Llei d'Associacions de Catalunya (Llei 7/1997, de 18 de juny)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
Finalitat de la Llei L'any 1978 es va aprovar, per referèndum, la Constitució espanyola, l'article 22 de la qual reconeix com a dret fonamental el dret d'associació. Malgrat això, no hi ha hagut des d'aquesta data una regulació específica de les associacions no lucratives que tenen un lloc important en el nostre teixit social. Cal un marc jurídic nou que posi fi a la vigència a Catalunya d'una llei tan obsoleta com la del 1964. La legislació de l'Estat és preconstitucional i ha estat parcialment derogada per la Constitució. Sens perjudici de la llei orgànica corresponent, aquesta Llei té com a finalitat establir un marc general a Catalunya per a les associacions sobre les quals la Generalitat té competència exclusiva. Catalunya té una gran tradició associativa manifestada pels milers d'associacions inscrites. El fet associatiu català ha estat decisiu per a la defensa i l'acreixement de la societat i la cultura catalanes, i, de manera especial, durant les etapes més difícils de la nostra història com a poble i com a nació. La reconstrucció social i política de Catalunya durant el segle XIX es fonamenta absolutament en la capacitat d'articular-se associativament de tots els seus components individuals. L'associacionisme es desenvolupa des dels centenaris ateneus i Cors de Clavé, d'arrel popular i treballadora, les organitzacions de Foment a les associacions d'ajuda mútua, associacions obreres, cases regionals, de fraternitat i de veïns, sorgides de totes les capes socials. I és que cal considerar l'acció dinamitzadora i la capacitat emprenedora de les associacions catalanes com a element fonamental de la vitalitat de la societat civil del nostre país. L'element associatiu es configura, així, clau en la construcció d'una societat més participativa i com a factor essencial per al progrés social i l'avenç de Catalunya com a país. La Llei que presentem recull i hi connecta la tradició d'associacionisme cívic que ha estat i és un element important de la identitat social i cultural de Catalunya. Avançar avui cap a una societat catalana democràticament forta i ben articulada significa aconseguir una realitat associativa de les mateixes característiques. A Catalunya les associacions són diverses i plurals i, al mateix temps, se senten que formen part d'un cos comú que s'expressa en parlar de l'associacionisme català i del moviment associatiu. Les associacions estan interrelacionades i coordinades en federacions i confederacions a partir de llurs objectius, que poden ésser des de caràcter local a internacional. Aquesta coordinació permet intercanvis i crear propostes i projectes imaginatius i nous. Cal un marc per a totes les associacions basat en l'esperit constitucional i estatutari, i això és el que proposa aquesta Llei. En l'elaboració d'aquesta Llei s'ha partit de l'experiència pràctica de l'Administració de la Generalitat en els anys d'exercici d'aquestes competències i dels problemes plantejats per les associacions constituïdes a Catalunya, i també dels textos comparats més avançats en la matèria, molt especialment els treballs sobre l'anomenat Estatut de l'associació europea, en elaboració a la Unió Europea en el moment de promulgació d'aquesta Llei. Amb aquesta Llei es pretén mantenir l'absoluta llibertat de creació, d'iniciativa, de desenvolupament, de modificació, d'èxit o de fracàs de la voluntat associativa, sense condicionament de cap mena, i a l'hora de crear, des dels diferents àmbits d'acció del Govern, uns marcs indicatius que permetin el desenvolupament, en les millors condicions, de la vida associativa a Catalunya, la consecució del prestigi social de l'associacionisme i l'atenció preferent a les associacions que formulen interessos nous. El Parlament de Catalunya ha legislat sobre tipus d'associacions específiques i aspectes que en alguns casos, com el de l'esport Llei 8/1988, del 7 d'abril, ha regulat les qüestions referides al règim de funcionament, d'elecció i de representació de les associacions esportives i de les persones associades. En altres casos, s'ha referit a les associacions sense entrar en cap consideració sobre constitució i funcionament.
Per exemple, pel que fa a les associacions considerades entitats de participació ciutadana Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, els aspectes referits a participació, a deures municipals i al Registre; pel que fa a l'associacionisme cultural Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i de protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural , només ha regulat els aspectes en relació amb la cultura, i, pel que fa a les associacions d'usuaris i consumidors Llei 3/1993, del 5 de març, de l'Estatut del consumidor, els aspectes propis de consum.
Estructura de la Llei
El capítol I, sota la rúbrica de "Disposicions generals", intenta donar resposta als principals problemes plantejats per les associacions en els darrers temps. S'estableix l'àmbit d'aplicació objectiu i territorial de la Llei, d'acord amb l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aquest capítol parteix de la mateixa definició constitucional de les associacions i pressuposa l'eventual desenvolupament general de les associacions mitjançant una llei orgànica. Exclou de l'àmbit d'aplicació les associacions sotmeses a una regulació específica per raons de competència, jerarquia normativa i especialitat. Així, la Llei parteix de la concepció, tradicional a la cultura llatina, de l'exclusió de l'afany de lucre, alhora que permet la constitució d'associacions d'interès general o comú dels socis i sòcies. Respecte a la constitució de l'associació, es fa del principi de la llibertat estatutària l'autèntic eix vertebrador del que ha d'ésser el dret d'associació en una societat oberta. El capítol III, relatiu a la inscripció en registre, deixa la regulació de l'estructura i el funcionament del Registre d'Associacions per a un desplegament reglamentari. L'organització d'aquest Registre s'ha d'entendre en el marc del que disposa el Reial decret 3526/1981, del 29 de desembre, sobre traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat en matèria d'associacions. En aquest capítol es garanteixen de manera suficient els drets de terceres persones i de les associades en els casos de les associacions no inscrites i d'actuació dolosa o negligentment perjudicial de qui les administra. El capítol IV, "Òrgans de l'associació i funcionament", tracta de l'assemblea caracteritzada com a òrgan fonamental de l'associació i de l'òrgan de govern que governa, gestiona i representa l'associació. En aquests articles es fa un tractament del principi estructural amb un grau de detall que permet el funcionament de les associacions amb una estructura legal mínima. El capítol següent es dedica als drets i als deures dels socis i sòcies, i s'hi regulen unes obligacions mínimes de documentació i d'informació de la vida de l'associació, com a garantia d'efectivitat dels drets dels socis i sòcies. El capítol VI, relatiu a la dissolució i la liquidació, pretén regular de manera completa i sistemàtica les causes de dissolució de les associacions i el procediment liquidador que s'ha de seguir. La inexistència d'una regulació detallada de la dissolució i la liquidació era una de les mancances més paleses del dret d'associació fins ara vigent. Així mateix, és remarcable la regulació de la destinació dels béns romanents. En relació amb les situacions de manca de disponibilitat econòmica de les associacions, en aquest capítol s'estableix l'obligació de sol·licitar el concurs en el cas que es produeixi la situació d'insolvència, alhora que determina les responsabilitats corresponents si qui administra incompleix aquesta obligació. En l'àmbit de les responsabilitats públiques que corresponen a la Generalitat, es pot constatar l'existència d'una important intervenció de les associacions que, en diferents àmbits sectorials, porten a terme activitats d'interès social. Aquestes entitats o l'activitat que desenvolupen han estat objecte de regulació en diverses lleis, com ara l'esmentada de foment i protecció de la cultura tradicional i de l'associacionisme cultural, i les de serveis socials o de creació d'organismes públics com l'Institut Català del Voluntariat. En tots aquests casos es pot constatar que les activitats desenvolupades són d'interès públic o social; per aquesta raó, es justifica plenament que els poders públics fomentin i donin suport a unes activitats que responen a l'expressió de valors com els de la solidaritat i el civisme, alhora que potencien la participació ciutadana i la capacitat de la societat per a donar resposta a les necessitats pròpies. El capítol VII, sota el títol "Relacions amb l'Administració", estableix les mesures de suport i foment de l'associacionisme. El capítol VIII està dedicat a les associacions de caràcter especial, com les d'alumnes i pares d'alumnes, les d'usuaris i consumidors, les culturals, les de veïns, les de voluntaris i, especialment, les juvenils. Finalment, el capítol IX tracta de la creació i els objectius del Consell Català d'Associacions.
Activitats de recaptació pública.
