportuària que defineix la Llei. Aquestes societats gestores d'aeroports i aeròdroms s'integren a Aeroports de Catalunya, amb una participació majoritària, i a la resta d'ens públics amb vinculació a l'àmbit territorial d'implantació de la infraestructura; és a dir, en qualsevol cas, s'ha de preveure la participació dels ens locals corresponents en la societat gestora de l'aeroport, i també poden formar-ne part corporacions de dret públic amb incidència en l'àmbit territorial de la infraestructura.

El sistema es tanca amb l'establiment d'un tercer nivell de gestió, ja que les societats gestores poden explotar els aeroports i els aeròdroms directament o per mitjà de les formes de gestió indirecta establertes per la legislació aplicable en matèria de contractes del sector públic.

La regulació de la gestió dels aeroports i dels aeròdroms inclou també les obligacions inherents a la condició de gestor d'una infraestructura aeroportuària, que són especialment exigents quan es tracta d'un aeroport. El procés de certificació que estableix la Llei compleix una doble funció: d'una banda, és un instrument per a verificar si un aeroport compleix les condicions tècniques fixades; i de l'altra, també permet de certificar si un gestor concret compleix les condicions, relatives a l'organització i als mitjans personals i materials, exigides per a gestionar un aeroport.

El capítol VI recull els drets i els deures dels usuaris de les infraestructures aeroportuàries.

La relació de drets dels usuaris té com a objectiu fonamental enumerar-los i, molt especialment, facilitar-ne l'exercici i, eventualment, la reclamació. A aquests efectes, la informació que han de rebre els usuaris sobre qualsevol incidència o situació d'emergència constitueix un element essencial per a configurar aquests drets.

En el capítol de deures dels usuaris els dos elements fonamentals sobre els quals es formulen són el respecte envers la resta d'usuaris i les pròpies instal·lacions.

La part dispositiva conclou amb el capítol VII, relatiu a la inspecció i al règim sancionador. Cal destacar-ne les disposicions en matèria d'inspecció i la tipificació de les infraccions administratives en la matèria objecte de regulació, amb l'especificació del règim de responsabilitat i les sancions corresponents.

La part final de la Llei consta de nou disposicions addicionals, tres transitòries, una derogatòria i dues disposicions finals.

CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 1 a 3
ARTICLE 1 Objecte i finalitat

L'objecte d'aquesta llei és regular les infraestructures aeroportuàries de Catalunya i llur planificació, construcció i gestió, amb la finalitat d'assegurar la creació d'una xarxa que doni resposta a les necessitats del territori, en garanteixi la connectivitat i serveixi per a impulsar-ne el creixement econòmic, amb respecte als principis de seguretat, sostenibilitat i protecció del medi ambient.

ARTICLE 2 Àmbit d'aplicació
  1. Aquesta llei s'aplica a les infraestructures aeroportuàries de competència de la Generalitat, i també en l'exercici de les competències de la Generalitat amb relació als aeroports d'interès general, d'acord amb el marc competencial vigent.

  2. Són infraestructures aeroportuàries de competència de la Generalitat els aeroports que no tenen la consideració d'interès general i la resta d'infraestructures aeroportuàries situades en el territori de Catalunya.

  3. Resten excloses de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei les superfícies utilitzades ocasionalment per a operacions de salvament, d'atenció urgent en accidents i altres actuacions d'emergència anàlogues.

ARTICLE 3 Definicions

Als efectes d'aquesta llei i de la normativa aeroportuària que la desplega, s'entén per:

  1. Aeròdrom: l'àrea definida de terra o d'aigua, inclosos totes les edificacions, les instal·lacions i els equipaments, destinada d'una manera total o parcial a l'arribada, la sortida i el moviment en superfície d'aeronaus.

    a bis) Aeròdrom eventual: la superfície apta per a l'ús d'aeronaus que, segons el parer de l'operador, reuneix les condicions mínimes per a la seguretat de les operacions i la utilització del qual, llevat de quan es tracti de les operacions per a atendre situacions d'emergència sobrevingudes (com ara operacions mèdiques, de lluita contra incendis o de cerca i salvament, catàstrofes naturals o altres d'equivalents), no excedeixi les quaranta operacions anuals, sense sobrepassar quinze operacions al mes. Si l'ús de la superfície excedeix aquest nombre d'operacions, es considera, als efectes del que estableix aquesta llei, un aeròdrom d'ús restringit.

  2. Aeroport: l'aeròdrom amb instal·lacions i serveis públics permanents destinat a assistir d'una manera regular el trànsit aeri, permetre l'aparcament i les reparacions del material aeri, i rebre i despatxar els passatgers i la càrrega.

  3. Aeroport certificat: l'aeroport el gestor del qual està facultat per a dur a terme operacions de transport aeri.

  4. Aeronau: el vehicle sense motor o propulsat per un grup motor, que es pot sustentar en l'atmosfera per mitjà de reaccions de l'aire, diferents de les seves reaccions, contra la superfície del terreny.

  5. Altiport: el camp d'aviació el camp de vol del qual, pel fet de trobar-se habitualment en una zona de muntanya, té un pendent longitudinalment elevat i en què l'entrada i la sortida d'aeronaus es duu a terme per un únic punt situat a l'extrem més baix.

  6. Àrea d'aterratge: la part de l'àrea de moviment d'un aeròdrom destinada a l'aterratge o a l'enlairament d'aeronaus.

  7. Àrea de maniobres: la part de l'aeròdrom utilitzada per a l'enlairament, l'aterratge i el desplaçament d'aeronaus, que no inclou les plataformes.

  8. Àrea de moviment: la part de l'aeròdrom, utilitzada per a l'enlairament, l'aterratge i el desplaçament d'aeronaus, integrada per l'àrea de maniobres i les plataformes.

  9. Camp d'aviació: la superfície de límits definits apta per a la sortida i l'arribada d'aeronaus d'estructura molt lleugera o ultralleugera, que eventualment pot disposar d'edificacions destinades, en qualsevol cas, a la realització d'activitats formatives i esportives.

  10. Certificat d'aeroport: l'autorització administrativa atorgada al gestor d'un aeroport en virtut de la qual resta facultat per a dur-hi a terme operacions de transport aeri de conformitat amb les condicions establertes.

  11. Gestor: la persona física o jurídica, designada pel titular de l'aeroport, que compleix els requisits per a exercir l'activitat aeroportuària.

  12. Helicòpter: l'aeronau d'ala rotatòria amb un rotor sustentador i un de propulsor amb potència aplicada.

  13. Heliport: l'aeròdrom o l'àrea definida sobre una estructura destinada a ésser utilitzada, totalment o parcialment, per a l'arribada, la sortida o el moviment en superfície dels helicòpters.

  14. Heliport permanent: l'aeròdrom o l'àrea definida sobre una estructura artificial en superfície o elevada, destinada exclusivament a l'arribada, a la sortida o al moviment en superfície dels helicòpters, que pot disposar d'edificis, equipaments i instal·lacions de serveis de caràcter fix.

  15. Heliport eventual: cas particular d'aeròdrom eventual en què la superfície és únicament apta per a l'ús d'helicòpters.

  16. Hidroport: l'aeròdrom el camp de vol del qual és l'aigua.

  17. Infraestructura aeroportuària: característica i condició dels aeròdroms, els aeroports, els altiports, els camps d'aviació, els heliports i els hidroports.

  18. Manual de l'aeroport: document, essencial per a l'emissió del certificat d'aeroport, que conté, de conformitat amb les especificacions d'aquesta llei, la informació que permet de comprovar que un aeroport i les instal·lacions, els serveis, els equipaments, els sistemes i els procediments operacionals respectius s'ajusten al que disposa aquesta llei, i que en certifica l'adequació per a les operacions d'aeronau proposades.

  19. Obstacle: qualsevol objecte fix, temporal o permanent, o mòbil, o les seves parts, situat en una àrea destinada al moviment de les aeronaus en superfície o que sobresurt d'una superfície definida destinada a protegir les aeronaus durant el vol.

  20. Operador: la persona física o jurídica que transporta per via aèria persones, correu o càrrega amb origen en un aeroport, aeròdrom o heliport i destinació a uns altres.

  21. Passatgers: els usuaris que utilitzen una infraestructura aeroportuària per agafar un vol i ésser transportats des d'un punt d'origen fins a un de destinació.

  22. Pista: l'àrea rectangular definida en un aeròdrom terrestre preparada per a l'aterratge i l'enlairament d'aeronaus.

  23. Pista de vol per instruments: la pista destinada a les operacions d'aeronaus que utilitzen procediments d'aproximació per mitjà d'instruments.

  24. Pista de vol visual: la pista destinada a les operacions d'aeronaus que utilitzen procediments d'aproximació visuals.

  25. Plataforma: l'àrea definida, en un aeròdrom terrestre, per a donar cabuda a les aeronaus durant les operacions d'embarcament i desembarcament de persones, correu o càrrega, abastiment de combustible, estacionament o manteniment.

