Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya (Llei 33/2010, de l'1 d'octubre)

1. L'objecte d'aquesta llei és establir un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les polítiques de joventut, tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones físiques i jurídiques, públiques i privades, en l'àmbit de Catalunya.

2. La finalitat última d'aquesta llei és garantir que les persones joves puguin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes col·lectius.

Als efectes d'aquesta llei, s'entén per:

1. Polítiques de joventut: les intervencions dels agents que atenen les necessitats en els diversos àmbits de la vida de les persones joves, especialment les que es troben en una situació de més vulnerabilitat social.

2. Joves o persones joves: amb caràcter general, el conjunt de persones d'entre setze i vint-i-nou anys amb residència a Catalunya. Amb caràcter específic, en algunes polítiques es poden ampliar aquests límits d'edat per a adaptar-los a la realitat social i als objectius a assolir.

3. Emancipació juvenil: la capacitat dels joves de construir un projecte de vida propi sobre la base de l'autonomia personal i l'exercici de la plena ciutadania.

4. Participació juvenil: el conjunt d'accions i de processos que generen capacitat en els joves per a decidir llur entorn, llurs relacions i llurs possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu, per a intervenir-hi i per a transformar-los.

1. La Generalitat ha de promoure polítiques públiques per a afavorir la construcció dels projectes de vida de les persones joves, facilitar les condicions que els permetin assolir la plena ciutadania i fomentar llur participació social, amb una cura especial entre els joves amb problemes d'adaptació, amb discapacitat i en situació o risc d'exclusió social.

2. Els poders públics de Catalunya han de promoure actuacions que afavoreixin l'emancipació de les persones joves, facilitant-los formació i accés al món laboral i a l'habitatge per tal que puguin desenvolupar llur projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.

3. Els poders públics, en matèria de joventut, han de:

1. Facilitar l'emancipació juvenil.

2. Promoure, en la formació dels joves, llur orientació, accés i mobilitat dins i fora del sistema educatiu, fent possible l'establiment de xarxes i mecanismes de coordinació entre els diferents agents socioeducatius.

3. Garantir una educació de qualitat, creant les condicions necessàries perquè sigui accessible a les persones joves, en el marc de les lleis.

4. Establir mecanismes per a afavorir una ocupació i unes condicions de treball de qualitat, i potenciar mecanismes d'orientació i inserció laborals, especialment pel que fa al coneixement dels drets laborals.

5. Orientar i assessorar les persones joves per a facilitar l'autoocupació i l'emprenedoria entre aquest col·lectiu, i fomentar la cultura emprenedora.

6. Facilitar a les persones joves l'accés en condicions d'igualtat a les polítiques d'habitatge.

7. Garantir a les persones joves els canals i els accessos a la informació i a les tecnologies de la informació i la comunicació.

8. Desenvolupar accions centrades en la promoció de la salut i dels hàbits saludables, la pràctica de l'esport, la prevenció de malalties i de conductes de risc i la reducció dels danys, per mitjà d'intervencions comunitàries i d'apropament a les persones joves, també en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals.

9. Dur a terme actuacions encaminades a evitar les relacions abusives.

10. Facilitar l'accés de les persones joves a la cultura.

11. Promoure, fomentar i garantir entre les persones joves les mesures necessàries per a la defensa i el foment de la llengua i la cultura catalanes, i de les occitanes a l'Aran.

12. Promoure la creació i la producció cultural de les persones joves, especialment en llengua catalana i en l'occitana a l'Aran, i facilitar-ne la promoció i la difusió, i també promoure espais de creació i exhibició per a l'activitat artística dels joves.

13. Fomentar la llengua i la cultura catalanes, i les occitanes a l'Aran, com a eina d'integració de les persones joves nouvingudes.

14. Afavorir la integració social i laboral de les persones joves amb discapacitats i dels col·lectius amb risc d'exclusió social.

15. Fomentar la mobilitat de les persones joves, especialment per Europa, l'arc mediterrani, els territoris de parla catalana i les comunitats catalanes a l'exterior.

16. Promoure les condicions per a la participació lliure i eficaç de les persones joves en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.

17. Fomentar, promoure i articular instruments de suport a l'associacionisme entre les persones joves i garantir la capacitat d'interlocució dels joves, ja sigui individualment o per mitjà d'associacions.

18. Atendre d'una manera específica les persones joves que resideixin en el medi rural.

19. Tenir la joventut com un dels objectius prioritaris de la política de cooperació internacional de Catalunya.

1. Les polítiques de joventut regulades per aquesta llei s'adrecen a tots els joves empadronats en un municipi de Catalunya, d'acord amb la normativa sectorial corresponent, i també als que són membres de les comunitats catalanes a l'exterior, d'acord amb la normativa sectorial corresponent.

2. Aquesta llei és aplicable a tots els poders públics de Catalunya que duen a terme polítiques de joventut, sens perjudici de llurs competències. També és aplicable a totes les persones físiques i jurídiques que desenvolupen activitats que afecten directament o indirectament els joves a Catalunya.

Els principis rectors de les polítiques de joventut són els següents:

1. La integralitat. Les polítiques de joventut han de respondre a una perspectiva integral que interrelacioni els diversos àmbits de la vida de les persones joves, i que s'articuli sobre la base de plantejaments de xarxa i coordinació transversal.

2. La transversalitat. El treball en el desenvolupament de les polítiques de joventut ha d'incorporar les diverses òptiques de treball sectorial i les diverses dinàmiques associatives i comunitàries pròpies de les persones joves, tenint en compte l'articulació en els diversos nivells territorials. Els departaments, les institucions, les entitats i els agents que correspongui han de treballar coordinadament en cada intervenció sobre les polítiques de joventut.

3. La territorialitat. Les polítiques de joventut han d'incorporar un punt de vista territorial. Totes les actuacions necessàries en benefici de les persones joves s'han de dur a terme tenint en compte les diferents realitats territorials.

1. Els principis de l'actuació dels poders públics en matèria de joventut són els següents:

   1. La universalitat. L'actuació administrativa en matèria de joventut s'ha d'adreçar a totes les persones joves sense distinció de sexe, ètnia, origen, edat, estat civil, ideologia, creences, opció sexual o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

   2. La igualtat d'oportunitats. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de reduir les desigualtats entre els diferents punts de partida de les persones joves en el procés d'elaboració de llur propi projecte de vida. Les actuacions administratives són compatibles amb una discriminació positiva si aquesta es justifica per una situació de desigualtat material, cerca la igualtat real i facilita la integració social.

   3. L'atenció a la diversitat. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de considerar i atendre la diversitat i la diferència de gènere, ètnica, territorial, física, psíquica, social i cultural, per a garantir la igualtat d'oportunitats a totes les persones joves i promoure el valor de la solidaritat en la diversitat.

   4. L'emancipació juvenil. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de tendir a facilitar les condicions bàsiques necessàries per a l'emancipació de les persones joves.

   5. La participació. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de construir una cultura participativa i facilitar que les persones joves, en els diferents àmbits socials, es puguin vincular als processos de presa de decisions i a les entitats juvenils i formar-ne part.

   6. La coresponsabilitat. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de cedir capacitat de decisió i gestió sobre els afers públics i potenciar la coresponsabilitat en el seu exercici. Els joves han de poder participar en les polítiques públiques, per si mateixos o per mitjà d'entitats, per a prendre part en el disseny de les polítiques socials destinades a les persones joves.

   7. La innovació i l'aprenentatge social. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha d'incorporar com a base per a la construcció de les polítiques de joventut la innovació permanent, l'aprenentatge social, l'experimentació i la negociació.

   8. La proximitat. L'actuació administrativa en matèria de joventut, per a millorar l'aplicació de polítiques de joventut adequades a cada territori i a cada col·lectiu, ha de promoure el disseny i l'aplicació de solucions des dels centres de decisió situats prop de les persones joves.

   9. L'interès juvenil. Totes les polítiques públiques han de tenir en compte la dimensió juvenil, especialment les que afecten les persones joves d'una manera directa o indirecta.

   10. La coordinació, la cooperació i la planificació. Les polítiques de joventut han de respondre a les necessitats detectades. És un deure de les administracions públiques catalanes amb competència en aquesta matèria la coordinació, la cooperació i la planificació de les polítiques de joventut, tant pel que fa al disseny com a l'execució.

   11. L'eficàcia, l'eficiència i la gestió responsable. Els programes i les actuacions adreçats als joves han d'estar dotats dels recursos suficients per a assolir els objectius previstos, donant-los un ús adequat a la seva finalitat i gestionant-los amb responsabilitat.

   12. La descentralització i la desconcentració. Les polítiques de joventut s'han de planificar des de la proximitat, tot garantint-ne la plena eficàcia i l'execució.

2. Les administracions públiques catalanes han de comptar amb el suport i la participació de la societat civil, de les entitats i dels interlocutors lliurement establerts, i han de potenciar el desenvolupament de les polítiques de joventut definides per aquesta llei per mitjà de la iniciativa social i el tercer sector.

1. El Govern i l'Administració de la Generalitat, d'acord amb aquesta llei, disposen de les facultats executives i reglamentàries necessàries per a desplegar la competència exclusiva en matèria de joventut a Catalunya.

2. Els governs locals de Catalunya, juntament amb l'Administració de la Generalitat, poden actuar en matèria de joventut, d'acord amb aquesta llei i la resta de la legislació aplicable.

3. Les entitats juvenils, els consells locals de joventut i els grups de joves poden intervenir en les polítiques de joventut per mitjà de les formes de participació d'acció i interlocució reconegudes per la secció segona del capítol IV, sens perjudici de les competències de les administracions públiques.

4. Si una altra institució porta a terme polítiques de joventut en el territori de Catalunya, ho ha de fer amb la coordinació del Govern, sens perjudici del principi de lleialtat institucional.

Corresponen al Govern les competències següents:

1. Establir les prioritats en matèria de joventut.

2. Fer el desplegament normatiu de la competència en matèria de joventut, llevat del que aquesta llei estableixi per als ens locals.

3. Aprovar el Pla nacional de joventut de Catalunya, a proposta del departament competent en matèria de joventut.

4. Liderar la coordinació amb els poders públics, la coordinació interdepartamental i la coordinació amb els agents socials i entitats juvenils amb relació a les polítiques de joventut.

5. Les altres competències que li atribueix expressament aquesta llei o altres lleis.

Corresponen al departament competent en matèria de joventut les funcions següents:

1. Proposar al Govern l'aprovació del Pla nacional de joventut de Catalunya, amb l'acord previ del Consell Rector del Pla, i fer-ne el seguiment i l'avaluació.

2. Proposar al Govern els avantprojectes de llei i projectes de decret en matèria de joventut, i exercir la potestat reglamentària amb els límits que li són propis.

3. Elaborar la proposta de prioritats i les directrius generals d'actuació i seguiment en les polítiques de joventut.

4. Fomentar les relacions internacionals i la cooperació, i també la subscripció de convenis o acords amb els organismes d'altres comunitats autònomes, d'altres estats i de la Unió Europea competents en la matèria de joventut, i fomentar els acords i la participació amb entitats internacionals.

5. Elaborar i gestionar el cens d'equipaments i serveis juvenils regulat per l'article 34, i prestar assistència i cooperació als equipaments i serveis juvenils que hi estiguin inclosos.

6. Regular per reglament, si escau, els equipaments i serveis juvenils que, per llur naturalesa especial i pel caràcter públic de llurs funcions, ho requereixin.

   f') Ordenar, inscriure i gestionar el cens d'entitats juvenils regulat per l'article 41.

7. Avaluar, de manera continuada, l'execució de les directrius generals d'actuació i seguiment de les polítiques de joventut per mitjà del Pla nacional de joventut de Catalunya.

8. Fomentar l'estudi i la recerca en l'àmbit de les polítiques de joventut, establir instruments de recollida d'informació i fer-ne el tractament estadístic, per tal de millorar les polítiques de joventut.

9. Facilitar a les persones joves la informació, la documentació i l'assessorament que necessiten per a desenvolupar llurs iniciatives, exercitar llurs drets i assolir l'emancipació i el desenvolupament personals.

10. Col·laborar i cooperar amb els ens locals, amb la participació juvenil en l'àmbit local, en l'aplicació de les polítiques de joventut, i prestar-los assistència i cooperació.

11. Vetllar pel compliment del que disposen aquesta llei i el seu desenvolupament reglamentari.

1. Els departaments de la Generalitat despleguen el Pla nacional de joventut de Catalunya per mitjà del pla d'actuació de les polítiques de joventut a què fa referència l'article 22.2.a.

2. Els departaments de la Generalitat, d'acord amb l'òrgan de coordinació interdepartamental que s'estableixi per a les polítiques de joventut del Govern, desenvolupen les funcions següents:

   1. Adoptar les mesures necessàries sobre llurs matèries sectorials per a executar les directrius generals establertes pel Govern en matèria de polítiques de joventut, i per a desenvolupar i executar les seves disposicions i acords.

   2. Crear, mantenir i gestionar els recursos, projectes i programes que considerin necessaris per a desenvolupar les directrius establertes en polítiques relacionades amb les persones joves.

   3. Col·laborar i cooperar amb els municipis i amb les entitats juvenils en l'aplicació de polítiques relacionades amb les persones joves de llurs àmbits sectorials, i també prestar-los assistència.

   4. Promocionar i fomentar la gestió conjunta dels serveis necessaris per a executar polítiques relacionades amb les persones joves entre els ens locals, tenint en compte les estructures de participació juvenil en l'àmbit local.

   5. Informar el departament competent en matèria de joventut amb la finalitat de fer el seguiment i l'avaluació de l'execució de les directrius generals d'actuació i seguiment en polítiques de joventut del Govern, en els termes que determini l'òrgan de coordinació interdepartamental que s'estableixi per a les polítiques de joventut del Govern.

   6. Coordinar-se amb el departament competent en matèria de joventut per a fomentar l'estudi i la recerca en l'àmbit de llurs matèries sectorials relacionades explícitament o implícitament amb les persones joves.

   7. Establir instruments de recollida d'informació i fer-ne el tractament estadístic, per tal de millorar les polítiques de joventut.

   8. Garantir la qualitat dels serveis necessaris sobre llurs matèries sectorials en l'execució de polítiques relacionades amb les persones joves, d'acord amb el marc normatiu sectorial aplicable.

   9. Qualsevol altra funció que els sigui atribuïda per disposició legal o reglamentària, i les funcions que siguin necessàries per al desenvolupament i l'execució de polítiques per a les persones joves que no estiguin expressament atribuïdes al departament competent en matèria de joventut, al Govern o a una altra administració pública.

3. L'òrgan competent en matèria de joventut, a petició de les unitats interessades, ha d'elaborar un informe, per a cada actuació del Govern que afecti especialment les persones joves, sobre l'adequació de l'actuació al Pla nacional de joventut de Catalunya i als diversos plans interdepartamentals que afectin específicament els joves.

1. L'òrgan competent en matèria de joventut que determini el Govern té les funcions executives i de direcció en matèria de joventut.

2. Les funcions de l'òrgan competent en matèria de joventut es regulen per decret, sens perjudici de les funcions que per llei estiguin atribuïdes a l'Agència Catalana de la Joventut.

1. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per a complir els seus fins, i es regeix per la seva llei específica.

2. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és l'interlocutor directe amb el Govern en matèria de joventut.

3. El Govern ha de garantir una interlocució adequada amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i les entitats juvenils.

1. Els municipis poden dur a terme les actuacions complementàries en matèria de joventut següents:

   1. Elaborar plans locals en matèria de polítiques de joventut, amb l'assessorament, si ho requereixen, de l'Agència Catalana de la Joventut.

   2. Detectar i estudiar les necessitats en matèria de joventut dins llur àmbit territorial.

   3. Promoure l'emancipació de les persones joves en llur àmbit territorial i d'acord amb llur marc competencial.

   4. Afavorir la participació juvenil en la vida política, social, econòmica, educativa i cultural de llur municipi.

   5. Afavorir i promoure l'associacionisme juvenil i la creació de consells locals de joventut en l'àmbit territorial del municipi.

   6. Crear i gestionar els serveis necessaris per a l'execució de les polítiques de joventut dins el municipi.

   7. Gestionar les polítiques de joventut com a conseqüència de convenis i d'altres instruments de col·laboració que, amb aquesta finalitat, subscriguin amb la Generalitat.

2. Els ajuntaments poden col·laborar amb l'Administració de la Generalitat i amb l'Administració supramunicipal en l'elaboració d'estudis i d'anàlisis per a detectar les necessitats de les persones joves en llur àmbit territorial i, en general, de tots els estudis que ajudin a conèixer millor aquest col·lectiu.

1. Els ens locals supramunicipals han de vetllar perquè en els municipis de llur àmbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis i les activitats complementàries en matèria de joventut dels ajuntaments. Amb aquesta finalitat, els ens locals supramunicipals poden elaborar i aprovar plans de joventut, amb la participació dels municipis de llur àmbit territorial.

2. Els ens locals supramunicipals, en virtut de les funcions d'assistència i cooperació als municipis, poden:

1. Promoure i difondre polítiques públiques destinades específicament a les persones joves en el territori respectiu.

2. Coordinar els equipaments juvenils, els serveis juvenils i el personal especialitzat en joventut d'abast supramunicipal.

3. Subministrar els elements necessaris per a desplegar la Xarxa nacional d'emancipació juvenil, d'acord amb els criteris establerts pel Pla nacional de joventut de Catalunya. Aquests elements s'han de referir, com a mínim, a l'estimació dels recursos disponibles i a les necessitats i els dèficits de l'àmbit territorial corresponent.

4. Exercir les competències complementàries en matèria de joventut que els municipis els hagin delegat o de les quals els hagin encarregat la gestió, en els supòsits i amb els requisits establerts per les lleis.

5. Prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica en matèria de joventut als municipis de llurs àmbits territorials, tenint en compte les necessitats dels diferents municipis i fonamentant llur actuació en la coordinació i la promoció d'intervencions mancomunades.

6. Cooperar amb els municipis en l'establiment dels serveis necessaris per a desenvolupar correctament les polítiques de joventut.

7. Exercir les potestats d'execució en matèria d'instal·lacions juvenils, d'acord amb la Llei 38/1991, del 30 de desembre, d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, sens perjudici de les potestats d'execució exercides pels municipis en virtut del que disposa la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

8. Treballar conjuntament amb les àrees i els serveis de llur àmbit territorial per a incloure la matèria de joventut en llurs agendes de treball.

9. Fer tasques de sensibilització social pel que fa a la condició juvenil i el paper actiu que han de tenir les persones joves en la definició i la constitució d'una ciutadania basada en la igualtat i la cohesió social.

1. L'òrgan dels ens locals competent en matèria de joventut ha d'encapçalar el treball transversal amb la resta d'àrees del municipi en tot allò referent al disseny, el desenvolupament i l'aplicació de les polítiques de joventut desplegades al municipi.

2. Les funcions de cooperació interadministrativa en matèria de joventut es compleixen per mitjà de l'òrgan dels ens locals competent en matèria de joventut.

1. L'Administració de la Generalitat, per mitjà de l'òrgan competent en matèria de joventut, ha de promoure l'adopció de les mesures necessàries per a assolir un nivell adequat de coordinació i integració de les actuacions dels poders públics en aquesta matèria.

2. L'Administració de la Generalitat ha de garantir el treball interdepartamental en matèria de joventut dins l'Administració, i el treball entre aquesta i l'Administració local, sens perjudici de la seva autonomia.

3. Les funcions de l'òrgan de coordinació interdepartamental que s'estableixi per a les polítiques de joventut del Govern s'han de determinar per reglament.

4. El Pla nacional de joventut de Catalunya, regulat pel capítol II, és també un instrument de coordinació interadministrativa.

1. El Govern, d'acord amb les facultats d'autoorganització que li són pròpies, ha d'establir un òrgan que exerceixi les funcions de coordinació i seguiment de les accions dels diversos departaments de la Generalitat en matèria de joventut.

2. El Govern pot delegar les funcions que consideri pertinents a l'òrgan de coordinació interdepartamental a què fa referència l'apartat 1. Les funcions del dit òrgan s'han de determinar per reglament.

3. El Govern decideix a qui correspon la presidència de l'òrgan de coordinació interdepartamental a què fa referència l'apartat 1. En el cas que la presidència d'aquest òrgan no correspongui a un membre del Govern, ha d'ésser ocupada per la persona titular de l'òrgan competent en matèria de joventut a què fa referència l'article 11.

1. Els ens i òrgans que componen el sistema institucional de la Generalitat col·laboren en l'aplicació de les polítiques de joventut, d'acord amb les competències respectives, per mitjà dels instruments establerts per la legislació general sobre règim jurídic i procediment administratiu comú i per la legislació de règim local.

2. El Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya, establert per l'article 23, té la finalitat d'assolir una col·laboració i una cooperació eficaces en matèria de joventut.

1. La Generalitat ha de donar suport a les accions de promoció de polítiques de joventut que estableixi la Comissió Europea, amb l'objectiu de col·laborar en la difusió i l'aprofitament adequat de les dites accions.

2. La Generalitat ha de col·laborar en les iniciatives de la Unió Europea destinades a entitats d'iniciativa social que necessiten el suport d'institucions públiques.

3. La Generalitat ha de fomentar l'impuls de la consciència de pertinença a la Unió Europea per mitjà dels instruments següents:

1. Programes d'intercanvi amb joves i associacions.

2. Iniciatives de promoció intercultural, social i artística.

3. Qualsevol altra iniciativa que aproximi les sensibilitats i els interessos dels joves de la Unió Europea.

1. El Pla nacional de joventut de Catalunya és un pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té la finalitat d'assegurar la coherència metodològica en l'actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut, de conformitat amb la legislació de règim local.

2. El Pla nacional de joventut de Catalunya és l'instrument que determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut a Catalunya.

3. El Pla nacional de joventut de Catalunya pot ésser aplicat preferentment per les administracions públiques de Catalunya, en exercici de llurs funcions, en tot allò que pugui afectar directament les persones joves.

4. Les facultats de coordinació que estableixi el Pla nacional de joventut de Catalunya són limitades per l'autonomia dels organismes als quals s'apliqui i, en tot cas, han d'ésser exercides per acord del Consell Rector del Pla. La comissió que determini el Parlament de Catalunya n'ha de fer el control parlamentari preceptiu.

5. El Pla nacional de joventut de Catalunya coordina les línies de les polítiques de joventut entre els diversos representants al Consell Rector del Pla: l'Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

El Pla nacional de joventut de Catalunya té els objectius següents:

1. Determinar els problemes i les necessitats principals que cal resoldre pel que fa a les persones joves a Catalunya.

2. Establir les línies estratègiques i els objectius de les actuacions públiques en matèria de joventut en els àmbits prioritaris d'emancipació i participació.

3. Fixar els àmbits materials d'actuació, emmarcats en les línies d'emancipació i participació, i els límits d'edat de les persones joves per a cada àmbit.

4. Establir la metodologia de treball transversal de referència per als poders públics a l'hora de desenvolupar les polítiques de joventut.

5. Establir uns criteris d'avaluació sobre l'aplicació del Pla.

1. El Pla nacional de joventut de Catalunya concreta els àmbits materials d'actuació o eixos de les polítiques de joventut en un marc metodològic i un marc d'actuació en què es concreta el desplegament del Pla.

2. El Pla nacional de joventut de Catalunya s'executa per mitjà dels programes d'actuació següents:

   1. El Projecte Govern. És el conjunt d'actuacions i programes que l'Administració de la Generalitat defineix, impulsa, coordina i avalua. El Projecte Govern es materialitza en el Pla d'actuació de les polítiques de joventut, el qual s'aprova per acord del Govern.

   2. El Projecte territori. És el conjunt d'actuacions i programes que els governs locals defineixen, impulsen, coordinen i avaluen i que donen lloc als diferents plans locals de joventut.

   3. El Projecte jove. És el conjunt d'actuacions i programes que les entitats juvenils i els grups de joves, representats pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, defineixen, impulsen, coordinen i avaluen i que configuren els plans de treball de les entitats juvenils i els grups de joves.

3. El Pla nacional de joventut de Catalunya ha de contenir el següent:

   1. Un diagnòstic que compari l'anàlisi dels problemes i les necessitats de les persones joves de Catalunya amb l'anàlisi de les polítiques de joventut que es desenvolupen a Catalunya.

   2. Els eixos de les polítiques de joventut i els objectius estratègics que han de guiar l'acció pública en matèria de joventut.

   3. Una metodologia de treball transversal, els mecanismes d'aplicació d'aquesta metodologia i els agents que implica.

   4. Les fases de planificació, execució i avaluació, tant en l'àmbit estratègic com en l'àmbit operatiu i per a cada un dels agents executors.

1. El Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya és l'òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de joventut que vetlla per l'aplicació del Pla nacional de joventut de Catalunya i per l'assoliment dels seus objectius.

2. Al Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya hi són representats l'Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

3. El règim aplicable al Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya es regula per reglament i, supletòriament, es regeix per la normativa aplicable als òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.

4. El Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya elabora una proposta de Pla, d'acord amb el que estableix l'article 24, i assessora el desenvolupament reglamentari d'aquesta llei respectant les funcions pròpies del Govern.

Correspon al Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya elaborar una proposta de Pla, d'acord amb les especificacions contingudes en aquesta secció, i elevar-la al departament competent en matèria de joventut. El departament competent en matèria de joventut proposa al Govern que s'aprovi com a pla sectorial de coordinació.

1. El Pla nacional de joventut de Catalunya té una vigència de deu anys.

2. El cinquè any d'ençà de l'aprovació del Pla nacional de joventut de Catalunya se n'ha de fer una revisió estratègica.

3. El mateix Pla nacional de joventut de Catalunya ha d'establir els procediments de revisió i d'avaluació que han de mesurar els canvis en la realitat juvenil i els efectes que produeixin les intervencions planificades, per tal de readaptar, si escau, el desenvolupament estratègic i operatiu del Pla.

4. El Pla nacional de joventut de Catalunya pot ésser modificat excepcionalment a proposta del Consell Rector del Pla.

1. Per a desplegar correctament el Pla nacional de joventut de Catalunya, es configuren uns agents executors i uns òrgans de seguiment.

2. Els agents executors del desplegament del Pla nacional de joventut de Catalunya són els següents:

   1. L'Administració de la Generalitat.

   2. Les administracions locals.

   3. Les persones joves per mitjà del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, els consells locals de joventut, les altres entitats juvenils i els grups de joves.

3. Els òrgans de seguiment del desplegament del Pla nacional de joventut de Catalunya són els següents:

   1. El Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya, regulat per l'article 23.

   2. La comissió parlamentària que estableixi el Reglament del Parlament.

   3. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

4. El Pla nacional de joventut de Catalunya es desplega en els dos àmbits següents:

   1. L'àmbit estratègic, que estableix les línies programàtiques que cal desenvolupar en les polítiques de joventut.

   2. L'àmbit operatiu, que concreta les línies programàtiques de l'àmbit estratègic per a períodes de cinc anys de vigència, després dels quals cal fer una revisió de l'actuació dels agents executors i dels projectes que articulen.

1. El Mapa general d'instruments d'execució de les polítiques de joventut és l'instrument per mitjà del qual es concreta el desplegament territorial del Pla nacional de joventut de Catalunya.

2. El Mapa general d'instruments d'execució ha d'incloure una relació dels instruments d'execució existents i una previsió de llur desplegament territorial, vetllant per la coordinació entre els diversos serveis i equipaments.

3. El Mapa general d'instruments d'execució s'aprova per acord del Govern, posteriorment al Pla nacional de joventut de Catalunya, i té una durada màxima de cinc anys.

1. El Pla nacional de joventut de Catalunya és la planificació de referència per als plans i programes en matèria de joventut que elabori l'Administració de la Generalitat. A aquest efecte, l'òrgan competent en matèria de joventut ha d'assessorar els departaments, els organismes i les entitats que li ho sol·licitin.

2. Durant l'elaboració d'una norma jurídica que tingui incidència directa en les persones joves, l'òrgan o l'organisme que la promogui pot sol·licitar a l'òrgan competent en matèria de joventut que informi si la norma proposada s'adequa als objectius del Pla nacional de joventut de Catalunya. El dit informe pot ésser inclòs en la memòria justificativa o explicativa corresponent.

1. L'Administració de la Generalitat, en l'elaboració d'estadístiques i estudis, ha de tenir en compte els objectius i eixos del Pla nacional de joventut de Catalunya, i hi ha d'incloure trams i subtrams d'edat que permetin fer una anàlisi detallada de la joventut.

2. L'òrgan del Govern competent en matèria de joventut, o l'òrgan en què delegui, assessora els poders públics pel que fa a la fragmentació de les enquestes oficials per trams d'edat, als efectes d'obtenir estadístiques i estudis específics sobre les persones joves.

3. Per a millorar i fonamentar el coneixement dels poders públics i privats sobre la realitat juvenil, les dades i els estudis compilats s'han de fer públics en suport electrònic, sempre que sigui possible tècnicament.

L'òrgan competent en matèria de joventut de l'Administració de la Generalitat presta assistència tècnica als agents executors del Pla nacional de joventut de Catalunya per a acomplir els seus objectius.

1. La participació juvenil, als efectes d'aquesta llei, és el conjunt d'accions i de processos que generen entre les persones joves la capacitat per a decidir llur entorn, llurs relacions i llur desenvolupament personal i col·lectiu, i per a intervenir-hi i transformar-los.

2. La participació juvenil, als efectes d'aquesta llei, pot ésser individual o bé es pot articular per mitjà de les entitats juvenils o els grups de joves.

3. Els poders públics han de fomentar la participació juvenil, tant des de la perspectiva que els joves han d'enfortir llur cultura democràtica i ciutadana, com des de la perspectiva que la participació ha de servir per a aproximar les necessitats dels joves a la definició i l'aplicació de les polítiques públiques que els afectin com a ciutadans.

Als efectes d'aquesta llei, són entitats juvenils:

1. Les associacions que, d'acord amb llur naturalesa, llur denominació o llurs estatuts, tenen la consideració de juvenils.

2. Les seccions juvenils que pertanyen o estan vinculades estatutàriament a un partit polític, un sindicat o qualsevol altra associació amb organització interna i funcionament democràtic i sense afany de lucre. La secció juvenil ha d'estar establerta en els estatuts del partit polític, sindicat o associació de la qual forma part, amb els objectius, les funcions específiques, la composició, les normes bàsiques i els òrgans de funcionament intern.

3. Els consells locals de joventut, en tant que ens de representació i participació formats per diversos models associatius d'un municipi, com a entitats independents de l'Administració pública que coordinen el teixit associatiu juvenil del municipi, representen les organitzacions juvenils del municipi i dialoguen amb els poders públics.

Els grups de joves són col·lectius sense personalitat jurídica pròpia formats per persones joves o per associacions juvenils.

1. El cens d'entitats juvenils està adscrit al departament competent en matèria de joventut.

2. El funcionament del cens d'entitats juvenils i les formes d'accés, d'inscripció i de cancel·lació es regulen per ordre.

3. La inscripció al cens d'entitats juvenils no té funcions constitutives.

4. L'òrgan competent en matèria de joventut s'ha de coordinar amb la resta d'administracions públiques, i també amb l'òrgan de l'Administració de la Generalitat encarregat de gestionar el Registre general d'associacions, per a garantir l'actualització de les dades del cens d'entitats juvenils.

5. A les entitats inscrites al cens d'entitats juvenils se'ls reconeix:

1. La capacitat d'interlocució, en l'àmbit territorial i sectorial que els correspongui.

2. La capacitat de participar en els òrgans consultius de les administracions públiques quan aquestes ho requereixin.

3. La possibilitat de rebre subvencions de l'Administració de la Generalitat.

1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per formes de participació juvenil les diverses expressions que tenen les persones joves per a participar en la col·lectivitat i en els afers públics.

2. Les formes de participació juvenil, als efectes d'aquesta llei, són les següents:

   1. L'acció, entesa com la capacitat de les persones joves per a desenvolupar per si mateixes iniciatives i projectes, amb la voluntat d'intervenir de manera directa en l'aplicació de les polítiques públiques.

   2. La interlocució, entesa com la capacitat de les persones joves de dialogar amb els poders públics, amb la voluntat de decidir sobre les polítiques de joventut que aquests desenvolupen o han de desenvolupar.

3. Els poders públics, en la interlocució amb els joves, han de tenir en compte tant les entitats juvenils com les persones joves considerades individualment, atenent a un criteri de representativitat.

4. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és reconegut com a interlocutor preferent dels poders públics en matèria de joventut en l'àmbit nacional, en els termes establerts per la Llei 14/1985, del 28 de juny, per la qual es regula el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

5. L'Administració de la Generalitat ha d'estar atenta a les noves formes de participació juvenil que puguin aparèixer, per tal de valorar si és convenient o no fomentar-les.

1. Els processos de participació i consulta, als efectes d'aquesta llei, són una eina de participació amb una durada concreta, per mitjà de la qual les administracions públiques i les persones joves dialoguen i treballen conjuntament per a construir les polítiques públiques territorials i sectorials.

2. Les entitats juvenils i les administracions públiques poden impulsar processos de participació i consulta juvenil amb els joves de llur àmbit territorial.

3. Els poders públics han de vetllar perquè els processos de participació i consulta es regeixin pels principis de màxima transparència, representativitat, eficàcia i incidència.

4. Quan els poders públics duguin a terme processos de participació i consulta han de tenir en compte les persones joves. L'òrgan o unitat que determini el Govern o l'Agència Catalana de la Joventut ha de prestar l'assessorament en aquesta matèria quan se li sol·liciti.

1. Els poders públics han de fomentar la cultura participativa de les persones joves, amb la finalitat de millorar els sistemes i les estructures democràtiques i de garantir que els joves puguin exercir un paper actiu de transformació i canvi de la societat per mitjà de llur intervenció en els afers públics.

2. Les administracions públiques han d'incorporar la participació de les persones joves en la dinàmica quotidiana, fomentant processos de participació juvenil i facilitant als joves les condicions per a fer-ho possible.

3. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i els consells locals de joventut són organitzacions orientades a fomentar la participació juvenil.

Els poders públics de Catalunya, d'acord amb els articles 3.3 i 38.2, tenen les obligacions següents:

1. Fomentar l'associacionisme entre els joves.

2. Fomentar la participació juvenil per mitjà de grups de joves, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

3. Fomentar la creació de consells locals de joventut.

4. Fomentar la vertebració de l'associacionisme en els àmbits territorial i sectorial.

5. Impulsar estratègies i plans de suport a l'associacionisme juvenil.