Llei de Serveis Socials de Catalunya (Llei 26/1985, de 27 de desembre)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

L'Estatut d'Autonomia atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'assistència social, joventut i de fundacions i associacions de caràcter benèfico-assistencial. D'acord amb aquestes competències i tenint en compte les que s'atribueixen a la Generalitat en matèria de Seguretat Social i de règim local, amb aquesta Llei s'estableixen a Catalunya els fonaments d'una política global i integrada de serveis socials.

Els costums, les estructures i el dinamisme de la societat contemporània són causa de desagregació social, de marginació i de desatenció selectiva envers determinats col·lectius. A més, al nostre país, els poders públics havien esmerçat recursos escassos i una capacitat organitzativa reduïda per a prevenir la marginació, per a afavorir el desenvolupament personal i col·lectiu i, en definitiva, per a estructurar uns serveis a l'abast de tothom.

Aquesta mancança ha estat pal·liada per la iniciativa de les fundacions benèfiques assistencials de gran tradició a Catalunya, per les associacions d'afectats, per les entitats voluntàries i, darrerament, també per les administracions públiques, les funcions de totes les quals no han estat degudament orientades, coordinades, estructurades i potenciades.

Tot això ens ha conduït a la situació actual, que cal millorar amb una planificació i una definició d'objectius, amb la fixació de normatives i la millora de l'organització i amb una coordinació adequada entre els múltiples organismes que hi intervenen.

Per això cal una acció decidida de la Generalitat en l'ordenació i la promoció dels serveis socials. Aquesta Llei vol ésser el fonament d'aquesta acció que ha de portar a fer que siguin efectius a Catalunya els drets que els articles 39, 48, 49 i 50 de la Constitució reconeixen, respectivament, a la família i a la infància, a la joventut, als disminuïts físics, psíquics i sensorials i a la vellesa. Aquesta Llei compleix la Resolució 37/I del Parlament de Catalunya, sobre els Drets de la Infància, aprovada el 10 de desembre de 1981, amb la Declaració Universal dels Drets de l'Infant, de les Nacions Unides, i amb les declaracions sobre els deficients mentals i sobre els disminuïts, aprovades per aquesta organització els dies 20 de desembre de 1971 i 9 de desembre de 1975, respectivament. S'adiu també amb la Carta Social Europea, aprovada pel Consell d'Europa el 18 d'octubre de 1961 i ratificada per Espanya el 29 d'abril de 1980, els articles 13 i 14 de la qual estableixen el dret dels ciutadans dels Estats signants a beneficiar-se de l'assistència i els serveis socials.

D'altra banda, respon, en l'àmbit de les seves competències, al que estableix la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'Integració Social dels Minusvàlids.

Així mateix, pel que fa a la gestió i a l'organització, s'ha tingut en compte allò que disposa la Llei 12/1983, del 14 de juliol, d'Administració Institucional de la Sanitat, l'Assistència i els Serveis Socials de Catalunya.

La Llei assenta les bases per a substituir gradualment el vell sistema establert per la Llei de Beneficència, del 1849, i per la Llei del Fons Nacional d'Assistència Social, del 1960, per un altre ordenament integrat, el qual requereix un desplegament reglamentari ampli i àdhuc el suport d'altres disposicions legals, motiu pel qual la superació de la normativa anterior no pot ésser completa ni immediata, sinó paral·lela a les etapes successives de renovació reglamentària.

El sistema de serveis socials que estableix aquesta Llei es caracteritza per una concepció global i integral d'aquests, amb l'objectiu de constituir un tot funcional ben coordinat i superar la dispersió de forces que hi havia en aquest camp.

L'objecte d'aquesta Llei són, principalment, els aspectes substantius que configuren la prestació dels serveis socials com un dret del ciutadà, en la mesura que aquests estan organitzats. Se superen així concepcions antigues basades en la idea de beneficència.

La Llei estableix els principis d'actuació i d'organització que han de regir la prestació dels serveis socials pel sector públic i pel sector privat. Se'n determinen també les àrees d'actuació.

En l'organització dels serveis socials destaquen:

  1. La funcionalitat que s'obté mitjançant l'estructuració racional de competències entre els diversos ens públics.

  2. La descentralització i la desconcentració que se cerca potenciant la col·laboració amb els ens locals.

  3. La participació que s'estableix en els àmbits de centre, local i general.

  4. L'estructuració de les modalitats dels serveis socials, reconeixent l'atenció primària com l'eix per a afavorir i desenvolupar el benestar social.