  26. Seguretat operacional: l'estat en què el risc de lesions a les persones o de danys als béns es redueix i es manté a un nivell acceptable, o per sota, per mitjà d'un procés continu d'identificació de perills i de gestió de riscos.

    a') Servei d'assistència en terra: el conjunt de serveis prestats als usuaris en una infraestructura aeroportuària, tals com els d'assistència a persones, a equipatges, a l'aeronau o a la càrrega.

    b') Servitud aeronàutica: la limitació legal que s'imposa al dret de propietat del sòl que envolta les infraestructures aeroportuàries, amb l'objecte de garantir-ne la seguretat i la del trànsit aeri. Pot ésser d'aeroport, aeròdrom o heliport, d'operació d'aeronaus, de radioajudes a la navegació i acústiques.

    c') Sistema de gestió de la seguretat operacional (SGS): el sistema, específic per a cada aeroport, que detalla l'estructura orgànica, les responsabilitats, els procediments, els processos i les disposicions que el gestor certificat aplica en matèria de seguretat aeronàutica i que permet d'utilitzar l'aeroport d'una manera segura.

    d') Titular: la persona física o jurídica propietària de la infraestructura aeroportuària.

    e') Transport aeri: el trasllat dels passatgers, l'equipatge, el correu o la càrrega entre una infraestructura aeroportuària d'origen i una altra de destinació dut a terme per un operador per mitjà d'una remuneració.

    f') Usuaris: les persones que utilitzen les infraestructures aeroportuàries, com a passatgers o com a clients dels serveis que s'hi presten.

    g') Zona de servei: l'espai necessari per al desenvolupament d'una infraestructura aeroportuària, constituït per l'espai destinat a les activitats aeronàutiques, els serveis aeroportuaris i les activitats complementàries de naturalesa terciària, industrial, hotelera, lúdica o de serveis que han de millorar el funcionament de la infraestructura, i també pels espais que en garanteixen l'expansió futura.

    h') Zona lliure d'obstacles: l'àrea rectangular definida en el terreny o en l'aigua i que resta sota el control de l'autoritat competent, designada o preparada com a àrea adequada sobre la qual un avió pot efectuar una part de l'ascens inicial fins a una altitud especificada.

CAPÍTOL II Planificació territorial, sectorial i urbanística Artículos 4 a 9
SECCIÓ PRIMERA Planificació sectorial Artículo 4
ARTICLE 4 Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports
  1. El Govern planifica les infraestructures aeroportuàries de Catalunya per mitjà del departament competent en matèria aeroportuària de conformitat amb els principis i els objectius que el planejament territorial estableix en aquesta matèria.

  2. El Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports té naturalesa de pla territorial sectorial de conformitat amb la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial i recull, en el marc de les xarxes europees i internacionals, la xarxa bàsica de les infraestructures aeroportuàries de Catalunya necessàries per a assolir el grau d'accessibilitat i connectivitat de tot el territori de Catalunya adaptat als estàndards del moment, i també per a servir com a eina de promoció de l'activitat econòmica.

  3. L'elaboració del Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports correspon al departament competent en matèria aeroportuària i requereix un estudi de totes les infraestructures aeroportuàries existents; l'avaluació de la demanda potencial disponible, d'acord amb les tendències del moment, les oportunitats econòmiques i el desenvolupament potencial del transport aeri, i un estudi de l'impacte global de les infraestructures del sector aeronàutic en l'economia catalana, que tingui en compte la perspectiva de gènere i els objectius de mobilitat sostenible, amb la finalitat de detectar les necessitats de les infraestructures existents i futures i definir-ne l'estratègia.

  4. En la tramitació del Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports, i en un termini mínim de tres mesos, s'ha d'obrir un període d'informació pública durant el qual s'han de sol·licitar informes als ministeris competents en matèria de navegació aèria, els quals tenen caràcter vinculant pel que fa a les matèries de llur competència; als departaments de la Generalitat les competències dels quals es puguin veure afectades; a les entitats representatives dels ens locals; a les entitats territorials i mediambientals que, per raó del territori, es puguin veure afectades; a les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, i als organismes i les entitats representatives del sector aeroportuari.

  5. Si un cop transcorregut el termini a què fa referència l'apartat 4, les administracions i les entitats que s'hi esmenten no han tramès els informes corresponents al departament competent en matèria aeroportuària, s'entén que la tramitació del procediment pot continuar.

  6. El Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports s'ha de sotmetre al tràmit d'avaluació ambiental, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable.

  7. El Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports és aprovat pel Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria aeroportuària.

  8. El Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports ha de fixar-ne la vigència i el procediment per a revisar-lo. En aquest sentit, per al supòsit de revisió anticipada, total o parcial, cal acreditar les circumstàncies que l'han motivada, que en qualsevol cas han de respondre a l'interès públic.

SECCIÓ SEGONA Pla director urbanístic aeroportuari Artículos 5 a 9
ARTICLE 5 Objecte i naturalesa
  1. Els aeroports i els aeròdroms d'ús públic han de disposar d'un pla director urbanístic aeroportuari que en delimiti i en defineixi la zona de servei. Els aeròdroms d'ús restringit especialitzats han de disposar d'un pla director urbanístic aeroportuari, en els casos en què ho determini el departament competent en matèria aeroportuària, si les característiques de l'aeròdrom o el volum i la tipologia de les operacions que s'hi duen a terme ho fan necessari.

  2. El Pla director urbanístic aeroportuari qualifica la zona de servei com a sistema general aeroportuari de titularitat pública o privada, segons correspongui, inclou les servituds aeronàutiques i les limitacions derivades d'aquestes servituds que afecten els terrenys de l'entorn, l'ordena detalladament i especifica les condicions que s'han de respectar en el seu funcionament.

  3. El Pla director urbanístic aeroportuari té naturalesa urbanística i també de pla aeroportuari. En tot allò que no regula expressament aquesta llei, li és aplicable el règim jurídic i les determinacions dels plans directors urbanístics, de conformitat amb la normativa vigent en matèria d'urbanisme a Catalunya.

ARTICLE 6 Procediment d'elaboració, tramitació i aprovació
  1. La formulació del Pla director urbanístic aeroportuari correspon a l'Administració de la Generalitat.

  2. El conseller o consellera competent en matèria aeroportuària, en el supòsit d'aeroports i aeròdroms de titularitat de l'Administració de la Generalitat, amb la consulta prèvia pel termini d'un mes a l'ajuntament o els ajuntaments afectats per les servituds aeronàutiques de la instal·lació sobre els objectius i els propòsits de la iniciativa i amb l'informe previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, acorda la formulació dels plans directors urbanístics aeroportuaris i n'encarrega la redacció a Aeroports de Catalunya, que, alhora, en el procés de redacció, ha de garantir la participació dels dits ajuntaments.

  3. Els ens locals poden presentar propostes per a la formulació de plans directors urbanístics aeroportuaris per a aeroports i aeròdroms de la seva titularitat. Aquestes propostes han d'incorporar una memòria justificativa de l'interès del projecte i de la seva viabilitat tècnica, econòmica i amb relació als usos existents o previstos en l'entorn; plànols d'emplaçament i delimitació de l'àmbit objecte de la proposta, i un avançament de la proposta d'ordenació. En el termini de tres mesos a comptar de la presentació de la proposta, el conseller o consellera competent en matèria aeroportuària, amb l'informe previ, si escau i en el termini d'un mes, de la resta d'ajuntaments afectats per les servituds aeronàutiques de la instal·lació i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, ha de decidir si assumeix la iniciativa i ha de determinar a qui en correspon l'elaboració. Si un cop transcorregut aquest termini el departament competent en matèria aeroportuària no ha notificat la resolució adoptada al respecte, s'entén que no assumeix la iniciativa.

  4. Les persones físiques o jurídiques privades poden presentar propostes per a la formulació de plans directors urbanístics aeroportuaris per a aeroports i aeròdroms de titularitat privada. La proposta ha d'incloure un informe de l'ajuntament o els ajuntaments afectats per les servituds aeronàutiques de la instal·lació, emès a petició de la persona física o jurídica privada. Un cop emès l'informe, es pot presentar la proposta, que ha d'incorporar una memòria justificativa de l'interès del projecte i de la viabilitat tècnica, econòmica i amb relació als usos existents o previstos en l'entorn; plànols d'emplaçament i delimitació de l'àmbit objecte de la proposta, i un avançament de la proposta d'ordenació. En el termini de tres mesos a comptar de la presentació de la proposta, el conseller o consellera competent en matèria aeroportuària, amb l'informe previ, si escau i en el termini d'un mes, dels ajuntaments afectats per les servituds aeronàutiques de la instal·lació i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, ha de decidir si assumeix la iniciativa i ha de determinar a qui en correspon l'elaboració. Si un cop transcorregut aquest termini el departament competent en matèria aeroportuària no ha notificat la resolució adoptada al respecte, s'entén que no assumeix la iniciativa; si la resolució desestima la proposta presentada, ha de contenir els motius de la denegació.

  5. L'aprovació inicial i l'aprovació definitiva dels plans directors urbanístics aeroportuaris corresponen al conseller o consellera competent en matèria aeroportuària. Un cop se n'hagi acordat l'aprovació inicial, se sotmet a un tràmit d'informació pública per un termini mínim de quaranta-cinc dies. Simultàniament al tràmit d'informació pública, el pla se sotmet a l'informe de l'autoritat aeronàutica de l'Estat, que té caràcter vinculant pel que fa a les matèries de la seva competència, dels departaments de la Generalitat de Catalunya interessats, dels ajuntaments afectats per les servituds aeronàutiques de la instal·lació i de les entitats i les associacions afectades per raó de llurs objectius sectorials. També s'ha d'informar les persones interessades de què es tingui coneixement en aquesta fase del procediment.

  6. El Pla director urbanístic aeroportuari s'ha de sotmetre al tràmit d'avaluació ambiental propi dels plans directors urbanístics, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable, i ha de tenir en compte l'avaluació ambiental del Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports.

ARTICLE 7 Documentació dels plans

El Pla director urbanístic aeroportuari, amb independència de la titularitat dels aeroports i aeròdroms, ha de contenir la documentació següent:

  1. Un estudi tècnic que acrediti la viabilitat aeronàutica de la ubicació de la infraestructura aeroportuària i en descrigui les servituds aeronàutiques possibles.

  2. Un estudi detallat que justifiqui la configuració de la infraestructura aeroportuària atesa la demanda esperada.

  3. Una memòria econòmica i social que valori l'impacte econòmic del projecte sobre el territori; que identifiqui les oportunitats de desenvolupament econòmic que es poden derivar de l'execució del Pla director; que prevegi el compte d'explotació i el balanç de la infraestructura en els cinc primers anys de funcionament, i que presenti una anàlisi dels costos amb relació als beneficis, que integri la perspectiva de gènere, per a la població de l'àrea d'influència de l'execució del projecte.

  4. Un informe de sostenibilitat ambiental, amb l'amplitud i el nivell de detall que determini l'òrgan ambiental, que ha de tenir en compte l'avaluació del Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports en matèria mediambiental.

  5. Un estudi d'avaluació de la mobilitat generada en els termes que estableix el Decret 344/2006, del 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada.

  6. L'ordenació detallada del sòl, amb una especial menció dels usos admissibles en la zona de servei amb el nivell de detall propi d'un pla urbanístic derivat, i també la concreció del traçat i les característiques de les obres d'urbanització.

  7. Les comunicacions terrestres necessàries per a assegurar l'accés adequat a la infraestructura i la connectivitat amb la resta del territori.

  8. Els plànols d'informació i ordenació.

  9. Les normes necessàries per a l'execució del Pla.

  10. La resta de documents que es determinin per reglament.

ARTICLE 8 Efectes dels plans directors

L'aprovació del Pla director urbanístic aeroportuari d'una infraestructura de titularitat pública comporta la declaració d'utilitat pública, als efectes de l'expropiació, dels béns i els drets de titularitat privada situats dins de la zona de servei, sempre que aquest Pla director estableixi el sistema d'actuació per expropiació.

ARTICLE 9 Adaptació del planejament urbanístic

El planejament que resti afectat per les determinacions d'un Pla director urbanístic aeroportuari s'hi ha d'adaptar en els terminis que aquest estableixi.

CAPÍTOL III Organització administrativa aeroportuària de Catalunya Artículos 10 a 25
SECCIÓ PRIMERA Competències aeroportuàries Artículo 10
ARTICLE 10 Competències
  1. El Govern estableix la política aeroportuària de Catalunya de conformitat amb el que determinen aquesta llei i les normes que la despleguen.

  2. Corresponen al departament competent en matèria aeroportuària les funcions següents:

    1. Elaborar i aprovar la planificació estratègica de les infraestructures aeroportuàries de Catalunya.

    2. Desenvolupar, aprovar-ne els projectes i, eventualment, dur a terme la construcció, el manteniment i la conservació de les infraestructures aeroportuàries de Catalunya.

    3. Dur a terme l'ordenació general de les infraestructures de transport aeri i elaborar la normativa necessària per a desplegar-les correctament.

    4. Participar, amb els tràmits previs establerts en la normativa aplicable, en els organismes d'abast supraautonòmic que compleixen funcions amb relació a les infraestructures aeroportuàries de titularitat estatal situades a Catalunya.

    5. Atorgar les autoritzacions i els certificats que estableix aquesta llei per a l'exercici de les activitats que regula.

    6. Definir o supervisar el règim tarifari aplicable i els cànons per a la utilització de les infraestructures aeroportuàries.

    7. Formular, tramitar i aprovar els plans directors urbanístics aeroportuaris.

    8. Ordenar i garantir la prestació dels serveis aeroportuaris.

    9. Dur a terme la inspecció de les infraestructures aeroportuàries.

    10. Aplicar el règim sancionador en matèria aeroportuària.

    11. Exercir la potestat expropiatòria en matèria aeroportuària, d'acord amb la normativa vigent sobre expropiació forçosa.

      l)

    12. Aprovar la forma concreta de gestió de cadascuna de les infraestructures aeroportuàries de la Generalitat.

    13. Complir les altres que li atribueixin aquesta llei o les normes que la despleguen.

    14. Promocionar i defensar les infraestructures aeroportuàries.

    15. Fomentar el transport aeri en les infraestructures aeroportuàries situades en el territori de Catalunya, incidint directament en aquest transport o en les activitats econòmiques que hi puguin generar sinergies.

SECCIÓ SEGONA Aeroports de Catalunya Artículos 11 a 25
ARTICLE 11 Naturalesa jurídica
ARTICLE 12 Objecte
ARTICLE 13 Funcions i facultats
ARTICLE 14 Òrgans
ARTICLE 15 El president o presidenta
ARTICLE 16 Consell d'Administració
ARTICLE 17 Funcions del Consell d'Administració
ARTICLE 18 Director o directora
ARTICLE 19 Consell Social
ARTICLE 20 Règim econòmic
ARTICLE 21 Règim pressupostari, de fiscalització i comptabilitat
ARTICLE 22 Règim patrimonial
ARTICLE 23 Règim de personal
ARTICLE 24 Règim de contractació
ARTICLE 25 Recursos i reclamacions administratives
CAPÍTOL IV Règim jurídic de les infraestructures i les activitats aeroportuàries Artículos 26 a 43
SECCIÓ PRIMERA Activitats i obres en la zona de servei Artículos 26 y 27
ARTICLE 26 Activitats en la zona de servei
  1. A la zona de servei dels aeroports i els aeròdroms es poden emplaçar instal·lacions i edificis destinats, entre d'altres, a activitats complementàries, comercials, de serveis, industrials, logístiques, hoteleres, de recerca, de formació, lúdiques, i a tasques i activitats d'informació, difusió i comercialització turística, sempre que la localització d'aquests usos i instal·lacions dins d'aquestes infraestructures aeroportuàries estigui justificada o sigui convenient amb relació al trànsit aeroportuari i a la interacció correcta de la infraestructura amb el territori que l'envolta.

  2. A la zona de servei es poden situar les instal·lacions i els serveis necessaris per a la promoció i la pràctica d'activitats vinculades amb l'espai i el turisme espacial o que hi estan relacionats.

ARTICLE 27 Execució d'obres
  1. Les obres de construcció, reparació, conservació, millorament o ampliació de les infraestructures aeroportuàries i dels aparcaments vinculats, que es desenvolupin dins l'àmbit del Pla director urbanístic aeroportuari pel departament competent en matèria aeroportuària, per Aeroports de Catalunya o les entitats de què es serveixi per a la gestió de les infraestructures de titularitat de la Generalitat, o pels ens locals, no estan sotmeses als actes de control preventiu municipal, sens perjudici de l'informe que han d'emetre els ajuntaments en el territori dels quals s'executin, amb l'objectiu de controlar-ne l'adequació al planejament urbanístic. Aquest informe ha d'ésser emès en el termini d'un mes des de la presentació de la documentació pertinent, i en el cas que no s'emeti es poden prosseguir les actuacions.

  2. En qualsevol cas, les obres i les activitats complementàries terciàries, comercials, hoteleres, de recerca, de formació o lúdiques, que tant Aeroports de Catalunya com les entitats de què se serveix per a la gestió de les infraestructures o tercers sobre la base d'una autorització o una concessió duen a terme en l'aeroport i la seva zona de servei resten sotmeses a llicència urbanística i a les llicències administratives de primera utilització, funcionament o obertura.

  3. En el cas dels aeroports i els aeròdroms de titularitat privada, tant les obres d'infraestructura i superestructura com les edificacions resten sotmeses a la llicència municipal prèvia, d'acord amb la legislació urbanística.

SECCIÓ SEGONA Aeroports i aeròdroms Artículos 28 a 34
ARTICLE 28 Establiment d'aeroports i aeròdroms
  1. En el marc del que preveu el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports, poden promoure l'establiment d'aeroports i aeròdroms els agents següents:

    1. L'Administració de la Generalitat, per mitjà de l'entitat Aeroports de Catalunya.

    2. Les entitats locals.

    3. Les persones físiques o jurídiques privades que tinguin nacionalitat espanyola o d'algun dels estats membres de la Unió Europea, sempre que compleixin les condicions de solvència que es concretin per reglament.

  2. L'establiment dels aeroports i els aeròdroms requereix l'aprovació prèvia del Pla director urbanístic aeroportuari que l'empari.

ARTICLE 29 Projectes d'aeroports i aeròdroms de titularitat de la Generalitat
  1. L'establiment, les ampliacions i les modificacions rellevants dels aeroports requereix la redacció d'un avantprojecte i d'un projecte constructiu.

  2. Es consideren modificacions rellevants d'una infraestructura aeroportuària, als efectes del que estableix l'apartat 1, els supòsits següents:

    1. La transformació d'un aeròdrom en aeroport.

    2. El canvi de la clau de referència de l'Organització d'Aviació Civil Internacional.

    3. La conversió de la pista de vol visual en instrumental.

    4. L'increment substancial de les superfícies edificades.

    5. La resta de supòsits en què l'Administració competent ho estableixi, d'una manera motivada, per a l'aprovació del projecte.

  3. L'establiment i l'ampliació dels aeròdroms requereix únicament la redacció d'un projecte constructiu, llevat que, per llurs dimensions, calgui redactar un avantprojecte.

  4. L'avantprojecte ha de contenir la documentació que requereix la Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública, i, a més, la següent:

    1. L'acreditació de la compatibilitat de la instal·lació amb relació a l'espai aeri i la seguretat aèria, emesa per l'autoritat aeronàutica estatal, i la compatibilitat amb l'ordenació del territori i el planejament urbanístic municipal.

    2. Les condicions tècniques, d'una manera especial les relatives a la zona de servei, sobre servituds aeronàutiques, instal·lacions i dimensions de les superfícies delimitadores d'obstacles exigibles per la normativa aplicable en aquesta matèria.

    3. El contingut del pla d'autoprotecció, tal com estableix la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i les mesures de seguretat contra incendis d'acord amb la normativa aplicable.

    4. La resta de documents que es determinin per reglament.

  5. Els projectes constructius han de tenir en compte la incidència de les obres aeroportuàries en les zones immediates, l'impacte d'aquestes obres sobre el territori i l'estudi sobre l'accessibilitat de les instal·lacions.

  6. El procediment per a tramitar i aprovar els avantprojectes i els projectes constructius s'ha d'ajustar al que determina la Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública, i s'han de redactar els informes que la legislació sectorial aplicable estableixi.

  7. Correspon al conseller o consellera competent en matèria aeroportuària l'aprovació definitiva dels avantprojectes i dels projectes que comportin la construcció d'aeroports i aeròdroms nous, i també la dels projectes d'ampliació o modificació rellevant dels existents.

ARTICLE 30 Autorització de construcció, modificació o ampliació dels aeroports i els aeròdroms de titularitat de les entitats locals
  1. El departament competent en matèria aeroportuària, amb la presentació prèvia d'una sol·licitud, ha d'autoritzar la construcció, la modificació o l'ampliació dels aeroports i els aeròdroms que duguin a terme les entitats locals.

  2. La sol·licitud d'autorització a què fa referència l'apartat 1 ha d'anar acompanyada de la documentació següent:

    1. Un projecte constructiu que descrigui les instal·lacions projectades, que contingui els documents que requereix la Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública, i que s'ajusti al que estableix la legislació sectorial aplicable.

    2. Un estudi d'impacte ambiental, quan sigui preceptiu, o bé un document de certificació ambiental del projecte que permetin que l'òrgan competent en matèria mediambiental pugui determinar si l'actuació resta subjecta a l'avaluació d'impacte ambiental.

    3. La resta de documents que es determinin per reglament.

  3. La sol·licitud d'autorització, junt amb tota la documentació preceptiva, s'ha de sotmetre a informe, per un termini de dos mesos, dels departaments de l'Administració de la Generalitat afectats per raó de llurs competències sectorials, de l'autoritat aeronàutica de l'Estat, dels ajuntaments afectats, i també de les entitats i els particulars que es poden veure afectats per la instal·lació. Si un cop transcorregut aquest termini des de la notificació de sol·licitud d'informe no hi ha un pronunciament exprés en sentit contrari, es considera que el sentit de l'informe és favorable.

  4. La sol·licitud d'autorització a què fa referència l'apartat 3 també s'ha de sotmetre a informe de l'Administració general de l'Estat, que té caràcter vinculant pel que fa a les matèries de la seva competència.

  5. La resolució d'una sol·licitud d'autorització s'ha de dictar i notificar en un termini de dos mesos des del moment en què es disposi de tots els informes indicats a l'apartat 3 o des del moment en què hagi transcorregut el termini per a emetre'ls, i ha d'especificar les prescripcions a què s'han d'ajustar la instal·lació aeroportuària i el seu funcionament. Si un cop transcorregut aquest termini no s'ha dictat i notificat la resolució, es considera que la sol·licitud ha estat desestimada.

ARTICLE 31 Posada en funcionament dels aeroports i els aeròdroms de titularitat de les entitats locals
  1. La posada en funcionament d'un aeroport o d'un aeròdrom de titularitat de les entitats locals requereix una comunicació prèvia a la direcció general o a l'òrgan competent en matèria aeroportuària.

  2. La comunicació a què fa referència l'apartat 1 ha d'anar acompanyada d'un certificat final d'obra o d'instal·lació, subscrit per un tècnic o tècnica competent i visat pel col·legi professional corresponent, de l'informe de caràcter vinculant de l'Administració general de l'Estat pel que fa a les matèries de la seva competència, i de la resta de certificacions o autoritzacions que requereixi la legislació sectorial vigent.

  3. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària pot dur a terme les comprovacions que estimi oportunes per a constatar que el que ha estat executat compleix les condicions i els requeriments imposats en l'autorització d'establiment.

  4. Si en el període de dos mesos des de la comunicació de la posada en funcionament d'una instal·lació aeroportuària no hi ha un pronunciament exprés en sentit contrari, la instal·lació nova, l'ampliació o la modificació es poden posar en funcionament.

ARTICLE 32 Tancament d'aeroports i aeròdroms de titularitat de les entitats locals
  1. El tancament dels aeroports o els aeròdroms de titularitat de les entitats locals requereix, amb la tramitació prèvia del procediment que s'estableixi per reglament, l'autorització prèvia del departament competent en matèria aeroportuària, que pot adoptar les mesures oportunes per a assegurar la continuïtat de la instal·lació.

  2. El tancament ha d'ésser anotat en el Registre d'Infraestructures Aeroportuàries de Catalunya i comunicat en els termes que determina l'article 43 d'aquesta llei.

ARTICLE 33 Règim jurídic dels aeroports i els aeròdroms de titularitat privada
  1. La construcció, la modificació o l'ampliació dels aeroports i els aeròdroms que duguin a terme les persones físiques o jurídiques privades se sotmeten al mateix règim que estableixen els articles 30, 31 i 32 per a les infraestructures d'iniciativa dels ens locals, amb les particularitats que determina el present article.

  2. Un cop obtingudes les autoritzacions pertinents, la persona física o jurídica responsable de l'execució de les obres ha de comunicar als ajuntaments afectats, amb una antelació mínima de deu dies, l'inici de les obres.

  3. La posada en funcionament d'un aeroport o d'un aeròdrom de titularitat privada requereix l'autorització de la direcció general o de l'òrgan competent en matèria aeroportuària.

  4. La sol·licitud d'autorització ha d'anar acompanyada d'un certificat final d'obra o d'instal·lació, subscrit per un tècnic o tècnica competent i visat pel col·legi professional corresponent.

  5. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària pot dur a terme les comprovacions que estimi oportunes per a constatar que el que ha estat executat compleix les condicions i els requeriments imposats en l'autorització d'establiment.

  6. L'autorització per a la posada en funcionament d'una instal·lació aeroportuària de titularitat privada s'ha de formular en un període de dos mesos des de la sol·licitud. Si un cop transcorregut aquest termini no hi ha un pronunciament exprés en sentit contrari, la instal·lació nova, l'ampliació o la modificació es poden posar en funcionament.

  7. El tancament dels aeroports i els aeròdroms de titularitat privada es regeix per les disposicions aplicables a les infraestructures de titularitat dels ens locals.

ARTICLE 34 Transmissió
  1. La transmissió dels aeroports i dels aeròdroms de titularitat dels ens locals o privada, o de les autoritzacions que n'habiliten la posada en funcionament, ha d'ésser comunicada prèviament a la Generalitat, i aportar la documentació que es determini per reglament.

  2. El departament competent en matèria aeroportuària, directament o per mitjà d'Aeroports de Catalunya, té dret de tanteig i retracte amb relació a qualsevol negoci jurídic que comporti la transmissió d'un aeroport o d'un aeròdrom de titularitat privada.

  3. La transmissió ha d'ésser anotada en el Registre d'Infraestructures Aeroportuàries de Catalunya i comunicada en els termes que determina l'article 43 d'aquesta llei.

  4. El titular de la infraestructura, als efectes del que estableix l'apartat 2, ha de notificar al departament competent en matèria aeroportuària el propòsit d'alienar-la i exposar els elements essencials de la transmissió, amb expressió del preu, perquè el departament, en el termini de tres mesos, expressi la voluntat o no d'exercir el dret de tanteig.

  5. Si el titular no duu a terme la notificació a què fa referència l'apartat 4, el departament competent en matèria aeroportuària pot exercir el dret de retracte en el termini de tres mesos des de la data en què hagi tingut coneixement de la transmissió.

SECCIÓ TERCERA Heliports i camps d'aviació Artículos 35 a 42.bis
ARTICLE 35 Classificació
  1. Els heliports i els camps d'aviació, tant els de titularitat pública com els de titularitat privada, es classifiquen, segons el règim d'utilització, en instal·lacions d'ús públic i d'ús privat.

  2. Són instal·lacions d'ús públic els heliports o els camps d'aviació oberts a qualsevol operador per la utilització dels quals es pot percebre un preu o una remuneració.

  3. Són instal·lacions d'ús privat els heliports o els camps d'aviació als quals només tenen accés llurs titulars o els operadors específicament autoritzats.

ARTICLE 36 Autorització
  1. L'establiment, la modificació i l'ampliació dels heliports permanents i dels camps d'aviació requereixen l'autorització prèvia de la direcció general o de l'òrgan competent en matèria aeroportuària.

  2. L'autorització per a l'establiment, la modificació i l'ampliació d'heliports permanents i de camps d'aviació ha de fixar les condicions necessàries per a garantir-ne el desenvolupament i el funcionament adequats.

ARTICLE 37 Sol·licitud

La sol·licitud per a l'establiment, la modificació o l'ampliació d'heliports permanents i de camps d'aviació ha d'anar acompanyada d'un projecte d'establiment que ha d'incorporar la documentació següent:

  1. Un document acreditatiu de la lliure disposició del terreny.

  2. Un estudi d'impacte ambiental, quan sigui preceptiu, o bé un document de certificació ambiental del projecte que permetin que l'òrgan competent en matèria mediambiental pugui determinar si l'actuació resta subjecta a l'avaluació d'impacte ambiental.

  3. La llicència municipal.

  4. Una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil que respongui dels danys que es poden produir com a conseqüència del funcionament de l'heliport o del camp d'aviació.

  5. Un projecte constructiu redactat per un facultatiu o facultativa competent en matèria aeronàutica, que ha de constar dels documents següents:

    Primer. Una memòria tècnica que descrigui la instal·lació i en defineixi les àrees de protecció i les superfícies delimitadores d'obstacles.

    Segon. Plànols de localització de l'emplaçament a escala 1:200.000 i una topografia que representi la infraestructura a escala 1:50.000.

    Tercer. Plànols de les àrees de protecció i de les superfícies delimitadores d'obstacles.

    Quart. El plànol general de la instal·lació.

  6. El manual d'actuacions adequat d'acord amb la tipologia de l'heliport o del camp d'aviació.

  7. Una declaració del grau de compliment dels mètodes i les recomanacions de l'Organització d'Aviació Civil Internacional.

  8. El certificat de compatibilitat amb relació a l'espai aeri de la instal·lació projectada emès per l'òrgan competent en matèria d'aviació civil.

ARTICLE 38 Resolució
  1. La resolució de la sol·licitud per a l'establiment, la modificació o l'ampliació d'heliports permanents i de camps d'aviació s'ha de dictar i notificar en un termini de sis mesos a comptar del dia de la presentació de la sol·licitud i ha d'incorporar totes les prescripcions necessàries per a dur a terme la instal·lació aeroportuària i ajustar-ne el funcionament. Si un cop transcorregut aquest termini la direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària no ha dictat i notificat la resolució, es considera que la sol·licitud ha estat estimada.

  2. L'autorització de construcció, modificació o ampliació d'un heliport permanent o d'un camp d'aviació no habilita per a la prestació ni per al manteniment dels serveis de subministrament de combustible, que es regeixen per la normativa específica.

ARTICLE 39 Posada en funcionament
  1. La posada en funcionament d'un heliport permanent o d'un camp d'aviació requereix l'autorització de la direcció general o de l'òrgan competent en matèria aeroportuària.

  2. La sol·licitud d'autorització per a la posada en funcionament ha d'anar acompanyada d'un certificat final d'obra o d'instal·lació, subscrit per un tècnic o tècnica competent i visat pel col·legi professional corresponent.

  3. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària pot dur a terme les comprovacions que estimi oportunes per a constatar que el que ha estat executat compleix les condicions i els requeriments imposats en l'autorització d'establiment.

  4. La resolució d'autorització de posada en funcionament s'ha de produir en un període de dos mesos des de la data de la sol·licitud. Si un cop transcorregut aquest termini no hi ha un pronunciament exprés en sentit contrari, s'entén que la instal·lació, l'ampliació o la modificació es poden posar en funcionament.

ARTICLE 40 Canvi de titularitat
  1. El canvi de titularitat d'un heliport permanent o d'un camp d'aviació requereix l'autorització prèvia de l'òrgan corresponent del departament competent en matèria aeroportuària. Si en el termini de tres mesos des de la presentació no s'ha resolt de forma expressa ni s'ha notificat la resolució, s'entén que la sol·licitud ha estat estimada.

  2. La sol·licitud de canvi de titularitat d'un heliport permanent o d'un camp d'aviació ha d'ésser presentada conjuntament pel titular i per la persona o entitat a favor de la qual es pretén fer el canvi de titularitat, acompanyada de la documentació acreditativa de l'acord corresponent.

ARTICLE 41 Tancament d'heliports permanents i de camps d'aviació
  1. El tancament d'heliports permanents i de camps d'aviació ha d'ésser comunicat amb tres mesos d'antelació a l'òrgan corresponent del departament competent en matèria aeroportuària.

  2. L'òrgan corresponent del departament competent en matèria aeroportuària pot adoptar les mesures oportunes per a assegurar la continuïtat de la instal·lació.

ARTICLE 42 Aeròdroms eventuals, inclosos heliports i camps d'aviació
  1. L'establiment d'un aeròdrom, heliport o camp d'aviació eventuals, llevat dels inclosos en l'apartat 3, s'ha de fer saber al departament competent en matèria aeroportuària per mitjà de la presentació d'una declaració responsable de l'operador i del propietari del terreny.

  2. La declaració responsable formulada per l'operador i pel propietari del terreny acredita el deure d'aquests de disposar de les autoritzacions pertinents de conformitat amb la normativa aplicable i ha d'indicar el termini en què l'aeròdrom serà operatiu.

  3. Els aeròdroms eventuals, inclosos heliports i camps d'aviació eventuals, que es projectin dins d'una zona aèria controlada, restringida o perillosa, o dins de la zona d'afecció d'una altra infraestructura aeroportuària permanent han d'ésser autoritzats per l'òrgan corresponent del departament competent en matèria aeroportuària amb l'obtenció prèvia dels informes que siguin preceptius. L'autorització ha de fixar el termini de validesa.

ARTICLE 42 bis Aeròdroms eventuals

(Derogat)

SECCIÓ QUARTA Registre d'Infraestructures Aeroportuàries de Catalunya Artículo 43
ARTICLE 43 Registre d'Infraestructures Aeroportuàries de Catalunya
  1. El Departament competent en matèria aeroportuària ha d'introduir en el Registre d'Infraestructures Aeroportuàries de Catalunya la informació tècnica aeronàutica que es determini per reglament corresponent a cadascuna de les instal·lacions existents.

  2. El Registre d'Infraestructures Aeroportuàries de Catalunya, que és d'accés públic, ha de contenir, en qualsevol cas, la informació relativa al titular, els canvis de titularitat, les coordenades geogràfiques, les característiques i el règim d'utilització de les instal·lacions i, si escau, la relativa al tancament de la instal·lació.

  3. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària ha de comunicar a la Direcció General d'Aviació Civil les inscripcions que figurin al Registre d'Infraestructures Aeroportuàries de Catalunya perquè es puguin publicar en el servei d'informació aeronàutica, tant en l'àmbit estatal com en l'internacional.

CAPÍTOL V Gestió dels aeroports i els aeròdroms Artículos 44 a 53
ARTICLE 44 Formes de gestió
  1. Els aeroports i els aeròdroms de titularitat de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals es gestionen en qualsevol de les formes de gestió directa o indirecta que estableix la legislació en matèria de contractes del sector públic.

  2. Els aeroports i els aeròdroms de titularitat privada són gestionats pels propietaris respectius, amb subjecció a les condicions fixades en l'autorització corresponent i en el Pla director urbanístic aeroportuari.

  3. La gestió dels aeroports i els aeròdroms de titularitat de la Generalitat correspon al departament competent en matèria aeroportuària, directament o mitjançant una entitat adscrita.

  4. Als efectes del que estableix l’apartat 3, i d’acord amb el que determini la normativa aplicable a l’empresa pública catalana, es poden crear societats mercantils que gestionin els aeroports i els aeròdroms.

  5. Les societats gestores d’aeroports i aeròdroms, als efectes del que estableix l’apartat 4, han de restar integrades per la Generalitat, directament o mitjançant les entitats de què se serveixi per a la gestió d’aquestes infraestructures, amb una participació majoritària, i per la resta d’ens públics amb vinculació a l’àmbit territorial d’implantació de la infraestructura.

  6. En qualsevol cas, als efectes del que estableix l'apartat 4, s'ha de preveure la participació, en la societat gestora de l'aeroport o l'aeròdrom, dels ens locals corresponents i de les corporacions de dret públic amb incidència en l'àmbit territorial de la infraestructura.

  7. Els aspectes concrets de la gestió de cada aeroport i aeròdrom i, molt especialment, els relatius al règim tarifari s'han de determinar de manera que es garanteixi la competència entre les diferents infraestructures aeroportuàries.

  8. Les societats gestores, d'acord amb el que determina l'apartat 1, poden explotar els aeroports i els aeròdroms directament o bé per mitjà de les formes de gestió indirecta que estableix la legislació aplicable en matèria de contractes del sector públic.

ARTICLE 45 Obligacions del gestor
  1. El gestor d'un aeroport ha de complir les obligacions que estableix aquesta llei i, específicament, les que determina el present capítol, sens perjudici del compliment de la resta d'obligacions que estableix la legislació sectorial.

  2. El gestor d'un aeròdrom ha de garantir el funcionament correcte i la seguretat de la infraestructura, en els termes que es determinin per reglament.

ARTICLE 46 Prestació de serveis d'assistència en terra
  1. Els serveis d'assistència en terra poden ésser prestats directament pel mateix gestor aeroportuari o per un prestador habilitat a aquests efectes.

  2. La prestació de serveis d'assistència en terra requereix l'obtenció d'una habilitació prèvia del departament competent en matèria d'aeroports, d'acord amb els criteris de solvència tècnica i econòmica i el procediment que s'ha d'establir per reglament.

ARTICLE 47 El certificat d'aeroport
  1. El certificat d'aeroport és l'autorització administrativa, expedida pel departament competent en matèria aeroportuària al gestor d'un aeroport, en virtut de la qual el gestor resta facultat per a dur a terme operacions de transport aeri al dit aeroport mentre es mantinguin les condicions establertes al certificat.

  2. El gestor d'un aeroport ha de disposar d'un certificat, expedit en els termes que estableix aquest capítol, que n'acrediti l'aptitud com a gestor, i la de l'aeroport, per a poder acceptar operacions de transport aeri en els termes especificats en el mateix document i en aquesta llei.

  3. El certificat d'aeroport a què fa referència l'apartat 2 és un requisit previ per a l'obertura al trànsit dels aeroports de nova construcció o dels que estiguin oberts al trànsit en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei i hagin de posar en servei pistes de vol noves.

  4. Correspon a la direcció general o a l'òrgan competent en matèria aeroportuària informar sobre el certificat d'aeroport, atorgar-lo, modificar-lo, revocar-lo o renovar-lo, i també concedir les exempcions que es regulen en aquest capítol.

ARTICLE 48 Obligacions generals del gestor certificat

El gestor certificat d'un aeroport ha d'assegurar la continuïtat de l'ús de l'aeroport en les condicions de seguretat operacional establertes de conformitat amb aquesta llei i ha de garantir el compliment de la resta d'obligacions que determina la legislació aplicable i, en particular, les següents:

  1. Complir les normes tècniques d'aeroports i els requisits d'aquesta llei.

  2. Disposar de l'autorització prèvia de la direcció general o de l'òrgan competent en matèria aeroportuària per a dur a terme o permetre que es facin a l'aeroport i a les seves instal·lacions els canvis que puguin afectar les condicions d'atorgament del certificat d'aeroport.

  3. Assegurar el compliment continuat de les condicions contingudes en el certificat d'aeroport corresponent.

  4. Exigir als proveïdors de serveis de l'aeroport que compleixin els requisits i els procediments que estableixen el certificat d'aeroport i el manual de l'aeroport, i vetllar perquè ho mantinguin.

  5. Mantenir la capacitat professional i l'organització necessària per a garantir la seguretat operacional de l'aeroport.

  6. Gestionar els serveis de l'aeroport, i les instal·lacions, els sistemes i els equipaments que el componen, d'acord amb els procediments establerts en el manual de l'aeroport i els requisits establerts en aquesta llei.

  7. Cooperar i actuar d'una manera coordinada amb el proveïdor de serveis de navegació aèria en tot allò relacionat amb la seguretat operacional en l'àmbit de les competències respectives.

  8. Sotmetre's a totes les activitats inspectores que ordenin la direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària, i col·laborar al bon fi d'aquestes inspeccions.

  9. Comptar amb mitjans humans, materials i tècnics adequats per a desenvolupar i aplicar procediments programats de verificació i control del compliment de les regles tècniques i de seguretat operacional aplicables a les activitats i als serveis que es duen a terme a l'aeroport certificat dins l'àmbit d'aquesta llei.

ARTICLE 49 Requisits per a mantenir en vigor el certificat d'aeroport

Per a mantenir en vigor el certificat d'aeroport s'han de complir els requisits següents:

  1. L'aeroport i les instal·lacions, els serveis, els sistemes i els equipaments que el componen s'han d'ajustar al que disposen aquesta llei i les normes tècniques d'aeroports vigents en cada moment.

  2. El gestor ha de tenir el manual d'aeroport corresponent aprovat en l'acte de la certificació i l'ha de mantenir perquè, tant en la forma com en el contingut, compleixi el que disposa aquesta llei.

  3. El gestor ha d'establir i mantenir els procediments d'operació de l'aeroport per a garantir la seguretat operacional de les aeronaus, en els termes que estableix aquesta llei, durant el període de vigència del certificat d'aeroport, i, si escau, les mesures alternatives proposades.

  4. El gestor ha de disposar d'un sistema de gestió de la seguretat operacional, la descripció del qual s'ha d'incorporar al manual de l'aeroport.

  5. L'aeroport, i les instal·lacions, els serveis, els sistemes i els equipaments que el componen, el manual de l'aeroport, els procediments d'operació i les mesures alternatives proposades, si n'hi ha, i també el sistema de gestió de la seguretat operacional han de complir en tot moment els requisits establerts en la documentació aportada per a l'obtenció o la modificació del certificat d'aeroport.

ARTICLE 50 Exempcions
  1. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària pot concedir exempcions en el compliment de les disposicions de les normes tècniques d'aeroports quan concorrin les condicions següents, necessàries per a assolir un nivell equivalent de seguretat operacional:

    1. Si el compliment d'un requisit no és raonablement viable, o bé és necessària una ampliació temporal perquè es pugui complir, i es presenta una sol·licitud d'exempció, raonada i fonamentada, que ho demostra.

    2. Si les mesures alternatives garanteixen l'observació i el manteniment d'un nivell de seguretat operacional equivalent, i el gestor les acredita amb els estudis aeronàutics necessaris signats per un facultatiu o facultativa competent en matèria aeronàutica.

  2. El gestor ha de dur a terme la sol·licitud d'exempcions en el compliment de les normes tècniques d'aeroports davant la direcció general o l'òrgan competent en matèria d'aeroports, i adjuntar-hi els documents corresponents.

  3. La resolució d'una sol·licitud d'exempció en el compliment de les normes tècniques d'aeroports ha de fer constar clarament les disposicions objecte d'exempció, el motiu per a atorgar-la o denegar-la, l'abast temporal, l'activitat que es pot dur a terme a l'empara de l'exempció, i també les condicions per a l'atorgament de l'exempció i les mesures equivalents proposades pel gestor i acceptades per la direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària.

  4. La concessió d'una exempció en el compliment de les normes tècniques d'aeroports no eximeix el gestor de complir la resta de requisits especificats en aquesta llei sobre els quals no s'ha aplicat cap exempció.

  5. El gestor resta obligat a reflectir les exempcions en el compliment de les normes tècniques d'aeroports en el manual de l'aeroport, incorporar-les a l'epígraf que els sigui aplicable, especificar-ne l'abast temporal i publicar-les en el servei d'informació aeronàutica que correspongui a l'aeroport.

  6. Les exempcions en el compliment de les normes tècniques d'aeroports es regeixen pel règim jurídic que l'article 52 estableix per a la certificació.

ARTICLE 51 Procediment de certificació d'aeroports
  1. El procediment de certificació d'aeroports s'ha d'iniciar per mitjà d'una sol·licitud adreçada a la direcció general o a l'òrgan competent en matèria aeroportuària, que ha d'anar acompanyada de la documentació següent:

    1. El manual de l'aeroport.

    2. Un dictamen, signat per un facultatiu o facultativa competent en matèria aeronàutica, que acrediti que l'aeroport, les instal·lacions, els sistemes, els equipaments i els serveis que el componen i els procediments compleixen les disposicions d'aquesta llei.

    3. L'acreditativa de la nacionalitat del gestor, i la composició de l'accionariat i del Consell d'Administració, si escau.

    4. La resta que es determini per reglament.

  2. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària pot dur a terme inspeccions, investigacions, comprovacions, si ho jutja necessari, per a verificar que efectivament es compleixen tots els requisits necessaris per a l'emissió del certificat.

  3. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària, un cop analitzada la documentació rebuda, ha de dictar i notificar la resolució de certificació o desestimar la sol·licitud per causa justificada, segons escaigui.

  4. El termini per a resoldre i notificar la resolució del procediment de certificació d'un aeroport és de sis mesos. Si un cop transcorregut aquest termini la direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària no ha emès cap resolució expressa, s'entén que la sol·licitud ha estat desestimada.

ARTICLE 52 Règim jurídic del certificat d'aeroport
  1. El certificat d'aeroport ha de determinar-ne la vigència, que pot ésser indefinida o temporal. En el cas dels aeroports de nova construcció, el primer certificat d'aeroport no pot tenir una vigència superior a trenta-sis mesos.

  2. El certificat d'aeroport s'ha de modificar amb motiu de canvis substancials, estructurals o funcionals de l'aeroport, en la forma que es determini per reglament.

  3. La validesa i l'eficàcia del certificat d'aeroport resten condicionades al manteniment del títol habilitant per a la gestió de la infraestructura i al compliment pel gestor del conjunt d'obligacions assumides.

  4. Les mesures de suspensió, limitació i revocació del certificat d'aeroport que cal aplicar en cada cas, en funció de la causa d'invalidesa o d'ineficàcia que concorri, s'han de determinar per reglament.

ARTICLE 53 El manual de l'aeroport
  1. El manual de l'aeroport ha d'acreditar que aquesta infraestructura i les instal·lacions, els serveis, els sistemes i els equipaments que la componen s'ajusten a les disposicions, les normes i els mètodes de certificació que estableixen aquesta llei i la resta de normativa aplicable, i que l'aeroport és adequat per a les operacions de transport aeri proposades.

  2. L'estructura i el contingut del manual de l'aeroport s'han de determinar per reglament.

CAPÍTOL VI Drets i deures dels usuaris de les infraestructures aeroportuàries Artículos 54 y 55
ARTICLE 54 Drets dels usuaris

Els usuaris de les infraestructures aeroportuàries gaudeixen dels drets següents:

  1. Utilitzar les infraestructures aeroportuàries en les condicions que estableix la normativa, amb els nivells de qualitat i de seguretat que el departament competent en matèria aeroportuària determini per reglament.

  2. Rebre informació sobre tots els vols que operen des d'una determinada infraestructura, sobre les companyies aèries que els operen i els horaris, sens perjudici de les obligacions que corresponen a l'empresa transportista.

  3. Rebre informació, amb l'antelació suficient, sobre qualsevol incidència que pugui afectar la prestació del servei de transport aeri que han contractat. A aquests efectes, totes les companyies de transport aeri han de disposar, dins les instal·lacions de la infraestructura, d'una oficina d'atenció a llurs passatgers, en els termes que es determinin per reglament.

  4. Formular les reclamacions que estimin convenients amb relació al servei prestat en la infraestructura aeroportuària, en la forma que estableixin les normes que desplegui aquesta llei.

  5. Comptar amb una oficina d'atenció als passatgers per a informar i orientar els usuaris i atendre'n les queixes per incompliment dels drets que determina aquesta llei a les infraestructures aeroportuàries que, per llur volum d'operacions, ho requereixin, en els termes que es determinin per reglament.

  6. Disposar de fulls oficials de reclamació i denúncia a les oficines d'atenció als passatgers a què fan referència els apartats c i e.

  7. Utilitzar, en el cas de les persones amb mobilitat reduïda, els seients i els espais reservats per a elles en la infraestructura aeroportuària, en compliment de la normativa en matèria d'accessibilitat.

  8. Rebre informació sobre les situacions d'emergència per a poder prendre les mesures d'autoprotecció que considerin adequades.

ARTICLE 55 Deures dels usuaris

Els usuaris de les infraestructures aeroportuàries tenen les obligacions següents:

  1. Mantenir un comportament correcte i respectuós amb la resta d'usuaris de la infraestructura i amb el personal de l'empresa que la gestiona.

  2. Abstenir-se de dur a terme qualsevol actuació que pugui comportar el deteriorament de les instal·lacions o l'alteració de l'ordre, o que posi en perill la seguretat de les instal·lacions, les operacions o els usuaris.

  3. Complir les indicacions del gestor de la infraestructura i del personal al seu servei, especialment les relatives a la seguretat, a la facturació i l'embarcament, les indicacions dels cartells informatius i les emeses per megafonia.

  4. Abstenir-se de fumar a l'interior dels edificis que integren la infraestructura aeroportuària, excepte en els llocs habilitats especialment a aquest efecte, de conformitat amb el que disposa la legislació aplicable vigent.

  5. Seguir les indicacions de les autoritats o dels responsables en cas d'emergència.

CAPÍTOL VII Inspecció i règim sancionador Artículos 56 a 68
ARTICLE 56 Funció inspectora
  1. Correspon a la direcció general o a l'òrgan competent en matèria aeroportuària la potestat d'inspecció i de vigilància amb relació als serveis i les operacions que es desenvolupen en les infraestructures aeroportuàries i en les instal·lacions incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, sens perjudici del que estableix la legislació sectorial aplicable en matèria d'incendis.

  2. Els funcionaris que la direcció general o l'òrgan competent en matèria d'aeroports faculta expressament a aquest efecte duen a terme l'actuació inspectora.

  3. Els inspectors tenen el caràcter i la potestat d'autoritat en l'exercici de llurs funcions, i les atribucions que es determinin per reglament.

ARTICLE 57 Responsabilitat
  1. Són responsables de les infraccions tipificades en aquesta llei les persones físiques o jurídiques següents:

    1. Amb caràcter general, la persona física o jurídica responsable de l'acció o de l'omissió constitutiva d'infracció.

    2. En el cas d'incompliment de les condicions d'una autorització o d'una habilitació, la persona física o jurídica que n'és titular.

    3. En el cas de l'execució d'obres, instal·lacions i activitats sense títol suficient, l'entitat promotora de l'activitat i l'empresa que l'executa, com a responsables solidaris.

  2. En els supòsits que determinen les lletres a i b de l'apartat 1, la responsabilitat administrativa s'exigeix a les empreses i als titulars de les autoritzacions o de les habilitacions, sens perjudici de les accions que les dites empreses o els titulars de les autoritzacions i les habilitacions, si escau, puguin interposar contra les persones a les quals siguin imputables materialment les infraccions.

  3. Les sancions imposades als diferents subjectes a conseqüència d'una mateixa infracció són independents entre si.

ARTICLE 58 Infraccions
  1. Les accions o les omissions que cometen els diferents responsables, tipificades i sancionades de conformitat amb aquesta llei, són infraccions administratives en matèria d'infraestructures aeroportuàries.

  2. Les infraccions en matèria d'infraestructures aeroportuàries es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

ARTICLE 59 Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

  1. L'establiment, l'ampliació, la modificació o el tancament d'aeroports o d'aeròdroms sense l'autorització preceptiva de la Generalitat.

  2. L'establiment, l'ampliació o la modificació d'heliports o de camps d'aviació sense l'autorització preceptiva de la Generalitat.

  3. El tancament d'heliports o de camps d'aviació sense dur-ne a terme la comunicació preceptiva a la Generalitat.

  4. La gestió d'infraestructures aeroportuàries o la prestació de serveis d'assistència en terra sense l'habilitació preceptiva de la Generalitat.

  5. L'incompliment de les condicions, establertes en el Pla director urbanístic aeroportuari o en l'autorització d'aeroports, aeròdroms, heliports o camps d'aviació, o en l'habilitació per a la prestació de serveis d'assistència en terra, que estiguin destinades especialment a garantir la seguretat de la instal·lació o la preservació del medi ambient.

  6. La gestió o la conservació inadequades de la infraestructura aeroportuària si aquest fet n'afecta negativament la seguretat dels usuaris o dels béns o el medi ambient.

  7. La interrupció injustificada del funcionament d'una infraestructura aeroportuària pel titular o pel gestor; de la prestació d'un servei d'assistència en terra per part de qui se n'encarrega, o de les activitats i els serveis que les empreses o els titulars hi duen a terme.

  8. La realització de qualsevol activitat, actuació o comportament dins l'àmbit d'una infraestructura aeroportuària que posi en perill la seguretat dels passatgers o de la resta de persones que s'hi troben i la de les operacions aeroportuàries, o que interrompi el funcionament de la infraestructura o de qualsevol activitat o servei que s'hi duu a terme.

  9. El falsejament o la manipulació dels documents o de les dades que cal aportar per a obtenir qualsevol autorització o habilitació que regula aquesta llei, si poden afectar negativament la seguretat de les persones o dels béns o el medi ambient.

  10. La negativa o l'obstrucció, degudament acreditades, a l'actuació inspectora quan aquella actitud n'impedeixi l'exercici de les funcions que tingui atribuïdes legalment o per reglament i pugui afectar negativament la seguretat de les persones o dels béns o el medi ambient.

  11. La materialització d'instal·lacions, construccions, activitats o usos que afectin les zones subjectes a les servituds d'aeroport, aeròdrom o heliport sense l'autorització preceptiva atorgada de conformitat amb aquesta llei o incomplint les condicions de l'informe emès pel departament competent en matèria aeroportuària, sempre que, en tots dos casos, pugui afectar la seguretat de les persones o dels béns o el medi ambient.

  12. L'incompliment d'ordres de paralització o precintament d'instal·lacions, construccions, activitats o usos que afectin les zones subjectes a les servituds d'aeroport, aeròdrom o heliport.

ARTICLE 60 Infraccions greus

Són infraccions greus:

  1. La transmissió d'aeroports, aeròdroms, heliports o camps d'aviació, i també de les llicències que n'habilitin la posada en funcionament, sense comunicar-ho prèviament a la Generalitat.

  2. Els incompliments de les condicions establertes en el plans directors urbanístics aeroportuaris, en les autoritzacions o en les habilitacions preceptives, que afectin el correcte funcionament de les infraestructures aeroportuàries o els serveis que hi són prestats.

  3. La gestió o la conservació inadequades de la infraestructura aeroportuària si no tenen el caràcter d'infracció molt greu.

  4. La materialització d'instal·lacions, construccions, activitats o usos que afectin les zones subjectes a les servituds d'aeroport, aeròdrom o heliport sense l'autorització preceptiva atorgada de conformitat amb aquesta llei o incomplint les condicions de l'informe emès pel departament competent en matèria aeroportuària, si no té el caràcter d'infracció molt greu.

  5. La negativa o l'obstrucció, degudament acreditades, a l'actuació inspectora si no té el caràcter d'infracció molt greu.

ARTICLE 61 Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

  1. L'incompliment de les condicions establertes en les autoritzacions i en les habilitacions preceptives, si no tenen el caràcter de greus.

  2. L'incompliment pels usuaris de les normes generals de policia aplicables a les infraestructures aeroportuàries i, específicament, dels deures que determina aquesta llei.

ARTICLE 62 Sancions
  1. Les infraccions tipificades en aquesta llei se sancionen amb les multes següents:

    1. Les infraccions lleus, amb una multa de fins a 60.000 euros.

    2. Les infraccions greus, amb una multa de 60.001 euros fins a 600.000 euros.

    3. Les infraccions molt greus, amb una multa de 600.001 euros fins a 3.000.000 euros.

  2. La imposició de sancions és independent de l'obligació, exigible en qualsevol moment, de restituir l'estat del medi físic anterior a la comissió de la infracció i de l'obligació d'indemnitzar pels danys i perjudicis causats, sens perjudici del que estableix l'apartat 3.

  3. La imposició de sancions per l'execució d'obres sense que s'hagi observat el que prescriu aquesta llei comporta la demolició del que s'ha construït d'una manera indeguda, llevat que se n'hagi obtingut l'autorització preceptiva, i, en tots els casos, comporta la restitució de la situació anterior.

  4. Les despeses de restitució, indemnització o demolició derivades d'una infracció en matèria d'infraestructures aeroportuàries són a càrrec de la persona física o jurídica que l'hagi comès.

  5. La comissió d'infraccions greus i molt greus pot comportar, a més de les multes que estableix l'apartat 1, les sancions accessòries següents:

    1. La suspensió total o parcial de les activitats o dels serveis afectats per la infracció, i també, si les circumstàncies ho justifiquen, la clausura de les instal·lacions. El termini de suspensió o de clausura és d'un any en el cas de les infraccions greus, i de fins a dos anys en el cas de les infraccions molt greus.

    2. La inhabilitació per a ésser titular d'autoritzacions o d'habilitacions administratives, limitada a l'àmbit de la infraestructura aeroportuària on s'ha comès la infracció o, amb caràcter general, per al desenvolupament d'activitats aeroportuàries en l'àmbit de les infraestructures aeroportuàries de competència de la Generalitat. El termini d'inhabilitació és de tres anys en el cas de les infraccions greus i de fins a cinc anys en el cas de les infraccions molt greus.

  6. En el cas que un mateix fet o omissió comporti dues o més infraccions, únicament se sanciona la més greu de les infraccions comeses.

ARTICLE 63 Graduació de les sancions

L'import de les sancions que s'han d'imposar per les infraccions en matèria d'infraestructures aeroportuàries s'ha de graduar d'acord amb els paràmetres següents:

  1. Els danys i els perjudicis causats.

  2. L'existència d'intencionalitat.

  3. El benefici obtingut per la comissió de la infracció.

  4. La rellevància externa o la repercussió social de la conducta infractora.

  5. La comissió, en els dotze mesos anteriors al fet infractor, d'una altra infracció de la mateixa naturalesa declarada per una resolució ferma en via administrativa.

  6. El període de temps durant el qual s'hagi estat cometent la infracció.

  7. L'incompliment del requeriment de cessació en l'activitat infractora.

ARTICLE 64 Multes coercitives
  1. L'autoritat competent pot imposar multes coercitives en el cas que s'incompleixin els requeriments de cessació de conductes infractores continuades.

  2. La imposició de les multes coercitives a què fa referència l'apartat 1 es pot reiterar les vegades que calgui per a complir el requeriment en qüestió.

  3. Cadascuna de les multes coercitives a què fan referència els apartats 1 i 2 no pot excedir el 30% de l'import de la multa fixada per la infracció comesa.

ARTICLE 65 Competència per a imposar sancions
  1. La competència per a imposar les sancions establertes pels articles 62 i 64 correspon als òrgans següents:

    1. El director o directora general competent en matèria aeroportuària, si les sancions es deriven de la comissió d'infraccions lleus.

    2. El conseller o consellera competent en matèria aeroportuària, si les sancions es deriven de la comissió d'infraccions greus.

    3. El Govern, si les infraccions es deriven de la comissió d'infraccions molt greus.

  2. El pagament de les sancions pecuniàries establertes pels articles 62 i 64, imposades per una resolució que posa fi a la via administrativa, és requisit necessari per a atorgar noves autoritzacions o habilitacions.

ARTICLE 66 Procediment sancionador
  1. El procediment per a imposar les sancions establertes pels articles 62 i 64 s'ha d'ajustar al que estableix la normativa sobre procediment administratiu sancionador aplicable a la Generalitat i als principis que estableix la legislació en matèria de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

  2. El termini per a tramitar i resoldre el procediment sancionador a què fa referència l'apartat 1 és d'un any a comptar des de la data d'inici del procediment. Una vegada transcorregut aquest termini, l'expedient caduca si no s'ha notificat la resolució del procediment a la persona interessada.

ARTICLE 67 Mesures provisionals o cautelars
  1. L'òrgan competent per a resoldre l'expedient sancionador, un cop incoat, pot adoptar, a proposta de l'instructor o instructora i per mitjà d'un acord motivat, les mesures cautelars de caràcter provisional que siguin necessàries per a assegurar l'eficàcia de la resolució que pugui recaure, per a preservar els interessos generals o per a evitar el manteniment dels efectes de la infracció.

  2. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària pot, entre altres mesures, ordenar la paralització immediata de les obres, les instal·lacions, els usos o les activitats que no disposin d'autorització o d'habilitació o que no s'ajustin a les seves prescripcions, sens perjudici del que, addicionalment, estableix l'apartat 3.

  3. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària, a més de les mesures que estableix l'apartat 2, pot acordar el precintament de les obres o de les instal·lacions i la retirada dels materials, de la maquinària o dels equipaments que s'utilitzen en les obres o les activitats a càrrec de la persona física o jurídica responsable de la infracció. A aquests efectes, pot requerir, si ho considera convenient, la col·laboració de la força pública.

  4. En el termini que fixi la notificació de l'ordre de suspensió, la persona física o jurídica responsable de la infracció ha de sol·licitar a l'Administració l'autorització o l'habilitació o, si escau, ajustar les obres o l'activitat a les condicions establertes en el títol que tingui atorgat.

  5. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària, si un cop transcorregut el termini a què fa referència l'apartat 4 la persona física o jurídica responsable de la infracció no ha complert el que s'hi prescriu, pot ordenar, a costa i càrrec de la persona responsable de la infracció, la demolició de les obres o el desmantellament de les instal·lacions, i ha d'impedir definitivament els usos o les activitats no autoritzats.

  6. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària ha de procedir com estableix l'apartat 5 quan el títol sigui denegat perquè no s'ajusta a la normativa vigent.

  7. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària pot ordenar la retenció immediata, per una causa justificada, dels efectes necessaris per a garantir les possibles responsabilitats administratives o econòmiques dels propietaris o representants autoritzats, sens perjudici que aquesta mesura cautelar pugui ésser substituïda per la constitució d'un aval suficient.

  8. La direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària pot acordar l'adopció de les mesures provisionals necessàries per a garantir la continuïtat en la prestació del servei aeroportuari.

  9. En el cas d'irregularitats greus en la gestió d'infraestructures aeroportuàries o en la prestació de serveis imprescindibles per al funcionament, la direcció general o l'òrgan competent en matèria aeroportuària pot acordar suspendre temporalment aquestes activitats i contractar-les a terceres persones fins que concorrin, si s'escau, les condicions que en garanteixin una adequada continuïtat. Els costos derivats d'aquestes contractacions poden ésser repercutits a la persona responsable de la infracció.

  10. L'adopció de les mesures cautelars o provisionals correspon a l'òrgan competent per a la resolució de l'expedient sancionador corresponent. No obstant, i per motius d'urgència inajornables, l'òrgan competent per a iniciar el procediment o l'òrgan instructor poden adoptar les mesures provisionals necessàries.

ARTICLE 68 Prescripció de les infraccions i de les sancions
  1. El termini de prescripció de les infraccions que tipifica aquesta llei és de cinc anys per a les molt greus, de tres anys per a les greus i d'un any per a les lleus, i comença a comptar a partir de la consumació total de la conducta constitutiva de la infracció, sens perjudici del que estableix l'apartat 2 per a les infraccions continuades.

  2. En el supòsit d'infraccions continuades, el termini de prescripció es computa des de la finalització de l'activitat o de l'últim acte amb el qual la infracció es consuma. Si les activitats o els fets constitutius d'infracció no es coneixen per manca de signes externs, el termini es computa des que aquests es manifesten.

  3. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les imposades per infraccions greus al cap de dos anys i les imposades per infraccions lleus al cap d'un any. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l'endemà del dia en què la resolució per la qual s'imposa la sanció esdevé ferma. La iniciació del procediment d'execució, amb el coneixement previ de la persona responsable de la infracció, interromp la prescripció. El còmput del termini de prescripció es reinicia si el procediment d'execució ha estat paralitzat durant un mes per una causa no imputable a la persona responsable de la infracció.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA Dissolució de la societat Aeroports Públics de Catalunya, SL
SEGONA Actualització dels imports de les sancions

S'autoritza el Govern a actualitzar l'import de les sancions que estableix aquesta llei, a proposta del departament competent en matèria aeroportuària.

TERCERA Integració del Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports

El Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports s'ha d'integrar al Pla d'infraestructures del transport de Catalunya, relatiu a les infraestructures terrestres de les xarxes viària, ferroviària i logística, i al Pla de ports de Catalunya per a constituir el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026.

QUARTA Règim sancionador en les infraccions als drets dels usuaris

L'incompliment pels responsables de les infraestructures aeroportuàries de les obligacions envers els consumidors i els usuaris que estableix l'article 54 se sancionen d'acord amb el que estableix la legislació aplicable en matèria de disciplina del mercat i defensa dels consumidors i els usuaris.

CINQUENA Avaluació de la mobilitat

L'establiment de noves infraestructures de transport aeri ha de tenir en compte el que estableix la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat, i molt especialment el que estableix el Decret 344/2006, del 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, per a garantir que l'increment potencial de desplaçaments provocat per les noves infraestructures es pugui gestionar d'una manera sostenible en termes de mobilitat.

SISENA Normes tècniques de disseny i operació d'aeroports i aeròdroms

Els aeroports i els aeròdroms s'han de dissenyar i han d'operar d'acord amb les normes tècniques fixades en l'annex 14 del Conveni sobre aviació civil internacional de l'Organització d'Aviació Civil Internacional, que resulten plenament aplicables a tots els aeroports i els aeròdroms d'us públic de Catalunya, amb el caràcter de precepte d'obligat compliment o d'estàndard tècnic desitjable, segons escaigui.

SETENA Servituds aeronàutiques

El departament competent en matèria aeroportuària i, si escau, Aeroports de Catalunya han de comunicar a l'autoritat competent en matèria d'aviació civil les dades tècniques que en cada cas siguin necessàries, quan, amb motiu de l'establiment d'una de les infraestructures aeronàutiques regulades per aquesta llei, l'esmentada autoritat hagi de determinar les servituds aeronàutiques corresponents.

VUITENA Activitats vinculades amb l'espai

El Govern ha d'impulsar, en el marc competencial de la Generalitat, les accions de promoció i desenvolupament de les activitats vinculades amb l'espai i, molt especialment, les pròpies de la formació, la divulgació i el turisme espacial que siguin adequades per a permetre'n la implantació en l'àmbit de les infraestructures regulades en aquesta llei.

NOVENA Aplicació de la Llei als aeroports qualificats d'interès general

El Govern aplicarà aquesta llei als aeroports qualificats d'interès general en el moment de la seva entrada en vigor, en l'exercici de les competències que la Generalitat hi pugui tenir i d'acord amb els criteris recollits a la Moció 50/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la participació de les institucions catalanes en la gestió de les infraestructures aeroportuàries.

DESENA La societat limitada unipersonal Aeroports Públics de Catalunya

(Derogada)

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
PRIMERA Règim transitori dels procediments

Els plans i els projectes relatius a aeroports, aeròdroms i heliports que es trobin en tramitació en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la normativa anterior.

SEGONA Adaptació de les infraestructures existents
  1. Els titulars de les infraestructures aeroportuàries existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei disposen d'un termini de cinc anys per a adequar la situació, si escau, als preceptes que estableix.

  2. El Govern ha d'avaluar, amb relació a les infraestructures existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei que no disposen d'un pla director aprovat, la necessitat de formular-ne el Pla director urbanístic aeroportuari en els termes que estableix aquesta llei.

  3. El departament competent en matèria aeroportuària i, si escau, Aeroports de Catalunya han de comunicar a la direcció general competent en matèria d'aviació civil les dades tècniques dels aeroports, aeròdroms, heliports i camps d'aviació existents a Catalunya en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei, perquè, si escau, la direcció general esmentada determini les servituds aeronàutiques corresponents.

TERCERA Drets i obligacions de la societat Aeroports Públics de Catalunya, SL
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Es deroguen les disposicions següents:

  1. La Llei 19/2000, del 29 de desembre, d'aeroports de Catalunya.

  2. La Llei 11/1998, del 5 de novembre, d'heliports.

  3. Qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que s'oposi als preceptes d'aquesta llei.

DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA Desplegament i aplicació

S'autoritzen el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria aeroportuària a adoptar les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquesta llei.

SEGONA Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 22 de juliol de 2009

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Joaquim Nadal i Farreras

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR