Llei de les Policies Locals de Catalunya (Llei 16/1991, de 10 de juliol)

-1 Aquesta Llei s'aplica a tots els cossos de policia que depenen dels municipis de Catalunya, denominats genèricament "policies locals".

-2 Els municipis que no disposin de policia local es poden dotar de guàrdies, vigilants, agents, algutzirs o similars perquè exerceixin les funcions a què es refereix l'article 13. El conjunt d'aquest personal rep en l'àmbit de de Catalunya la denominació genèrica de "vigilants".

-3 El servei que competeix a les policies locals ha d'ésser prestat directament per les corporacions locals respectives, que no poden constituir òrgans especials de gestió ni aprovar la concessió, l'arrendament ni cap altra forma de gestió indirecta del servei.

-1 Les policies locals són instituts armats de naturalesa civil amb estructura i organització jerarquitzades.

-2 S'entén per "policies locals" els cossos amb competències, funcions i serveis relatius a policia i seguretat ciutadana que depenen dels municipis.

-3 No obstant el que disposen els apartats 1 i 2, les policies locals, per raons de tradició històrica, sempre que ho acordi la corporació local respectiva, poden rebre també la denominació específica de "policia municipal" o de "guàrdia urbana".

-1 Hi pot haver policia local en els municipis de més de deu mil habitants.

-2 En els municipis de menys de deu mil habitants hi pot haver policia local si n'acorda la creació la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació local corresponent i ho autoritza el Conseller de Governació, amb informe previ de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals.

-1 La policia local de cada municipi s'ha d'integrar en un cos únic, sens perjudici de l'organització interna que s'adopti per reglament.

-2 El comandament de la policia local és exercit per l'alcalde, el qual pot delegar les atribucions corresponents, d'acord amb la normativa vigent.

-3 El comandament immediat de la policia local correspon al cap del cos.

-1 L'àmbit d'actuació de les policies locals és constituït pel territori del municipi corresponent.

-2 Les policies locals només poden actuar fora de llur àmbit territorial en situacions d'emergència i amb l'autorització prèvia de les autoritats competents. S'ha de donar compte d'aquestes actuacions al Departament de Governació.

Abans de prendre possessió del càrrec, els policies locals han de jurar o prometre acatar la Constitució, com a norma fonamental de l'Estat, i respectar i observar l'Estatut d'Autonomia, com a norma institucional bàsica de Catalunya.

1. Els policies locals gaudeixen a tots els efectes, en l'exercici de llurs funcions, de la condició d'agents de l'autoritat.

2. També gaudeixen de la condició d'agents de l'autoritat els vigilants a què fa referència l'article 1.2, sempre que:

1. Actuïn degudament identificats i en exercici de les funcions que els son pròpies tal com estan definides en l'article 13 i amb les limitacions de l'article 8.3.

2. El municipi on actuïn no disposi de policia local, tal com estableix l'article 1.2. No es consideren agents de l'autoritat, en cap cas, els vigilants, algutzirs o similars que actuen de manera complementària o auxiliar a una policia local municipal existent.

-1 Els policies locals, com a integrants d'un institut armat, han de dur l'armament reglamentari que se'ls assigni. Així mateix, han de disposar dels altres mitjans tècnics i operatius necessaris per al compliment de llurs funcions.

-2 L'alcalde ha de determinar, en forma motivada, les circumstàncies i els serveis en què no s'han de dur armes de foc.

-3 Els vigilants a què es refereix l'article 1.2 no poden dur armes de foc.

-1 Els policies locals estan obligats a dur l'uniforme reglamentari, que només pot ésser utilitzat per al compliment del servei.

-2 No obstant el que disposa l'apartat 1, l'alcalde pot autoritzar que determinats serveis es prestin sense l'uniforme reglamentari, en els termes que estableix la legislació vigent; en qualsevol cas, els policies locals que actuïn sense l'uniforme reglamentari han de portar la

-1 Els principis bàsics d'actuació dels policies locals són els següents:

Primer. Pel que fa a l'adequació a l'ordenament jurídic, els policies locals han de:

1. Exercir llurs funcions amb respecte absolut a la Constitució, a l'Estatut d'Autonomia i a la resta de l'ordenament jurídic.

2. Actuar, en el compliment de llurs funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense fer cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

3. Actuar amb integritat i dignitat i, en particular, abstenir-se de participar en qualsevol acte de corrupció i oposar-s'hi amb fermesa.

4. Atenir-se, en llur actuació professional, als principis de jerarquia i de subordinació; en cap cas, però, l'obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l'execució d'actes que constitueixin manifestament delicte o que siguin contraris a la Constitució, a l'Estatut o a les lleis.

5. Col·laborar amb l'Administració de Justícia i auxiliar-la en els termes establerts per la llei.

   Segon. Pel que fa a les relacions amb la comunitat, els policies locals han de:

1. Impedir, en l'exercici de llur actuació professional, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral.

2. Tenir en tot moment un tracte correcte i acurat amb els ciutadans, als quals han de procurar auxiliar i protegir sempre que les circumstàncies ho aconsellin o hi siguin requerits, i proporcionar-los informació completa i tan àmplia com sigui possible sobre les causes i la finalitat de totes les intervencions.

3. Actuar, en l'exercici de llurs funcions, amb la decisió necessària i sense retard, quan d'això depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i regir-se, en fer-ho, pels principis de congruència, d'oportunitat i de proporcionalitat en la utilització dels mitjans a llur abast.

4. Utilitzar les armes només en les situacions en què hi hagi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d'ells mateixos o de terceres persones i en les circumstàncies que puguin comportar un risc greu per a la seguretat ciutadana, i han de regir-se, en fer-ho, pels principis a què es refereix la lletra c).

   Tercer. Pel que fa al tractament de detinguts, els policies locals han de:

1. Identificar-se degudament com a agents en el moment d'efectuar una detenció.

2. Vetllar per la vida i la integritat física de les persones que estiguin detingudes o sota llur custòdia i respectar-ne els drets, l'honor i la dignitat.

3. Complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisits exigits per l'ordenament jurídic en la detenció d'una persona.

   Quart. Pel que fa a la dedicació professional, els policies locals han de portar a terme llurs funcions amb dedicació total, i han d'intervenir sempre, en tot moment i en tot lloc, estiguin o no estiguin de servei, en defensa de la llei i de la seguretat ciutadana.

   Cinquè. Pel que fa al secret professional, els policies locals han de guardar secret rigorós respecte a totes les informacions que coneguin per raó o en ocasió del compliment de llurs funcions; no estan obligats a revelar les fonts d'informació, llevat que els ho imposin el compliment de llurs funcions o les disposicions legals.

   -2 Els policies locals són responsables personalment i directament dels actes en què, en el compliment de llurs funcions, infringeixin o vulnerin, per acció o per omissió, les normes legals, les normes reglamentàries que regeixen llur professió i els principis enunciats a l'apartat 1, sens perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a les administracions públiques.

Corresponen a les policies locals, en llur àmbit d'actuació, les funcions següents:

1. Protegir les autoritats de les corporacions locals i vigilar i custodiar els edificis, les instal·lacions i les dependències d'aquestes corporacions.

2. Ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà, d'acord amb el que estableixen les normes de circulació.

3. Instruir atestats per accidents de circulació esdevinguts dins el nucli urbà, en el qual cas han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents.

4. Exercir de policia administrativa, a fi d'assegurar el compliment dels reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals, d'acord amb la normativa vigent.

5. Exercir de policia judicial, d'acord amb l'article 12 i amb la normativa vigent.

6. Dur a terme diligències de prevenció i actuacions destinades a evitar la comissió d'actes delictuosos, en el qual cas han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents.

7. Col·laborar amb les forces o els cossos de seguretat de l'Estat i amb la Policia Autonòmica en la protecció de les manifestacions i en el manteniment de l'ordre en grans concentracions humanes quan siguin requerides a fer-ho.

8. Cooperar en la resolució dels conflictes privats, quan siguin requerides a fer-ho.

9. Vigilar els espais públics.

10. Prestar auxili en accidents, catàstrofes i calamitats públiques, participant, d'acord amb el que disposen les lleis, en l'execució dels plans de protecció civil.

11. Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de medi ambient i de protecció de l'entorn.

12. Dur a terme les actuacions destinades a garantir la seguretat viària en el municipi.

13. Qualsevol altra funció de policia i de seguretat que, d'acord amb la legislació vigent, els sigui encomanada.

-1 Les funcions de policia judicial a què es refereix l'article 11.e) són les següents:

1. Auxiliar els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal en la investigació dels delictes i en el descobriment i la detenció dels delinqüents, quan siguin requerides a fer-ho.

2. Practicar, per iniciativa pròpia o a requeriment de l'autoritat judicial, del ministeri fiscal o dels superiors jeràrquics, les primeres diligències de prevenció i de custòdia de detinguts i la prevenció i la custòdia dels objectes provinents d'un delicte o relacionats amb l'execució d'aquest, de les quals actuacions s'ha de donar compte, en els terminis establerts legalment, a l'autoritat judicial o al ministeri fiscal, d'acord amb la normativa vigent.

-2 Les funcions assenyalades per l'apartat 1 s'han de complir d'acord amb els principis de cooperació mútua i de col·laboració recíproca amb la resta de forces i cossos de seguretat.

Els vigilants a què es refereix l'article 1.2 poden únicament acomplir les actuacions següents:

1. Custodiar i vigilar béns, serveis, instal·lacions i dependències municipals.

2. Ordenar i regular el trànsit dins el nucli urbà, d'acord amb les normes de circulació.

3. Participar en les tasques d'auxili al ciutadà i de protecció civil, d'acord amb el que disposen les lleis.

4. Vetllar pel compliment dels reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals.

Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per "coordinació" la determinació dels mitjans i dels sistemes de relació que fan possible l'acció conjunta de les policies locals, mitjançant les autoritats competents, de manera que s'aconsegueixi la integració de les actuacions particulars respectives dins el conjunt del sistema de seguretat ciutadana que els és confiat.

-1 La coordinació de l'activitat de les policies locals es pot estendre, en tot cas, a les funcions següents:

1. Promoure l'homogeneïtzació dels mitjans tècnics i la uniformitat dels altres elements comuns.

2. Establir els instruments i els mitjans que facin possible un sistema d'informació recíproca.

3. Assessorar en aquesta matèria les policies locals, en general, i els municipis que ho sol·licitin, en particular.

4. Canalitzar la col·laboració eventual entre les diverses administracions públiques implicades a l'objecte d'atendre necessitats temporals o extraordinàries.

5. Coordinar les actuacions en matèria de protecció civil.

6. Establir les normes essencials d'estructura i d'organització interna a què s'han d'ajustar les policies locals i la normativa d'accés, de formació i de promoció de llurs membres.

7. Dur a terme actuacions comunes amb l'objectiu de millorar la seguretat viària.

-2 Les funcions especificades per l'apartat 1 s'han de complir respectant en tot cas l'autonomia local i les competències dels municipis en matèria de policia local.

[No vigent]

-1 Els municipis dotats de policia local que acordin de crear la Junta Local de Seguretat que preveu l'article 54 de la Llei Orgànica 2/1986, del 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat, hi poden integrar representants del Departament de Governació.

-2 La participació de representants del Departament de Governació en la Junta Local de Seguretat és preceptiva en els municipis en què hi ha una presència operativa de la Policia Autonòmica.

Els tipus d'armes que han d'utilitzar les policies locals, les característiques dels dipòsits d'armes, les normes per a administrar-les i les mesures de seguretat necessàries per a evitar-ne la pèrdua, la sostracció o l'ús indegut s'han de determinar per reglament, amb l'informe previ de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'armament.

-1 El Departament de Governació, amb l'acord previ de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, ha d'establir les característiques comunes dels uniformes, les insígnies, els distintius, l'equip, els vehicles i els altres complements de les policies locals que puguin ésser uniformats.

-2 En tot cas, les mesures d'homogeneïtzació han d'ésser les necessàries per a garantir l'efectivitat operativa i la identificació pública dels policies locals, sens perjudici que cada municipi pugui afegir elements característics propis als complements a què es refereix l'apartat 1.

-1 A l'objecte d'assolir el màxim nivell de coordinació, totes les corporacions locals que disposen de policia local o de vigilants han de trametre al Departament de Governació i fer pública, dins el primer trimestre de cada any, d'acord amb els criteris d'elaboració determinats per reglament, la

1. La memòria dels serveis prestats l'any anterior.

2. La dotació de recursos humans i materials.

-2 A fi de comprovar l'aplicació efectiva de la legislació de la Generalitat, el Departament de Governació pot pot sol·licitar als municipis informacions concretes sobre matèries relacionades amb les policies locals i amb els vigilants.

-3 Si els serveis prestats per la Policia Autonòmica afecten funcions pròpies de la policia local, el responsable de la Policia Autonòmica n'ha d'informar obligatòriament l'alcalde del municipi afectat.

-1 El Departament de Governació ha de crear serveis comuns d'utilització supramunicipal per al conjunt de les policies locals, entre els quals:

1. Una xarxa de transmissions que enllaci totes les policies locals.

2. Un banc de dades relatiu a les policies locals al qual puguin accedir, mitjançant sistemes informàtics, tots els ajuntaments.

-2 El Departament de Governació ha d'establir per reglament, amb l'informe previ de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, les normes per a la utilització dels serveis creats en virtut de l'apartat 1.

El Departament de Governació ha d'assessorar els municipis que li ho demanin en relació amb les funcions, les activitats i els mitjans tècnics i operatius de les policies locals.

-1 Els municipis que no disposen de Policia Local poden establir convenis de cooperació amb el Departament de Governació per tal que la Policia Autonòmica exerceixi, en l'àmbit d'aquells, a més de les funcions que li són pròpies les actuacions concretes i de cooperació, corresponents a les policies locals.

-2 Els municipis que disposen de policia local poden sol·licitar al Departament de Governació el suport de la Policia Autonòmica per als serveis temporals o concrets que, per raó del volum o de l'especialització, no puguin ésser assumits per la policia local respectiva.

-3 En casos de necessitat, els municipis limítrofs, amb l'autorització prèvia del Conseller de Governació, poden establir acords de cooperació entre llurs policies.

-1 Els cossos de policia local s'estructuren en les escales i les categories següents:

1. Escala superior, que comprèn les categories de superintendent, d'intendent major i d'intendent.

2. Escala executiva, que comprèn la categoria d'inspector.

3. Escala intermèdia, que comprèn les categories de sots-inspector i de sergent.

4. Escala bàsica, que comprèn les categories de caporal i d'agent.

   - 2. Corresponen a les escales dels cossos de policia local els grups següents:

1. A l'escala superior, el grup A, subgrup A1.

2. A l'escala executiva, el grup A, subgrup A2.

3. A l'escala intermèdia, el grup C, subgrup C1.

4. A l'escala bàsica, el grup C, subgrup C1.

   -3 Per a l'accés als grups que especifica l'apartat 2 s'exigeix, a més dels requisits que determina el capítol 2 del títol 4, estar en possessió de la titulació i dels coneixements lingüístics que estableix per als grups corresponents la normativa vigent sobre funció pública de l'Administració de la Generalitat.

-1 Correspon als municipis d'aprovar la plantilla del cos de policia respectiu, que ha d'integrar tots els llocs de treball corresponents a cada categoria de personal, i d'adequar l'estructura del cos a les categories i les escales que estableix aquesta Llei.

-2 El Departament de Governació ha d'establir per reglament, amb l'informe previ de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, els criteris per a determinar la categoria i el nombre dels càrrecs de comandament que, en funció del nombre d'agents o d'habitants o de les característiques del municipi, han d'integrar les plantilles corresponents de les policies locals, atenint-se en tot cas al que disposa l'apartat 3.

-3 La categoria de superintendent només es pot crear en els municipis que tenen més de dos-cents mil habitants i les categories d'intendent major i d'intendent només es poden crear en els municipis que tenen més de cent mil habitants. En els municipis de menys de cent mil habitants es poden crear excepcionalment les categories d'intendent major i d'intendent, si el nombre d'agents hi excedeix de dos-cents cinquanta o de cent, respectivament, i les característiques especials del municipi ho aconsellen.

-1 El cap del cos de la policia local, sota el comandament de l'alcalde, o de la persona en qui aquest delegui, exerceix el comandament immediat del cos.

-2 És cap del cos el membre de la plantilla de major graduació; en cas d'igualtat, correspon a l'alcalde de fer el nomenament, d'acord amb els principis d'objectivitat, de mèrit, de capacitat i d'igualtat d'oportunitats.

-3 L'alcalde ha de designar entre els membres de major graduació la persona que ha de substituir el cap del cos en els casos d'absència d'aquest.

Correspon al cap del cos:

1. Dirigir, coordinar i supervisar les operacions del cos, i també les activitats administratives, per assegurar-ne l'eficàcia.

2. Avaluar les necessitats de recursos humans i materials i formular les propostes pertinents.

3. Transformar en ordres concretes les directrius dels objectius a assolir, rebudes de l'alcalde o del càrrec en qui aquest delegui.

4. Informar l'alcalde, o el càrrec en qui aquest delegui, del funcionament del servei.

5. Complir qualsevol altra funció que li atribueixi la reglamentació municipal del cos.

Els policies locals són funcionaris de carrera dels ajuntaments respectius i es regeixen per la Llei Orgànica 2/1986, del 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat, per aquesta Llei i les disposicions que la despleguin, pels reglaments específics i les altres normes dictades pels ajuntaments i per la legislació vigent del règim local i de la funció pública de Catalunya.

-1 L'accés a la categoria d'agent es fa per oposició o per concurs-oposició, en convocatòria lliure, en la qual només poden prendre part els qui compleixen els requisits establerts per les bases de la convocatòria, requisits que han d'ésser, com a mínim, els següents:

1. Ésser ciutadà espanyol, de conformitat amb les lleis vigents.

2. Tenir l'edat compresa entre el mínim i el màxim que fixin el Reglament del cos o la convocatòria corresponent, abans que fineixi el termini de presentació de sol·licituds.

3. Complir les condicions exigides per a exercir les funcions que els puguin ésser encomanades, d'acord amb el que determinen aquesta Llei, les disposicions que la despleguin i el reglament del cos.

4. No estar inhabilitat per sentència ferma per a l'exercici de la funció pública ni haver estat separat del servei de cap administració pública mitjançant expedient disciplinari.

-2 S'han d'incloure en l'oposició, com a mínim, proves culturals, físiques, mèdiques i psicotècniques.

-3 És requisit indispensable, en tot cas, superar en l'oposició un curs selectiu a l'Escola de Policia de Catalunya, del qual queden exempts els aspirants que en la fase d'admissió aportin un diploma acreditatiu d'haver superat el curs bàsic de l'Escola de Policia de Catalunya.

-4 Les convocatòries, que s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, vinculen l'Administració, els tribunals que han de puntuar les proves selectives i tothom que hi pren part.

-1 L'accés a les categories de caporal, de sergent i de sots-inspector es fa per promoció interna, mitjançant concurs-oposició, entre els membres del cos que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat en la categoria immediatament inferior respectiva, que tinguin la titulació adequada i que hagin superat, o superin en el procés de selecció, el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya.

-2 La corporació local pot ampliar la convocatòria als membres d'altres cossos de policia que compleixin les condicions que exigeix l'apartat 1.

L'accés a les categories d'inspector, d'intendent, d'intendent major i de superintendent es fa per concurs-oposició lliure. Es pot reservar fins a un cinquanta per cent de les places de cada convocatòria per a la promoció interna dels membres del cos que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat en la categoria immediatament inferior respectiva, que tinguin la titulació adequada i que hagin superat, o superin en el procés de selecció, el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya.

-1 Els membres dels tribunals d'oposició i dels òrgans similars han d'ésser designats per la corporació, d'acord amb les normes següents:

1. Un terç ha d'ésser integrat per membres o funcionaris de la mateixa corporació.

2. Un altre terç ha d'ésser integrat per personal tècnic especialitzat en aquesta matèria.

3. El terç restant ha d'ésser integrat per representants del Departament de Governació, entre els quals hi ha d'haver com a mínim un representant de l'Escola de Policia de Catalunya i un representant de la Direcció General de Seguretat Ciutadana.

-2 La regulació de la composició i el funcionament dels tribunals d'oposició i dels òrgans similars es regeix per la normativa general sobre funció pública aplicable a les corporacions locals.

-1 L'Escola de Policia de Catalunya ha d'elaborar un pla de carrera professional que prevegi, d'acord amb la legislació vigent, la possibilitat d'equiparar les titulacions exigides per a l'accés a les diferents categories que estableix aquesta Llei. El pla de carrera professional ha d'ésser aprovat pel Consell Executiu, a proposta del Conseller de Governació i escoltada la Comissió de Coordinació de les Policies Locals.

-2 A més d'elaborar el pla a què es refereix l'apartat 1, l'Escola de Policia de Catalunya ha d'organitzar cursos de perfeccionament, d'especialització i de promoció per als policies locals, i pot promoure la col·laboració institucional de les universitats, del poder judicial, del ministeri fiscal, de la resta de forces i cossos de seguretat, de les Forces Armades i d'altres institucions, centres o establiments que interessin específicament per a les esmentades finalitats docents.

Cada entitat local, d'acord amb les disposicions reglamentàries que es determinin, ha d'establir el règim de jornada, horari, vacances i permisos, per als membres de la policia local, que s'ha d'adaptar a les especificitats del servei del cos.

-1 Els policies locals tenen dret a una remuneració justa en q uè es valori el nivell de formació, el règim d'incompatibilitats, la dedicació i el risc que comporta la professió, l'especificitat dels horaris de treball i l'estructura peculiar del cos. Aquesta remuneració s'ha de compondre, com a mínim, d'una part corresponent a les retribucions bàsiques i d'una part corresponent a les complementàries.

-2 Les retribucions bàsiques han de tenir la mateixa estructura i una quantia idèntica que les que hi ha establertes en general per al personal al servei de la funció pública.

-3 Correspon al ple de la corporació local respectiva la fixació de les retribucions complementàries, tenint en compte els conceptes exposats en l'apartat 1, dins els límits que estableix la legislació vigent.

Les situacions administratives dels policies locals es regulen d'acord amb la normativa aplicable als funcionaris locals, tenint sempre en compte les peculiaritats del cos a què pertanyen.

La condició de policia local és incompatible amb l'exercici de cap altra activitat pública o privada, feta excepció de les activitats no incloses en la legislació reguladora de les incompatibilitats.

Els policies locals no poden exercir el dret de vaga ni participar en accions substitutives d'aquest ni en actuacions concertades amb la finalitat d'alterar el funcionament normal dels serveis.

Els policies locals estan acollits al mateix règim de previsió social que la resta de funcionaris de la corporació local a què pertanyen.

-1 Les corporacions locals han d'assegurar als qui participen en els cursos de selecció per a l'accés a la categoria d'agent els ingressos econòmics corresponents als funcionaris en pràctiques i, quan accedeixin a l'Escola de Policia de Catalunya, mitjançant els processos selectius corresponents, la cotització a la Seguretat Social.

-2 La Generalitat ha d'establir i regular un sistema de beques per als policies locals que accedeixin com a alumnes a l'Escola de Policia de Catalunya.

Les corporacions locals han de garantir la defensa jurídica necessària a llurs policies locals en les causes judicials que se segueixin contra aquests com a conseqüència d'actuacions dutes a terme en l'exercici de llurs funcions.

-1 Les policies locals han de disposar dels mitjans i instal·lacions adequats per al desenvolupament de llur funció.

-2 Els membres de la policia local han de disposar d'una revisió mèdica anual.

-3 Les corporacions locals han d'adoptar les mesures necessàries per a la prevenció de malalties contagioses.

-1 Els policies locals que segons dictamen mèdic o per raó de l'edat, que en cap cas pot ésser inferior a cinquanta-set anys, tenen disminuïda llur capacitat per a complir el servei ordinari passen a la situació de segona activitat, d'acord amb el que disposi el reglament municipal respectiu.

-2 Per regla general, els policies locals desenvolupen la segona activitat dins el mateix cos a què pertanyen, exercint altres funcions, d'acord amb llur categoria; si això no és possible, bé per manca de places, bé per motiu d'incapacitat pròpia, poden passar a prestar serveis complementaris adequats a llur categoria en altres llocs de treball de la mateixa corporació local.

-3 El pas a la situació de segona activitat no pot representar una disminució de les retribucions bàsiques ni del grau personal dels afectats.

-1 El tribunal que ha d'emetre el dictamen mèdic a què es refereix l'article 43.1 s'ha de compondre de tres metges, un de designat per l'ajuntament, un de designat per l'interessat i un d'escollit per sorteig entre els facultatius del Servei Català de la Salut que tenen els coneixements idonis en relació amb el tipus d'afecció o de malaltia que pateix l'interessat.

-2 Els metges del tribunal poden ésser recusats per causes de parentiu amb l'interessat, fins al quart grau de consanguinitat o fins al segon grau d'afinitat, per amistat íntima o enemistat manifesta amb l'interessat o per falta de la idoneïtat requerida.

-3 El tribunal ha d'emetre el dictamen mèdic per majoria i l'ha d'elevar, acompanyat del parer del facultatiu que en discrepi, si s'escau, a l'òrgan municipal corresponent per tal que adopti la resolució pertinent, contra la qual es poden interposar els recursos que determina la legislació vigent en matèria de règim local.

-1 Els reglaments específics dels cossos de policia local poden establir un règim d'atorgament de distincions i de recompenses a llurs membres en determinats supòsits o circumstàncies.

-2 Les distincions i les recompenses han de constar en l'expedient personal del funcionari i poden ésser valorades com a mèrit en els concursos de provisió de llocs de treball.

El règim disciplinari aplicable als policies locals és el que estableix aquesta Llei, sens perjudici de les responsabilitats civils o criminals en què puguin incórrer.

Les faltes comeses pels policies locals en l'exercici de llurs funcions poden ésser molt greus, greus i lleus.

-1 Són faltes molt greus:

1. L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en l'exercici de les funcions.

2. Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

3. L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.

4. La inflicció de tortures, maltractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, la instigació a cometre aquests actes o el fet de tolerar-los o col·laborar-hi, i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física, psíquica o moral.

5. Qualsevol conducta o actuació constitutiva de delicte dolós.

6. Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar-lo o no denunciar-lo.

7. L'abandonament del servei.

8. La insubordinació individual o col·lectiva envers les autoritats o els comandaments de qui es depèn, i la desobediència a les instruccions legítimes donades per aquests.

9. La denegació d'auxili i la manca d'intervenció urgent en qualsevol fet en què l'actuació sigui obligada o convenient.

10. La pèrdua de les armes i el fet de permetre'n la sostracció per negligència inexcusable.

11. La participació en vagues, en accions substitutives d'aquestes o en actuacions concertades amb la finalitat d'alterar el funcionament normal dels serveis.

12. La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals, i la violació del secret professional.

13. La manca notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de les tasques encomanades.

14. L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats.

15. El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys molt greus en el patrimoni i els béns de la corporació.

16. L'ocultació o l'alteració d'una prova amb la finalitat de perjudicar o d'ajudar l'encausat.

17. La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de r) El fet d'embriagar-se o de consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei o habitualment i el fet de negar-se, en situació d'anormalitat física o psíquica evident, a les comprovacions tècniques pertinents.

19. La conculcació dels drets dels detinguts o els presos custodiats i el fet de subministrar-los drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicòtropes o begudes alcohòliques.

20. L'exhibició de l'arma reglamentària o dels distintius del càrrec sense cap causa que ho justifiqui i el fet de fer-ne un mal ús.

21. La reincidència en la comissió de faltes greus.

22. La manca de col·laboració manifesta amb els altres membres de les Forces o Cossos de Seguretat, en aquells casos en què s'hagi de prestar de conformitat amb la legislació vigent.

    -2 Així mateix, són faltes molt greus, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics:

1. L'alteració, la manipulació o la destrucció d'imatges i sons enregistrats, sempre que no constitueixin delicte.

2. La cessió, la transmissió, la revelació o facilitar l'accés a terceres persones no autoritzades, per qualsevol mitjà i amb qualssevol ànim i finalitat, dels suports originals dels enregistraments o llurs còpies, de manera íntegra o parcial.

3. La reproducció d'imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997.

4. La utilització de les imatges i dels sons enregistrats o dels mitjans tècnics d'enregistrament afectes al servei per a finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997.

Són faltes greus:

1. La desobediència als superiors en l'exercici de les funcions i l'incompliment de les ordres rebudes.

2. Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans.

3. Els actes i les conductes que atempten contra el decor i la dignitat dels funcionaris, contra la imatge del cos i contra el prestigi i la consideració deguts a la corporació.

4. El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys greus en el patrimoni i els béns de la corporació.

5. El fet d'originar enfrontaments en el servei o en el lloc de treball i el fet de prendre-hi part.

6. L'incompliment de l'obligació de donar compte als superiors dels assumptes que aquests hagin de conèixer.

7. L'incompliment del deure de reserva professional pel que fa als assumptes coneguts per raó de l'exercici de les funcions.

8. La intervenció en un procediment administratiu si hi ha establerts legalment motius d'abstenció.

9. L'actuació amb abús d'atribucions en perjudici dels ciutadans, si no constitueix una falta molt greu.

10. El consum de begudes alcohòliques durant el servei i el fet de negar-se a les comprovacions tècniques pertinents.

11. La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció per negligència inexcusable.

12. La manca d'assistència sense causa justificada.

13. La reincidència en la comissió de faltes lleus.

14. La pèrdua de les armes i el fet de permetre'n la sostracció per negligència simple.

15. L'incompliment per negligència greu dels deures derivats de la pròpia funció.

16. Les conductes que contravinguin a la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics, i que no estiguin ja tipificades com a infraccions molt greus.

Són faltes lleus:

1. La incorrecció envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans.

2. El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres rebudes.

3. La descurança en la presentació personal.

4. La descurança en la conservació dels locals, del material i dels e) L'incompliment de la jornada de treball sense causa justificada.

6. La sol·licitud o la consecució de permuta de destinació o de canvi de serveis amb afany de lucre o amb falsedat de les condicions per a tramitar-la.

7. El fet de prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol·licitud o reclamació, excepte en cas d'urgència o d'impossibilitat física.

8. Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.

-1 Els policies locals que n'indueixin altres a fer actes o tenir conductes constitutius de falta disciplinària incorren en la mateixa responsabilitat; també hi incorren els comandaments que les toleren.

-2 Els policies locals que encobreixin les faltes molt greus i greus consumades incorren en una falta d'un grau inferior.

-1 Les sancions imposables per les faltes tipificades en els articles 48, 49, 50 i 51 són les següents:

1. La separació del servei.

2. La suspensió de funcions, amb pèrdua de les retribucions corresponents.

3. El trasllat a un altre lloc de treball.

4. La deducció proporcional de les retribucions per faltes de puntualitat i assistència.

5. L'amonestació.

   -2 Per una falta molt greu s'ha d'imposar alguna de les sancions següents:

1. La separació del servei.

2. La suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucions.

   -3 Per una falta greu s'ha d'imposar alguna de les sancions següents:

1. La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d'un any, amb pèrdua de les retribucions.

2. El trasllat a un altre lloc de treball.

   -4 Per una falta lleu s'ha d'imposar alguna de les sancions següents:

1. La suspensió de funcions, per un període d'un a quinze dies, amb pèrdua de les retribucions.

2. El trasllat a un altre lloc de treball.

3. La deducció proporcional de les retribucions, en el cas de les faltes de puntualitat i d'assistència lleus.

4. L'amonestació.

Per a graduar les sancions, a més de les faltes objectivament comeses, cal tenir en compte, d'acord amb el principi de proporcionalitat:

1. La intencionalitat.

2. La pertorbació dels serveis.

3. Els danys i els perjudicis produïts a l'Administració o als administrats.

4. La reincidència en la comissió de faltes.

5. El grau de participació en la comissió o l'omissió.

6. La transcendència per a la seguretat pública.

-1 No es poden imposar sancions per faltes greus o molt greus si no és en virtut d'un expedient instruït a aquest efecte; la tramitació de l'expedient s'ha de regir pels principis de sumarietat i de celeritat, però en cap cas no es pot causar indefensió. La sanció per faltes lleus pot ésser imposada sense cap altre tràmit que el d'audiència a l'interessat.

-2 Corresponen a l'alcalde, o a la persona en qui aquest delegui, la incoació de l'expedient disciplinari i el nomenament de l'instructor i, si escau, del secretari.

-3 La imposició de les sancions per faltes molt greus correspon a l'alcalde , excepte en el cas de la separació del servei, que és competència del ple de la corporació; la imposició de les sancions per faltes greus i lleus correspon també a l'alcalde, o a la persona en qui aquest delegui.

A l'inici de la tramitació d'un procediment judicial o disciplinari instruït als policies locals, o durant aquesta, l'òrgan competent per a incoar-lo en la via administrativa pot acordar com a mesures preventives la suspensió provisional, el trasllat o l'adscripció a un lloc de treball intern, sense uniforme, sense arma ni credencial, del policia expedientat o processat. La resolució en què s'acordi d'imposar o de prorrogar les mesures preventives ha d'ésser motivada.

-1 La suspensió provisional només es pot acordar inicialment per un termini d'un mes, finit el qual es pot prorrogar per un altre mes, i així successivament fins a un termini màxim de sis mesos, excepte que l'expedient, per causa imputable a l'expedientat, duri més de sis mesos i fins que no es dicti una resolució definitiva com a conseqüència d'un procediment judicial penal.

-2 La suspensió provisional comporta, mentre dura, la pèrdua de les retribucions corresponents al complement específic i a les gratificacions per serveis extraordinaris. El temps de suspensió provisional es computa als efectes del compliment, si s'escau, de la sanció de suspensió de funcions.

-3 La durada del trasllat preventiu del policia expedientat no pot excedir de la durada de l'expedient disciplinari.

La suspensió de funcions, ja sigui com a sanció, ja sigui com a mesura preventiva, a més de la privació temporal de l'exercici de les funcions, comporta la retirada temporal de l'arma i de la credencial reglamentàries, la prohibició de l'ús de l'uniforme, si escau, i la prohibició d'entrar a les dependències de la policia local sense autorització.

-1 La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, per mort, per indult, per amnistia i per la prescripció de la falta o de la sanció.

-2 Les faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap d'un mes, a comptar de la data de comissió de la falta.

-3 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les imposades per faltes greus al cap de dos anys i les imposades per faltes lleus al cap d'un mes, a comptar de la data de notificació de les sancions.