Llei de Mesures Financeres de Catalunya (Llei 21/2005, de 29 de desembre)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
Aquesta llei de mesures financeres manté el criteri emprat a partir de la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, d'incorporar-hi els preceptes que, amb vocació de permanència, estiguin directament relacionats amb l'ingrés i la despesa o amb l'administració del patrimoni de la Generalitat de Catalunya, considerat aquest com a part integrant de la hisenda de la Generalitat. És per això que aquesta llei es limita a efectuar aquelles modificacions estrictament necessàries i que requereixen una norma com aquesta i no pas una de temporal com la llei de pressupostos, especialment quan es modifiquen els elements essencials de les figures tributàries.
El text legal s'estructura en dos títols: el primer, dedicat a les mesures fiscals, i el segon, dedicat a les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques. En conjunt, aquesta llei conté vint articles, cinc disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El títol I recull les mesures fiscals i està dividit en dos capítols: el primer conté les normes relacionades amb els tributs propis, i el segon, les corresponents als tributs cedits.
Els preceptes inclosos en el capítol I fan referència a tres figures impositives pròpies de la Generalitat. En la secció primera, dedicada al gravamen de protecció civil, es modifica la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, amb l'increment dels tipus impositius de l'impost, increment que té efectes a partir de l'1 de gener de 2006.
La secció segona recull les modificacions efectuades en el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya. Concretament, pel que fa al cànon de l'aigua, les modificacions s'emmarquen en les polítiques de foment de l'ús racional de l'aigua, la sostenibilitat i la recuperació dels costos dels serveis. Destaca, d'una banda, l'increment del coeficient, que passa de 4 a 5 i que afecta els tipus impositius corresponents als usos considerats sumptuaris, és a dir, aquells en què el consum mensual per habitatge és superior a 18 metres cúbics. D'altra banda, s'afegeix un nou supòsit d'ampliació addicional de 3 metres cúbics mensuals del tram de volum de consum d'aigua per cada persona de la llar amb un grau de disminució superior al 75 per cent, reconegut per una resolució de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
La secció tercera del capítol I conté les mesures relacionades amb les taxes que recapta la Generalitat. Cal destacar que no es crea cap taxa nova i que, en algun cas, se'n suprimeixen algunes, com per exemple la taxa per la selecció de sol·licituds d'habitatges de protecció oficial, gestionada pel Departament de Benestar i Família. S'afegeixen, entre altres coses, nous fets imposables en la regulació de la taxa que grava els serveis prestats pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en matèria de pesca marítima. D'altra banda, amb la finalitat de recollir en un text únic totes les taxes vigents, destaca la introducció en la Llei 15/1997, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, de les taxes del Servei Català de Trànsit, fins ara regulades per la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit. Les altres modificacions obeeixen a necessitats de reordenació de fets imposables, desglossament de quotes, aclariment de conceptes i increment de quanties. En aquest àmbit, destaca la introducció de nous supòsits d'exempció, com per exemple el que s'estableix, per a les persones que acreditin un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent, en la taxa per a la inscripció a les convocatòries per a la selecció del personal de la Generalitat. Altres modificacions, com per exemple les relatives a determinades taxes gestionades pel Departament de Salut, destinen els ingressos a actuacions per a millorar el control sanitari i la protecció de la salut. La finalitat és disposar de més recursos per a dur a terme les tasques dedicades a la prevenció i el control que l'Administració, per evitar o minimitzar el risc per a la salut, acompleix en aquest àmbit.
El capítol II recull dos preceptes relatius a la tributació del joc. Amb relació a la tributació de les màquines recreatives i d'atzar, s'incrementen les quotes en el 3% i s'exclouen de tributació les anomenades màquines amb premi en espècie. D'altra banda, es regula per primera vegada com a norma pròpia de la Generalitat el tipus impositiu corresponent a les apostes que es fan dins de l'àmbit territorial de Catalunya i s'incorpora la tributació de les anomenades apostes de contrapartida.
El títol II, que es divideix en quatre capítols, inclou les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques. El primer capítol afecta el text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, i conté una modificació d'aquesta norma que, de manera reiterada, s'incorporava en les successives lleis de pressupostos de la Generalitat, amb la finalitat de dotar-la ara de vigència indefinida. Amb aquesta mesura es pretén donar més agilitat i transparència tant a la tramitació de la dissolució i la liquidació de societats com a l'alienació de títols, sense que això comporti cap manca d'informació a estaments superiors.
El capítol II modifica tres preceptes del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre. D'una banda, es preveu la possibilitat de formalitzar, per mitjà d'un document administratiu, no únicament les cessions gratuïtes de béns immobles en les quals la Generalitat actua com a ens cedent, sinó també les cessions gratuïtes de béns immobles en les quals la Generalitat és l'ens cessionari. D'altra banda, aquest capítol incorpora a la normativa sobre el patrimoni de la Generalitat el que ja recollien els apartats 1 i 2 de la disposició addicional tercera de la Llei 11/2004, del 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005, i dóna així un caràcter de perdurabilitat al seu contingut.
El capítol III modifica un precepte de la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres, relatiu a la destinació de l'import de les sancions econòmiques per infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals, que recapta el Departament de Treball i Indústria, com a conseqüència dels pactes que resulten de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, signat pel Govern, les organitzacions sindicals i les organitzacions empresarials el 16 de febrer de 2005.
Finalment, el capítol IV modifica l'article 31 i la disposició addicional segona de la Llei 5/2001, del 2 de maig, de fundacions, amb relació a l'ús dels procediments per a la presentació al Protectorat de documents informàtics.
La disposició addicional primera estableix el sistema per a obtenir els certificats tributaris per a rebre subvencions o ajuts. La segona pretén donar continuïtat a la disposició addicional tercera de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que va autoritzar els titulars dels departaments i els de les entitats gestores de serveis socials a subscriure convenis d'abast pluriennal per un termini de tres anys. A més, per a facilitar la tramitació dels acords pluriennals que estableix la disposició addicional segona d'aquesta llei, s'incorporen els continguts bàsics dels actes que desplegaven la dita disposició addicional tercera de la Llei 31/2002. La disposició addicional tercera d'aquesta llei declara l'empresa Administració, Promoció i Gestió, SA, com a entitat col·laboradora de la Generalitat. La quarta introdueix una reducció, a favor d'agricultors professionals, en l'impost sobre successions i donacions amb relació al règim de pagament únic del 2006. La cinquena permet la presentació de sol·licituds d'indemnització amb relació als supòsits determinats per la Llei de l'Estat 46/1997, del 15 d'octubre, d'amnistia.
La disposició final primera autoritza el Govern a refondre la Llei 15/1997 i les disposicions que la modifiquen. La segona assenyala l'entrada en vigor general d'aquesta llei.
L'avantprojecte d'aquesta llei va ésser sotmès a la consideració del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el qual, d'acord amb el que estableix l'article 2.1.a.primer de la Llei 7/2005, del 8 de juny, ha d'emetre un dictamen amb caràcter preceptiu no vinculant sobre els avantprojectes de llei que regulen matèries socioeconòmiques, laborals i d'ocupació de competència de la Generalitat. A la vista d'aquest dictamen, es van introduir en el text de l'avantprojecte diverses modificacions relatives a l'àmbit de la tributació de l'aigua.
(Derogat)
-
(Derogat)
-
Derogat)
-
Derogat)
-
Derogat)
-
Derogat)
-
Derogat)
-
Derogat)
-
Derogat)
-
Derogat)
-
S'afegeix una disposició addicional, la desena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:
"Disposició addicional desena "Els cabals procedents de la instal·lació de tractament d'aigua marina del delta de la Tordera s'han de destinar, sens perjudici de la planificació hidrològica, a l'abastament de la població dels municipis i els àmbits de subministrament que s'indiquen a continuació, amb les dotacions que, a falta del que s'estableixi per conveni, així mateix s'expressen:
"Municipi de Blanes: 2 hm3/any;
"Municipis de l'Alt Maresme (Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt): 5,5 hm3/any;
"Abastament efectuat pel Consorci de la Costa Brava: 2,5 hm3/any.
Aquestes dotacions formen part, en tots els casos, en els termes de la disposició addicional novena, de la base imposable de la tarifa d'utilització de l'aigua que s'hi estableix.
-
Derogat)
-
S'afegeix una disposició addicional, la dotzena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:
"Disposició addicional dotzena "El Govern ha d'impulsar, en els termes que estableix la legislació general d'aigües, la constitució i l'inici de les funcions de la comunitat d'usuaris dels aqüífers de la conca de la Tordera i ha de vetllar per la incorporació plena i la representació adequada dels usuaris dels aprofitaments d'aigua per a usos de reg agrícola i dels usuaris dels aprofitaments d'aigua per a altres usos."
-
S'afegeix una disposició addicional, la tretzena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:
"Disposició addicional tretzena "El Govern ha d'establir, amb la coparticipació dels sectors interessats, un pla d'eficiència de l'ús d'aigua per a reg agrícola que consideri els volums assignables per a cada tipus de conreu i àmbit territorial, el seu origen com a recurs i els programes de millorament proposats en cada cas."
Es modifica, amb efecte a partir de l'1 de gener de 2006, l'article 8 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:
"Article 8. Quotes fixes de les màquines recreatives i d'atzar "1. La quota aplicable, en els casos d'explotació de màquines o aparells automàtics aptes per al joc, s'ha de determinar en funció de la classificació de les màquines que estableix el Reglament de màquines recreatives i d'atzar, aprovat pel Decret 23/2005, del 22 de febrer. D'acord amb aquesta classificació, són aplicables les quotes següents:
"a) Les màquines de tipus B o recreatives amb premi: 914 euros trimestrals. Si es tracta de màquines o aparells automàtics de tipus B en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània, sempre que el joc de cada jugador o jugadora sigui independent del dels altres jugadors, són aplicables les quotes trimestrals següents:
"Màquines o aparells de dos jugadors: l'import que resulti de multiplicar per 2 la quota general que fixa aquesta lletra.
"Màquines o aparells de tres jugadors o més: 1.828 euros, més el resultat de multiplicar per 570 el producte del nombre de jugadors pel preu màxim autoritzat per a la partida.
"b) Les màquines de tipus C o d'atzar: s'estableix una quota trimestral de
1.316 euros. Si es tracta de màquines o aparells automàtics de tipus C en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània, sempre que el joc de cada jugador o jugadora sigui independent del dels altres jugadors, són aplicables les quotes trimestrals següents:
"Màquines o aparells de dos jugadors: l'import que resulti de multiplicar per dos la quota general que fixa aquesta lletra.
"Màquines o aparells de tres jugadors o més: 2.632 euros, més el resultat de multiplicar per 395 el nombre màxim de jugadors autoritzats.
2. La quota tributària de 914 euros a què fa referència l'apartat 1.a, en el cas de modificació del preu màxim de 20 cèntims d'euro autoritzat per a la partida de màquines de tipus B o recreatives amb premi, s'ha d'incrementar 17 euros per cada 5 cèntims d'euro en què el nou preu màxim autoritzat excedeixi de 20 cèntims d'euro.
-
La base imposable de les apostes és constituïda per l’import total dels bitllets o resguards de participació venuts, sigui quin sigui el mitjà pel qual es faci. No obstant això, per a les apostes hípiques i sobre esdeveniments esportius, de competició o d’un altre caràcter prèviament determinat, la base imposable és constituïda per la diferència entre la suma total de les quantitats apostades i l’import dels premis obtinguts pels participants en el joc. Quan l’autorització permeti el desenvolupament del joc de manera continuada en el temps, per al càlcul de la diferència esmentada s’ha de tenir en compte el total de les quantitats apostades i dels premis obtinguts per tots els esdeveniments respecte dels quals s’han celebrat les apostes durant el trimestre natural.
-
Els tipus tributaris aplicables en les apostes són els següents:
-
El tipus tributari general és del 15%.
-
El tipus tributari corresponent a les apostes sobre esdeveniments esportius, de competició o d'un altre caràcter prèviament determinat, i també a les apostes hípiques, és del 15%.
-
La base imposable de les rifes i les tómboles és constituïda per l’import total de les butlletes, els bitllets o els altres mitjans de participació oferts, o, a falta de suport físic, per l’import total dels ingressos obtinguts. Si no es poden determinar prèviament els ingressos que s’obtindran, s’ha de presentar una liquidació pels ingressos estimats i efectuar a compte l’ingrés corresponent, de conformitat amb l’òrgan autoritzant i sens perjudici de la liquidació tributària que escaigui una vegada es justifiqui l’import definitiu dels ingressos obtinguts.
-
Els tipus tributaris aplicables a les rifes i les tómboles són els següents:
-
El tipus tributari general és del 20%.
-
El tipus tributari corresponent a les rifes i les tómboles declarades d’utilitat pública o benèfica és del 7%.
-
La base imposable de les combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries i promocionals és constituïda pel valor dels premis oferts.
-
El tipus tributari aplicable a les combinacions aleatòries és del 10%.
-
En les apostes, la taxa es merita en el moment en què se n’inicia la celebració o organització. Això no obstant, si l’autorització permet el desenvolupament del joc de manera continuada en el temps, el primer any la meritació coincideix amb la data de l’autorització, i els anys subsegüents amb l’1 de gener de cada any natural. En aquests casos, els subjectes passius han d’autoliquidar de manera acumulada les operacions dutes a terme durant el període a què es refereix l’autoliquidació corresponent establerta per reglament.
-
En les rifes, tómboles i combinacions aleatòries la taxa es merita en el moment de concessió de l’autorització corresponent. A falta d’autorització, la taxa es merita quan es duu a terme la rifa, la tómbola o la combinació aleatòria, sens perjudici de les responsabilitats que puguin ésser exigides per aplicació de la normativa corresponent.
-
En el cas de les combinacions aleatòries a què fa referència la disposició addicional primera de la Llei de l’Estat 25/2009, del 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i llur exercici, la taxa es merita quan se n’inicia la celebració o organització.
-
En la quota íntegra autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques, es pot aplicar, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l'import total de les deduccions de la quota establertes per la llei de l'Estat reguladora de l'impost, una deducció per donatius a favor de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, d'entitats privades sense finalitat de lucre, d'organitzacions sindicals i empresarials o de col·legis professionals o altres corporacions de dret públic que fomentin la llengua catalana o occitana, circumstància que resta acreditada mitjançant la seva inclusió en el cens d'aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística. L'import de la deducció es fixa en el 15% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
-
També són objecte de la deducció els donatius que es facin a favor de les universitats catalanes, dels instituts universitaris i altres centres de recerca integrats o adscrits a universitats catalanes, i dels centres de recerca promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics. L'import de la deducció és del 30% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica. La suma d'aquesta deducció juntament amb la deducció per donatius a favor d'entitats sense finalitat de lucre establerta per la normativa de l'Estat no pot superar en cap cas el percentatge de deducció del 100%.
-
Les deduccions establertes per aquest article resten condicionades a la justificació documental adequada i suficient dels pressupòsits de fet i dels requisits que en determinen l'aplicabilitat. En particular, les entitats beneficiàries d'aquests donatius han de trametre a l'Agència Tributària de Catalunya, dins els primers vint dies de cada any, una relació de les persones físiques que han efectuat donatius durant l'any anterior, amb la indicació de les quantitats donades per cadascuna d'aquestes persones.
-
Mitjançant una ordre del conseller d'Economia i Finances es pot regular, si escau, el procediment i el model de tramesa de la informació a què fa referència l'apartat 3.
(Derogat)
Es modifica l'article 12 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:
"1. Les adquisicions d'immobles i de drets reals a títol de donació de particulars o a títol de cessió gratuïta d'administracions públiques a favor de la Generalitat s'han d'acceptar per un acord del Govern, a proposta conjunta del departament interessat en l'acceptació de la donació o la cessió i del Departament d'Economia i Finances. Una vegada formalitzada en document públic o document administratiu l'acceptació, s'han de publicar els detalls de l'adquisició lucrativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En cas que l'immoble o el dret real tingui càrregues, el valor global d'aquestes no pot ultrapassar en cap cas el 50% del valor del bé o del dret a adquirir. En el cas que la persona donant o cedent imposi condicions, el valor global d'aquestes no pot ultrapassar en cap cas el valor del bé o del dret a adquirir. En ambdós casos, el valor de les càrregues, de les condicions i dels béns o els drets a cedir es determina per taxació pericial. Les despeses derivades de les condicions que imposa la persona donant o cedent no es consideren gravàmens a aquest efecte ni es computen si impliquen una inversió en l'immoble per a destinar-lo a utilitat o serveis públics de la competència de la Generalitat.
"En el cas de reversió dels béns o els drets cedits per altres administracions públiques, la Generalitat es pot rescabalar de l'import de les actuacions que s'hi hagin dut a terme i que siguin conseqüència de les condicions imposades per la persona cedent.
"2. Les cessions gratuïtes de béns immobles o de drets reals sobre aquests béns s'han de formalitzar en un document administratiu, que és un títol suficient per a inscriure-les en el Registre de la Propietat, si qui cedeix és una altra administració pública o un organisme o una entitat vinculats a l'Administració.
"3. L'acceptació de béns mobles i de diners, oferts per persones físiques o jurídiques, correspon a la persona titular del departament al qual s'hagin ofert, que els ha de destinar al que determina l'oferiment o la donació. Aquest departament ha de publicar els detalls de l'adquisició lucrativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
4. L'acceptació d'herències sempre s'ha d'entendre que es fa a benefici d'inventari.
Es modifica l'apartat 1 de l'article 18 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:
"1. L'aprovació dels expedients d'alienació dels béns immobles no afectats a l'ús general o al servei públic correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances si el valor del bé, segons taxació pericial, és inferior a 6.010.121,04 euros, i al Govern, a proposta del Departament d'Economia i Finances, si el valor del bé, també segons taxació pericial, és igual o superior a la dita xifra.
"Així mateix, correspon al Govern aprovar l'alienació directa de béns immobles, sigui quin sigui llur valor, que s'hagin de continuar utilitzant temporalment per a la prestació de serveis. L'acord d'alienació d'aquests immobles pot autoritzar la formalització de contractes d'arrendament o l'arrendament financer dels immobles.
S'ha de donar compte al Parlament dels expedients d'alienació de béns immobles de valor superior a 12.020.242,09 euros.
(Derogat)
(Derogat)
(Derogat)
(Derogat)
-
En les subvencions i els ajuts que concedeix la Generalitat, el requisit d'estar al corrent de les obligacions tributàries amb l'Estat i amb la Generalitat i de les obligacions amb la Seguretat Social s'acredita per mitjà d'una declaració responsable del beneficiari o beneficiària en el moment de la sol·licitud i acceptació de la subvenció o ajut i per mitjà de la presentació de les certificacions positives emeses pels òrgans competents en el moment del pagament de la subvenció o l'ajut.
-
Per ordre del conseller o consellera d'Economia i Finances, i a proposta del titular del departament corresponent, s'han de determinar les subvencions o els ajuts que per raó del volum previst de beneficiaris o per llur naturalesa queden exceptuats de la presentació de les certificacions positives acreditatives d'estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
-
Si l'Administració de la Generalitat, sobre la base dels convenis interadministratius signats amb els organismes competents, disposa d'aquesta informació, prèviament al pagament de la corresponent subvenció o ajut, ha de comprovar d'ofici si el beneficiari o beneficiària està al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. En aquest cas, no és necessari que el beneficiari o beneficiària aporti els certificats corresponents.
-
La signatura de la sol·licitud de la subvenció pel beneficiari o beneficiària implica l'autorització a l'Administració de la Generalitat per a aquesta funció de comprovació.
-
S'autoritzen els titulars dels departaments i els de les entitats gestores de serveis socials, en els termes que estableixen el capítol IX del Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i els preceptes bàsics de la Llei de l'Estat 38/2003, del 17 de novembre, general de subvencions, per a subscriure convenis pluriennals, per un termini màxim de tres anys, en funció de llur planificació, amb entitats d'economia social o del tercer sector.
-
La tramitació dels convenis, que són a càrrec del capítol IV del pressupost del departament respectiu, dins dels límits que fixen les lleis de pressupostos respectives, requereix l'aprovació prèvia de l'acord de pluriennalitat corresponent, una ordre de convocatòria i els informes favorables del Departament d'Economia i Finances i de la Intervenció General. No obstant això, les actuacions que s'acordin per mitjà dels convenis que estableix aquesta disposició addicional tan sols afecten els fons aportats directament per l'Administració de la Generalitat.
-
L'objecte dels convenis ha d'ésser el finançament dels serveis relacionats amb l'economia social i la gestió dels serveis socials especialitzats que prestin les entitats sense finalitat de lucre següents:
-
Les que compleixin objectius d'economia social, entenent per aquests els que estiguin directament relacionats amb les activitats dirigides a les finalitats següents:
Primera. A la formació de persones en situació de desocupació o demandants de primer treball, amb l'objectiu d'afavorir-ne l'accés a un treball.
Segona. Al reciclatge del personal laboral, amb l'objectiu de millorar-ne la prestació de serveis i d'afavorir-ne la promoció professional.
Tercera. A la reinserció de persones amb risc d'exclusió social.
-
Les que gestionin serveis socials d'atenció especialitzada, en els àmbits de la família, la infància i l'adolescència, les persones amb disminució, la gent gran, la immigració, els toxicòmans i les persones incapacitades, i també les persones amb problemàtica derivada de malaltia mental, les persones afectades pel VIH o per la sida i les persones víctimes de violència domèstica.
-
Les que es dediquin a la formació en valors cívics i a la promoció del voluntariat.
-
-
Les entitats a què fa referència l'apartat 3 han de complir les condicions següents:
-
Tenir la seu social a Catalunya.
-
Tenir experiència acreditada en la prestació dels serveis a subvencionar, d'acord amb els requisits següents:
Primer. Tenir com a mínim tres anys d'antiguitat en la prestació efectiva dels serveis que se subvencionen.
Segon. No haver estat objecte de cap resolució ferma de caràcter sancionador amb relació a la prestació del servei que se subvenciona, o bé haver-ne estat objecte i haver prescrit la sanció.
Tercer. No haver estat objecte de cap resolució ferma en via administrativa per la qual s'hagi requerit el reintegrament de la subvenció per no haver-se aplicat els fons a la finalitat subvencionada.
-
No rebre altres subvencions per la mateixa finalitat d'altres administracions públiques de manera que les quantitats atorgades superin el cost de l'activitat que ha d'acomplir l'entitat beneficiària.
-
-
Els acords de pluriennalitat que s'aprovin han d'establir:
-
Que els convenis resten sense efecte si l'entitat subvencionada incompleix els requisits determinants de la concessió o les obligacions imposades, en particular l'obligació de justificar l'aplicació del fons, i si es produeixen irregularitats en l'acreditació de les condicions que estableix l'apartat 4.
-
Que es poden atorgar bestretes per mensualitats fins al límit que estableix el mateix acord de pluriennalitat en funció de l'objecte de la subvenció.
-
Es declara l'empresa Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa), entitat col·laboradora de l'Administració de la Generalitat per a tramitar, concedir i pagar subvencions i ajuts públics que són competència de la Direcció General d'Habitatge, amb relació a la gestió de programes que li encomani el conseller o consellera de Medi Ambient i Habitatge, en els termes de l'article 91.c del Decret legislatiu 3/2002, que estableix que les empreses públiques es poden convertir en entitats col·laboradores per a actuar en nom i a compte de l'ens concedent als efectes relacionats amb la subvenció i poden lliurar i distribuir els fons públics als beneficiaris.
(Derogada)
Les persones afectades pels supòsits determinats per la Llei de l'Estat 46/1977, del 15 d'octubre, d'amnistia, que no van presentar una sol·licitud d'indemnització en els terminis fixats a l'empara del Decret 288/2000, del 31 d'agost, i del Decret 330/2002, del 3 de desembre, la poden presentar a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, sense subjecció a termini.
-
Es deroguen els preceptes següents:
-
L'Ordre del 18 de gener de 1994, de modificació dels crèdits pressupostaris en l'àmbit del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català de la Salut.
-
Els articles 13, 14, 15, 16 i 17 i la disposició addicional quarta de la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit.
-
Els apartats 5 i 6 de l'article 35 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana.
-
-
Es deroguen les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin el que estableix aquesta llei, s'hi oposin o hi resultin incompatibles.
(Derogada)
Aquesta llei entra en vigor l'1 de gener de 2006.