La Llei regula les modalitats de prestació dels serveis i procura que siguin suficients, mitjançant una planificació flexible que té com a instrument de referència el Mapa de Serveis Socials de Catalunya. Així mateix, regula el finançament d'aquests serveis i la participació que hi tenen les diverses administracions públiques, d'acord amb la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local.

La Llei regula el sector privat en la prestació de serveis socials mitjançant l'establiment dels principis d'actuació i d'organització que han de regir la prestació de serveis socials pel sector públic i per entitats del sector privat, d'acord amb el que aquesta Llei determina. Es tenen en compte tant les tècniques de foment, tan necessàries per a la tasca meritòria de moltes institucions privades, com les d'ordenació del sector, i s'omplen buits legals en una matèria en què, per l'interès social i el desvaliment dels usuaris, es fa especialment necessari el control públic.

Amb una visió àmplia, però, cal concebre aquesta Llei com una de les bases que han de configurar, en un marc legal més complet i ambiciós, la legislació marc i la legislació sectorial de benestar social, mitjançant la qual es persegueix una incidència més completa sobre les causes i els efectes de tot allò que impedeixi l'adequada satisfacció dels ciutadans en matèria de necessitats elementals, amb l'objectiu final d'assolir per a tots els ciutadans de Catalunya el que defineix l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, de l'Organització de les Nacions Unides.

Aquesta concepció política de benestar social, de la qual aquesta Llei és un dels fonaments, es basa en criteris de globalitat, perquè s'adreça a tota la població, de prevenció, a fi d'actuar també sobre les causes i no únicament sobre les conseqüències, d'autonomia i de participació, per tal com persegueix la intervenció directa de la societat, com en la lluita contra la marginació, de la qual aquesta Llei constitueix un factor essencial; en definitiva, es tracta d'una política dirigida a facilitar al ciutadà les condicions objectives i elementals que poden millorar la seva qualitat de vida, amb una lògica prioritat envers els qui manifesten uns nivells d'insatisfacció més alts en relació amb llurs necessitats més elementals.

CAPÍTOL 1 De l'àmbit, l'objecte i el contingut dels serveis socials Artículos 1 a 7
ARTICLE 1 Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte ordenar, estructurar, promoure i garantir el dret a un sistema de serveis socials de responsabilitat pública en l'àmbit territorial de Catalunya per tal de:

  1. garantir i facilitar a tots els ciutadans l'accés a aquelles prestacions i a aquells serveis que tendeixen a afavorir un desenvolupament lliure i ple de la persona i dels col·lectius dins la societat, especialment en cas de limitacions i mancances;

  2. promoure la prevenció i l'eliminació de les causes que menen a la marginació;

  3. aconseguir la integració de tots els ciutadans en la societat i afavorir la solidaritat i la participació ciutadana, i

  4. exercir una gestió administrativa coordinada dels serveis socials.

ARTICLE 2 Abast dels serveis socials

2.1 Els serveis socials abasten el conjunt d'activitats organitzades que, mitjançant la intervenció de personal preparat i amb el suport d'equipaments i recursos adequats, s'orienten a promoure els mitjans per a prevenir la marginació, i també a promoure la prestació de suport personal, d'informació, d'atenció i d'ajut a tots els ciutadans i col·lectius, especialment a aquelles persones o a aquelles famílies que, per raó de dificultats de desenvolupament i d'integració en la societat, de manca d'autonomia personal, de disminucions físiques, psíquiques o sensorials, de problemes familiars o de marginació social, són creditores de l'esforç col·lectiu i solidari.

2.2 D'acord amb la programació que resulta dels plans d'actuació social, es poden concedir prestacions econòmiques, periòdiques o ocasionals. El Govern de la Generalitat ha de reglamentar amb caràcter general les condicions per a gaudir-ne, sens perjudici dels drets específics establerts en la legislació bàsica de l'Estat per als beneficiaris de la Seguretat Social.

ARTICLE 3 Principis operatius

Els serveis socials es regeixen pels principis generals de llibertat, igualtat i solidaritat, i pels principis específics següents:

  1. Responsabilitat pública. Els poders públics han de promoure la prestació de serveis socials mitjançant l'aportació de mitjans financers, tècnics i humans adients.

  2. Reconeixement i promoció de la iniciativa social. La iniciativa privada sense finalitat de lucre gaudeix d'autonomia operativa, d'acord amb el que estableix aquesta Llei, els principis ordenadors i els objectius de la planificació que estableix el Govern de la Generalitat. La seva participació ha d'ésser especialment promoguda i impulsada, i s'ha d'inserir en els plans d'actuació social.

  3. Globalitat. Els serveis socials s'han de prestar de manera integrada, atenent les necessitats globals, evitant el tracte de manera parcialitzada, per la qual cosa han de mobilitzar i coordinar els recursos adequats.

  4. Integració. Els serveis socials han de tendir a mantenir els ciutadans en llurs ambients familiar i social o, si s'escau, a reinserir-los en l'entorn de la comunitat, respectant, en tots els casos, el dret a la diferència.

  5. Descentralització i desconcentració. La prestació dels serveis socials, si la naturalesa d'aquests ho permet, ha de respondre a criteris de màxima descentralització i de màxima desconcentració.

  6. Participació. Els poders públics han de promoure la participació democràtica dels ciutadans en la programació i el control dels serveis socials. En el cas que en sectors determinats hi hagi entitats representatives d'aquests, aquestes s'hauran de tenir en compte de cara a promoure aquella participació.

  7. Prevenció. Els serveis socials s'han d'orientar sistemàticament vers la superació de les causes dels problemes socials i han d'actuar coordinadament en llur resolució.

  8. Planificació i coordinació. El Govern de la Generalitat ha de planificar la prestació dels serveis socials coordinant les actuacions de les administracions públiques de Catalunya entre si, i d'aquestes amb la iniciativa privada, amb la finalitat d'atendre d'una manera ordenada i global les necessitats socials i evitar-ne el tractament parcialitzat.

ARTICLE 4 Estructuració dels serveis socials

Amb la finalitat de promoure i de fer possible una acció gradual, continuada i integrada, i en funció de les àrees d'actuació establertes per l'article 5, els serveis socials s'estructuren d'acord amb els nivells d'atenció següents:

  1. Serveis socials d'atenció primària, els quals constitueixen el punt d'accés immediat i el graó del sistema de serveis socials més a prop de l'usuari i dels ambients familiar i social. Fan tasques d'informació, orientació i assessorament del ciutadà, i d'animació, promoció i desenvolupament comunitaris; gestionen serveis d'atenció domiciliària i adrecen el ciutadà al servei social especialitzat o als serveis de benestar social corresponents.

  2. Serveis socials especialitzats, amb els equipaments corresponents, els quals constitueixen el nivell d'atenció específica adreçada al diagnòstic, el tractament, el suport i la rehabilitació dels dèficits socials de persones pertanyents a col·lectius caracteritzats per la singularitat de llurs necessitats. Poden prestar, si s'escau, serveis de suport comunitari, serveis de dia, serveis residencials o d'altres que siguin adients.

ARTICLE 5 Àrees d'actuació

5.1 Els serveis socials s'adrecen amb caràcter general a tota la població, en els termes establerts per l'article 6.

5.2 Es consideren àrees d'actuació:

  1. L'atenció i la promoció del benestar de la família i les unitats de convivència alternativa, amb l'objectiu de prevenir i de pal·liar, si s'escau, dèficits socials mitjançant serveis d'assessorament i orientació, accions divulgatives generals i ajuts en els casos de mancances familiars i de situacions conflictives.

  2. L'atenció i la promoció del benestar de la infància i de l'adolescència, amb l'objectiu de contribuir a llur ple desenvolupament personal, especialment en els casos en què els entorns sòcio-familiar i comunitari tinguin un alt risc social, sens perjudici de les funcions específiques de protecció i tutela de menors.

  3. L'atenció i la promoció del benestar de la vellesa per a normalitzar i facilitar les condicions de vida que contribueixin a la conservació de la plenitud de les facultats físiques i psíquiques, com també la seva integració social.

  4. La promoció i l'atenció de les persones amb disminucions físiques, psíquiques o sensorials, i també la promoció de llur integració social per a aconseguir-ne el desenvolupament personal i la millora de la seva qualitat de vida.

  5. La prevenció de tota mena de drogodependències, en col·laboració amb els serveis sanitaris corresponents, i la reinserció social dels afectats.

  6. La promoció d'actuacions que permetin de prevenir i eliminar qualsevol discriminació per raons de raça, de sexe, o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

  7. La prevenció i el tractament social de la delinqüència, l'atenció social a presos i la reinserció social d'ex-reclusos, sens perjudici de les funcions dels serveis de rehabilitació específics.

  8. L'ajut en situacions d'emergència social.

  9. La previsió d'altres situacions de necessitat, l'atenció i l'ajut a les persones que per altres motivacions d'importància social ho necessiten i la lluita contra qualsevol mena de marginació social.

ARTICLE 6 Dret als serveis

Totes les persones residents a Catalunya i els transeünts tenen dret a la prestació dels serveis socials, en les condicions i en l'extensió que s'estableixi per reglament. El Govern de la Generalitat ha d'establir les condicions en què poden ésser beneficiaris els estrangers, respecte als quals cal respectar els tractats i convenis internacionals, el principi de reciprocitat i la legislació específica sobre dret d'asil i la condició de refugiat.

ARTICLE 7 Igualtat de drets

Els serveis del sector públic i els promoguts per la iniciativa privada que reben finançament públic són oberts a totes les persones que reuneixen les condicions reglamentàries de beneficiaris, les quals en poden gaudir en condicions d'igualtat. En tots els casos s'han de respectar les prioritats determinades pels objectius, la dedicació, l'àmbit i les característiques de cada entitat, servei o establiment. L'accés als serveis és regulat per normes de caràcter general i públic, les quals tenen en compte els drets específics dels beneficiaris de la Seguretat Social.

CAPÍTOL 2 De les competències públiques i de l'organització de l'assistència i els serveis socials dins l'Administració Artículos 8 a 25.bis
SECCIÓ PRIMERA Competències de les administracions públiques Artículos 8 a 13
ARTICLE 8 Competències del Govern de la Generalitat

Correspon al Consell Executiu:

  1. Elaborar la planificació general dels serveis d'atenció primària i els serveis especialitzats, i de les prestacions econòmiques complementàries. El Mapa de Serveis Socials, instrument tècnic general d'informació, planificació i programació, periòdicament actualitzat, serveix de base per a aprovar els plans d'actuació social, els quals han d'incloure l'avaluació de les necessitats generals i sectorials de la població, les prioritats, l'afectació de recursos i els mecanismes de coordinació i concertació amb tota mena d'entitats, amb l'objectiu d'establir nivells mínims de prestacions i evitar desequilibris territorials.

  2. Fer l'ordenació dels serveis socials, reglamentant, en el marc establert per aquesta Llei, les entitats, els serveis i els establiments, públics i privats, que presten serveis socials, determinant les condicions d'obertura, de modificació, de funcionament, de tancament, de capacitació del personal i de règim de preus, i establir les normes d'acreditació, de registre i d'inspecció.

  3. Coordinar les accions i els programes, tant del sector públic com del privat, en el camp dels serveis socials; avaluar i inspeccionar els serveis, i controlar l'aplicació de la normativa específica.

  4. Fer estudis i investigacions en matèria d'acció social a Catalunya; amb aquesta finalitat, ha de realitzar recerques específiques i ha de mantenir una línia d'informacions estadístiques, de publicacions i de documentació. També ha d'assessorar tècnicament les entitats locals i particulars col·laboradores que ho sol·liciten.

  5. Mantenir relacions amb entitats i organitzacions foranes que desenvolupen funcions de serveis socials d'interès per a Catalunya, i també amb els ens i els òrgans de l'Estat i d'altres comunitats autònomes que treballen en aquest camp.

  6. Col·laborar amb els organismes competents per a la la formació de personal qualificat de serveis socials.

ARTICLE 9 Competències de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

Correspon a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, d'acord amb el que estableix la Llei 12/1983, de 14 de juliol, la titularitat de la gestió de les prestacions i serveis socials de la Generalitat, inclosos els traspassats de la Seguretat Social, en el territori de Catalunya, i també les activitats que determinen els plans d'actuació social i les que siguin ordenades pel Consell Executiu i pel Departament competent en aquesta matèria.

ARTICLE 10 Competències dels ens territorials

Correspon a les entitats territorials en què s'estructuri la Generalitat, d'acord amb el que estableix l'article 5.3 de l'Estatut d'Autonomia:

  1. Programar la prestació dels serveis socials en l'àmbit respectiu.

  2. Gestionar serveis socials propis d'aquests ens en el mateix àmbit territorial, i exercir-ne la suplència, d'acord amb els plans d'actuació social aprovats pel Govern de la Generalitat, en els d'àmbit municipal que calgui per manca d'infrastructura o per necessitats d'organització.

  3. Col·laborar, d'acord amb el que s'establirà per reglament, en la gestió de les prestacions econòmiques i de les subvencions de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

  4. Proporcionar el suport informatiu i estadístic a les tasques de planificació i d'avaluació de l'Administració de la Generalitat.

  5. Les altres competències que els seran desconcentrades o delegades.

ARTICLE 11 Competències dels ajuntaments

Correspon als ajuntaments de Catalunya:

  1. Programar i gestionar els serveis socials d'atenció primària d'àmbit municipal i coordinar-se amb les altres administracions públiques o entitats privades degudament acreditades.

  2. Programar i gestionar els serveis especialitzats i les prestacions pròpies, i els serveis i les prestacions delegats o descentralitzats, per altres administracions públiques.

  3. Col·laborar, d'acord amb el que s'establirà per reglament, en la gestió de les prestacions econòmiques i de les subvencions de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, pel que fa als serveis socials en llur àmbit municipal.

  4. Coordinar, dins el municipi, els serveis socials municipals amb els de la iniciativa privada del mateix àmbit, d'acord amb les normes de coordinació que dicti el Govern de la Generalitat amb la finalitat d'assolir les previsions de la planificació general. Aquesta funció no pot comportar menyscabament del principi d'actuació autònoma de les entitats privades reconegut per l'article 3.b).

  5. Proporcionar el suport informatiu, d'avaluació i estadístic en les tasques ordenadores i planificadores del Govern de la Generalitat.

ARTICLE 12 De la iniciativa privada

12.1 Als efectes del que estableix aquesta Llei, les institucions privades es consideren d'iniciativa social en aquells casos en què no tenen motivació lucrativa; altrament, es consideren d'iniciativa mercantil.

12.2 Totes les institucions privades que rebin finançament públic hauran de garantir la democràcia interna en la composició i el funcionament de llurs òrgans de govern.

12.3 Tots els centres privats dedicats a la prestació de serveis socials han de complir les condicions mínimes que s'estableixin per reglament.

ARTICLE 13 Informació de la societat per les administracions públiques

El Govern de la Generalitat i els ens locals han de promoure la sensibilització i la informació de la societat envers el reconeixement dels drets que aquesta llei atorga a tots els ciutadans, i també la participació i la solidaritat en la seva realització.

SECCIÓ SEGONA Participació Artículos 14 a 17
ARTICLE 14 Consell General de Serveis Socials

14.1 Es crea el Consell General de Serveis Socials com a òrgan de participació i de consulta, i s'adscriu al Departament de la Generalitat competent en la matèria. És constituït per representants del Govern de la Generalitat, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, de les entitats locals, de les entitats de serveis socials tutelades per la Generalitat, dels usuaris dels serveis, dels professionals del treball social i de les entitats d'iniciativa social degudament enregistrades, d'acord amb el que és determinat per reglament.

14.2 El Consell General de Serveis Socials té per funcions:

  1. Emetre informes previs als projectes normatius i als plans d'actuació social i emetre els dictàmens que li són sol·licitats pel Departament competent.

  2. Elevar propostes als ens responsables sobre els criteris d'actuació en matèria de serveis socials.

  3. Aquelles altres que li són atribuïdes per llei o per reglament.

14.3 Es pot establir per reglament la creació de consells de caràcter sectorial sempre, però, en connexió amb el Consell General.

14.4 El Departament competent en matèria de serveis socials ha de facilitar al Consell General de Serveis Socials la documentació i els mitjans personals i materials necessaris per a complir les funcions assenyalades i qualsevol altra que hom li atribueixi.

ARTICLE 15 Consells locals

15.1 Les entitats locals, si així ho aconsella el volum dels serveis socials que presten, poden crear en llur àmbit consell de serveis socials de caràcter representatiu. En els grans municipis es poden crear també consells per a sectors urbans definits.

15.2 Els consells de caràcter local han de contribuir a suscitar la participació de la població en la definició de les necessitats socials i han d'elevar les propostes als òrgans locals competents mitjançant les entitats representatives existents en el mateix àmbit local.

ARTICLE 16 Participació en l'àmbit de serveis, establiments i centres

En totes les entitats, els serveis i els establiments de serveis socials de caràcter públic, i en els privats que reben o sol·liciten finançament públic, han de funcionar mecanismes de participació democràtica dels usuaris o de llurs representants legals, d'acord amb el que hom determinarà per reglament.

ARTICLE 17 Voluntariat

17.1 La Generalitat i les altres administracions públiques de Catalunya competents en la matèria de serveis socials, han de fomentar formes de solidaritat mitjançant la col·laboració de voluntariat, en les activitats regulades per aquesta Llei i en els plans d'actuació social.

17.2 Les funcions que desenvolupen aquestes persones i les entitats que les agrupin s'han de regular per reglament de manera que no reuneixin característiques de relacions laborals o mercantils.

17.3 D'acord amb els convenis que s'estableixin amb els organismes competents, el Govern de la Generalitat:

  1. Ha de garantir a aquelles persones que en resulten obligades, la realització de la prestació civil substitutòria respecte al compliment del servei militar vers els serveis socials, i també als que s'incorporin al servei civil per a l'atenció de fins d'interès general, de conformitat amb el que disposen els números 2 i 3 de l'article 30 de la Constitució espanyola, la Llei 48/84, que regula l'Objecció de Consciència, i les disposicions que es dictin per al seu desenvolupament.

  2. Ha de garantir també la formació més adequada per al desenvolupament d'aquestes prestacions.

SECCIÓ TERCERA Finançament Artículos 18 a 22
ARTICLE 18 Finançament pressupostari

18.1 Els Pressupostos de la Generalitat han de consignar específicament les partides pressupostàries destinades als serveis socials.

18.2 Les entitats locals que estableixen en llurs pressupostos dotacions no inferiors al 4% del total, llevat de les aportacions que reben d'altres administracions públiques específicament per als mateixos serveis, poden tenir preferència per a gaudir de la col·laboració de la Generalitat establerta per l'article 19, dins la previsió dels plans d'actuació social, sempre que s'acrediti degudament una programació de treball social adequada.

ARTICLE 19 Col·laboració amb l'Administració local i amb la iniciativa social

La Generalitat, mitjançant els organismes competents, dins les previsions pressupostàries i d'acord amb la Llei 12/1983, del 14 de juliol, ha d'establir gradualment concerts i convenis de cooperació o col·laboració amb les administracions locals i les institucions privades de serveis socials. Es poden atorgar també subvencions a fons perdut a aquelles administracions i a les entitats privades sense finalitat de lucre. Aquestes subvencions han d'ésser atorgades mitjançant convocatòria pública, la qual ha de contenir les bases d'atribució.

ARTICLE 20 Cooperació pública en la instal·lació de serveis

En el cas de serveis que són objecte d'aquesta Llei, de titularitat i gestió de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, que comporten la construcció d'un edifici i són orientats preferentment, o en més del 50% de la seva capacitat assistencial, a la població d'un municipi, aquest ha de col·laborar amb l'aportació del solar o d'altres mitjans substitutoris de quantia equivalent. Si el centre té àmbit comarcal o un àmbit territorial més restrictiu, la contribució ha d'ésser distribuïda d'una manera ponderada entre els municipis afectats.

ARTICLE 21 Col·laboració de la iniciativa privada sense afany de lucre en la instal·lació de serveis

21.1 L'Administració corresponent pot cedir a la iniciativa privada sense finalitat de lucre aquells equipaments que consideri oportuns per a complir els serveis socials establerts per aquesta Llei.

21.2 Aquells equipaments que abans de sis mesos no siguin utilitzats per als fins previstos, o bé que es pretengui canviar-ne la destinació, hauran d'ésser retornats a l'Administració corresponent.

ARTICLE 22 Contribució dels usuaris al manteniment dels serveis

El règim de preus dels serveis públics i privats s'ha d'establir per reglament. En els públics, i en els privats que reben finançament públic, les contraprestacions econòmiques globals dels usuaris no poden ésser superiors a la diferència entre la subvenció i el cost real del servei, el qual ha d'ésser fixat objectivament per la Generalitat.

SECCIÓ QUARTA Infraccions administratives Artículos 23 a 25.bis
ARTICLE 23 Infraccions

23.1 Constitueixen infraccions administratives en matèria de serveis socials les accions o omissions tipificades en aquesta Llei, les quals hauran de ser sancionades d'acord amb el que s'estableix a l'article següent.

23.2 Les infraccions establertes en aquesta Llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus, d'acord amb els criteris que s'indiquen en els apartats següents.

23.3 Tenen la consideració d'infraccions lleus les accions o omissions següents:

  1. El canvi de la titularitat dels serveis sense autorització administrativa.

  2. La modificació de la capacitat assistencial del servei en més d'un 10% de la capacitat registrada, sense autorització administrativa, sempre que la variació efectuada no comporti un incompliment de la normativa reguladora de les condicions mínimes dels establiments i serveis.

  3. Totes aquelles accions o omissions que constitueixin incompliment de les obligacions o vulneració de les prohibicions establertes per la normativa reguladora de les condicions materials i funcionals mínimes que han de complir els serveis i establiments on es presten serveis socials i que no estiguin tipificades expressament per la present disposició com a infraccions greus o molt greus, sempre que l'acció o omissió no posi en perill la seguretat o salut dels usuaris.

    23.4 Tenen la consideració d'infraccions greus les accions o omissions següents:

  4. El cessament de la prestació de serveis prèviament autoritzats, sense autorització administrativa.

  5. El fet d'imposar als usuaris dels serveis dificultats injustificades per al gaudi dels seus drets.

  6. No portar llibre de registre d'usuaris dels serveis o no tenir-lo degudament actualitzat d'acord amb els requisits exigits per la normativa reguladora.

  7. No portar una fitxa sòcio-sanitària per cada usuari, en els termes establerts per la normativa reguladora.

  8. Incomplir la normativa reguladora de les condicions funcionals dels serveis relativa a l'organització higiènico-sanitària.

  9. No establir amb cadascun dels usuaris dels serveis la relació contractual corresponent, en els termes que estableix la normativa reguladora.

  10. Transgredir la normativa comptable específica.

  11. Incomplir o alterar el que estableix el règim de preus.

  12. Incompliment de la normativa reguladora del reglament de règim interior.

  13. Encobrir ànim lucratiu en activitats revestides d'aparença filantròpica.

  14. Incompliment de la normativa reguladora de l'accés als serveis.

  15. Sobreocupació d'usuaris en espais d'ús comú, activitats i convivència d'acord amb els criteris establerts per la normativa reguladora de les condicions materials mínimes dels establiments.

    23.5 Tenen la consideració d'infraccions molt greus les accions o omissions següents:

  16. La prestació de serveis o el trasllat de la ubicació d'establiments sense autorització administrativa.

  17. El cessament de la prestació de serveis, prèviament autoritzat, malgrat la denegació de l'autorització administrativa.

  18. Obstrucció de l'acció de la inspecció de serveis socials, ja sigui per la negativa d'accés a qualsevol dels espais comuns o privats de l'establiment, per l'obstaculització de l'exercici de les funcions inspectores o bé per la no-aportació de la documentació requerida.

  19. Imposar als usuaris dels serveis maltractaments o condicions humiliants.

  20. El fet d'imposar als usuaris dels serveis dificultats injustificades per al gaudi dels seus drets fonamentals.

  21. Incompliment de la normativa que regula la qualificació i la dedicació del personal dels serveis.

  22. Incompliment de la normativa reguladora de les condicions materials mínimes que han de complir els establiments socials per la instal·lació de llits en espais inadequats per a l'ús de dormitori o per excés d'ocupació o de llits en un espai dormitori.

  23. Totes aquelles accions o omissions que constitueixin incompliment de les obligacions o vulneració de les prohibicions establertes en la normativa reguladora de les condicions materials o funcionals mínimes que han de complir els serveis i establiments socials, que no estiguin tipificades expressament per la present disposició com a infraccions lleus o greus, sempre que l'acció o l'omissió posi en perill la seguretat o salut dels usuaris.

ARTICLE 24 Sancions

24.1 Els òrgans administratius competents per a la iniciació, instrucció i resolució dels expedients sancionadors incoats per la comissió d'infraccions tipificades a l'article anterior hauran de seguir el procediment establert per la normativa vigent en matèria de procediment administratiu sancionador, amb les particularitats establertes pel reglament específic d'aquesta Llei.

24.2 Les infraccions lleus poden ser sancionades amb multa per una quantia equivalent a l'import del salari mínim interprofessional corresponent a un període de temps comprès entre un dia i 4 mesos.

24.3 Per la comissió d'infraccions greus es poden imposar una o més de les sancions següents:

  1. Multa per una quantia equivalent a l'import del salari mínim interprofessional corresponent a un període de temps comprès entre 4 mesos i un dia i 8 mesos.

  2. Inhabilitació temporal per un període fins a 5 anys del director o del responsable del servei.

  3. Proscripció del finançament públic per un màxim de dos anys.

  4. Tancament temporal, total o parcial, de l'establiment o suspensió temporal, total o parcial, de la prestació de serveis o de la realització d'activitats, per un període màxim d'un mes.

    24.4 Per la comissió d'infraccions molt greus es poden imposar una o més de les sancions següents:

  5. Multa per una quantia equivalent a l'import del salari mínim interprofessional corresponent al període de temps comprès entre 8 mesos i un dia i un any.

  6. Inhabilitació definitiva o temporal per un període superior a 5 anys i no superior a 10 anys, del director o del responsable del servei.

  7. Proscripció de finançament públic per un període superior als 2 anys i inferior als 5 anys.

  8. Tancament temporal, total o parcial, de l'establiment o suspensió temporal, total o parcial, de prestació de serveis o de realització d'activitats per un període superior a un mes i no superior a 5 anys.

  9. Cancel·lació de l'autorització de l'operativitat social de l'entitat, totalment o parcialment.

    24.5 Per a la concreció de les sancions que sigui procedent imposar i, si escau, per a la graduació de la quantia de les multes i de la duració de les sancions temporals, les autoritats competents hauran de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció o les sancions aplicades, considerant especialment els criteris següents:

  10. El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l'infractor.

  11. Els perjudicis físics, morals i materials causats i la situació de risc creada o mantinguda per a persones o béns.

  12. La reincidència o la reiteració.

  13. La transcendència econòmica i social de la infracció.

  14. El compliment espontani de les normes infringides per part de l'infractor per iniciativa pròpia, en qualsevol moment dels procés administratiu sancionador, si encara no ha estat dictada resolució.

    24.6 Quan el benefici econòmic que resulti d'una infracció tipificada en aquesta Llei sigui superior a la sanció pecuniària que correspongui, aquesta podrà incrementar-se en la quantia equivalent al benefici obtingut.

    En el cas que la infracció comesa derivi de l'incompliment de la normativa vigent en matèria de preus, la resolució sancionadora podrà incloure un pronunciament sobre l'exigència d'una indemnització per als usuaris en una quantia equivalent a l'import de les quanties indegudament percebudes.

    24.7 L'objectiu de la sanció ha de ser la correcció de les distorsions i els perjudicis causats.

ARTICLE 24 BIS Prescripció

Les infracdons molt greus prescriuran ais tres anys, les greus als dos anys i les lleus a l'any, a comptar des de la data de la comissió de la infracció.

ARTICLE 25 Mesures precautòries

No tenen caràcter de sanció la resolució de tancament de centres ni la prohibició d'activitats que no compten amb autorització d'operativitat fetes, per l'autoritat competent, en prevenció de perjudicis als usuaris. Aquest fet no obsta perquè simultàniament hom disposi la incoació d'expedients sancionadors.

ARTICLE 25 BIS Mesures cautelars

25 bis.1 En qualsevol moment del procediment, l'òrgan competent per iniciar l'expedient podrà adoptar, mitjançant acord motivat, les mesures cautelars necessàries per assegurar l'eficàcia de la resolució final que es pugui dictar.

25 bis.2 Les mesures cautelars, que hauran d'ajustar-se en intensitat i proporcionalitat a la naturalesa i gravetat de la presumpta infracció, podran consistir en:

  1. Tancament temporal, total o parcial, de l'establiment o suspensió temporal, total o parcial, de la prestació de serveis o de la realització d'activitats, incloent en aquesta darrera categoria la prohibició d'acceptació de nous usuaris.

  2. Prestació de fiança fins a una quantia equivalent a l'import mínim de la multa que podria correspondre per la comissió de la presumpta infracció.

25 bis.3 Durant la tramitació del procediment s'han d'aixecar aquestes mesures si han desaparegut les causes que van motivar-ne l'adopció. La resolució definitiva de l'expedient ratificarà o deixarà sense efecte la mesura cautelar adoptada.

Disposició transitòria

[No vigent]

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA

-1 Les àrees d'actuació descrites per aquesta Llei no qüestionen l'assignació actual de funcions als Departaments de la Generalitat ni l'adscripció departamental d'organismes i entitats autònomes; el Govern les pot modificar si ho aconsellen les necessitats d'organització de l'Administració.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

-2 El Consell General de Serveis Socials i el Consell General de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials han d'establir les formes de coordinació periòdica per a assegurar els nivells òptims d'informació, assessorament i consulta sobre les actuacions atribuïdes a ambdós consells.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA

-3 El Govern de la Generalitat pot transferir als ens locals i a les mancomunitats de serveis la gestió d'aquells centres i serveis ubicats en els termes municipals respectius, en les condicions que es determinin per reglament.

DISPOSICIÓ FINAL

-1 Dins dos anys a comptar de la data de publicació, el Govern de la Generalitat ha d'aprovar els reglaments necessaris per a aplicar plenament aquesta Llei.

-2 Dins el primer any de vigència de la Llei, s'han de dictar les normes de registre, acreditació i inspecció d'entitats, serveis i establiments de serveis socials, les normes d'aplicació del procediment sancionador i les normes de funcionament del Consell General de Serveis Socials.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR