Decret llei 3/2013 de 14 de juny, de creació de la Xarxa Hospitalaria Pública de les Illes Balears i el procediment de vinculació de centres privats d’atenció especialitzada
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret-llei |
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
L’article 64 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, crea el Servei de Salut com a ens públic la finalitat principal del qual és la gestió dels serveis públics sanitaris de caràcter assistencial.
Per a un desenvolupament més eficaç de la seva gestió, l’article 67.2 b de la Llei 5/2003 faculta el Servei de Salut per acudir a la gestió indirecta dels serveis sanitaris de caràcter assistencial mitjançant la formalització d’acords, convenis o altres formes de gestió integrada o compartida amb entitats públiques o privades, encaminades a una utilització òptima dels recursos sanitaris disponibles.
D’altra banda, l’article 83 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, fa referència a la forma de col·laboració del Servei de Salut amb la iniciativa privada, que s’instrumenta preferentment a través de concerts per a la prestació dels serveis sanitaris, els quals es regeixen per la legislació bàsica de caràcter sanitari, pels preceptes de la mateixa Llei 5/2003 i per la legislació bàsica de contractes del sector públic.
Malgrat això, la Llei autonòmica 5/2003 no fa cap al·lusió ni a la xarxa sanitària integrada d’hospitals públics, ni a l’instrument jurídic que permet la vinculació dels hospitals privats a aquesta xarxa: els convenis singulars. Aquestes figures sí que apareixen regulades en els articles 66 i 67 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, si bé amb caràcter no bàsic d’acord amb el que disposa l’article 2 de la mateixa Llei 14/1986.
Aquesta disposició crea la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears com un instrument funcional que amplia les formes de col·laboració amb el sector privat d’acord amb els principis d’igualtat, subsidiarietat, complementarietat, optimització i coordinació adequada en la utilització dels recursos públics i privats, i tenint en compte les necessitats d’atenció sanitària en cada moment.
La vinculació dels centres privats amb la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears s’efectua mitjançant un conveni singular de vinculació. Segons defensa la doctrina administrativa més prestigiosa, el conveni singular és una figura sui generis l’eficàcia del qual queda supeditada a l’acceptació per part de la persona titular del centre privat d’atenció especialitzada amb qui se subscrigui el conveni.
Partint d’aquesta naturalesa, en aquest Decret llei es recullen els requisits substantius i procedimentals que són necessaris per a la subscripció del conveni. També s’hi regulen el contingut i el règim econòmic, així com la durada, els efectes i l’extinció.
II
Certament, la justificació de la concurrència de la necessitat extraordinària i urgent que exigeix l’article 49 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears com a circumstància justificativa de la utilització de la figura del decret llei com a mitjà de producció normativa en aquest supòsit no es pot dur a terme sense una anàlisi de quina ha estat l’evolució en el temps del sistema sanitari públic a les Illes Balears, i de com les serioses mancances materials originàries n’han condicionat la configuració.
Es pot afirmar que durant molts anys la planta hospitalària pública de les Illes Balears es va configurar des d’una perspectiva que ¾amb ànim de ser prudents amb l’ús de les paraules¾ es podria qualificar de restrictiva, ja que va ser molt llarg el període en el qual la inversió pública en infraestructures hospitalàries a les Illes va destacar, justament, per l’absència, i els recursos disponibles es limitaven a dotar d’un únic hospital cada una de les tres illes majors, amb unes disponibilitats de llits i de mitjans que, forçosament, varen conduir al desenvolupament ¾especialment a l’illa de Mallorca¾ d’una important xarxa privada de centres d’atenció especialitzada, que va servir de complement necessari a la pública per garantir una atenció sanitària plena als habitants de les Balears.
Ineludiblement, la necessitat de garantir una cohesió del Sistema Nacional de Salut, la necessitat de garantir a l’usuari amb dret a prestació gratuïta d’assistència sanitària pública la prestació correcta i completa del conjunt de serveis que preveu la cartera de serveis comuns actualment definida que regula el Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, ha obligat a la pràctica a un esforç inversor per dur a terme una ampliació de les infraestructures sanitàries públiques, tant d’atenció primària com especialitzada, ja des d’abans de la transferència de competències en matèria d’Insalud, i molt acusadament una vegada produïda aquesta transferència de competències amb efectes de l’1 de gener de 2002, d’acord amb els termes del Reial decret 1478/2001, de 27 de desembre.
Ara bé, segurament aquella parquedat de mitjans amb la qual es plantejava inicialment la configuració de la xarxa pública sanitària de les Illes va continuar impregnant alguns plantejaments a l’hora de configurar les noves instal·lacions, de manera que ¾i sense que a hores d’ara ens hagi de sorprendre¾ alguns dels nous centres hospitalaris públics es varen dissenyar des de la perspectiva de fer servir les instal·lacions sanitàries de determinades entitats sense ànim de lucre com un complement indispensable per a la prestació correcta i completa de totes les prestacions incloses en la cartera de serveis d’aquells centres.
Aquesta és la raó per la qual sistemàticament s’han duit a terme concerts amb determinades entitats sense ànim de lucre per obtenir aquesta col·laboració que, ens certs casos, és indispensable no ja per un més o menys funcionament eficient (en termes de qualitat i reducció d’esperes) del sistema públic de salut de les Illes Balears, sinó simplement per garantir que aquest funcionament garanteix, alhora, la prestació de tota la cartera comuna de serveis a tots els usuaris del sistema sanitari públic de les Illes Balears. Això ha duit a considerar aquestes entitats i les instal·lacions sanitàries de què disposen pràcticament com uns col·laboradors directes i, a hores d’ara, indispensables, per al bon funcionament del Servei de Salut.
Així doncs, es pot arribar a la conclusió que aquests concerts que es duien a terme de manera sistemàtica amb determinades entitats sense ànim de lucre tenien una raó de ser i un objectiu molt diferenciat dels concerts sanitaris que, ocasionalment, signava el Servei de Salut de les Illes Balears amb clíniques privades la titularitat de les quals corresponia a ens amb ànim de lucre, i que tenien una finalitat més conjuntural cercant objectius de millores significatives en la prestació dels serveis compresos en la cartera de serveis, per la via de les reduccions de temps d’espera.
Ara bé, la concertació sistemàtica i directa dels serveis amb aquelles entitats sense ànim de lucre ha estat recentment posada en dubte per la Sindicatura de Comptes, la qual considera que no es fa un ús idoni d’aquesta figura de la Llei de contractes del sector públic.
D’altra banda, la necessitat de poder renovar el vincle amb aquestes entitats és immediata ja que els concerts actuals estan a punt d’expirar pel transcurs del temps pel qual es varen pactar, i la necessitat de disposar dels recursos que aquests concerts faciliten esdevé totalment indispensable.
A més, s’hauria de plantejar la possibilitat de poder incorporar sistemàticament en els recursos del sistema públic de salut de les Illes els recursos d’atenció sanitària especialitzada de què disposen aquestes entitats sense ànim de lucre i d’una manera molt més estreta i duradora.
La Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, regula en l’article 66 i els següents una figura, la del conveni singular, que permetria atendre aquests objectius.
Com s’ha esmentat anteriorment, la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, no fa al·lusió ni a la xarxa sanitària integrada d’hospitals públics, ni a l’instrument jurídic que permet la vinculació dels hospitals privats a aquesta xarxa. D’altra banda, els articles esmentats abans de la Llei 14/1986 no són d’aplicació directa a les Illes Balears, atès que no tenen la condició de norma bàsica, d’acord amb l’article 2 d’aquesta Llei.
És per tot això que es considera que concorre una necessitat urgent en la regulació, mitjançant aquest Decret llei, de la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears com un instrument funcional que amplia les formes de col·laboració amb el sector privat d’acord amb els principis d’igualtat, subsidiarietat, complementarietat, optimització i coordinació adequada en la utilització dels recursos públics i privats. Així mateix, permet, alhora, establir una vinculació amb determinats centres privats mitjançant la figura del conveni singular de vinculació, de manera que els centres quedin pràcticament integrats com un recurs més dins la Xarxa Hospitalària Pública, subjectes a un règim de control financer, de gestió, de sistema d’admissió i d’activitat assistencial molt més intens que el que deriva d’un simple concert, de manera que mitjançant una publificació d’un recurs privat s’atén la finalitat de subvenir a la consecució de l’objectiu d’interès públic de prestar, dins el territori de les Illes Balears, de manera correcta i a tots els que tenen dret a una prestació gratuïta, el conjunt de prestacions que s’integren en la cartera bàsica comuna de serveis.
III
Finalment, cal abordar la modificació de determinades normes en matèria d’ordenació farmacèutica. El Tribunal Constitucional ha considerat en la Sentència núm. 63/2011, de 16 de maig, entre d’altres, que és inconstitucional perquè és contrari al principi d’igualtat l’establiment d’una edat límit per participar en els procediments de concurs per a l’adjudicació d’oficines de farmàcia, ja que no hi ha una justificació raonable i proporcionada per implantar aquest límit.
No obstant això, no seria discriminatori ni contrari al principi d’igualtat que s’establís una edat límit per a l’exercici d’una activitat privada declarada d’interès públic, com és l’activitat d’atenció farmacèutica, perquè ni impedeix la transmissió ni es pot estimar arbitrària i, conseqüentment amb això, l’establiment d’aquest límit permet que també es pugui limitar l’edat d’accés a una nova autorització. Tanmateix, es considera més oportú no establir límits d’edat en l’accés a les autoritzacions i, per tant, no establir caducitats per raons d’edat.
Atès que la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, només estableix un límit d’edat perquè un farmacèutic obtengui una nova autorització, és necessari i urgent adaptar aquesta normativa a la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional, a fi d’evitar que continuïn gaudint de virtualitat normativa disposicions que presenten serioses aparences d’inconstitucionalitat.
D’altra banda, en data 1 de juny de 2010, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència (procediments C 570/07 i C 571/07), en relació amb la decisió prejudicial plantejada pel Tribunal Superior de Justícia d’Astúries sobre un concurs per a la concessió d’autoritzacions d’establiment de noves oficines de farmàcia a la Comunitat Autònoma d’Astúries i, concretament, sobre la interpretació de l’article 49 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea quant a la possible existència d’una restricció de la llibertat d’establiment. La Sentència del TJUE estableix que fer prevaler l’exercici professional en una part del territori nacional és contrari a l’article 49 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
Per tant, aquesta Sentència obliga a modificar el Decret d’aquesta Comunitat Autònoma que estableix com a mèrit l’exercici professional a les Illes Balears. Concretament, cal modificar l’annex II, apartat A, mèrits professionals, punt A.7, relatiu a l’experiència professional realitzada en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, del Decret 25/1999, de 19 de març, pel qual s’aproven les zones farmacèutiques de la Comunitat Autònoma de les Illes les Balears i el procediment per a l’autorització de noves oficines de farmàcia, modificat pel Decret 79/2005, de 15 d’abril, i el Decret 54/2010, de 9 d’abril. En definitiva, és necessari adaptar el Decret 25/1999, de 19 de març, a les conclusions que conté la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Recentment, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears també s’ha pronunciat en el sentit que l’apartat A.7 del barem ha de quedar anul·lat en aplicació del dret comunitari.
Per tot això, a proposta del conseller de Salut, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 14 de juny, es dicta el següent
DECRET LLEI
Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears
-
La Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears és l’instrument funcional del Servei de Salut de les Illes Balears que inclou tots els centres públics d’atenció especialitzada adscrits orgànicament al Servei de Salut de les Illes Balears i tots els centres privats de la mateixa modalitat assistencial que es vinculin a aquest organisme autònom mitjançant un conveni singular.
-
Als efectes d’aquesta norma, es consideren centres d’atenció especialitzada els centres sanitaris destinats a l’assistència especialitzada i continuada de pacients en règim d’internament ¾com a mínim una nit¾ la finalitat principal dels quals és el diagnòstic o tractament dels malalts que hi estan ingressats, sens perjudici que també prestin atenció de manera ambulatòria.
-
L’objectiu fonamental de la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears és la consecució d’una ordenació d’aquests centres que permeti la coordinació i la complementarietat adequades dels serveis, l’accés i el gaudi per part dels ciutadans dels serveis més adequats per al diagnòstic i tractament del seu procés, l’homogeneïtzació de les prestacions, així com la distribució i la utilització eficients i eficaces dels recursos econòmics, humans i materials.
Principis generals de vinculació a la Xarxa Sanitària Pública de les Illes Balears
-
La subscripció de convenis singulars de vinculació amb centres privats d’atenció especialitzada s’ha de dur a terme tenint en compte els principis d’igualtat, subsidiarietat, complementarietat, optimització i coordinació adequada en la utilització de recursos públics i privats, i tenint en compte les necessitats d’atenció sanitària en cada moment.
-
Únicament es poden subscriure convenis singulars de vinculació amb entitats sense ànim de lucre.
Convenis singulars de vinculació
-
El Servei de Salut de les Illes Balears pot formalitzar convenis singulars que permetin als centres privats d’atenció especialitzada vincular la totalitat dels seus serveis i prestacions a la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears, sempre que les necessitats assistencials reflectides en els plans de salut indiquin la conveniència d’usar aquesta fórmula de gestió integrada.
-
Els convenis singulars de vinculació es regeixen per les disposicions d’aquest Decret llei i, de manera supletòria, per la normativa vigent en matèria de règim jurídic i procediment administratiu comú que sigui aplicable a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. En qualsevol cas, l’eficàcia se supedita al fet que la persona titular del centre privat d’atenció especialitzada amb qui se subscriu el conveni l’accepti.
-
Sens perjudici del que disposa l’article 4.2 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, no són d’aplicació als convenis singulars de vinculació les prescripcions que s’hi contenen.
Requisits substantius per a la subscripció d’un conveni singular de vinculació
-
Amb caràcter previ a la subscripció d’un conveni singular, s’han de complir els requisits següents:
-
El compliment dels requisits esmentats en l’apartat anterior s’ha de fer constar d’ofici o mitjançant els requeriments pertinents que ha de complir l’entitat titular del centre objecte de la vinculació durant la instrucció del procediment administratiu de vinculació. El compliment dels requisits s’ha de fer constar de manera explícita en la resolució del director general del Servei de Salut per la qual s’aprovi la subscripció del conveni singular de vinculació corresponent.
-
Si durant la vigència del conveni singular de vinculació es constata l’incompliment dels requisits assenyalats en les lletres a, b i e de l’apartat 1, el director general del Servei de Salut, amb l’audiència prèvia a la persona interessada, ha d’ordenar la suspensió provisional de la vigència, durant un termini màxim de sis mesos. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi reparat l’incompliment observat, serà causa d’extinció del conveni singular de vinculació.
Procediment administratiu per a la subscripció d’un conveni singular de vinculació
-
El procediment administratiu per a la subscripció d’un conveni singular de vinculació s’inicia d’ofici per resolució del director general del Servei de Salut o a instància de part mitjançant una sol·licitud de la persona titular del centre privat que pretén obtenir la vinculació a la Xarxa Hospitalària Pública, per a la qual cosa ha d’adreçar la sol·licitud a la Direcció General del Servei de Salut.
-
Quan el procediment s’inicia a instància de part, s’ha d’adjuntar a la sol·licitud de vinculació la documentació següent:
-
En els supòsits en què el procediment s’iniciï d’ofici, la resolució que inicia el procediment ha de requerir la persona interessada perquè aporti la documentació indicada en l’apartat anterior. En aquest cas, la resolució d’inici del procediment ha de dur adjunt l’esborrany de conveni a què fa referència l’apartat 7 d’aquest article i tenen caràcter previ a l’inici del procediment els tràmits que estableixen els apartats 5 a 8 d’aquest article.
-
Si la documentació és incompleta o no compleix els requisits establerts, s’ha de requerir la persona interessada perquè en el termini de deu dies esmeni la falta o adjunti els documents preceptius, amb la indicació que si no ho fa així, es considerarà que desisteix de la seva petició, d’acord amb el que disposa l’article 71 de la Llei 30/1992.
-
Si la documentació que presenta el centre és conforme amb el que preveu l’apartat 2 o, si escau, s’han esmenat les deficiències observades, la Direcció d’Assistència Sanitària ha d’emetre un informe en què s’acreditin els aspectes següents:
-
Una vegada complit el tràmit anterior, la Subdirecció de Comptabilitat i Pressuposts ha d’elaborar un informe econòmic que requereix, perquè continuï el procediment, l’informe favorable de la persona titular de la Direcció de Gestió i Pressuposts dels Serveis Centrals del Servei de Salut de les Illes Balears sobre l’import màxim del cost de la vinculació, que es pot formular en qualsevol de les modalitats que estableix l’apartat 2 de l’article 6 d’aquest Decret llei. A més de l’informe anterior, la Subdirecció de Comptabilitat i Pressuposts ha d’expedir un certificat acreditatiu de l’existència de crèdit adequat i suficient per l’import màxim del cost de la vinculació.
-
Correspon a la Direcció d’Assistència Sanitària dels Serveis Centrals del Servei de Salut de les Illes Balears, amb l’estudi previ de la proposta del centre sol·licitant dels termes concrets de l’acord, emetre la proposta corresponent de conveni singular de vinculació, en la qual s’han de concretar els objectius de la vinculació, l’import màxim del cost de la vinculació, els serveis, els recursos i les prestacions que s’hi vinculen, la durada i la resta d’aspectes que recull l’article 6.
-
La Direcció d’Assistència Sanitària ha de trametre l’expedient complet al Departament Jurídic del Servei de Salut, a fi que s’emeti un informe amb caràcter preceptiu i no vinculant sobre la tramitació del procediment de vinculació i l’adequació de la proposta de conveni singular a l’ordenament jurídic.
-
Si durant la fase de tramitació es presenten dues o més sol·licituds de vinculació de centres sanitaris susceptibles de dur a terme prestacions idèntiques, la Direcció d’Assistència Sanitària n’ha de valorar l’ajust a les necessitats assistencials que, de conformitat amb el que preveu el pla autonòmic de salut, o si s’escau en el pla de l’àrea de salut respectiu, requereixen ser cobertes per centres de titularitat privada preexistents, com a conseqüència d’haver-hi un dèficit assistencial que no pot ser cobert amb els recursos disponibles de titularitat pública, així com pel fet que hi hagi dotació pressupostària a aquest efecte, i finalment perquè sigui menys costós recórrer a la vinculació a la Xarxa Sanitària Pública d’aquests centres de titularitat privada que generar recursos nous de titularitat pública per atendre aquelles necessitats.
Si alguna de les sol·licituds no compleix els requisits expressats, s’ha de desestimar de manera motivada mitjançant una resolució del director general del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta de la Direcció d’Assistència Sanitària, amb l’informe previ del Departament Jurídic del Servei de Salut, la qual exhaureix la via administrativa.
Només en el cas que més d’una proposta d’entre les presentades compleixin les condicions expressades en el primer paràgraf d’aquest apartat s’han de preferir, pel seu ordre, les entitats que presentin un centre per vincular amb un nivell superior d’acreditació sanitària en els serveis, els recursos i les prestacions per vincular en els termes que preveu el Decret 46/2012, d’1 de juny, respecte de les entitats que presentin un centre per vincular amb un nivell d’acreditació sanitària inferior i que acceptin, en un termini de deu dies hàbils des que es notifiqui, els termes de la proposta de conveni singular de vinculació a la qual fa referència l’apartat 6 d’aquest article.
En cas que aquestes entitats rebutgin els termes expressats en la proposta de conveni, s’ha de proposar successivament l’acceptació a la resta de titulars de centres oferts per vincular-se, per ordre decreixent del seu nivell d’acreditació.
Si hi ha més d’un centre amb un mateix nivell d’acreditació sanitària en els serveis, els recursos i les prestacions per vincular, s’ha de plantejar a tots simultàniament la proposta de conveni singular de vinculació per acceptar.
Només en el cas que dos centres d’un mateix nivell d’acreditació manifestin la intenció d’acceptar la proposta de conveni de vinculació que se’ls ha plantejat, s’ha de sol·licitar a les entitats participants la formulació, en un termini de deu dies hàbils comptadors des de la notificació, d’una oferta de millora de les condicions financeres derivades de la proposta de conveni singular de vinculació, que ha de formular, en els termes que estableix l’apartat 7 d’aquest article, la Direcció d’Assistència Sanitària dels Serveis Centrals del Servei de Salut de les Illes Balears, amb els informes previs de la Direcció de Gestió i Pressuposts dels Serveis Centrals del Servei de Salut de les Illes Balears sobre l’import màxim del cost de la vinculació.
Les ofertes de millora de les condicions presentades, les ha d’avaluar conjuntament la Direcció d’Assistència Sanitària dels Serveis Centrals del Servei de Salut de les Illes Balears, amb els informes previs de la Direcció de Gestió i Pressuposts dels Serveis Centrals del Servei de Salut de les Illes Balears, i amb l’informe previ que estableix l’apartat 8 d’aquest article, i s’ha d’elevar a la Direcció General del Servei de Salut una proposta de resolució a favor de la proposició que econòmicament sigui més avantatjosa per als interessos de l’Administració, tret que es rebutgi per resolució motivada, amb els informes financers i tècnics previs pertinents, perquè la baixa dels costs oferta esdevé incompatible amb el manteniment d’una activitat del centre per vincular, dins els requeriments exigibles al nivell actual d’acreditació del centre.
En cas de rebuig exprés del conveni proposat o de no–manifestació de la voluntat en el termini conferit per part de l’entitat a favor de la qual s’ha plantejat l’acceptació de la proposta de conveni de vinculació, la Direcció General del Servei de Salut ha de dictar una resolució en què es tengui aquesta entitat per desistida de la vinculació del centre del qual és titular.
-
En tots els casos en què només hi hagi una sol·licitud de vinculació, amb els tràmits previs que preveuen els apartats 2 a 8 d’aquest article, la Direcció General del Servei de Salut, ateses la documentació que consti en l’expedient, els informes preceptius i la proposta de la Direcció General d’Assistència Sanitària, ha de dictar, si és procedent, una resolució per la qual s’aprovi la subscripció del conveni singular de vinculació corresponent amb la persona titular del centre sanitari privat.
-
El contingut del conveni singular de vinculació s’ha d’integrar com a annex de la resolució i els efectes queden condicionats a la subscripció del conveni per part del Servei de Salut de les Illes Balears i de la persona titular del centre sanitari privat.
12 El termini de resolució i notificació del procediment és de sis mesos, transcorregut el qual s’ha d’entendre desestimada la vinculació del centre privat a la Xarxa Hospitalària Pública.
Contingut i règim econòmic dels convenis singulars de vinculació
-
Els convenis singulars de vinculació han d’especificar, com a mínim, els aspectes següents:
-
El règim econòmic de la vinculació, els preus i el sistema de pagament s’han de fixar en cada conveni singular, tenint en compte la proposta presentada pel centre i les necessitats i les disponibilitats del Servei de Salut.
El règim econòmic de la vinculació es pot formular tant en termes de pagament per processos, de pagament capitatiu, mitjançant el qual el centre vinculat rep periòdicament una quantitat fixa de diners per cada individu les necessitats sanitàries del qual s’encarregui de proveir, amb independència del nombre o la naturalesa dels serveis prestats a cada pacient, de pagament directe anual per transferència derivada de consignació pressupostària en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, amb la determinació de l’import per transferir, basat en costs mitjans estadístics previs de l’activitat objecte del conveni de vinculació, calculat en euros constants a partir d’un període de temps significatiu no inferior al cost dels cinc anys precedents a la subscripció del conveni, o bé mitjançant un sistema mixt que els combini ambdós.
En qualsevol cas, els preus per prestació sanitària vinculada no poden superar les tarifes establertes en la resolució que publiqui anualment la Direcció General del Servei de Salut sobre les condicions econòmiques de la prestació de serveis concertats d’assistència sanitària.
-
Correspon a la Direcció General del Servei de Salut resoldre totes les qüestions relacionades amb la interpretació, l’execució i la resolució d’aquest conveni singular.
Efectes de la subscripció d’un conveni singular de vinculació
-
La subscripció d’un conveni singular de vinculació produeix una publificació del règim d’organització i funcionament del centre d’atenció especialitzada vinculat amb les adaptacions que s’estableixin reglamentàriament, tret del que fa referència a la titularitat del centre, que continua essent privada.
-
Les relacions laborals del personal que presti els seus serveis en el centre vinculat es regeixen pel dret laboral i no poden generar en cap cas vincles amb el Servei de Salut de les Illes Balears.
-
En particular, la firma del conveni singular de vinculació comporta el següent:
-
Els centres d’atenció especialitzada que hagin firmat un conveni singular de vinculació no poden percebre subvencions destinades al finançament de les activitats o els serveis objecte del conveni singular.
Durada dels convenis singulars
-
Els convenis singulars de vinculació subscrits a l’empara d’aquest Decret llei tendran una durada màxima de deu anys. Les condicions econòmiques inicialment pactades es poden revisar en la forma i en els terminis que s’hagin determinat en el conveni singular de vinculació, d’acord i amb els límits que estableixen els articles precedents.
-
No obstant això, durant tota la vigència del conveni el Servei de Salut pot requerir al centre sanitari vinculat la revisió de les condicions tècniques acordades en el conveni.
Extinció
Els convenis singulars de vinculació s’extingeixen per les causes següents:
Disposició addicional primera
Responsabilitat patrimonial dels centres vinculats
La responsabilitat patrimonial dels centres vinculats pels danys i perjudicis causats per l’assistència sanitària derivada de la subscripció del conveni és exigible al Servei de Salut de les Illes Balears i ha de seguir la tramitació que preveu la legislació reguladora de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, i s’ha d’atorgar en tot cas audiència a l’entitat titular del centre vinculat, sens perjudici que el Servei de Salut pugui reintegrar les quantitats satisfetes per compensar-les respecte de les sumes degudes al centre vinculat pel desenvolupament de la seva activitat en els supòsits en què es declari la concurrència d’una actitud negligent en la causació del dany indemnitzat per part del personal del centre vinculat, o en qualsevol cas de causació de dany a particulars, pel mal funcionament o pel manteniment o la conservació defectuós dels mitjans materials utilitzats pel centre vinculat per al desenvolupament de la seva activitat.
Disposició addicional segona
Habilitació
En l’àmbit de les seves funcions, es faculta el Govern de les Illes Balears i els seus membres per adoptar les disposicions que siguin necessàries per al compliment i l’execució adequats del que preveu aquest Decret llei, especialment pel que fa a les adaptacions que siguin d’aplicació als centres privats vinculats respecte del règim sanitari, contractual i econòmic dels hospitals públics.
Disposició transitòria primera
Ratificació dels nomenaments dels titulars de la Gerència i dels altres òrgans de direcció i del personal directiu professional del Servei de Salut de les Illes Balears
Els titulars de la Gerència i dels altres òrgans de direcció i el personal directiu professional del Servei de Salut de les Illes Balears que tenguin un nomenament en vigor anterior a la data de publicació del Decret 4/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, pel qual es disposa el cessament de membres del Govern de les Illes Balears, poden ser ratificats en el càrrec mitjançant una resolució del conseller de Salut, la qual s’ha de dictar i notificar en el termini dels tres mesos següents a la data de publicació del Decret 4/2013. En cas que es ratifiquin, el seu contracte quedarà prorrogat automàticament, amb el límit temporal màxim que estableix l’article 55 del Decret 39/2006, de 21 d’abril, pel qual s’aproven els Estatuts de l’ens públic Servei de Salut de les Illes Balears. Si no es ratifiquen dins d’aquest termini, el contracte quedarà automàticament extingit.
Disposició transitòria segona
Plans de salut
-
L’exigència d’un pla de salut que preveu l’article 3.1 d’aquesta disposició queda substituïda per l’informe justificatiu de la Direcció Assistencial a què fa referència l’apartat següent.
-
Mentre no s’aprovi un pla de salut autonòmic o d’àrea de salut, l’informe justificatiu de l’article 5.4 d’aquest Decret llei ha de fer referència als aspectes següents:
-
Els plans de salut d’àrea de salut i autonòmic, a què al·ludeixen els apartats precedents s’han d’aprovar en el termini de devuit mesos, comptadors des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei.
-
El pla de salut autonòmic ha de ser objecte en tot cas d’aprovació definitiva per part del Consell de Govern, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria de salut.
Disposició derogatòria única
Derogació normativa
-
Queda derogat l’article 3.3 del Decret 39/2006, de 21 d’abril, pel qual s’aproven els Estatuts del Servei de Salut de les Illes Balears.
-
Es deroga el primer incís de l’apartat 5 de l’article 24 de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, que disposa el següent:
No poden participar en el procediment per a l’autorització d’una nova oficina de farmàcia els farmacèutics que tinguin més de 65 anys en el moment de presentació de la corresponent petició.
-
Es deroga el primer incís de l’apartat 3 de l’article 10 del Decret 25/1999, de 19 de març, que aprova les zones farmacèutiques i el procediment per a l’autorització de noves oficines de farmàcia, que estableix:
De conformitat amb l’establert a l’article 24 de la Llei 7/1998, d’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, no poden participar en el concurs de mèrits aquells farmacèutics que tinguin més de 65 anys en el moment de presentar la corresponent petició.
-
Es deroga l’apartat A.7 de l’annex II del Decret 25/1999, de 19 de març, que aprova les zones farmacèutiques i el procediment per a l’autorització de noves oficines de farmàcia, relatiu a l’experiència professional realitzada en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Disposició final primera
Deslegalització
S’autoritza el Consell de Govern perquè pugui modificar per decret el procediment de vinculació que regula l’article 5 d’aquesta disposició.
Disposició final segona
Entrada en vigor
Aquesta disposició entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Palma, 14 de juny de 2013
El conseller de Salut El president
Martí Sansaloni Oliver José Ramón Bauzá Díaz
