Información jurídica inteligente
 España | 900 649 672

Llei de Protecció de Cap de Creus de Catalunya (Llei 4/1998, de 12 de març)

Texto Refundido Texto Original (DOGC) Citas 9 Citado por Versiones 3 Análisis 3 Relacionados
Vincent
Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

La península del cap de Creus és la punta més oriental de la península Ibèrica i, alhora, l'extrem mediterrani del Pirineu axial. Es tracta d'un espai natural de primer ordre, dotat d'una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic a nivell mundial, fonamental per a la comprensió de l'evolució geològica dels terrenys més antics de Catalunya. Des del punt de vista biològic, resulten especialment destacables la diversitat i la riquesa del patrimoni vegetal, conseqüències directes de la seva situació biogeogràfica, la coexistència d'elements mediterranis i extramediterranis i la presència de nombroses espècies rares, algunes endèmiques. La multiplicitat de biòtops té la seva correspondència a nivell faunístic, on cal remarcar l'elevat potencial de recuperació natural que ofereix encara aquest espai. Especialment reconeguts són els seus extraordinaris valors paisatgístics, amb l'excepcional bellesa dels ambients litorals que contrasta amb la dels paratges interiors, on molt sovint l'acció secular humana ha incidit essencialment en l'harmònica i peculiar configuració del paisatge actual.

Les aigües que envolten la península del cap de Creus són netes i amb índexs molt baixos de contaminació. La morfologia de la costa, amb penya-segats, roques, illots i esculls, cales i badies, i la naturalesa dels seus fons, de roca (que poden assolir grans fondàries) i de sediments, ofereixen també una amplíssima diversitat d'hàbitats per als organismes marins, diversitat que es tradueix en una extraordinària riquesa submarina. Alguers i fons coral·lígens en són els millors testimonis. L'explotació pesquera secular i la turística més recent hi han deixat la seva empremta, especialment en les comunitats de peixos; malgrat tot, la riquesa de la zona, inclosa la de la seva ictiofauna, és evident. Des d'antic, la pesca ha constituït per a la humanitat una font important d'aliments i de treball i s'ha considerat un do il·limitat. No obstant això, els darrers desenvolupaments dels coneixements i l'evolució dinàmica de les pesqueres han fet esvair aquests mites per a constatar que els recursos aquàtics, malgrat que són renovables, són limitats i s'han de sotmetre a una ordenació adequada si es vol que siguin sostenibles. Les Nacions Unides han promogut, entre altres, el Dret del mar (1982), i a Cancún l'any 1992 va encomanar-se-li la preparació d'un codi de conducta per a la pesca responsable. El 1995 el Codi ha estat adoptat per la comunitat de les Nacions Unides. Els principis, els criteris i les mesures que s'hi estableixen són els que han de resoldre i, alhora, permetre la implantació de les normes i les conductes per a la gestió dels recursos marins a la zona del cap de Creus.

Un esment a part mereixen el ric patrimoni arquitectònic, del qual el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Sant Salvador i el castell de Carmençó representen el punt culminant, i l'interès dels jaciments arqueològics terrestres i marins i dels paratges dalinians de Portlligat.

Tots aquests valors justificarien per si sols la necessitat de garantir-ne la conservació mitjançant un règim especial que el dotés d'una reglamentació i una gestió de caràcter integrat i especialment acurades. D'altra banda, el fet que aquest espai natural es trobi immers en una zona d'intensa activitat turística, que hi genera una pressió cada vegada més gran, reclama l'establiment, amb caràcter d'urgència, dels mecanismes necessaris per a evitar-hi futures amenaces i canalitzar-ne degudament l'ús públic. Aquesta peremptorietat és accentuada per la greu problemàtica dels incendis forestals de la zona, que requereix també un tractament específic i integrat.

Pels motius esmentats, l'espai natural de Cap de Creus ha estat inclòs en el Pla d'espais d'interès natural, el qual, d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, fou aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, del 14 de desembre. Entre les determinacions del Pla relatives a aquest espai, cal assenyalar que, per raó de la complexa problemàtica que presenta, es preveu la formulació d'un text legislatiu que ha de determinar els mecanismes adequats per a assolir-ne la protecció i la gestió integrades.

D'acord amb les consideracions exposades, aquesta Llei configura un règim jurídic i de gestió especial consistent en l'aplicació d'un conjunt articulat de modalitats jurídiques de protecció, en la promulgació de les normes generals que han de regir l'espai protegit, en la institució d'un sistema jerarquitzat d'instruments d'ordenació i planificació de l'ús del territori i dels seus recursos, i de la configuració dels òrgans i dels mecanismes per a la gestió de l'espai natural protegit.

Aquesta Llei declara parc natural el cap de Creus i el seu entorn marí. A l'interior s'estableixen tres àrees de protecció més intensiva, mitjançant la declaració de paratges naturals d'interès nacional, d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals. Es tracta, respectivament, de les àrees de cap Gros - cap de Creus, de punta Falconera- cap de Norfeu, amb les respectives zones que els envolten, i dels nivells culminants i les obagues de les serres de Pau i de Rodes. Dins els dos primers i en els àmbits marins adjacents s'estableixen reserves naturals integrals i reserves naturals parcials, figures que, d'acord amb la Llei esmentada, comporten un grau de protecció particularment estricte. D'altra banda, s'estableixen diversos àmbits d'ordenació específica en zones on caldrà adaptar el règim normatiu de la Llei a la realitat física i jurídica que actualment presenten els respectius terrenys.

Per al desplegament del règim general de protecció fixat per la Llei, el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge, figura regulada per l'esmentada Llei 12/1985, del 13 de juny, ha d'establir els aspectes globals i estratègics de l'ordenació del Parc Natural. D'acord amb les determinacions del Pla especial, el Pla rector d'ús i gestió, subjecte a revisions periòdiques, ha de contenir les disposicions de caràcter temporal necessàries. Altrament, per a l'aplicació d'aquests plans, s'han de formular plans i programes específics.

Així mateix, la Llei estableix els òrgans i els mecanismes de gestió necessaris. Es crea la Junta Rectora del Parc Natural de Cap de Creus, formada per representants de les administracions actuants, que té, entre altres tasques, la de fixar les directrius de gestió i controlar-ne el compliment. L'execució material d'aquesta gestió correspon a una unitat autònoma sota les ordres del director o directora del Parc, adscrita a l'Administració de la Generalitat i dotada d'autonomia orgànica i financera per tal de garantir-ne la capacitat operativa. La Llei crea també el Consell de Cooperació, que té per objecte facilitar una participació efectiva en la gestió de l'espai protegit dels organismes representatius dels diferents sectors socials interessats.

Aquesta Llei recull la possibilitat de constituir un consorci d'acord amb l'actual legislació de règim local i del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, amb la presència de totes les administracions actuants amb incidència en el Parc Natural.

Finalment, la Llei disposa l'aplicació de mecanismes d'indemnització en els casos en què, d'acord amb la legislació general en matèria d'espais naturals, resulti necessària, i estableix mesures destinades a protegir la legalitat i a sancionar les persones infractores, que actualitzen i reforcen les que ja estableix la legislació de caràcter general.

S'estableix que la Junta Rectora del Parc Natural de Cap de Creus, conjuntament amb les juntes rectores del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i del Paratge Natural d'Interès Nacional del Vessant Sud del Massís de l'Albera, pot fer les connexions biològiques necessàries, en el marc de les competències respectives.

CAPÍTOL I Objectius i àmbits de protecció Artículos 1 a 5
ARTICLE 1 Objecte

  1. L'objecte d'aquesta Llei és l'establiment d'un règim jurídic i de gestió per a la preservació estricta i la restauració, quan escaigui, dels sistemes naturals terrestres i marins de la península del cap de Creus, dels valors geològics, botànics, faunístics i ecològics i dels elements d'interès cultural que conté i de la integritat del seu paisatge.

  2. Es delimiten un conjunt d'àmbits de protecció especial, d'acord amb les disposicions de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, s'estableixen les normes de protecció bàsiques i es creen els mecanismes necessaris de planificació, gestió, participació i protecció de l'ordre jurídic.

ARTICLE 2 Parc natural

  1. Es declaren parc natural la península del cap de Creus i el seu entorn marí, d'acord amb la delimitació que conté l'annex 1 d'aquesta Llei.

  2. El Parc Natural de Cap de Creus comprèn territoris dels municipis de Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga, a la comarca de l'Alt Empordà, i també els espais marins adjacents.

ARTICLE 3 Paratges naturals d'interès nacional

  1. A l'interior del Parc Natural de Cap de Creus, es declaren paratges naturals d'interès nacional els espais següents, la delimitació dels quals és especificada en l'annex 2 d'aquesta Llei:

    1. Paratge natural d'interès nacional del cap Gros - cap de Creus. Comprèn el sector litoral situat entre la cala Tamariua i el Racó de Codera, amb el cap de Creus, i els espais interiors adjacents. Correspon a territoris dels municipis de Cadaqués i del Port de la Selva.

    2. Paratge natural d'interès nacional de punta Falconera - cap de Norfeu. Inclou el sector litoral situat entre la cala Nans i la Figuerassa, amb el cap de Norfeu, i l'entorn paisatgístic terrestre. Comprèn territoris dels municipis de Cadaqués i Roses.

    3. Paratge natural d'interès nacional de la serra de Rodes. Comprèn territoris dels municipis de Vilajuïga, Pau, Llançà, el Port de la Selva i la Selva de Mar.

  2. Tenen també la condició de paratge natural d'interès nacional totes les illes i els illots situats dins l'entorn marí del Parc Natural a què fa referència l'article 2.

ARTICLE 4 Reserves naturals

  1. Reserves naturals integrals: a l'interior dels paratges naturals d'interès nacional a què fa referència l'article 3.1 a i b, i també en l'àmbit marí adjacent que es relaciona, es declaren reserves naturals integrals els espais següents, la delimitació dels quals és descrita a l'annex 3 d'aquesta Llei:

    1. Reserva natural integral de cap de Creus. Comprèn l'àmbit terrestre del cap de Creus i el seu entorn, als municipis del Port de la Selva i Cadaqués, i també les illes i els illots de l'espai marí adjacent. Inclou també l'espai marí que limita amb la cara externa de l'illa Encalladora.

    2. Reserva natural integral del cap de Norfeu. Comprèn l'àmbit estricte del cap de Norfeu i els illots adjacents, en el municipi de Roses.

  2. Reserves naturals parcials: en espais marins contigus a les reserves naturals integrals esmentades en l'apartat 1, es declaren reserves naturals parcials els àmbits següents, la delimitació dels quals és descrita en l'annex 3 d'aquesta Llei:

    1. La totalitat de l'àmbit marí del Parc Natural situat entorn de la cala Prona i la punta dels Farallons, fins a la punta dels Tres Frares.

    2. La totalitat de l'àmbit marí del Parc Natural que envolta el cap de Creus, entre l'extrem oriental de l'illa Culleró i l'extrem sud-est de la cala Jugadora.

    3. L'entorn marí del cap de Norfeu.

ARTICLE 5 Béns d'interès cultural

Són béns d'interès cultural el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Sant Salvador, el castell de Carmençó, els paratges de Portlligat i els jaciments arqueològics marítims i terrestres.

CAPÍTOL II Normes de protecció Artículos 6 a 9
ARTICLE 6 Normes generals de protecció

  1. En l'àmbit del Parc Natural de Cap de Creus, sens perjudici del que disposa l'apartat 2, regeixen les normes següents:

    Primera. És aplicable el règim del Pla d'espais d'interès natural. La delimitació descrita a l'annex 1 d'aquesta Llei té el caràcter de delimitació definitiva als efectes del que disposa l'article 16.2 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, pel que fa referència a l'espai anomenat Cap de Creus, dins el Pla d'espais d'interès natural.

    Segona. El règim urbanístic del sòl és l'establert per l'article 128.2 del Decret legislatiu 1/1990, del 12 de juliol. Consegüentment, l'espai protegit té la condició de sòl no urbanitzable objecte de protecció especial i no s'hi poden admetre utilitzacions que n'impliquin transformació de la destinació o la naturalesa o lesionin els valors objecte de protecció especificats per l'article 1.

    Tercera. Són genèricament admesos els aprofitaments agropecuaris tradicionals. En les zones afectades per incendis forestals no poden efectuar-se activitats ramaderes durant un període de deu anys sense autorització expressa del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per a la qual es requereix l'informe favorable de l'òrgan gestor del Parc, a què fa referència l'article 11.

    Quarta. Resta prohibida la implantació d'obres i d'instal·lacions que no estiguin vinculades estrictament amb els usos agraris o els objectius de protecció i, si és el cas, de restauració dels sistemes naturals i el paisatge. Excepcionalment, i d'acord amb els instruments de planificació i ordenació del Parc Natural establerts per l'article 10 d'aquesta Llei, poden autoritzar-se pels organismes que en cada cas siguin competents, amb l'informe vinculant previ de l'òrgan gestor, els equipaments i els serveis indispensables per al desenvolupament dels usos públics admesos en l'espai protegit. En cap supòsit no es permet la instal·lació d'elements artificials que limitin el camp visual, trenquin l'harmonia del paisatge o en desfigurin les perspectives.

    Cinquena. Els usos públics s'han de desenvolupar congruentment amb els objectius de protecció de l'espai, i en cap cas no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits. Tenen caràcter preferent les activitats d'educació ambiental i les de coneixement i estudi de l'entorn.

    Sisena. La circulació motoritzada es regeix pel que estableixen la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, i les disposicions que la despleguen i els instruments de planificació i ordenació del Parc Natural esmentats.

    Setena. Es prohibeix expressament:

    1. Plantar i alliberar, respectivament, espècies silvestres, vegetals o animals, que no siguin pròpies del medi natural de la zona. En el cas que siguin les pròpies, es requereix autorització expressa de l'òrgan gestor.

    2. Abandonar o abocar tota mena de residus i deixalles fora dels indrets assenyalats per l'òrgan gestor.

    3. Encendre foc fora dels indrets i els períodes assenyalats per l'òrgan gestor, d'acord amb les disposicions dels instruments de planificació i ordenació del Parc Natural, els quals poden regular la realització de cremes controlades.

    4. Acampar fora dels espais que es puguin destinar a aquest fi per l'òrgan gestor, d'acord amb la reglamentació que estableixin els instruments de planificació i ordenació del Parc Natural.

    Vuitena. L'activitat cinegètica hi ha d'ésser regulada, en qualsevol cas, per les disposicions que estableixin els instruments de planificació i gestió del Parc Natural, i d'acord amb el que disposa la legislació vigent en aquesta matèria.

  2. En l'àmbit marí del Parc Natural, sens perjudici de les regulacions de l'apartat 1 que hi resultin aplicables, regeixen les normes següents:

    Primera. Pel que fa a l'activitat pesquera, únicament s'admet el desenvolupament de la pesca artesanal i esportiva i els usos i les activitats tradicionals de cap de Creus, d'acord amb el que estableixen els instruments de planificació i ordenació del Parc Natural. Resta prohibida la pesca d'arrossegament i d'encerclament, i també els concursos de pesca marítima de superfície i submarina.

    Segona. Resta prohibida la construcció d'instal·lacions d'aqüicultura, la immersió d'artefactes, esculls artificials i similars, i la construcció d'instal·lacions nàutiques en general, llevat d'instal·lacions nàutiques reduïdes, plenament integrades a l'entorn, destinades exclusivament a usos pesquers i de serveis al Parc, en el supòsit que es trobin situades contiguament a zones urbanes i les seves repercussions ambientals siguin d'escassa entitat. En qualsevol cas, cal l'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental, amb declaració d'impacte favorable, i l'informe també favorable de la Junta Rectora.

    Tercera. Qualsevol activitat no continguda en aquesta Llei i que signifiqui un risc per a la conservació de les espècies i els sistemes naturals de l'àrea protegida ha de comptar, en qualsevol cas, amb el dictamen favorable de la Junta Rectora i, en tots els casos que regula la legislació vigent, cal l'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental i la corresponent declaració d'impacte favorable.

    Quarta. S'han de delimitar i protegir els herbassars de fanerògames marítimes.

ARTICLE 7 Règim de protecció dels paratges naturals d'interès nacional

  1. A les àrees declarades paratge natural d'interès nacional no s'admeten alteracions de l'orografia natural dels terrenys, llevat que tinguin per objecte els equipaments i els serveis a què fa referència l'article 6.1.quarta d'aquesta Llei o els treballs de restauració o millora ambiental. Tampoc no hi és permesa la instal·lació de conduccions aparents d'energia, telefòniques i similars, ni la construcció de cap obra o aparell de generació d'energia.

  2. En tots els altres supòsits no regulats per l'apartat 1 és aplicable el règim general del Parc Natural, excepte en els àmbits declarats reserva natural integral.

ARTICLE 8 Règim de protecció de les reserves naturals

  1. A les reserves naturals integrals, a més del que disposa l'article 7.1, són aplicables les disposicions següents:

    1. Només poden efectuar-s'hi treballs científics de recerca i de maneig, i també les activitats destinades a la divulgació dels seus valors, quan resultin compatibles. Aquests treballs i activitats han d'ésser promoguts o autoritzats expressament per l'òrgan gestor.

    2. L'accés i la circulació públics s'han de desenvolupar exclusivament per mitjà dels punts i els itineraris expressament assenyalats, i no s'hi permeten l'extracció o la recol·lecció de minerals, roques, fòssils, plantes i animals, ni les activitats cinegètiques.

    3. A la reserva natural integral de l'illa Encalladora, només s'hi pot accedir per motius justificats de recerca científica, amb l'autorització prèvia de l'òrgan gestor, de força major o de manteniment de l'espai protegit. Qualsevol altre tipus d'activitat hi resta prohibida.

  2. A les reserves naturals parcials, sens perjudici de les limitacions anteriorment establertes per a l'àmbit marí del Parc Natural, regeixen també les regulacions següents:

    1. Només poden efectuar-s'hi treballs científics de recerca i de maneig i les activitats destinades a la divulgació dels seus valors, sempre que resultin compatibles amb aquests. Els treballs o les activitats corresponents han d'ésser promoguts o autoritzats expressament per l'òrgan gestor.

    2. Quant a l'extracció de recursos marins, únicament s'hi permet la pesca artesanal o amb canya, la qual ha d'ésser objecte d'una reglamentació específica relativa a arts i mètodes permesos, nombre d'embarcacions i períodes d'extracció, més restrictiva que l'aplicable a la resta del Parc Natural. Resta expressament prohibit extreure'n o dipositar-hi sorres o altres materials.

    3. Les visites i les activitats esportives i recreatives han d'ésser restringides i controlades.

    4. El fondeig, la circulació d'embarcacions i l'escafandrisme han d'ésser objecte de regulació específica mitjançant els instruments de planificació i d'ordenació del Parc.

  3. A les reserves naturals no són permeses en cap cas les activitats que, directament o indirectament, en puguin perjudicar els valors o els béns protegits.

ARTICLE 9 Àmbits d'ordenació específica

  1. A les zones de la Guillola, Perafita i s'Agulla - es Canell i a les cales Jóncols i Montjoi, en els àmbits que, respectivament, són delimitats en l'annex 4 d'aquesta Llei, el Pla especial a què fa referència l'article 10 ha d'adaptar el règim general establert per l'article 6 a la realitat física i jurídica dels terrenys, d'acord amb el planejament urbanístic vigent en el moment de la promulgació d'aquesta Llei. Els terrenys respectius han de mantenir, en qualsevol cas, la classificació urbanística de sòl no urbanitzable.

  2. A la zona de S'Agulla - Es Canell, el Pla especial de protecció ha d'establir un programa de reducció d'usos urbanístics per a la part terrestre i, quant a l'àmbit marí, el Pla rector d'ús i gestió ha d'establir una limitació específica de les activitats subaquàtiques i de pesca recreativa.

CAPÍTOL III Planificació i gestió Artículos 10 a 16
ARTICLE 10 Ordenació i planificació de l'espai protegit

  1. Per a desplegar i aplicar aquesta Llei, l'ordenació i la planificació de l'ús i la gestió del Parc Natural s'han de dur a terme per mitjà dels instruments següents:

    1. El Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge.

    2. El Pla rector d'ús i gestió.

    3. Plans, normes i programes específics.

  2. Els instruments a què fa referència l'apartat 1 s'han de formular congruentment amb les disposicions que contenen els articles anteriors i poden establir totes les limitacions addicionals que resultin necessàries per a assolir els objectius de protecció establerts per aquesta Llei.

  3. El Departament de Medi Ambient ha de formular el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge de cap de Creus, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals. Aquest Pla, l'aprovació del qual correspon al Consell de Govern, s'ha de sotmetre a la tramitació establerta per als plans especials de desplegament del Pla d'espais d'interès natural i ha de contenir, entre altres, les determinacions següents:

    1. L'estructura general de l'ordenació de l'espai protegit i les actuacions necessàries per a implantar-la.

    2. Les directrius i les normes generals d'ordenació, ús i gestió.

    3. L'ordenació i la regulació dels usos i les activitats desenvolupats a l'àmbit del Parc Natural.

    4. La zonificació del territori terrestre i marí, amb la reglamentació detallada en cada zona.

    5. La catalogació dels indrets amb elements d'interès especialment rellevant i la definició de les disposicions particulars que hi escaiguin.

    6. L'inventariat, la catalogació i la valoració de l'estat de conservació dels sistemes naturals i les espècies animals i vegetals presents, i la disposició de les mesures de protecció i regulació més adequades per a la seva conservació.

    7. Les altres esmentades pels articles 6, 7, 8 i 9 i totes les necessàries per a assolir els objectius estratègics de la conservació de l'espai protegit.

  4. D'acord amb les disposicions del Pla especial, el Pla rector d'ús i gestió ha de programar les actuacions i establir les altres determinacions que resultin necessàries per al desenvolupament, mentre sigui vigent, de la gestió del Parc Natural. La formulació d'aquest Pla i de les seves revisions, les quals tenen lloc quadriennalment, ha d'ésser efectuada per la unitat encarregada de la gestió del Parc Natural i la tramitació ha de seguir el procediment següent:

    1. Una vegada aprovat inicialment pel departament corresponent, el Pla rector s'ha de sotmetre a informació pública.

    2. L'aprovació definitiva correspon al conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb l'informe previ de la Junta Rectora del Parc Natural.

  5. Plans, normes i programes específics:

    1. Per a l'aplicació de les determinacions dels plans a què fan referència els apartats 3 i 4, els departaments competents per raó de la matèria o, si és el cas, la unitat tècnica de gestió del Parc Natural esmentada a l'article 11 poden formular plans, normes i programes d'actuació de caràcter sectorial i específic. L'aprovació correspon als departaments competents.

    2. Sens perjudici dels altres supòsits que estableixin el Pla especial i els successius plans rectors d'ús i gestió, s'han de formular plans o programes específics d'actuació referents als usos públics, al control ambiental, a la protecció dels sistemes naturals i les espècies, a la gestió del patrimoni natural i cultural, a les activitats agrícoles i forestals i als altres àmbits que puguin incidir en la protecció global del Parc.

ARTICLE 11 Òrgan gestor

  1. La gestió del Parc Natural de Cap de Creus és duta a terme per una unitat tècnica específica, d'acord amb les directrius de la Junta Rectora, l'assessorament de les entitats socials i científiques i amb la participació efectiva, mitjançant el Consell de Cooperació, de les entitats representatives dels sectors socials interessats.

  2. Unitat de gestió:

    1. La unitat a què fa referència l'apartat 1, adscrita al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, desenvolupa les seves funcions en règim d'autonomia funcional i econòmica.

    2. Corresponen a la unitat de gestió, a més de les funcions establertes per l'article 29.2 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, les de suport i assessorament en relació amb els usos tradicionals i les iniciatives públiques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa del Parc Natural, i també les altres referents a la formulació dels instruments de planificació i ordenació que disposa l'article 10. Així mateix, pot executar les obres i altres actuacions que requereixi la gestió de l'espai.

    3. Els informes preceptius de l'òrgan gestor formulats a l'empara del que disposa l'article 29.2.d de la Llei 12/1985 tenen caràcter vinculant quan estiguin expressament motivats en el compliment de les disposicions d'aquesta Llei o de les reglamentacions promulgades per a desplegar-la i aplicar-la. En tot cas, qualsevol altra activitat que no especifiqui aquesta Llei i que signifiqui un risc potencial per a la conservació dels sistemes naturals de l'espai protegit ha de comptar preceptivament, per a emprendre-la, amb l'informe favorable de la unitat de gestió.

  3. Es pot constituir un consorci per a la gestió del Parc Natural, amb personalitat jurídica, integrat pels representants de les administracions actuants.

  4. Els estatuts del consorci a què es refereix l'apartat 3 han de determinar les particularitats del règim orgànic i funcional.

ARTICLE 12 Direcció

  1. El director o directora del Parc Natural és nomenat pel conseller o consellera competent en matèria d'espais naturals, havent consultat la Junta Rectora.

  2. El director o directora té al seu càrrec el comandament de la unitat de gestió i actua com a secretari o secretària de la Junta Rectora, dels acords de la qual n'ha d'efectuar la tramitació administrativa.

ARTICLE 13 Junta Rectora

[No vigent]

ARTICLE 14 Consell de Cooperació

[No vigent]

ARTICLE 15 Beneficis

En l'àmbit del Parc Natural són aplicables els beneficis establerts per als espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, sens perjudici dels altres de caràcter específic que pugui establir el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per a fomentar una gestió correcta de l'espai protegit i dels seus recursos naturals.

ARTICLE 16 Expropiacions i indemnitzacions

  1. Qualsevol actuació de l'Administració que, com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta Llei, impliqui la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims, solament es pot fer mitjançant la indemnització que estableixi la legislació sobre expropiació forçosa.

  2. La declaració de parc natural comporta la utilitat pública o interès social de tots els terrenys afectats a efectes expropiatoris.

CAPÍTOL IV Protecció de la legalitat i règim sancionador Artículos 17 a 25
ARTICLE 17 Protecció de la legalitat

  1. El director o directora general del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a qui correspongui, d'ofici o a instància del director o dels òrgans del Parc Natural a què fan referència els articles 13 i 14, ha d'ordenar la suspensió immediata de qualsevol activitat, obra o aprofitament que vulneri aquesta Llei o les reglamentacions que la desenvolupin i adoptar les mesures necessàries per al seu efectiu compliment, sens perjudici de les actuacions sancionadores i de rescabalament que hi escaiguin.

  2. Són nul·les de ple dret les concessions, les llicències i les autoritzacions administratives que siguin atorgades contravenint a les disposicions d'aquesta Llei o les dels plans i les normes que la desenvolupin.

ARTICLE 18 Infraccions

  1. A més dels supòsits que estableix la legislació general en matèria de conservació de la natura, i sens perjudici del que disposa la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, i l'altra legislació específica aplicable, constitueixen infraccions administratives en l'àmbit del Parc Natural de Cap de Creus les que es tipifiquen en els apartats 3, 4 i 5.

  2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

  3. Són infraccions lleus:

    1. Transitar a peu o per altres mitjans no motoritzats pels llocs d'accés restringit o prohibit, o fora de l'horari establert, sense autorització o incomplint les condicions que aquesta reguli.

    2. Abandonar o abocar residus o deixalles al mar o fora dels indrets assenyalats per l'òrgan gestor en l'àmbit terrestre.

    3. Superar els límits màxims de velocitat de navegació permesos.

    4. Fondejar embarcacions en llocs no autoritzats, excepte en casos de força major.

    5. Practicar la pesca esportiva dins l'àmbit marí del Parc Natural quan contravingui a les regulacions d'aquesta Llei o dels plans i les normes que la despleguin, excepte en àrees de reserva natural integral.

    6. Fer-hi immersions que vulnerin els plans i les normes de desplegament d'aquesta Llei.

    7. Acampar fora dels espais destinats expressament a aquest fi per les normes establertes pel Pla especial.

    8. En general, qualsevol altra acció o omissió que vulnerin les normes establertes pel Pla especial, pels plans rectors d'ús i gestió o els plans, les normes i els programes que els desenvolupin, quan els efectes negatius generats siguin d'escassa entitat o pugui ésser restablerta de manera immediata la realitat física alterada.

  4. Són infraccions greus:

    1. Practicar activitats ramaderes en zones afectades per incendis forestals, sense l'autorització expressa del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o incomplint les condicions imposades per aquesta.

    2. Encendre foc fora dels indrets i dels moments expressament autoritzats per l'òrgan gestor.

    3. Fer transformacions de la cobertura vegetal que contradiguin el que estableix aquesta Llei o els plans o els projectes que la desenvolupin.

    4. Plantar-hi o alliberar-hi, respectivament, espècies silvestres, vegetals o animals, que no siguin pròpies del medi natural de la zona, sense l'autorització expressa de l'òrgan rector.

    5. Fer-hi obres i instal·lacions que vulnerin el que disposa l'article 6.1.quarta i 2, o que no estiguin degudament autoritzades, quan els efectes negatius generats siguin d'escassa entitat o pugui ésser restablerta de manera immediata la realitat física alterada.

    6. Practicar-hi la pesca artesanal amb embarcacions professionals no autoritzades o, a les reserves naturals parcials, fora de les èpoques i les zones autoritzades.

    7. Utilitzar arts i ormeigs de pesca no autoritzats.

    8. Alterar l'orografia natural dels terrenys en les àrees declarades paratge natural d'interès natural, llevat de les excepcions establertes per l'article 7, quan els efectes negatius generats siguin d'escassa entitat o pugui ésser restablerta de manera immediata la realitat física alterada.

    9. Recol·lectar-hi minerals, roques, fòssils, plantes o animals, en les àrees declarades reserva natural integral.

    10. Les qualificades de lleus, quan s'hi apreciï reincidència o es produeixi resistència o desobediència a les autoritats o als agents de l'espai protegit.

    11. En general, qualsevol altra acció o omissió que vulnerin les normes establertes pel Pla especial, pels plans rectors d'ús i gestió o els plans, les normes i els programes que els desenvolupin, llevat dels supòsits a què fa referència l'apartat 3.g.

  5. Són infraccions molt greus:

    1. Fer-hi obres i instal·lacions que vulnerin el que disposa l'article 6.1.quarta i 2, o que no estiguin degudament autoritzades, excepte en els supòsits a què fa referència l'apartat 4.e.

    2. Practicar-hi la pesca d'encerclament i d'arrossegament.

    3. Alterar l'orografia natural dels terrenys en les àrees declarades paratge natural d'interès nacional, llevat de les excepcions establertes per l'article 7 i dels supòsits a què fa referència l'apartat 4.h, i instal·lar-hi conduccions aparents d'energia, telefòniques i similars.

    4. Extreure recursos marins vius i extreure o fragmentar minerals i roques en les àrees declarades reserva natural integral.

    5. Practicar activitats cinegètiques a les reserves naturals integrals.

    6. Les qualificades de greus, quan s'hi apreciï reincidència o es produeixi resistència o desobediència a les autoritats o als agents de l'espai protegit.

ARTICLE 19 Prescripció

El termini de prescripció de les infraccions és de tres anys per a les molt greus, dos per a les greus i un any per a les lleus, comptadors des de la data de comissió de la infracció o, si aquesta és continuada, des de la data de realització de l'últim acte en què es consuma.

ARTICLE 20 Sancions i administració competent per a sancionar

  1. En l'àmbit protegit per aquesta llei les infraccions tipificades per l'article 18 donen lloc a la imposició de les sancions següents:

    1. En el cas d'infraccions lleus, multes de 500 a 3.000 euros.

    2. En el cas d'infraccions greus, multes de 3.001 a 50.000 euros.

    3. En el cas d'infraccions molt greus, multes de 50.001 a 500.000 euros.

  2. En la imposició de les sancions s'ha d'observar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, tenint en compte el grau d'intencionalitat apreciable en l'infractor, el grau de participació en el fet, la gravetat o la irreversibilitat dels danys produïts, la superfície afectada i, si s'escau, el benefici obtingut com a conseqüència de la conducta infractora.

  3. La imposició de les sancions establertes per la comissió de les infraccions tipificades per aquesta llei correspon a:

    1. Sancions per infraccions lleus: la persona titular dels serveis territorials del departament competent en matèria d'espais naturals protegits.

    2. Sancions per infraccions greus: la persona titular de la direcció general competent del departament competent en matèria d'espais naturals protegits.

    3. Sancions per infraccions molt greus: la persona titular del departament competent en matèria d'espais naturals protegits.

ARTICLE 21 Responsabilitat

  1. Són responsables de les infraccions tipificades en aquesta Llei tots els qui han participat en la comissió del fet infractor per qualsevol títol, siguin persones físiques o jurídiques.

  2. Són responsables en concepte d'autor els qui han comès directament o immediatament el fet infractor, i també els qui han impartit les instruccions o les ordres necessàries per a cometre'l.

ARTICLE 22 Procediment sancionador

La imposició de les sancions fixades per aquesta Llei es regeix per la normativa vigent en matèria de procediment sancionador.

ARTICLE 23 Rescabalament

  1. La vulneració dels preceptes d'aquesta Llei i de les normes i els plans que la desenvolupin comporta l'obligació de rescabalament a càrrec dels responsables dels danys i els perjudicis ocasionats.

  2. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'adoptar, també, les mesures necessàries per a la restauració de la realitat física alterada o transformada com a conseqüència de l'actuació il·legal i pot imposar multes coercitives, reiterades per espais de temps que siguin suficients per a complir el que hagi estat ordenat, sens perjudici de l'execució subsidiària per l'Administració a càrrec de la persona infractora.

  3. Correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de fixar, mitjançant la resolució corresponent, el termini en què la persona infractora ha de procedir a la restitució dels béns a l'estat anterior al de la comissió de la infracció i l'import de la indemnització dels danys i els perjudicis ocasionats.

  4. Les multes coercitives a què fa referència l'apartat 2 poden tenir una quantia de fins a 500.000 pessetes.

ARTICLE 24 Comís i retirada

  1. Els estris i els arts de pesca utilitzats per a la comissió dels fets tipificats com a infracció en aquesta Llei s'han de comissar i dipositar en un centre habilitat a aquest fi per l'òrgan gestor, on han de romandre fins que la persona infractora hagi satisfet les despeses de trasllat i custòdia. En el cas que siguin il·legals, han d'ésser destruïts.

  2. La pesca que hagi estat obtinguda amb presumpta infracció del que estableix aquesta Llei s'ha de comissar. Si en fer la intervenció les peces comissades poden sobreviure, l'agent denunciant les ha de retornar al medi, si és possible davant de testimonis. Si les peces són mortes, s'han de lliurar a un centre benèfic o una entitat local o bé se n'ha de disposar l'abocament al mar.

  3. El comís i la retirada d'armes en matèria de caça es regulen per la legislació vigent.

ARTICLE 25 Acció pública

És pública l'acció per a exigir el compliment del que estableixen aquesta Llei i les normes i els plans que la desenvolupen.

CAPÍTOL V Informació i educació ambientals Artículo 26
ARTICLE 26 Informació i campanyes d'educació ambiental

L'òrgan gestor del Parc Natural ha d'establir campanyes de sensibilització ciutadana sobre els valors geològics, botànics, faunístics, ecològics, paisatgístics i culturals protegits a l'àmbit del cap de Creus. Ha de promoure estudis, cursos, tallers, i qualsevol altre sistema divulgatiu, per a impulsar l'educació ambiental, i ha de portar a terme les corresponents publicacions informatives.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA

La Junta Rectora del Parc Natural de Cap de Creus, conjuntament amb les juntes rectores del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i del Paratge Natural d'Interès Nacional del Vessant Sud del Massís de l'Albera, pot acordar, en el marc de les competències respectives, les actuacions oportunes per a garantir les connexions biològiques necessàries entre els tres espais protegits i les respectives reserves naturals.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'efectuar la transcripció dels límits dels diversos àmbits marins delimitats per aquesta Llei a la cartografia d'ús comú en la navegació marina.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA

S'autoritza el Govern de la Generalitat per a actualitzar, mitjançant decret, les quanties de les sancions i les multes coercitives fixades per aquesta Llei, tenint en compte les variacions de l'índex de preus al consum.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA

El Parc Natural de Cap de Creus disposa d'autonomia econòmica, amb l'objectiu de millorar les condicions de gestió, en el marc de la normativa vigent d'aplicació als espais naturals.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA

En el termini de dos anys a partir de l'aprovació d'aquesta Llei, s'ha d'haver elaborat i presentat el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge de cap de Creus per tal que sigui aprovat seguint la tramitació establerta per als plans especials.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA

En el termini màxim d'un any a partir de l'aprovació definitiva del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del cap de Creus, i d'acord amb les disposicions d'aquest, s'ha d'haver elaborat i presentat el Pla rector d'ús i gestió que regula l'article 10.4 d'aquesta Llei.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA

Mentre el Pla especial a què fa referència l'article 10 no estableixi la regulació de les edificacions i les instal·lacions anteriors a la promulgació de la Llei que resultin disconformes amb les seves disposicions, s'hi admetran obres de reparació i de millora que no impliquin ampliacions ni augment de volum. Igualment, els usos disconformes es poden mantenir sense augmentar-ne la intensitat.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA

En el cas que hi hagi concessions administratives en el moment de l'aprovació de la Llei, se n'ha de sotmetre l'exercici a les regulacions d'aquesta. Tanmateix, quan es tracti de concessions relatives a activitats o recursos d'interès públic, el Pla especial pot establir règims específics sempre que els objectius globals d'aquesta Llei quedin suficientment garantits.

DISPOSICIÓ FINAL

Es faculten el Govern de la Generalitat i els consellers o conselleres d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient perquè dictin les normes necessàries per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei.

ANNEXOS

Les referències topogràfiques i toponímiques emprades en la descripció dels límits dels diversos àmbits de protecció corresponen al contingut dels fulls topogràfics i ortocartogràfics de les sèries publicades per l'Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000, en les versions més actuals en el moment de l'aprovació d'aquesta Llei. Tanmateix, pel que fa al terme municipal de Cadaqués s'han utilitzat també les expressades al Mapa del Cap de Creus. Cadaqués i la costa del Mar d'Amunt i la del Mar d'Avall des de Cap Gros a Norfeu (Recull toponímic directe de camp: Lluís Miquel i Lluís Bofill. Cadaqués, 1987).

Les referències a límits urbanístics corresponen al planejament urbanístic vigent per a cada municipi en el moment de l'aprovació d'aquesta Llei.

Totes les vies de comunicació (camins, pistes, carreteres, vies fèrries) que s'utilitzen com a elements delimitadors del Parc Natural, dels paratges naturals d'interès nacional i de les reserves naturals integrals queden sempre fora de l'àmbit amb grau de protecció més elevat.

En la descripció s'han utilitzat, a més de les abreviatures que corresponen als punts cardinals, les següents: PN: parc natural; PNIN: paratge natural d'interès nacional; RNI: reserva natural integral; RNP: reserva natural parcial; PGO: pla general municipal d'ordenació; NNSS: normes subsidiàries d'ordenació municipal; SU: sòl urbà; SUNP: sòl urbanitzable no programat, i SNU: sòl no urbanitzable.

ANNEX 1 Parc Natural de Cap de Creus

Àmbit marí

L'àmbit marí protegit és la superfície marítima delimitada pel tram de costa comprès entre la punta del Bol Nou, a la cala Tamariua, al terme municipal del Port de la Selva, i la punta Falconera, al municipi de Roses, i la poligonal que, en direcció N-S, uneix els dos punts esmentats per mitjà dels vèrtexs definits per les coordenades següents, de latitud N i longitud E, respectivament:

42º 20' 47" N, 3º 12' 38" E (punta del Bol Nou)

42º 21' 52" N, 3º 12' 21" E

42º 21' 22" N, 3º 15' 29" E

42º 19' 38" N, 3º 19' 27" E

42º 19' 16" N, 3º 20' 01" E (extrem oriental de l'illa de la Massa d'Oros)

42º 18' 49" N, 3º 19' 54" E

42º 15' 18" N, 3º 17' 15" E

42º 14' 11" N, 3º 16' 05" E

42º 13' 51" N, 3º 13' 12" E

42º 14' 00" N, 3º 13' 12" E (punta Falconera)

La badia de Cadaqués queda exclosa d'aquest àmbit marí protegit. La zona d'exclusió comprèn totes les aigües de la badia situades a l'O de la línia de direcció SO que uneix la punta des Bou Marí (42º 17' 02'' N, 3º 17' 47'' E) amb la punta de la cala Nans (42º 16' 20'' N, 3º 17' 18'' E).

Àmbit terrestre

Terme municipal de Cadaqués

El límit del PN s'inicia a l'extrem N de la costa del terme municipal de Cadaqués, al Racó des Bac, a la cala Galladera. Segueix la línia litoral, en el sentit de les agulles del rellotge, fins que arriba al cap d'en Roig. En aquest indret s'aparta de la costa i continua terra endins a través del límit del SNU qualificat d'"11 - Reserva natural integral" pel PGO de Cadaqués, pel qual continua fins que troba el camí del mas de la Birba, que pren pel seu brancal més oriental fins que arriba al punt de cruïlla d'on surt un altre vial cap al mas Duran. Des d'aquesta cruïlla, el límit del PN descriu una recta en direcció O, fins que troba el camí del mas de la Senyora, i coincideix amb la corba que queda just al N d'aquest mas, a uns setanta-cinc metres al N. Des d'aquest punt, el límit continua en línia recta fins que arriba a l'extrem N de la drecera de Maidéu, pren aquesta drecera i arriba després a la carretera de Roses a Cadaqués, que ressegueix en direcció a Roses fins que troba el límit zonal del SNU qualificat de "6 - Perafita". Tot seguit, la delimitació del PN continua per aquest darrer límit zonal, en direcció S, a través de la zona de les Closes, fins que troba el límit del SNU qualificat de "9 - Reserva forestal", prop de la casa d'en Meliton. Després baixa resseguint aquest límit fins al punt on troba la pista que va de Cadaqués al mas d'en Baltre. A partir d'aquí segueix aquesta pista, en direcció a Cadaqués, fins al punt on la pista creua el límit del SUNP. Llavors segueix aquest límit, en direcció S, fins que troba el límit del SNU qualificat d'"11 - Reserva natural integral", pel qual continua fins que arriba a la línia de la costa, a la costa de sa Morera. Després continua per la línia de costa fins a l'extrem S del terme municipal de Cadaqués, just a la desembocadura de la riera de Jóncols (dita també de Joncus), a la platja de Jóncols.

Terme municipal de Roses

Des del punt anterior, el límit continua per la línia de costa fins que arriba a la Figuerassa, on pren el límit del SU del PGO del municipi de Roses, que delimita les urbanitzacions que hi ha al voltant de la platja de l'Almadrava. Segueix aquest límit fins més enllà del rec de l'Almadrava, on pren el de la zona que el planejament qualifica de "C1 - Parc urbà", fins que troba el camí que porta a la carretera de Roses a Cadaqués. Tot seguit, continua per aquest camí uns metres en direcció N, fins que intercepta a l'esquerra el límit d'una altra zona qualificada de "C1 - Parc urbà", que la delimitació inclou. Segueix aquest límit en direcció O i retroba després el límit del SU, pel qual continua fins a la intersecció amb la zona qualificada també de "C1 - Parc urbà", que es troba a uns cinc-cents metres a l'O i que la delimitació inclou. La segueix en aquesta direcció fins al límit del SNU qualificat de "18b - Arqueològic". Tot seguit, pren aquest darrer límit en direcció NO i el segueix fins que troba, ja més al N, un nou límit de zona qualificada de "C1 - Parc urbà". La delimitació segueix el límit d'aquesta zona, que inclou, en direcció NO, fins que troba la carretera de Roses a Cadaqués. Pren aquesta carretera cap a l'E, fins al punt on intercepta el límit del SNUP-5 qualificat de "12b - Desenvolupaments opcionals", el qual en queda exclòs. Seguint aquest límit cap al N hi ha un punt d'intersecció amb una zona qualificada de "15 - Protecció paisatgística i ecològica", que hi queda inclosa, el límit de la qual segueix cap al NO, fins al punt d'intersecció entre aquest límit i els límits de la zona "12b - Desenvolupaments opcionals" i de la zona "17 - Reserves naturals". A partir d'aquí continua en direcció O i segueix el límit del SNU de la zona "17 - Reserves naturals", la qual inclou. El límit del PN pren el del SNU esmentat, a la cota 100 m, i el segueix fins que troba el segon torrent que descendeix pel bac de Can Berta en direcció N. En aquest punt el límit segueix el torrent, inclosos els dos costats, fins a la confluència amb la riera de la Trencada. Segueix la riera en direcció O, inclosos els dos costats, fins que troba un torrent tributari que ve del N. Pren aquest torrent, inclosos els dos costats, el segueix aigües amunt i pren la bifurcació més oriental fins que troba la carretera de Cadaqués GE-614. El límit segueix llavors la carretera fins al punt d'aquest límit sobre la carretera de Cadaqués GE-614 que queda en línia recta i direcció SO, a uns dos-cents deu metres de la Torre del Moro, i sota el qual passa un torrent tributari del rec de la Torreta. Llavors pren aquest torrent, inclosos els dos marges, fins que troba el límit del SU "mas Boscà - mas Fumats". Després continua amunt per aquest límit fins que arriba al límit intern de la zona del Sistema C4, que correspon en el planejament a "Altres espais lliures" i que queda inclosa en el PN. Segueix aquest límit, fins que troba novament el del SU de "mas Boscà - mas Fumats", aquesta vegada al costat més occidental de la urbanització. En aquest punt pren el límit, aquesta vegada en sentit descendent, fins al punt d'on surt el del SNU qualificat de "14a - Rural, d'ús agropecuari", pel qual continua en direcció NO fins que troba, finalment, el límit dels termes municipals de Roses i Palau-saverdera.

Terme municipal de Palau-saverdera

Des del punt d'entrada del límit municipal amb el de Roses, el límit del PN descriu una línia recta en direcció N-NO fins que troba el ramal més oriental del rec del Serrat del Nin just a la cota 200 m, prop de la cova dels Encantats. Tot seguit, descriu una nova recta en direcció NO i travessa el rec del Salt de l'Aigua, fins que intercepta el ramal més occidental del rec del Serrat del Nin, a la cota 170 m. Des d'aquest punt, pren la direcció N-NE en línia recta fins que intercepta el rec de la Fantasia al nivell de la cota 220 m, a la vora d'una petita extracció de pedra en un petit ramal del camí de Bellavista. Tot seguit, el límit del PN segueix una recta en direcció NO fins que intercepta la cota 200 m sobre el rec de Sant Onofre. Llavors pren la direcció O i segueix en línia recta fins que intercepta la cota 243,87 sobre la carena del Turo, carener situat entre el rec de Sant Onofre i el rec del Bac. Des d'aquest punt, el límit descendeix seguint la carena, fins que troba el dipòsit municipal d'aigües, a la cota 190 m. Des d'aquest punt el límit traça una línia recta en direcció N-NO fins que troba la cota superior d'una antiga pedrera, a la cota 180 m. Finalment, des de la pedrera segueix una línia recta fins que connecta amb el punt d'intersecció entre el límit del SNU i el límit municipal amb Pau, just a la cota 145 m.

Terme municipal de Pau

Des del punt anterior, el límit del PN segueix cap a l'O en línia recta fins al dipòsit municipal d'aigua, des d'on continua, altre cop en línia recta, fins al vèrtex més al NO del sector "2" del SU. A continuació, traça una nova línia recta fins al vèrtex situat més al NE del límit del SU del sector "4" i travessa el SNU qualificat de "2". A partir d'aquest punt segueix el límit del SU del sector "4" en direcció O fins que troba el dels termes municipals de Pau i Vilajuïga, que coincideix amb la part més alta del rec de Cap de Terme.

Terme municipal de Vilajuïga

A continuació, el límit del PN busca en línia recta la part més alta, a la cota 105 m, del torrent de més a la dreta de can Pep Satller, mirant al NO. Aleshores continua torrent avall, del qual inclou tots dos marges, fins a la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes (GEP-6041). Tot seguit pren aquesta carretera en direcció cap a Vilajuïga i, posteriorment, la primera pista que surt a la dreta, a uns quaranta metres, fins a la riera del barranc de la Coma de l'Infern. Després segueix aquesta riera aigües avall, i més tard el primer tributari, a mà dreta, pel qual continua aigües amunt i del qual inclou tots dos costats, i deixa a l'esquerra els Hortells i el puig Castellar, fins al seu punt més alt, gairebé al coll que hi ha entre el puig Castellar i el puig Ullastret. A partir d'aquest punt, continua per la vora dels conreus de les oliveres d'en Xico, que exclou, i segueix cap al NO les terres de conreu del mas Bartret, fins a la confluència d'aquestes amb el camí que porta al mas esmentat. Pren el camí en direcció a Vilajuïga fins al límit de la zona qualificada de "sòl urbà, sistema d'equipaments" per les NNSS del municipi, la qual exclou, i segueix el seu límit nord fins que troba el camí de Vilajuïga al castell de Carmençó, el qual pren en direcció al castell. Més endavant creua la riera de Carmençó i segueix el camí en direcció NO fins a la cruïlla entre aquest i la carretera de la Bisbal d'Empordà a Portbou (C-252), per la qual continua, en direcció a Portbou, fins que troba el torrent que travessa l'olivar d'en Jordà. Des d'aquest punt de la carretera traça una línia recta en direcció SE fins que intercepta, primer, la riera de Carmençó, després els camps de conreu de can Montperdut i, finalment, el punt més al N del turó, a l'O de can Montperdut, delimitat per una clara ruptura del pendent entre els camps de conreu i el mateix turó. El límit ressegueix aquest canvi de pendent entre el turó i els camps de conreu de can Montperdut, sempre pel vessant oriental del turó, fins que troba el camí que envolta el mas Montperdut per l'O. Aleshores el límit pren el camí en direcció SE i voreja la pedrera Montperdut pel SO, fins que troba la confluència amb el límit de l'ampliació d'explotació de la pedrera (Resolució de la Secció de Mines de Girona del 14 de setembre de 1995). Llavors segueix aquest límit fins que torna a interceptar el camí que envolta la pedrera, ja en el costat NE d'aquesta. El límit del PN segueix el camí que passa pel darrere del corral Vell de Montperdut, es dirigeix cap al N i deixa a l'esquerra successivament la pedrera, els corrals nous i can Montperdut, fins que arriba novament a la carretera C-252, per la qual continua en direcció cap a Portbou, a través d'una petita zona que pertany al municipi de Llançà, fins al límit entre els termes municipals de Vilajuïga i Llançà. S'exclou la zona d'equipaments esportius del municipi de Vilajuïga, situats en els terrenys del mas Bartret, del Parc Natural.

Terme municipal de Llançà

Des del punt anterior, el límit del PN segueix encara la carretera C-252 en direcció N fins a 200 m del futur punt d'intersecció entre la carretera C-252 i la variant prevista pel PGO de Llançà, que travessarà els Ximblars i les Esplanes. Tot seguit, el límit segueix paral·lel al traçat de la futura variant, a una distància de 200 m al S, fins que intercepta el límit del SU, que ressegueix fins que arriba a la divisòria municipal entre el Port de la Selva i Llançà.

Terme municipal del Port de la Selva

A continuació, el límit del PN segueix el límit del SNU, fins que aquest troba la carretera GE-612, de Llançà al Port de la Selva. Continua per aquesta carretera fins que troba el límit del SU que correspon al polígon B 5 del SU del PGO del Port de la Selva, situat davant la punta del Garoter. Envolta aquest polígon per dalt, que exclou del PN, i segueix en sentit descendent el límit del SNU fins que retroba la carretera GE-612, la qual segueix, en direcció al Port de la Selva, fins que troba el límit del SUNP 1. Segueix aquest límit del SUNP 1 quan aquest coincideix amb el límit de la zona de SU qualificada d'"a22", del sector Pol B 4, fins que troba el límit del SNU qualificat de "d3", que coincideix amb el de l'anterior zona "a22". Aleshores segueix aquest darrer límit fins a la platja d'en Vidal, la qual inclou; pren tot seguit la línia de la costa i envolta completament la punta de s'Arenella, fins que troba el camí del far. Després ressegueix aquest camí fins al seu inici, a la carretera GE-612. Resten exclosos del PN aquells terrenys del SUNP 1 que el planejament urbanístic destina a habitatges unifamiliars. Tot seguit, el límit pren la carretera esmentada, en direcció al Port de la Selva, i la recorre aproximadament trenta metres, fins al torrent que baixa de la Roca del Caltré i desemboca a la cala Colomera, pel qual continua en sentit ascendent uns vint-i-cinc metres. En aquest punt trenca en direcció S i segueix la ruptura del pendent de la falda de la Roca del Caltré, a uns seixanta metres de distància de la carretera GE-612, de Llançà al Port de la Selva, fins que intercepta un segon rec que baixa de la Roca del Caltré, situat més al S que l'anteriorment esmentat i tributari de la riera de la vall de Santa Creu. Llavors el límit segueix el rec aigües avall, del qual inclou tots dos costats, fins que intercepta la riera de la vall de la Santa Creu, per la qual remunta i de la qual inclou també tots dos marges. Quan troba el primer torrent tributari a l'esquerra de la riera, el límit del PN, que n'inclou tots dos marges, s'hi enfila fins a la part més alta, a la cota 110 m. Des d'aquest punt continua en línia recta fins que troba el punt més al N del camí del Port de la Selva a Sant Pere de Rodes, on coincideix amb una corba de 180º. Tot seguit, el límit pren aquest camí en direcció a Sant Pere de Rodes fins a la divisòria dels termes municipals del Port de la Selva i la Selva de Mar.

Terme municipal de la Selva de Mar

El límit continua per aquest camí en direcció a Sant Pere de Rodes fins que troba, més al S, una altra corba de 180º. Des d'aquest punt es dirigeix en línia recta fins al punt de bifurcació del rec de Picalordí. Des d'aquí enllaça amb el punt on el rec situat immediatament més al S del rec de Picalordí es trifurca. Llavors continua en línia recta, en direcció SE, fins que troba l'inici del camí que travessa el rec dels Gatiens i porta a l'horta d'en Cervera, on coincideix amb el límit del PNIN de la serra de Rodes just en el caire del vessant que queda entre les Palaues i els Gatiens. Tot seguit descendeix pel camí fins que troba el límit del SNU qualificat de "sòl de règim especial - condominis", prop de l'edificació que hi ha a l'horta d'en Cervera. Llavors segueix aquest límit, s'allunya del nucli de població de la Selva de Mar, envolta el mas de l'Estela i continua després en direcció NO fins a sota la zona dels Miralls. En aquesta zona, el límit del PN deixa el límit del SNU esmentat i s'enfila pel caire SO del puig, on es troba la zona dels Miralls. Un cop arriba dalt del puig, pren el carener fins al puig de la Glòria, des del cim del qual baixa per la línia de màxim pendent fins que troba el torrent que davalla fins al pla d'en Pedro, pel qual descendeix i del qual inclou tots dos marges, fins que arriba a la seva confluència amb el rec de Colomers. Aleshores el límit creua aquest rec i el de Rubies, fins al límit entre els termes municipals de la Selva de Mar i el Port de la Selva, just abans de la carretera del Port de la Selva (GE-613), en el punt on aquesta fa una corba de 90º a l'esquerra, en direcció a Cadaqués.

Terme municipal del Port de la Selva

Des del punt anterior, el límit creua la carretera i s'enfila pel caire orientat cap a l'O-SO, que comença just en aquesta corba, fins a la cota 187,58 m, on el pendent s'aplana sobtadament. Després continua des d'aquest replà i descriu una recta que va a donar al punt de bifurcació més meridional del rec del Cementiri, des d'on traça una línia recta en direcció N que connecta amb el punt central de bifurcació del rec del Cementiri. Tot seguit, el límit del PN segueix una altra línia recta fins que connecta amb l'extrem superior del camí que porta al Mirador. Aleshores segueix el camí fins que connecta amb el límit del SNU, que segueix fins a la costa, a la cala Tamariua. A partir d'aquest punt continua per la línia de la costa, en direcció E, fins que retroba el punt inicial del PN, en el límit entre els termes municipals del Port de la Selva i Cadaqués.

En resta exclòs l'àmbit de la Vall de Santa Creu, d'acord amb la delimitació inclosa en l'annex 5.

ANNEX 2 Paratge natural d'interès nacional de cap Gros - cap de Creus

Terme municipal de Cadaqués

Prenent com a punt inicial el punt de reunió de la carretera de Cadaqués al cap de Creus i el coll situat entre el puig Pelegrí (125,07 m) i el puig de la Sivina (145,06 m), el límit del PNIN puja pel vessant E del puig de la Sivina, per la línia de màxim pendent, fins al cim, des d'on descendeix pel caire NO fins al collet que hi ha entre aquest puig i el següent, de 181,55 m, just al S del mas dels Rabassers de Dalt, a uns quatre-cents metres, fins al qual continua després per la línia de màxim pendent. Llavors continua pel coll orientat en sentit SE-NO que l'uneix amb el puig Alt, fins a dalt del puig Alt, i creua la divisòria entre els termes municipals de Cadaqués i el Port de la Selva.

Terme municipal del Port de la Selva

Després descendeix pel caire S-SE del puig Alt fins al coll que hi ha entre aquest i el puig Alt Petit, des d'on puja fins a dalt del puig Alt Petit, pel seu caire N, i baixa pel caire SO. Llavors s'enfila a un petit turó de 185,46 m, des del qual continua per una sèrie de petits cims, els quals puja i baixa, en direcció NO, i forma una línia gairebé paral·lela al camí del mas de la Birba, el qual queda a sota, a l'esquerra. El límit del PNIN va seguint aquest petit carener fins que, en la mateixa direcció NO, baixa fins que creua el camí del mas de la Birba, després que hagi fet un canvi de direcció de 90º cap al NE. Un cop creuat el camí, continua en direcció O, baixa pel caire fins a la riera dels Recs Nous, la qual travessa, i, en la mateixa direcció, puja per l'altre costat de la riera i per la línia de màxim pendent, fins a dalt d'un petit turó de 170,53 m. Un cop aquí, va girant cap al S i passa per un altre petit turó de 172,03 m, situat al SO del turó abans esmentat. Continua en direcció S i puja fins a dalt pel caire N del turó, en el vessant E del qual hi ha la sureda de Mas Vell, a una altura de 240,73 m. Aleshores continua primer en direcció SO per una mica de carener, i després, en direcció S-SO, puja per la línia de màxim pendent, fins a dalt del caire SE-NO del puig dels Bufadors. Un cop dalt d'aquest caire, el límit del PNIN el ressegueix en direcció O, deixa el mas dels Bufadors a la seva esquerra i passa pel serrat de Conilleres, fins que es desvia una mica cap al SO; la carretera del Port de la Selva (GE-613) queda a sota, a l'esquerra del límit. Tot seguit, baixa pel caire NO fins a la confluència de la riera de Rubies amb un seu tributari, punt que es troba a 150 m, en sentit ascendent de les aigües, del lloc on la riera passa per sota la carretera GE-613. En la mateixa direcció, i des de l'altre costat de la riera, el límit del PNIN puja pel mig del vessant S del turó que hi ha a l'O de les vinyes dels Obertins fins a dalt d'aquest turó, a una altura de 188,69 m. Llavors baixa per la línia de màxim pendent i pel vessant N fins a la riera, la qual traspassa, i puja pel caire SO del puig Roques de la Regalada fins a dalt de tot. Des d'aquí continua en direcció N-NE pel carener i el vessant N-NE, fins a la riera que passa per sota el camí dels masos, punt en el qual segueix el camí en direcció NE i N, i passa per la zona de la Mallareta, fins a l'encreuament amb el camí de Sant Baldiri. Llavors continua pel camí que surt en direcció N, deixa el mas Puignau a l'esquerra d'aquest i el rec de les Pistoles a la dreta i pren el caminet que surt a mà esquerra, passada la zona dels Llaures, pel qual continua fins al punt on aquest camí deixa la direcció O que portava, i baixa avall en direcció N. En aquest punt, i en la mateixa direcció O, baixa pel caire fins al rec de la Tamariua, el qual segueix aigües avall i del qual inclou la vegetació de ribera d'ambdues bandes, fins a la platja i la línia de la costa de la cala Tamariua. A partir d'aquí el límit ressegueix la línia de la costa fins que troba l'extrem N de la divisòria entre els termes municipals del Port de la Selva i Cadaqués.

Terme municipal de Cadaqués

El límit del PNIN continua resseguint la línia de costa fins a la desembocadura del torrent que arriba a la cala d'Agulles. En aquest punt el límit remunta el torrent, del qual inclou tots dos marges, fins a la carretera que porta a les instal·lacions del Club Mediterranée. Des d'aquí, i per la línia de màxim pendent, el límit baixa fins al rec de Francalús, pel qual descendeix i del qual inclou tots dos marges, fins a la desembocadura d'aquest, al Racó de Francalús. Aleshores, el límit segueix la línia de la costa fins que retroba el punt inicial, al Racó de Codera.

Totes les illes i els illots compresos dintre la part de l'àmbit marí del PN situats al N de la punta des Bou Marí formen part també d'aquest PNIN.

Paratge natural d'interès nacional del cap de Norfeu

Terme municipal de Cadaqués

Prenent com a punt inicial la desembocadura del rec d'Aiguadolç, pel qual puja el límit del PNIN que afecta ambdós marges, fins que troba el camí que porta a l'ermita de Sant Pius V, el límit pren la direcció S de l'esmentat camí, que abandona després de fer el tram més recte en direcció S, i travessa l'olivar d'en Poldo, just fins on el camí gira cap a l'esquerra, en direcció N. Des d'aquest punt, el límit del PNIN continua en línia recta fins que troba la primera de les bifurcacions del rec del fons, en direcció de mar cap a terra. Tot seguit puja pel rec, del qual inclou tots dos costats, fins al punt on el rec es bifurca novament. Llavors segueix el tributari que, mirant terra endins, queda a l'esquerra, fins a la seva part més alta. Des d'aquest punt el límit traça una línia recta fins a la intersecció entre el rec de sa Sabolla i el camí de punta Prima. A continuació puja pel rec de sa Sabolla, del qual inclou tots dos marges, fins a la carretera de Roses a Cadaqués. El límit va resseguint aquesta carretera en direcció a Roses fins a la cruïlla amb el camí del Pení, pel qual continua fins a la divisòria entre els termes municipals de Cadaqués i Roses.

Terme municipal de Roses

El límit del PNIN continua per aquest camí i passa pel pla de la Figura, per sota la vinya d'en Baltre, l'olivar de la Cristina i els barracots dels Presos, fins a una corba de gairebé 360º, passats aquests darrers i just davant l'obac d'en Masnou. En el punt més extern d'aquesta corba, el límit baixa per la línia de més pendent fins al rec de Jóncols. Segueix el rec aigües avall, els dos marges del qual inclou, fins que troba el segon tributari a la dreta, el qual remunta i del qual també inclou els dos marges, per arribar al seu extrem més alt. Des d'aquí puja per la línia de màxim pendent del vessant E fins a dalt del caire, per on continua amunt, en direcció N, fins a la cota de 313,20 m. Després baixa per la línia de màxim pendent, pel caire que està orientat cap a l'O, fins al rec de Montjoi. Continua rec avall, del qual inclou tots dos marges, fins que troba el caire N del puig del Gall, el qual remunta fins a dalt, a la cota de 193,44 m. Des d'aquí puja, seguint la mateixa direcció que portava, fins a dalt del serrat de la Torre del Sastre, a la cota de 249,91 m. Des d'aquí dalt baixa pel vessant S, per la línia de màxim pendent, deixa la Torre del Sastre a la dreta i continua en la mateixa direcció pel carener, fins a la cota de 176,39 m, en el vessant E de la qual hi ha la cova del Lledó. Des d'aquesta cota baixa primer pel caire S, per la línia de màxim pendent, i després pel caire SO-O, fins que troba el límit del SU que hi ha al voltant de la platja de l'Almadrava, a uns dos-cents metres de la costa. Llavors continua per aquest límit de SU fins a la costa, a la punta de la Figuerassa, i després per la costa, fins que troba la divisòria entre els termes municipals de Roses i Cadaqués.

Terme municipal de Cadaqués

El límit del PNIN continua per la línia de la costa, des del punt anterior, fins que retroba el punt inicial de la desembocadura del rec d'Aiguadolç.

Totes les illes i tots els illots compresos dins la part de l'àmbit marí del PN situat al S de la punta des Bou Marí també formen part d'aquest PNIN, tret de les illes o els illots inclosos dins la badia de Cadaqués, d'acord amb la delimitació de l'annex 1. En queden excloses les zones corresponents als àmbits d'ordenació específica de la cala Montjoi i la cala Jóncols, delimitats a l'annex 4.

Paratge natural d'interès nacional de la serra de Rodes

Terme municipal del Port de la Selva

El punt inicial de la descripció se situa a la riera de la Vall, sota el pont que uneix el nucli de la Vall de Santa Creu amb el camí que ascendeix al monestir de Sant Pere de Rodes. El límit del PNIN va riera avall, de la qual inclou els dos marges, fins que arriba al punt en què la riera se soterra sota la plaça de la Font de la Vall de Santa Creu. En aquest punt, el límit gira a la dreta i ressegueix els marges de la plaça, d'acord amb la delimitació inclosa en l'annex 5, fins a trobar de nou la riera en el punt que aquesta torna a sortir a l'exterior. A partir d'aquí el límit segueix riera avall, de la qual inclou els dos marges, fins que troba el quart torrent tributari d'aquesta riera, en sentit aigües avall i comptat des del punt inicial d'aquest límit. Llavors continua torrent amunt, del qual inclou tots dos marges, fins al seu extrem més elevat, i després fins a dalt del caire, a la cota de 321,2 m, per la línia de màxim pendent. Des d'aquí continua caire amunt, en direcció SO, fins que troba el torrent pròxim, el qual remunta i del qual inclou tots dos marges, fins al seu extrem més elevat, i fins a dalt del caire per la línia de màxim pendent, al serrat de la Guerra, on el camí del Port de la Selva a Sant Pere de Rodes fa una corba tancada cap a l'esquerra en sentit descendent i queda un replà a mà dreta d'aquesta corba amb vista sobre la Selva de Mar; en aquest punt creua el límit entre els termes municipals del Port de la Selva i la Selva de Mar. Llavors continua torrent amunt, del qual inclou tots dos marges, fins al seu extrem més elevat, i després fins a dalt del caire, a la cota de 321,2 m, per la línia de màxim pendent. El límit segueix la pista carenera, en direcció E, fins que troba el camí que passa per la carena de la serra del coll del Perer. Segueix aquest camí fins al mateix coll del Perer (325 m) i, des d'aquest punt, busca directament la capçalera de la riera de la Vall de Santa Creu. El límit baixa per la riera que passa per la Vall de Santa Creu, de la qual inclou tots dos marges fins que retroba el punt inicial.

Terme municipal de la Selva de Mar

El límit del PNIN baixa pel caire de vessant que queda just a sota l'esmentat replà, entre els Gatiens i les Palaues, fins que troba el límit del SNU qualificat de "sòl de règim especial - condominis". Després segueix aquest límit, s'allunya del nucli de població de la Selva de Mar i deixa el mas de l'Estela a l'esquerra i fora del PNIN, fins que creua el rec dels Gorgs. Tot seguit, el límit del PNIN continua rec amunt, del qual inclou tots dos marges, i pren el tributari que porta al coll de Sant Genís, gairebé a la divisòria entre els termes municipals de la Selva de Mar i Roses.

Terme municipal de Roses

Des del coll segueix la carena del serrat de Can Berta i passa pel coll de la Jacona, fins que troba el punt carener on enllacen el serrat de Can Berta i la serra de Rodes, just a la cota 475,6 m, entre la cova del Rellotge i el Puigsequer.

Terme municipal de la Selva de Mar

Des d'aquest punt el límit del PNIN ascendeix pel carener de la serra de Rodes seguint el límit del terme municipal de la Selva de Mar, i passa successivament per la cova del Rellotge, el puig de Queralbs i el castell de Sant Salvador.

Terme municipal del Port de la Selva

Tot seguit, el límit pren la divisòria del terme municipal del Port de la Selva en direcció E i el segueix fins que troba el punt d'intersecció entre aquest mateix límit, la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes (GEP-6041) i l'inici del camí que, en aquest punt, porta cap al mas Margall.

Terme municipal de Pau

Des d'aquesta cruïlla, el límit del PNIN continua, en direcció SO i en línia recta, fins al cim de la Creu Blanca (464 m), que és el punt més alt de la serra de Pau en el seu extrem més oriental. Des de la Creu Blanca, el límit del PNIN segueix la carena de la serra de Pau, passa primer per les Comes i després pel coll de Grimall, fins que en troba, seguint el límit del terme municipal de Vilajuïga, el punt més alt en l'extrem més occidental (233 m), que es troba al N dels pins d'en Norat.

Terme municipal de Vilajuïga

A partir d'aquest punt el límit descendeix directament pel vessant N de la serra de Pau fins a la confluència entre la riera del barranc de la Coma de l'Infern i la riera de Vilajuïga. Tot seguit pren la direcció N fins que intercepta novament la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes. A partir d'aquí segueix aquesta carretera en direcció a Sant Pere de Rodes, fins a la confluència amb l'inici del camí del mas de la Mata, pel qual continua en direcció S fins que intercepta un rec, a uns dos-cents metres. El límit continua pel rec, els dos costats del qual inclou, aigües avall, en direcció N, fins que troba la riera del mas de la Mata. Des d'aquest punt el límit ascendeix en línia recta i en direcció NE cap a la capçalera de la riera, que neix al vessant N de la Roca de Miralles, ja en el terme municipal de Llançà.

Terme municipal de Llançà

Des d'aquest punt el límit busca en línia recta l'extrem occidental de la carena de la serra de l'Estela, just on comença una pista carenera, que coincideix amb el límit municipal del Port de la Selva.

Terme municipal del Port de la Selva

El límit segueix la pista carenera, en direcció E, fins que troba el camí que passa per la carena de la serra del coll del Perer. Segueix aquest camí fins al mateix coll del Perer (325 m) i, des d'aquest punt, busca directament la capçalera de la riera de la vall de Santa Creu. El límit baixa per la riera que passa per la vall de Santa Creu, de la qual inclou tots dos marges, fins que troba el límit del SU de la vall de Santa Creu, el qual ressegueix, en la mateixa direcció, fins que retroba el punt inicial.

ANNEX 3 Reserva natural integral del cap de Creus

Àmbit marí

Comprèn l'espai definit per la cara nord de l'illa s'Encalladora i la poligonal delimitada per les coordenades següents:

42º 19' 32" N, 3º 19' 10" E

42º 19' 46" N, 3º 19' 10" E

42º 19' 38" N, 3º 19' 27" E

42º 19' 35" N, 3º 19' 32" E

42º 19' 21" N, 3º 19' 32" E

Àmbit terrestre

Terme municipal de Cadaqués

Prenent com a punt inicial la cala sa Pava, el límit de la RNI segueix, en direcció NE, el límit de la zona maritimoterrestre, fins que arriba al punt de contacte entre els àmbits del SNU qualificats de "7 - Guillola" i "11 - Reserva natural integral". Segueix el límit entre ambdues zones fins que el límit comença a canviar de direcció clarament, moment en què el deixa per, en la mateixa direcció que duia, continuar amunt pel caire fins al cim d'un petit turó, al SO del qual queda el puig Pelegrí. Aleshores va d'aquest cim fins a dalt del puig Pelegrí (125,07 m) i baixa, en direcció O, per la línia de màxim pendent, fins que troba la carretera de Cadaqués al cap de Creus. A continuació segueix la carretera en direcció al cap de Creus fins a la cruïlla amb la pista que surt en direcció N-NO cap al mas dels Rabassers de Baix. Posteriorment segueix aquesta pista en direcció N-NO i, quan arriba al mas dels Rabassers de Baix, pren la pista que, en direcció O, deixa aquest mas a la seva dreta, fins que creua la divisòria entre els termes municipals de Cadaqués i el Port de la Selva.

Terme municipal del Port de la Selva

El límit de la RNI segueix aquesta pista, deixa el mas dels Rabassers de Dalt a la seva esquerra i arriba a una bifurcació a uns vuit-cents metres d'aquest mas. Després pren la pista que surt cap a l'O, passant pel Romegós. Al final d'aquesta, baixa a la riera que hi ha a la dreta, els dos marges de la qual inclou, i la segueix en direcció O fins a la pista que ve del mas Fangal. Llavors segueix aquesta pista en direcció NO uns dos-cents metres, fins que troba el camí del mas de la Birba, el qual segueix fins al torrent de sota el mas de la Birba, tributari de la riera de cala Tavallera. Baixa per aquest torrent, els dos marges del qual inclou, fins a la riera de cala Tavallera. Llavors segueix aquesta riera, de la qual inclou tots dos marges, fins a cala Tavallera, des d'on pren la línia de la costa fins a la divisòria entre els termes municipals del Port de la Selva i Cadaqués.

Terme municipal de Cadaqués

Continuant per la línia de la costa, el límit continua fins a la desembocadura del torrent que arriba a la cala d'Agulles. En aquest punt el límit remunta el torrent, els dos marges del qual inclou, fins a la carretera que porta a les instal·lacions del Club Mediterranée. Des d'aquí, i per la línia de màxim pendent, el límit baixa fins al rec de Francalús, pel qual descendeix i del qual inclou tots dos marges, fins a la desembocadura d'aquest, al Racó de Francalús. Aleshores el límit segueix la línia de la costa fins que retroba el punt inicial a la cala Torta. Formen part també de la RNI l'illa s'Encalladora i les altres illes i els illots de l'espai marí adjacent a la reserva. Se n'exclouen els enclavaments ocupats pels edificis i els accessos del mas de la Birba i del mas dels Rabassers de Baix, i també l'establiment hoteler situat als voltants del cap de Creus.

Reserva natural integral del cap de Norfeu

Terme municipal de Roses

Des de la punta del Pi, a la costa O de la digitació del cap de Norfeu, el límit de la RNI puja pel rec del Pi, per la seva branca o el seu tributari més al N, fins al coll del Canadell, a la cruïlla de pistes que hi ha en aquest coll. Després baixa per la branca N del tributari esquerre del rec del Canadell, en sentit aigües avall, fins a la línia de la costa, a la platja del Canadell, la qual queda tota inclosa. A partir d'aquí el límit ressegueix tota la línia de la costa i envolta la digitació del cap Norfeu, fins que retroba el punt inicial, la punta del Pi.

Reserva natural parcial de cap Gros - cap de Creus

Comprèn dues zones. La primera d'aquestes zones, la més occidental, queda delimitada per la poligon al definida per les coordenades següents i el tram de costa que comprenen:

42º 20' 17" N, 3º 15' 29" E

42º 21' 22" N, 3º 15' 29" E

42º 20' 45" N, 3º 16' 54" E

42º 20' 13" N, 3º 16' 54" E

La segona zona, la més oriental, queda delimitada per la poligonal definida per les coordenades següents i el tram de costa que comprenen:

42º 19' 38" N, 3º 18' 18" E

42º 20' 08" N, 3º 18' 18" E

42º 19' 38" N, 3º 19' 27" E

42º 19' 16" N, 3º 20' 01" E

42º 18' 49" N, 3º 19' 54" E

42º 18' 22" N, 3º 19' 33" E

42º 18' 49" N, 3º 18' 46" E

Reserva natural parcial del cap de Norfeu

Comprèn l'espai marí adjacent a la RNI del cap de Norfeu, delimitat per les coordenades següents i el tram de costa que comprenen:

42º 14' 58" N, 3º 15' 26" E

42º 14' 58" N, 3º 16' 54" E

42º 14' 11" N, 3º 16' 05" E

42º 14' 01" N, 3º 14' 43" E

42º 15' 00" N, 3º 14' 43" E

ANNEX 4 Àmbits d'ordenació específica

Guillola

Aquest àmbit d'ordenació específica coincideix exactament amb el polígon del SNU qualificat de "7 - Guillola" en el PGO del municipi de Cadaqués.

Perafita

Aquest àmbit d'ordenació específica coincideix exactament amb els polígons dels SNU qualificats de "6 - Perafita" i "Suelo rústico susceptible de asentamientos diseminados", corresponents, respectivament, al PGO del municipi de Cadaqués i al PGO del municipi del Port de la Selva.

S'Agulla - es Canell

Des la desembocadura del torrent que conflueix a la cala d'Agulles, segueix la línia de la costa en direcció E fins a la desembocadura del rec Francalús i remunta per la vora del seu marge O, fins que troba la línia de màxim pendent que duu a la cruïlla entre la carretera d'accés al Club Mediterranée i la del cap de Creus. Continua per aquesta línia de màxim pendent fins a la cruïlla, des d'on descendeix per la vora del marge E del torrent que conflueix a la cala d'Agulles, fins al punt inicial.

Cala Montjoi

Aquest àmbit d'ordenació específica coincideix exactament amb l'àmbit del Pla especial de platja Montjoi delimitat al PGO del municipi de Roses.

Cala Jóncols

Prenent com a punt inicial el marge occidental del rec de Jóncols, el qual en queda exclòs, en la desembocadura d'aquest rec a la cala Jóncols, el límit d'aquest àmbit d'ordenació específica continua aigües amunt, fins que arriba al punt que queda just a l'E de la bifurcació que fa la pista que porta a la cala Jóncols, a uns dos-cents vint metres de distància mínima de la línia de la costa. A partir d'aquí el límit continua en direcció O, creua la pista i s'enfila fins a la cota de 15 m pel caire de vessant que queda sobre les edificacions d'aquesta zona. Llavors segueix la corba de nivell de 15 m en direcció S, fins que arriba a l'extrem més occidental de la cala Jóncols, on hi ha una petita torrentera. Finalment, baixa per aquesta torrentera fins a la línia de la costa, per la qual continua fins al punt inicial.

ANNEX 5 Delimitació cartogràfica de l'àmbit de la Vall de Santa Creu exclòs del Parc Natural de Cap de Creus i del Pla d'espais d'interès natural

Ver Formulario

Índice de navegación
Voces del tesauro
Funcionalidades premium
  • Versión históricas y futuras
  • Alertas legislativas
  • Análisis jurídico
  • Versión PDF
  • Interrelación con modelos, doctrina y jurisprudencia
  • Buscador avanzado
Solicita tu prueba
Documentos relacionados

Búsquedas relacionadas:

Otros documentos interesantes:

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR