Llei de Mesures Fiscals i Financeres de Catalunya (Llei 7/2011, del 27 de juliol)

(Derogat)

(Derogat)

(Derogat)

Es modifica l'apartat 1 de l'article 71 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, que resta redactat de la manera següent:

71.1 El tipus de gravamen general és de 0,1454 euros per metre cúbic.

(Derogat)

(Derogat)

Es modifica l'apartat primer de la disposició addicional primera del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, que resta redactat de la manera següent:

1. Als efectes del que estableix l'article 2.15, es fixa un consum bàsic de cent litres per persona i dia. La dotació bàsica d'aigua per habitatge és de nou metres cúbics mensuals.

Es modifica la disposició addicional cinquena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, que resta redactada de la manera següent:

"Cinquena

"El tipus de gravamen establert per l'article 69 per als usos domèstics i assimilables en l'àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Sénia i Garona, i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sénia, s'afecta dels coeficients d'aplicació progressiva següents:

Es modifica la disposició addicional sisena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, que resta redactada de la manera següent:

"El tipus de gravamen general establert per l'article 71 per als usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders en l'àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Sénia i Garona, i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sénia, s'afecta dels coeficients d'aplicació progressiva següents:

(Derogat)

Es modifica l'annex 6 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, que resta redactat de la manera següent:

"Annex 6

"Sistemes de determinació de la quota per als establiments ramaders

El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.

Es modifica l'apartat 1.7 de l'article 1 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

1.7. A l'efecte de l'aplicació d'aquesta deducció, són famílies nombroses les que defineix la Llei 40/2003, del 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses.

(Derogat)

Es modifica l'apartat 3 de l'article 1 de la Llei 31/2002, que resta redactat de la manera següent:

3. Els contribuents poden deduir l'import dels interessos pagats en el període impositiu corresponent als préstecs concedits per mitjà de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca per al finançament d'estudis de màster i de doctorat.

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 20 de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, que resten redactats de la manera següent:

"Article 20. Deducció en concepte d'inversió per un àngel inversor per l'adquisició d'accions o participacions socials d'entitats noves o de creació recent

"1. El contribuent o la contribuent es pot aplicar, en la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques, en la part corresponent a la comunitat autònoma, i amb efecte des de l'1 de gener de 2010, una deducció del 30% de les quantitats invertides durant l'exercici en l'adquisició d'accions o participacions socials com a conseqüència d'acords de constitució de societats o d'ampliació de capital en les societats mercantils a què es refereix l'apartat 2. L'import màxim d'aquesta deducció és de 6.000 euros. En cas de declaració conjunta aquests límits s'apliquen a cadascun dels contribuents.

"2. Perquè es pugui aplicar la deducció establerta per l'apartat 1 cal que es compleixin els requisits i les condicions següents:

"a) La participació assolida pel contribuent o la contribuent computada juntament amb les del cònjuge o la cònjuge o persones unides per raó de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau inclòs, no pot ésser superior al 35% del capital social de la societat objecte de la inversió o dels seus drets de vot.

"b) L'entitat en què s'ha de materialitzar la inversió ha de complir els requisits següents:

"Primer. Ha de tenir naturalesa de societat anònima, societat limitada, societat anònima laboral o societat limitada laboral.

"Segon. Ha de tenir el domicili social i fiscal a Catalunya.

"Tercer. Ha de desenvolupar una activitat econòmica. A aquest efecte, no ha de tenir per activitat principal la gestió d'un patrimoni mobiliari o immobiliari, d'acord amb el que disposa l'article 4.8.dos.a de la Llei de l'Estat 19/1991, del 6 de juny, de l'impost sobre el patrimoni.

"Quart. Ha de comptar, com a mínim, amb una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada completa, i donada d'alta en el règim general de la seguretat social.

"Cinquè. Si la inversió s'ha fet mitjançant una ampliació de capital, la societat mercantil ha d'haver estat constituïda en els tres anys anteriors a la data d'aquesta ampliació, i no pot cotitzar al mercat nacional de valors ni al mercat alternatiu borsari.

"Sisè. El volum de facturació anual no ha de superar un milió d'euros.

"c) El contribuent o la contribuent pot formar part del consell d'administració de la societat en què ha materialitzat la inversió, però en cap cas no pot dur a terme funcions executives ni de direcció. Tampoc no pot mantenir una relació laboral amb l'entitat objecte de la inversió.

"d) Les operacions en què sigui aplicable la deducció s'han de formalitzar en escriptura pública, en la qual s'ha d'especificar la identitat dels inversors i l'import de la inversió respectiva.

"e) Les participacions adquirides s'han de mantenir en el patrimoni del contribuent durant un període mínim de tres anys.

f) Els requisits establerts pels apartats segon, tercer i quart de l'apartat 2.b, i el límit màxim de participació regulat per l'apartat 2.a, s'han de complir durant un període mínim de tres anys a comptar de la data d'efectivitat de l'acord d'ampliació de capital o constitució que origini el dret a la deducció.

S'afegeix un incís al final de l'apartat 1 de l'article 21 de la Llei 26/2009, amb el text següent:

En el cas de declaració conjunta, l'import màxim de deducció és de 10.000 euros per cada contribuent de la unitat familiar que ha efectuat la inversió.

S'afegeix un nou apartat, el 3, a l'article 29 de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions, amb el text següent:

3. L'aplicació de les reduccions d'aquest article resta condicionada al fet que, per raó de la primera adquisició per causa de mort o l'anterior, s'hagi produït una tributació efectiva en concepte de l'impost sobre successions i donacions, i s'entén sens perjudici de les reduccions que hi escaiguin. En qualsevol cas, s'admet la subrogació de béns o drets sempre que s'acrediti de manera fefaent.

1. S'afegeix un nou apartat, el 5, a l'article 10 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, amb el text següent:

   5. En els casos de mutació demanial, canvi d'adscripció o desafectació d'immobles, correspon al departament o entitat ocupant d'assumir les despeses de manteniment fins a la data en què es formalitzi l'acte de traspàs de la possessió o l'acte administratiu de desafectació.

2. S'afegeix un nou apartat, el 7, a l'article 13 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, amb el text següent:

   7. La Generalitat i els organismes públics que hi estan vinculats o que en depenen poden adquirir béns i drets per reducció de capital de societats o de fons propis d'organismes públics, o per restitució d'aportacions a fundacions. Per a dur a terme la incorporació al patrimoni de la Generalitat cal la firma d'una acta de lliurament entre un representant de la Direcció General del Patrimoni i un representant de la societat, entitat o fundació del capital o fons propis de la qual procedeixi el bé o dret.

3. Es modifica l'apartat 2 de l'article 14 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, que resta redactat de la manera següent:

   "2. Quan un departament, un ens públic, o una empresa que en depèn, deixa de necessitar un immoble contractat en règim d'arrendament abans del termini pactat o de la finalització de les pròrrogues legals o contractuals, i sempre que estigui prevista la possibilitat de subrogació, s'ha de fer saber a la Direcció General del Patrimoni, amb una antelació de quatre mesos més el temps previst en el contracte pel preavís de resolució. La Direcció General del Patrimoni, si escau, i atenent la necessitat d'espais per a allotjar altres serveis o per les característiques del contracte i abans d'acordar-ne la resolució voluntària, ho ha de comunicar a la resta de departaments i aquests als ens públics i empreses que en depenen per al possible aprofitament del bé.

   Fins a la data de l'efectivitat de la resolució o en la data en què l'immoble passa a dependre d'un altre departament, ens públic o empresa de la Generalitat, les despeses i obligacions derivades del contracte d'arrendament són a càrrec del departament, ens públic o empresa de què depenia inicialment. La resolució que acorda la novació o la subrogació contractual s'ha de notificar a l'arrendador, per al qual és obligatòria i sense que procedeixi l'increment de la renda.

4. Es modifica l'apartat 3 de l'article 15 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, que resta redactat de la manera següent:

   "3. La redacció i execució dels projectes d'obres per a construir o reformar immobles destinats a ús administratiu dels serveis dels departaments de la Generalitat i d'entitats del seu sector públic que tinguin un valor estimat del contracte superior a 600.000 euros, IVA exclòs, requereixen per a llur licitació un informe favorable de la Direcció General del Patrimoni, tant pel que fa als aspectes qualitatius com als quantitatius, el qual s'ha d'emetre en el termini d'un mes a comptar de la data de sol·licitud. Aquest informe s'ha d'incorporar a l'expedient de contractació com a requisit previ per a l'aprovació tècnica del projecte per part de l'òrgan de contractació, d'acord amb el que estableix la normativa en matèria de contractació del sector públic.

   Un cop acabada l'obra, els departaments i les entitats han de trametre a la Direcció General del Patrimoni la informació sobre el cost final de les obres fetes, i a aquest efecte, han d'adjuntar-hi l'acta de recepció de les obres i la certificació final en els termes establerts per la normativa en matèria de contractació del sector públic.

5. Es modifica l'apartat 2 de l'article 18 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, que resta redactat de la manera següent:

   "2. L'alienació de béns immobles o drets reals es pot fer per subhasta o per concurs públic o, si el Govern ho acorda, per adjudicació directa, d'acord amb l'apartat 5.

   "El procediment ordinari per a l'alienació és la subhasta. Només s'utilitza el concurs en els supòsits i amb les formalitats que s'estableixin per reglament, i l'adjudicació recau en el licitador que en conjunt fa la proposició més avantatjosa.

   "Mentre no es produeixi el desenvolupament normatiu, el procediment del concurs es regeix pel que estableix la normativa patrimonial sobre l'adquisició de béns immobles.

   Les alienacions de béns immobles es poden formalitzar en document administratiu, que és títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat, quan l'adquirent és una altra administració pública, organisme o entitat vinculada.

6. S'afegeixen dos nous apartats, el 5 i el 6, a l'article 18 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, amb el text següent:

   "5. Es pot acordar l'adjudicació directa en els supòsits següents:

   "a) Quan l'adquirent és una altra administració pública, persona jurídica de dret públic o privat que pertany al sector públic, o una entitat sense ànim de lucre, declarada d'utilitat pública.

   "b) Quan l'immoble sigui necessari per a donar compliment a una funció de servei públic o a la realització d'un fi d'interès general per una persona diferent de les previstes per la lletra a.

   "c) Quan la subhasta o concurs promoguts per l'alienació dels béns o drets es declarin deserts o resultin fallits i, sempre que no hagi transcorregut més d'un any des de la celebració de la subhasta o el concurs. En aquest cas, les condicions de l'alienació no poden ésser inferiors a les anunciades prèviament o a aquelles en què s'hauria produït l'adjudicació.

   "d) Quan la venda s'efectuï a favor d'un o més copropietaris o a favor de qui posseeix un dret d'adquisició preferent reconegut per la llei.

   "e) Quan, per raons excepcionals, es consideri convenient efectuar la venda a favor de l'ocupant de l'immoble i sempre que aquest hi tingui dret reconegut, d'acord amb la normativa aplicable.

   "f) Quan es tracti de solars o parcel·les sobrants de vies públiques que per llur forma o extensió són no edificables i llur alienació es faci a favor d'un propietari confrontant.

   "g) Quan es tracti de finques rústiques inexplotables i llur venda s'efectuï a un propietari confrontant.

   "Si diversos interessats es troben en un mateix supòsit d'adjudicació directa, l'adjudicació s'ha de resoldre segons l'interès general concurrent en el cas concret. Amb relació a l'alienació a què fan referència les lletres f i g s'ha de seguir el procediment establert per reglament.

   6. L'òrgan competent per a alienar béns o drets pot admetre el pagament ajornat del preu de venda, per un període no superior a deu anys i sempre que el pagament de les quantitats ajornades es garanteixi suficientment mitjançant condició resolutòria explícita, hipoteca, aval bancari, assegurança de caució o una altra garantia suficient usual en el mercat. L'interès de l'ajornament no pot ésser inferior a l'interès legal del diner.

7. Es modifica l'article 26 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 1/2002: el paràgraf existent es numera com a apartat 1 i se n'hi afegeix un de nou, el 2, amb el text següent:

   2. La utilització d'edificis d'ús administratiu es regeix per criteris que tendeixen a llur optimització, entesa com el conjunt d'anàlisis tècniques i econòmiques sobre immobles existents, la previsió de l'evolució de la demanda immobiliària pels serveis públics, la programació de la cobertura de necessitats i d'intervencions de verificació i control, que tenen per objecte identificar, en un àmbit territorial o sectorial determinat, la millor solució per a satisfer les necessitats contrastades d'edificis d'ús administratiu en l'àmbit geogràfic o sectorial considerat, amb assumpció de les restriccions econòmiques, funcionals o de naturalesa cultural o mediambientals que es determinin.

Es modifica l'article 35 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, que resta redactat de la manera següent:

"Article 35

"1. El Govern pot acordar la constitució de societats subjectes a normes civils i mercantils per a assolir les finalitats assignades per l'Estatut d'autonomia. L'acord de constitució ha de determinar necessàriament la denominació, l'objecte social, el capital fundacional, la participació que hi ha de tenir directament o indirectament la Generalitat i la forma jurídica que ha d'adoptar, i ha d'incloure l'aprovació dels estatuts.

"2. Correspon al Govern d'autoritzar:

"a) L'adquisició d'accions o participacions representatives del capital de societats que ja estan constituïdes, llur alienació i, en general, la transformació, fusió, escissió, dissolució i liquidació de societats participades.

"b) Les modificacions dels estatuts de les societats participades.

"c) La subscripció de pactes extraestatutaris que limitin o condicionin els drets polítics o econòmics inherents a la participació de la Generalitat en les societats, i també la subscripció de compromisos d'adquisició o alienació futura d'accions o participacions representatives del capital de societats.

"3. Els representants de la Generalitat o d'entitats del seu sector públic en els òrgans de decisió d'entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret han d'obtenir, amb l'exercici previ del dret de vot, les autoritzacions a què fa referència l'apartat anterior respecte de les operacions relatives a participacions en societats que es proposin.

"4. Els expedients relatius a les propostes d'acord del Govern a què es refereixen els apartats 1, 2 i 3 han d'ésser instruïts i tramitats pel departament competent en matèria de patrimoni de la Generalitat, que les elevarà al Govern perquè les aprovi, a proposta conjunta amb el departament o departaments competents per raó de la matèria.

"5. S'apliquen a aquestes societats les limitacions establertes pels articles 18 i 19.

"6. Les previsions d'aquest article són aplicables a societats participades per la Generalitat i per entitats del seu sector públic tant de forma íntegra, majoritària, com no majoritària. També són aplicables a participacions en entitats que tot i que no tenen forma jurídica societària s'hi assimilen, com agrupacions d'interès econòmic, comunitats de béns, cooperatives, fons d'inversió i fons de capital de risc, i altres d'anàlogues.

7. Els acords corresponents a les autoritzacions establertes en els apartats 1, 2.a i 2.b relatives a participacions majoritàries de la Generalitat i entitats del seu sector públic s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

1. El Govern ha d'impulsar un procés de racionalització, reducció i simplificació del nombre de les entitats que componen el seu sector públic, especialment el no administratiu, amb l'objectiu de comptar amb un sector públic sostenible, eficaç i eficient, que no comporti un llast per al dèficit públic i per a la qualitat dels serveis públics.

2. Durant l'exercici pressupostari corresponent a l'any 2011, el Govern ha de dur a terme en una primera fase una reducció del 10% de les entitats existents en començar l'any i del 20% de les aportacions pressupostàries, i ha de prioritzar aquest procés en l'àmbit dels serveis públics que no es consideren essencials per a donar resposta a les demandes ciutadanes. S'exceptuen d'aquesta primera fase de reducció les entitats vinculades a la prestació de serveis d'assistència sanitària, educació i benestar social.

3. En les fases subsegüents del procés de racionalització del sector públic no administratiu, el Govern ha de garantir que la reducció comporti el 25% menys d'entitats existents respecte de les existents a l'inici del 2011. El Govern ha de presentar cada any un informe amb les decisions preses en compliment dels objectius establerts.

1. Es modifica l'article 10 de la Llei 13/1996, del 29 de juliol, del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l'habitatge, que resta redactat de la manera següent:

   "Article 10. Òrgans competents

   "Els òrgans competents per a imposar les sancions són els següents:

   "a) Fins a 150.000 euros, el director o directora de l'Institut Català del Sòl.

   "b) De 150.000 euros fins a 300.000 euros, el conseller o consellera competent en matèria de territori i sostenibilitat.

   c) Per a les sancions superiors a 300.000 euros, el Govern de la Generalitat.

2. Es modifica l'apartat 3 de l'article 12 bis de la Llei 13/1996, que resta redactat de la manera següent:

   3. En el cas que les fiances es dipositin fora del termini establert, amb el requeriment previ de la Inspecció, s'ha d'aplicar un recàrrec del 25% de l'import de la fiança. Si el retard en el dipòsit de les fiances supera els dotze mesos, també amb el requeriment previ de la Inspecció, el recàrrec és el 25% de l'import de la fiança, i s'han d'afegir a la quantitat resultant els interessos de demora meritats des del final del termini establert per a dipositar-la. En cap cas no s'inclouen en el càlcul del recàrrec els imports d'altres sancions que es puguin exigir.

(Derogat)

1. Es modifica la lletra b de l'article 6.1 de la Llei 10/1997, del 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, que resta redactada de la manera següent:

   b) Que acreditin una residència continuada i efectiva a Catalunya, com a mínim, amb dos anys d'antelació a la data de presentació de la sol·licitud. Les absències que no interrompin el còmput de la residència continuada i efectiva s'han de fixar per reglament. També poden ésser sol·licitants les persones que acreditin que, dels darrers cinc anys, n'han residit quatre a Catalunya de manera continuada i efectiva. Les persones sol·licitants estrangeres que visquin a Catalunya han d'acreditar la residència legal.

2. (Derogat)

3. (Derogat)

4. S'afegeix una nova lletra, la i, a l'article 7 de la Llei 10/1997, amb el text següent:

   i) Romandre de manera permanent a Catalunya mentre es percep la prestació econòmica, amb les excepcions fixades per reglament.

5. Es modifica l'article 11.2 de la Llei 10/1997, que resta redactat de la manera següent:

   2. En cap cas el termini de la presa de l'acord definitiu no pot superar els quatre mesos des de la presentació del projecte al Departament de Benestar Social i Família. Un cop vençut aquest termini, la prestació econòmica s'entén denegada.

6. Es modifica l'article 21.1 de la Llei 10/1997, que resta redactat de la manera següent:

   1. L'import de la prestació econòmica bàsica, els complements per a membres addicionals i els ajuts complementaris es poden actualitzar atenent l'evolució de la situació econòmica general mitjançant la Llei de pressupostos de la Generalitat corresponent.

7. Es modifica l'article 21.3 de la Llei 10/1997, que resta redactat de la manera següent:

   3. El còmput total mensual de l'import de la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció, juntament amb l'import dels ajuts complementaris que es creïn per reglament, no pot superar el salari mínim interprofessional.

8. Es modifica l'article 23 de la Llei 10/1997, que resta redactat de la manera següent:

   "Article 23. Pagament

   "1. L'abonament de la prestació econòmica s'ha d'efectuar un cop acordada la concessió de la prestació, amb efecte des del primer dia del mes següent al de la data d'entrada de la sol·licitud al registre corresponent de la Generalitat o de la data en què s'hagi completat tota la documentació necessària per a acreditar la concurrència dels requisits. El pagament d'aquesta prestació econòmica s'ha de fer per mesos vençuts i directament al titular. No es poden produir endarreriments en el pagament superiors a un mes. El pagament dels endarreriments en cap cas no pot superar l'import d'una mensualitat a més de la corrent. Excepcionalment, aquest pagament es pot fer a l'entitat que atengui la persona destinatària, quan això pugui assegurar-ne la finalitat.

   "2. El pagament té una durada màxima de dotze mensualitats dins un exercici pressupostari. Aquesta durada pot ésser prorrogada en les circumstàncies que es determinin per reglament, el qual també ha d'establir la durada màxima de la prestació i de les pròrrogues, que en cap cas no pot superar seixanta mensualitats de manera acumulada. S'exceptuen d'aquesta limitació els titulars que en el moment d'assolir aquesta xifra tinguin seixanta anys o més, els quals poden continuar percebent la prestació econòmica fins a fer-ne seixanta-cinc, sempre que continuïn reunint la resta de requisits.

   "Excepcionalment, i un cop superat el termini de les seixanta mensualitats, per acord de la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció, es poden anar prorrogant anualment els expedients que presentin una situació de pobresa severa mitjançant un informe d'avaluació.

   Els titulars d'expedients que han estat extingits per haver esgotat el període de seixanta mensualitats no poden sol·licitar un nou expedient fins que no hagi transcorregut, com a mínim, un any des de l'extinció.

9. Es modifica la disposició final tercera de la Llei 10/1997, que resta redactada de la manera següent:

   "Tercera

   L'import màxim destinat a la prestació de la renda mínima d'inserció és el que fixa anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat. El Govern pot habilitar crèdits complementaris si ho permet la situació econòmica financera de la Generalitat.

10. S'afegeix una nova disposició transitòria, la segona, a la Llei 10/1997, amb la redacció següent:

    "Segona

    "D'acord amb el que estableix l'article 23.2, els expedients de la renda mínima d'inserció que en la data d'aprovació d'aquesta norma continuïn oberts i hagin superat el termini de seixanta mensualitats poden continuar percebent la prestació per un període màxim de tres anys, sempre que compleixin els requisits, període durant el qual els equips bàsics d'atenció primària han d'haver efectuat l'informe d'avaluació corresponent descrit per l'article 23.2 per a continuar percebent la prestació.

    S'exceptuen d'aquesta limitació els expedients els titulars dels quals tinguin seixanta anys o més en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta norma.

Es modifica l'apartat 2 de l'article 8 de la Llei 2/2004, del 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, que resta redactat de la manera següent:

2. El reglament ha d'establir que el departament competent en les matèries que són objecte d'aquesta llei publiqui, amb la periodicitat que permeti la disponibilitat de la dotació del Fons, l'inici del procediment, la documentació que els municipis han de presentar juntament amb la sol·licitud de participació en el Fons i els criteris motivats per a l'avaluació objectiva de les sol·licituds que es presentin.

(Derogat)

(Derogat)

(Derogat)

1. No són aplicables als centres CERCA ni a la ICREA les normes sobre despeses de personal, les restriccions a la contractació ni altres mesures limitatives, destinades específicament al conjunt del sector públic de la Generalitat, sens perjudici del compliment de la legislació bàsica.

2. Els centres CERCA i la ICREA, en el marc de la legislació bàsica i de la normativa del sistema europeu de comptes nacionals i regionals SEC-95, gaudeixen d'autonomia econòmica i financera, d'acord amb llurs disponibilitats pressupostàries i els objectius establerts en llur pla estratègic.

3. Els centres CERCA i la ICREA gaudeixen d'autonomia per a l'adopció de les decisions relatives a la destinació del saldo del compte de resultats de l'exercici pressupostari, del romanent dels exercicis anteriors i de les disponibilitats líquides de tresoreria.

4. L'excés o el benefici derivat de les transferències de l'Administració de la Generalitat o de les entitats del seu sector públic als centres CERCA i a la ICREA no ha d'ésser minorat de les transferències corrents establertes en el pressupost de la Generalitat o de les seves entitats per a l'exercici següent. El superàvit o els beneficis generats pel centre s'han de destinar al seu objecte i finalitat.

5. Les autoritzacions de l'òrgan competent dels centres CERCA, relatives a la creació o participació en altres centres o organismes de recerca, també a l'estranger i a l'adquisició onerosa o gratuïta, o a l'alienació de títols representatius del capital social, o també a la disminució o ampliació de capital en les societats mercantils i en les empreses que explotin tecnologia o coneixement generat per l'entitat o de la seva propietat, no requereixen autorització del Govern. S'han de posar en coneixement del departament competent en matèria d'economia i finances, i sempre que comportin obligacions econòmiques amb càrrec als pressupostos de la Generalitat requereixen la conformitat d'aquest departament.

6. Els centres CERCA i la fundació ICREA, si pertanyen al sector públic de la Generalitat, no poden restar sotmesos a cap mesura restrictiva de llur autonomia o de supervisió i control que no sigui aplicable a les universitats públiques de Catalunya.

7. Els centres Cerca constituïts sota la figura jurídica de fundació, que consoliden llur pressupost amb l'Administració de la Generalitat i que estan inscrits al Registre del sector públic de la Generalitat de Catalunya, als efectes de l'acreditació de llur capacitat financera, quan els sigui requerida en la participació en les accions de foment europees del Programa marc de recerca i innovació, són considerats integrats dintre del sector públic de la Generalitat.

1. Es crea l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions, adscrita al departament competent en matèria de cultura, com a entitat de dret públic de la Generalitat de les regulades per l'article 1.b.1 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, que ajusta la seva activitat al dret privat.

2. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural es regeix per aquesta llei, per les disposicions que la despleguen, per la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana i per la resta de normativa aplicable.

1. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural té per missió gestionar, amb relació al medi urbà i natural que l'acull, el patrimoni cultural de la Generalitat amb criteris d'integritat, sostenibilitat i eficiència, i donar suport al departament competent en matèria de cultura en la realització d'activitats programades per a executar les polítiques establertes per la unitat competent en matèria de patrimoni cultural. Als efectes del que estableix aquesta llei, el patrimoni cultural inclou el patrimoni material i immaterial, moble i immoble, documental, bibliogràfic i etnològic.

2. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural gestiona i dinamitza els equipaments culturals que se li adscriguin per decret, i els següents:

   1. El Museu d'Arqueologia de Catalunya.

   2. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

   3. El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

   4. El Museu d'Història de Catalunya.

   5. El Museu d'Art de Girona.

   6. El Centre de Restauració de Béns Mobles.

3. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural té atribuïdes les funcions següents:

   1. Dinamitzar el patrimoni cultural mitjançant la cooperació entre agents públics i privats per a millorar-ne la promoció, la conservació i la gestió, especialment establint estratègies de suport i col·laboració amb els ens locals.

   2. Fomentar la vinculació del patrimoni cultural amb el desenvolupament territorial i paisatgístic i amb el desenvolupament econòmic, per tal de generar nous recursos destinats a la promoció i conservació d'aquest patrimoni.

   3. Fomentar l'ús del patrimoni cultural i dels equipaments, prestant una atenció especial a l'educació i al turisme cultural; millorar-ne la vinculació amb la comunitat i la internacionalització, i fomentar les pràctiques associades a la conservació i divulgació d'aquest patrimoni.

      c bis) (Derogada)

      c ter) (Derogada)

   4. Prestar serveis de restauració, conservació, rehabilitació, excavació arqueològica, millora de la qualitat i posada en valor de béns culturals i de divulgació i d'informació en matèria de patrimoni cultural.

   5. Promoure, impulsar i desenvolupar la formació, la recerca i la transferència de coneixement en tots els àmbits del patrimoni cultural i la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació a la gestió i la informació en matèria de patrimoni cultural.

   6. Gestionar la xarxa de monuments de titularitat de la Generalitat i els equipaments patrimonials adscrits al departament competent en matèria de cultura.

   7. Facilitar la participació de la ciutadania en la gestió i la promoció del patrimoni cultural incloent en aquest àmbit el foment del patrocini, del mecenatge i del voluntariat.

   8. Fer estudis estructurals i prospeccions sobre el patrimoni cultural i el seu impacte social, cultural i econòmic.

Són òrgans de govern de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural:

1. El Consell d'Administració.

2. La direcció.

1. El Consell d'Administració és l'òrgan superior col·legiat de govern, direcció i control de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

2. Són membres del Consell d'Administració de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural:

   1. El president o presidenta.

   2. El vicepresident o vicepresidenta.

   3. Onze vocals.

   4. El secretari o secretària, designat a proposta del president o presidenta.

3. El president o presidenta del Consell d'Administració de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural és el conseller o consellera del departament competent en matèria de cultura.

4. El vicepresident o vicepresidenta del Consell d'Administració de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural és la persona titular de la unitat competent en matèria de patrimoni cultural, llevat que aquesta persona sigui el director o directora de l'Agència. En aquest cas el vicepresident o vicepresidenta és el secretari o secretària general del departament competent en matèria de cultura.

5. El conseller o consellera del departament competent en matèria de cultura nomena els vocals del Consell d’Administració de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, amb la distribució següent: sis en representació de diversos departaments de la Generalitat, dos en representació de les organitzacions associatives d’ens locals i tres en representació dels sectors professionals, acadèmics i universitaris relacionats amb el patrimoni cultural.

1. El Consell d'Administració té les més àmplies facultats amb relació al govern, la direcció i el control de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

2. Corresponen al Consell d'Administració de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural les funcions següents:

1. Aprovar l'avantprojecte de programa d'actuació, d'inversions i de finançament, i el pressupost d'explotació i de capital.

2. Aprovar la proposta de contracte programa entre l'Agència i el departament competent en matèria de cultura, i també la seva actualització.

3. Aprovar els comptes anuals i la liquidació final dels pressupostos de l'exercici i la memòria d'activitats.

4. Nomenar els directors dels equipaments gestionats per l'Agència que no tinguin la categoria de museus nacionals i elevar la proposta de nomenament dels directors dels museus nacionals, una vegada aprovada, al conseller o consellera del departament competent en matèria de cultura, a proposta de la Junta de Museus de Catalunya, presentada per l'òrgan de govern del museu nacional o per l'òrgan de selecció determinat pel concurs públic corresponent.

5. Supervisar la gestió del director o directora.

6. Aprovar la plantilla i el règim retributiu del personal.

7. Autoritzar la constitució d'òrgans, organismes o entitats de caràcter públic o privat, qualsevol que en sigui la naturalesa jurídica, o autoritzar que l'Agència hi participi.

   g bis ) Proposar al departament competent en matèria de cultura, la tramitació dels expedients de despesa d’abast pluriennal.

8. Les altres que li atorguin els estatuts.

1. Els equipaments gestionats per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural gaudeixen d'un règim de gestió desconcentrada que inclou la gestió tècnica i la gestió econòmica. Les característiques d'aquest règim i la relació dels equipaments amb l'Agència s'han d'establir per reglament.

2. Els equipaments gestionats per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural disposen d'una direcció determinada per un procés de selecció públic amb criteris de professionalitat, transparència, mèrits i capacitat.

3. Els equipaments gestionats per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural que, d'acord amb la Llei 17/1990, del 2 de novembre, de museus, tenen la categoria de museus nacionals gaudeixen de singularitat pròpia i disposen, en el si de l'Agència, de la màxima capacitat per a projectar-se autònomament, sens perjudici dels serveis que l'Agència assumeixi d'acord amb el contracte programa.

4. Els equipaments gestionats per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural que, d'acord amb la Llei 17/1990, tenen la categoria de museus nacionals són regits per un òrgan de govern propi presidit pel director o directora de l'Agència, amb una composició que han de determinar els estatuts d'aquesta i que, en tot cas, ha d'incloure representants dels sectors professionals, acadèmics i universitaris relacionats amb la temàtica del museu i representants dels territoris on el museu mantingui seus o seccions.

5. Els equipaments gestionats per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural que no tenen la categoria de museus nacionals poden disposar d'un consell assessor, d'acord amb el que estableixin els estatuts de l'Agència, que ha d'incloure representants dels sectors professionals, acadèmics i universitaris relacionats amb el centre i representants del territori on aquest és emplaçat.

Correspon al Govern d'aprovar, per mitjà d'un decret, els estatuts de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, els quals han de determinar el règim de funcionament dels òrgans de govern, l'estructura dels equipaments gestionats i llur règim de gestió.

El departament competent en matèria de cultura i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural han d'establir un contracte programa que ha d'incloure, com a mínim, la definició anual dels objectius que s'han d'assolir, la previsió de resultats que cal obtenir i els instruments de seguiment i control i d'avaluació a què l'activitat de l'entitat s'ha de sotmetre durant la vigència del contracte.

1. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural gaudeix d'autonomia financera plena.

2. Els recursos econòmics de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural són constituïts per:

   1. Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat.

   2. Els ingressos de dret públic i dret privat derivats de la prestació dels seus serveis.

   3. Les subvencions, les donacions, les herències, els llegats i qualsevol altra aportació que li concedeixin persones o entitats públiques i privades.

   4. Les rendes, els fruits, els interessos i els productes del seu patrimoni.

   5. Qualsevol altre recurs que la llei permeti.

3. El pressupost de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural és anual i únic, i s'ha de subjectar al règim pressupostari que estableix el text refós de la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre.

4. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural gaudeix de les exempcions i els beneficis fiscals que corresponen a la Generalitat.

1. El personal de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural es regeix pel dret laboral, sens perjudici de l'adscripció de personal funcionari per a l'exercici de potestats administratives i de les funcions pròpies dels cossos tècnics, d'acord amb el que estableix l'apartat 3 de la disposició addicional setzena.

2. Els llocs de treball de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, inclosos els directius, s'han de cobrir per mitjà de processos de selecció públics, amb criteris de professionalitat, transparència, mèrits i capacitat, sens perjudici del que estableix l'apartat 1.

3. El director o directora dels equipaments culturals adscrits a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural a què fan referència les lletres a, b, c, d i e de l'article 72.2 es vinculen a l'ens en virtut d'un contracte laboral d'alta direcció.

1. El control de caràcter financer de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural es porta a terme d'acord amb el que disposa l'article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre.

2. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural aprova anualment una memòria d'activitats fetes durant l'exercici que la presidència del Consell d'Administració lliura al Govern i al Parlament.

1. L'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, adscrita al departament competent en matèria de cultura, és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, de les regulades per l'article 1.b.1 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, que ha d'ajustar la seva activitat al dret privat, sens perjudici dels àmbits en què, segons la legislació vigent, s'ha de sotmetre al dret públic.

2. L'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural té com a objecte concentrar les iniciatives de suport i foment del departament competent en matèria de cultura i de les entitats adscrites. S'exclouen les iniciatives següents:

1. Les que siguin competència de l'Institut Català de les Empreses Culturals.

2. Les aportacions i les subvencions a les entitats participades per la Generalitat amb càrrec a partides nominatives.

3. Els premis de competència del departament competent en matèria de cultura.

Corresponen a l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural les funcions següents:

1. Aprovar les bases reguladores i les convocatòries d'ajuts en matèria cultural, a proposta del departament al qual és adscrita o de les entitats competents per raó de la matèria.

2. Tramitar i resoldre els procediments de concessió d'ajuts en matèria cultural.

Són òrgans de govern de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural:

1. El Consell d'Administració.

2. L'administrador o administradora.

1. El Consell d'Administració és l'òrgan superior col·legiat de govern, direcció i control de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural. El formen la presidència, les vocalies i la secretaria.

2. Correspon al Consell d'Administració:

1. Aprovar les bases reguladores i les convocatòries d'ajuts, i atorgar els ajuts.

2. Aprovar l'avantprojecte de programa d'actuació, d'inversions i de finançament, el pressupost d'explotació i de capital, els comptes anuals, la liquidació final dels pressupostos de l'exercici i la memòria d'activitats.

3. Nomenar l'administrador o administradora i supervisar-ne la gestió.

4. Aprovar la plantilla i el règim retributiu del personal.

5. Aprovar els preus dels serveis que presti l'Oficina.

6. Establir convenis amb entitats públiques i privades per assolir els objectius de l'Oficina.

7. Les altres atribucions que li atorguin els estatuts.

L'administrador o administradora és nomenat pel Consell d'Administració. Li correspon d'exercir les funcions necessàries per a la direcció de l'administració de l'Oficina i les que li delegui el Consell d'Administració, d'acord amb el que determinin els estatuts de l'Oficina.

1. L'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural gaudeix de plena autonomia financera.

2. Els recursos econòmics de l'Oficina són constituïts per:

   1. Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat.

   2. Els ingressos de dret públic i dret privat derivats de la prestació dels seus serveis, les rendes, els fruits, els interessos i els productes del seu patrimoni.

   3. Les subvencions, les donacions, les herències, els llegats i qualsevol altra aportació que li concedeixin persones o entitats públiques i privades.

   4. Qualsevol altre recurs que la llei permeti.

3. El pressupost de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural és anual i únic, i s'ha de subjectar al règim pressupostari que estableix el text refós de la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre.

4. L'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural gaudeix de les exempcions i els beneficis fiscals que corresponen a la Generalitat.

El personal de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural es regeix pel dret laboral, llevat dels casos en què, per a exercir potestats públiques, calgui una vinculació funcionarial.

El control financer de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural es fa mitjançant el procediment d'auditoria establert per l'article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre.