Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l’Estat

SecciónI. Disposicions generals
EmisorCONSELL DE GOVERN
Rango de LeyDecret Legislatiu

I

La Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, és la norma que fixa el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i estableix el marc normatiu de la cessió de tributs. Aquest marc normatiu ha evolucionat i s’ha adaptat als diferents sistemes de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, per mitjà de les modificacions successives d’aquesta Llei orgànica operades per les lleis orgàniques3/1996, 7/2001 i 3/2009. Més concretament, i pel que fa a l’aplicació d’aquests successius sistemes de finançament a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, s’han aprovat les lleis 27/1997, 29/2002 i 28/2010, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió. En virtut d’aquestes lleis de cessió, aquesta Comunitat Autònoma ha exercit des de 1999, per mitjà de diverses lleis del Parlament de les Illes Balears, bona part de les competències normatives atribuïdes a la Comunitat Autònoma en tots els tributs cedits.

L’exercici reiterat, al llarg de tots aquests anys, d’aquestes competències normatives ha produït una certa dispersió normativa, que incideix negativament en el principi de seguretat jurídica que ha de presidir tot l’ordenament jurídic i, més encara, l’ordenament tributari, del qual es deriven múltiples obligacions per als ciutadans, tant formals com materials.

Cal destacar respecte d’això que l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció que en resulta de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, preveu expressament en l’article 48 la possibilitat que el Parlament delegui en el Govern de les Illes Balears la potestat de dictar normes amb rang de llei, en els mateixos termes i supòsits de delegació prevists en la Constitució per a l’Estat, que preveu la possibilitat que el Govern dicti texts refosos. En termes idèntics ho estableix també l’article 19.4 de la Llei4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears.

II

D’acord amb aquest marc jurídic, la disposició final tercera de la Llei 3/2012, de 30 d’abril, de mesures tributàries urgents, segons la redacció que en fa la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013, faculta el Govern de les Illes Balears perquè, abans del 31 de desembre de 2013, aprovi un text refós de les normes tributàries dictades en matèria de tributs cedits, amb la possibilitat de regularitzar, aclarir i harmonitzar les disposicions legals vigents.

La disposició final vuitena de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2014, ha prorrogat fins a l’1 de juliol de 2014 l’autorització per aprovar aquest Text refós, la qual cosa ha fet possible incloure-hi les modificacions que ha introduït aquesta Llei, com ara la derivada de la reforma de la Llei estatal 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, en relació amb l’impost sobre hidrocarburs.

L’aprovació d’un únic text codificador, tal com ja han fet altres comunitats autònomes, té com a finalitat principal dotar de més claredat la normativa autonòmica en matèria de tributs cedits per l’Estat, per mitjà de la integració en un únic cos normatiu de les disposicions que afecten aquesta matèria, i contribuir així a augmentar la seguretat jurídica dels contribuents i de l’Administració tributària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En l’exercici de l’autorització esmentada s’aprova aquest Decret legislatiu pel qual s’aprova el Text refós que conté les disposicions legals vigents dictades per la Comunitat Autònoma en matèria de tributs cedits per l’Estat, i que s’inclouen en les lleis següents:

  1. La Llei 11/2002, de 23 de desembre, de mesures tributàries i administratives de les Illes Balears.

  2. La Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives de les Illes Balears.

  3. La Llei 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de funció pública de les Illes Balears.

  4. La Llei 22/2006, de 19 de desembre, de reforma de l’impost sobre successions i donacions.

  5. La Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives.

  6. La Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives de les Illes Balears.

  7. La Llei 1/2009, de 25 de febrer, de mesures tributàries per impulsar l’activitat econòmica en les Illes Balears.

  8. La Llei 6/2010, de 17 de juny, per la qual s’adopten mesures urgents per a la reducció del dèficit públic.

  9. La Llei 3/2012, de 30 d’abril, de mesures tributàries urgents.

  10. La Llei 12/2012, de 26 de setembre, de mesures tributàries per a la reducció del dèficit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

  11. La Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013.

  12. La Llei 8/2013, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2014.

En tot cas, el Text refós que s’aprova, atesa la seva naturalesa, no incorpora cap novetat normativa i es limita a integrar totes les disposicions legals vigents en aquesta matèria, amb les adaptacions corresponents derivades de la reordenació sistemàtica dels preceptes.

III

Tenint en compte que la normativa tributària és objecte de modificacions freqüents, per respondre a les necessitats de la política econòmica que s’exerceixi en cada moment, s’ha dotat el Text refós d’una estructura a la qual no afectin especialment els canvis futurs que, previsiblement, incidiran en la matèria. Així, els preceptes en matèria de tributs cedits s’han dividit en dos títols: un dedicat a les normes substantives de cada tribut i un altre en què s’arrepleguen les normes formals i de gestió que afecten els diferents tributs.

El títol I consta de sis capítols relatius, respectivament, a les normes vigents de l’impost sobre la renda de les persones físiques, de l’impost sobre el patrimoni, de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, de l’impost sobre successions i donacions, de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar, i dels imposts sobre hidrocarburs i sobre determinats mitjans de transport.

El capítol I regula l’escala autonòmica i les deduccions autonòmiques de l’impost sobre la renda de les persones físiques. El capítol II estableix el llindar de l’impost sobre el patrimoni per als residents en les Illes Balears en concepte de mínim exempt i el tipus de gravamen aplicable.

El capítol III inclou la regulació autonòmica vigent de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, especialment prolixa pel que fa als tipus de gravamen, i es divideix en dues seccions: la primera dedicada als tipus aplicables en la modalitat de l’impost corresponent a transmissions patrimonials oneroses, i la segona, als tipus corresponents en la modalitat relativa als actes jurídics documentats.

El capítol IV és el més extens, i s’hi s’arrepleguen tots els preceptes substantius de la Llei22/2006, de 19 de desembre, de reforma de l’impost sobre successions i donacions, i també alguns altres de dispersos en diverses lleis i que afecten aquest impost. Està dividit en quatre seccions que regulen, respectivament, el tractament fiscal de les adquisicions mortis causa, de les adquisicions inter vivos, de les institucions pròpies del dret civil de les Illes Balears i de les parelles estables.

La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar es regula en el capítol V, en el qual s’estableixen la meritació, les bases imposables i els tipus de gravamen que afecten cada un dels jocs de sort, envit o atzar.

El darrer capítol, dedicat als imposts especials, estableix en dues seccions —relatives, respectivament, a l’impost sobre hidrocarburs i a l’impost sobre determinats mitjans de transport— el tipus de gravamen autonòmic i el tipus autonòmic de devolució del gasoil d’ús professional, pel que fa a l’impost sobre hidrocarburs, i un tipus de gravamen concret en l’impost sobre determinats mitjans de transport.

El títol II inclou les normes relatives a obligacions formals i altres de gestió i recaptació vigents, en concret les aprovades en relació amb l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, amb l’impost sobre successions i donacions, i amb la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

El Text refós es completa amb dues disposicions addicionals mitjançant les quals, d’una banda, s’indica la norma que s’ha de tenir en compte en la determinació dels graus de minusvalidesa, atesa la rellevància d’aquests graus en alguns dels beneficis fiscals aplicables a les persones discapacitades, i, de l’altra, es fixa el criteri del Consell Consultiu de les Illes Balears segons el qual les denominacions de caràcter genèric que apareixen en masculí s’han d’entendre referides al masculí o al femení segons el sexe de la persona a qui es refereixen.

En tot cas, s’hi inclou un índex del contingut, amb l’objectiu de facilitar l’ús de la norma als destinataris per mitjà d’una ràpida ubicació sistemàtica dels preceptes.

Per tot això, a proposta del conseller d’Hisenda i Pressuposts, d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 6 de juny de 2014,

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR