Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya (Llei 22/2005, de 29 de desembre)

A l'efecte del que disposa aquesta llei, s'entén per:

1. Distribuïdor de serveis de comunicació audiovisual: la persona física o jurídica que contracta amb els prestadors de serveis de comunicació audiovisual la distribució de llurs continguts, o actua per ella mateixa com a prestadora de serveis de comunicació audiovisual, amb la finalitat de comercialitzar una determinada oferta de serveis.

2. Prestador de serveis de comunicació audiovisual: la persona física o jurídica que assumeix la responsabilitat editorial del servei de ràdio o de televisió, o dels continguts audiovisuals de què es tracti, i els transmet o els fa transmetre per un tercer.

3. Producció pròpia : tots els continguts audiovisuals en què la iniciativa i la responsabilitat de l’enregistrament, o bé la propietat o els drets d’explotació, corresponen al prestador de serveis de comunicació audiovisual que els difon de manera exclusiva o conjuntament amb altres prestadors de serveis de comunicació audiovisual. En cap cas, aquesta difusió conjunta no es considera emissió en cadena.

4. Servei de comunicació audiovisual: el servei consistent en la posada a disposició del públic en general o d'una categoria del públic de serveis de ràdio o de televisió, siguin quines siguin la forma d'emissió i la tecnologia emprades. Són també serveis de comunicació audiovisuals els serveis consistents de manera predominant en la posada a disposició del públic en general o d'una categoria del públic de continguts audiovisuals organitzats de forma no seqüencial.

5. Servei de ràdio: el servei de comunicació audiovisual basat en l'emissió de sons no permanents i organitzats seqüencialment en el temps.

6. Servei de televisió: el servei de comunicació audiovisual consistent en l'emissió d'imatges en moviment i sons associats, organitzats seqüencialment en el temps.

7. Productor independent: el productor que compleix les condicions següents: té una personalitat jurídica diferent de la d'un editor de serveis; no participa de manera directa o indirecta en més del 15% del capital social d'un o diversos editors de serveis; el seu capital social no té una participació directa o indirecta superior al 15%, per part d'un o diversos editors de serveis, i en els darrers tres exercicis fiscals no ha facturat més del 90% del seu volum de facturació a un mateix editor de serveis.

8. Servei de televisió local o de proximitat: el servei de televisió prestat dins un àmbit territorial més reduït que el del conjunt del territori de Catalunya. La televisió local es caracteritza per una programació de proximitat, generalista o temàtica, dirigida a satisfer les necessitats d'informació, de comunicació i de participació social de les comunitats locals compreses en la demarcació específica de què es tracti.

Els preceptes que estableix aquesta llei s'apliquen:

1. Als mitjans de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya.

2. Als prestadors de serveis de comunicació audiovisual que utilitzen l'espectre radioelèctric a l'empara d'una llicència atorgada pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya d'acord amb aquesta llei.

3. Als prestadors de serveis de comunicació audiovisual que tenen el domicili a Catalunya o bé hi exerceixen principalment llurs activitats.

4. Als operadors de xarxes i serveis de comunicació electrònica i als distribuïdors de serveis de comunicació audiovisuals que es dirigeixen al públic de Catalunya, pel que fa a les obligacions i les responsabilitats que determina aquesta llei.

5. Als subjectes no inclosos en les lletres a, b i c que difonen continguts específicament dirigits al públic de tot o part del territori de Catalunya, pel que fa al compliment de les obligacions que estableixen els títols V i VI.

1. La prestació de serveis de comunicació audiovisual per part dels ciutadans és lliure en el marc de l'exercici legítim dels drets fonamentals de llibertat d'expressió i d'informació, d'acord amb els límits i les condicions establerts per la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia, la normativa comunitària, aquesta llei i les que hi siguin aplicables.

2. La llibertat de comunicació audiovisual resta subjecta al règim d'intervenció administrativa que estableix la llei, si escau, en garantia del pluralisme, d'altres drets i de l'interès general.

1. Tots els ciutadans tenen dret a rebre informació veraç i a escollir lliurement els serveis audiovisuals que volen rebre sense que els interessos privats i els poders públics puguin substituir llurs decisions.

2. Els ciutadans tenen dret a rebre informació adequada sobre el sector audiovisual.

El pluralisme en la comunicació audiovisual és una condició essencial per al compliment de la llibertat d'expressió, d'informació i de comunicació, i garanteix la lliure formació de l'opinió pública i la diversitat i la cohesió socials.

La Generalitat i els ens locals presten el servei públic de comunicació audiovisual en els termes que estableixen aquesta llei i les normes que la desenvolupen.

La informació difosa pels prestadors de serveis de comunicació audiovisual ha d'ésser veraç. S'entén per informació veraç la que es fonamenta en fets que es poden sotmetre a una comprovació diligent, professional i fidedigna.

La prestació de serveis de comunicació audiovisual s'ha de basar en el respecte i la protecció dels principis, els valors i els drets fonamentals que reconeix la Constitució espanyola, en especial el dret a l'honor, el dret a la intimitat i el dret a la pròpia imatge. Aquest límit s'aplica tant als subjectes individuals com als grups socials dotats o no de personalitat.

La prestació de serveis de comunicació audiovisual és limitada pel deure de protecció de la infància i la joventut d'acord amb la legislació aplicable a aquesta matèria i amb el que estableix aquesta llei.

Aquests serveis també han de respectar els deures imposats en aquest àmbit per la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

La prestació de serveis de comunicació audiovisual, d'acord amb els criteris i els límits que estableix aquesta llei, exigeix el respecte necessari dels drets reconeguts a favor de tercers d'acord amb la legislació vigent en matèria de protecció de la propietat intel·lectual.

Tota persona natural o jurídica té dret a rectificar la informació sobre fets que hi fan referència difosa per qualsevol prestador de serveis de comunicació audiovisual, de conformitat amb el que estableix la legislació aplicable sobre aquesta matèria.

Qualsevol persona física o jurídica pot adreçar-se al Consell de l'Audiovisual de Catalunya amb relació al compliment dels principis i de les obligacions que estableixen aquesta llei i les normes que la desenvolupen, per a sol·licitar que s'adoptin les mesures que estableix la llei.

La Generalitat ha de garantir l'accés de tota la població a la informació en condicions d'igualtat en l'àmbit audiovisual. El Govern ha d'adoptar les mesures necessàries que facin efectiu el principi d'igualtat en les condicions d'accés a la informació i el coneixement amb relació a l'espai i els mitjans audiovisuals.

La Generalitat ha de vetllar per la màxima competència comunicativa, tant la comprensiva com l'expressiva, en l'àmbit audiovisual i en les tecnologies de la informació i la comunicació.

1. La prestació de serveis de comunicació audiovisual s'exerceix d'acord amb els principis de lliure difusió i recepció entre els estats que formen part de la Unió Europea.

2. El règim jurídic aplicable a la prestació de serveis de comunicació audiovisual establert per aquesta llei s'entén i s'aplica d'acord amb el marc normatiu establert pel dret de la Unió Europea i pels tractats i convenis internacionals en matèria audiovisual i pel que determinin, si escau, les normes bàsiques de l'Estat d'acord amb la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia.

La prestació de serveis de comunicació audiovisual es regeix pel que estableix aquesta llei, amb independència de la tecnologia que s'utilitzi per a la seva difusió.

1. El servei públic de comunicació audiovisual de Catalunya consisteix en la prestació de serveis de comunicació audiovisual en règim de gestió directa per part de la Generalitat, dels ens locals de Catalunya o dels consorcis, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

2. La prestació del servei públic de comunicació audiovisual dins l'àmbit que estableix l'apartat 1 comporta que l'ens o l'organisme encarregat de la seva gestió directa ha de definir, elaborar i distribuir, sota la seva responsabilitat, un conjunt de programes, continguts i serveis audiovisuals orientats a la creació de les condicions necessàries per a la plena eficàcia dels drets fonamentals de llibertat d'informació i de lliure expressió, i ha de facilitar la participació dels ciutadans de Catalunya en la vida política, econòmica, cultural i social del país.

3. La prestació del servei públic de comunicació audiovisual pot comptar, d'acord amb el que estableix aquesta llei, amb el suport i la col·laboració d'entitats i subjectes privats en els casos en què sigui necessària la disponibilitat de mitjans materials o professionals diferents dels de l'ens o la societat responsable de la gestió directa del servei, sens perjudici de la seva gestió directa, i d'una manera particular quan això permeti d'impulsar el sector audiovisual de Catalunya. En tots els casos la decisió ha d'ésser motivada.

1. El contracte programa corresponent ha de fixar els objectius concrets de servei públic que ha d'assumir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i els ens i consorcis responsables de la prestació del servei públic audiovisual en l'àmbit local, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

2. Correspon a aquesta llei d'establir els criteris i els principis fonamentals sobre la base dels quals els ens i els consorcis responsables de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual dins l'àmbit local han de definir les missions de servei públic que s'avinguin millor amb les necessitats i les característiques de la comunitat local corresponent, de conformitat amb el que estableix l'article 32.

Els prestadors públics de serveis de comunicació audiovisual resten obligats a complir totes les missions de servei públic que determini el contracte programa, d'acord amb el que estableix aquesta llei. En tots els casos, llurs obligacions són:

1. Prestar el servei de comunicació audiovisual en les freqüències assignades i amb la potència autoritzada amb continuïtat i amb la qualitat adequada.

2. Presentar anualment al Consell de l'Audiovisual de Catalunya la declaració responsable del compliment de les obligacions derivades del que estableix aquesta llei.

3. Respondre als requeriments d'informació i de tramesa de material audiovisual o d'altra mena que els pugui fer el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, de manera motivada, en l'exercici de les seves funcions.

4. Comparèixer davant el Consell de l'Audiovisual de Catalunya a petició d'aquest.

5. Emprar mecanismes de signatura electrònica reconeguda en les relacions amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

6. Tenir a disposició del Consell de l'Audiovisual de Catalunya totes les emissions i les dades relatives a aquestes, i conservar-les enregistrades durant sis mesos perquè el Consell pugui comprovar si compleixen llurs obligacions.

7. Facilitar les comprovacions i les inspeccions a qualsevol òrgan qualificat.

8. Complir la resta d'obligacions que determina la normativa vigent.

1. La missió principal del servei públic de comunicació audiovisual de competència de la Generalitat és oferir a tots els ciutadans de Catalunya, mitjançant un sistema de distribució que no requereixi l'ús de tecnologies d'accés condicional, un conjunt de continguts audiovisuals i, si escau, d'acord amb el contracte programa, serveis addicionals de transmissió de dades orientats a la satisfacció de llurs necessitats democràtiques, socials, educatives i culturals, garantint de manera particular l'accés a una informació veraç, objectiva i equilibrada, a les més àmplies i diverses expressions socials i culturals i a una oferta d'entreteniment de qualitat. A aquest efecte, s'han d'emprar tots els llenguatges, els formats i els gèneres propis de la comunicació audiovisual que resultin més adequats en cada cas.

2. El compliment de les missions i els principis del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat correspon, d'acord amb el que estableix aquesta llei, a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a les societats per mitjà de les quals es presta el servei, participades per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en el cent per cent del seu capital.

3. Són missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual de competència de la Generalitat:

   1. L'impuls del coneixement i el respecte dels valors i els principis continguts en la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia, el dret comunitari originari i els tractats internacionals.

   2. La transmissió d'una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l'equilibri territorial.

   3. La difusió de l'activitat del Parlament, dels grups parlamentaris, de les organitzacions polítiques i socials i dels agents socials de Catalunya.

   4. La garantia de la màxima continuïtat en la prestació del servei i de la plena cobertura del conjunt del territori. D'una manera particular, la garantia de l'accés de tots els ciutadans a les diferents prestacions integrants, en cada moment, del servei públic de comunicació audiovisual.

   5. La garantia que les persones amb discapacitat puguin accedir d'una manera efectiva a tots els continguts emesos.

   6. La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, dins el marc general de la política lingüística i cultural de la Generalitat, i també de l'aranès en els termes establerts per la legislació vigent.

   7. La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques, culturals i religioses presents al territori de Catalunya. En aquest context és necessari l'ús de tots els llenguatges, formats i discursos que dins el respecte i l'atenció a la diversitat i el pluralisme, permetin el diàleg, la comprensió i la cohesió entre les diverses opcions, i entre les diverses àrees del territori de Catalunya.

   8. La promoció activa de la igualtat entre dones i homes, que inclou la igualtat de tracte i d'oportunitats, el respecte a la diversitat i a la diferència, la integració de la perspectiva de gènere, el foment d'accions positives i l'ús d'un llenguatge no sexista.

   9. El reforç de la identitat nacional com un procés integrador, en evolució constant i obert a la diversitat.

   10. El subministrament de continguts i serveis audiovisuals dirigits als sectors més amplis i diversos de l'audiència, amb una atenció especial als col·lectius més vulnerables, tot promovent el coneixement, la influència i el prestigi del servei públic dins el marc general de l'espai català de comunicació audiovisual.

   11. La definició, l'aplicació i l'impuls, dins l'espai català de comunicació audiovisual, d'un model de comunicació basat en la qualitat, la diversitat en l'oferta, el foment de la innovació, el respecte dels drets dels consumidors i l'exigència ètica i professional.

   12. L'afavoriment de l'accés dels ciutadans de Catalunya a la formació, la difusió, el coneixement i la divulgació màxims dels principals esdeveniments polítics, socials, econòmics, científics i esportius de la societat de Catalunya i les seves arrels històriques, preservant d'una manera especial la memòria històrica i el patrimoni dels seus testimonis, i la promoció de les expressions i manifestacions culturals més diverses, particularment de les vinculades a l'ús dels mitjans audiovisuals.

   13. La contribució a estrènyer els vincles, mitjançant la cooperació i les activitats que li són pròpies, amb la resta de comunitats de llengua i cultura catalanes.

   14. La contribució al desenvolupament de les indústries culturals catalanes, especialment les audiovisuals, la promoció de la creació audiovisual i de noves formes d'expressió en aquest àmbit.

   15. La difusió del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat més enllà del territori de Catalunya com a mecanisme de projecció exterior de la cultura, la llengua i els valors de la societat catalana mitjançant la utilització de les tecnologies més adequades a aquest efecte.

   16. La contribució al desenvolupament de la societat del coneixement utilitzant les diverses tecnologies i vies de difusió i els serveis interactius, desplegant nous serveis i afavorint l'apropament de l'administració pública als ciutadans.

4. La missió de servei públic a què es refereix la lletra c de l'apartat 3 s'ha de dur a terme mitjançant un canal digital dins un canal múltiple que ha de garantir l'accés a l'espai públic de comunicació dels grups socials, culturals i polítics significatius.

1. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en la prestació del servei públic audiovisual, ha d'utilitzar els sistemes o les tecnologies que siguin més adequats, d'acord amb l'estadi de l'evolució tecnològica, per a l'exercici de les competències que li han estat encomanades.

2. Correspon al contracte programa la delimitació de l'abast i els termes de la prestació de serveis que, malgrat que requereixen un determinat grau d'interactivitat amb els usuaris, permetin la difusió de continguts dirigits a una col·lectivitat o un grup de ciutadans, en compliment de les missions de servei públic definides per aquesta llei.

Els distribuïdors dels serveis de comunicació audiovisual que explotin xarxes públiques per a la prestació de serveis de radiodifusió han de garantir a tots els usuaris l'accés als serveis de comunicació audiovisuals prestats per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals originàriament distribuïts per mitjà dels sistemes de radiodifusió terrestre. El compliment de l'operador corresponent d'aquesta obligació no pot comportar cap mena de cost afegit per als usuaris.

1. Sens perjudici del que especifica la Llei reguladora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'estructura organitzativa i el funcionament d'aquesta s'han d'adequar en cada moment al compliment més adequat i a l'aplicació més efectiva dels principis següents:

   1. L'autonomia amb relació al Govern, dins el marc de les estipulacions contingudes en el contracte programa, i amb relació a la gestió directa i ordinària del servei públic.

   2. La garantia de la participació del Parlament i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya en l'elecció dels màxims responsables de la gestió de l'ens públic mitjançant l'examen de llurs capacitats, mèrits i idoneïtat.

   3. La garantia de la gestió directa del servei, en particular des del punt de vista de la definició i la selecció dels llenguatges, els formats i els continguts que han de configurar les corresponents prestacions de servei públic, en compliment d'aquesta llei i del contracte programa. A aquest efecte, cal preservar i garantir l'existència, en l'ens públic o en les societats filials, d'un nucli d'expertesa professional amb relació a les dites matèries.

   4. La garantia de la participació dels grups socials i polítics més representatius en la gestió del servei públic per mitjà de llur integració en un consell de naturalesa consultiva i assessora, d'acord amb el que s'estableixi per llei.

2. Correspon al Parlament i al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, d'acord amb les seves atribucions, de controlar que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals compleix les missions de servei públic que li corresponen, i també del que estableix el contracte programa pel que fa als objectius específics derivats d'aquestes.

1. Per tal de garantir el compliment de la funció de servei públic en els termes establerts per l'article 29, el Parlament ha d'aprovar cada sis anys un mandat marc que estableixi els objectius que ha d'assolir el sistema públic audiovisual en conjunt.

2. El contingut del mandat marc s'ha de desenvolupar en el corresponent contracte programa, el qual ha d'establir de manera concreta i precisa els objectius per un període de vigència de quatre anys revisable cada dos anys.

1. La garantia de la prestació efectiva i adequada del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat requereix la previsió i l'obtenció d'uns ingressos necessaris i suficients.

2. El servei públic audiovisual de la Generalitat es finança principalment amb les aportacions pressupostàries que fa la Generalitat, i també amb la venda i la prestació de serveis i amb la participació en el mercat publicitari. La provisió de les aportacions de la Generalitat s'ha de dur a terme, de manera transparent i proporcionada a les missions de servei públic, per mitjà del contracte programa. Aquest ha d'ésser d'una durada necessàriament pluriennal; ha de fixar, a partir del que estableix aquesta llei, els objectius de servei públic que han d'ésser assumits per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i ha de garantir un marc de finançament estable i de sanejament econòmic. Abans que s'aprovi, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha d'informar preceptivament sobre el contingut del contracte programa.

3. La prestació del servei públic a què fa referència aquest article es pot finançar parcialment i limitadament per mitjà de la participació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o les seves societats filials en el mercat publicitari. Dins el marc establert per la legislació vigent, correspon al contracte programa de determinar els tipus d'emissions que poden incloure espais publicitaris i, si escau, la durada màxima que poden tenir.

4. Els continguts audiovisuals per mitjà dels quals s'han dut a terme les missions i els objectius de servei públic poden ésser objecte de venda o cessió ulteriors a tercers operadors en l'àmbit del mercat comunitari i internacional de productes i serveis audiovisuals. Els ingressos que resultin d'aquest tipus d'operacions s'han de destinar exclusivament al finançament de la prestació del servei públic.

5. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i les seves societats filials poden prestar, al marge de les missions i els objectius de servei públic objecte d'encomanda, serveis de comunicació audiovisuals i serveis de la societat de la informació sobre la base de la capacitat tècnica i professional desenvolupada en exercici de les funcions que els són pròpies. La realització d'aquestes activitats no pot interferir en la prestació del servei públic com a funció principal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i s'ha d'orientar de manera principal a promoure el coneixement i la divulgació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a facilitar un mecanisme addicional per al seu finançament. Les operacions regulades dins aquest apartat han d'ésser objecte de comptabilitat separada, d'acord amb els principis de proporcionalitat i transparència, dins el pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

6. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i les societats gestores del servei públic no poden participar directament ni indirectament en societats que prestin serveis de comunicació audiovisuals. Tanmateix, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya pot autoritzar-ho excepcionalment si no es contradiu amb els objectius fixats pel contracte programa.

1. El servei públic de comunicació audiovisual d'àmbit local consisteix en l'oferta, mitjançant un sistema de distribució que no requereixi l'ús de tecnologies d'accés condicional, d'un conjunt de continguts audiovisuals i, si escau, d'acord amb el contracte programa, de serveis addicionals de transmissió de dades orientats a la satisfacció de les necessitats democràtiques, socials, educatives i culturals dels ciutadans que integren una comunitat local, en qualitat de membres d'aquesta comunitat. D'una manera particular, cal garantir que aquest servei transmeti una informació veraç, objectiva i equilibrada, i les diverses expressions socials i culturals, i que tingui una oferta d'entreteniment de qualitat i compleixi les missions de servei públic de l'article 26.3 en la seva adaptació als interessos de les respectives comunitats locals. A aquest efecte, s'han d'emprar tots els llenguatges, formats i gèneres propis de la comunicació audiovisual que siguin més adequats en cada cas.

2. La prestació del servei públic de comunicació audiovisual d'àmbit local ha d'ésser duta a terme en forma de gestió directa per part dels municipis, les modalitats associatives d'ens locals establertes per la llei i els consorcis integrats per ens locals. En el cas dels consorcis, també poden formar-ne part els municipis encara no planificats en l'àrea geogràfica on s'hagi de prestar el servei públic audiovisual. També en poden formar part els ens de la mateixa àrea geogràfica que els representin o altres entitats públiques, en la forma i amb les condicions que els municipis membres de ple dret del consorci decideixin, amb una participació no superior al 25%.

3. Els prestadors del servei públic de televisió d'àmbit local han de garantir:

1. Una programació mínima de quatre hores diàries i trenta-dues hores setmanals.

2. El percentatge de producció pròpia que autoritzi el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, amb relació a la programació en cadena i la sindicació de programes.

3. Una programació en què la llengua normalment emprada sigui el català, i també es compleixin les altres obligacions que estableix la normativa sobre política lingüística.

4. La presència d'informatius en la programació total de les televisions generalistes, en horaris de màxima audiència.

5. Un màxim del 25% de programació de televisió de proximitat en cadena.

6. El percentatge de sindicació de programes de proximitat que estableixi el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

1. El ple, l'assemblea d'electes o l'òrgan plenari corresponent han d'aprovar el reglament d'organització i funcionament del servei públic audiovisual local. Dins el marc que estableix aquesta llei, correspon a aquest reglament la definició de les missions de servei públic dirigides a la satisfacció de les necessitats de la comunitat local i de la forma organitzativa, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local, per mitjà de la qual s'ha de fer la gestió directa del servei. A aquest darrer efecte, la gestió directa del servei públic audiovisual d'àmbit local exigeix que l'ens o l'organisme de gestió corresponent assumeixi la definició, l'elaboració i la distribució dels continguts audiovisuals, sens perjudici de la possibilitat de comptar amb el suport del sector privat d'acord amb els termes i els límits que determina l'article 23.3. El reglament d'organització i de funcionament del servei ha de garantir la representació adequada de tots els municipis si la gestió correspon a un ens de caràcter associatiu.

2. Correspon al ple, l'assemblea d'electes o l'òrgan plenari corresponent el nomenament per majoria qualificada de dos terços dels màxims responsables de la gestió del servei, d'acord amb el que estableixi el reglament d'organització i funcionament del servei. Aquest nomenament s'ha de fer a partir de l'informe preceptiu d'un consell de naturalesa consultiva i assessora, que ha d'avaluar la capacitat, el mèrit i la idoneïtat dels candidats. Els conflictes que derivin de l'aplicació del reglament d'organització pel que fa a aquests nomenaments poden ésser remesos al Consell de l'Audiovisual de Catalunya perquè hi exerceixi la mediació, tot respectant l'autonomia local i sens perjudici de les mesures administratives aplicables. En particular, si els candidats a l'elecció com a màxims responsables de la gestió del servei obtenen un vot majoritari però inferior als dos terços, s'ha de remetre l'expedient al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i aquest ha de fer una proposta al ple, l'assemblea d'electes o l'òrgan plenari pertinent.

3. L'autonomia de la gestió directa i quotidiana del servei respecte dels òrgans de govern corresponents i la decisió dels ens locals, les associacions i els consorcis responsables del servei s'ha de garantir per mitjà de la subscripció del contracte programa corresponent, el qual ha de proveir els fons necessaris per a la prestació adequada del servei, tot definint a la vegada els objectius específics de servei públic que han d'ésser assumits per l'ens o l'organisme gestor. Abans que s'aprovi, la proposta de contracte programa s'ha de sotmetre a informació pública dins l'àmbit territorial en què ha de tenir vigència i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya n'ha de fer un informe preceptiu.

4. En la gestió del servei públic de comunicació audiovisual d'àmbit local cal garantir, d'acord amb el contracte programa, la participació dels grups socials i polítics més representatius dins el territori corresponent, i també de les entitats sense ànim de lucre del mateix territori, per mitjà de la seva integració en un consell de naturalesa consultiva i assessora, i d'acord amb el que estableixi el reglament d'organització i funcionament.

5. Els distribuïdors dels serveis de comunicació audiovisual han de garantir a tots els usuaris la disponibilitat del servei públic de comunicació audiovisual d'àmbit local. A aquest efecte, els dits subjectes han de subministrar els continguts distribuïts originàriament per mitjà dels corresponents sistemes d'accés no condicional en el territori corresponent. El compliment d'aquesta obligació per l'operador corresponent no pot comportar cap mena de cost afegit per als usuaris.

Amb relació al finançament del servei públic de comunicació audiovisual d'àmbit local són aplicables els principis, les regles i les limitacions que estableix l'article 31.

Les administracions públiques catalanes han de vetllar perquè la prestació de serveis de comunicació audiovisual per part de subjectes privats es dugui a terme d'acord amb els principis que estableix aquesta llei.

1. Els diversos subjectes que participen en la prestació dels serveis de comunicació audiovisual han de respectar els principis, els drets i les llibertats establerts per la normativa comunitària, la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia.

2. La prestació del servei de televisió i de ràdio és subjecta al compliment de les obligacions sobre els continguts de la programació televisiva i radiofònica establerts per aquesta llei i per les disposicions que la desenvolupen.

3. Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual tenen el deure de transparència amb relació a tots els aspectes de llur activitat que són rellevants per a la llibertat de comunicació i el pluralisme.

4. Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual regulats per aquest títol poden difondre continguts, a més dels publicitaris, per encàrrec de les administracions públiques. Els continguts objecte de contracte s’han d’orientar en tots els casos al compliment dels principis del servei públic audiovisual que determina aquesta llei. Sens perjudici de l’aplicació de la legislació sobre contractes de les administracions públiques, la responsabilitat editorial d’aquests continguts també correspon a l’ens públic contractant.

1. La prestació privada de serveis de comunicació audiovisual inclosa dins l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei resta subjecta a ordenació administrativa per raó de la seva incidència potencial sobre la llibertat de comunicació pública, el pluralisme, els interessos generals de l'audiència i els altres principis i llibertats relacionats amb la formació de l'opinió pública.

2. La prestació privada de serveis de comunicació audiovisual resta sotmesa a:

   1. Un règim de llicència en el cas de serveis de comunicació audiovisual que es presten mitjançant l'ús de l'espectre radioelèctric.

   2. Un règim de comunicació prèvia en el cas de serveis de comunicació audiovisual que es presten mitjançant tecnologies diferents de l'ús de l'espectre radioelèctric.

3. Els altres subjectes que participen en la prestació dels serveis de comunicació audiovisual són subjectes al règim jurídic que determina la normativa sobre telecomunicacions. No obstant això, els continguts que transmeten han de respectar les disposicions establertes per aquesta llei.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de garantir el pluralisme del conjunt de la comunicació audiovisual. Les decisions que prengui en aquesta matèria han de tenir per objectiu evitar les concentracions en la prestació dels serveis de comunicació audiovisual i s'han de basar en l'anàlisi de la posició dels prestadors en els àmbits de cobertura i en el conjunt del sector de la comunicació.

2. El pluralisme en la comunicació audiovisual requereix la diversitat en la prestació dels serveis de comunicació audiovisual i, per tant, l'existència d'una pluralitat de prestadors autònoms que posin a la disposició del públic una oferta de continguts audiovisuals diversa.

3. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha d'analitzar la incidència en el pluralisme de la comunicació audiovisual de totes les concentracions de mitjans de comunicació de què tingui coneixement d'ofici, a instància de les autoritats de defensa de la competència, a instància de part o per raó de la notificació prèvia del projecte o l'operació de concentració d'acord amb el que estableix aquesta llei.

A l'efecte del que estableix l'article 38, s'entén per:

1. Concentració de mitjans de comunicació audiovisual: la posició de domini o d'influència dominant en el sector de la comunicació audiovisual de Catalunya o en alguna de les seves demarcacions d'acord amb el que estableix aquesta llei.

2. Control d'un mitjà de comunicació: la capacitat d'influència dominant sobre aquest, susceptible d'afectar el pluralisme, originada per algun dels factors següents o més d'un: la possessió de més del 50% del capital social del mitjà de comunicació o d'un percentatge inferior però que proporcioni al seu favor un dret de vet, acords de participació recíproca en el capital o en els drets de vot o un pes significatiu dins els òrgans d'administració i gestió; condicions contractuals de subministrament de programació, publicitat o serveis addicionals, i condicions contractuals de prestació de serveis auxiliars a la producció, l'emissió, la difusió i la recepció de continguts audiovisuals.

3. Mercats connexos a la prestació de serveis de comunicació audiovisual: mercats vinculats a la prestació de serveis de comunicació audiovisual, que comprèn la producció, la programació, la difusió o la distribució, la tinença de drets de retransmissió exclusiva, les guies electròniques de programació, els sistemes d'accés condicional, els sistemes de navegació, els sistemes operatius dels descodificadors i de l'equipament de consum de continguts audiovisuals, i el mercat de la publicitat.

1. Els criteris i els límits que estableix aquest article són aplicables als procediments d'autorització prèvia a la modificació d'estructura del capital del titular i a la renovació de títols habilitants per a prestar els serveis de comunicació audiovisual.

2. Els criteris principals de determinació del límit de les concentracions de mitjans de comunicació audiovisual són els següents:

   1. El nombre d'ofertes de serveis de comunicació audiovisual diferents a què té accés l'audiència d'una determinada demarcació.

   2. L'audiència potencial del conjunt de serveis de televisió o ràdio que abasta un determinat prestador de serveis de comunicació audiovisual.

3. Són criteris principals de determinació del límit de les concentracions de mitjans de comunicació audiovisual, a més dels establerts per l'apartat 2, el nombre de títols habilitants i la participació de l'operador en altres empreses que exerceixin l'activitat de comunicació i els altres criteris que determini la legislació bàsica estatal.

4. L'afectació al pluralisme dels mitjans de comunicació pot comportar la impossibilitat de la prestació de l'activitat audiovisual o la revocació del títol habilitant.

1. Qualsevol projecte de modificació de l'estructura accionarial o empresarial dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual requereix l'autorització prèvia del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

2. S'ha de determinar per mitjà d'una instrucció la forma i el contingut de la sol·licitud en la qual han de constar les dades necessàries per a poder apreciar la naturalesa i els efectes de l'operació de concentració o de transmissió.

3. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de resoldre l'operació de concentració o de transmissió en un termini màxim de tres mesos.

4. Durant els tres primers anys el titular no pot fer modificacions en la composició accionarial que comportin un canvi substancial en el control de l'entitat corresponent.

Si el Consell de l'Audiovisual de Catalunya aprecia l'existència d'una posició d'influència dominant ha d'acordar l'adopció de les mesures correctores necessàries, preferentment la cessió de temps d'emissió a productors independents i l'establiment de condicions de transmissió d'actius, o bé qualsevol altra mesura anàloga.

1. S'entén que hi ha una posició d'influència dominant quan un prestador de serveis de comunicació audiovisual controla un servei de televisió o de ràdio, o més d'un, que totalitza més d'un 25% de l'oferta en l'àrea de difusió en què els seus serveis de comunicació audiovisual són accessibles al públic.

2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya es pot basar en un percentatge inferior al que estableix l'apartat 1 com a criteri per a determinar l'existència d'una posició d'influència dominant en una determinada àrea de difusió o en un dels mercats connexos. Aquest supòsit s'ha de motivar adequadament.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya defineix, mitjançant una instrucció general, els mercats de rellevància relatius al sector de la comunicació audiovisual i a l'àmbit geogràfic d'aquests, les característiques dels quals poden justificar la impossibilitat d'iniciar la prestació de serveis de comunicació audiovisual o, si escau, l'adopció de condicions per al seu atorgament o de mesures correctores.

2. Cada dos anys el Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha d'adequar els límits i els criteris que estableix l'article 43 a l'evolució econòmica i tecnològica del sector de la comunicació.

Sens perjudici de les obligacions establertes pel règim de llicència o de comunicació prèvia establert per aquesta llei, el prestador de serveis de comunicació audiovisual resta obligat a permetre l'accés per mitjans electrònics tant als destinataris del servei com als òrgans corresponents, de manera permanent, fàcil, directa i gratuïta, a la informació següent:

1. El nom o la denominació social, el nom del representant legal i dels seus accionistes.

2. El nom del responsable editorial.

3. Les dades relatives al títol habilitant i les identificadores de l'òrgan competent encarregat de la supervisió.

4. La identificació dels altres serveis vinculats al sector de la comunicació que controla o dels quals és propietari.

La llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual té la condició d'autorització operativa perquè estableix les obligacions de l'operador i determina el marc de relació amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya durant tot el seu període de vigència.

1. L'objecte de la llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual és cadascun dels canals digitals que integren els canals múltiples, considerant que el nombre de canals digitals per canal múltiple pot ésser variable en funció de les tecnologies emprades.

2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha d'establir les condicions de relació dels titulars de la llicència amb el gestor del canal múltiple per a garantir la prestació del servei de comunicació objecte de la llicència.

La finalitat de la llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual és delimitar les condicions particulars del desenvolupament de la prestació del servei, amb l'objectiu de:

1. Conciliar l'exercici de la llibertat de comunicació amb el compliment dels imperatius constitucionals pertinents.

2. Afavorir l'exercici coherent de la llibertat de comunicació en el marc legal vigent.

3. Garantir l'adequació de l'oferta de continguts audiovisuals en l'àmbit de cobertura corresponent.

4. Fomentar la llengua i la cultura catalanes i l'ús de l'aranès.

5. Contribuir al desenvolupament de la indústria i el sector audiovisuals.

6. Donar suport a la implantació de les noves tecnologies i el desenvolupament de la societat de la informació.

7. Garantir la universalitat en l'accés a la comunicació audiovisual.

La planificació tècnica del Govern pel que fa a la gestió de l'espectre radioelèctric i l'assignació de freqüències en els àmbits de cobertura corresponents són condicions necessàries per a la convocatòria del procediment d'adjudicació de llicències per a prestar serveis de comunicació audiovisual.

La convocatòria dels concursos per a l'atorgament de les llicències establertes per aquesta llei correspon al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, un cop complertes les condicions establertes per l'article 49.

1. Per a l'obtenció de la llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual s'ha de seguir el procediment d'adjudicació que es determini per reglament.

2. La regulació a què es refereix l'apartat 1 ha de determinar:

   1. La capacitat de la persona sol·licitant, que ha d'ésser una persona natural o jurídica privada legalment constituïda, espanyola o d'un altre estat membre de la Unió Europa o estrangera en els termes que determina la normativa comunitària pertinent.

   2. El contingut de la sol·licitud, que ha d'identificar el responsable editorial i les característiques de l'activitat.

   3. Les condicions en què s'ha de dur a terme la informació pública i l'audiència de les persones interessades.

   4. El termini per a resoldre el concurs.

   5. Les condicions i els criteris en què s'ha de fonamentar la resolució del Consell de l'Audiovisual de Catalunya per a atorgar o denegar la llicència.

   6. Les penalitzacions susceptibles d'ésser aplicables en casos de mala fe, temeritat o frau en la participació en el procediment d'adjudicació.

3. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha d'adjudicar les llicències d'acord amb els principis de:

   1. Publicitat i transparència.

   2. Concurrència i igualtat d'oportunitats de tots els aspirants. En aquest sentit, les condicions exigides han d'ésser acceptables en termes de competència, i en cap cas no poden comportar l'extensió de la posició dominant inicial d'un subjecte privat sobre la d'un altre.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha d'avaluar les ofertes presentades d'acord amb els criteris següents:

   1. El temps d'emissió dedicat a continguts informatius i d'actualitat relacionats amb l'àrea de cobertura de la llicència; el compromís de contribuir al desenvolupament de la indústria audiovisual catalana i especialment de l'àmbit de cobertura de la llicència; l'oferta de programes d'interès social, i el temps d'emissió de programació infantil i de caràcter formatiu.

   2. El grau d'ús del català i de foment i difusió de la cultura catalana, i, si escau, de l'aranès.

   3. Les mesures per a garantir l'accés de les persones amb discapacitats als continguts audiovisuals.

   4. Els compromisos proposats amb relació a l'estructura laboral i a la qualitat professional.

   5. El temps de desplegament i l'abast de la cobertura dels serveis, els sistemes i les normes de transmissió i l'ús d'infraestructures existents.

   6. Les condicions tècniques de la prestació del servei i la creació de llocs de treball.

   7. Els procediments i les vies previstes per a donar una satisfacció millor i més ràpida al dret de rèplica.

   8. Els altres criteris que s'estableixin en la convocatòria del concurs.

2. Els barems de valoració dels concursos públics que afectin la televisió local o de proximitat han de considerar, a més dels criteris fixats per l'apartat 1, com a mínim, els criteris específics següents:

   1. La proposta de programació i valoració en coherència amb el que estableix la disposició addicional.

   2. L'experiència en comunicació local en la mateixa demarcació.

1. La llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual ha de definir:

   1. Les freqüències atorgades, la potència autoritzada i l'àmbit de cobertura corresponent.

   2. Les característiques generals del servei i dels continguts, amb referència especial a l'obligació d'emprar la millor tecnologia disponible al mercat.

   3. El temps mínim d'emissió diària i setmanal.

   4. Les modalitats de redifusió total o parcial dels continguts.

   5. Els percentatges per al compliment de les obligacions de contribuir al desenvolupament de la indústria audiovisual i les franges horàries en què s'han d'aplicar.

   6. Els percentatges per al compliment de les obligacions amb relació a la normalització i la protecció de la llengua i la cultura catalanes i l'ús de l'aranès a la Val d'Aran, i les franges horàries en què s'han d'aplicar.

   7. Els percentatges d'emissió en cadena.

   8. Els percentatges de producció pròpia.

   9. Les condicions en què s'han de fer les desconnexions.

   10. Els percentatges i les condicions de producció i coproducció per mitjà de xarxes locals de distribució de programació o circuits autòctons de suport a la comunicació local.

   11. Les condicions de la senyalització i la classificació de la programació.

   12. El desenvolupament de tecnologies adaptades a les persones amb discapacitat.

   13. Les altres obligacions que s'hagin assumit inicialment, de manera voluntària, en virtut de codis deontològics i normes d'autoregulació.

2. En el cas de la televisió local o de proximitat, la llicència ha d'incorporar els requisits següents:

   1. Una programació mínima de quatre hores diàries i trenta-dues hores setmanals.

   2. El percentatge de producció pròpia que autoritzi el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, amb relació a la programació en cadena i la sindicació de programes.

   3. Una programació que utilitzi el català com a mínim el 50% del temps d'emissió, inclosos els programes en horari de màxima audiència, i també les altres obligacions que estableix la normativa sobre política lingüística.

   4. La presència d'informatius en la programació total de les televisions generalistes, en horaris de màxima audiència.

   5. Un màxim del 25% de programació de televisió de proximitat en cadena.

   6. El percentatge de sindicació de programes de proximitat que estableixi el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Els titulars de la llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual resten obligats a complir el contingut de la llicència. En tots els casos són obligacions dels titulars de la llicència:

1. Prestar el servei de comunicació audiovisual en les freqüències atorgades i la potència autoritzada, amb continuïtat i amb la qualitat adequades.

2. Presentar anualment al Consell de l'Audiovisual de Catalunya la declaració responsable del compliment de les obligacions derivades d'aquesta llei i de la llicència.

3. Respondre els requeriments d'informació i de tramesa de material audiovisual o d'altra mena que els pugui fer el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, de manera motivada, en l'exercici de les seves funcions.

4. Comparèixer davant el Consell de l'Audiovisual de Catalunya a petició d'aquest.

5. Emprar mecanismes de signatura electrònica reconeguda en les relacions amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

6. Tenir a disposició del Consell de l'Audiovisual de Catalunya totes les emissions i les dades relatives a aquestes, i conservar-les enregistrades durant sis mesos perquè el Consell pugui comprovar si compleixen llurs obligacions.

7. Facilitar les comprovacions i les inspeccions a qualsevol òrgan competent.

8. Abonar la taxa o la prestació equivalent per a la realització de la prestació del servei de comunicació audiovisual mitjançant l'ús de l'espectre radioelèctric.

9. Abonar la taxa o la prestació equivalent per a la realització de negocis jurídics que comportin la transmissió d'accions o actuacions equivalents.

10. Complir la resta d'obligacions que determina la normativa vigent.

1. La durada de la llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual és de deu anys.

2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya pot renovar la llicència per un o dos períodes iguals al de la seva durada, establerta per l'apartat 1, sempre que es compleixin les condicions que determina aquesta llei, si el titular ho sol·licita amb un mínim de tres mesos d'antelació al venciment de la llicència.

3. La renovació s'ha de fer mitjançant el procediment establert per reglament. El titular té l'obligació d'acreditar que compleix totes les condicions que justifiquen la renovació de la llicència.

4. Són causes de denegació de la renovació de la llicència:

1. L'afectació de la garantia del pluralisme, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

2. La modificació de l'objecte de la llicència per nova planificació de l'espectre radioelèctric per part de l'autoritat competent.

3. La situació financera del titular quan no garanteixi la continuïtat del projecte.

4. L'incompliment reiterat de les condicions de la llicència degudament acreditat.

5. El fet d'haver estat sancionat més de dues vegades per dues infraccions greus o una de molt greu, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

La llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual no és transmissible.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, d'acord amb el Govern, a l'efecte de les seves competències, pot modificar les condicions de la llicència abans que en finalitzi el termini de vigència per a adequar les obligacions del titular amb relació a:

   1. Les noves condicions en la gestió de l'espai radioelèctric.

   2. L'evolució de la tecnologia que permeti una prestació de l'activitat més adequada, especialment de les condicions que estableix l'autorització.

   3. La millor garantia de l'interès general.

   4. La millor prestació del servei.

2. Les conseqüències de la modificació i la revisió anticipada de la llicència són diferents segons quines n'hagin estat les causes:

   1. El titular té dret, si escau, a una indemnització en el supòsit que estableix la lletra c de l'apartat 1.

   2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, d'acord amb el Govern, a l'efecte de les seves competències, pot establir un termini perquè el titular s'adapti a les noves condicions sense produir-li una càrrega desproporcionada en funció dels períodes d'amortització de les inversions, en els supòsits que estableixen les lletres a i b de l'apartat 1.

3. Correspon a l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat l'autorització definitiva, amb l'informe previ vinculant del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, en els casos de modificació del contingut de la llicència com a conseqüència de l'aparició de noves condicions de gestió de l'espai radioelèctric.

Són causes d'extinció de la llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual:

1. El termini de vigència de la llicència o, si escau, de les pròrrogues.

2. La renúncia del titular.

3. L'incompliment reiterat del contingut de la llicència.

4. La pèrdua de les condicions que van justificar l'adjudicació de la llicència.

5. La imposició d'una sanció que comporti aquest resultat quan ho estableixi la llei.

1. La desaparició sobrevinguda de les condicions que van justificar l'atorgament de la llicència per a prestar serveis de comunicació audiovisual en determina l'extinció.

2. L'extinció de la llicència requereix la tramitació prèvia d'un procediment contradictori incoat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

1. La prestació dels serveis de comunicació audiovisual mitjançant tecnologies altres que l'espectre radioelèctric és sotmesa a un règim de comunicació prèvia al Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

2. Qualsevol canvi substancial que es pretengui introduir en la prestació dels serveis a què es refereix l'apartat 1 s'ha de comunicar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

1. La comunicació prèvia a la prestació de serveis de comunicació audiovisual es fa mitjançant una declaració formal. Aquesta declaració ha de contenir les dades relacionades amb el desenvolupament de la prestació del servei establertes per l'article 64, les quals han d'ésser degudament acreditades.

2. La declaració a què fa referència l'apartat 1 s'ha d'inscriure en el Registre de Prestadors de Serveis de Comunicació Audiovisual com a requisit per a l'inici de l'activitat. Es pot iniciar la prestació del servei si en el termini d'un mes, després de la comunicació, l'autoritat audiovisual no s'hi pronuncia en contra.

La finalitat de la comunicació de prestació és posar en coneixement del Consell de l'Audiovisual de Catalunya l'existència i les característiques del servei de comunicació audiovisual i la seva modalitat de difusió, per a garantir el compliment de la normativa en matèria de continguts establerts per aquesta llei.

Les condicions i el procediment de comunicació prèvia a l'inici de l'activitat s'estableixen per instrucció del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

El contingut de la comunicació de prestació ha d'incloure:

1. La identificació del prestador del servei.

2. La descripció de l'activitat.

3. La descripció dels continguts difosos.

1. Els distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual han d'informar preceptivament sobre les característiques de cadascun dels canals de televisió o de ràdio que ofereixen, i han de precisar si aquests canals són propis o han estat subministrats per un tercer. També han d'informar si es tracta de la retransmissió d'un canal l'emissió del qual s'està fent per altres vies i, en aquest cas, cal indicar si el responsable editorial del canal és subjecte a la jurisdicció d'un estat membre de la Unió Europea o no ho és.

2. La informació a què fa referència l'apartat 1 s'ha de trametre al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i s'ha de mantenir actualitzada.

3. Si el Consell de l'Audiovisual de Catalunya ordena la suspensió d'un determinat canal o programa, pot ordenar al distribuïdor de suspendre la transmissió.

4. L'adopció de les mesures establertes per aquest article requereix la incoació prèvia del procediment corresponent.

1. Els distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual tenen, com a obligació de servei públic, el deure de transmetre els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i dels ens locals gestors del servei públic de la seva demarcació originàriament distribuïts per sistemes de radiodifusió terrestre.

2. El compliment de l'obligació a què fa referència l'apartat 1 per part del distribuïdor no pot comportar cap mena de cost afegit per als usuaris.

3. Es poden incorporar per reglament altres obligacions de transmissió obligatòria de determinats canals de ràdio o televisió si un nombre significatiu d'usuaris finals dels serveis dels distribuïdors de què es tracti utilitza les xarxes dels distribuïdors com a mitjà principal de recepció de programes de ràdio i televisió, i sempre que sigui necessari per a assolir objectius d'interès general clarament definits i es faci de manera proporcional, transparent i revisable periòdicament.

4. Les xarxes de comunicacions electròniques utilitzades per a la distribució de serveis de televisió i ràdio han de tenir la capacitat suficient per a distribuir serveis de televisió tot garantint-ne la qualitat i la integritat, i respectant-ne el format original.

1. Els distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual han de distribuir els canals de programadors independents en les condicions que estableixen aquesta llei i la normativa que la desenvolupa.

2. Es produeix el control a què es refereix l'apartat 1 si es compleixen els supòsits de fet que estableix aquesta llei.

3. Els subjectes a què fa referència l'apartat 1 tenen l'obligació d'assignar un mínim del 40% del total de la seva oferta audiovisual, des de l'inici de l'activitat, a programadors independents.

4. Els distribuïdors poden sol·licitar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya la reducció del percentatge que estableix l'apartat 3 si prèviament es justifica la manca de disponibilitat de canals.

5. Els distribuïdors i els programadors independents han de pactar lliurement la seva relació en el marc de la normativa adoptada a aquest efecte.

6. Els distribuïdors subjectes al compliment de l'obligació que estableix aquest article han de comunicar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, en la forma establerta per instrucció, els contractes que subscriguin amb els programadors independents o la constitució amb aquests de societats per a la comercialització de continguts audiovisuals, i les modificacions contractuals o societàries que es puguin produir.

7. Qualsevol alteració de les circumstàncies que consten en la documentació requerida d'acord amb aquest article requereix una nova comunicació en els termes que determina l'apartat 6.

8. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya estableix per instrucció les mesures reguladores i d'arbitratge que garanteixin als usuaris una oferta variada de serveis competitius en els supòsits de situació de domini del mercat. Aquestes mesures han d'ésser proporcionals, transparents i no discriminatòries.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, si cal per a garantir l'accés dels usuaris finals a determinats serveis digitals de ràdio i televisió, pot imposar obligacions als operadors que disposin de guies electròniques de programació (EPG), d'interfícies de programa d'aplicacions (API) o altres sistemes d'accés perquè es faciliti l'accés a aquests recursos en condicions raonables, justes i no discriminatòries.

2. Les condicions aplicables als distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual en matèria d'accés condicional als serveis de televisió i ràdio digitals s'han de regular per reglament.

Els distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual han d'oferir als usuaris la possibilitat d'emprar tecnologies existents en el mercat per a limitar l'accés als espais que poden afectar el desenvolupament dels menors o d'altres drets protegits, i els han de subministrar aquest suport tecnològic sense cap cost complementari.

1. La prestació de serveis de comunicació audiovisual per part d'entitats privades sense ànim de lucre es beneficia d'una reserva d'espai públic de comunicació, atenent la contribució que facin a la realització de finalitats d'interès general i de manera proporcionada a aquesta contribució.

2. Els serveis de comunicació audiovisual desenvolupats per les universitats que s'ajustin als criteris generals que estableix aquest article resten assimilats a la condició de serveis prestats sense ànim de lucre.

3. Formen part de les activitats sense ànim de lucre els serveis de comunicació comunitària que ofereixen continguts destinats a donar resposta a les necessitats socials, culturals i de comunicació específiques de les comunitats i els grups socials a què donen cobertura, basant-se en criteris oberts, clars i transparents d'accés, tant a l'emissió com a la producció i a la gestió, i assegurant la participació i el pluralisme màxims.

4. El compliment de l'obligació de reserva per part dels distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual no pot comportar cap mena de cost afegit per als usuaris.

5. Per a l'accés a l'espai de reserva s'han d'aplicar criteris que garanteixin la igualtat, la llibertat i la concurrència d'acord amb el que es determini per reglament.

6. La programació de l'activitat audiovisual sense ànim de lucre pot ésser patrocinada però no pot incloure publicitat, excepte la d'activitats d'economia social i del tercer sector.

7. La reserva d'espai públic de comunicació correspon:

   1. Als plans tècnics, si l'espai radioelèctric ho permet, d'acord amb les condicions i el procediment establerts per reglament. Aquesta reserva no pot comportar cap contraprestació econòmica.

   2. Als distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual. Com a obligació de servei públic, aquests han de reservar un 5% de llur oferta a serveis de comunicació sense ànim de lucre. Aquesta reserva no pot comportar cap contraprestació econòmica.

8. En la planificació de l'espectre radioelèctric s'ha de preveure l'establiment de serveis de ràdio i televisió d'un àmbit més reduït que les demarcacions locals, difosos des d'estacions de baixa potència, per a entitats sense ànim de lucre.

Els poders públics competents en matèria audiovisual han de:

1. Fomentar les iniciatives orientades al desenvolupament de l'activitat audiovisual sense ànim de lucre, especialment les que contribueixin a l'obtenció de finalitats d'interès general, com ara la formació i la cultura, mitjançant l'establiment d'ajuts dirigits específicament a aquest sector, que poden ésser finançats per taxes sobre el benefici de l'explotació comercial de l'espai radioelèctric.

2. Impulsar les iniciatives orientades a la constitució d'associacions de les entitats que desenvolupin una activitat audiovisual sense ànim de lucre i que, en el seu abast territorial, sia autonòmic o local, pretenguin reforçar aquest sector amb l'establiment de mecanismes de col·laboració i d'intercanvi d'experiències.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya resta obligat a posar a disposició de qualsevol persona que ho sol·liciti informació d'interès general sobre el sector audiovisual.

2. Si la sol·licitud a què es refereix l'apartat 1 es formula d'una manera excessivament genèrica, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya pot demanar a la persona sol·licitant que li concreti els termes i l'abast de la petició.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya pot denegar les sol·licituds d'informació si concorre alguna de les causes establertes per la legislació sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu.

2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya no pot revelar cap mena d'informació si aquesta pot afectar:

1. Les dades protegides d'acord amb la legislació sobre procediment administratiu.

2. La seguretat pública.

3. Un procediment penal les actuacions del qual han estat declarades secretes.

4. La confidencialitat de dades de caràcter comercial i industrial, sempre que aquesta confidencialitat sigui establerta per la legislació per a protegir interessos econòmics legítims, inclòs l'interès públic de mantenir la confidencialitat estadística i el secret fiscal.

5. Els drets de propietat intel·lectual.

6. El secret professional de les persones que treballen en el sector audiovisual.

7. Altres supòsits establerts per llei.

L'accés a la informació continguda en els arxius i registres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya és gratuït. Excepcionalment es poden determinar, si escau, els supòsits en què es pot exigir una contraprestació econòmica. Aquesta contraprestació ha d'ésser raonable i se n'ha de fer publicitat.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha d'organitzar i actualitzar la informació sobre el sector audiovisual que sigui a la seva disposició, de manera que garanteixi la difusió activa i sistemàtica al públic, especialment per mitjà de la tecnologia de la telecomunicació informàtica o electrònica. També ha de vetllar perquè la informació posada a disposició del públic sigui correcta, precisa i susceptible de comparació.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de promoure acords de cooperació amb altres autoritats de la resta de comunitats autònomes, la de l'Estat i les d'àmbit europeu que tinguin competències sobre la comunicació audiovisual i sobre la defensa de la competència, a l'efecte de l'intercanvi d'informació.

A l'efecte del que disposa aquesta llei, s'entén per:

1. Publicitat: qualsevol forma de missatge emès, mitjançant contraprestació i per encàrrec d'una persona física o jurídica, pública o privada, en relació amb una activitat comercial, industrial, artesana o professional, amb la finalitat de promoure la contractació de béns mobles o immobles o de serveis de qualsevol tipus. També s'entén per publicitat qualsevol forma de missatge audiovisual emès per compte de tercers per a promoure actituds o comportaments entre els usuaris.

2. Televenda: la radiodifusió televisiva d'ofertes directes al públic per a l'adquisició o l'arrendament de tota mena de béns i drets o la contractació de serveis a canvi d'una remuneració.

3. Patrocini publicitari: el contracte en virtut del qual una persona física o jurídica -anomenada patrocinador- no vinculada a la producció, la comercialització ni a la prestació de serveis de televisió o ràdio contribueix al finançament de continguts emesos per una altra persona física o jurídica -anomenada patrocinat- amb la finalitat de promoure el nom, la marca, la imatge, les activitats o les realitzacions del patrocinador.

Les finalitats de la regulació de les activitats de la publicitat, la televenda i el patrocini són:

1. Lluitar contra els continguts que atempten contra els principis, els valors i els drets protegits per la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia i les lleis.

2. Protegir els destinataris de la publicitat excessiva.

3. Preservar el valor i la integritat de les obres audiovisuals.

1. Són publicitat i televenda il·lícites:

   1. Les que atempten contra la dignitat humana.

   2. Les que vulneren els valors i els drets reconeguts per la Constitució espanyola, especialment els que reconeixen els articles 18 i 20.4. Els anuncis que presenten les dones d'una manera vexatòria s'entenen inclosos en aquesta lletra. Tenen la condició de vexatòries la utilització particular i directa del cos o de parts del cos com un simple objecte desvinculat del producte que es pretén promoure, i la utilització de la imatge associada a comportaments estereotipats que vulnerin els fonaments del nostre ordenament.

   3. Les que fomenten males pràctiques alimentàries o qualsevol altre comportament perjudicial per a la salut o la seguretat humanes o per la protecció del medi ambient.

   4. Les que atempten contra el respecte a la dignitat de les persones o a llurs conviccions religioses i polítiques.

   5. Les que discriminen per motius de naixement, raça, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.

   6. Les que inciten a la violència o a comportaments antisocials, apel·len a la por o a la superstició o fomenten abusos, imprudències, negligències o conductes agressives.

   7. Les que indueixen a la crueltat o al maltractament dels animals o a la destrucció de béns de la natura o de béns culturals.

   8. Les que utilitzen tècniques subliminars, en el sentit de les que contenen els elements recollits per la legislació sobre publicitat referits a publicitat subliminar.

2. Són il·lícites la publicitat enganyosa, la deslleial i la subliminar, en els termes establerts i definits per la legislació general sobre publicitat.

1. Són publicitat i televenda prohibides:

   1. Qualsevol forma directa o indirecta de publicitat i televenda de cigarrets i altres productes del tabac.

   2. Qualsevol forma directa o indirecta de publicitat de medicaments o tractaments mèdics que només es puguin obtenir per prescripció facultativa.

   3. La publicitat de contingut essencialment polític dirigida a la consecució d'objectius d'aquesta naturalesa, sens perjudici de les normes aplicables establertes per la legislació sobre règim electoral.

   4. La televenda de medicaments, tractaments mèdics i productes sanitaris, en els termes establerts per la legislació sobre aquesta matèria.

   5. Qualsevol forma directa o indirecta de publicitat i de televenda de begudes amb graduació alcohòlica superior a vint graus centesimals.

   6. Qualsevol forma de publicitat i de televenda de begudes alcohòliques amb una graduació inferior a vint graus centesimals en què es donin les circumstàncies següents:

      Primera. Si van dirigides específicament a menors d'edat, en particular si presenten persones menors d'edat consumint les begudes alcohòliques a què es refereix aquesta lletra.

      Segona. Si presenten el consum d'alcohol associat amb una millora del rendiment físic, amb la conducció de vehicles o amb l'èxit social o sexual.

      Tercera. Si suggereixen que el consum d'alcohol té propietats terapèutiques o un efecte estimulant o sedant, o que constitueix un mitjà per a resoldre conflictes.

      Quarta. Si estimulen el consum no moderat de begudes alcohòliques o ofereixen una imatge negativa de l'abstinència o de la sobrietat i destaquen qualitats positives de les begudes que tenen alcohol.

   7. La publicitat de serveis o establiments dedicats a la prostitució, en horari protegit.

2. No es poden emetre simultàniament continguts editorials i publicitaris, llevat del que prescriu l'article 95. La separació entre els continguts i la publicitat s'ha d'indicar amb senyals acústics o visuals, segons escaigui.

1. S'entén per publicitat encoberta la presentació verbal, visual o sonora dels béns, els serveis, el nom, la marca o les activitats d'un productor de mercaderies o d'un prestador de serveis en programes o altres continguts editorials en què aquesta presentació tingui finalitat publicitària i pugui induir el públic a error sobre la veritable naturalesa de la presentació.

2. La publicitat encoberta està prohibida si la referència verbal, visual o sonora a mercaderies, serveis, marques o noms de productors o prestadors de serveis particulars té una prominència indeguda, sia per la recurrència de la seva presència o per la manera com es presenten o destaquen.

3. Per a avaluar el caràcter indegut de la prominència a què es refereix l'apartat 2, l'autoritat audiovisual ha de considerar les necessitats editorials, les característiques del programa en què s'insereix la publicitat encoberta i la concurrència o no d'una influència o un condicionament del contingut editorial amb finalitats comercials.

4. No té la condició de publicitat encoberta la presentació d'esdeveniments oberts al públic organitzats per terceres persones, si els drets d'emissió estan cedits a un operador i la participació d'aquest darrer es limita a la retransmissió de l'esdeveniment i no es produeix cap desviació intencionada per a realçar-ne el caràcter publicitari.

5. Els programes informatius, documentals, religiosos i infantils no poden incloure publicitat encoberta.

6. Els programes que inclouen publicitat encoberta ho han d'advertir a l'inici, de manera visual o sonora, segons que escaigui, amb la inserció d'una llista dels anunciants dels quals es farà publicitat en el programa.

1. La forma i la presentació de la publicitat i la televenda han de garantir que els destinataris no confonen el contingut editorial i el publicitari, de tal manera que ambdós continguts siguin fàcilment identificables.

2. La separació preceptiva del contingut editorial i el publicitari pot ésser temporal o espacial, mitjançant un senyal visual o un d'acústic, en funció de la forma de publicitat emprada i si es tracta de serveis de difusió de televisió o ràdio.

3. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha d'establir, mitjançant instrucció, els preceptes específics i pertinents pel que fa a la inclusió, la identificació i la col·locació d'espais publicitaris en televisió i ràdio, a l'efecte del compliment del principi de separació entre el contingut editorial i el publicitari.

1. La publicitat i la televenda no poden incloure continguts que puguin perjudicar moralment o físicament els menors. A aquest efecte, s'han de respectar els principis següents:

   1. No han d'incitar directament els menors a comprar un producte o contractar un servei de manera que n'exploti la inexperiència o la credulitat. Tampoc no pot incitar-los a persuadir llurs pares o tutors, o els pares o tutors de tercers, perquè comprin els productes o contractin els serveis de què es tracti.

   2. No poden explotar, en cap cas, l'especial confiança dels infants en llurs pares, professors o altres persones.

   3. No poden presentar els infants en una situació perillosa sense un motiu que ho justifiqui.

   4. Les joguines, quan són l'objecte de la publicitat o la televenda, no poden conduir a error sobre les característiques o la seguretat que tenen, ni tampoc sobre la capacitat i l'aptitud necessàries perquè els infants en puguin fer ús sense fer-se mal ni fer-ne a tercers.

2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de vetllar pel compliment de la legislació aplicable a la publicitat i la televenda dirigida als infants o als adolescents o protagonitzada per aquests. A aquest efecte, aquesta autoritat:

   1. Ha de dictar i fer complir les disposicions sobre aquesta matèria.

   2. Ha de promoure la coregulació i l'autoregulació amb els diversos agents implicats en l'activitat de publicitat, televenda i patrocini en els supòsits en què no hi hagi cap normativa aplicable o per tal de complementar-la.

1. La difusió de publicitat i televenda s'ha de fer en blocs, encara que excepcionalment es poden admetre publicitat i anuncis de televenda aïllats, sempre que es donin condicions d'escassetat d'oferta o demanda pel que fa al temps disponible o sol·licitat per a publicitat o televenda.

2. S'entén per publicitat o televenda aïllada les insercions d'una durada inferior a noranta segons. Si, pels motius a què es refereix aquest article, es fa publicitat o televenda aïllades, s'ha d'indicar la durada de la inserció.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de vetllar perquè la inserció de publicitat i d'anuncis de televenda respecti el principi general d'inserció entre programes i les regles generals sobre interrupcions publicitàries de la programació establertes per la legislació aplicable.

2. Les interrupcions publicitàries han de respectar la unitat, el valor, la qualitat, les pauses naturals, la durada i la naturalesa dels programes, de manera que no perjudiquin en cap cas els drets dels titulars dels programes dins els quals es produeix la interrupció, ni els destinataris de l'activitat audiovisual.

3. En aplicació dels criteris generals a què fa referència l'apartat 2, s'han de respectar les regles especials següents:

   1. En els programes compostos per parts autònomes només es poden inserir publicitat i anuncis de televenda entre les parts autònomes.

   2. En les emissions o programes esportius o d'esdeveniments o espectacles d'estructura similar en què hi hagi intervals de temps entre cadascuna de les parts que els componen, només es poden inserir publicitat i anuncis de televenda durant aquests intervals. A aquest efecte, l'interval ha de tenir caràcter natural, no accidental i vinculat directament amb l'estructura de l'esdeveniment o espectacle.

   3. En els programes o emissions no inclosos en les lletres a i b, les interrupcions successives per a la inserció de publicitat i anuncis de televenda han d'estar separats per períodes de temps de vint minuts com a mínim.

   4. Els programes informatius, documentals i infantils i les emissions de serveis religiosos no poden ésser objecte d'interrupcions per publicitat i televenda, amb l'excepció dels que tenen una durada programada superior a trenta minuts.

   5. Els llargmetratges cinematogràfics i altres obres audiovisuals amb una durada programada de transmissió superior a quaranta-cinc minuts es poden interrompre una vegada per cada període complet de quaranta-cinc minuts. No obstant això, es pot autoritzar una altra interrupció si la durada total de la transmissió programada excedeix com a mínim en vint minuts de dos o més dels períodes temporals inicialment referits. Aquestes interrupcions han de respectar la integritat i el valor de l'obra, i no se'n poden ometre els títols de crèdit. S'exceptuen d'aquest apartat les sèries, els serials i les emissions d'entreteniment.

   6. No es pot inserir publicitat ni televenda en l'emissió de serveis religiosos.

4. Si la forma de publicitat, per les seves característiques d'emissió, pot confondre els espectadors sobre el seu caràcter publicitari, s'ha de superposar, de manera permanent i clarament llegible, una transparència amb la indicació que és publicitat. Sens perjudici d'altres supòsits, els publireportatges i les telepromocions resten subjectes a aquesta obligació.

5. Durant les emissions esportives es poden inserir missatges publicitaris i de televenda, mitjançant transparències o qualsevol tractament de la imatge, amb les condicions següents:

   1. Que es produeixi en els moments en què el desenvolupament de l'esdeveniment estigui aturat.

   2. Que no pertorbi la visió de l'esdeveniment.

   3. Que les transparències emprades no ocupin més d'una sisena part de la pantalla.

   4. Que els missatges consisteixin, exclusivament, en textos escrits o en imatges del logotip de la marca.

6. Durant els períodes dedicats a la publicitat i als anuncis de televenda, els processos de tractament dels senyals originals no poden produir en els espectadors un increment sonor notòriament perceptible respecte de l'emissió immediatament anterior.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de vetllar perquè l'activitat publicitària i la televenda respecti els límits de durada que la legislació estableix per hora de rellotge i per dia natural d'emissió.

2. El temps total dedicat a l'emissió de publicitat en totes les seves formes i a la televenda no pot ésser superior al 20% del temps diari d'emissió. El temps d'emissió per anuncis publicitaris no pot ésser superior al 15% del temps total diari d'emissió.

3. Durant cadascuna de les hores naturals en què es divideix el dia, el temps d'emissió dedicat a la publicitat en totes les seves formes no pot ésser superior a disset minuts. Durant el mateix període, i respectant el límit anterior, el temps dedicat a anuncis publicitaris i de televenda, exclosa l'autopromoció, no pot ésser superior a dotze minuts.

4. Cada prestador de servei de televisió pot dedicar fins a tres hores al dia a l'emissió de continguts de televenda. Aquestes emissions han de tenir una durada mínima ininterrompuda de quinze minuts i s'han d'identificar com a tal, amb tota claredat, per mitjans òptics o acústics. Es poden difondre com a màxim vuit programes de televenda per un canal de televisió no dedicat exclusivament a aquesta activitat.

5. Als efectes d'aquesta llei, els anuncis de servei públic o de caràcter benèfic difosos gratuïtament no s'entenen com a publicitat.

6. Les limitacions temporals que aquest article imposa a la televenda no són aplicables als prestadors de serveis de televisió que es dediquen exclusivament a aquesta activitat, sia amb caràcter d'autopromoció o amb caràcter de publicitat per compte de tercers. Aquests prestadors poden emetre publicitat en les condicions i dins els límits establerts per aquesta llei, amb l'excepció de l'apartat 3. Dins aquests canals, les condicions i els límits són diferents, segons de què es tracti:

1. La promoció de productes o serveis del titular del canal: per a aquesta promoció no són aplicables les limitacions temporals que estableixen els apartats 1, 2, 3, 4 i 5.

2. La publicitat aliena: per a aquesta són aplicables les limitacions temporals que estableix aquest article.

1. El temps dedicat a l'emissió de continguts publicitaris en el marc de la prestació del servei públic audiovisual de Catalunya no pot excedir el 10% total diari d'emissió.

2. En cadascuna de les hores naturals del dia, el temps d'emissió dedicat a la publicitat, en totes les seves formes, no pot sobrepassar els dotze minuts. Així mateix, i tot respectant aquest límit, el temps dedicat als continguts publicitaris i de televenda, excloent els espais d'autopromoció, no pot sobrepassar els deu minuts en el dit període.

3. L'emissió d'obres cinematogràfiques de durada superior als noranta minuts només pot ésser objecte d'una sola interrupció publicitària, i les de durada inferior no es poden interrompre.

4. En el cas del servei públic de ràdio, correspon al Consell de l'Audiovisual de Catalunya la determinació, mitjançant instrucció, dels límits a la presència de continguts publicitaris i de patrocini.

Els patrocinadors tenen els deures següents:

1. Identificar-se clarament en el programa o el contingut audiovisual que contribueix a finançar mitjançant el seu nom o logotip al principi del programa o el contingut audiovisual.

2. Respectar la independència i la responsabilitat del prestador del servei de comunicació audiovisual i de l'editor respecte al contingut de l'emissió.

3. No incentivar la compra o la contractació de serveis o productes propis o d'un particular mitjançant la promoció concreta d'aquests productes o serveis. No obstant això, es pot fer referència explícita a productes o serveis del patrocinador o d'un tercer amb la finalitat exclusiva d'identificar el patrocinador i aclarir el vincle entre el programa i l'empresa que el patrocina.

1. Està prohibit el patrocini d'informatius, emissions d'actualitat política i emissions de serveis religiosos.

2. No es poden patrocinar les parts en què es puguin dividir els continguts a què fa referència l'apartat 1, llevat de les dedicades a la informació esportiva, meteorològica, econòmica o del trànsit.

3. Resten exclosos de l'activitat de patrocini els subjectes que tenen com a activitat principal la fabricació o la venda de productes o la prestació de serveis que tenen prohibida la publicitat.

1. El Parlament exerceix les funcions de control parlamentari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de les empreses i entitats que en depenen.

2. Les formes de control són les que determinen el Reglament del Parlament, aquesta llei i la llei reguladora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

3. El Parlament, de conformitat amb les disposicions establertes pel seu reglament, també exerceix les funcions que, amb relació al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, determinen la Llei del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i aquesta llei.

1. Correspon al Govern establir les directrius de l'acció política en matèria audiovisual. En l'exercici d'aquesta funció, el Govern ha de respectar les competències que aquesta llei i d'altres atribueixen al Parlament, als municipis i al Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

2. El Govern té competència per a:

   1. Vetllar per l'aplicació de les directrius de l'acció política que, d'acord amb l'apartat 1, ha establert en matèria audiovisual.

   2. Elaborar i proposar la normativa referent a l'ordenació dels serveis de comunicació audiovisual, en l'àmbit de les competències que li atribueix aquesta llei.

   3. Planificar les inversions i el desenvolupament de les infraestructures necessàries per a garantir el desenvolupament del sector audiovisual de Catalunya i altres sectors relacionats.

   4. Adoptar les mesures necessàries per a potenciar la producció audiovisual i per a incentivar la introducció d'innovacions tecnològiques i artístiques dins aquest àmbit.

   5. Adoptar les mesures necessàries per a afavorir l'ensenyament de les matèries relacionades amb el món audiovisual en el sistema educatiu.

   6. Establir i aplicar mesures de foment, protecció i promoció de l'activitat audiovisual sense ànim de lucre.

   7. Establir i aplicar mesures de foment, protecció i promoció del sector audiovisual de Catalunya i mesures de protecció i difusió del patrimoni audiovisual de Catalunya.

   8. Planificar l'espai radioelèctric a Catalunya, amb l'elaboració i l'aprovació dels plans tècnics corresponents, amb l'informe previ del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. En l'exercici d'aquesta funció ha de dotar i potenciar les activitats de la televisió local o de proximitat de manera equilibrada i equitativa a tot el territori.

   9. Negociar i signar el contracte programa pluriennal amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i també exercir les funcions que li pertoquin d'acord amb la legislació vigent, com a part contractant, en l'execució i el compliment del contracte programa.

   10. Exercir les potestats d’inspecció, control i sanció en els aspectes tècnics de la prestació de serveis de comunicació audiovisual i en la prestació d’aquests serveis sense el títol habilitant a què fa referència l’article 37.2. En exercici d’aquestes potestats, pot prendre les mesures de protecció activa de l’espectre, d’acord amb la normativa vigent.

   11. Tramitar els procediments de modificació dels paràmetres tècnics continguts en la llicència o l'autorització.

   12. Exercir les altres atribucions que li reserven aquesta llei o d'altres.

3. Correspon al Govern la potestat reglamentària per a desenvolupar i executar aquesta llei, llevat els aspectes que aquesta llei encomana al Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

1. Correspon als municipis adoptar les decisions necessàries per a prestar el servei públic de comunicació audiovisual d'àmbit local dins el marc establert pel títol tercer.

2. La competència de prestació del servei públic de comunicació audiovisual d'àmbit local es pot exercir en col·laboració amb altres entitats locals amb l'ús dels instruments associatius i de cooperació que estableix la legislació general.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya actua com a autoritat reguladora i executiva dotada de plena independència respecte al Govern i les administracions públiques per a l'exercici de les seves funcions. Té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar en l'àmbit del dret públic i privat. Gaudeix d'autonomia organitzativa, de funcionament i pressupostària, d'acord amb la llei.

2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya es regeix pel que estableixen aquesta llei i la llei específica que el regula.

1. Els membres que integren el Consell de l'Audiovisual de Catalunya són elegits d'acord amb el que estableix la llei que el regula.

2. Els candidats a membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya han de comparèixer davant una comissió parlamentària perquè aquesta n'avaluï la idoneïtat com a requisit previ al nomenament.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, a més de les que li atribueix la Llei 2/2000, del 4 de maig, té les funcions següents:

1. Vetllar pel respecte dels drets i les llibertats en l'àmbit de la comunicació audiovisual.

2. Vetllar pel respecte del pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural, i també per l'equilibri territorial adequat en el conjunt del sistema audiovisual de Catalunya.

3. Vetllar pel compliment de les missions de servei públic i especialment de les que estableix el contracte programa i informar-ne el Parlament.

4. Instar l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat a exercir les funcions inspectores establertes per l'article 130.2.

5. Atorgar les llicències que habiliten per a prestar el servei de comunicació audiovisual i garantir-ne el compliment de les condicions.

6. Garantir el compliment de les obligacions dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual derivades del que estableixen aquesta llei i les altres disposicions aplicables.

7. Exercir la potestat d'inspecció, control i sanció que li atribueix aquesta llei.

8. Posar en coneixement de les autoritats competents les infraccions que adverteixi respecte al compliment pels prestadors de serveis de comunicació audiovisual o altres persones de les obligacions establertes per la normativa audiovisual i de la societat de la informació, quan es tracti d'activitats audiovisuals no incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, per a complir les seves funcions, pot exercir les potestats següents:

   1. Adoptar mesures cautelars en cas d'una urgència justificada per evitar que l'incompliment de les obligacions produeixi un perjudici greu i irreparable al pluralisme, la llibertat de comunicació o els drets dels ciutadans. Aquestes mesures poden comportar la suspensió provisional de l'eficàcia de la llicència.

   2. Requerir informació i demanar la compareixença dels prestadors i distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual.

   3. Ordenar el cessament de les actuacions que incompleixin les condicions de la llicència.

   4. Establir acords amb els prestadors que persegueixin el cessament d'actuacions susceptibles de produir un incompliment de la llei o de les condicions de la llicència, segons el criteri manifestat pel Consell. Aquests acords no vinculen l'autoritat audiovisual si la situació de fet respecte a un element essencial de la decisió ha canviat, el prestador incompleix el compromís o aquest s'ha fonamentat en informacions incompletes, inexactes o enganyoses.

   5. Imposar multes coercitives per a garantir el compliment de les obligacions dels prestadors envers l'autoritat audiovisual, especialment pel que fa als deures derivats de l'exercici de les potestats que estableix aquest article i de les potestats d'inspecció i control.

2. Les potestats a què es refereixen les lletres a i c s'han d'adoptar en el marc que determina el règim sancionador establert per aquesta llei.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya té la potestat reglamentària per a desenvolupar els preceptes d’aquesta llei i de les altres lleis en matèria audiovisual en els àmbits relatius a les condicions aplicables als títols habilitants per a l’exercici de la llibertat de comunicació i a les obligacions a què resten subjectes els prestadors i distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual d’acord amb la llei. Les disposicions reglamentàries del Consell reben el nom d’instruccions. Les instruccions, com a normes de naturalesa reglamentària, han de respectar els principis de simplificació administrativa, menor restrictivitat i lliure competència.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya es relaciona amb el Parlament d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament.

2. El Parlament pot demanar al Consell l'elaboració d'informes, estudis i propostes sobre l'àmbit de la comunicació audiovisual i informació relacionada amb l'exercici de les seves competències.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de portar un registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual.

2. En el registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual ha de constar:

   1. Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual.

   2. Les incidències i els canvis que afectin el contingut de les llicències, i també el règim de la prestació dels serveis de comunicació audiovisual sotmesos a comunicació prèvia.

   3. Les decisions adoptades pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya en relació amb el compliment de la llicència i dels drets i deures establerts legalment.

   4. Les altres dades i informacions que es determini per instrucció.

3. L'organització i les normes de funcionament del registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual, que és públic, s'han d'establir per instrucció.

No vigent

1. Correspon al contracte programa pel que fa als prestadors públics, i al títol habilitant pel que fa als privats, delimitar l'abast i els termes en què han de complir l'obligació de contribuir al desenvolupament del sector audiovisual i de la cinematografia. A aquest efecte, s'han d'incloure les disposicions relatives a:

   1. El percentatge d'obres europees.

   2. El percentatge d'obres de productors independents.

   3. El percentatge de les obres a què fa referència l'article 120.2.

   4. El percentatge de producció pròpia.

   5. Les franges horàries en què s'han d'aplicar aquests percentatges.

   6. El percentatge de finançament d'obres europees.

2. L'abast i els termes del compliment de l'obligació dels prestadors de serveis de televisió establerta per aquest article s'ha d'adequar a les diverses modalitats del servei de televisió. A aquest efecte s'han d'establir percentatges diferents en funció de si la prestació del servei de televisió és d'abast nacional o local, o és en obert o subjecte a tecnologia d'accés condicional. També s'han d'adequar els percentatges quan l'oferta de televisió sigui un conjunt de canals de televisió (anomenat, també, plataforma).

3. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, mitjançant una instrucció, ha de determinar les condicions que han de regir aquestes obres per a ésser incloses en les obligacions establertes.

4. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, mitjançant una instrucció, ha de determinar les condicions d'aplicació del percentatge de finançament d'obra europea.

1. Els prestadors del servei públic de comunicació audiovisual poden incloure una única interrupció publicitària durant l'emissió d'obres cinematogràfiques d'una durada superior a noranta minuts.

2. Els prestadors de serveis de televisió han de respectar en les interrupcions publicitàries la integritat de l'obra i els drets subjacents.

No vigent

El Govern de la Generalitat ha de fomentar una cultura audiovisual de qualitat mitjançant les mesures següents:

1. Afavorir l'ensenyament dels mitjans audiovisuals en el sistema educatiu, facilitant els recursos i els arxius audiovisuals amb drets propis als centres educatius.

2. Incentivar la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica i artística.

1. [No vigent]

2. El Govern de la Generalitat ha de crear i regular per reglament l'arxiu al qual s'ha d'encomanar la catalogació, la conservació, la restauració i la posada a disposició de les persones interessades, perquè els puguin consultar, dels programes i les obres audiovisuals.

3. Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual han d'efectuar, en els termes que s'estableixin per reglament, el dipòsit d'una còpia en suport digital de cadascun dels programes i les obres de producció pròpia, després que s'hagin difós, sens perjudici de la protecció dels drets relatius a la propietat intel·lectual establerts per la legislació vigent.

4. Els prestadors públics de serveis de comunicació audiovisual han de digitalitzar el patrimoni audiovisual de què disposin per a garantir-ne la conservació mitjançant la tecnologia digital o la que en el futur la pugui substituir.

5. El Govern de la Generalitat ha d'adoptar les mesures necessàries per a promoure la digitalització del patrimoni audiovisual dels operadors de mitjans privats de difusió audiovisual.

1. El Govern de la Generalitat ha de promoure un espai audiovisual català, mitjançant convenis entre els governs de tots els territoris de l'àmbit lingüístic català, amb la finalitat de treballar conjuntament en aspectes de programació i de projecció internacional.

2. El Govern de la Generalitat ha d'establir les mesures adients per a promocionar les obres audiovisuals catalanes en totes llurs modalitats d'expressió i mitjançant totes les formes de difusió. A aquest efecte, ha d'adoptar mesures específiques per a promocionar les obres catalanes a l'exterior, especialment les d'interès cultural i artístic.

3. La Generalitat pot subscriure convenis perquè els prestadors dels serveis públics de comunicació audiovisual puguin emetre en els territoris amb els quals Catalunya tingui espais radioelèctrics confrontants, i també permetre'n la recepció a Catalunya en concepte de reciprocitat.

1. Correspon al Consell de l'Audiovisual de Catalunya la inspecció i el control de les activitats dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual, en relació amb el compliment de les obligacions que els corresponen d'acord amb el que estableixen aquesta llei i les que siguin aplicables.

2. Correspon a l’òrgan competent dins l’Administració de la Generalitat, d’ofici o a instància del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’exercici d’activitats d’inspecció dels aspectes tècnics de la prestació de serveis de comunicació audiovisual, en particular, pel que fa a les característiques i l’estat de les instal·lacions i els equips emprats i a les condicions d’ús de l’espectre radioelèctric i, en tot cas, en els supòsits de prestació de serveis audiovisuals sense haver obtingut el títol habilitant a què fa referència l’article 37.2. Les dades obtingudes com a conseqüència de la realització d’aquestes activitats d’inspecció han d’ésser trameses al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, perquè pugui exercir les potestats de sanció establertes per aquest títol, sens perjudici de les potestats sancionadores que corresponen a l’òrgan competent de l’Administració en matèria de comunicacions electròniques.

1. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya exerceix activitats d'inspecció en els àmbits següents:

   1. Els continguts difosos en la prestació de serveis audiovisuals, a l'efecte de verificar que es compleixen les diverses obligacions i els límits que, amb relació a aquests continguts, estableixen aquesta llei i les altres que siguin aplicables.

   2. Les condicions i la capacitat d'influència en el mercat, i, d'una manera particular, en els processos de formació de l'opinió pública, per part dels prestadors de serveis audiovisuals, a l'efecte de verificar que es compleixen les obligacions i els límits en matèria de pluralisme de la comunicació audiovisual al públic establerts per aquesta llei.

   3. Qualsevol altre fet o circumstància que sigui pertinent per a controlar que els prestadors de serveis audiovisuals compleixen tota la resta d'obligacions i deures que siguin exigibles d'acord amb aquesta llei i les altres que siguin aplicables.

2. L'accés a les dependències, les instal·lacions i els dispositius tècnics, i també a les dades, els registres o els documents continguts en suport de caràcter físic o electrònic, si és necessari d'acord amb el que estableix l'apartat 1, l'han de dur a terme funcionaris públics als quals es reconeix la condició d'autoritat.

3. Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual estan obligats a facilitar, en tot allò que sigui necessari, les actuacions inspectores establertes per aquest precepte. Aquesta obligació afecta les persones físiques que en tinguin la condició, els corresponents representants legals en el cas que es tracti d'una persona jurídica i, si escau, els responsables de la realització de les activitats en el moment de dur-se a terme les dites actuacions.

Correspon al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i al Govern de la Generalitat, d'acord amb les competències que els atribueix la legislació aplicable, l'exercici de la potestat sancionadora, d'acord amb el règim d'infraccions i sancions establert per aquest capítol.

1. Han d'ésser sancionades com a responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei les persones físiques o jurídiques, de naturalesa pública o privada, a qui se'n pugui atribuir la comissió, encara que sigui per inobservança.

2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya no pot acordar en cap cas la suspensió ni el cessament de les activitats dels prestadors del servei públic audiovisual, tant si són de competència de la Generalitat com dels ens i consorcis locals. La imposició de les sancions que siguin procedents com a conseqüència d'haver incorregut en alguna de les conductes infractores fixades per aquest capítol s'entén sens perjudici de les conseqüències que es derivin de les disposicions establertes pel contracte programa i de l'exercici de les facultats de control en relació amb la prestació del servei públic que corresponen al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i al Parlament de Catalunya.

1. Són infraccions administratives les accions i les omissions que aquesta llei tipifica i sanciona com a tal. El Govern pot introduir per reglament especificacions i graduacions a aquest conjunt d'infraccions i sancions en els casos en què permetin una identificació més correcta de les conductes o una determinació més precisa de les sancions. En cap cas no es poden introduir per reglament infraccions o sancions noves, ni es pot alterar la naturalesa o el límit de les que regula aquesta llei.

2. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Són infraccions molt greus:

1. La prestació de serveis de comunicació audiovisual en els termes establerts per aquesta llei sense disposar de la llicència corresponent o sense haver dut a terme la comunicació prèvia preceptiva, segons que correspongui, i la col·laboració necessària per a la prestació d’aquests serveis. A l’efecte de la determinació del subjecte responsable de la comissió d’aquesta infracció, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o el Govern, segons que correspongui, han d’identificar la persona física o jurídica a qui es pugui atorgar la condició de responsable editorial dels continguts que es difonen, i també les persones la intervenció de les quals és necessària o transcendent per a la dita prestació, sigui com a prestadores dels serveis de suport als serveis de difusió, sigui com a distribuïdores de serveis de comunicació audiovisual, sigui com a propietàries dels immobles des dels quals s’efectuen les activitats de difusió il·legal.

2. L'incompliment dels principis bàsics de la regulació dels continguts audiovisuals. Sens perjudici del que estableix expressament aquesta llei, determinar si s'ha comès aquesta infracció requereix, si escau, comprovar els termes en què aquests principis han estat definits i explicitats per mitjà de la instrucció del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i els termes en què han estat definits i assumits com a deures específics a càrrec dels prestadors de serveis audiovisuals en el marc dels acords que hagin establert amb el Consell.

3. L'incompliment de qualsevol dels deures imposats d'acord amb aquesta llei amb relació a la protecció de la infància i la joventut, tant per part dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual com dels distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual, per a la distribució de programes de ràdio i televisió.

4. La difusió de publicitat subliminar i l'incompliment dels límits generals a la realització d'activitats publicitàries establerts per aquesta llei.

5. L'impediment o l'obstrucció de la realització de les activitats inspectores establertes pel capítol I del títol IX.

6. La difusió i la realització de continguts o de publicitat que incitin a la violència masclista o la justifiquin o la banalitzin.

Són infraccions greus:

1. La no-difusió de les comunicacions d'interès públic del Govern de l'Estat i del Govern de la Generalitat d'acord amb els termes establerts per aquesta llei.

2. L'omissió dels deures de senyalització que hagi establert el Consell de l'Audiovisual de Catalunya d'acord amb aquesta llei.

3. La no-adopció de les mesures necessàries per a garantir l'accés de les persones amb discapacitat als continguts audiovisuals en els termes establerts pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya d'acord amb aquesta llei.

4. La realització de qualsevol acció orientada a impedir el gaudi efectiu dels ciutadans de llur dret a accedir als esdeveniments d'interès general definits per aquesta llei.

5. L'incompliment de les obligacions que en matèria de publicitat, patrocini i televenda corresponen als prestadors de serveis de comunicació audiovisual d'acord amb el que estableix aquesta llei, incloent-hi els deures de garantia de la integritat de les obres cinematogràfiques, llevat d'aquells casos en què es tracti d'una infracció tipificada com a molt greu.

6. L'omissió de qualsevol dels deures en relació amb la presència del català i la cultura catalanes i de l'aranès en la comunicació audiovisual, d'acord amb les disposicions d'aquesta llei.

7. L'incompliment de les obligacions establertes per aquesta llei en matèria de difusió d'obres audiovisuals europees.

8. L'incompliment de les obligacions establertes per aquesta llei en matèria de contribució al desenvolupament del sector audiovisual i de la cinematografia.

9. L'incompliment dels deures que corresponen als titulars de llicències per a la prestació de serveis audiovisuals, d'acord amb el que estableixen aquesta llei i els mateixos termes de la llicència.

10. L'incompliment dels deures que corresponen als prestadors de serveis audiovisuals sotmesos al règim de comunicació prèvia, d'acord amb el que estableix aquesta llei, i pel que fa als deures específics que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya els hagi imposat.

11. L'incompliment dels compromisos adquirits pels prestadors de serveis audiovisuals en relació amb les diverses obligacions que els imposa aquesta llei, en el marc d'acords establerts amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i llevat dels casos en què es tracti d'una infracció tipificada com a molt greu.

12. L'incompliment de les obligacions imposades per la llei als distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual.

Són infraccions lleus:

1. La presència de deficiències en matèria de continuïtat i de qualitat tècnica en la prestació de serveis de comunicació audiovisual, en els casos en què aquestes no constitueixin un incompliment clar de les obligacions establertes o imposades en el règim de la llicència o de la comunicació prèvia.

2. L'incompliment del deure de presentació anual de la declaració responsable del compliment de les obligacions derivades de la llei o del règim de llicència o de la comunicació prèvia, o la presentació d'aquesta amb mancances o omissions greus.

3. L'omissió del deure de respondre als requeriments d'informació i tramesa de material audiovisual efectuats pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya en exercici de les seves funcions, llevat dels casos en què aquests requeriments s'efectuïn en el marc de l'exercici d'actuacions inspectores.

Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys i les lleus, al cap d'un any.

1. Les infraccions són sancionades de la manera següent:

   1. Les molt greus, amb una multa des de 90.001 euros fins a 300.000 euros i la suspensió de l'activitat per un termini màxim de tres mesos. En el cas dels prestadors de serveis de televisió, per a complir aquesta suspensió, el prestador ha de difondre una imatge permanent en negre que ocupi el 100% de la pantalla, amb un text en blanc que indiqui que el canal ha estat suspès en la seva activitat, sense emetre cap so.

   2. Les greus, amb una multa des de 12.001 euros fins a 90.000 euros.

   3. Les lleus, amb una multa de 600 euros fins a 12.000 euros.

2. (Declarat inconstitucional i nul)

3. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha d'imposar al responsable la difusió pública de la sanció i de la conducta infractora de la qual es deriva, en els casos en què es tracti d'infraccions greus o molt greus.

Per a establir el grau de la sanció s'han de tenir en compte les circumstàncies següents:

1. La gravetat de l'incompliment, entesa en termes d'afectació als béns i valors jurídics protegits en l'establiment de la infracció corresponent.

2. La repercussió o l'impacte social de la comissió de la infracció, en particular pel que fa a la influència que ha tingut en el procés de formació plural de l'opinió pública.

3. El benefici que hagi reportat al responsable o la responsable la comissió de la infracció. Quan en el procediment sancionador es constati aquest fet, la multa s'ha d'incrementar, com a mínim, fins al doble del benefici obtingut per l'infractor o infractora.

4. La naturalesa dels perjudicis causats.

5. L'existència d'intencionalitat o reiteració.

6. La reincidència, per haver comès més d'una infracció de la mateixa naturalesa en el termini d'un any, sempre que ho hagi declarat una resolució ferma.

Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per infraccions greus, al cap de dos anys, i les imposades per faltes lleus, al cap d'un any.

1. Correspon al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i al Govern de la Generalitat, dins llurs àmbits respectius, la competència per a aplicar el règim d'infraccions i sancions establert per aquesta llei.

2. En allò que no estigui expressament regulat per aquesta llei, és aplicable la normativa vigent relativa a l'exercici de la potestat sancionadora per part de l'Administració de la Generalitat.

3. Els fets constatats en les actes esteses per funcionaris públics que tinguin la condició d'autoritat, en els termes establerts per l'article 130.2, gaudeixen de la presumpció de veracitat i tenen valor probatori, sens perjudici de les proves que les persones interessades poden aportar en defensa de llurs drets i interessos.

1. En qualsevol moment del procediment, tant el Consell de l'Audiovisual de Catalunya com el Govern de la Generalitat, en els respectius àmbits de llurs competències, poden adoptar, d'ofici o a instància de part, i mitjançant un acord motivat que s'ha de notificar als interessats, les mesures cautelars de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pugui recaure. Aquest acord s'ha d'adoptar amb l'audiència prèvia dels interessats, llevat que hi hagi circumstàncies d'urgència i necessitat extraordinàries que ho impedeixin. En qualsevol moment posterior de la tramitació del procediment s'han d'aixecar aquestes mesures si han desaparegut les causes que van motivar-ne l'adopció. En qualsevol cas, les mesures adoptades han d'ésser idònies, adequades i proporcionades en relació amb la finalitat perseguida i als valors, principis o drets objecte de protecció.

2. Abans d'iniciar el procediment, en els casos d'urgència i quan siguin estrictament imprescindibles per a la protecció provisional dels principis bàsics per a regular els continguts audiovisuals, tal com han estat definits per aquesta llei, tant el Consell de l'Audiovisual de Catalunya com el Govern de la Generalitat en els respectius àmbits de llurs competències, poden adoptar, d'ofici o a instància de part, i de manera degudament motivada, les mesures corresponents. Aquest acord ha d'ésser notificat immediatament als interessats. Les mesures provisionals s'han de confirmar, modificar o aixecar en l'acord d'iniciació del procediment administratiu sancionador, que s'ha d'efectuar dins els quinze dies següents a l'adopció de l'acord i que pot ésser objecte de recurs. Les mesures adoptades resten sense efecte si el procediment no s'inicia en aquest termini o si l'acord d'iniciació no conté un pronunciament exprés sobre aquestes mesures.